Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
810 declaraciones · página 27 de 27
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el derecho a la autonomía de la voluntad de los y las deportistas.
«Desde el republicanismo, de la misma manera que creemos en la autodeterminación colectiva, también creemos en la autodeterminación individual, y por eso en esta legislatura Esquerra Republicana de Catalunya presenta una reivindicación histórica nuestra: la voluntariedad de competir en la selección española, aboliendo su obligación. Y a ustedes, diputados del PP, que se autodenominan liberales y se llenan la boca hablando de libertad, libertad, ¿por qué no van a tener libertad los y las deportistas para decidir si quieren ir a jugar o no con la selección? Por otra parte, es de sentido común que, si quieres ganar un mundial, lo que necesitas son jugadores y jugadoras que estén motivados, ¿no? De verdad, ¿no os parece muy fuerte tener que obligar a una persona a hacer una cosa que no quiere, secuestrar su voluntad simplemente por vuestro fanático nacionalismo? De hecho, es muy triste tener que decir que el Estado español y Chipre son los únicos Estados que en su legislación obligan a acudir a la selección, es muy grave.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el derecho a la autonomía de la voluntad de los y las deportistas.
«Perquè és molt curiós l'impacte que tindria a la premsa espanyola que un jugador del Barça, o ara mateix del Girona, digués que no vol jugar amb la selecció espanyola perquè és independentista. Ompliria hores i hores de tertúlies, programes i notícies, espais mediàtics esportius i no esportius. I en canvi, l'entorn mediàtic i social independentista assumeix amb naturalitat que un jugador independentista jugui amb la selecció espanyola, de la mateixa manera que hi ha independentistes que volen que guanyi la selecció espanyola i d'altres que volem que perdi, i no passa res. Nosaltres acceptem plenament la diversitat de la nostra societat. De fet, jo mateixa tinc amics independentistes que són del Reial Madrid i, com he dit abans, no passa res. Per què no accepten vostès la diversitat i la llibertat? Qui són els nacionalistes en aquest cas, vostès o nosaltres? En conseqüència, l'obligació d'anar a la selecció també és nacionalista en tant que persegueix obligar els millors jugadors i les millors jugadores per tal que Espanya aconsegueixi guanyar competicions. Qüestió de prestigi, d'honor, d'orgull, del que és el vostre nacionalisme, vaja. I la vostra visió impositiva, competitiva i heteropatriarcal del món, també. Només emmarcant-ho degudament aquí es pot entendre que una figura com Rubiales arribés a ser president de la Federació Espanyola de Futbol. Encara pitjor, el petó no consentit només fou la punta de l'iceberg de tot un procés d'assetjaments i abusos sexuals. Per això, des d'Esquerra Republicana de Catalunya reclamem que seria necessària una comissió d'investigació per explorar-ho i descobrir-ho.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el derecho a la autonomía de la voluntad de los y las deportistas.
«Des del republicanisme, de la mateixa manera que creiem en l'autodeterminació col·lectiva, també creiem en l'autodeterminació individual. I per això, en aquesta legislatura Esquerra Republicana de Catalunya presenta una reivindicació històrica nostra: la voluntarietat de competir en la selecció espanyola tot abolint la seva obligatorietat. I vostès, diputats del PP, que us anomeneu liberals i us ompliu la boca de libertad, libertad, per què no han de tenir llibertat els i les esportistes per decidir si volen anar a jugar o no amb la selecció? D'altra banda, és de sentit comú que si tu vols guanyar un Mundial, el que necessites són jugadors i jugadores motivades, oi? De veritat que no trobeu molt fort haver d'obligar una persona a fer una cosa que no vol, a segrestar la seva voluntat simplement pel vostre fanàtic nacionalisme? De fet, és molt trist haver de dir que només l'Estat espanyol i Xipre són els únics estats que en la seva legislació obliguen a assistir a la selecció. És molt greu. Tots sabem que darrera aquesta legislació hi ha el vostre nacionalisme espanyol, perquè allò que realment us preocupa no és tant si un jugador o una jugadora rebutja anar a jugar a la selecció espanyola, sinó que potser el que us preocupa és si se sent basc, català o gallec, i no espanyol. És una manera de voler obligar-nos a ser espanyols, ho vulguem o no. De fet, aquesta legislació és la versió esportiva de la llei Wert per espanyolitzar jugadors en comptes de nens per llei, no per seducció. Hi ha hagut esportistes que s'han negat a jugar amb la selecció espanyola per ser espanyola, sí, però també tots coneixem molts esportistes independentistes que han jugat contents també amb la selecció espanyola, o com n'hi ha d'altres que els és igual una bandera que una altra i juguen amb la selecció que els toqui perquè volen viure competicions internacionals en tant que esportistes d'elit. I a nosaltres, com a demòcrates, ens sembla molt bé que cadascú pensi el que pensi, elegeixi el que vol fer.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«En este momento tenemos una auténtica crisis humanitaria, pero, claro, si esa crisis humanitaria en Europa se plantea a través de este pacto europeo de migraciones y asilo, qué quiere que les diga, nosotros estamos muy preocupados, y estamos muy preocupados por distintos motivos que creo que son en parte la base de esta comparecencia. El primero, porque crea un procedimiento previo de entrada que de facto convierte la frontera en un limbo legal que naturaliza los denominados puntos calientes que acaban llevando a los migrantes a lugares como los CIE, que no son centros de acogida, sino que acaban siendo centros de detención. Durante la legislatura pasada se habló mil veces de las condiciones en que están los CIE. Es humanamente urgente resolver esas condiciones. Segunda característica, este pacto pretende naturalizar también los procedimientos en frontera, cosa que hará que todos los solicitantes de asilo que lo hagan de urgencia en el mismo paso fronterizo y que provengan de países con una tasa de reconocimiento baja, vean vulnerados sus derechos y que, por tanto, su solicitud no sea estudiada con el celo necesario ni de forma individualizada, es decir, resoluciones -aquello- con ciclostil. Tercero, porque puede llegar a hacer que sean habituales las detenciones masivas y las expulsiones exprés. No crea un mecanismo de corresponsabilidad real de reubicación en los países de la Unión Europea, sino que aumenta la presión sobre aquellos Estados que ya hacen un gran esfuerzo en la acogida. Mantiene la obligatoriedad de pedir el asilo en el primer país al que se llega. Y, luego, como cuarta característica -y esta nos parece increíble que haya que comentarla-, porque naturaliza un sistema flexible entre países de la Unión, y también respecto a terceros países, que permite pagar por no acoger. Lo repito: pagar por no acoger. Por tanto, es difícilmente aceptable en términos de equidad territorial. Además, este acuerdo entra en el peligroso terreno del uso de bases de datos personales cruzadas con la recogida de datos biométricos de identificación facial. Este es un elemento que atenta contra todas las mínimas garantías y la mínima dignidad personal. Y, finalmente, da vía libre a los países de la Unión Europea para saltar obligaciones internacionales en materia de acogida e inmigración, con la posibilidad del uso del reglamento de crisis de forma arbitraria, que permite saltarse las garantías humanitarias mínimas. Por tanto, nos despierta dudas. No lo vemos claro. Es posible que usted, cuando suba aquí, deshaga algunas de estas dudas, pero no son dudas solo de Esquerra Republicana de Catalunya, son dudas aportadas por muchas organizaciones internacionales y, por tanto, dudas que hay que explicar, que tenemos y que hay que ver cómo se resuelven.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior en funciones ante el Pleno de la Cámara, para que con...
«Per tant, és difícilment acceptable en termes d'equitat territorial. A més a més, aquest acord entra en el perillós terreny de l'ús de bases de dades personals creuades amb la recollida de dades biomètriques d'identificació facial. Aquest és un element que atempta contra totes les mínimes garanties i la mínima dignitat personal. I finalment, dona via lliure als països de la Unió Europea per saltar-se obligacions internacionals en matèria d'acollida i immigració, amb la possibilitat de l'ús del reglament de crisi de manera arbitrària que permet saltar-se les mínimes garanties humanitàries. Per tant, ens genera dubtes. Per tant, no el veiem clar. Per tant, és possible que vostè quan pugui aquí desfaci algun d'aquests dubtes. Però no són dubtes només d'Esquerra Republicana de Catalunya, són dubtes aportats per moltes organitzacions internacionals, i per tant, dubtes que cal explicar, que tenim, i cal veure com es resolen. Tema Ferraz. És que és clar, si vostès li diuen a un independentista que ha vist els seus companys a la presó, que els ha vist exiliats, que un senyor en una manifestació portava una pistola i no l'han crucificat, és que, vaja, em sembla increïble. Si a nosaltres ens troben una pistola, bueno, bueno, bueno, bueno, és que no durem dos minuts! És a dir, estan processant gent per terrorisme que no ha fet una sola acció violenta en tota la seva vida, i hem de sentir que els niñatos aquests -ultres, feixistes, racistes, xenòfobs, classistes- vagin posant [inteligible]. Aquests senyors es manifesten, i la policia, amb una exquisidesa, que ja m'agradaria a mi que m'haguessin fet, amb una dolçor, amb un cariño los acompaña: caballero, por aquí, caballero, por allá. Cinquanta ferits policies? Doncs ho dubto, eren 1600 ferits manifestants. I per pujar en un cotxe, marededeu!, quasi ens cau el delicte de lesa humanidad.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre el derecho a saber la verdad y las...
«Gràcies, president. Faré la intervenció des d'aquí. No és la primera vegada que Esquerra Republicana parla d'aquest tema. No és la primera vegada que Esquerra Republicana, el grup parlamentari republicà, presenta una comissió d'investigació al voltant d'això. Ens alegrem que ara es faci. De fet, hem fet ja interrogatoris en altres comissions d'investigació aprofitant. Jo el que diré per responsabilitat és que cal ser molt curós, molt curós, molt curós, molt responsable, molt responsable. Jo mai compraré teories semblants a los peones negros del 11M, mai. Però sí que és cert que hi ha coses preocupants. Hi ha coses preocupants. Com és possible que el cervell d'un dels pitjors atemptats d'Europa, un dels pitjors atemptats al nostre país, concretament, alhora fos un confident reconegut del CNI? Com és possible? Hi ha milers de confidents del CNI, milers, però això no pot ser una excusa. No pot ser mai una excusa. Jo crec que, cuanto menos, conviene investigar cierta inutilidad en todo esto, cuanto menos. Y estoy intentando, repito, ser muy cuidadosos y muy generoso. Perquè alhora que passava això, pràcticament, o al poc temps que va passar això, pràcticament, el Ministeri d'Interior es van gastar -també reconeguts- 82 milions d'euros, 82 en pegar la gent a Catalunya, en pegar la gent. És a dir, per un referèndum. És a dir, que per recursos no era, no era.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para impedir que miembros del Gobierno o cualquier autoridad o funcionario,...
«Buenas tardes, de nuevo. Disculpen, pero me he quedado un poco sorprendida. Sea como fuere, esta proposición no de ley que ha presentado la gente de VOX es la definición de lo que es la antipolítica. Me parece evidente que en las filas de Esquerra Republicana consideramos que no hubo ningún delito el 1 de octubre de 2017 y, en la medida en que no hubo ningún delito, lo que tuvo que hacer el Estado fue su propio derecho para poder colocar algún tipo de delito a los dirigentes que en aquel momento lideraron buena parte de mi sociedad a un acto de empoderamiento que representaba votar sobre nuestro futuro. Hay tres cosas que interesan aquí. Primero, si querían delito, no haber derogado el delito de referéndum ilegal. ¿Pero saben ustedes qué sucede? Que no existía. Por consiguiente, no había ningún delito asociado al hecho de que 2,5 millones de personas fueran a votar en uso de su voluntad como nación que somos. Segundo elemento, y muy curioso, tras el hecho de querer enjuiciar a nuestra gente y tras del hecho de que muchos compañeros míos hayan estado muchos años en la cárcel, y que compañeros míos también estén en la cárcel y en el exilio, y me refiero al presidente Puigdemont y a Marta Rovira, ustedes enseñaron las falsedades del sistema democrático y ustedes demostraron que es un sistema demofóbico que no da ninguna respuesta, ni por la vía de lo que llaman ustedes constitucional ni de lo que llaman vía dialogada ni por la vía política, ante una reclamación de autodeterminación que -lo siento, pero se lo anuncio- tenemos y la tendremos, y seguiremos hasta que consigamos autodeterminarnos, porque esto va ni más ni menos que de democracia. Yo no sé cuántos diputados están aquí desde hace muchas legislaturas, pero deben recordar necesariamente que se han hecho diversos caminos siguiendo la senda de lo que ustedes creían que era constitucional. Se ha reclamado aquí el traspaso del 92 a la Generalitat de Catalunya para poder hacer un referéndum pactado con el Estado. Han venido los compañeros Turull, Marta Rovira y, también, Joan Herrera a explicar por qué la sociedad catalana lo solicitaba. ¿De verdad piensan ustedes que por mucho que nos metan en la cárcel, por mucho que nos ilegalicen y por mucho que decidan que la gente que venga a hablar con nosotros también sean ilegalizados y también los metan en la cárcel, la voluntad de un pueblo van a conseguir vencerla? ¿De verdad lo consideran? ¿Piensan ustedes que cuando en el año 2017 se plantea este empoderamiento democrático que es el 1 de octubre, cuando hay dos millones y medio de personas en la calle, cuando hay una mayoría de prácticamente dos terceras partes del Parlamento de Cataluña a favor, cuando tenemos las cuatro diputaciones catalanas a favor de ello, cuando hay 37 consejos comarcales -se lo traduzco, esto sí, porque es una institución catalana, consejos comarcales, que es como organizamos el territorio-, cuando hay 920 ayuntamientos a favor de ello, ustedes creen realmente que con el imperio de la ley vamos a resolver algo? No. Hace centenares de años que Cataluña se reconoce a sí misma como nación, hace centenares de años que estamos intentando autodeterminarnos y, si es preciso, pasarán centenares más, porque esto va de la construcción de una sociedad propia, del reconocimiento del colectivo en el que vivimos, esto va del sentimiento de pertenencia, esto va del lugar que ocupamos en el mundo, de quién eres y de cómo te relacionas con el mundo; pero es que cada vez más esto va de una mayoría que quiere eliminar nuestra lengua, nuestra nación, nuestro pensamiento, nuestras instituciones frente a una voluntad de persistencia que no se va a romper nunca.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para impedir que miembros del Gobierno o cualquier autoridad o funcionario,...
«Fa centenars d'anys que Catalunya es reconeix a si mateixa com a nació. Fa centenars d'anys que estem intentant autodeterminar-nos. I, si convé, en passaran centenars més, perquè això va de la construcció d'una societat pròpia i del reconeixement de la col·lectivitat en què vivim. Perquè això va del sentiment de pertinença. Perquè això va de quin lloc ocupes al món, de qui ets i de com t'hi relaciones. Però és que cada vegada més això va d'una majoria que vol anorrear la nostra llengua, que vol anorrear la nostra nació, que vol anorrear el nostre pensament, que vol anorrear les nostres institucions davant d'una voluntat de persistència que no es trencarà mai. I escolti'm, quan jo vaig començar amb aquest negoci érem el 10 %, però saben què passa? Que la política té aquesta grandesa. La política són els arguments. La política és la convicció. La política és la seducció. La política és explicar per què consideres que el teu país té el dret a autodeterminar-se i la necessitat per seguir existint de fer-ho. I per això, cada vegada vam ser més, i per això cada vegada serem més. Perquè el meu és un país inclusiu i el meu serà, senyors i senyores, un país lliure.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para impedir que miembros del Gobierno o cualquier autoridad o funcionario,...
«Jo no sé quants diputats fa que estan aquí durant moltes legislatures, però han de recordar necessàriament que s'han fet diversos camins seguint la senda del que vostès deien que era constitucional. S'ha reclamat aquí el traspàs del 92 a la Generalitat de Catalunya per tal de poder fer un referèndum pactat amb l'Estat. Han vingut els companys Turull, Marta Rovira i també en Joan Herrera a explicar per què la societat catalana ho reclamava. De debò vostès pensen que per molt que ens posin a la presó, per molt que ens il·legalitzin, per molt que decideixin que la gent que vingui a parlar amb nosaltres també se'ls legalitzi i també se'ls posi a la presó, la voluntat d'un poble l'aconseguiran vèncer? De veritat que s'ho pensen? Vostès es pensen que quan l'any 2017 es planteja aquest apoderament democràtic que és l'1 d'octubre, quan hi ha 2 milions i mig de persones al carrer, quan hi ha una majoria de gairebé dues terceres parts del Parlament de Catalunya a favor, quan hi ha les quatre diputacions catalanes a favor d'això, quan hi ha 37 consells comarcals... Se lo traduzco, esto sí, porque es una institución catalana. Consejos comarcales. Es como se organiza mi territorio. Quan hi ha 920 ajuntaments a favor d'això, vostès creuen realment que con el imperio de la ley vamos a resolver alguna cosa? No.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«L'amnistia és una solució política i salda una deuda, una deuda para con Cataluña. Así de claro. Y la siguiente pregunta es: en Cataluña estamos preparados y preparados para ganar o para perder un referéndum. A Catalunya estem preparats i preparades per guanyar o per perdre un referèndum. I vostès? I vostès? Ho dic perquè fa quatre anys un ple com aquest era impossible. Era impossible. ¡Ay, amigo, qué pasará de aquí a cuatro años! Usted habla de corrupción. Habla de corrupción, de que todo esto que vamos a aprobar aquí hoy es corrupción. Corrupción. Caso Púnica, caso Lezo, caso Andratx, caso Auditorio, caso Baltar, caso Bárcenas, caso Biblioteca, caso Bonsai, caso CAM, caso Campeón, caso Carioca, caso Carmelitas, caso Emarsa, caso Faisán, caso Fitur, caso Guateque, caso Ibatur, caso Imelsa, caso Lasarte, caso Madeja, caso Mercamadrid, caso Naseiro -quizá este le suene-, caso Ópera, caso Orquesta, caso Palma Arena, caso Patos, caso Piscinas, caso Pokémon, caso Porto, caso Rasputín, caso Scala, caso Taula, caso Torrevieja, caso Tótem, caso Troya, caso Zeta, caso Gürtel. ¿De verdad? ¿De verdad, señor Feijóo, que aquí usted hoy tiene las narices de hablar de corrupción? ¿De verdad? ¿De verdad? Por una ley que puede gustar muy poco o puede gustar mucho o puede gustar regular, pero que es una ley aprobada por la inmensa mayoría de este hemiciclo. Como usted diría, es de primero, de primero de democracia. La hipérbole cansa, señor Feijóo, y además hace daño; hace daño a su país, hace daño a cualquier país.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Li respondré. Vostè em pregunta si jo, a partir d'ara, per l'aprovació de la llei d'amnistia, seré o em sentiré més espanyol. No, igual. No és cap notícia, no. De fet, és una imposició. A mi ningú m'ha preguntat si vull ser espanyol o si no vull ser-ho, igual que hi ha molta gent a Catalunya a qui ningú l'hi ha preguntat. Però dit això, vostè també ens pregunta si nosaltres a partir d'ara respectarem la Constitució. A mi hi ha articles de la Constitució que m'agraden enormement, que són hermosos. Article 47, un clàssic. Derecho a una vivienda digna. Vostès saben quin és el lloguer mitjà, el que es paga de mitjana de lloguer en aquest país? 1700 euros. Els importa? Els importa? Quina és la seva proposta, a part de donar banderes a la gent perquè es tapin? Quina és la seva proposta? Quina és la seva proposta? Saben quin és el salari mitjà en aquest país? 2000 euros. És molt, 2000 euros. Saben per què? Perquè en els últims tres anys ha apujat el salari mitjà un 3 %, i l'habitatge, un 44 %. Saben que el 60 % del jovent -el 60 % del jovent- té ansietat? Ho saben? Potser no és tan important com l'amnistia, eh? Segons qui, se'n mofa. Potser no trenca Espanya, però a mi em preocupa molt que el 15 % del jovent, el 15 % del jovent del seu país, també part del meu país, hagi pensat en algun moment suïcidar-se. A mi em preocupa. Em preocupa enormement. Sí, em preocupa molt. I el que no faré és regalar banderes.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Señor presidente, ¿sabe qué es una máxima de cualquier país -también se lo digo a la derecha española-, una máxima de cualquier Estado? Que todo el mundo quiera forma parte de él, que todo el mundo quiera formar parte de él. (Rumores). Ah, no, ¿no es una máxima? Entonces, ¿es una cárcel un Estado? ¿Su país es una cárcel? Si ustedes no reconocen como una máxima de su país que todos y todas los que viven en ese país quieran formar parte de él el problema es suyo, no nuestro. El problema es suyo, no nuestro. También digo algo: en Cataluña ganó las elecciones el PSC. Las ganó y esto a veces es un tabú decirlo. No tengo ningún problema, nunca he tenido ningún problema para decir casi nada. Las ganó, sí. Ustedes están ocupando un espacio que es muy interesante, que es el espacio -que se me entienda desde la inmensa admiración y respeto, porque conozco desde la investidura pasada al señor Illa- del notario, el aburrido, el aquí no pasa nada, yo soy el normal. Pero, repito, hasta hace cuatro días tenían a nueve personas en la cárcel y ustedes también votaron el 155, ustedes también callaron ante las imágenes de los palos en los colegios electorales. Nosotros nos tenemos que preguntar por qué ustedes ganan cada vez más, pero también ustedes se tienen que preguntar por qué nosotros no dejaremos nunca de persistir, y repito que guste más o guste menos, seguimos teniendo mayoría absoluta en el Parlament de Catalunya. (Aplausos). Así que creo que la buena noticia es que en Cataluña se podrá decir que el independentismo, que ser independentista, es una forma de catalanismo más. Algunos de ustedes son también catalanistas. Y el independentismo es una forma de catalanismo más. Hay muchas formas de ser catalanista. Hay muchas formas de ser catalán o catalana; y hay muchas formas de ser independentista. Lo que no podemos hacer es pedir que España reconozca nuestra pluralidad cuando nosotros no somos capaces de reconocer nuestra pluralidad interna. Y mi apuesta es intentar seguir reconociendo y seguir interpelando a nuestra pluralidad interna.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Acabo, senyories. Jo soc independentista. Jo vull la independència de Catalunya. Però la meva responsabilitat avui, la meva responsabilitat avui i sempre, i la tinc aquí, no és parlar pels meus. Això és molt fàcil. Parlar pels teus t'assegura un bon despatx a la seu del teu partit. Però jo no vull parlar pels meus. Jo vull parlar per gent que encara dubta. Perquè crec que és la clau de la política, que és la clau per guanyar o perdre. Soc encara més clar, crec que la nostra responsabilitat és parlar aquí per la gent que al nostre país va votar Pedro Sánchez. Per por, per dubtes, perquè pensava. És la nostra responsabilitat interpel·lar tothom qui tingui valors com la justícia social, la democràcia, la llibertat, i això és difícil. Però crec que la meva responsabilitat és parlar per la gent que encara no pensa com jo. Perquè així m'ho va ensenyar gent com el Joan Tardà. Perquè el fàcil, senyories, és parlar pels nostres partits. El difícil és parlar pels nostres països. A no ser que vulguem guanyar una competició de puresa. Però jo vull guanyar el meu país, Catalunya. Res més. I moltes gràcies.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Senyories, jo he parlat de mentides a l'Estat espanyol. Ho dic clarament, a Catalunya també es diuen mentides. També. Però la única veritat és que Esquerra Republicana fa quatre anys va posar una música a sonar i que tothom ara l'està ballant. Senyories de Junts, què tal? Vostès diuen que han aconseguit un acord històric. Vostès han aconseguit una amnistia anunciada fa dues setmanes. Vostès han aconseguit arribar a un acord amb el PSOE on diu que no estan d'acord amb el PSOE. Vostès han aconseguit una comissió d'investigació sobre la guerra judicial -a mi això m'agrada perquè ja porto quatre comissions d'investigació. Vostès han aconseguit que el PSOE reconegui l'existència d'un conflicte polític amb Catalunya, com ja va reconèixer el PSOE a Pedralbes l'any 2019 i l'any 2020 i 2023 amb els pactes amb nosaltres. Bé; enhorabona. Benvinguts, benvingudes. Els prometo una cosa, el meu compromís, el nostre compromís. Quan el PSOE els intenti enganyar -ho farà, ho intentarà-, el nostre compromís és que no direm mai que la culpa és de vostès. Mai. Sempre direm que la culpa és de qui és. Del PSOE. I els ajudarem que no passi, perquè el compliment dels acords els puc assegurar que serà molt més complicat que fer un tuit.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, una vez...
«Y, señor Sánchez, una última cosa, mire a este hemiciclo. Mírelo, por favor, un segundo. ¿Ve aquí alguna alternativa a nosotros y a nosotras? ¿Ve aquí a Albert Rivera? ¿Ve aquí a Inés Arrimadas? ¿Los ve? ¿No, verdad? No se la juegue, no se la juegue, créame. (Rumores.-Aplausos). Senyories, jo vinc d'un país on durant quatre anys segons qui ha dit que aconseguir 2000 milions d'euros per Catalunya, 14 lleis socials, uns indults i eliminar el delicte de sedició era a canvi de res. Durant quatre anys hem estat el sac de boxa de molta gent. Però vam continuar treballant i van arribar a les eleccions, i vam dir que els nostres vots valien una amnistia, que valien reforçar la negociació, que valien la transferència total de Rodalies, i que valien corregir el dèficit fiscal. Aquest era el preu. I quatre mesos després presentem aquí un acord per una amnistia per reforçar la negociació, per la transferència total de Rodalies -que això es trens, vies i recursos-, i per la condonació de 15 000 milions d'euros de deute fiscal.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«I no ens vinguin, si us plau, amb la cantarella de la solidaritat interterritorial, perquè aquests milers de milions d'euros i el que representen també aquest volum d'empreses no es destinen a cap solidaritat, es destinen aquests recursos a la seva indústria militar, es destinen a pagar la monarquia, a pagar els piolins, els espies i els infiltrats, els projectes fallits de Florentino Pérez o el Castor, o els destinen als AVE deficitaris. Facin vostès aquesta Espanya, si volen, ho respectarem, però no ens obliguin a nosaltres a formar-ne part, perquè no volem, perquè n'estem fartes i perquè definitivament no és normal que la institució més alta de l'Estat encara estigui ocupada per una família de lladres i corruptes. O vostès, un partit que tenen tres diputats al Parlament de Catalunya, ens vingui aquí a fer perdre el temps. I per tot això, des d'aquest faristol i amb la meva llengua i amb la de molts companys en aquest hemicicle, els diem, i acabo, que els i les catalanes tenim un país que, malgrat la majoria de vostès, funciona. Un país que amb les eines que li són pròpies funcionaria encara millor. Volem i treballem per un país sense límits, perquè volem que la nostra gent visqui millor i perquè som demòcrates. I la democràcia no és silenci. La democràcia és claredat, claredat per exposar els dèficits, claredat per exposar els problemes. I democràcia és també l'existència de mitjans per resoldre aquests dèficits, aquests problemes, i escoltin bé, també el conflicte polític existent i avui ja reconegut. Així doncs, una vegada assolida l'amnistia, és el moment d'obrir la nova fase de negociació i definitivament fixar les condicions perquè Catalunya pugui votar. I a fe de Déu que un dia, més d'hora que tard, ho farà i guanyarà. Gràcies.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Però malgrat tot això, aprofitarem, ja que vostè ha decidit venir aquí per encàrrec del seu rei a una investidura que tothom, absolutament tothom, sabia que seria fallida, per parlar del que a nosaltres sí que ens interessa. I a nosaltres ens interessa parlar de la independència de Catalunya. Però atenció, senyor Feijóo, perquè potser li sorprendrà, però penso sincerament que vostès també haurien d'estar interessats, molt interessats, en la independència de Catalunya. I li explico per què. Perquè si fóssim independents, vostès podrien ser tranquil·lament l'Espanya que volen ser. De fet, podrien fer un Espanya només en espanyol. Podrien recentralitzar encara més les competències i governar tot Espanya des de Madrid sense cap problema. A més a més, podrien fer totes les inversions que volguessin a Madrid, totes, sense que ningú es queixés, sense que ningú protestés, sense que ningú es manifestés. I sobretot, senyories del PP i de Vox, podrien governar Espanya amb majoria absoluta. Podrien fer això. És més, si Catalunya s'independitza, vostè podria ser president d'Espanya. Bé, és clar, sempre amb permís d'Ayuso, és clar. Pensin-s'ho perquè potser els surt a compte. Però jo personalment em veig amb l'obligació moral també d'alertar-lo d'una cosa, perquè el que potser no els surt tant a compte, si Catalunya s'independitza, és perdre els 22 000 milions d'euros que surten de Catalunya cap a la capital del Reino cada any, o perdre el teixit empresarial català que representa a dia d'avui el 18,5 % del total de les empreses de l'Estat. Val a dir, versus als 16 % que representa a Madrid.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Moltes gràcies, presidenta. Govern en funcions, diputades i diputats, senyor Núñez Feijóo, candidat a la presidència del Govern espanyol per gràcia reial. D'entrada, dir-li que ens sembla una nova vergonya democràtica, en la seva democràcia plena, que el seu rei l'hagi designat candidat a la presidència del Govern quan vostè no té els vots necessaris per governar. De fet, el rei torna a prendre partit, com va fer el 3 d'octubre, i com acostuma malauradament a fer sempre. En segon lloc, i l'hi diré clar i català, els vots d'Esquerra Republicana han estat, estan i estaran sempre al servei de la defensa de Catalunya i al servei també dels interessos dels catalans i les catalanes, i a disposició, com no pot ser d'altra manera, de les classes populars del nostre poble, parlin la llengua que parlin, processin la ideologia que els sembli. Això que ho tinguin clar tots els que requereixen els vots de l'Esquerra Republicana. Avui tornarem a dir que no en aquest vodevil. Vostès, no ho sé, però nosaltres tenim memòria. Recordem a la perfecció els pals que per les ordres del seu partit vam rebre l'1 d'octubre. Li tornarem a dir que no perquè no volem que des del Govern espanyol ens apliquin les polítiques d'extermini lingüístic que vostès i el neofranquisme estan aplicant de manera exprés al País Valencià i a les Illes. Li direm que no perquè no volem, no volem que dinamitin el Delta de l'Ebre com ho van fer amb Doñana. Tampoc volem que no respectin la nostra pagesia, perquè no volem que es carreguin les llibertats més fonamentals ni el tresor cultural, lingüístic, institucional, social, empresarial o ambiental que tenim. I perquè estem cansats, realment molt cansats, que se'ns continuï -senyor Sánchez, això també va per vostè- aplicant un sistema impositiu confiscatori i que, per tant, va en contra de la seva intocable Constitució. I òbviament, no el votarem perquè vostès i nosaltres estem a les antípodes ideològiques.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Senyories, hi hauria d'haver una màxima en política, un lema: negociamos, luego existimos. I ara que vostès, senyories del PSOE i de Sumar, necessiten negociar més que mai, i ara que a Catalunya no reparteixen carnets de puresa per negociar, fins i tot la dreta catalana independentista diu obertament que negocia o que pot arribar a negociar amb la dreta espanyola, i la dreta espanyola diu obertament que pot negociar amb la dreta independentista catalana -està molt bé, nosaltres no ho farem-, però ara que no reparteixen carnets de puresa per negociar a Catalunya i que vostès necessiten negociar més que mai, tenim una oportunitat històrica per fer-ho. Històrica. Una oportunitat enorme per fer-ho. Enorme, històrica, no per solucionar, molt respectable, però no per solucionar conflictes dinàstics o monàrquics de fa 300 anys, per solucionar conflictes civils de fa sis. Perquè es puguin millorar les condicions de vida de molta gent, visquin on visquin; perquè es puguin apujar els salaris; perquè es puguin dignificar les pensions; perquè es puguin topar les hipoteques; perquè es puguin gravar els beneficis empresarials abusius; perquè es puguin millorar polítiques laborals, ecologistes i feministes; i perquè es pugui acabar amb un règim fiscal autonòmic absolutament desfasat. Aquesta és la veritable oportunitat històrica que tenim.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«I senyories, potser ara esclata algun cap però el primer beneficiat d'aquesta amnistia serà aquest Estat. Repeteixo, el primer beneficiat d'aquesta amnistia serà aquest Estat, i per extensió aquesta democràcia. Perquè, senyories, la democràcia espanyola no està en destrucció, la democràcia espanyola, en tot cas, està en construcció. I els puc assegurar que si aquesta democràcia ha suportat que s'amnistiïn corruptes i colpistes de veritat, també aquesta democràcia, per molt feble que sigui, també aguantarà que s'amnistiïn activistes i demòcrates de veritat. Perquè, senyories, les democràcies, per molt fortes que siguin, també s'equivoquen. També s'equivoquen. A més, pensin una cosa, tampoc li tinguin tanta mania a l'amnistia perquè quan vingui la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans no passaran tanta vergonya. Però un advertiment, no es poden amnistiar les conseqüències d'un conflicte sense preveure una solució per a aquest conflicte. I aquesta solució té noms i cognoms: votar. O l'amnistia preveu una sortida perquè el poble de Catalunya voti el seu estatus polític o servirà de molt poc. Al Quebec hi va haver dos referèndums, no reconeguts, il·legals, que diuen vostès, i no només ningú va anar a la presó, sinó que el govern canadenc va fer una llei de claredat. L'amnistia, senyories, no és el final, és el retorn a la política i principalment una amnistia no pacifica, una amnistia, en tot cas -repeteixo-, reforça la seva democràcia. I seré encara més clar, una amnistia pels fets de l'1 d'octubre ha de posar les bases perquè hi hagi un nou 1 d'octubre, perquè es torni a votar. Primer, perquè no parlem de drets nacionals, o no parlem només de drets nacionals, parlem principalment de drets universals. Segon, perquè la política no només es basa, senyories, en la glòria, també es basa en el sacrifici. Tercer, perquè la solució -atenció, que este es un hit de vostès, els importa molt més a vostès que a nosaltres- és multilateral. La solució serà multilateral perquè el conflicte és tan enorme que la solució només podrà ser internacional, europea i estatal. De fet, l'únic unilateral és pegar la gent en un col·legi electoral. I quart, perquè la resolució del conflicte territorial en aquest país hauria de ser una raó d'estat, hauria de ser una raó d'estat unànime. I no és normal que només en aquest país les raons d'estat les entenguin aquells que no tenim estat.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Així que l'amnistia és una solució -repeteixo- agradi més o agradi menys, una solució que pot -repeteixo- no agradar, però alguna persona aquí avui té una idea millor? No em diguin la llei, perquè això és una resposta d'un estudiant de dret, no és la resposta d'un estadista. Aquí avui algú té una idea millor? Una idea millor que judicialitzar, deshumanitzar, reprimir, empresonar, pegar, inventar-se conceptes jurídics com violencia ambiental, alzamiento tumultuario, o cridar al transfuguisme, a la corrupció moral, com ha fet el cap de l'oposició aquí avui? Avui aquí algú té una solució millor a l'amnistia? Ho dic perquè nosaltres no desapareixerem. I evidentment, la gent que està en contra de la independència de Catalunya o que li és igual tampoc. I totes aquestes idees que he relatat és que no han servit. No hi ha ningú a Catalunya, literalment ningú a Catalunya, que hagi deixat de ser independentista per ficar a la presó a Oriol Junqueras i companyia. Ningú. Així que, què fem? Què fem? Jo ho dic clarament, i no és la primera vegada que ho diem, ni una autonomia es pot imposar a Catalunya amb el 50 % de la població en contra, ni una república es pot proclamar a Catalunya amb el 50 % de la població en contra. Ergo, hem de fer la nostra feina, senyories.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Senyories, aquí s'ha dit que una amnistia és una amenaça. Aquí avui s'ha dit que una amnistia és un desafiament. De fet, s'ha dit que una amnistia és la major amenaça i el més gran desafiament a la democràcia en la historia d'aquest país. Això s'ha dit. Que ni ETA, ni la ultradreta, ni el 23F, ni la inflació, ni l'11M, ni l'atur, ni la Troika, ni el rescat, ni la corrupció, ni les clavegueres de l'Estat, ni les corrupteles del rei, ni les hipoteques, ni els preus, ni la crisi climàtica, ni els assassinats masclistes, que en portem tants com l'any passat... No, no. Que el més gran desafiament a la democràcia, a la història d'aquest país és una amnistia. Aquells que van crear, que van propulsar, que van protegir i que van defensar un referèndum a Catalunya. Estrany, perquè no van dir res de tot això quan van amnistiar 30 000 defraudadors. Estany. Ni tan sols van dir això quan van amnistiar colpistes de veritat. Però en qualsevol cas, senyories, què és una amnistia? Què és? És allò que diu la dreta, la ultradreta? És allò que diu el señor X? És allò que diu el senyor de la guerra, el señor Aznar? El primer era Felipe González, per si hi ha algun dubte. Què és una amnistia? Senyories, agradi més o agradi menys una amnistia és una eina, un mecanisme polític històricament utilitzat per resoldre conflictes polítics i bloquejos institucionals. Ho torno a dir: una amnistia agradi més o agradi menys és una eina, és un mecanisme per resoldre conflictes polítics i bloquejos institucionals. I diria que el conflicte polític que viu actualment des de fa molt de temps Catalunya i l'Estat espanyol és un conflicte polític. I diria que l'actual investidura, amb els números que hi ha, és un bloqueig institucional. Exactament igual que eren conflictes polítics mantenir la presència del líder de la Revolució dels Clavells, que va solucionar l'amnistia de l'any 96 a Portugal; exactament igual que era un conflicte polític les condemnes a líders sindicals que va solucionar l'amnistia de l'any 2002 a França; exactament igual que eren conflicte polític les sentències encara vigents que existien dels nazis a Alemanya i que es va solucionar amb l'amnistia l'any 2009; i el limbe dels crims a Irlanda del Nord que va solucionar l'amnistia de fa menys d'un mes al Regne Unit. I senyories, els puc assegurar que aquests països ni s'han trencat ni la seva democràcia està amenaçada.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«I també, señor Feijóo, el que està passant és que a vostè -no vostè, a vostè- li van muntar fa 48 hores una mani, una mani per anar en contra d'unes negociacions que desconeix per una investidura que encara no existeix. señor Feijóo, la realitat, el que està passant, és que vostè abans ni tan sols de ser present ni molt menys de ser futur ja és passat. Tan passat que ni tan sols els seus s'han après correctament el seu cognom per escriure'l en un cartell a una manifestació. Per cert, m'han d'explicar, señorías del Partido Popular, señorías de Vox, per què una manifestació a favor de l'autodeterminació de Catalunya amb 150 000 persones és un fracàs i per què una manifestació seva a favor de la unitat d'Espanya amb 65 000 és un èxit. Per què? El segon comentari que li vull fer, señor Feijóo, és que vostè en aquesta investidura només li donen suport els seus. señor Feijóo, en aquesta investidura, en aquesta aventura d'avui només, li donen suport els seus fins que la señora Ayuso vulgui. En aquesta investidura, señor Feijóo, en aquesta aventura, només li dona suport Vox. I és normal perquè la meitat o venen o acabaran al seu partit. I señor Feijóo, en aquesta investidura, en aquesta aventura d'avui, només li donen suport socialistes rebotats i tot el dia cal al sol, com Felipe González, Alfonso Guerra o Corcuera. I també suposo que estadistes com Bertín Osborne, José Manuel Soto, i suposo que també Rubiales. señor Feijóo, la pregunta que s'ha de fer vostè -calma, calma, tranquils, tranquil·les-, la pregunta que s'ha de fer vostè, señor Feijóo, és com és possible que amb aquest to d'home d'estat que vostè posa, també alimentat per una maquinària mediàtica brutal, però com és possible que amb aquest to d'home d'estat que vostè posa només li donin suport reaccionaris, trànsfugues rebotats, egòlatres, masclistes i cunyats. Com és possible? señor Feijóo, almenys Tamames sabia a què venia.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Estimades amigues, amics d'Aran..., (continúa su intervención en aranés). Per cert, la llengua occitana es pot parlar perfectament al Parlament català, igual que ara, mentre nosaltres siguem aquí, podrem parlar perfectament qualsevol de les llegües que vulguem en aquest Parlament espanyol. Però el que realment és curiós és que aquests que avui aquí presenten l'esmena a la totalitat o presenten qualsevol esmena contra el plurilingüisme, allà el defensen. I allà, precisament, no els preocupa la despesa que comporten les traduccions. Mirin, si el problema és aquest, si no en tenen prou per pagar les traduccions aquí, tot i l'espoli fiscal a què ens sotmeten a tots els Països Catalans, des d'Esquerra Republicana els suggerim una cosa. Els suggerim que retallin en monarquia, que retallin en repressió, en infiltrats, en Pegasus i en espies a Catalunya. Avui aconseguim un dret que ens ha estat negat no només durant 40 anys d'aquesta democràcia plena, sinó durant segles. Des de Felip V fins avui, de fet, les nostres llengües han estat més temps prohibides que legals. I aquesta és una realitat històrica tan certa que mentrestant s'imposava el castellà. Avui, per fi, acaba la imposició en aquesta cambra. Per fi acaba el nostre esborrat. Per fi es reconeixen els drets de les nostres llengües, l'existència dels nostres pobles. Aquest reconeixement en un Estat on ni la mateixa Constitució anomena les nostres llengües, és un gran pas per a la democràcia i per al reconeixement dels drets de les nacions de l'Estat. Zorionak, bidelagunok, parabéns, compañeiros. Moltes gràcies.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«I és que estem tipes de demanar permís o perdó per parlar la nostra llengua, per existir. I si avui reclamem parlar la nostra llengua no és per venir aquí a reformar l'Estat espanyol, ho fem perquè fins que no arribi la nostra independència definitiva, Esquerra Republicana continuarà lluitant, continuarem batallant pel reconeixement dels nostres drets. Senyors i senyores, és que avui hem aconseguit un esdeveniment històric. Ho repeteixo, hem aconseguit un esdeveniment històric. Sabeu per què? Perquè les diputades i diputats representants del nostre país podem parlar la nostra llengua amb un dret que ha sigut reivindicat llargament. Perquè l'Estat espanyol, des d'aquest moment, ara, de facto, reconeix totes les llengües oficials, que tenen totes el mateix valor i els mateixos drets. Perquè és un pas necessari per al reconeixement a la Unió Europea. Perquè reconèixer la llengua és reconèixer un país i una realitat nacional. Perquè es visibilitza l'existència dels Països Catalans. M'explico: perquè existeix una realitat lingüística que en diem Països Catalans. Països, perquè són tres: el País Valencià, les Illes Balears i Catalunya. I en diem catalans perquè som els països de llengua catalana, perquè en diguin 'català' o 'valencià' sabeu que és la mateixa llengua, ens entenem i no necessitem traductors. Per tant, senyors i senyores, això és un principi de realitat existencial i lingüística, com també és una realitat Euskal Herria, terra de llengua basca. També perquè es visibilitzen al Congreso les nacions que existim en un Estat que es diu plurinacional. Molt important, perquè l'Estat reconeix per primera vegada la llengua occitana.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Gràcies, presidenta. Benvinguda, consellera de Cultura de la Generalitat, señora Natàlia Garriga. Bon dia a tothom. Mirin, soc filla d'una mestra, la senyoreta Maria, que va aprendre acadèmicament la seva llengua materna en la clandestinitat. De petita recordo quan jo arribava a casa, el menjador de casa meva, després de la jornada escolar, s'omplia de mestres que d'amagat rebien les classes de llengua catalana clandestinament. I si avui parlem la llengua catalana aquí, i si encara és viva a la nostra terra, és gràcies a tota aquesta gent que durant segles ha après i transmès la llengua catalana en la clandestinitat. La fita històrica que assolim avui aquí és una victòria democràtica de milers i milers de persones al llarg de la nostra història. M'agradaria no haver de sortir aquí contenta dient: 'Que bé, parlo en català'. Sabeu per què? Perquè el que jo voldria és viure en una Catalunya independent, on seria l'única garantia per a la plena normalització de la nostra llengua. Però malgrat això, evidentment, estic contenta. Estic contenta perquè avui parlo la llengua que jo vull, la llengua en què penso, la llengua en què sento, la llengua en què m'expresso lliurement i plenament.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«I vostè parla de xantatge. Això ho fa molt la dreta, independentment de la bandera, quan les dretes negocien sempre és pel bé de la seva pàtria i perquè ho saben fer. Quan ho fan les esquerres, sempre és a canvi de res, o un xantatge, o coses d'aquestes. Però només li diré una cosa, jo estic convençut que si per exemple el PNB o qualsevol altre partit nacionalista independentista es posés bé perquè el senyor Feijóo fos president, negociés amb vosaltres, amb vostès, perquè el senyor Feijóo fos president, estic convençut que Aznar, Rajoyo o el senyor Feijóo sortirien amb una barretina i fent castells. N'estic absolutament convençut. Dos, vostè ha dit que a Catalunya el castellà està perseguit. Jo ara intentaré fer un esforç, que tothom sap que és brutal, perquè el castellà està perseguit. Jo tinc quaranta-un anys, fa quaranta-un anys que la immersió lingüística va començar a Santa Coloma de Gramenet, a la meva població. Intentaré parlar en aquell idioma parlat per 500 milions de persones a tot el planeta.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«La segona idea, i vull ser molt clar, ni el castellà -?i crec que soc l'exemple paradigmàtic- està perseguit ni amenaçat a Catalunya, ni el català és patrimoni exclusiu de l'independentisme. Ho repeteixo, ni el castellà està amenaçat a Catalunya ni el català és patrimoni de l'independentisme. El català és de tots i de totes. I els catalans i les catalanes pensen de forma molt diversa. I me n'alegro. De Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer, i això ho hem de dir de forma molt clara i contundent, perquè tant mal li fa a la seva llengua i a la seva cultura un intransigent amb una rojigualda com un intransigent amb una estelada. I la tercera idea, això és un èxit per al meu partit, Esquerra Republicana, per la seva història, per la seva lluita, i també per al meu país. Però em nego, em nego que això que està passant avui aquí sigui una victòria, no pot ser una victòria, perquè em nego, em nego com a ciutadà català, com a independentista català, que la meva cultura i que la meva llengua necessiti de perdedors. M'hi nego. M'hi nego. Avui aquí no hi ha perdedors, com a molt hi ha ignorants.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«A partir d'aquí, cinc reflexions que potser poden ser útils. La primera, s'ha dit molt que parlar aquí en català, en aranès, en euskera o en gallec, és literal, 'es una falta de respeto a España y a los españoles.' Que parlar avui aquí llengües oficials, més enllà del castellà, reconegudes per la seva sacrosanta Constitució, és una falta de respecte. Senyories, una falta de respecte jo crec que és, per exemple, que un fons de sàtrapes saudites compri una de les seves principals empreses com és Telefónica. O quina falta de respecte és que la Federación Española de Fútbol continuï avui en dia faltant al respecte a unes jugadores campiones del món. Això és una falta de respecte i no que alguns de nosaltres parlem les nostres llengües aquí. La segona idea que potser és útil. Senyories, en el fons tot això és bastant absurd. Alguns de vostès són parlants d'una sola llengua oficial dient a parlants de dues llengües oficials que el problema som nosaltres perquè parlem dues llengües i no una. Moltes de les seves interpretacions, moltes de les seves crítiques, moltes de les seves opinions són literalment una oda a la ignorància. I els diré una cosa, un estat que té aquesta extraordinària diversitat lingüística i cultural i la maltracta d'aquesta manera, simplement no la mereix. Seré més clar. Vostès, senyors de la dreta i de la ultradreta espanyola, i alguns de l'esquerra espanyola, no es mereixen ni Catalunya ni Euskadi. (Aplaudiments).»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Gracias. ¿Ven como no es tan malo esto de hablar en otras lenguas, que rompemos a la derecha? Jo avui aquí parlaré en català, primer perquè puc, gràcies a l'escola catalana. Segon, perquè és la llengua del meu país. Tercer, perquè és una llengua que estimo tant, que és la llengua que vaig escollir parlar amb la persona que més estimo d'aquest món, que és el meu fill. Quart, perquè molts de vostès, molts dels que han provocat una intransigència i un cinisme històric, han convertit parlar en altres llengües com el català, l'aranès, l'euskera o el galego en un acte revolucionari. I cinquè, perquè hem arribat a un acord històric perquè això sigui possible. I és un honor per al meu grup, per al meu partit i per a mi mateix, orgullós fill i net d'andalusos, ser els primers a fer un discurs inequívocament i íntegrament en català en aquest faristol. Així doncs, presentem avui un acord històric que, com qualsevol altre acord històric, té molts noms i té molts cognoms. Però és de justícia avui recordar-ne dos. El primer, en realitat són molts noms, els noms dels centenars de milers de persones, tots i totes treballadors i treballadores arribats a Catalunya, al País Valencià, a Galiza o a Euskal Herria fa 50, 60 o 70 anys. I que van entendre, i que van voler -?alguns, per exemple, els meus avis, amb molta menys informació i formació d'escola privada que alguns de vostès- que els seus fills i que els seus nets havien d'estimar i havien de respectar les terres que trepitjaven i que quina millor manera de fer-ho que a través de la seva cultura i de la seva llengua. Seré molt clar. Seré molt clar. Jo parlo català gràcies als meus avis, a les meves àvies andaluses. Exactament igual que parlen avui en dia català els nens i les nenes de mares i de pares pakistanesos, xinesos, romanesos o marroquins nouvinguts a Catalunya. Va per ells. I el segon nom és el nom d'un amic i d'un company que va fer una lluita, amb les sigles d'Esquerra Republicana darrere, i en una solitud moltes vegades terrible, perquè arribés aquest dia, perquè es parlessin llengües oficials, més enllà del castellà, en aquest faristol. L'última vegada, ho repeteixo, fa més de deu anys, parlant del Guillem Agulló. Entre las risas de la dreta, entre las mofes de l'esquerra, i fins i tot entre les burles de grans patriotes que avui faran seva aquesta causa. També va per ell. Moltes gràcies, Joan Tardà.»