Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
83 declaraciones · página 3 de 3
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuál es la política del Gobierno en materia de educación.
«Mirin, la llengua per nosaltres és una eina de cohesió, i VOX fa massa temps que intenta crear el marc mental que és un element de divisió, res més allunyat de la realitat. De fet, si som objectius, avui, en molts patis d'escoles catalanes sona majoritàriament el castellà. L'ús social del català està en perill i no podem entendre que algú que diu estimar el seu país, i que a més voldria que Catalunya fos d'aquest país, no defensi la llengua. La immersió lingüística és l'eina més valuosa que té l'educació a Catalunya i és bàsic que a l'escola l'ensenyin per garantir que no mori; però tot això a vostès els és igual, perquè viuen instal·lats en l'anticatalanisme i la bronca constant. Encara que ara els recordem aquí que el Consell d'Europa ha estirat les orelles a Espanya per la sentència del Tribunal Superior de Justícia, que imposa el 25 % de castellà a les aules catalanes, i que deixa claríssim que la llengua vehicular a l'escola de Catalunya ha de ser el català, seguiran fent escàndols i gesticulant davant d'un model d'escola que és clarament un model d'èxit només perquè és escola catalana. Realment, el que vostès voldrien és que avui encara, a les escoles, els nens estudiessin formación del espíritu nacional i les nenes corte y confección, però sobretot el que voldrien és que tots i totes elles abans d'entrar a classe, cantessin el Cara al Sol, i per aquí nosaltres no hi passarem. No passaran.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuál es la política del Gobierno en materia de educación.
«Una moció on, per cert, també parlen de llibres d'història, uns llibres que hagués estat molt bé que obrissin i estudiessin. Si ho haguessin fet, sabrien que això que tant critiquen de l'escola catalana, la immersió lingüística, va néixer perquè tots els nens i nenes que vivien a Catalunya a principis dels vuitanta tinguessin les mateixes oportunitats. Molts d'aquests nens i nenes havien arribat al nostre país d'altres llocs de la Península i eren fills i filles de tota aquesta gent que avui vostès diuen defensar. Ells i elles van ser la primera generació de la immersió i, que sapiguem, no n'hi ha cap que estigui enfadat per haver rebut una educació que li ha permès ser bilingüe i tenir totes les competències per expressar-se també en català. Una de les coses que ens fa ser Esquerra Republicana és la defensa de la cohesió social i la igualtat d'oportunitats, siguis qui siguis, vinguis d'on vinguis i parlis la llengua que parlis. És per això que sabem que la llengua catalana és una gran eina social i que parlar-la i entendre-la iguala les oportunitats de tothom. És evident que aquí hi ha una gran diferència entre nosaltres, perquè al contrari de la societat justa i igualitària que nosaltres volem, vostès voldrien viure en una societat classista i racista, on només uns quants purs tinguessin dret a viure amb dignitat. Aquí també hi ha una pregunta clau. Què faran vostès, senyores i senyors del PSOE i del PSC? Seran valents i defensaran l'escola catalana i la immersió o deixaran passar l'extrema dreta a qui no li calen els vots per fer política perquè ja té les togues? Es posaran al costat de la cultura, la llengua i l'educació o es posaran d'esquena als drets dels nens i les nenes catalanes?»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Gobierno dé cuenta de las previsiones y...
«Molt bona tarda a totes i a tots. Ens trobem una altra vegada davant una moció del Partit Popular tant incendiària com infumable, senyor Bravo. I sorprèn. Sorprèn, senyories del PP, que ara estiguin en contra d'aquest acord de finançament que ha assolit Esquerra Republicana, perquè van ser justament vostès mateixos, al seu programa electoral de l'any 2012 a Catalunya amb una tal Alicia Sánchez Camacho que demanaven precisament el mateix que s'ha acordat. Ens han presentat un text amb una toxicitat extrema i amb dotze punts que pretenen carregar-se el que nosaltres entenem com dos elements claus en política. El primer, servir a la ciutadania a qui representes. El segon, fer servir la força de les urnes per negociar i arribar a acords. Davant d'aquesta premissa tan senzilla, tres consideracions. La primera, si la gent d'Esquerra Republicana de Catalunya estem en política, és precisament per servir el nostre poble i fer-ho des de la valentia i també, val a dir, des de l'ambició per posar la vida de les catalanes i els catalans al centre de les nostres decisions. Així ho hem fet sempre al llarg de 93 anys d'història. Ho hem fet patint presó, ho hem fet patint persecució i també exili. Ho vam fer fa cinc anys apostant per la resolució del conflicte polític fins a aconseguir una llei d'amnistia. I és justament amb aquest esperit que vàrem obrir negociacions després de les eleccions catalanes. I d'això se'n desprèn un resultat: que Catalunya tingui la clau de la caixa i que avui Catalunya tingui la clau de la nació que, sens dubte, és la seva llengua, que sens dubte és el català. Seguir avançant també en la resolució democràtica del conflicte polític amb l'Estat i donar continuïtat a les polítiques del primer govern republicà d'ençà dels anys trenta. Mirin, avui tenim una llei d'amnistia. Avui jo, una servidora, puc estar en aquest faristol parlant la meva llengua sense que vostès em xiulin o sense que la presidència m'expulsi. I avui tenim un acord. Sí, un acord per un nou model de finançament basat en la negociació bilateral amb l'Estat. Un acord, val a dir, públic, absolutament públic, que preveu que Catalunya gestioni, recapti, liquidi i inspeccioni tots els impostos que es paguen a Catalunya i que s'augmenti també substancialment la capacitat normativa. Per tant, senyories, els agradi o no els agradi, amb aquest acord públic i transparent tindrem la clau de la caixa. Serà l'Agència Tributària de Catalunya la que recaptarà tots els impostos. I sí, també Catalunya, posteriorment, el que farà és que la part proporcional del cost dels serveis que l'Estat presta encara avui -fins que aconseguim la independència- en el nostre país, doncs, serà el component de solidaritat. Una solidaritat, val a dir, limitada pel principi d'ordinalitat i sempre que l'esforç fiscal sigui òbviament similar. I una data clau també: aquest acord ha de permetre que Catalunya recapti l'IRPF de l'exercici de 2025 i amb tot això poder acabar -sí, poder acabar- amb la injustícia del dèficit fiscal i fer un salt, el salt més important en sobirania que ha tingut Catalunya des de 1979.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo protege desde su Ministerio el catalán?
«Gràcies, presidenta. Com vostè ha dit, senyor ministre, avui és la Diada nacional de Catalunya, avui és la Diada nacional del nostre país. És un bon dia, en definitiva, per parlar del català i de Catalunya. De fet, sempre és un bon dia per parlar del català i de Catalunya. Com vostè també ha dit, encara queda molt i, com sabrà, només per un 32 % de la població el català és la llengua principal i, en els últims quinze anys, el català ha perdut mig milió de parlants. Sí que és cert que s'han donat passes en aquest hemicicle, per exemple, en aquesta institució es pot parlar el català, es pot parlar l'euskera, es pot parlar el galego, encara amb rum-rum, però es pot parlar. Me'n recordo molt del Joan Tardà cada vegada que parlem aquí, perquè molta gent que ara reparteix carnets de puresa, l'insultava o es mofava quan parlava en català. I sí que és cert que avui hi ha més contingut audiovisual que mai en català gràcies a la Llei Audiovisual, pactada també per Esquerra Republicana, contradient el miserable eslògan de la dreta catalana de 'A canvi de res', però encara queda molt. Fa cinquanta, seixanta, setanta anys molta gent arribada de molts indrets d'aquest país va arribar a Catalunya, com els meus avis, les meves àvies, i van entendre, en aquest cas en Santa Coloma de Gramenet, que els seus fills, els seus nets, havien d'estimar la cultura i la llengua catalana, i a això li vam dir immersió. I s'entenia. Un paleta d'una pedania de Jaén ho entenia fa cinquanta, seixanta, setanta anys. Ara no, ara hi ha molta gent que encara pensa que parlar català, euskera, galego, en definitiva, llengües oficials reconegudes per la sacrosanta Constitució, és un atac.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, presidenta. Amb temor de decebre algú no parlaré de xifres ni parlaré del dèficit fiscal flagrant que fa dècades patim a Catalunya perquè ho hem fet mantes vegades, ni tampoc parlaré del que vol dir recaptar el 100 % dels impostos perquè ho hem fet mantes vegades i perquè això és tal com sona, ni tampoc de si el finançament singular o el finançament just és una cosa o és una altra. És senzillament recaptar tots els impostos, com ha explicat també mantes vegades l'exconsellera d'Economia d'Esquerra Republicana de Catalunya en el Govern de Pere Aragonès, com ha fet una servidora en seu parlamentària en més d'una ocasió i com han fet molts membres d'Esquerra Republicana també. Permetin-me parlar dels republicans, d'Esquerra, independentistes, permetin-me parlar un moment d'Esquerra Republicana de Catalunya. Si nosaltres som en política és precisament per servir al nostre poble. Res més. Aquest és l'únic motiu. I fer-ho des de la valentia i des de l'ambició. Per què? Per posar la vida dels catalans i de les catalanes al centre sempre de les nostres decisions, aprofitant qualsevol oportunitat que se'ns brindi. I això requereix, deixin-m'ho dir també, estar per sobre de les nostres circumstàncies personals i col·lectives, moltes vegades, per sobre de les nostres pors i, fins i tot també, per sobre de tot el nostre patiment. Esquerra Republicana ho hem fet sempre, ho hem fet al llarg de la història. Ho hem fet patint presó, ho hem fet patint persecució, ho hem fet patint exili. Ho vam fer fa cinc anys apostant, com ens recordava el senyor Juan Bravo, per la resolució del conflicte polític fins a aconseguir una llei d'amnistia que sí que hem aconseguit. És amb aquest esperit que vam obrir negociacions després de les eleccions catalanes. El resultat obtingut és el que ens porta avui a debatre aquest punt, que Catalunya tingui la clau de la caixa, que Catalunya tingui també la clau de la nació, que si algú no ho sap, això vol dir la nostra llengua, el català, seguir avançant en la resolució democràtica del conflicte amb l'Estat i donar continuïtat a les polítiques del primer Govern republicà després dels anys trenta.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Gobierno español sobre los ataques a la lengua catalana?
«Senyor ministre, deixi'm dir que li recordo que avui podem parlar en català en aquest hemicicle perquè el vàrem obligar. Dit això, el retrocés dels drets que pateix al Parlament, en aquest cas la llengua catalana, al País Valencià i a les illes són el mirall de la passivitat del seu Govern. I és precisament greu que justament el seu Govern hagi legitimat el seu rei, també, Felip VI, que en aquests moments ha atorgat el títol real a una entitat que defensa les tesis justament de l'extrema dreta i nega la unitat de la llengua catalana i que té aquest nom surrealista, obro cometes, de 'Reyal Acadèmi de sa Llengo Baléà'. Miri, Felip VI demostra, una vegada més, el seu flagrant anticatalanisme, però és pitjor: demostra ser un ignorant. Demostra estar al costat dels feixistes o, el que és pitjor, demostra les dues coses alhora. En qualsevol cas, nosaltres tenim clar que és un digne hereu de Felip V i de Francisco Franco. Per això, avui, en el desè aniversari de la seva proclamació com a rei, volem deixar clar que des del republicanisme diem una vegada més, clar i català: fora els Borbons.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Gobierno español sobre los ataques a la lengua catalana?
«Sí, molt bon dia. Gràcies, presidenta, senyor Bolaños. La llengua catalana és la llengua dels Països Catalans. Dins l'Estat espanyol la parlem a Catalunya, evidentment es parla també al País Valencià, on històricament s'ha anomenat valencià, es parla les Illes Balears i es parla també a la Franja de Ponent. Ho sap tothom. A tot arreu on ha governat el Partit Popular, ara amb connivència amb VOX, s'han produït estratègies de secessionisme lingüístic amb la finalitat de reduir la presència i de reduir la normalització de la llengua catalana. Malauradament, i dic malauradament, cal dir que tot això es produeix amb el silenci còmplice del seu partit. Per això li preguntem: què fa el Govern espanyol, senyor ministre, per frenar els atacs a la llengua catalana? Què fa el seu Govern per lluitar contra un secessionisme lingüístic que no sosté ni acadèmicament ni científicament? Muy buenos días. Gracias, presidenta. Señor Bolaños, la lengua catalana es la lengua de los Països Catalans. Dentro del Estado español la hablamos en Cataluña, también se habla en el país valenciano -que se llama valenciano-, en las Islas Baleares y también se habla en la franja de poniente. Todo el mundo lo sabe. Donde ha gobernado el Partido Popular con VOX se han producido escenas de secesionismo lingüístico para remitir la normalización de la lengua catalana. Y digo, desgraciadamente, que todo esto se produce con el silencio cómplice de su partido, y por eso le preguntamos, ¿qué hace el Gobierno español, señor ministro, para frenar los ataques a la lengua catalana? ¿Qué hace su Gobierno para luchar contra un secesionismo lingüístico que no se aguanta ni académica ni científicamente?»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de protección del Patrimonio Histórico frente al vandalismo.
«Considerem aquesta proposició de llei del PP absolutament innecessària. I amb aquesta paraula ja ho dic tot. Creiem que amb l'ordenament actual sobre el patrimoni n'hi ha prou per protegir les obres d'art. Per cert, la majoria de museus i centres artístics importants ja han pres mesures i protocols especials. No cal carregar la normativa, no vulguem fer una normativa. I una pregunta, senyories del PP, vostès que avui, en aquesta tarda, són tan sensibles a la cultura, cosa que celebrem. És cultura el centenari del poeta valencià Vicent Andrés Estellés? Ho dic perquè el Govern de València, del País Valencià, del qual vostès formen part amb VOX, no va voler celebrar els 100 anys del naixement del poeta Estellés i va ser el Gobierno de Espanya i la Generalitat de Catalunya que van entomar aquest repte. Per tant, si som tan sensibles, ho som amb tot perquè, si no, haurem de convenir que vostès, el patrimoni, quan és una pedra, els encanta; quan és un poeta, els molesta, sobretot si és un poeta en llengua catalana o valenciana. Què pretenen, senyories del PP, amb aquesta llei? Jo els ho diré. Jo crec que som davant d'un cas de llibre de populisme legislatiu. També en podem dir 'postureo en el Congreso'. Som davant d'un gest oportunista, repeteixo, i innecessari.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«I sí, evidentment a Esquerra ens preocupa, i moltíssim, perquè no per casualitat som d'esquerres, perquè precisament ens preocupa el benestar de les persones, però de totes, vinguin d'on vinguin i parlin la llengua que parlin, i ens preocupa l'ELA, i sí, com també ens preocupen moltes altres dolències minoritàries, perquè si et deixen totalment dependent i necessites l'ajuda d'uns cuidadors, no importa el nom de la malaltia, moltes especificitats, tant o més concretes de les que s'ocupa en aquest debat, perquè es calcula que hi ha 7000 condicions clíniques que pateixen poques persones en relació amb el conjunt de la població. Se l'etiqueta de malaltia minoritària quan la seva prevalença és de menys de 5 afectats per cada 10 000 habitants, doncs s'estima que dins la Unió Europea hi ha 30 milions de persones afectades per malalties minoritàries. A l'Estat n'hi ha 3 milions i a Catalunya prop de 350 000. Només per citar-ne algunes, a part de l'ELA, l'atàxia de Friedrich, degeneració corticobasal, demència frontotemporal, paràlisi supranuclear progressiva, malaltia de Huntington, atròfia muscular espinal. I així arribaríem fins a 7000 malalties minoritàries. La majoria d'aquestes dolències no tenen cura, posen en perill la vida de les persones que la pateixen i són fortament incapacitants pel que fa a la mobilitat i, en general, afecten l'autonomia personal.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la aplicación de coeficientes reductores para la...
«Bona tarda a tothom. Gràcies, presidenta. Abans d'entrar en matèria voldria dir unes paraules, ja que és la meva primera intervenció d'aquesta quinzena legislatura i la primera que puc fer en català. I voldria començar dient això. Quan jo vaig néixer a casa em van posar el nom de Jordi, però quan vaig arribar a l'escola em deien Jorge. I a tots els documents oficials em deien Jorge, i a mi això m'empipava bastant. Com és que a un lloc Jordi i a l'altre Jorge? I per què dic això? Perquè és una història, com moltes d'altres, que resumeix el combat i la voluntat de milions de persones que ahir i avui perquè la nostra llengua, el català, no fos relegada a l'àmbit familiar, o relegada o minoritzada, o perquè no fos vexada pel supremacisme nacionalista espanyol. Per això parlar català aquí i avui, encara que alguns ho menyspreïn, per mi és molt important. Per mi és molt important. És molt important perquè significa que aquesta llengua continua viva malgrat els esforços de molta gent que no ho fos. Continua viva, a diferència de moltes nacions que han perdut la seva, la meva no l'ha perdut. I a més, si em permeten, em produeix un plaer, una felicitat quasi diria insana fer-ho davant d'alguns dels fills del franquisme que durant tants anys han utilitzat tots els aparells de l'Estat per voler minoritzar aquesta llengua, humiliar-la i vexar-la. Doncs bé, aquí estem. Aquí estem i, com deia el poeta, ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para impedir que miembros del Gobierno o cualquier autoridad o funcionario,...
«Fa centenars d'anys que Catalunya es reconeix a si mateixa com a nació. Fa centenars d'anys que estem intentant autodeterminar-nos. I, si convé, en passaran centenars més, perquè això va de la construcció d'una societat pròpia i del reconeixement de la col·lectivitat en què vivim. Perquè això va del sentiment de pertinença. Perquè això va de quin lloc ocupes al món, de qui ets i de com t'hi relaciones. Però és que cada vegada més això va d'una majoria que vol anorrear la nostra llengua, que vol anorrear la nostra nació, que vol anorrear el nostre pensament, que vol anorrear les nostres institucions davant d'una voluntat de persistència que no es trencarà mai. I escolti'm, quan jo vaig començar amb aquest negoci érem el 10 %, però saben què passa? Que la política té aquesta grandesa. La política són els arguments. La política és la convicció. La política és la seducció. La política és explicar per què consideres que el teu país té el dret a autodeterminar-se i la necessitat per seguir existint de fer-ho. I per això, cada vegada vam ser més, i per això cada vegada serem més. Perquè el meu és un país inclusiu i el meu serà, senyors i senyores, un país lliure.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«I no ens vinguin, si us plau, amb la cantarella de la solidaritat interterritorial, perquè aquests milers de milions d'euros i el que representen també aquest volum d'empreses no es destinen a cap solidaritat, es destinen aquests recursos a la seva indústria militar, es destinen a pagar la monarquia, a pagar els piolins, els espies i els infiltrats, els projectes fallits de Florentino Pérez o el Castor, o els destinen als AVE deficitaris. Facin vostès aquesta Espanya, si volen, ho respectarem, però no ens obliguin a nosaltres a formar-ne part, perquè no volem, perquè n'estem fartes i perquè definitivament no és normal que la institució més alta de l'Estat encara estigui ocupada per una família de lladres i corruptes. O vostès, un partit que tenen tres diputats al Parlament de Catalunya, ens vingui aquí a fer perdre el temps. I per tot això, des d'aquest faristol i amb la meva llengua i amb la de molts companys en aquest hemicicle, els diem, i acabo, que els i les catalanes tenim un país que, malgrat la majoria de vostès, funciona. Un país que amb les eines que li són pròpies funcionaria encara millor. Volem i treballem per un país sense límits, perquè volem que la nostra gent visqui millor i perquè som demòcrates. I la democràcia no és silenci. La democràcia és claredat, claredat per exposar els dèficits, claredat per exposar els problemes. I democràcia és també l'existència de mitjans per resoldre aquests dèficits, aquests problemes, i escoltin bé, també el conflicte polític existent i avui ja reconegut. Així doncs, una vegada assolida l'amnistia, és el moment d'obrir la nova fase de negociació i definitivament fixar les condicions perquè Catalunya pugui votar. I a fe de Déu que un dia, més d'hora que tard, ho farà i guanyarà. Gràcies.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoPropuesta de candidato a la Presidencia del Gobierno de don Alberto Núñez Feijóo, una vez celebradas las...
«Moltes gràcies, presidenta. Govern en funcions, diputades i diputats, senyor Núñez Feijóo, candidat a la presidència del Govern espanyol per gràcia reial. D'entrada, dir-li que ens sembla una nova vergonya democràtica, en la seva democràcia plena, que el seu rei l'hagi designat candidat a la presidència del Govern quan vostè no té els vots necessaris per governar. De fet, el rei torna a prendre partit, com va fer el 3 d'octubre, i com acostuma malauradament a fer sempre. En segon lloc, i l'hi diré clar i català, els vots d'Esquerra Republicana han estat, estan i estaran sempre al servei de la defensa de Catalunya i al servei també dels interessos dels catalans i les catalanes, i a disposició, com no pot ser d'altra manera, de les classes populars del nostre poble, parlin la llengua que parlin, processin la ideologia que els sembli. Això que ho tinguin clar tots els que requereixen els vots de l'Esquerra Republicana. Avui tornarem a dir que no en aquest vodevil. Vostès, no ho sé, però nosaltres tenim memòria. Recordem a la perfecció els pals que per les ordres del seu partit vam rebre l'1 d'octubre. Li tornarem a dir que no perquè no volem que des del Govern espanyol ens apliquin les polítiques d'extermini lingüístic que vostès i el neofranquisme estan aplicant de manera exprés al País Valencià i a les Illes. Li direm que no perquè no volem, no volem que dinamitin el Delta de l'Ebre com ho van fer amb Doñana. Tampoc volem que no respectin la nostra pagesia, perquè no volem que es carreguin les llibertats més fonamentals ni el tresor cultural, lingüístic, institucional, social, empresarial o ambiental que tenim. I perquè estem cansats, realment molt cansats, que se'ns continuï -senyor Sánchez, això també va per vostè- aplicant un sistema impositiu confiscatori i que, per tant, va en contra de la seva intocable Constitució. I òbviament, no el votarem perquè vostès i nosaltres estem a les antípodes ideològiques.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Estimades amigues, amics d'Aran..., (continúa su intervención en aranés). Per cert, la llengua occitana es pot parlar perfectament al Parlament català, igual que ara, mentre nosaltres siguem aquí, podrem parlar perfectament qualsevol de les llegües que vulguem en aquest Parlament espanyol. Però el que realment és curiós és que aquests que avui aquí presenten l'esmena a la totalitat o presenten qualsevol esmena contra el plurilingüisme, allà el defensen. I allà, precisament, no els preocupa la despesa que comporten les traduccions. Mirin, si el problema és aquest, si no en tenen prou per pagar les traduccions aquí, tot i l'espoli fiscal a què ens sotmeten a tots els Països Catalans, des d'Esquerra Republicana els suggerim una cosa. Els suggerim que retallin en monarquia, que retallin en repressió, en infiltrats, en Pegasus i en espies a Catalunya. Avui aconseguim un dret que ens ha estat negat no només durant 40 anys d'aquesta democràcia plena, sinó durant segles. Des de Felip V fins avui, de fet, les nostres llengües han estat més temps prohibides que legals. I aquesta és una realitat històrica tan certa que mentrestant s'imposava el castellà. Avui, per fi, acaba la imposició en aquesta cambra. Per fi acaba el nostre esborrat. Per fi es reconeixen els drets de les nostres llengües, l'existència dels nostres pobles. Aquest reconeixement en un Estat on ni la mateixa Constitució anomena les nostres llengües, és un gran pas per a la democràcia i per al reconeixement dels drets de les nacions de l'Estat. Zorionak, bidelagunok, parabéns, compañeiros. Moltes gràcies.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«I és que estem tipes de demanar permís o perdó per parlar la nostra llengua, per existir. I si avui reclamem parlar la nostra llengua no és per venir aquí a reformar l'Estat espanyol, ho fem perquè fins que no arribi la nostra independència definitiva, Esquerra Republicana continuarà lluitant, continuarem batallant pel reconeixement dels nostres drets. Senyors i senyores, és que avui hem aconseguit un esdeveniment històric. Ho repeteixo, hem aconseguit un esdeveniment històric. Sabeu per què? Perquè les diputades i diputats representants del nostre país podem parlar la nostra llengua amb un dret que ha sigut reivindicat llargament. Perquè l'Estat espanyol, des d'aquest moment, ara, de facto, reconeix totes les llengües oficials, que tenen totes el mateix valor i els mateixos drets. Perquè és un pas necessari per al reconeixement a la Unió Europea. Perquè reconèixer la llengua és reconèixer un país i una realitat nacional. Perquè es visibilitza l'existència dels Països Catalans. M'explico: perquè existeix una realitat lingüística que en diem Països Catalans. Països, perquè són tres: el País Valencià, les Illes Balears i Catalunya. I en diem catalans perquè som els països de llengua catalana, perquè en diguin 'català' o 'valencià' sabeu que és la mateixa llengua, ens entenem i no necessitem traductors. Per tant, senyors i senyores, això és un principi de realitat existencial i lingüística, com també és una realitat Euskal Herria, terra de llengua basca. També perquè es visibilitzen al Congreso les nacions que existim en un Estat que es diu plurinacional. Molt important, perquè l'Estat reconeix per primera vegada la llengua occitana.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«També és la llengua en què visc, o realment intentaria que fos així. Procuro fer-ho, però sabeu què passa? Que no és fàcil viure en la meva llengua en la meva pròpia terra. De fet, és impossible. No puc llegir els ingredients dels productes ni els prospectes de les medicines, ni puc veure totes les pel·lícules i sèries en la llengua catalana. Fins i tot, com sentenciava en un missatge pòstum l'estimada lingüista Carme Junyent, de fet, no pots ni morir en català. Vostès s'imaginen que un castellà surt a sopar al seu poble i no troba una carta en castellà? O que vagi al metge i no el puguin atendre en castellà? O que vingui aquí, en aquest Congrés, i li prohibeixin parlar en castellà? Oi que no ho trobarien normal? Doncs per què ha de ser normal per a un català o per a una catalana? Potser és menys la nostra llengua que la seva? Potser som nosaltres menys que vostès? El català només avança quan les lleis depenen del vot dels partits catalans. D'aquí les iniciatives d'Esquerra Republicana durant dècades per garantir-ne l'ús. Com hem fet reclamant l'oficialitat de la llengua catalana a Europa des de l'any 2004, ho repeteixo, des del 2004. Com vam fer aconseguint el reconeixement de la llengua de signes catalana. Com vam fer amb la Llei d'audiovisuals. Com estem fent avui, aquí i ara.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Gràcies, presidenta. Benvinguda, consellera de Cultura de la Generalitat, señora Natàlia Garriga. Bon dia a tothom. Mirin, soc filla d'una mestra, la senyoreta Maria, que va aprendre acadèmicament la seva llengua materna en la clandestinitat. De petita recordo quan jo arribava a casa, el menjador de casa meva, després de la jornada escolar, s'omplia de mestres que d'amagat rebien les classes de llengua catalana clandestinament. I si avui parlem la llengua catalana aquí, i si encara és viva a la nostra terra, és gràcies a tota aquesta gent que durant segles ha après i transmès la llengua catalana en la clandestinitat. La fita històrica que assolim avui aquí és una victòria democràtica de milers i milers de persones al llarg de la nostra història. M'agradaria no haver de sortir aquí contenta dient: 'Que bé, parlo en català'. Sabeu per què? Perquè el que jo voldria és viure en una Catalunya independent, on seria l'única garantia per a la plena normalització de la nostra llengua. Però malgrat això, evidentment, estic contenta. Estic contenta perquè avui parlo la llengua que jo vull, la llengua en què penso, la llengua en què sento, la llengua en què m'expresso lliurement i plenament.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«I al final, quan tens un país amb dues llengües, una parlada per 700 milions de persones a tot el planeta i una altra parlada per 10 milions de persones, home, el que és lògic, a no ser que siguis un nacionalista excloent, és que es protegeixi la llengua minoritària. I això no té res a veure amb cap ideologia. I quatre, saben per què a alguns de vostès els molesta tant el que està passant avui aquí? És molt senzill. Perquè molts de vostès poden deixar als seus fills per a la posteritat, i a les seves filles, riqueses, moltes riqueses, propietats, moltes propietats, i contactes, bons contactes. I a molts de nosaltres ens importa tant el que està passant avui aquí, que és tenir unes millors institucions que representin més gent, i per extensió, una millor democràcia, perquè és literalment l'únic que podem deixar als nostres fills i a les nostres filles. Moltes gràcies. Al final, cuando tienes un país con dos lenguas, una hablada por 600 millones de personas en todo el planeta y otra hablada por 10 millones de personas, lo lógico, a no ser que seas un nacionalista excluyente, es proteger la lengua minoritaria; y eso no tiene nada que ver con ninguna ideología.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«La segona idea, i vull ser molt clar, ni el castellà -?i crec que soc l'exemple paradigmàtic- està perseguit ni amenaçat a Catalunya, ni el català és patrimoni exclusiu de l'independentisme. Ho repeteixo, ni el castellà està amenaçat a Catalunya ni el català és patrimoni de l'independentisme. El català és de tots i de totes. I els catalans i les catalanes pensen de forma molt diversa. I me n'alegro. De Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer, i això ho hem de dir de forma molt clara i contundent, perquè tant mal li fa a la seva llengua i a la seva cultura un intransigent amb una rojigualda com un intransigent amb una estelada. I la tercera idea, això és un èxit per al meu partit, Esquerra Republicana, per la seva història, per la seva lluita, i també per al meu país. Però em nego, em nego que això que està passant avui aquí sigui una victòria, no pot ser una victòria, perquè em nego, em nego com a ciutadà català, com a independentista català, que la meva cultura i que la meva llengua necessiti de perdedors. M'hi nego. M'hi nego. Avui aquí no hi ha perdedors, com a molt hi ha ignorants.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«I la cinquena idea, es parla molt del cost d'aquests plens, d'aquests plens amb traducció simultània. 56 000 euros, diuen. Es publica molt. De fet, s'obren telenotícies amb això. Molt bé. Ja que interessen tant ara segons quins costos de l'Estat, jo parlaré d'alguns, a veure si interessen, a veure si obren telenotícies. La bandera de Colon va costar 400 000 euros, el nou veler amb què el rei farà fragates costa quasi 2 milions d'euros, l'hipòdrom de la Zarzuela costa 6 milions d'euros. I en tres mesos, en només tres mesos, els alcaldes del PP i de Vox s'han apujat el sou públic a Cadis, a Torrelodones, a Náquera, a Marbella, a Yebes, a Guadalajara, al Ferrol, a Motril i a Màlaga, i em deixo ciutats. Ja que parlem de costos de l'Estat, també podem parlar d'aquests perquè em sembla molt més decent fer el que estem fent avui aquí. (Aplaudiments). I acabo amb tres reflexions. La primera, aquí avui, senyories, no s'estan, repeteixo, no s'estan violentant els drets d'alguns, aquí avui, per fi, després de més de 40 anys, s'estan reconeixent els drets de tots. Una llengua no només serveix per comunicar-se, una llengua no només serveix per comunicar el que vols, una llengua també serveix per representar el que ets. A molts de vostès que no els molesta que avui aquí es parlin altres llengües, els molesta el que representen i principalment la identitat que representen.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«La tercera, a veure si els sona alguna d'aquestes coses: check-in, coaching, movie, selfie, follower, meme, streaming, meeting, brainstorming, briefing, coworking, feedback, hardcore, low cost, outsourcing, partner, startup, target, frame, gap, tracking, vending, running, brave... Els sona? Ho fan servir? I és el català, l'aranès, l'euskera o el galego els que amenacen la seva llengua? És bastant probable que molts de vostès rajen del català, de l'aranès, del galego o de l'euskera mentre fan un meeting a la sala de coworking mirant outfits per estrenar after work. I la quarta idea, es diu que tot això de parlar aquí en català, en gallec, en aranès o en euskera, és literal, és del senyor Borja Sémper, 'es hacer el canelo', i que tots podríem parlar en castellà per allò de para que nos entendamos todos. Això ho porto sentint tota la vida. Bueno, primer que per fer el canelo no cal parlar català, senyor Sémper, li ho puc assegurar. I segon, que a Europa, un espanyol, un francès o un italià també poden parlar en anglès per allò de no fer el canelo i perquè nos entendamos todos. Però no ho fan, o almenys necessàriament no ho fan. De fet, molts parlen en les seves llengües oficials. Per què? Per què? Perquè són uns irrespectuosos? Perquè fan el canelo? Perquè són uns antianglesos? No. És bastant probable que a Europa, a Brussel·les, no pateixin del mateix patriotisme fràgil i tòxic que tenen molts de vostès. Per cert, a alguns de vostès els he vist tota la vida a Brussel·les posant-se un pinganillo i no estaven tan cabrejats.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«A partir d'aquí, cinc reflexions que potser poden ser útils. La primera, s'ha dit molt que parlar aquí en català, en aranès, en euskera o en gallec, és literal, 'es una falta de respeto a España y a los españoles.' Que parlar avui aquí llengües oficials, més enllà del castellà, reconegudes per la seva sacrosanta Constitució, és una falta de respecte. Senyories, una falta de respecte jo crec que és, per exemple, que un fons de sàtrapes saudites compri una de les seves principals empreses com és Telefónica. O quina falta de respecte és que la Federación Española de Fútbol continuï avui en dia faltant al respecte a unes jugadores campiones del món. Això és una falta de respecte i no que alguns de nosaltres parlem les nostres llengües aquí. La segona idea que potser és útil. Senyories, en el fons tot això és bastant absurd. Alguns de vostès són parlants d'una sola llengua oficial dient a parlants de dues llengües oficials que el problema som nosaltres perquè parlem dues llengües i no una. Moltes de les seves interpretacions, moltes de les seves crítiques, moltes de les seves opinions són literalment una oda a la ignorància. I els diré una cosa, un estat que té aquesta extraordinària diversitat lingüística i cultural i la maltracta d'aquesta manera, simplement no la mereix. Seré més clar. Vostès, senyors de la dreta i de la ultradreta espanyola, i alguns de l'esquerra espanyola, no es mereixen ni Catalunya ni Euskadi. (Aplaudiments).»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Gracias. ¿Ven como no es tan malo esto de hablar en otras lenguas, que rompemos a la derecha? Jo avui aquí parlaré en català, primer perquè puc, gràcies a l'escola catalana. Segon, perquè és la llengua del meu país. Tercer, perquè és una llengua que estimo tant, que és la llengua que vaig escollir parlar amb la persona que més estimo d'aquest món, que és el meu fill. Quart, perquè molts de vostès, molts dels que han provocat una intransigència i un cinisme històric, han convertit parlar en altres llengües com el català, l'aranès, l'euskera o el galego en un acte revolucionari. I cinquè, perquè hem arribat a un acord històric perquè això sigui possible. I és un honor per al meu grup, per al meu partit i per a mi mateix, orgullós fill i net d'andalusos, ser els primers a fer un discurs inequívocament i íntegrament en català en aquest faristol. Així doncs, presentem avui un acord històric que, com qualsevol altre acord històric, té molts noms i té molts cognoms. Però és de justícia avui recordar-ne dos. El primer, en realitat són molts noms, els noms dels centenars de milers de persones, tots i totes treballadors i treballadores arribats a Catalunya, al País Valencià, a Galiza o a Euskal Herria fa 50, 60 o 70 anys. I que van entendre, i que van voler -?alguns, per exemple, els meus avis, amb molta menys informació i formació d'escola privada que alguns de vostès- que els seus fills i que els seus nets havien d'estimar i havien de respectar les terres que trepitjaven i que quina millor manera de fer-ho que a través de la seva cultura i de la seva llengua. Seré molt clar. Seré molt clar. Jo parlo català gràcies als meus avis, a les meves àvies andaluses. Exactament igual que parlen avui en dia català els nens i les nenes de mares i de pares pakistanesos, xinesos, romanesos o marroquins nouvinguts a Catalunya. Va per ells. I el segon nom és el nom d'un amic i d'un company que va fer una lluita, amb les sigles d'Esquerra Republicana darrere, i en una solitud moltes vegades terrible, perquè arribés aquest dia, perquè es parlessin llengües oficials, més enllà del castellà, en aquest faristol. L'última vegada, ho repeteixo, fa més de deu anys, parlant del Guillem Agulló. Entre las risas de la dreta, entre las mofes de l'esquerra, i fins i tot entre les burles de grans patriotes que avui faran seva aquesta causa. També va per ell. Moltes gràcies, Joan Tardà.»