Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
453 declaraciones · página 3 de 16
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley del Cine y de la Cultura Audiovisual.
«Por lo tanto, es evidente que si hoy estamos aquí posicionándonos en contra de las enmiendas a la totalidad presentadas no es porque haya cambiado nada ni que signifique que el Gobierno cuenta con un apoyo que es evidente que en realidad no tiene. Si estamos hoy aquí es porque el acuerdo por la ley del cine se ha cerrado, se ha materializado y lleva una huella muy importante de Junts per Catalunya, porque hemos conseguido una base muy significativa en tres ejes: en primer lugar, la defensa del catalán en el sector del cine y el audiovisual; en segundo lugar, más incentivos fiscales y recursos para ese mismo sector, y, tercero, mayor fuerza y capacidad económica para diferentes actores culturales de Cataluña. Si entramos en más detalle, veremos que el catalán contará con una protección especial gracias a la reserva de un porcentaje de recursos del fondo de fomento del cine y el audiovisual. Se va a garantizar una mayor cuota de pantalla, con un incentivo extra en el momento de programar exhibición de películas en los cines, y, además, se atribuirá la capacidad reguladora, inspectora y sancionadora a la Generalitat de Catalunya en el momento de garantizar la exhibición de películas en catalán y el cumplimiento de la normativa vigente. Por otra parte, las ayudas al cine se dirigirán a los que programen un 15 % de sesiones de películas en catalán como mínimo. Y, finalmente, se aumentará el límite de las ayudas hasta el 80 % del coste de producción para aquellas producciones que sean rodadas en catalán.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley del Cine y de la Cultura Audiovisual.
«I, finalment, s'aprovarà una cotització d'autònoms específica per a músics, reduïda i ajustada al context del sector; una alternativa justa i realista per als milers de professionals que, per desenvolupar la seva activitat, ara es veuen atrapats per empreses que sovint tenen una facturació fraudulenta. D'aquesta manera, aquesta solució dotarà de seguretat jurídica tant als músics com als contractants. Per tant, amb aquest acord Junts per Catalunya fem possible l'impuls i la protecció del català en el cinema, l'enfortiment del sector audiovisual amb els millors incentius fiscals i capitalització de les ajudes econòmiques, el reforç i protecció dels espectacles en viu com en el teatre o els concerts, l'aprovació d'una cotització reduïda per als músics autònoms, l'equiparació de les galeries d'art al mercat europeu eliminant la taxa d'exportació i l'ajut a múltiples activitats culturals a Catalunya, tot un seguit de mesures molt rellevants que permetran fer un salt qualitatiu en tot el sector audiovisual i de la cultura. Ara bé, això vol dir que la feina està acabada? Ni de bon tros1 Queda molta feina per fer. Queden moltes necessitats per estudiar, treballar i buscar els suports necessaris entre tots per resoldreles. Aquesta és una llei molt potent, molt transversal, molt necessària i que requerirà d'un esforç de totes les parts per arribar als consensos necessaris per fer realitat el que el sector del cinema i la cultura audiovisual necessiten. Com deia, queda molta feina per fer i cal ferla molt de pressa, perquè les eleccions, encara que alguns diguin que no, són aquí a tocar i com deia, queda molta feina per fer.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley del Cine y de la Cultura Audiovisual.
«Per tant, és evident que si avui som aquí posicionantnos en contra de les esmenes a la totalitat presentades no és pas perquè hagi canviat res, ni que signifiqui que el Govern té uns suports que és evident que en realitat no té. Si avui som aquí és perquè l'acord per la llei del cinema s'ha tancat i s'ha materialitzat i porta una empremta molt potent de Junts per Catalunya. I s'ha tancat perquè hem aconseguit un abast molt potent en tres eixos. Primer, la defensa i protecció del català en el cinema i el sector audiovisual. Segon, més incentius fiscals i més recursos per aquest mateix sector i, tercer, major força i capacitat econòmica per diferents actors culturals de Catalunya. Si entrem més en detall, podem veure que el català comptarà amb una especial protecció gràcies a la reserva d'un percentatge dels recursos del Fons de Foment del Cinema i l'Audiovisual. Es garantirà una major quota de pantalla del català mitjançant un incentiu extra a l'hora de programar l'exhibició de pel·lícules en els cinemes. A més a més, atribuirà la capacitat reguladora inspectora i sancionadora a la Generalitat de Catalunya a l'hora de garantir l'exhibició de pel·lícules en català i el compliment de la normativa vigent. Per altra banda, les ajudes al cinema s'adreçaran, com a mínim, s'adreçaran a aquells que programin com a mínim un 15 % de les sessions de les pel·lícules en català i finalment, s'augmentarà el límit de les ajudes fins al 80 % del cost de producció per a aquelles produccions que siguin rodades en català.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · Pleno¿Ha modificado su opinión sobre el sistema sanitario catalán?
«Les llamaban el Gobierno más progresista de la historia. Ahora ya no se lo dicen ni ustedes mismos. Entre otros motivos, debe de ser porque cuando hay un conflicto actúan con tanta prepotencia que ni siquiera se sientan a negociar. El tripartito de la Generalitat lo ha hecho ahora recientemente con el sector de la enseñanza, dejando que se deteriore la situación de las aulas hasta el límite no negociando, han acabado negociando con sindicatos minoritarios por afinidad política, acordando a la baja y poniendo al sector de la enseñanza en pie de guerra en Cataluña. Y ahora ocurre con los maestros. Hoy están todos en la calle. Y Junts per Catalunya los apoya. Y ustedes hacen lo mismo desde Madrid. Es un sector que no se valora lo suficiente. Muchos de ellos se marchan del país a buscar mejores condiciones profesionales con un distrito único universitario que paga la formación de médicos que no trabajarán en Cataluña. Nos quedamos sin médicos catalanes mientras importamos otros que vienen de otros países que no hablan catalán. Son profesionales que están obligados a hacer guardias de veinticuatro horas y que no cotizan a la Seguridad Social.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · Pleno¿Ha modificado su opinión sobre el sistema sanitario catalán?
«Els deien 'el govern més progressista de la història'. Ara ja no s'ho creuen ni vostès mateixos. Un dels motius deu ser que, quan hi ha un conflicte, actuen amb tanta prepotència que ni tan sols s'asseuen a negociar. El tripartit de la Generalitat ho ha fet ara recentment amb el sector de l'ensenyament, deixant deteriorar la situació de les aules fins al límit, no negociant, acabar negociant amb els sindicats minoritaris per afinitat política i tancar un acord a la baixa i posar el sector de l'ensenyament en peu de guerra a Catalunya. I ara passa amb els mestres. I avui són tots al carrer i Junts per Catalunya els dona suport. I vostès estan fent el mateix des de Madrid, un sector que no és prou valorat. Molts d'ells marxen del país a buscar millors condicions professionals, amb un districte únic universitari que paga la formació de metges que no treballaran a Catalunya mentre impedim ser metges a excel·lents joves catalans i importem metges formats a altres països i que no parlen català. Professionals obligats a fer guàrdies de vintiquatre hores, que no cotitzen a la Seguretat Social.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 16/1983, de 24 de octubre, de creación del Instituto de...
«Y Cataluña dispone de un marco normativo propio, de instituciones propias y de una trayectoria propia en materia de políticas de igualdad. Lo demuestra en la existencia del Institut Català de les Dones, el Instituto Catalán de las Mujeres, las leyes catalanas de igualdad, los planes de promoción de la igualdad de oportunidades y de las iniciativas desarrolladas por Gobiernos locales en esta materia. Por tanto, queremos dejar muy claro que no nos interpela la retórica de esta iniciativa sobre el avance en la lucha contra la discriminación: nosotros eso lo llevamos de serie. La cuestión es cómo se hace esta lucha, quién la hace, cuál es el modelo institucional y si se respeta la pluralidad territorial y competencial que hay en el Estado. Pues bien, por mucho que ustedes lo quieran vender así, señorías del Grupo Socialista, las directivas europeas que se pretenden transponer es verdad que establecen la obligación de que los Estados miembros dispongan de organismos de igualdad efectivos, independientes y dotados de recursos suficientes, pero en ningún caso dicen que tenga que haber una concentración de competencias en una institución estatal, que, en definitiva, es lo que plantea su propuesta. No lo consideramos de recibo, y, por otra parte, más bien consideramos un riesgo que el Instituto de las Mujeres se convierta en el organismo de referencia también en ámbitos emergentes, como es la supervisión de sistemas de inteligencia artificial, y atribuir a este organismo funciones de vigilancia de los algoritmos y de los sistemas de alto riesgo para detectar posibles sesgos de género.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 16/1983, de 24 de octubre, de creación del Instituto de...
«Gràcies, presidenta, senyories. La proposició de llei que ens ocupa considerem que té una certa trampa, perquè sota l'aparença d'una necessària adaptació de l'ordenament estatal a les directives europees en matèria d'igualtat, hi veiem amagada una ampliació de les competències, del poder i de la capacitat d'intervenció d'un organisme estatal, l'Institut de las Mujeres, que en un estat descentralitzat no ens sembla de rebut. Per Junts per Catalunya, la igualtat efectiva entre dones i homes és un principi irrenunciable. Forma part dels valors democràtics que defensem i que tot el catalanisme polític ha impulsat des de les institucions catalanes i també des d'aquesta tribuna. Ho ha fet amb perseverança i amb molta valentia la nostra companya Pilar Calvo, que avui no pot ser aquí. Però Catalunya disposa d'un marc normatiu propi, d'institucions pròpies i d'una trajectòria pròpia en matèria de polítiques d'igualtat. Ho demostren l'existència de l'Institut Català de les Dones, de les lleis catalanes d'igualtat, dels plans de promoció de la igualtat d'oportunitats i d'iniciatives desenvolupades pels governs locals en aquesta matèria. Per tant, volem deixar molt clar que no ens interpel·la la seva retòrica, la retòrica d'aquesta iniciativa sobre l'avenç en la lluita contra la discriminació. Això nosaltres ho portem de sèrie. La qüestió és: com es fa aquesta lluita? Qui la fa? Quin és el model institucional? I si es respecta la pluralitat territorial i competencial que hi ha a l'Estat?»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión tiene sobre la situación política actual en Cataluña?
«Sin embargo, imagino que el president Illa le habrá contado a usted que tiene las calles de Cataluña desbordadas de maestros, de médicos, de usuarios de rodalies; le habrá contado que los maestros de Cataluña son los peor pagados de todo el Estado español, que miles de aulas y hospitales de Cataluña están saturados, que miles de profesionales de la sanidad sufren una sobrecarga insostenible. Y me pregunto si, ante esta crisis, este desbordamiento y este descontrol, el president Illa le habrá reclamado a usted que pague a Cataluña los miles de millones de euros que debe a los ciudadanos de Cataluña. Evidentemente, no me refiero a las rebajas de las que hablan públicamente. Termino con una reflexión: que el santo padre haya hablado más catalán en una hora que usted y el señor Feijóo juntos en toda su carrera política y hasta hoy explica muy bien cuánto les importa a todos ustedes Cataluña y los catalanes. Muchas gracias.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión tiene sobre la situación política actual en Cataluña?
«Imagino, però, que el president Illa li ha explicat a vostè que té els carrers de Catalunya desbordats de mestres, de metges, d'usuaris de Rodalies. Que li ha explicat que els mestres de Catalunya són els més mal pagats de tot l'Estat espanyol. Que milers d'aules i hospitals de Catalunya estan saturats, que milers de professionals de la sanitat pateixen una sobrecàrrega insostenible. I em pregunto si davant d'aquesta crisi, desbordament i descontrol, el president Illa li ha reclamat vostè que pagui a Catalunya els milers de milions d'euros que deu als ciutadans de Catalunya. I òbviament, no em refereixo a les rebaixes de les que parlen públicament. I acabo amb una reflexió que el Sant Pare hagi parlat més català en una hora que vostè i el senyor Feijóo junts en tota la seva carrera política i fins avui, explica molt bé quan a tots vostès els importa Catalunya i els catalans. Moltes gràcies. Pues entonces le hacen falta gafas, señor Sánchez Merece la pena recordar que su Gobierno no ha pagado ni un año lo que le corresponde a Cataluña y a su ciudadanía. Y, a pesar de que los ciudadanos de Cataluña pagamos impuestos de primera, recibimos un trato de país de tercera. Las familias catalanas, los maestros, los médicos, los autónomos, las pymes, los campesinos, los pescadores catalanes hacen sobreesfuerzos desde hace muchos años para mantener en pie un país que todos ustedes han abandonado. De hecho, solo se acuerdan de Cataluña cuando necesitan los votos de los catalanes. Pero tienen la suerte de contar con un Gobierno de la Generalitat miedoso, que no se atreve a venir a Madrid a reclamar el dinero que es de los catalanes, que es incapaz de gestionar ninguna crisis, ni rodalies ni maestros ni médicos ni corrupción, señor Sánchez; un Gobierno que ni siquiera es capaz de defender la lengua catalana. Tienen la suerte de contar con un president, Illa, más preocupado por defender los intereses en Madrid de su partido que por romperse la cara por los catalanes, que es exactamente lo que tendría que hacer un president de Cataluña.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el 40 Aniversario de España en la Unión Europea.
«... no encarcela líderes sociales y políticos, no intenta derrotar en los tribunales a un movimiento al que no ha podido derrotar políticamente. Otros Estados han afrontado estos mismos debates, estos debates territoriales profundos, con mucha madurez democrática. El Reino Unido pactó con Escocia el referéndum de 2014. Canadá ha celebrado ya dos referéndums en Quebec y estableció un marco legal sobre la pregunta y el mandato. Dinamarca ya reconoce a Groenlandia un camino jurídico para la decisión sobre su futuro. Ninguno de estos ejemplos es perfecto, sin duda, pero todos comparten la idea de que las democracias fuertes afrontan los conflictos políticos de forma democrática. España, en cambio, hace siglos que intenta resolver la cuestión catalana uniformizando, recentralizando y castigando cualquier expresión de diferencia nacional, a veces con represión directa, como en octubre, el 1 de octubre; otras veces con asfixia, como ahora, déficit fiscal crónico, falta de estructuras esenciales, como el corredor del Mediterráneo, por ejemplo; o un desprecio hacia la lengua catalana, que es nuestro tesoro, porque también hay una hostilidad persistente y flagrante contra nuestra lengua y nuestra cultura, una obsesión enfermiza para reconocer el catalán en la escuela, las instituciones o en cualquier espacio de poder. Eso tampoco es Europa. Europa protege las lenguas minoritarias y también la diversidad cultural. Europa entiende que las identidades nacionales no se tienen que eliminar; hay que respetarlas y protegerlas. Cataluña tiene raíces europeas profundísimas. Las asambleas de Paz y Tregua ya lo hicieron en el régimen feudal del siglo XI. Las Cortes catalanas son una de las instituciones parlamentarias más antiguas de Europa. El Libro del Consulado del Mar fue el que fijó el derecho que todavía está vigente hoy para todo el Mediterráneo. Eso es tradición europea, pacto, representación y límites al poder. Y cuando Pau Casals pronunció su discurso en Naciones Unidas, en catalán, recordó al mundo que Cataluña es una nación europea antigua, vinculada a la cultura y a la dignidad.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el 40 Aniversario de España en la Unión Europea.
«Moltes gràcies, senyora presidenta. No empresona líders socials i polítics, no intenta derrotar als tribunals un moviment que no ha pogut derrotar políticament. Altres Estats han afrontat aquests mateixos debats, aquests debats territorials profunds, amb molta maduresa democràtica. El Regne Unit va pactar amb Escòcia el referèndum del 2014. Canadà ha celebrat ja dos referèndums al Quebec i va establir un marc legal sobre la claredat de la pregunta i del mandat. Dinamarca ja reconeix a Groenlàndia un camí jurídic cap a la decisió sobre el seu futur. Cap d'aquests exemples és perfecte, segur, però tots comparteixen la idea de que les democràcies fortes afronten els conflictes polítics democràticament. Espanya, en canvi, fa segles que intenta resoldre la qüestió catalana uniformitzant, recentralitzant i castigant qualsevol expressió de diferència nacional, a vegades amb repressió directa com l'1 d'octubre, altres amb asfixia econòmica, com està passant avui. Dèficit fiscal crònic, bloqueig d'infraestructures essencials com el corredor mediterrani, per exemple, o el menyspreu constant cap a la llengua catalana, que és el nostre tresor. Perquè també hi ha una hostilitat persistent, flagrant contra la nostra llengua i la nostra cultura, una obsessió malaltissa per arraconar el català de l'escola, les institucions i tot qualsevol espai de poder. I això tampoc és Europa. Europa protegeix les llengües minoritzades i defensa la diversitat cultural. Europa entén que les identitats nacionals no s'han d'eliminar, sinó que s'han de respectar i s'han de protegir. Catalunya té arrels profundíssimament europees. Les assemblees de Pau i Treva ja limitaven la violència i el poder feudal al segle XI. Les Corts Catalanes són una de les institucions parlamentàries més antigues d'Europa. El Llibre del Consolat del Mar va estendre -el dret mercantil, que encara és vigent- el català per tota la Mediterrània. Això és tradició europea. Pacte, representació i límits al poder. I quan Pau Casals va dir davant les Nacions Unides: 'I am a Catalan'. Recordava al món que Catalunya és una nació europea antiga, vinculada a la llibertat, la cultura i la dignitat.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 49/1960, de 21 de julio, sobre propiedad horizontal.
«Junts impedirem aquesta manera de legislar centralitzadora. Ho he dit abans i ho torno a repetir: quan es vulguin conculcar competències pròpies, nosaltres farem tot el possible perquè no puguin tirar endavant. I més amb aquesta proposta que passa de puntetes per dir que no passa en el principal problema que tenen les comunitats de propietaris. Moltes gràcies. Buenas tardes de nuevo. Junts no apoyará esta proposición de ley. No lo haremos porque lo que ustedes proponen forma parte también del derecho civil propio de Cataluña. De hecho, nuestro Código Civil catalán ya permite la celebración de juntas telemáticas. Y este es el primer problema que nos encontramos ante esta proposición, un problema político. El Partido Popular, de nuevo, como hace SUMAR y cualquier otro partido español, vuelve a legislar como si solo existiera el derecho civil común y como si las comunidades con derechos civiles propios fueran una realidad secundaria o directamente irrelevante. Junts, obviamente, no está en contra de facilitar reuniones telemáticas ni de que se digitalicen los libros de actas, evidentemente, si ya lo hacemos, pero es que esta ley no está pensada para abordar el verdadero problema que hoy tienen muchas comunidades de propietarios; problemas realmente muy graves, no solo esta simple posibilidad de celebración telemática de las juntas. Me estoy refiriendo a la morosidad cronificada y a que se pierde una oportunidad al hablar de hacer reuniones telemáticas pudiendo abordar un tema que preocupa muchísimo a la ciudadanía: comunidades que acumulan impagos enormes durante años, vecinos que tienen que asumir los gastos de los que no pueden cumplir o que no cumplen, dificultades reales para abordar los mantenimientos más sencillos y los servicios comunitarios más básicos de las comunidades. Y ni hablemos ya de cuando las comunidades tienen que enfrentarse a rehabilitaciones energéticas, obras de conservación o eliminación de barreras arquitectónicas. Especialmente cuando existen estos pagos recurrentes se acaba trasladando toda la carga económica al resto de propietarios e incluso llega a ser imposible hacer este tipo de rehabilitaciones o de obras. Este sí que es un problema serio, este es un problema que afecta gravemente a la vida diaria de nuestra gente. Y aquí sí que hay margen para que el legislador estatal actúe en aquello que efectivamente es competencia suya, especialmente en materia procesal y de eficacia de mecanismos de regulación procesal, etcétera. Pero, sinceramente, si el Partido Popular quería abordar realmente los problemas que causa la propiedad horizontal, posiblemente tendría que haber empezado por aquí, porque es el problema más gordo que tienen actualmente. En cambio, nos lleva a una reforma pequeña, a una proposición diría que quizá cosmética. De hecho, le ha costado usar los doce minutos y ha tenido que estar muchos hablando de las medidas y las políticas de su partido en vivienda, pasando por otros temas más escabrosos. Pero la verdad es que se presenta como una solución importante, y lo que sería una solución importante es trabajar contra la morosidad cronificada. Y sobre todo lo que hace el Partido Popular en este caso, como en muchas otras ocasiones, es volver a obviar la pluralidad nacional, la pluralidad jurídica de este Estado y, concretamente en este caso, las competencias propias de Cataluña, porque ya digo que lo tenemos regulado.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 49/1960, de 21 de julio, sobre propiedad horizontal.
«Bé, molt bona tarda de nou. Junts no donarem suport a aquesta proposició de llei. No ho farem perquè el que vostès proposen forma part ja del dret civil propi de Catalunya. De fet, el nostre Codi Civil català ja permet la celebració de juntes telemàtiques i aquest és el primer problema que ens trobem. Amb aquesta proposició, un problema polític, el Partit Popular, de nou, com fan SUMAR, igual que qualsevol partit espanyol, torna a legislar com si només existís el dret civil comú. I com si les comunitats amb dret civil propi fossin una realitat secundària o directament irrellevant. Junts, òbviament, no estem en contra de facilitar reunions telemàtiques ni que es digitalitzen els llibres d'actes. Òbviament, sí ja ho fem. Però és que aquesta llei no està pensada per abordar el veritable problema que avui tenen moltes comunitats de propietaris. Problemes realment molt greus. No només aquesta simple possibilitat de celebració telemàtica de les juntes. I m'estic referint a la morositat cronificada i que es perd una oportunitat perquè parlar de fer reunions telemàtiques podent abordar un tema que realment preocupa moltíssim a la ciutadania. Comunitats que acumulen impagaments enormes durant anys, veïns que han d'assumir les despeses dels que no poden complir o que no compleixen dificultats reals per afrontar els manteniments més bàsics i els serveis comunitaris més bàsics de les comunitats. I no parlem ja de quan les comunitats han d'afrontar rehabilitacions energètiques, obres de conservació o eliminació de barreres arquitectòniques, especialment quan existeixen aquests pagaments recurrents que acaben traslladant tota la càrrega econòmica a la resta de propietaris. Fins i tot s'arriba a fer impossible fer aquest tipus de rehabilitacions o d'obres. I això sí que és un problema seriós. Això és un problema que afecta molt greument la vida diària de la nostra gent. I aquí sí que hi ha marge perquè el legislador estatal actuï en allò que efectivament és competència seva. De moment, especialment en matèria processal i d'eficàcia de mecanismes de reclamació judicial, per exemple. Però sincerament, si el Partit Popular volia abordar de debò els problemes que causats per la propietat horitzontal, doncs possiblement havia d'haver començat per aquí perquè és el problema més gordo que tenen actualment. En canvi, ens porta una reforma molt minsa. Una proposició que, no sé, jo diria que gairebé cosmètic, que de fet li ha costat uns 12 minuts i ha hagut d'estar molt parlant de les mesures i polítiques del seu partit en habitatge, passant per altres temes més escabrosos. Però la veritat és que es presenta com una solució important i el que seria una solució important és treballar contra la morositat cronificada i sobretot, el que fa el Partit Popular, en aquest cas, com moltes, com en moltes ocasions, és tornar a obviar la pluralitat nacional i la pluralitat jurídica d'aquest Estat, i concretament, en aquest cas, les competències pròpies de Catalunya, perquè ja ho tenim regulat.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la promoción del consumo de alimentos y bebidas saludables.
«A pesar de ello, SUMAR, el Grupo Plurinacional SUMAR -plurinacional-, vuelve a hacer lo mismo que nos suelen hacer, utilizar cualquier debate socialmente sensible -este lo es, todos tenemos mucho interés en él- como una excusa para volver a recentralizar poder desde Madrid. Es bastante irónico, porque después son ustedes quienes dan las lecciones de plurinacionalidad y de diversidad nacional, etcétera, pero luego, las extremas izquierdas españolas siguen teniendo la misma pulsión jacobina de siempre: uniformizar, intervenir y concentrar las competencias en el Estado, aunque esto implique, evidentemente, vaciar de contenido el autogobierno catalán y convertir a distintas comunidades autónomas en simples ejecutores de lo que se decida aquí. Esta ley no fija solo unos principios generales de salud pública, esta ley determina el contenido concreto de los anuncios, determina qué advertencias se tienen que incluir, determina incluso frases literales que se tienen que poner, obligatorias, determina qué parte del espacio publicitario tienen que ocupar estos mensajes, qué espacios públicos quedarán afectados, el ratio exacto de metros de prohibición automática. Es decir, que el Estado acaba decidiendo también sobre cuestiones que afectan potestades urbanísticas, comerciales y de actividades en los ayuntamientos catalanes.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la promoción del consumo de alimentos y bebidas saludables.
«I aquesta llei no les garanteix, però el més greu per nosaltres li he avançat, és una altra cosa la invasió competencial, perquè aquesta proposició entra de ple en un munt de matèries. Competències pròpies de la Generalitat de Catalunya, no pas poques. Crec que és la que més de totes les que ens han presentat aquí en consum, en comerç, en publicitat, en protecció de menors, en salut pública, activitats recreatives, organitzacions d'esdeveniments amb moltíssimes. I també afecta directament competències municipals vinculades a l'ús de la via pública mobiliari urbà, fires, activitats locals que per això fan cadascú les seves pròpies ordenances. I malgrat això, SUMAR Grup Plurinacional, torna a fer exactament el mateix que ens solen fer, que és utilitzar qualsevol debat socialment sensible. Aquest ho és. Tots hi tenim molt d'interès, com una excusa per tornar a recentralitzar poder des de Madrid. I és bastant irònic perquè després són vostès els que donen lliçons de plurinacionalitat i de federalisme i de respecte a la diversitat nacional. Però quan arriba el moment de la veritat, les extremes esquerres espanyoles continuen tenint la mateixa pulsió jacobina de sempre: uniformitzar, intervenir i concentrar les competències a l'Estat, encara que això impliqui, òbviament, buidar de contingut l'autogovern català. I convertir ajuntaments i comunitats autònomes en simples executors del que es decideixi aquí.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«Y escuche lo que les decía antes sobre cuestiones lingüísticas y culturales. El mismo Parlamento Europeo ya ha advertido, por amplísima mayoría, que políticas como la ley china de promoción de la unidad étnica impulsan la asimilación forzada y la destrucción de identidades culturales, por tanto, la información está ahí, la tenemos. La condena y denuncia mayoritaria también están, también las tenemos, lo que no está es la misma contundencia que hoy se está mostrando aquí. Les reconozco que a nosotros tampoco nos extraña tanto. Los catalanes sabemos bien, también por experiencia propia, hasta qué punto les cuesta todavía defender con normalidad la presencia del catalán en todas las instituciones, en la economía y en la vida pública. Pero, volviendo al tema, su Gobierno no está ejerciendo ninguna presión diplomática hacia el régimen chino ni con la misma urgencia, y eso no es una cuestión de distancia geográfica, es una cuestión de coherencia política, por eso, les hago mención a ello; o más bien, mejor dicho, de incoherencia política. Pero esta incoherencia es algo a lo que ya nos tienen bien acostumbrados, por ejemplo, cuando defienden el derecho de autodeterminación de todos los pueblos. Pero ¿ese derecho lo defienden sin excepciones, sin selecciones interesadas? Porque este principio no puede aplicarse en función de quién lo reclama o de si encaja con determinados intereses. ¿Qué están haciendo por los kurdos? ¿Qué están haciendo por los saharauis, después de abandonar incluso toda la posición histórica del Estado español sobre el Sáhara Occidental para alinearse con las tesis de Marruecos? ¿Qué autodeterminación defienden exactamente aquí? ¿Qué están haciendo por los kosovares, un caso en el que España sigue sin reconocimiento oficial? ¿Dónde está el mismo criterio en todos estos casos? El Estado palestino, sí. Bien, ¿y Kosovo?, ¿y el pueblo saharaui?, ¿y el kurdo? Este es el doble rasero: derecho internacional cuando conviene y silencio cuando incómoda.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«I escolti el que els deia abans sobre qüestions lingüístiques i culturals, el mateix Parlament Europeu ja ha advertit per amplíssima majoria que polítiques com la llei xinesa de promoció de la unitat ètnica impulsen l'assimilació forçada i la destrucció de la identitat cultural. Per tant, la informació hi és, la tenim, la condemna i denúncia majoritària també. El que no hi és, és la mateixa contundència que avui s'està mostrant aquí. Li reconec que a nosaltres tampoc ens estranya tant. Els catalans sabem bé, també per experiència pròpia, fins a quin punt els costa encara defensar amb normalitat la presència del català a totes les institucions, a l'economia i a la vida pública. Però tornant al tema, el seu govern no està exercint cap pressió diplomàtica cap al règim xinès ni la mateixa urgència. I això no és una qüestió de distància geogràfica, és una qüestió de coherència política. Per això els hi faig esment, o més ben dit, d'incoherència política. Però aquesta incoherència ja ens tenen ben acostumats, per exemple, quan defensen el dret a l'autodeterminació de tots els pobles. Però aquest dret el defensen sense excepcions, sense seleccions interessades, perquè aquest principi no pot aplicarse en funció de qui els reclama o de si encaixen determinats interessos. Què estan fent pels kurds? Què estan fent pels saharauis? Després d'abandonar fins i tot tota la posició històrica de l'Estat espanyol sobre el Sàhara Occidental per alienarse amb les tesis del Marroc. Quina autodeterminació defensen exactament aquí? Què estan fent pels kosovars en un cas que Espanya continua sense reconèixer oficialment? On és el mateix criteri en tots aquests casos? Estat palestí. Sí, bé, i Kosovo? I el poble saharaui? I el kurd? Aquest és el doble raser. Dret internacional quan convé. Silenci quan incomoda.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de reforma del artículo 43 de la Constitución Española.
«Pero la Constitución siempre es una buena excusa para unos y para otros, para socialistas o para populares, y la amnistía es un claro ejemplo. Nos decían que no encajaba en la Constitución, que era imposible. Catedráticos eméritos de claro signo político defendían con vehemencia que degradaría las instituciones españolas y nos decían que sería un asalto a la democracia, hasta que fue necesaria y aritméticamente posible. Con el aval de la Comisión de Venecia se hizo justicia, una justicia que niegan todavía en algunos despachos de la alta judicatura, que no han sabido digerir el triunfo del Legislativo. Es por eso por lo que, en este momento, yo quiero terminar con una reflexión: tenemos al enemigo de quienes defendemos el sueño de una Cataluña libre maquinando en despachos donde todavía resuena el sonido de sables que acompañó los momentos más oscuros de la Transición. Ante esta realidad se hace muy difícil, muy difícil, entender cómo algunos osan convertir este atril, este, en un pelotón de ejecución. A la Presidencia: el martes no pedimos la palabra, a pesar de que tuvimos alusiones directas con nombres y apellidos a los siete diputados de Junts. Nos hicieron un 'a por ellos' que me recordó las listas de otros tiempos; nos señalaron -en español, por cierto- por no ser los catalanes el público objetivo. No solicitamos la palabra porque no formamos parte de este circo de los que ensucian la política. Miren, los de Junts venimos aquí para ir al grano, queremos legislar desde el rigor y sin olvidar jamás que estamos aquí por Cataluña y por los catalanes. Por responsabilidad, de este hemiciclo no pueden salir falsas promesas. Por responsabilidad, Junts jamás hará seguidismo de iniciativas que no resuelven las necesidades sociales, pero que algunos convierten en titulares de un día. No estar de acuerdo con las políticas que nos quieren imponer no debería llevar a cuestionar nuestra integridad moral ni a que seamos objeto de un señalamiento que puede traer consecuencias. Las palabras tienen mucho poder, las que se escriben, las que se dicen, incluso las que todavía tienen forma de pensamiento. Hay que tener mucho cuidado, porque un mal pensamiento puede convertirse en una palabra terrible, y una palabra terrible puede llevar a una acción repugnante. La compañera Marta Madrenas fue perseguida por un hombre, quizá con la intención de agredirla, que terminó escupiéndola mientras ella huía. Eso nos puede pasar a cualquiera de los siete diputados de Junts señalados el martes al más puro estilo VOX. (La señora presidenta ocupa la Presidencia). Han sido días difíciles para muchos de nosotros, pero también han estado llenos de muestras de apoyo nacidas de la empatía y de uno de los valores más fundamentales de la democracia, el respeto a la disidencia. Somos una lista de siete con una capitana de diez -lo repito: una lista de siete con una capitana de diez-. Gracias, Míriam Nogueras, eres una capitana de la que nos sentimos tan orgullosos como ella de nosotros. Termino con un dicho catalán que tiene mucho de karma budista y que dice -traducido al español-, tal harás, tal encontrarás.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la constitución de un consorcio de inversiones entre la Administración General del...
«Para decir basta, los ciudadanos deben ver que los primeros que decimos somos los representantes políticos. El presidente ya no va a hacer nada. De hecho, el PSC no sirve de nada aquí en Madrid, va al dictado del PSOE. Pero nosotros hemos demostrado, a pesar de los insultos, el chantaje, la presión, a pesar de todo lo que se está diciendo de nosotros, hemos demostrado que a esta gente se la puede forzar a hacer cosas que no harían nunca. Hoy hablamos catalán porque les hemos forzado. Hoy se está investigando el atentado del 17 de agosto porque se forzó esta investigación. Hoy hay Ley ELA porque se forzó. Hemos recuperado competencias porque lo hemos forzado. Por tanto, nuestro posicionamiento está claro: o pagan o pagan. Hoy somos siete y hemos forzado al Gobierno español como nunca nadie lo había hecho antes. Somos siete. Podríamos ser más. Podríamos ser catorce y podríamos cambiarlo todo. Visca Catalunya lliure. Gracias.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la constitución de un consorcio de inversiones entre la Administración General del...
«Acceptar això, senyora diputada, és rebaixar les aspiracions de Catalunya fins a límits que haurien de fer envermellir a qualsevol persona que ho defensi. Perquè el problema no és menor. Parlem de la vida de la gent. Parlem del benestar de les persones. Parlem del futur de la nostra nació i avui Catalunya està al límit. Rodalies, habitatge, immigració, mestres, metges, pagesos, autònoms, gent gran, gent jove, famílies senceres. I els catalans no som aquí per pagar la festa a tota aquesta gent per no cobrar i a sobre callar. Caldria sortir d'aquesta espiral de mentides, d'invents i de sobredosi de titulars buits. El que ens està arrossegant els partits espanyols i ens estan arrossegant a tots. Els partits, ens estan arrossegant als mitjans de comunicació, estan arrossegant a la gent i com he dit, això només ho podem canviar els catalans. Senyora diputada, però per dir prou. Els ciutadans han de veure que els primers que diem prou som els representants polítics, el president, allà no farà res. De fet, el PSC no serveix de res. Aquí a Madrid el PSC és el PSOE. Però nosaltres hem demostrat, malgrat els insults, malgrat el xantatge, malgrat la pressió. Malgrat tot el que s'està dient de nosaltres, hem demostrat que aquesta gent se la pot forçar a fer coses que mai farien. Avui parlem català perquè els hem forçat. Avui s'està investigant l'atemptat del 17 d'agost perquè se'ls ha forçat. Avui hi ha llei perquè se'ls ha forçat. Avui hem recuperat competències perquè se'ls ha forçat, per tant, el nostre posicionament, és clar. O paguen o paguen. Avui som 7 i hem forçat el Govern espanyol com mai ningú ho havia fet abans. Som 7. Podríem ser més. Podríem ser 14 i podríem canviar ho tot.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión tiene de la situación política actual en España?
«Parlem de deures ara. Ha fet vostè els deures, senyor Sánchez? Han aprovat lIVA franquiciat el Consell de Ministres? Han abaixat la quota dels autònoms? Han facilitat que els ciutadans puguin desgravar-se hipoteques i lloguers. Han tirat endavant vostès la llei de Junts contra les okupacions? No, vostès no han fet els deures. Porta massa temps ocupant el poder sense una majoria, senyor Sánchez. Culpa de tot a la dreta, però pacta quan li convé. Incompleix els acords, aprova polítiques d'esquenes a aquest Parlament, però no aplica les polítiques que s'aproven en aquest Parlament. I la cirereta de tot aquest panorama són els casos de corrupció que l'envolten. Quin argument democràtic li queda al senyor Sánchez per no convocar eleccions? Moltes gràcies. Hable un poco más alto, que no se le oía muy bien. Usted, en cualquier caso, utiliza Cataluña como escenario para hacer propaganda y a la vez esconde y menosprecia a las instituciones catalanas como no se había hecho nunca. Y el presidente Illa se lo traga todo, como nunca lo habría permitido ningún presidente catalán. Detrás del decorado y la propaganda está la realidad: una Cataluña que está perdiendo todo lo que habíamos avanzado y ganado con mucho esfuerzo, porque los catalanes trabajamos, generamos riqueza, innovamos, sostenemos el sistema y también pagamos la fiesta a España. ¿Y ustedes qué hacen? Ahogan a impuestos a la clase media y trabajadora. Han recaudado más impuestos que nunca, pero los servicios públicos están peor que nunca. Empeoran el problema de la vivienda. Ahogan a los autónomos, ignoran a los médicos, profesores, agricultores, pescadores... Ustedes empobrecen a la gente para después subsidiarla. Y ese no es nuestro modelo de país. Aprueban también políticas por la puerta de atrás, como la regularización masiva, cuando ningún otro país de la Unión Europea está haciendo nada que se le parezca. Imponen una regularización, pero no la paga usted, señor Sánchez: España invita, pero pagan y sufren, como siempre, los ciudadanos de Cataluña.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión tiene de la situación política actual en España?
«Parli una miqueta més alt que no se l'escoltava molt bé. Vostè, en tot cas, utilitza Catalunya com a escenari per fer propaganda i alhora amaga i menysté les institucions catalanes com mai s'havia fet. I el president Illa s'ho empassa tot com mai cap president català hauria permès. Però darrere del decorat hi ha la realitat, senyor Sánchez. Una Catalunya que està perdent tot el que havíem avançat i tot el que havíem guanyat amb molt esforç perquè els catalans treballem, generem riquesa, innovem, sostenim el sistema i també paguem la festa a Espanya. I què fan vostès? Ofeguen a impostos a la classe mitjana i treballadora. Han recaptat més impostos que mai, però els serveis públics estan pitjor que mai. Empitjoren el problema de l'habitatge, escanyen als autònoms, ignoren els metges, els mestres, els pagesos, els pescadors. Vostès empobreixen a la gent per després subsidiar-la. I aquest no és el nostre model de país. També aproven polítiques per la porta del darrere, com la regularització massiva, quan cap altre país de la Unió Europea està fent res que se li assembli. Imposen una regularització, però no la paga vostè, senyor Sánchez. Espanya convida, però ho paguen i ho pateixen com sempre els ciutadans de Catalunya.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para impulsar la erradicación del matrimonio forzado a nivel global.
«Señorías, la credibilidad no se construye con declaraciones, sino con coherencia. No se puede pretender ser el campeón de los derechos humanos en Naciones Unidas y, al mismo tiempo, mirar hacia otro lugar cuando se vulneran los derechos fundamentales o se niega el derecho a la autodeterminación del pueblo catalán. No se puede querer liderar los derechos humanos en el mundo mientras se vulneran competencias de la Generalitat o algunas políticas. Con la excusa de la cooperación, se mantiene un sistema de financiación que limita la capacidad real de actuación en Cataluña. Recuerden, para que esta iniciativa sea creíble, acompañen con recursos reales, no solo con retórica, a las comunidades autónomas. Ayuden a las comunidades autónomas, ayuden a Cataluña a poder votar, a sus servicios sociales, a los mossos. Dótenlas de todos los recursos que el Estado nos recorta y así ayudarán. Cada tres segundos -uno, dos y tres-, de verdad, de manera efectiva, se fuerza a una niña al matrimonio.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para impulsar la erradicación del matrimonio forzado a nivel global.
«Des de Junts, compartim plenament també que s'ha de garantir l'accés a l'educació, a la higiene menstrual, a l'aigua potable i que cal reforçar una cooperació amb l'enfocament feminista. Però no podem deixar de mencionar que els mateixos que avui porten una iniciativa per condemnar el matrimoni forçat són els que fa pocs dies presumien de fòrum internacional progre a Barcelona, la mateixa ciutat on els socialistes, com va recordar el president Puigdemont, van pactar amb el PP per desvirtuar majories a les institucions robant-li l'alcaldia a Trias. La mateixa ciutat on, després de l'1 d'octubre, els progres socialistes es manifestaven amb la dreta i l'extrema dreta que ens havia colpejat -ja saben, com deia Marx, el Grouxo: 'Tinc uns principis, però si no li agraden en tinc uns altres'- amb un propòsit: construir un relat internacional al voltant del Fòrum de Mobilització Progressista Global de Barcelona, posar-li marc a una foto que busca rèdit electoral. Senyories, la credibilitat no es construeix amb declaracions, sinó amb coherència. No es pot pretendre ser el campió dels drets humans a les Nacions Unides i alhora mirar cap a una altra banda quan es vulneren drets fonamentals o es nega el dret a la determinació del poble català. No es pot voler liderar els drets humans al món mentre es vulneren competències de la Generalitat o es recentralitzen polítiques amb l'excusa de la cooperació o es manté un sistema de finançament que limita la capacitat real d'actuació a Catalunya.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para documentar el "bibliocausto español" y reconocer el compromiso con la cultura...
«Los que hacen esto, señorías, desde 2023 tendrían mayoría en esta Cámara si no fuera por los siete votos catalanes que hoy muchos de ustedes demonizan cada vez que pueden. Y el Gobierno de España disimulando, promoviendo eslóganes grandilocuentes como 'España en libertad. 50 años'. Eslóganes que el Grupo Socialista intenta vestir con PNL para reconocer el compromiso con los bibliotecarios del pasado. Reconocer a los bibliotecarios del pasado aquí, mientras que en Cataluña el mal llamado Gobierno de todos, presidido por el señor Illa, les dice a los bibliotecarios de hoy en día que son prescindibles, que sobran. Por ello, en el Parlamento, una ley de presupuestos abría la puerta a prescindir del bibliotecario titular en las bibliotecas públicas catalanas. Los socialistas de Cataluña, una vez más, diluyendo nuestra nación, intentando cargarse por la puerta de atrás el modelo de bibliotecas catalán, herencia de la Mancomunidad. De esa Mancomunidad de Cataluña que, hace más de cien años, ya puso en valor a sus profesionales, los bibliotecarios -mujeres y hombres, sí- represaliados por el 'bibliocausto' español. Pues sepan que Junts per Catalunya trabaja para revertir la voluntad del señor Illa, la voluntad de prescindir de los bibliotecarios titulados. Y trabajamos para revertir la situación de caos y de colapso general en que tienen inmerso nuestro país, Cataluña. Y trabajamos para revertir su memoria siempre errada. Este es el trabajo de Junts, hacer memoria del pasado para encarar con garantías y dignidad el futuro de los catalanes y las catalanas. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para documentar el "bibliocausto español" y reconocer el compromiso con la cultura...
«Lo que se produjo en nuestro país, diputados y diputadas del PSC, no fue un 'bibliocausto' genérico. En Cataluña fue muy español. En Cataluña se cerraron bibliotecas, se depuraron bibliotecas y fondos bibliográficos también para eliminar el catalán. La represión tuvo una dimensión específica y diferencial: la prohibición y la marginación del catalán en el ámbito territorial, educativo y público. Se perseguían ideas, sí, pero también una lengua y, con ella, una comunidad nacional. Y de aquí nuestras enmiendas, que doy por defendidas y que no se han dignado ni a devolvérnoslas. No deben necesitar nuestros votos. Y no se equivoquen, en Junts somos muy conscientes de que, en la actualidad, la extrema derecha, con el soporte de la derecha española, aún hace cosas parecidas en los países catalanes. En Palma se han propuesto auditar y reequilibrar los fondos de las bibliotecas públicas para reducir la proporción de libros en catalán, especialmente de literatura infantil y juvenil. En Burriana se cancelaron las suscripciones y se retiraron directamente las revistas en catalán de la biblioteca municipal.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para documentar el "bibliocausto español" y reconocer el compromiso con la cultura...
«Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. El Grupo Socialista nos dice que esta proposición no de ley tiene por objeto reconocer y estudiar la destrucción de libros y la represión cultural durante el golpe de Estado de 1936, la Guerra Civil y la dictadura franquista, un fenómeno que se describe como el 'bibliocausto' español. Señalan que el régimen franquista impulsó una política sistemática de retención y quema de libros, de depuración de bibliotecas y de persecución de profesionales del mundo de la cultura, con la voluntad de eliminar ideas consideradas contrarias e imponer un pensamiento único. Una vez más, la memoria de los socialistas es desmemoria centralizada y condicionada por el régimen del 78. Ustedes construyen un relato homogéneo de la represión, obviando la realidad, obviando que en nuestra casa el 'bibliocausto' español quemaba, perseguía, retiraba y prohibía libros por ideología, como en todo el Estado, pero también, y sobre todo, lo hacía porque estaban escritos en catalán. Los libros que usted se ha dejado en esta larga lista durante su intervención y también en su PNL -los libros en catalán, aunque fueran libros infantiles- obvian que uno de los objetivos también era imponer el castellano y que, por ello, hacía falta eliminar el catalán. Así pues, nos sorprende que cuando citan al poeta Joan Margarit, los socialistas elijan el verso que dice 'la libertad es una librería' y obvien que Margarit también escribió en su libro Se pierde la señal: Yo no pude escuchar nunca el catalán en la escuela. Esta represión llevada a cabo mediante la amputación del habla es de las más duraderas y crueles.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para documentar el "bibliocausto español" y reconocer el compromiso con la cultura...
«Els que fan això, senyories, des del 2023 tindrien majoria en aquesta cambra si no fos pels set vots catalans que avui molts de vostès demonitzen cada cop que poden. I el Gobierno d'Espanya dissimulant, promovent eslògans grandiloqüents com 'España en libertad, cincuenta años', eslògans que el grup socialista intenta bastir amb PNL per reconèixer el compromís amb els bibliotecaris del passat. Reconèixer els bibliotecaris del passat aquí, mentre a Catalunya el mal autoanomenat govern de tothom, presidit pel senyor Illa, els diu els bibliotecaris d'avui que són sobrers, que són prescindibles, portant al Parlament una llei d'acompanyament de pressupostos que incloïa modificar la Llei de biblioteques, obrint la porta a prescindir del bibliotecari titulat a les biblioteques públiques catalanes. Els socialistes de Catalunya, un cop més, diluint la nostra nació, intentant carregar-se per la porta de darrere el model de biblioteques català, herència de la Mancomunitat, d'aquella Mancomunitat de Catalunya que fa més de cent anys que ja va posar en valor els seus professionals, els bibliotecaris, dones i homes, sí, represaliats pel 'bibliocautso' espanyol. Doncs sàpiguen que Junts per Catalunya treballem per revertir la voluntat del senyor Illa, la voluntat de prescindir dels bibliotecaris titulats i treballem per revertir la situació de caos i col·lapse general en què tenen immers el nostre país, Catalunya, i treballem per revertir la seva memòria, sempre esbiaixada. Aquesta és la feina de Junts, fer memòria del passat per encarar amb garanties i dignitat el futur dels catalans.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para documentar el "bibliocausto español" y reconocer el compromiso con la cultura...
«El que es va produir al nostre país, diputats i diputades del PSC, no va ser un 'bibliocausto' genèric, a Catalunya va ser ben espanyol. A Catalunya es van tancar biblioteques, depurar bibliotecaris i fons bibliogràfics per eliminar el català. La repressió va tenir una dimensió específica i diferencial: la prohibició i la marginació del català en l'àmbit editorial, educatiu i públic. Es perseguien idees, sí, però també una llengua i amb ella, una comunitat nacional. I d'aquí les nostres esmenes, que dono per defensades i que no s'han dignat ni a fer-nos-en retorn. No deuen necessitar els nostres vots. I no s'equivoquin, a Junts som conscients que en l'actualitat l'extrema dreta, amb el suport de la dreta espanyola, encara fan coses semblants en els Països Catalans. A Palma, s'han proposat auditar i reequilibrar els fons de les biblioteques públiques per reduir la proporció de llibres en català, especialment de literatura infantil i juvenil. A Borriana, es van cancel·lar les subscripcions i retirar directament les revistes en català de la biblioteca municipal.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para documentar el "bibliocausto español" y reconocer el compromiso con la cultura...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. El Grup Socialista ens diuen que aquesta proposició no de llei té per objecte reconèixer i estudiar la destrucció de llibres i la repressió cultural durant el cop d'estat del 1936, la Guerra Civil i la dictadura franquista, un fenomen que es descriu com el 'bibliocausto' espanyol. Assenyalen que el règim franquista va impulsar una política sistemàtica de retenció i crema de llibres, de depuració de biblioteques i persecució de professionals del món de la cultura, amb la voluntat d'eliminar idees considerades contràries i imposar un pensament únic. Un cop més, la memòria dels socialistes és desmemòria centralitzada i condicionada pel règim del 78. Vostès construeixen un relat homogeni de la repressió, obviant la realitat, obviant que a casa nostra el 'bibliocausto' espanyol cremava, perseguia, retirava i prohibia llibres per ideologia, com a la resta de l'Estat, però també, i sobretot, ho feia per ser escrits en català. Els llibres que vostè s'ha deixat en la seva llarga llista durant la seva intervenció i també a la seva PNL, els llibres en català, encara que fossin llibres de rondalles. Obvien que un dels objectius també era imposar el castellà i per això calia eliminar el català. Així, no és d'estranyar que a l'hora de citar el poeta Joan Margarit, els socialistes triïn el vers que diu: 'La llibertat és una llibreria' i obviï, que Margarit també va escriure a l'epíleg del seu llibre Es perd el senyal: 'Jo no vaig poder escoltar mai el català a l'escola'. Aquesta repressió, duta a terme mitjançant l'amputació de la parla, és de les més duradores i cruels.»