Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.344 declaraciones · página 35 de 45
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Perquè les coses com siguin, de grans afirmacions de vostès dos, ja n'han viscut en el passat i s'han incomplert sistemàticament. Només cal recordar, per exemple, aquella taula de diàleg que es va anunciar a bombo i plateret, que s'havia de reunir mensualment, arribar a un acord per a la solució definitiva del conflicte català i sotmetre aquest acord a tota la ciutadania de Catalunya. Taula que es va acabar reunint tres vegades en quatre anys -tres vegades en quatre anys- i evidentment no va implicar ni la resolució del conflicte de Catalunya ni es va sotmetre a consulta ciutadana res de res. Això sí, el PSOE va obtenir l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat -escolti'm bé- a canvi de res, i tant que a canvi de res. De fet, no va aconseguir l'aprovació d'uns pressupostos, no; per la mateixa taula va aconseguir l'aprovació de dos pressupostos: els de 2021 i els de 2022. Dos pressupostos generals de l'Estat a canvi de tres reunions de la taula de diàleg en quatre anys. I algú pot dir: 'Home, potser això és un fet puntual, una excepció que no confirma la regla'. Cap problema, seguim amb alguns exemples més.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué proyectos e inversiones tiene previstas su Ministerio a corto y medio plazo en el tramo de la N-260...
«Ministre, li pregunto per molt més. Aquest és un tram important d'una carretera vital per les comarques gironines, un tram que reparteix el trànsit per una part de la plana empordanesa, de l'Albera i per tots els municipis de la Serra de Rodes i la Mar d'Amunt, sense oblidar que és l'alternativa principal a l'eix N-II-A-7 que ens connecta a la Catalunya Nord i a l'Estat francès. Els usuaris d'aquest tram, com també els del tram Figueres-Besalú i tants altres del seu pas de l'N-260 per Catalunya, ens sentim desatesos i avui la preocupació ja ratlla la indignació. Perquè, miri, des d'aquell 2008 en què el Govern Zapatero va adjudicar més de mig milió d'euros a l'estudi pel desdoblament dels 25 quilòmetres que uneixen aquests dos municipis, no s'hi ha fet cap millora d'identitat, només actuacions de maquillatge per poder dir que fan alguna cosa. Per cert, un estudi que els del PP ja es van encarregar de tancar, sense més, el 2016. El deteriorament del ferm, l'augment del trànsit, l'evolució del territori dels municipis a què dona servei, però sobretot la inacció del seu Ministeri, l'han convertit en una infraestructura col·lapsada i insegura, amb un degoteig constant d'incidents i d'accidents; desgraciadament, alguns de mortals, com el malaurat del veí de Llançà, que aquest mes de juliol va perdre la vida en un punt on, des de l'ajuntament, ja s'havia reclamat que calia minimitzar el risc. Actuïn, no facin com el 2008, no facin com amb el pas de fauna que tenim pendent des de fa dos anys entre els espais naturals del Cap de Creus i l'Albera, i que a l'octubre ens van dir que ja estava definit. El director del parc encara no en sap res.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · Pleno¿Aún afirma que el ferrocarril vive el mejor momento de su historia?
«Gràcies, presidenta. No és normal, ministre, que a Catalunya patim més de tres incidències al dia i l'origen d'aquests problemes no és cap novetat; és que ho ha de reconèixer: mala gestió dels recursos, absència de trens o maquinistes, poca execució del pressupost compromès. La responsabilitat de tot això és seva i del Govern de l'Estat, perquè jo li parlo del transport de la classe treballadora, el que es fa servir per anar a la feina, el que es fa servir per anar a l'escola, aquell que no t'hauria de deixar mai tirat. Senyor Puente, hi ha trajectes a Catalunya que triguen més ara que fa 100 anys. La línia R12, una línia que fa el trajecte de Bellpuig a Barcelona, que ja utilitzava el meu besavi fa 150 anys, tarda exactament el mateix avui que fa 150 anys. És una vergonya. No hi ha normalitat a Rodalies, només hi ha milers d'usuaris afectats i indignats, i amb tota la raó. Senyor Puente, vostè s'atreviria a venir un dia qualsevol a una andana de Rodalies a Catalunya a explicar als viatgers que cada dia pateixen incidències que el transport ferroviari viu el seu millor moment?»
-
Fèlix Alonso Cantorné · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la paralización definitiva de la privatización de las torres de control de...
«Extraído de la página web de AENA: AENA gana 808 millones de euros en el primer semestre de 2024. En España el tráfico de AENA alcanzó los 144 millones de pasajeros hasta junio, un 11,4 % más que en 2023. Nos alegramos de los éxitos de AENA, pero jamás debe ser a costa de la seguridad y las condiciones laborales. Como bien recoge la PNL y la enmienda que hemos firmado, el sistema AFIS no ha de ir en detrimento ni de la seguridad ni de la eficacia, y si solo busca reducir personal, SUMAR no está en esa ruta. (Aplausos). La falta de personal es preocupante, en especial en las torres de control. Islas como El Hierro, La Gomera, pero también Ibiza y Menorca sufren una doble insularidad que afecta a su conectividad. El AFIS tiene muchas limitaciones, complica la operativa y produce demoras de tráfico aéreo, aumenta el consumo de combustible, el correspondiente CO2 y los costes operativos. La situació a les Balears també és preocupant. L'aeroport d'Eivissa, des de la privatització de la torre de control, ha empitjorat. Mallorca té una plantilla infradotada amb rotacions de personal i d'exposició intolerables. Menorca té una torre obsoleta des de fa 15 anys i un projecte en remota, inadequat per a una illa estratègica i amb tant moviment, actualment, per sort, paralitzat.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al reconocimiento y compensación de las víctimas del amianto.
«Després d'anys de lluita per part de les víctimes, sindicats i grups parlamentaris, vam aconseguir l'aprovació de la Llei de Creació d'un Fons de Compensació per a les Víctimes de l'Amiant, una llei que va comptar amb el suport unànime d'aquesta Cambra. Però de què serveix una llei sense el seu reglament que la faci efectiva? De què serveixen les promeses si després no es compleixen? Senyores i senyors diputats, han passat molts dies des que la llei ens va donar un termini per aprovar el reglament, un termini que el govern ha ignorat, com ha ignorat les al·legacions presentades per les víctimes i sindicats; un govern que prefereix mirar cap a un altre costat mentre milers de persones encara pateixen les conseqüències de l'amiant. I no ens equivoquem, no estem parlant d'un termini flexible o orientatiu. La mateixa llei, aprovada en aquesta Cambra, establia clarament un termini de tres mesos per al seu desenvolupament reglamentari -passa el mateix que amb l'auditoria de les pensions, que es fan, però després no es compleixen-; tres mesos que van finalitzar des del febrer 2023, ja fa massa temps, i cada dia que passa sense que el govern actuï, més víctimes de l'amiant veuen vulnerats els seus drets. Persones que després de patir en primera persona la negligència de les empreses, que van anteposar els beneficis econòmics a la seva salut, ara s'enfronten a la indiferència dels poders públics, de tal manera que són doblement victimitzats: sense justícia, sense reparació i moltes vegades, tristament, sense temps.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al reconocimiento y compensación de las víctimas del amianto.
«Bona tarda. Gràcies, president. Benvingudes les associacions de lluitadors contra les víctimes de l'amiant, sindicats i, concretament, deixeu-me anomenar a Joan Garcia, que cada dia em recorda que la lluita continua en aquest tema. Ens hem fet amics per WhatsApp, perquè cada dia, pràcticament, m'envia les últimes notícies, i realment dona gust treballar amb persones que dediquen la seva vida a causes com aquesta. Imaginin-se per un moment, senyores i senyors, la impotència de respirar sabent que cada inhalació et pot estar matant lentament. Aquesta és la cruel realitat a la qual s'enfronten milers de persones dels diferents pobles de l'Estat espanyol, víctimes silencioses d'un material que sabien perillós: l'amiant. I l'Estat, que tenia l'obligació de vetllar per la salut dels seus ciutadans, va permetre que això passés. Les comparacions són odioses, però aquesta ve al cas, com ha dit també un company que m'ha precedit. A França, fa més de vint anys que existeix un fons de compensació per a les víctimes de l'amiant, que ha repartit més de 6626 milions d'euros, i aquí encara, en canvi, continuem esperant. Mentrestant, a l'Estat espanyol l'amiant encara causa prop de 4582 morts cada any, segons dades del mateix ministeri. El pitjor és que hi ha una xifra que econòmicament és brutal, o que és molt significativa: només un 0,44 % dels morts per càncer de pulmó, de bronquis o de laringe tenen reconeguda la malaltia professional, només un 9 % en el cas de mesotelioma -costa de pronunciar, perdoneu-. Això no és justícia, és abandonament.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al reconocimiento y compensación de las víctimas del amianto.
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. Bona tarda, representants de les associacions de víctimes de l'amiant, i moltes gràcies per la vostra feina i per la vostra perseverança. Vaig tenir la possibilitat, a l'anterior legislatura, de participar des del Senat en el debat de la tramitació de la Llei 21/2022 per a la Creació d'un Fons de Compensació per a les Víctimes de l'Amiant. Certament, una resposta a una demanda justa, que ha tingut un recorregut de més d'una dècada des que es va crear la Ponència en el Parlament basc. Un recorregut traçat, en bona part, per la força de les víctimes i els seus familiars organitzats en aquestes associacions, com les que saludava fa un moment. Fa dos anys, en la tramitació de la llei, Junts per Catalunya vàrem retirar les nostres esmenes amb la finalitat d'afavorir un acord el més ampli possible, un acord ampli per donar resposta a una manca històrica de prevenció per part de l'administració i a la consegüent falta d'empara patida per les víctimes de l'amiant. Semblava, en aquell moment, que havíem fet la part més difícil i que, davant el suport unànime a la llei, el desenvolupament del reglament seria immediat i s'establirien les bases dins dels terminis previstos en la mateixa llei; unes bases àgils i justes, com demanava aquesta iniciativa.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para el impulso de la aplicación de la Ley Orgánica 10/2022, de 6 de...
«Per tant, vull fer-los avinent, a vostès, a les socialistes i a totes les dones d'aquesta Cambra que es considerin feministes, que hem d'aconseguir remar juntes, posar-nos d'acord i transmetre a totes les nostres dones, i també a tots els nostres homes, de quina manera creiem que es poden alterar els elements definitoris d'aquest patriarcat que ens està ofegant a totes. I no és només a través de la violència. Vostès veuen la televisió? És impossible que el feminisme triomfi, quan les dones que surten amb determinats programes són purament cosificacions i objectes de plaer. És impossible. I no dic, amb això, que haguem de retallar la llibertat d'expressió; el que estic dient és que en una generació lliure d'aquesta llibertat d'expressió hi ha determinades coses que ja no s'hi haurien d'incloure. I això comença a les famílies i comença a les escoles, però s'expressa a les lleis i en els discursos dels diputats i les diputades. Per tant, tres elements fonamentals: Aliança, sí, us votarem a favor; cura, per favor, cura per no destrossar els acords que tenim; i, sobretot, proactivitat en allò que no és Codi Penal. Perquè ho hem estat discutint també tres anys de legislatura anterior. El populisme punitiu no serveix de res més que per donar la raó a la dreta; exclusivament per això. Perquè fixin-se que ho estem resolent tot a cop de modificacions del Codi Penal: les ocupacions, modificacions del Codi Penal; la violència masclista, modificacions del Codi Penal; no sé què dels impostos, modificacions del Codi Penal. Això no va així. El Codi Penal és l'última ràtio i el Codi Penal només s'ha d'utilitzar per allò que una societat no accepta de cap de les maneres i, per cert, amb finalitats rehabilitadores. I és cert, la xacra, que es diu, de la violència masclista és una de les coses que no acceptem. Segur? Segur a totes les bancades? Segur?»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para el impulso de la aplicación de la Ley Orgánica 10/2022, de 6 de...
«Deixin-me dir d'avançada que votarem que sí, i votarem que sí en nom d'aquesta aliança feminista, en nom de les converses que hem tingut com a diputades que som capaces de treballar hombro a hombro. Però és veritat que aquests continguts s'han estat treballant en el Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere, és veritat que estem a mig fer-ho i és veritat que és aquella sensació que la más lista de la clase se ha copiado los apuntes. És veritat que ara mateix hi ha una llei d'eficiència processal que s'està tramitant, que és incompatible amb les previsions que vostès ens plantegen. Per tant, tenint en compte que aquest hemicicle -i aquí també em separo una mica del tema- ha comès error darrere error per anar legislant a través d'esmenes que no tenien res a veure amb les lleis, sobre altres lleis que s'estaven tramitant, sobre esmenes que no s'havien acceptat, sobre lleis que no sabíem ni si es tramitarien o no es tramitarien, sobre esmenes de lleis que han quedat al calaix durant anys i anys; home, intentem fer algun tipus de legislació que no ens faci caure la cara de vergonya davant de tots els operadors jurídics.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para el impulso de la aplicación de la Ley Orgánica 10/2022, de 6 de...
«Bona tarda. Gràcies, president, diputades, diputats. Mirin, ens vam passar els darrers quatre anys de la legislatura intentant que no es trenqués el que en dèiem l'aliança de les feministes, i vam posar damunt de la taula mil vegades el flac favor que fèiem al moviment quan veia atònit com entre les socialistes, les de SUMAR en aquell moment -o Podemos, En Comú, una d'aquestes amalgames-, les d'Esquerra, les de Bildu, i de feministes ho deixaria aquí; totes aquestes, deia, en lloc de ser capaces de treballar a través d'una xarxa d'enteniment per resoldre els problemes que afectaven les dones d'aquest Estat, ens dedicàvem a fer escenes en aquest hemicicle que semblava més aviat un plató de televisió. Sembla que Podem tornarà per la mateixa via i jo me'n guardaria prou de fer una cosa com aquesta, perquè tornaria a ser un error greu. Deia la diputada de Podemos que Irene Montero ha sigut la millor ministra d'igualtat que hi ha hagut en aquest Estat i la veritat és que, en castellà es diria no me duelen prendas a reconèixer que, efectivament, jo penso el mateix. I aprofito per dir que la Tània Verge ha estat la millor consellera de Feminisme i Igualtat -per cert, la primera- que hem tingut mai a Catalunya. Per tant, era un moment dolç per arribar a enteses amb els fets fonamentals que determinen quina és la visió que tenim, sobre què és i com s'ha de resoldre la violència masclista.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Serà de la sanitat pública o de les cotitzacions. No sé si m'explico. Per millorar l'atenció, si és de la sanitat pública, estan traient recursos que no tenim per què pagar els cotitzants. I si és de les cotitzacions, li passa el mateix. Llavors, jo vull recordar una cosa, la sanitat pública és nostra, dels treballadors, i les mútues, com deien als anys 90, són mutuas patronales i són les seves institucions. Nosaltres sempre estarem per la sanitat pública i, si pot ser millor, amb més inversió i que agafi a tota la gent, doncs fantàstic. Moltes gràcies. Sí. ... será de la sanidad pública o de las mutuas o de las cotizaciones; no sé si me explico. Para mejorar la atención, si es de la sanidad pública, pues sacamos recursos que no tenemos por qué pagar los cotizantes; y si viene de las cotizaciones, pues, pasa lo mismo. Entonces, yo voy a recordar una cosa: en la sanidad pública los trabajadores y las mutuas de los años 90 ya son patronales, y son sus -digamos- instituciones. Siempre estaremos por la sanidad pública mejor y con más inversión; y que esté todo el mundo, pues fantástico. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Creo que tendrían que estar de acuerdo; y les voy a poner unos ejemplos de contradicciones que pienso que me van a entender perfectamente. Resulta que el sistema públic de pensions, al contrari del que repeteixen constantment, s'ha demostrat que és sostenible. A l'anterior intervenció, crec que ha quedat molt clar per a aquells que han volgut escoltar. Però aquí és on venen algunes contradiccions amb vostès. I hi ha coses molt bones en aquest acord, però hi ha coses que, crec jo, no hi ha cap sindicalista ni cap persona d'un partit que es reclama fidel als interessos de classe treballadora que estigui en contra del que diré. Per exemple, des del 2013 al 2023 el 32,50 % dels accidents laborals han augmentat la sinistralitat laboral, un 32,50 %. També, en deu anys, si no em corregeix, potser augmentat un 30 % la mortalitat en accidents de treball. Amb les mútues, estaven les mútues. I respecte a aquesta realitat crua i injustificable, avui ens venen a proposar que abaratim les obligacions de cotitzacions a aquelles empreses que ho facin bé en matèria de prevenció de riscos. Doncs, què volen que els digui? Em sembla una postura poc coherent amb la gravetat de la situació i poc coherent amb allò que deia abans de no dedicar diners a despeses impròpies. Li diré una cosa que és molt clara i crec que els sindicalistes estaran d'acord amb el que jo digui. O, com a mínim, tinc la legitimitat per poder-ho dir.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Per últim -i dic per últim, no perquè no hi hagi més dades, sinó perquè no hi ha temps de tractar-les totes i el cert és que el resultat sempre acabaria portant-nos allà mateix-, si parlem de menors no acompanyats, l'any passat, el 2023, van incorporar-se al sistema més de 2300 menors a Catalunya, que representen gairebé un 20 % del total. I en aquesta primera meitat d'any, del 2024, gairebé 1400 de nous. El contingent atès avui per la Generalitat s'acosta als 7000 joves, entre ells més de 3000 joves de més de divuit anys, als quals s'intenta garantir la seva adequada inserció sociolaboral. Si ho mirem amb perspectiva dels darrers vuit anys, del 2015 al 2023, segons l'Estat, Catalunya hauria acollit més de 10 000 menors no acompanyats. Si agafem les dades de la DGAIA, algun miler més. En definitiva, l'anàlisi de totes aquestes dades vinculades a la immigració ens mostren sempre un decalatge entre quatre i gairebé vint punts per sobre del que ens correspondria a Catalunya amb relació al pes de la seva població referida a la de l'Estat. Aquestes dades el que confirmen és que Catalunya és un país d'acollida, sense cap mena de dubte, però també confirmen l'important impacte demogràfic que aquests darrers anys el fenomen de la migració ha generat en tots els àmbits de la nostra societat. I és des de la nostra mentalitat d'Estat i des de la vocació de partit de Govern que Junts volem dotar al nostre país de totes les eines necessàries per poder fer les polítiques que pertoquen per gestionar la Catalunya d'avui, però també per preparar la Catalunya del futur.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«I ja per acabar, pensava que em faltaria temps, però me'n sobra, crec que hem demostrat amb xifres que el sistema de pensions és sostenible, que la manera d'acallar la dreta i l'extrema dreta és fent aquesta auditoria que apujaria els colors de tothom, perquè no només les cotitzacions -i només és cotitzant aquell que treballa, els altres no són cotitzats- no és impost, salari diferit. No només hem pagat les nostres pensions, la gent del baby boom, ja hem pagat les nostres pensions, no em vinguin amb històries. Jo he cotitzat. I com que he cotitzat, vull rebre la meva pensió. I si les pensions estan en crisi, perquè resulta que només estan en crisi les pensions, no està en crisi mai el funcionariat, la Casa Reial, l'exèrcit... Collons, només està en crisi aquella caixa on posem cada mes el nostre salari diferit. Per què només estan en crisi les nostres pensions? Justament l'única caixa que és independent i finalista. Aquí no hi ha res més en crisi. Mirin, senyors i senyores, si hi ha crisi del sistema de pensions és que la societat no és sostenible, no només les pensions, perquè les pensions les paguem els treballadors per un futur. I si entre els setze anys i el seixanta-cinc no podem pagar les pensions del futur, no és que falli el sistema de pensions, fallarà tot el sistema econòmic, tot el sistema productiu, tot el sistema laboral. I fallarà també la fiscalitat de l'Estat, que ha de saquejar la caixa de la Seguretat Social per poder pagar coses que amb una fiscalitat progressiva -que no s'ha fet- s'haurien de pagar, no de les nostres cotitzacions, sinó de la fiscalitat general. Si no, jo estic pagant dues vegades, per la fiscalitat general i per les meves cotitzacions, dues partides pressupostàries. Bé, al final m'he passat.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y...
«Hola, bona tarda a tothom. Gràcies, presidenta. Primer de tot, gràcies, ministra, per la seva compareixença. Avui venim a parlar aquí de migracions i Seguretat Social, sostenibilitat -una vegada més- del sistema de pensions i algunes contradiccions que tenim amb la ministra, que també esperem aclarir. Començaré per l'ordre que ha fet servir la ministra, vaig cap a l'altra pàgina. Me'n vaig a la sostenibilitat del sistema de pensions. Avui han sortit aquí uns quants mantres de la dreta. Un d'aquests mantres és que el sistema de pensions és insostenible. Les cotitzacions -i crec que ho fan o per mala fe o per ignorància- no són impostos. No són de cap Govern, ni de cap Estat. Són els salaris diferits dels treballadors i treballadores. Són els nostres diners que recuperem revaloritzats en cas de malaltia, quan ens jubilem, etcètera. Són uns diners finalistes. Si entenem aquesta definició, que és el que és el sistema de pensions històricament, entendrem la resta. Portem molts anys -els que em coneixen ho saben- denunciant l'espoli de la caixa de la Seguretat Social per part dels diferents ministeris d'Hisenda, tant del PP com del Partit Socialista. M'explicaré.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la creación de una empresa pública para la gestión pública de las...
«Junts ja ha denunciat en altres ocasions en el passat l'obertura de comportes a les centrals hidroelèctriques per aprofitar el preu disparat de la llum, encara que fos a costa de buidar els pantans. Tenir el control de les centrals hidroelèctriques, per tant, acabaria amb aquests usos injustificables, però hi ha un pas previ -ja ho hem dit- modificar la llei d'aigües escoltant el territori, la gent de les terres que es van afectar fa dècades amb la construcció de les centrals hidroelèctriques. Els veïns d'algunes poblacions afectades recorden encara que per construir aquestes centrals els van prometre una sèrie de condicions que, passats 50, 60 anys, algú ha oblidat. S'han trencat els contractes, s'han trencat els compromisos i han fet pagar la gent del territori el quilowatt hora per sobre del pactat en els acords inicials. Les males decisions, per tant, està clar que acaben perjudicant aigües avall. Fem bé les coses, i fem-les pensant en i amb la gent. Gràcies. Gracias, presidenta. Bien, como decimos en Cataluña, a ver si sacamos algo en claro de esto. Junts está a favor de la creación de una energética pública, con autonomía de gestión, para producir electricidad a través del uso privativo de las aguas y asumiendo la gestión de las concesiones hidroeléctricas finalizadas del dominio público hidráulico. Sí, pero esta empresa pública debe ser catalana y no del Estado. De hecho, tanto la ACA -la Agencia Catalana del Agua- como la energética pública que ya tenemos podrían hacer estas funciones. No queremos, por lo tanto, un organismo estatal que gestione activos catalanes. Ya lo dejamos claro diciéndoselo al PP. La energética pública que se proponía antes por Unidas Podemos y PP, que significa producción energética española de producción empresarial. Rechazamos la proposición de ley del PP y también rechazamos la PNL de SUMAR que presentan hoy, porque no sirve para que Cataluña tenga la gestión pública de las hidroeléctricas catalanas que acaben en concesión. Más bien lo contrario, sirve para que una empresa pública española recentralice la gestión de nuestros recursos hídricos. No decimos nada que no esté en nuestro programa. La Generalitat de Catalunya debe ser el gestor de las principales infraestructuras de titularidad estatal de transporte y comunicaciones en Cataluña. Por ello, queremos el cambio de titularidad de aeropuertos, puertos, ferrocarriles, carreteras y, por supuesto, de las infraestructuras hidráulicas y de abastecimiento de agua.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«Senyora Madrenas, ha fet una bona intervenció, una intervenció molt moderada. Tant de bo l'escrit que han presentat o la PNL que han presentat fos tan moderada. Vostè ha fet uns agraïments, al principi, i crec que s'ha oblidat d'algú o d'alguns. S'ha oblidat del PDeCAT, i s'ha oblidat de Ferran Bel, del senyor Ferran bel, un extraordinari diputat que va presentar aquesta mateixa iniciativa l'anterior legislatura, que la va pactar amb el PSOE i que, sincerament -no vull molestar ningú, senyories de Junts-, han fet un copiar pegar del PDeCAT. Sí, tenen raó. Alguns fan que no. Sí, amb unes gotes una mica d'Orriols. Això sí que és cert, barregen una mica Ferran Bel amb Orriols, cosa que sona bastant malament. Dit això, ens abstindrem perquè entenem que hi ha un problema. També som plenament conscients de la trampa, eh? En som plenament conscients, però entenem que hi ha un problema i entenem que sí, que és cert que hi ha gent que, per exemple, a l'Aeroport de Barcelona la detenen trenta vegades, literalment trenta-quatre vegades, per robar, per petits robatoris. Però no compartim... Compartim el diagnòstic, que hi ha un problema, però evidentment som d'esquerres, no som de dretes com vostès i no compartim la solució. La solució no pot ser una mena de Código Penal màgic on endurit les penes tot se soluciona. Continuen dient que no amb el cap i no sé qui fent-me així amb l'ull. M'ho he mirat molt. I és que fa dos anys, literalment, en aquest mateix hemicicle, ja es van endurir les penes. De què ha servit? Estiguin tranquils i tranquil·les. De què ha servit endurir les penes? De res, absolutament de res. Però estem absolutament d'acord que els nostres alcaldes, les nostres alcaldesses, necessiten més eines. Necessiten personar-se en les causes i estem absolutament d'acord també en el diagnòstic que els jutges, els jutjats, necessiten més eines també, més informació. Fins aquí, absolutament d'acord, però no compartim la solució.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la regulación de los contratos de alquiler de vivienda por temporada y...
«Quan els resultats són dolents, s'ha de virar el rumb. I els proposem que escoltin les conclusions dels diferents agents, que fem tots junts valoracions serenes, contrastades... No facin petada endavant, no tornin a precipitar-se amb les seves noves propostes reactives i tan poc madurades, que ja els advertim, de nou, un altre cop, que no només no milloraran la situació dels llogaters, sinó que la perjudicaran més. En termes de polítiques d'habitatge, tots sabem que fa massa anys que els governs, en general, no fan bé la feina. Les administracions públiques no ho han fet bé. Tenim un parc públic d'habitatge absolutament ridícul, incapaç d'assumir les necessitats d'habitatge dels nostres ciutadans. I és això el que hem de canviar, i ho hem de fer urgentment. Hi ha moltes fórmules per augmentar el parc públic d'habitatge i el d'habitatge assequible. Nosaltres ara els en proposarem algunes, però cal que els governs es posin les piles d'una vegada. Per exemple, perquè estem farts de repetir-ho i d'exigir-ho, posant a disposició dels nostres ajuntaments els immobles de la Sareb per dotar els municipis d'habitatge públic, d'habitatge assequible, els ho hem reclamat desenes de vegades i van caient amb comptagotes. A què esperen? Impulsant la col·laboració publicoprivada, no la demonitzem, no, impulsem-la; ampliant el parc d'habitatge de lloguer assequible i protegit, involucrant el sector privat perquè construeixi, com va fer fa molt de temps, habitatges públics; facilitant les línies de finançament amb préstecs a tous o bonificats, incentivem i amplifiquem les bonificacions fiscals als arrendadors d'habitatges per a joves o per a la gent gran vulnerable; avalem l'entrada per la compra d'un habitatge per als menors de trenta-cinc anys o facilitem préstecs amb interessos bonificats o dotem de seguretat jurídica els llogaters i els propietaris, però de forma equilibrada, no només tot a favor dels uns. S'ha de deixar de fer corresponsable de les polítiques assistencials, que corresponen a les administracions públiques, els propietaris; invertim en polítiques d'habitatge, que han estat oblidades per més d'una dècada. Des del Plan Vivienda del 2009, no es destina gairebé res a polítiques de foment de l'habitatge i han desaparegut programes que van ser claus en el seu moment. Sense un pressupost sòlid i sostingut mai no es resoldran els problemes d'accés a l'habitatge.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de reducir el tiempo de trabajo durante...
«Avui acceptarem esmenes. Hem acceptat esmenes dels partits del Govern que limiten en certa manera l'abast de la nostra moció i ho fem una mica a contracor, però cal avançar. Si vostès no són capaços de situar l'horitzó de la jubilació als 65 anys de nou, ho continuarem batallant nosaltres, les esquerres sobiranistes. Perquè pensem que també és possible i que cal fer-ho. Però, com que cal avançar, hem acceptat aquestes esmenes, que crec que amb això podem aconseguir tenir una majoria suficient perquè aquesta moció sigui aprovada. I, si no, no ho sé, seguirem lluitant, no ens cansarem. Portem molts anys. Però cal avançar, com deia, i per això demanem el vot favorable a les nostres propostes, que són un pèl ambigües, i que acabaran de concretar-se quan arribi aquesta llei. Però no hem de perdre el nord, com deia. Per tot això, fem que aquesta moció no s'oblidi mai, que sigui un objectiu irrenunciable i de l'esquerra per conquerir temps de vida i per acabar reduint la jornada, millorant el registre horari, fiscalitzant que això es compleixi, millorant la inspecció de treball perquè això es compleixi, lluitant perquè hi hagi permisos retribuïts o reduir l'edat de jubilació, sobretot en aquelles persones que més ho necessiten per raons objectives. Perquè resulta que avui dia els qui tenen la jubilació més llunyana són precisament les classes més populars, els qui tenen menys poder de pressió. Aquella gent que més ho necessita. Estem parlant del servei d'atenció domiciliària, estem parlant de Las Kellys, estem parlant d'un munt de gent que no tenen els beneficis d'altres grups de pressió que ho poden aconseguir. Per tot plegat instem el Govern, però també els partits progressistes i altres que no vulguin rendir-se a aquest intent; instem el govern que presenti ja una bateria legislativa en aquest sentit o els grups que ho poden fer per la seva mida.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de reducir el tiempo de trabajo durante...
«Dit això, les demandes de reducció del temps de treball al llarg de la vida són possibles. Els qui diuen que és impossible també ho deien quan el 1919 es van aconseguir les vuit hores. Sempre estan en contra del salari mínim. Per ells sempre és impossible qualsevol millora de la classe treballadora, però ha estat possible gràcies a la lluita de moltíssima gent. En la majoria dels casos, una reducció de la jornada de treball com la que s'està plantejant no implica una reducció de la productivitat ni posa en perill la viabilitat de les empreses. Aquesta és la realitat. En segon lloc perquè -com han acreditat organismes tan poc sospitosos de revolucionaris com el Banc d'Espanya- fa temps que els beneficis empresarials estan disparats mentre els salaris van perdent poder adquisitiu any rere any. I ja van dècades. Per tant, és just que una part d'aquests beneficis empresarials també han de servir perquè els treballadors i les treballadores, que són la majoria de la població, guanyin temps de vida. No és admissible que en un món que avança cap a la intel·ligència artificial, on la productivitat ha crescut de manera exponencial, es defensi mantenir la jornada laboral, la mateixa que fa 40 anys, el 1983, quan aquí s'estableixen les 40 hores setmanals a l'Estat espanyol. O que s'hagin de treballar les mateixes hores al dia que el 1919, quan la lluita sindical va aconseguir passar a les vuit hores de jornada. En un món que ja està entrant de ple en l'era de la intel·ligència artificial, com deia, que viurà en els anys vinents uns canvis tecnològics que ens resulten inimaginables en aquests moments, en aquest món hem de fer possible que els treballadors i treballadores surtin abans de la feina, que treballin menys dies a la setmana i que puguin jubilar-se abans. La reducció de la jornada laboral és una política que impulsa la productivitat i allibera temps per l'oci i la cura personal i familiar. I això és bo. Ens ho hem de plantejar. Mai l'esquerra ha de perdre el nord de lluitar per això. I si surten problemes, els combatrem. Però mai hem de perdre aquest nord.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de reducir el tiempo de trabajo durante...
«Gràcies, president. Bona tarda. Primer de tot, un parell de prèvies, si és que hi ha silenci a la sala, que no n'hi ha. Bé, com deia, dues prèvies. Primer de tot, avui és la Diada nacional de Catalunya. Repeteixo, la Diada nacional de Catalunya, 11 de setembre, i voldria explicar-los una cosa molt senzilla. L'11 de setembre no celebrem una derrota. L'11 de setembre és un dia d'afirmació. És un dia de dir som perquè érem i som perquè volem continuar sent. L'11 de setembre és un 'la lluita continua per l'emancipació nacional'. Per això la celebrem amb molt d'orgull i moltes ganes. Moltes gràcies. Avui, l'altra emancipació -que és la mateixa cara de la mateixa moneda que tenim el republicanisme d'esquerres català i independentista- és que també volem l'emancipació social per tothom, també pels altres pobles de l'Estat i pels altres pobles del món. En aquest cas, avui us porto un tema que crec que és important, com tots els que es porten a aquesta Cambra, i és una oportunitat d'or. Aquest cop, del que volem parlar és de l'oportunitat de recuperar vida al temps de treball exercit per necessitat. Fa més de cent anys, els obrers de La Canadenca es van aixecar en vaga per una causa justa: la reducció de la jornada laboral de vuit hores. I no ho van fer només per reivindicar un canvi a les seves condicions laborals, que també, sinó per recuperar el dret a viure i a no viure per treballar. Com a societat avançada ens trobem immersos en una irònica paradoxa on el treball s'ha convertit en tot i la vida en queda al marge. Fixeu-vos que vosaltres mateixos, quan ens hem retrobat avui, parleu: hem desconnectat aquest estiu. Aquest cap de setmana he desconnectat. Avui he desconnectat. Això és bastant trist, perquè en el fons el que estem dient és que la vida és allò que queda entre treball i treball i entre jornada i jornada. Crec que és el moment de canviar-ho.»
-
Àgueda Micó Micó · Sumar ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Gobierno dé cuenta de las previsiones y...
«Volia començar felicitant la Diada nacional a tots els catalans i catalanes ací presents. Els drets valen diners. Si parlem de sanitat pública, d'educació pública, de polítiques socials, de carreteres, de Rodalies... Tot això val diners. Esta obvietat, que fins i tot un xiquet de dos anys tindria clara, evidencia una cosa fonamental i és que el sistema de finançament és clau per a garantir l'estat de benestar, en això estem totes i tots d'acord. Doncs bé, el nostre model territorial, el que ens van donar en la Constitució de 1978, li atorga les competències més importants als territoris, a les comunitats autònomes, i senyories diputades, qui té l'obligació de garantir l'estat de benestar ha de tindre els recursos econòmics per a fer-ho possible. Hem de garantir la sobirania fiscal i financera de totes les comunitats autònomes i de tots els territoris. De fet, des de l'any 2009, quan es va fer l'última modificació del sistema de finançament, fins al 2024, tant el Partit Popular com el Partit Socialista han governat, fins i tot en majories absolutes, i no han canviat ni reformat el sistema de finançament. Un sistema de finançament que no és just i que genera desigualtats per la falta de voluntat o de valentia política d'uns i d'altres. Tan gran és la desigualtat que genera este sistema de finançament que tenim que la diferència entre la comunitat autònoma millor finançada i la pitjor, que és el País Valencià, és del 32 %. És greu, senyories del PP, que el senyor Feijóo dilluns passat diguera que estava en contra del fet que se'ns pague allò que se'ns deu a les valencianes i als valencians, i va aconseguir que el president de la Generalitat Valenciana, el senyor Mazón, en quatre dies, renunciara a la reivindicació més gran que té el poble valencià: acabar amb el deute històric il·legítim de més de 45 000 milions d'euros.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Gobierno dé cuenta de las previsiones y...
«Molt bona tarda a totes i a tots. Ens trobem una altra vegada davant una moció del Partit Popular tant incendiària com infumable, senyor Bravo. I sorprèn. Sorprèn, senyories del PP, que ara estiguin en contra d'aquest acord de finançament que ha assolit Esquerra Republicana, perquè van ser justament vostès mateixos, al seu programa electoral de l'any 2012 a Catalunya amb una tal Alicia Sánchez Camacho que demanaven precisament el mateix que s'ha acordat. Ens han presentat un text amb una toxicitat extrema i amb dotze punts que pretenen carregar-se el que nosaltres entenem com dos elements claus en política. El primer, servir a la ciutadania a qui representes. El segon, fer servir la força de les urnes per negociar i arribar a acords. Davant d'aquesta premissa tan senzilla, tres consideracions. La primera, si la gent d'Esquerra Republicana de Catalunya estem en política, és precisament per servir el nostre poble i fer-ho des de la valentia i també, val a dir, des de l'ambició per posar la vida de les catalanes i els catalans al centre de les nostres decisions. Així ho hem fet sempre al llarg de 93 anys d'història. Ho hem fet patint presó, ho hem fet patint persecució i també exili. Ho vam fer fa cinc anys apostant per la resolució del conflicte polític fins a aconseguir una llei d'amnistia. I és justament amb aquest esperit que vàrem obrir negociacions després de les eleccions catalanes. I d'això se'n desprèn un resultat: que Catalunya tingui la clau de la caixa i que avui Catalunya tingui la clau de la nació que, sens dubte, és la seva llengua, que sens dubte és el català. Seguir avançant també en la resolució democràtica del conflicte polític amb l'Estat i donar continuïtat a les polítiques del primer govern republicà d'ençà dels anys trenta. Mirin, avui tenim una llei d'amnistia. Avui jo, una servidora, puc estar en aquest faristol parlant la meva llengua sense que vostès em xiulin o sense que la presidència m'expulsi. I avui tenim un acord. Sí, un acord per un nou model de finançament basat en la negociació bilateral amb l'Estat. Un acord, val a dir, públic, absolutament públic, que preveu que Catalunya gestioni, recapti, liquidi i inspeccioni tots els impostos que es paguen a Catalunya i que s'augmenti també substancialment la capacitat normativa. Per tant, senyories, els agradi o no els agradi, amb aquest acord públic i transparent tindrem la clau de la caixa. Serà l'Agència Tributària de Catalunya la que recaptarà tots els impostos. I sí, també Catalunya, posteriorment, el que farà és que la part proporcional del cost dels serveis que l'Estat presta encara avui -fins que aconseguim la independència- en el nostre país, doncs, serà el component de solidaritat. Una solidaritat, val a dir, limitada pel principi d'ordinalitat i sempre que l'esforç fiscal sigui òbviament similar. I una data clau també: aquest acord ha de permetre que Catalunya recapti l'IRPF de l'exercici de 2025 i amb tot això poder acabar -sí, poder acabar- amb la injustícia del dèficit fiscal i fer un salt, el salt més important en sobirania que ha tingut Catalunya des de 1979.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo protege desde su Ministerio el catalán?
«Gràcies, presidenta. Com vostè ha dit, senyor ministre, avui és la Diada nacional de Catalunya, avui és la Diada nacional del nostre país. És un bon dia, en definitiva, per parlar del català i de Catalunya. De fet, sempre és un bon dia per parlar del català i de Catalunya. Com vostè també ha dit, encara queda molt i, com sabrà, només per un 32 % de la població el català és la llengua principal i, en els últims quinze anys, el català ha perdut mig milió de parlants. Sí que és cert que s'han donat passes en aquest hemicicle, per exemple, en aquesta institució es pot parlar el català, es pot parlar l'euskera, es pot parlar el galego, encara amb rum-rum, però es pot parlar. Me'n recordo molt del Joan Tardà cada vegada que parlem aquí, perquè molta gent que ara reparteix carnets de puresa, l'insultava o es mofava quan parlava en català. I sí que és cert que avui hi ha més contingut audiovisual que mai en català gràcies a la Llei Audiovisual, pactada també per Esquerra Republicana, contradient el miserable eslògan de la dreta catalana de 'A canvi de res', però encara queda molt. Fa cinquanta, seixanta, setanta anys molta gent arribada de molts indrets d'aquest país va arribar a Catalunya, com els meus avis, les meves àvies, i van entendre, en aquest cas en Santa Coloma de Gramenet, que els seus fills, els seus nets, havien d'estimar la cultura i la llengua catalana, i a això li vam dir immersió. I s'entenia. Un paleta d'una pedania de Jaén ho entenia fa cinquanta, seixanta, setanta anys. Ara no, ara hi ha molta gent que encara pensa que parlar català, euskera, galego, en definitiva, llengües oficials reconegudes per la sacrosanta Constitució, és un atac.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Reconoce el déficit fiscal que padece Cataluña y se compromete a eliminarlo a través del concierto...
«Avui és 11 de setembre, diada nacional. Portem 310 anys resistint i encara som aquí. Visca Catalunya lliure. Ni el acuerdo inconcreto publicado ni usted aclaran en qué consiste exactamente dicho acuerdo, y tampoco nos ha dicho la cifra, que debería saber si realmente hubiera cerrado un acuerdo de financiación para Cataluña. Queda claro entonces que no hay concierto ni nada que se le parezca, y esto también lo sabe el Partido Popular. Ayer usted aprobó otra vez más el techo de gasto en el Consejo de Ministros. Hablemos claro, Europa les dice a ustedes que se pueden gastar 40 000 millones de euros el año que viene como déficit, y el modo en cómo ustedes van a repartir estos 40 000 millones de euros va a ser lo que vamos a tener que votar aquí. Y cómo se repartirá esto es lo que ustedes no cuentan. Pues de estos 40 000 millones de euros han decidido que se quedan para ustedes casi el 90 %, más de 35 000 millones de euros, sin contar en qué se los van a gastar. Porque no se los van a gastar ni en pensiones, ni en paro, ni en servicios sociales, ni en enseñanza, ni en salud; 35 000 millones de euros se los quedan ustedes. ¿Y a Cataluña qué le toca? Dice usted que su propuesta beneficia a todas las comunidades autónomas. Miente. Ustedes se quedan 35 000 millones de euros y lo que le toca a Cataluña no llega ni siquiera a 100 millones. Si se creen que luchamos por la independencia para acabar conformados con un poco de gasto, es que todavía no han entendido cómo actuar en el partido que representamos, el partido del presidente Puigdemont. Queremos el control, queremos que Cataluña -ni Madrid, ni ustedes- mande sobre todos los ingresos, sobre todos los gastos y todas las políticas de Cataluña. Este es el debate real. El poder o lo tiene Madrid o lo tiene Cataluña, y recaudar y enviar el dinero de los catalanes o devolver el dinero de los catalanes a la caja española ni es concierto ni es poder ni es tener la llave de la caja. Señora ministra, si quiere resultados distintos, haga cosas distintas. Hoy es el 11 de septiembre, el Día Nacional de Cataluña, trescientos diez años resistiendo y aquí estamos todavía. Visca Catalunya.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al reconocimiento de Edmundo González Urrutia como ganador de las...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bona tarda, companys i companyes diputats. Efectivament, s'ha dit abans aquí, Veneçuela pateix, i des de fa molts anys, una profunda crisi de drets humans que ha estat reconeguda internacionalment. Parlem de greus violacions sistemàtiques dels drets humans i de crims de lesa humanitat. Així ho han denunciat nombroses organitzacions de defensa dels drets humans, com Amnistia Internacional, per exemple, però també en el si de la mateixa Unió Europea. Es coincideix en el fet que el Govern de Nicolás Maduro ha reprimit brutalment l'oposició i la societat civil amb detencions arbitràries, convertint persones innocents en presos polítics, vulnerant greument els drets civils i polítics més bàsics, com són la llibertat d'expressió, de reunió, de manifestació. Com a demòcrates, així ho defensem, així ho reivindiquem des de Junts per Catalunya. Ens solidaritzem amb totes les persones que han estat i encara estan essent represaliades a Veneçuela pel simple fet d'expressar i de defensar les seves idees de forma democràtica. Cal conjurar-nos tots perquè es posi fi a la violència autoritària i despòtica arreu, també a Veneçuela, òbviament, i que es facin responsables tots aquells que estan encara actuant amb aquesta impunitat.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 13/1982, de 10 de agosto, de reintegración...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats i diputades. Avui debatem l'aprovació d'un projecte de llei orgànica de reintegració i amillorament del Règim Foral de Navarra quant a tràfic, circulació de vehicles i seguretat viària. Primer de tot cal dir que nosaltres estem a favor de l'autogovern a tots els territoris, especialment a aquells que no volen formar part d'aquest Estat i que caminen cap a la seva independència. Per tant, tot el nostre suport. Som plenament conscients de la importància de conquerir l'autogovern i de tots els beneficis que aquest proporciona als territoris. Per tant, des del nostre grup votarem a favor d'aquest projecte de llei. Lluny del centralisme, cada territori sap les seves necessitats i com gestionar-les millor. La transferència de competències en matèria de trànsit a Catalunya és un dels exemples més destacats de l'autogovern en aquest àmbit, permetent a Catalunya gestionar de manera més directa aspectes claus de la seguretat viària i la gestió del trànsit. La transferència de competències en matèria de trànsit a Catalunya es va concretar l'any 1998 amb la creació del Servei Català de Trànsit, un organisme que ha gestionat i regulat el trànsit a les vies catalanes, ha tramitat multes i sancions per infraccions de trànsit i ha realitzat campanyes de sensibilització, educació viària i millora de la seguretat a les seves carreteres. Després de vint-i-sis anys, podem dir que la transferència d'aquestes competències ha estat un èxit a Catalunya, permetent una gestió més directa i ajustada a les necessitats del nostre territori.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Abans-d'ahir es van iniciar les celebracions del mil·lenari del monestir de Montserrat, fundat per l'abat Oliba, el mateix abat Oliba que al segle XI impulsà les assemblees de pau i treva, un dels embrions del parlamentarisme català i també europeu. I saben per què demà, 11 de setembre, Catalunya celebra la seva Diada nacional? Saben per què demà tornarem a omplir els carrers -i faig una crida a tots els ciutadans de Catalunya perquè demà tornin a omplir els carrers- Per commemorar, per fer solemne memòria de tots aquells compatriotes que el 1714 van defensar amb la seva vida les institucions catalanes davant dels exèrcits espanyols i francesos d'aquesta infausta dinastia borbònica, que encara s'aprofita de la submissió que tots vostès li rendeixen, tant l'Espanya que ve de la corda franquista com la que no hi ve, i que permet la vergonya d'una monarquia corrupta -i ara ho sap tothom- d'un rei defraudador i evasor fiscal. Tornant a la LOREG, val la pena recordar el gran europeista i nacionalista català Carles Gasòliba, diputat d'aquest Parlament i també del Parlament Europeu. Gasòliba, el 1987, va advertir, des d'aquesta mateixa tribuna, que la circumscripció única de les europees només responia a interessos partidistes, i que Catalunya havia de tenir circumscripció europea pròpia en base a l'organització territorial autonòmica de l'Estat. Una proposta que seguia la indicació del grup de treball del Parlament Europeu, que va fer en aquell moment, als anys vuitanta, d'evitar les circumscripcions electorals a les eleccions europees. Dels Vint-i-set Estats de la Unió, a banda dels de menor població, només Espanya i França tenen circumscripció única, deu ser pel centralisme borbònic que comentàvem abans. Els Estats grans més o menys descentralitzats com Alemanya, Itàlia o, fins i tot, Polònia sí que respecten la realitat territorial i tenen diverses circumscripcions. Per tant, la primera qüestió, el 222 és una demanda retòrica, una circumscripció electoral per a Catalunya respondria a la realitat nacional de Catalunya.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Bona tarda, boa tarde, arratsalde on. Buenas tardes, presidenta. Bona tarda, boa tarde, arratsalde on, buenas tardes, presidenta, senyories. Aquest punt amb el qual avui obrim el període de sessions és un exemple de l'excés de retòrica que domina en aquest hemicicle. La proposta de llei presentada no interessa a ningú, com s'ha demostrat amb la intervenció de la diputada que l'havia de defensar, que pràcticament no n'ha parlat. La proposició, certament, apel·la al requeriment europeu d'establir uns principis comuns en les regulacions electorals dels Vint-i-set Estats de la Unió, uns principis que, segons el PP, l'article 222 de la LOREG, que pretén derogar amb aquesta proposició, vindria a qüestionar. No obstant això, aquesta proposició de llei és retòrica nua i crua, perquè apel·la a la transparència i a l'accés a la informació, però, en realitat, és el de sempre: nacionalisme espanyol i res més. El problema no és l'article 222. L'article 222 potser sí que és un arranjament de circumstàncies, fins i tot m'atreviria a dir que és una mala solució, però s'explica per l'absurditat de la circumscripció electoral única a les eleccions europees, una circumscripció única pensada només per apagar la veu a Europa de les nacions històriques basca, gallega i catalana. Per això, des de Junts per Catalunya, ras i curt, defensem una circumscripció europea per Catalunya. Com no ens cansem de recordar, i així consta en l'acord de Brussel·les signat el novembre passat, Catalunya és una antiga nació europea que ha participat en totes les etapes de la seva història, fent aportacions al progrés polític, social i econòmic dels europeus. Per això, l'independentisme català mira a Europa i reivindica el dret d'autodeterminar-se i esdevenir un Estat més de la Unió. Per això, l'independentisme català ha portat i portarà a Europa la seva batalla, com hem fet amb la insòlita repressió judicial dels darrers anys o com hem fet amb l'amnistia, perquè la nostra batalla és profundament europea, perquè és una batalla de drets i llibertats.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, president. No sé si els senyors i les senyores del Partit Popular saben que el Parlament espanyol va aprovar una llei, de fet, en les últimes setmanes s'han aprovat algunes quantes, però en va aprovar una concretament que és la llei d'amnistia, una llei d'amnistia que, com vostès mateixos van denunciar, significa la fi de la repressió i la fi de la persecució contra els presos i les preses polítiques, contra els exiliats i les exiliades i contra els milers de persones encausades per defensar la realització d'un referèndum democràtic a Catalunya. La persecució i la repressió pel simple fet de permetre que la ciutadania diposités dins una urna voluntats polítiques. Costa d'entendre que el Partit Popular, que durant anys s'ha omplert la boca sobre el compliment de la llei, no reclami ara el compliment de la llei d'amnistia. No s'entén. I que els autoproclamats constitucionalistes, que són vostès -i avui queda molt bé dir-ho en aquesta sala-, recolzin, una vegada més, un cop d'Estat judicial contra una llei aprovada constitucionalment per aquest Parlament.»