Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.823 declaraciones · página 37 de 61
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la reducción de la tasa máxima de alcohol en la conducción y la prohibición de la...
«Moltes gràcies. Molt bona tarda de nou. El diputat Arribas ens ha fet..., ens ha explicat detalladament alguns casos, efectivament, molt tràgics, de situacions molt complexes per a moltes famílies. Malauradament, tots coneixem algunes persones que han perdut la vida a les carreteres i moltes vegades aquest tràgic desenllaç ha estat provocat pel consum d'alcohol o de drogues. Cada vegada que algú, li ha fet esment, decideix beure i agafar el cotxe, no només està posant la seva pròpia vida en perill, sinó també la vida i la integritat de tots els altres. De fet, segons l'Institut de Medicina Legal de Catalunya, quatre de cada deu conductors o vianants morts en accidents de trànsit a Catalunya havien consumit o bé alcohol o drogues o psicofàrmacs, moments abans o estones abans que es produïssin els diversos sinistres. Especialment dramàtic ha estat, no sé si estan al cas, per a Catalunya, el cap de setmana fa molt pocs dies de Carnestoltes d'enguany, durant el que es van produir 9 morts, 9 morts, i que, un cop que s'ha registrat aquest percentatge corresponent que tingués afectació a l'alcohol, doncs la meitat hi tenia afectació. Són dades terribles, no? Són dades alarmants que requereixen, efectivament, accions decidides.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de medidas urgentes para hacer frente a la ocupación ilegal de inmuebles.
«En definitiva, la okupación de inmuebles está generando un mercado negro de alquiler y de acceso a la vivienda y pone en peligro especialmente a aquellas personas más vulnerables y perpetúa la pobreza y la dependencia respecto de bandas profesionales de la extorsión. Pero los efectos negativos no acaban ahí. El sesgo judicial ha favorecido la aparición de empresas poco escrupulosas que han favorecido un negocio muy rentable. Es el caso de empresas de desokupación. Esto impide que las instancias de vivienda puedan gestionar las viviendas para asignarlas a las personas que las merecen. En Cataluña es posible quitar las viviendas a los fondos buitre, a bancos, etcétera, para que las Administraciones puedan dedicarlas a las personas vulnerables, pero las redes de emergencia están colapsadas y a menudo no se encuentran soluciones porque los inmuebles que se podrían adjudicar legalmente a familias con menos vulnerabilidad están ocupados ilegalmente por aquellos que no tienen ninguna prioridad según los propios criterios administrativos. La actual legislación, tanto penal como civil, ha demostrado su ineficacia y su lentitud para desokupar una vivienda ocupada ilegalmente. Por eso en Junts per Catalunya trabajamos para aportar soluciones. En enero de 2023 ya aprobamos en el Parlament una iniciativa legislativa que permite a los ayuntamientos catalanes autorizar la desokupación cuando la okupación altere la convivencia, el orden público o sea un riesgo para el edificio, pero eso no es suficiente. Para dar una solución definitiva, hay que modificar diferentes leyes que todavía competen a este hemiciclo.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de medidas urgentes para hacer frente a la ocupación ilegal de inmuebles.
«Algunos miembros de esta Cámara podrán decir que no todos los derechos humanos merecen ser protegidos por los poderes públicos; quizás aquellos que por tradición ideológica conocen la abolición de la propiedad privada. Junts no es de esos. En Junts nunca defenderemos los derechos humanos a la carta. Queremos defenderlos todos y en todas partes y por eso, por cuestión de justicia, presentamos esta modificación legislativa. Al menos en Junts per Catalunya nos preocupa lo que está ocurriendo con las okupaciones, un problema que también alarma a la sociedad catalana. Les quiero recordar que Cataluña, desgraciadamente, lidera los casos de ocupación ilegal. Tiene cada año más okupaciones que las siguientes comunidades autónomas: Andalucía, Comunidad Valenciana y Madrid. Según datos oficiales de la Generalitat de Catalunya, en 2022 hubo 9477 okupaciones; en 2023, 2247; y hasta junio de 2024 ya se habían registrado 5364. Todo apunta a que el 2024 se cerrará con un récord de más de 10 000 okupaciones. Así, lejos de reducir estas cifras, se indica, en primer lugar, que el problema está aumentando y, en segundo lugar, se estima que el 96 % de las okupaciones afecta a domicilios vacíos, mientras que el 4 % restante afecta a domicilios. Ahí también incluimos las segundas residencias, así que la inmensa mayoría de ese 4 % se refiere a okupaciones de segundas residencias y no de viviendas habituales. Estos son los datos reales. Cada año en Cataluña 2,5 viviendas de cada 1000 se okupan, ni más ni menos.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de medidas urgentes para hacer frente a la ocupación ilegal de inmuebles.
«Hace muchos años que tanto en nuestro entorno político europeo como aquí se ha estado consolidando el estado del bienestar, con pilares como la salud, la educación, la seguridad y, más recientemente, los acompañamientos sociales; los pilares del estado del bienestar. Este sistema es posible gracias a los impuestos de todos: tener hospitales cuando estamos enfermos; enviar a nuestros hijos a las escuelas e institutos; gozar de un grado de seguridad gracias a la policía, y permitir, por ejemplo, que nuestros abuelos reciban una pensión, aunque sea escasa con demasiada frecuencia, después de toda una vida de trabajo y esfuerzo. Si digo esto es por lo siguiente: Junts per Catalunya defiende firmemente que la vivienda debe ser un nuevo pilar del estado del bienestar. Los poderes públicos tienen que aplicar políticas eficaces y disponer de presupuestos robustos y sostenidos con tal de que nuestros ciudadanos, jóvenes y familias, puedan acceder a una vivienda digna. Y fíjense que digo que son los poderes públicos los que tienen que garantizar ese acceso a la vivienda. Derechos como la salud o la educación no tienen que recaer sobre las espaldas o sobre los hombros de determinadas personas individuales. No; determinadas Administraciones públicas tienen que hacerlo con los recursos de toda la colectividad.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de medidas urgentes para hacer frente a la ocupación ilegal de inmuebles.
«L'actual legislació, tant penal com civil, ha demostrat ser ineficaç i lenta per desocupar un habitatge ocupat il·legalment. Per això, des de Junts per Catalunya fa temps que treballem per aportar solucions reals. El gener del 2023 ja vam aconseguir aprovar al Parlament una iniciativa legislativa que permet als ajuntaments catalans instar judicialment el desallotjament quan l'ocupació alteri la convivència, l'ordre públic o malmeti l'edifici. Però això no és suficient. Per donar una solució definitiva al problema, cal modificar diverses lleis des d'aquest hemicicle, que de moment és qui encara té les competències. Com hauran pogut comprovar, la modificació que proposem no té com a objectiu augmentar les penes ni les sancions, sinó assegurar que la propietat pugui recuperar urgentment la possessió del seu habitatge, que li ha estat manllevat il·lícitament. Tots vostès ja saben que aquesta proposta ha estat formulada pels il·lustres col·legis d'advocats de Barcelona, Madrid i Màlaga, en col·laboració amb l'Institut I+Dret, i inclou un conjunt de modificacions bàsicament tècniques en els àmbits penal i civil. Aquesta proposta està orientada a la recuperació ràpida de l'immoble ocupat en la mateixa línia que la majoria dels països del nostre entorn democràtic, que han introduït vies legals per recuperar un immoble ocupat en un termini molt breu, entre 24 i 48 hores des que es té coneixement de l'ocupació, i que permeten que el desallotjament sigui gestionat per la pròpia policia, sempre que hi hagi denúncia del titular i aquest acrediti tenir títol habilitant. Així ho estan fent ja, per exemple, països com Holanda, França, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia, entre d'altres.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de medidas urgentes para hacer frente a la ocupación ilegal de inmuebles.
«En definitiva, l'ocupació d'immobles està generant un mercat negre de lloguer i d'accés a l'habitatge que posa en perill especialment aquelles persones més vulnerables, perpetuant la pobresa i la dependència respecte de bandes professionals de l'extorsió. Però els efectes negatius no acaben aquí. La tebiesa judicial ha afavorit l'aparició d'empreses poc escrupoloses que han convertit el desallotjament dels pisos ocupats a preus abusius en un negoci molt rendible també, i sovint molt poc ètic. A més, la permissivitat actual impedeix que les administracions i entitats socials puguin gestionar habitatges buits per destinar-los a famílies vulnerables. I aquest és un efecte molt greu i molt poc comentat. A Catalunya és possible expropiar temporalment els habitatges buits dels grans tenidors com a entitats financeres o fons voltors, perquè les administracions puguin destinar-los a polítiques públiques d'habitatge. Però les meses d'emergència estan col·lapsades i qui segueix els protocols sovint es troba sense solució, perquè els immobles que podrien adjudicar-se legalment a famílies amb més vulnerabilitat estan ocupats il·legalment per aquells que no tenen cap prioritat segons els propis criteris administratius.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de medidas urgentes para hacer frente a la ocupación ilegal de inmuebles.
«A més, a Junts per Catalunya ens preocupa el que està succeint amb les ocupacions, problema que també alarma la societat catalana. Els vull recordar que Catalunya lidera, malauradament, els casos d'ocupacions il·legals. Cada any té més ocupacions que la suma de les tres comunitats següents amb més infraccions, que són l'andalusa, la valenciana i la madrilenya. Segons dades oficials facilitades pel mateix Govern de la Generalitat de Catalunya fa un mes i escaig, l'any 2022 es van registrar 9477 noves ocupacions; el 2023, 9247. I fins al juny del 2024, ja se n'havien registrat 5364. Tot apunta que el 2024 es tancarà amb una dada rècord de més de 10 000 ocupacions. Així, lluny de reduir-se, aquestes xifres indiquen que el problema està augmentant. En segon lloc, s'estima que el 96 % de les ocupacions afecten habitatges buits, mentre que el restant quatre afecta domicilis. I els recordo, ja ho saben, que en el concepte de domicili s'inclou també la segona residència. Doncs bé, la immensa majoria d'aquest 4 % es refereix a ocupacions de segones residències i no d'habitatges habituals. Aquestes són les dades reals. Cada any, a Catalunya, 2,5 habitatges de cada 1000 són ocupats, ni més ni menys. No ha sigut neutre, per altra banda, al biaix discursiu d'alguns actors polítics i activistes mediàtics de l'extrema esquerra que, juntament amb la permissiva resposta legal i judicial, ha contribuït en els darrers anys a la proliferació d'ocupacions il·legals. Però són certs alguns discursos populistes que alarmen la ciutadania suggerint que qualsevol persona que surti de casa fàcilment es pot trobar al seu domicili ocupat? No. I les dades ho desmenteixen. Això, però, no significa que el problema no sigui greu ni que no generi múltiples conseqüències negatives.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de medidas urgentes para hacer frente a la ocupación ilegal de inmuebles.
«El que avui posem a la seva consideració va precisament en aquesta direcció: evitar que la protecció de la vulnerabilitat recaigui només sobre uns pocs particulars, els titulars d'un immoble i que, en canvi, sigui la comunitat en el seu conjunt qui n'assumeixi la responsabilitat. Les administracions no poden abdicar de protegir la vulnerabilitat derivant-la a alguns particulars, perquè, tot i que la Declaració Universal dels Drets Humans en el seu article 25 estableix que tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri la salut, el benestar, el vestit i l'habitatge, també disposa en el seu article 17 que ningú pot ser privat arbitràriament de la seva propietat. Aquesta declaració fixa un marc comú de protecció per a totes les persones i arreu, el qual hauria d'inspirar totes les polítiques de tots els estats. I el sentit comú ens hauria d'impedir justificar que per garantir un dret humà en podem trepitjar un altre. És a dir, que per garantir el dret humà a un habitatge podem conculcar el dret humà a no ser privat arbitràriament de la nostra propietat. Alguns membres d'aquesta cambra podran argumentar que no tots els drets humans mereixen ser protegits pels poders públics. Potser aquells que, per tradició ideològica, proposen com a fita l'abolició de la propietat privada. Junts per Catalunya no. Junts no defensarem mai els drets humans a la carta. Volem defensar-los tots i arreu. Per això, per qüestió de justícia, presentem aquesta modificació legislativa.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de medidas urgentes para hacer frente a la ocupación ilegal de inmuebles.
«Fa molts anys que, tant en el nostre entorn polític europeu com aquí, s'ha anat edificant l'estat del benestar. Recolzat amb fonaments potents i ambiciosos en termes de salut, d'educació, de seguretat i, més recentment, també d'acompanyament social, les anomenades potes de l'estat del benestar. Aquest sistema, sostingut pels impostos de tothom, ens permet accedir als hospitals quan patim una malaltia, enviar els nostres infants i joves a l'escola i a l'institut, gaudir d'un cert grau de seguretat gràcies a la policia i garantir, per exemple, que els nostres avis rebin una pensió, tot i que sovint aquesta sigui massa minsa, després d'una llarga vida de treball i esforç. I, si dic tot això, és perquè Junts per Catalunya defensem fermament que l'habitatge ha de constituir una nova pota de l'estat del benestar i que els poders públics han d'implementar polítiques eficaces i disposar de pressupostos robustos i sostinguts per tal que els nostres ciutadans, tant joves com famílies, puguin accedir a un habitatge digne. I fixi's que he puntualitzat que han de ser els poders públics els que han de procurar l'accés a l'habitatge. Assegurar aquest dret com tots els altres, salut, educació, seguretat, no ha de recaure sobre les espatlles de determinades persones de manera individual, sinó que ha de ser responsabilitat de les administracions públiques i amb els recursos de tota la col·lectivitat.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre la gestión de la crisis derivada de la DANA...
«También lo digo porque el 17 de agosto del año 2017 se produjo un atentado en Barcelona y en Cambrils, con 17 víctimas mortales y más de 300 heridos, y hasta que Junts per Catalunya no ha tenido los votos decisivos ninguna mayoría de esta Cámara creyó conveniente crear una comisión de investigación. ¡Qué curioso, qué curioso que con tantas víctimas y con un hecho tan grave no se constituyera una comisión de investigación! Nosotros la pedimos antes, durante y después, y ahora que hemos tenido los votos decisivos se han podido constituir estas comisiones de investigación. Por lo tanto, tenemos motivos más que sobrados para votar a favor de esta iniciativa y estamos deseosos de que esta comisión empiece a trabajar. Muchas gracias.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre la gestión de la crisis derivada de la DANA...
«Por todos estos motivos y muchos otros -no entraré en todos los detalles, porque aquí no tenemos que empezar la comisión de investigación-, nosotros evidentemente votaremos a favor de la constitución de esta comisión, porque hubo muchas víctimas; por ellas y por sus familias, porque se merecen saber la verdad y merecen sentirse acompañados. Y para aprender y que no nos vuelvan a ocurrir estas cosas, porque claro que sí volverá a haber inundaciones. Y porque, además, hubo muchas pérdidas y muchos daños y, por lo tanto, muchas afectaciones económicas y de todo tipo, al campesinado, a la industria y a las actividades económicas. En Junts también votaremos a favor de la iniciativa de esta comisión, porque lo que ocurre en el país valenciano nos interpela a Junts per Catalunya, y nos interpela de una forma especial por los infinitos vínculos que nos unen. Una prueba de ello fue el alud de solidaridad de la ciudadanía de Cataluña, de los vecinos y vecinas de Cataluña, de entidades, de asociaciones, de organizaciones públicas y privadas y de empresas que hubo en esos días en Cataluña para saber de cerca qué ocurría y para acudir a ayudar y a atender tantas necesidades que existían en ese momento. Quiero aprovechar este momento para dar las gracias a todo el mundo. Evidentemente, a todo el mundo, a todos los funcionarios y trabajadores públicos y a todos los que colaboraron, pero muy especialmente al alud de colaboración y de apoyos y solidaridad que hubo desde Cataluña para acudir, muchas veces físicamente, a atender y a ayudar ante ese drama humano tan terrible.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre la gestión de la crisis derivada de la DANA...
«També ho dic perquè el 17 d'agost de l'any 2017 va haver un atemptat a Barcelona i a Cambrils, amb 17 víctimes mortals i més de 300 ferits que cap de les majories parlamentàries d'aquesta cambra fins ara que Junts per Catalunya ha tingut uns vots decisius, cap majoria d'aquesta cambra, va creure convenient crear una comissió d'investigació. Que curiós. Que curiós. Amb tantes víctimes amb un fet tan greu que no hi hagués una comissió d'investigació. Nosaltres la vam demanar abans, durant i després, i ara que hem tingut els vots decisius, s'han pogut constituir aquestes comissions d'investigació i, per tant, tenim motius més que sobrats per donar per votar a favor d'aquesta iniciativa i desitjosos de què aquesta comissió comenci a treballar. Moltes gràcies. Gracias, señor presidente. Señoras y señores diputados, ha habido una gran catástrofe medioambiental en el país valenciano, también en otros territorios, pero muy especialmente en el país valenciano. Y hay unanimidad, excepto en el Gobierno del PP y VOX de la Generalitat Valenciana, con respecto a que hubo falta de previsión en la actuación, que hubo una actuación tardía e ineficiente, que se dio y sigue habiendo una falta de transparencia y de información y, según parece, no se asumen responsabilidades políticas. Se han derivado consecuencias gravísimas. De hecho, a través de la investigación judicial ya hay un alto cargo del Gobierno que está imputado por los hechos. La diputada Águeda Micó ha contado la iniciativa y lo ha explicado mucho mejor que yo. Pues bien, aparte de la imputación de este alto cargo, la información que vamos recibiendo y que nos va llegando consolida la idea de que existieron informaciones contradictorias, algunas falsas, algunas inexactas, sobre lo que ocurrió y lo que no, sobre el propio papel del presidente de la Generalitat, que, señora Micó, efectivamente, es y era el principal responsable de la actuación y de la respuesta. Y nos va llegando información, por ejemplo, de que a las 13:00 horas de ese día, muchas horas antes del aviso, ya había ochenta y cinco llamadas de gente por motivos de rescate o de incomunicación y treinta y tres carreteras afectadas o cortadas por las inundaciones.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre la gestión de la crisis derivada de la DANA...
«També votarem a favor per clarificar les responsabilitats polítiques de qui les tingui. La investigació judicial aclarirà les responsabilitats penals, però hi ha responsabilitats polítiques i aquestes s'han d'esclarir. I com he dit abans, perquè hi ha responsabilitat en qui va actuar tard i malament i no va assumir ni en aquell moment ni ara aquesta responsabilitat. Hi ha una terminologia en la política anglosaxona que és molt utilitzada i que és sagrada en el seu món, que és accountability. Ell dóna comptes, assumeix la responsabilitat i dóna comptes del que es fa quan s'assumeixin responsabilitats públiques. També votarem a favor perquè va ser una catàstrofe d'unes dimensions impressionants i que també va afectar Catalunya. Va afectar Catalunya també a altres territoris, a Múrcia, Andalusia i perquè interpel·la a moltes altres administracions i, per tant, val la pena, doncs, que es posi tota aquesta informació al damunt de la taula, com he dit abans, també per transparència. A Espanya, en general, els governs espanyols també en general, els hi agraden molt poc les comissions d'investigació. A nosaltres ens agrada la democràcia, ens agraden les urnes i ens agraden les comissions d'investigació. Precisament per això, per la transparència, per retre comptes, per poder donar la cara als ciutadans, perquè s'explique el que ha passat i el que no, amb voluntat de millorar.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre la gestión de la crisis derivada de la DANA...
«Per tots aquests motius i molts altres, no entraré en tots els detalls perquè aquí no hem de fer la comissió d'investigació, nosaltres votarem a favor d'aquesta petició. Naturalment que sí, perquè hi va haver moltes víctimes i per tant per elles, per elles i per les seves famílies, perquè es mereixen saber la veritat, perquè es mereixen sentir-se acompanyats i per aprendre perquè aquestes coses no tornin a passar, perquè tornarà a haver inundacions. És clar que sí. Perquè també hi va haver moltes pèrdues i molts danys i, per tant, moltes afectacions econòmiques i de tota mena, a la pagesia, la indústria, les activitats econòmiques. Junts també votarem aquesta iniciativa, aquesta comissió, perquè el que passa al País Valencià, a Junts per Catalunya ens interpel·la i ens interpel·la d'una forma especial, pels infinits vincles que ens uneixen. I una prova d'això és l'allau de solidaritat de la ciutadania de Catalunya, dels veïns i veïnes de Catalunya, d'entitats, d'associacions, d'organitzacions públiques i privades, d'empreses que va haver aquells dies de Catalunya per saber de prop el què passava i per acudir a ajudar i a atendre a tantes necessitats que hi havia en aquell moment. I vull aprofitar aquest moment per agrair a tothom, evidentment a tothom, a tots els funcionaris i treballadors públics i a tota la gent que hi va col·laborar, especialment l'allau de col·laboració i de solidaritat que va haver de Catalunya per acudir, com dic moltes vegades, físicament a atendre i ajudar a aquell drama humà tan terrible.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la...
«Compartimos con la diputada Valido y también con el diputado Legarda que una ley necesaria desde el punto de vista humanitario no puede terminar teniendo un efecto contrario al que se pretende conseguir. No puede tener, por lo tanto, un efecto práctico de desprotección de los menores. La ley se acompaña de una memoria económica que afirma que se podrán atender las necesidades generadas por esta ley sin ningún incremento económico. Esto sencillamente es falso. Sustituir un procedimiento de determinación de la edad ágil por otro más garantista, pero al mismo tiempo más farragoso, que se puede prolongar incluso durante años, va a conllevar una sobrecarga del sistema ocasionando un grave perjuicio, como decíamos, a personas concretas, a menores con nombres y apellidos. Si el cambio de procedimiento de determinación de la edad no se acompaña de los recursos económicos suficientes para financiar los recursos humanos y técnicos necesarios, los efectos de esta ley serán contrarios al objetivo de proteger a los menores, y esto Junts per Catalunya no lo puede aceptar. La Generalitat de Catalunya es responsable de la protección, la asistencia y la tutela de los menores. Por eso, Junts les adelanta que si no se proporcionan los recursos económicos necesarios y no se permite programar la aplicación de la ley de forma que los servicios se puedan adaptar, si no se cumplen los compromisos que hoy nos han anunciado, señor Bolaños, esta ley no saldrá adelante. Muchas gracias.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la...
«Insisto, hoy no estamos hablando de inmigración ni mucho menos de delincuencia, estamos hablando de los derechos de los niños y las niñas en situación de desamparo. En concreto, las dos leyes objeto de enmienda a la totalidad materializan el mandato de la Ley Orgánica 8/2021, de protección integral a la infancia, es decir, el mandato de adaptar la legislación española a las obligaciones internacionales que ya ha contraído el Estado. Lo que se hace en estas normas es reconducir la legislación en materia de menores a los principios básicos de la Convención sobre los Derechos del Niño de 1989, que es el referente primordial en materia de menores migrantes, y también se reconduce la legislación española a los dictámenes y las resoluciones del Comité de Derechos del Niño, así como a los principios y mandatos acogidos por las instituciones europeas en la misma línea. ¿Y qué dice el derecho internacional que ha asumido el Estado en esta materia? Que el principio de primacía del interés del menor, su dignidad y sus derechos, y no su condición nacional, es lo que debe prevalecer. Por lo tanto, es obligación de los Estados proporcionar a los menores una protección integral y salvaguardar de forma completa y efectiva sus derechos. Pero no solo eso, la edad no es solo un criterio que estructura la reglamentación en materia de menores. El propio Tribunal Constitucional, sobre la base del artículo 10 de la Constitución, que fija la dignidad de la persona y los derechos inherentes a la misma como fundamento del orden social, ha declarado que la edad es una circunstancia que integra el núcleo esencial de la identidad de la persona y su estado civil, recogiendo así la doctrina del Tribunal Europeo de Derechos Humanos, según la cual la edad de una persona es un medio de identificación y el procedimiento para determinarla, incluidas sus garantías procesales -repito, incluidas sus garantías procesales-, es lo que viene a garantizar los derechos derivados de su condición de menor. Por lo tanto, Junts per Catalunya comparte plenamente que se establezca un procedimiento de determinación de la edad del menor por vía judicial, que es la vía para incluir las garantías procesales a las que se refiere el Tribunal Europeo de Derechos Humanos, que es la vía que permite preservar el interés superior del menor y es ahí donde nos lleva la jurisprudencia internacional y la constitucional. En definitiva, es de pura lógica atendiendo al hecho de que al final estamos hablado del estado civil de las personas menores.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la...
«Moltes gràcies. Señor presidente, señorías, señor ministro, de la doble propuesta legislativa y las enmiendas a la totalidad presentadas, quisiera comentar varias cosas. La primera es que, para nosotros, la enmienda a la totalidad de VOX puede ir directamente a la basura. El tema que nos ocupa aquí es muy claro: los derechos de los menores. Esta es la cuestión que tratamos. La protección de los niños, las niñas y los adolescentes menores, que se vertebra en torno al principio del interés superior del menor. La enmienda a la totalidad de VOX no hace más que vincular la inmigración ilegal y la criminalidad. No es solo que sea impermeable a la situación de los niños y niñas en desamparo, sino que además la utiliza como excusa para propagar un discurso pura y simplemente racista. Por lo tanto, la enmienda a la totalidad de VOX, a la basura. Me sabe mal por todos los que en los últimos días, por intereses estrictamente electorales, se han cebado en la catalanofobia, en el mismo odio y los mismos prejuicios que VOX, pero nosotros, Junts per Catalunya, decimos: el fascismo y el racismo, a la basura.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la...
«Compartim amb la diputada Valido i també amb el diputat Legarda, que una llei necessària des del punt de vista humanitari no pot acabar tenint un efecte contrari al que es pretén assolir. No pot tenir un efecte pràctic que desprotegeix les persones menors. La llei s'acompanya d'una memòria econòmica que diu que es podran atendre les necessitats generals generades per la llei sense increment econòmic. Això senzillament és fals. Substituir un procediment de determinació de l'edat àgil per un altre de més garantista, però també més carregós, que es pot allargar, com dèiem, fins i tot anys, comportarà una sobrecàrrega de tot el sistema, ocasionant un greu perjudici, com dèiem, a persones concretes, a infants menors amb noms i cognoms concrets. Si el canvi de procediment de determinació de l'edat no s'acompanya dels recursos econòmics suficients per finançar els recursos humans i tècnics necessaris, els efectes de la llei seran contraris a l'objectiu de protegir els menors, i això des de Junts per Catalunya no ho podem acceptar. La Generalitat de Catalunya és responsable de la protecció, assistència i tutela dels menors. Per això, des de Junts avancem que si no es proveeixen els recursos econòmics necessaris i no es permet programar l'aplicació de la llei de forma que els serveis es puguin adaptar, si no es compleixen els compromisos que avui ens ha anunciat el senyor Bolaños, aquesta llei no tirarà endavant.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la...
«Considerem, per tant, adequat tant l'enfocament general de les dues lleis, el pas d'un procediment administratiu amb preeminència del fiscal en la instrucció i resolució de la determinació de l'edat, i també considerem adequat establir un regim garantista que parteixi de l'interès superior del menor. Per aquestes raons, també hi votarem en contra de l'esmena a la totalitat del Partit Popular. Però sí que és cert que voldria aturar-me en la qüestió de fons que planteja l'esmena a la totalitat, i em refereixo més a l'escrit que no la intervenció de la seva portaveu, que ens ha ofert una parafernàlia que no tenia molt a veure tampoc amb el que es tracta aquí. Sense negar res del que hem dit, el nou règim de determinació de l'edat, que pivota sobre la presumpció de la minoria i sobre les garanties processals de la via judicial, malgrat que formalment està previst que sigui un procediment preferent i urgent, previsiblement de forma gairebé segura, comportarà que el període per a la seva resolució s'allargui uns mesos, probablement anys. I això a la vegada impactarà en els serveis d'acollida. Això derivarà en una saturació encara més gran dels serveis de protecció dels menors, que ara mateix estan sobrepassats. Uns serveis que, com és sabut, no proveeix l'Estat, sinó que proveeixen les administracions autonòmiques mitjançant els seus centres d'acollida. El col·lapse del sistema dacollida a les Illes Canàries, a Catalunya i a pràcticament els territoris darreu de lEstat és, de fet, un risc directe per a lobjectiu prioritari de la mateixa reforma legal, que és la protecció dels infants i els adolescents.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la...
«Insisteixo, avui no estem parlant d'immigració ni molt menys de criminalitat. Estem parlant dels drets dels nens i nenes en situació de desemparament. Concretament, les dues lleis objecte de l'esmena a la totalitat materialitzen el mandat de la Llei orgànica 8/2021 de Protecció Integral de la Infància. El mandat d'adaptar la legislació espanyola a les obligacions internacionals ja contretes per l'Estat. El que es fa en aquestes normes és reconduir la legislació en matèria de menors; els principis bàsics de la Convenció dels Drets del Nen de 1989, que és el referent primordial en matèria de menors migrants i, també, es recondueix la legislació espanyola, els dictàmens i resolucions del Comitè dels Drets dels Nens i també els principis i mandats acollits per les institucions europees en la mateixa línia. I que diu el dret internacional assumit per l'Estat en aquesta matèria? Doncs diu que el principi de primacia de l'interès del menor, la seva dignitat i els seus drets, i no la seva condició nacional, ha de ser el que ha de prevaldre i, per tant, és una obligació dels estats proveir als menors d'una protecció integral i salvaguardar de forma completa i efectiva els seus drets. Però no només això, l'edat no és només un criteri d'estructuració de la regulació en matèria de menors, sinó que el mateix Tribunal Constitucional, en base a l'article 10 de la Constitució, que fixa la dignitat de la persona i els drets que li són inherents com a fonament de l'ordre social, ha declarat que l'edat és una circumstància que integra el nucli essencial de la identitat de la persona i del seu estat civil, recollint la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans, segons la qual l'edat d'una persona és un mitjà d'identificació i el procediment per determinar-la, incloses les seves garanties processals, insisteixo, incloses les seves garanties processals, és el que garanteix els drets derivats de la seva condició de menor. Per tant, des de Junts per Catalunya compartim totalment que s'estableixi un procediment de determinació de l'edat del menor per via judicial. És la via per incloure les garanties processals a les que es refereix el Tribunal Europeu de Drets Humans, és la via que permet preservar l'interès superior del menor i és allà on ens porta la jurisprudència internacional i la constitucional i, en definitiva, és de tota lògica, atenent a que del que es tracta és de l'estat civil de les persones, en aquest cas de l'estat civil, de les persones menors, evidentment.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 5/2000, de 12 de enero, reguladora de la...
«Senyor president, senyories, senyor ministre, de la doble proposta legislativa i de les esmenes a la totalitat presentades, voldria comentar algunes coses. La primera és que per nosaltres l'esmena a la totalitat de VOX pot anar directament a les escombraries. El tema que ens ocupa aquí és molt clar: són els drets dels menors. Aquesta és la qüestió que es tracta. La protecció dels nens i les nenes, els adolescents menors que es vertebra al voltant del principi de l'interès superior del menor. L'esmena a la totalitat de VOX l'únic que fa és vincular immigració il·legal i criminalitat. No és només que sigui impermeable a la situació dels nens i nenes en desemparament, sinó que la utilitza com a excusa per fer un discurs pura i simplement racista. Per tant, l'esmena a la totalitat a la totalitat de VOX a les escombraries. Em sap greu per tots aquells que els últims dies, per interessos estrictament electorals, s'han rebaixat en la catalanofòbia, en el mateix odi i els mateixos prejudicis que VOX. Però nosaltres, des de Junts per Catalunya, diem el feixisme i el racisme a les escombraries.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el infierno fiscal al que este Gobierno está sometiendo...
«És evident que la pressió fiscal del Govern és insostenible i injustificable. De la mateixa manera, però, que és evident que vostès no estan legitimats per donar cap lliçó a ningú, perquè al final, per nosaltres, els catalans, tots són iguals. Iguals de letals pel nostre present i pel nostre futur. Perquè, com hem vist aquests darrers dies, ja siguin les esquerres, ja siguin les dretes, quan es tracta de beneficis a favor de Catalunya, quan es tracta de reivindicar allò que legítimament volem els catalans, tots fan exactament el mateix, tots: assenyalar-1nos, etiquetar-nos i actuar per manera de complicar-nos tant com puguin la nostra vida en el dia a dia. Així que de lliçons d'uns i dels altres ben poques. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Tal y como explicábamos hace unos días, es evidente que el Gobierno, con una mano, ha decidido levantar una cortina de humo en forma de buenas noticias macroeconómicas para que así no veamos cómo, con la otra mano, impulsa un aumento constante de la presión fiscal a los ciudadanos. Y eso lo hace, de segundas, para que ustedes, que forman parte del Gobierno, se vayan creyendo sus historias cada vez más y, en consecuencia, vayan viviendo cada vez más distanciados de la gente de la calle.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Cuando se trata de buscar la paz en Oriente Próximo no se puede limitar al conflicto palestino-israelí, porque la complejidad en aquella región es descomunal: sufre múltiples conflictos, todos interrelacionados con dinámicas siempre étnicas, de origen histórico. Desde Junts per Catalunya defendemos que no se puede hacer abstracción de esas realidades, de esas otras realidades de opresión, violencia, conculcación de derechos humanos, desplazamientos masivos que hay en ese entramado regional, y queremos saber cómo le interpela a usted, porque creemos también que en ocasiones están teniendo una actitud bastante pasiva con respecto a la preservación de los derechos humanos por parte de algunos Estados de Oriente Próximo, que no reciben la misma atención mediática ni crítica que otros conflictos, como el de Gaza o el palestino-israelí, y este desequilibrio respecto a la atención a las víctimas en las injusticias perpetúa una visión muy sesgada de la paz. Por ejemplo, ¿cuál es su planteamiento ante la limpieza étnica de decenas de miles de armenios provocada por la ofensiva militar azerí? Y respecto al pueblo kurdo, el pueblo más grande, más numeroso del mundo sin estado y que sistemáticamente ha sido oprimido, históricamente marginado, ahora que el PKK ha depuesto las armas, ¿qué apoyo recibirá de su Gobierno? ¿Cómo se le ayudará a establecer una identidad política propia? ¿Reconocen una región autónoma kurda en Siria? Permitiría una justicia histórica y alinearse con los principios de la Carta de Naciones Unidas con respecto a la autodeterminación de los pueblos. Los kurdos en Siria, organizados bajo una Administración autónoma del norte y el este de Siria, han demostrado su capacidad para gobernar de manera más democrática, más inclusiva, más estable y Junts per Catalunya cree que su reconocimiento reforzaría la lucha contra el terrorismo en la región y también fomentaría su estabilidad. En cambio, no vemos cómo su Gobierno condena los ataques del ejército turco y de las milicias que tienen el apoyo de Turquía contra esta Administración. No hace ni un mes que el presidente socialista de Cataluña, el señor Illa, se reunía con la embajadora turca para reforzar los lazos y esa colaboración, pero no oímos ni una palabra de condena por las acciones de opresión y marginación con respecto al pueblo kurdo. En Junts le requerimos, señor Albares, para que inste al presidente a que se reconozca la situación del pueblo kurdo, porque no se puede hablar honestamente de paz si no se abordan todas las formas de violencia y de injusticia. Y esta comparecencia no da para hablar de tantas injusticias que afectan a tantos pueblos, a tantas minorías y también, en la región de la que estamos hablando, respecto a los derechos de las mujeres.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«¿Y cómo es posible, nos preguntamos nosotros, que algunos le hagan seguidismo aún o que le rían las gracias, incluso con los últimos movimientos del presidente del país más poderoso del mundo? Sin duda alguna que los conflictos probablemente aumentarán, y también la democracia en la vieja Europa y en el mundo puede acabarse viendo arrinconada por los totalitarismos. Como todo reto complejo, la geopolítica se configura con matices. Huyamos de los prejuicios ideológicos, o todo blanco o negro, que es lo contrario totalmente de lo que está haciendo el presidente norteamericano. Desde Junts per Catalunya, en todo caso, seguimos abogando por la solución de los dos Estados, como ha hecho usted hoy aquí, dos Estados que convivan pacíficamente. Por eso, condenamos también la adquisición de nuevas tierras por parte de los colonos israelíes y las violaciones de los derechos humanos en Cisjordania, etcétera. Desde Junts per Catalunya, como decía, apoyaremos todas las soluciones diplomáticas que permitan llegar al desenlace de los dos Estados, incluso también la presencia en el territorio, si conviniese, de un contingente internacional que contribuyese a convertir en definitivo ese alto el fuego provisional y que acompañase, cooperase en el establecimiento de la solución definitiva de la paz. Señor ministro, más allá de este reconocimiento primigenio que hicieron ustedes del Estado palestino, ¿cómo afrontarán estas nuevas reuniones, estas cumbres en las que ahora nos ha explicado que participará su Gobierno?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Y ante esta extrema crisis humanitaria y de violencia, Junts per Catalunya nos hemos mantenido siempre inalterables, al defender que nunca, bajo ninguna circunstancia, se pueden conculcar ni los límites del derecho humanitario ni de los tratados internacionales. (La señora presidenta ocupa la Presidencia). Hemos condenado, y lo haremos siempre, toda transgresión en este ámbito, venga de donde venga, porque el impacto humanitario, como decíamos, es impactante: miles de víctimas civiles, dolor, sufrimiento de las dos poblaciones, que no está disminuyendo tampoco ante la debilidad evidente de este alto el fuego provisional, con el miedo a nuevos ataques y, sobre todo, por las extremas dificultades para recibir la ayuda humanitaria que es tan necesaria, esa ayuda humanitaria respecto de la que desde su Gobierno se ha de hacer todo lo posible para que siga llegando. Y hoy se viene a sumar un nuevo actor, el nuevo presidente norteamericano Trump, que hace dos semanas también exhibió una soberbia y una prepotencia inmoral, a nuestro entender, ante el presidente Zelenski y que para Palestina formulaba una propuesta que, lejos de ser ponderada, era estrambótica y, desde luego, claramente irreflexiva.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«I permeti'm, i acabo per seguir, després no faré intervenció. Permeti'm ara obrir un petit parèntesi i deixar per un moment l'exterior i mirar dins de casa seva. Els drets humans no es poden defensar ni a la carta ni a depèn d'on s'infringeixin. O es defensen a totes i arreu, o s'ignoren i es conculquen. I s'imposà una llengua a les escoles, o empresonar opositors polítics, o anul·lar actes de diputats electes conculca els drets humans a la Xina, també els ha conculcat aquí. Ha començat gairebé parlant de estrechar lazos entre demócratas. Estem parlant de la Xina que estan estrenyent aquests llaços de forma molt intensa. Continuarà aquest acostament comercial i cultural amb un estat que esclafa drets i llibertats i les minories nacionals? I si és així, quines contraprestacions? Òbviament, en termes de promoure que el règim xinès cessi les seves vulneracions dels drets humans que està posant sobre la taula. Moltes gràcies. Muchas gracias. Muy buenos días a todos. Efectivamente, han sido muchas las oportunidades en que hemos abordado el conflicto palestino-israelí en este Pleno. Son muchas, muchísimas, y son tiempos convulsos, complejos, ciertamente, y, como ya dije en una ocasión, Junts per Catalunya, a diferencia de algunos, somos incapaces de diferenciar el dolor y el sufrimiento de las personas según el bando al que se sientan más cercanas o de qué conflicto estemos hablando. Hace más de un año ya de aquel ataque terrorista indiscriminado de Hamás contra la población civil israelí que desencadenó toda esta tragedia, un ataque que recuerdo que se produjo cuando se iba a anunciar un acuerdo histórico entre Israel y Arabia Saudí, con participación de Estados Unidos, de Biden y Catar; un acuerdo que iba a marcar un punto de inflexión en el mapa geopolítico regional y que inquietaba profundamente a Hamás, Hezbolá e Irán, que estos últimos años ha ido adquiriendo una gran influencia en todo el Oriente Medio, fracturado por múltiples conflictos que distintos grupos han mencionado hoy y usted también. Aquel atentado terrorista de Hamás frustró deliberadamente un acuerdo que buscaba la paz regional de manera diplomática acercando Israel a sus vecinos árabes. A la vez, también hace más de un año, evidentemente, Israel se defendió en el primer momento del ataque terrorista y el Gobierno de Netanyahu acabó convirtiéndolo en una espiral bélica tremenda contra Hamás, con un impacto terrible sobre la población civil indefensa, y en ocasiones también rehén de sus propios dirigentes. Desde entonces se vive una situación dramática, que hemos mencionado todos en múltiples ocasiones; trágica para todos, para hombres, mujeres, niñas y niños, la mayoría palestinos, pero también israelíes, porque todos son víctimas en última instancia del terrorismo de Hamás, de la desproporcionada beligerancia de la respuesta del actual Gobierno de Netanyahu.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«En tot cas, quan es tracta de cercar la pau al Pròxim Orient, no es pot limitar exclusivament el conflicte d'Israel o palestí. La complexitat d'aquella regió és descomunal. Pateix múltiples conflictes, tots interrelacionats, amb dinàmiques sempre ètniques, amb orígens històrics. I Junts per Catalunya defensem que no es pot abstreure d'aquestes realitats, aquestes altres realitats d'opressió, de violència, de conculcació dels drets humans, de desplaçaments massius com n'hi ha tants en aquell mateix entramat regional. I volem saber com interpel·len també, perquè creiem que en ocasions estan tenint una actitud bastant passiva respecte a la preservació dels drets humans, per part d'alguns estats de l'Orient Pròxim, que no reben la mateixa atenció mediàtica que ni critica d'altres conflictes com el de Gaza, Israel o palestí. I aquest desequilibri en l'atenció de les víctimes de les injustícies, doncs, perpetua una visió molt esbiaixada de la pau. Per exemple, quin és el seu capteniment davant la neteja ètnica de desenes de milers d'armenis provocades per l'ofensiva militar? És a dir, el respecte al poble kurd. El poble més gran i nombrós del món sense estat i que ha estat sistemàticament oprimit i històricament marginat. Ara que el PKK ha deposat les armes, quin suport ara rebrà del seu govern el poble kurd? Com se l'ajudarà a establir una identitat política pròpia? Reconèixer una regió autònoma kurda a Síria permetria corregir una injustícia històrica i, alhora, alinear-se amb els principis establerts en la Carta de les Nacions Unides respecte a l'autodeterminació dels pobles. Els kurds a Síria, organitzats sota l'administració autònoma del nord i a l'est de Síria, han demostrat la seva capacitat per a governar de manera més democràtica, més inclusiva, més estable. Junts per Catalunya creiem que el seu reconeixement enfortiria la lluita contra el terrorisme a la regió i també fomentaria la seva estabilitat. En canvi, no veiem com el seu govern condemna els atacs de l'exèrcit turc i de les milícies sostingudes o que tenen el suport de l'exèrcit de Turquia contra aquesta administració. No fa ni un mes que el president socialista de Catalunya, el senyor Illa, es reunia amb l'ambaixadora turca per enfortir els llaços i col·laboracions. Però no vam sentir ni una paraula de condemna per les accions d'opressió i marginació vers el poble kurd. Junts els requerim, senyor Albares, a instar el president Erdogan a deixar deixat d'atacar l'administració del poble kurd. Els hi demanem que ho facin. No es pot parlar honestament de pau si no s'aborden totes les formes de violència, injustícia i no donaria aquesta compareixença per parlar de tantes que afecten a tants pobles i tantes minories, i també en la regió de la que ens estem referint als drets de les dones.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«I com és possible, ens preguntem nosaltres, que encara alguns li facin seguidisme o que ni tan sols li riuen les gràcies? Amb els darrers moviments del president del país més poderós del món, sens dubte que els conflictes molt probablement augmentaran i la democràcia al món també. A la vella Europa es podria acabar veient arraconada per totalitarismes. Com tot repte complex, la geopolítica es configura amb matisos, fugint dels prejudicis ideològics, tot blanc, tot negre, que és exactament el contrari que està fent el president nord-americà. En tot cas, Junts per Catalunya continuem advocant per la solució dels dos estats, com ha fet vostè avui aquí, dos estats que convisquin pacíficament. Per això també condemnem l'adquisició de noves terres per part dels colons israelians i les violacions dels drets humans de Cisjordània, etcètera. Junts per Catalunya, com deia, donarem suport a totes les solucions diplomàtiques que permetin assolir el desenllaç dels dos estats, fins i tot la presència al territori, si convingués, d'un contingent internacional que contribueixi a convertir en definitiu aquest alto el foc provisional i que acompanyi i que cooperin l'establiment de la solució definitiva de la pau. I senyor ministre, més enllà d'aquest reconeixement molt primigeni, què van fer vostès de l'estat palestí, com afrontarà aquestes noves reunions? Aquestes cimeres que ara ens ha explicat que hi participarà el seu govern.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«I davant d'aquesta extrema crisi de violència i humanitària, Junts per Catalunya sempre ens hem mantingut inalterables en advocar que mai, ni sota cap circumstància, es poden conculcar ni els límits marcats pel dret humanitari ni pels tractats internacionals. Hem condemnat i ho seguirem fent sempre, tota transgressió en aquest àmbit, vingui d'on vingui, perquè l'impacte humanitari, com deia, més colpidors, compten per milers les víctimes civils. El dolor i patiment cap a les dues poblacions no està disminuint. Tampoc davant aquesta evident feblesa d'aquest alto el foc provisional, amb la por a nous atacs i, sobretot, per les extremes dificultats per rebre l'ajuda humanitària que és tan necessària, aquesta ajuda humanitària que han de fer des del seu govern tot el possible perquè segueixi arribant. I avui si ve a sumar un nou actor, el nou president nord-americà Trump, que fa dues setmanes també va exhibir una supèrbia i prepotència, al nostre entendre, immorals davant del president Zelenski, que formulava per Palestina una proposta que, lluny de ser ponderada, doncs era estrambòtica i certament ben irreflexiva.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Moltes gràcies. Molt bon dia a tothom. Efectivament, han sigut moltes les ocasions que hem abordat el conflicte israelo- palestí en aquest plenari. Moltíssimes. Són temps convulsos. Són temps complexos, certament. I com ja vaig dir en una ocasió, Junts per Catalunya, a diferència d'alguns, som incapaços de diferenciar el dolor i patiment de les persones segons de quin bàndol se sentin més properes o segons de quin conflicte estiguin parlant. Ja fa més d'un any d'aquell atac terrorista indiscriminat de Hamas contra la població civil israeliana que va desencadenar tota aquesta tragèdia. Un atac que recordo es va produir precisament quan s'anava a anunciar un acord històric entre Israel i l'Aràbia Saudita, amb la participació dels Estats Units de Biden i Qatar, acord que havia de venir a marcar un punt d'inflexió en el mapa geopolític regional i que inquietava profundament Hamas, Hezbolà i el mateix Iran, que ha anat agafant aquests darrers anys una gran influència en tot l'Orient Mitjà, fracturat per múltiples conflictes que avui, per part de diversos grups, se n'ha fet esment i de vostè mateix també. Aquell atemptat terrorista de Hamas va frustrar deliberadament un acord que cercava la pau regional de forma diplomàtica, acostant Israel amb els seus veïns àrabs. I, alhora, també fa més d'un any, òbviament, que Israel es va primer moment defensar d'aquell atac terrorista. Defensa inicial que el govern Netanyahu va acabar convertint en una espiral bèl·lica tremenda contra Hamas, amb un impacte terrible sobre la població civil indefensa i, tal vegada, ostatge també dels seus propis dirigents. Des de llavors, allí s'hi viu una situació dramàtica. Tots ens hi hem referit en múltiples ocasions. Una tragèdia per a tothom, per homes, per dones, per infants, la majoria palestins, també israelians, tots víctimes, víctimes a la fi del terrorisme de Hamas, de la desproporcionada bel·ligerància de la resposta de l'actual govern de Netanyahu.»