Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
3.023 declaraciones · página 39 de 101
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de desarrollo de medidas que incentiven el teletrabajo para fijar población joven en...
«El repte del món rural no és només poder-se connectar a Internet, que també, efectivament, és poder viure-hi amb dignitat, amb dignitat, amb serveis públics, amb feina estable, amb garantia que els ajuntaments tinguin recursos suficients per atendre la seva gent. I aquesta realitat no la resoldrà una proposició simbòlica del Partit Socialista, perquè, ho sento, és simbòlica. Aquesta realitat el que exigeix és un canvi de finançament local. Un canvi, sens dubte, que garanteixi l'autonomia financera dels ajuntaments, que és l'administració més propera a la ciutadania, també als pobles petits. El que cal és una reforma de dalt a baix de la llei d'estabilitat pressupostària, senyories del PSOE. Cal reconèixer que els petits municipis fan uns esforços ingents per mantenir viu el país amb uns recursos, sí, miserables. A Catalunya fa anys que treballem amb una mirada de país pròpia, amb l'Estatut del món rural. Aquesta eina crea un fons específic justament per al món rural, lligat a uns pressupostos amb més recursos per als municipis petits, amb incentius fiscals per traslladar-s'hi o amb més incentius per rehabilitar, per exemple, habitatges. En definitiva, l'Estatut del món rural el que vol ser és una eina que inclogui la perspectiva rural en les polítiques públiques generals, és a dir, que cada normativa o govern actuï tenint en compte l'impacte rural del món rural, simplificant els tràmits administratius, que és importantíssim, o la digitalització. I, mentrestant, vostès en aquesta PNL segueixen parlant del 'reto demográfico' i aquí ens quedem encallats.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la regulación del voto telemático en las sesiones de los órganos de gobierno de...
«Per tant, és una iniciativa a la qual, malgrat que li veiem alguns problemes, hi donarem suport, i, a més a més, negociarem durant el seu tràmit, perquè ja els he dit que hi ha un parell de coses que no les veig clares. Iniciativa important, sí. L'únic que els demano és que tinguin les orelles obertes, perquè quan presentem altres iniciatives ja d'entrada se les llegeixin i les acceptin quan siguin necessàries. No cal que vinguin quatre anys després a explicar-nos una cosa que ja hem presentat i que han votat en contra. I vull acabar ?i és molt, molt ràpid- fent esment del pacte per a les habilitats. El pacte dels habilitats nacionals a Catalunya és un pacte que ha de fer el Govern de la Generalitat amb la nostra gent per a la investidura. I vull que quedi clar que és un pacte que va fer Esquerra amb el PSOE, i que ja és hora que el compleixin. Per tant, si us plau, diputats diguin-ho a les seves direccions.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la regulación del voto telemático en las sesiones de los órganos de gobierno de...
«Señorías, señora Canelo, si de verdad lo que ustedes quieren es ayudar a las entidades locales y dignificar la tarea de los electos municipales, no pueden quedarse en hacer propuestas para hacer posible el voto telemático. En opinión de Junts per Catalunya -y lo hemos dicho reiteradamente tanto aquí como en el Senado- hay que sacar el corsé de los entes locales, y esto solo se puede hacer potenciando su autonomía y su financiación, dos cuestiones que tienen un impacto directo en el día a día de la ciudadanía, porque como Administración más cercana a la ciudadanía, los ayuntamientos cada día asumen más competencias; y las asumen haciendo mucho con muy poco, no solamente porque no reciben suficientes recursos, sino porque a menudo ni siquiera pueden gastar los recursos que tienen. Por eso, Junts hace tiempo que reclama revisar o, directamente, derogar leyes como la de la estabilidad presupuestaria, leyes que limitan la autonomía municipal e impiden una gestión eficaz. Señorías, es imprescindible hacer cambios profundos para garantizar la financiación local, una financiación que responda a las necesidades de nuestros pueblos y ciudades, a las necesidades de nuestro país, Cataluña, y a las necesidades del siglo XXI. En este sentido, resulta urgente permitir a los municipios utilizar sus restos de financiación, porque si los ayuntamientos gestionan bien y tienen ahorros, deben poder invertirlos en mejores servicios, remanentes para impulsar proyectos necesarios a nivel local, y no solamente usar ese remanente para pagar una deuda, una deuda que no les ahogue y que lo único que hace es servir para que sea el Estado el que pueda endeudarse más. Igualmente urgente es reducir los obstáculos burocráticos y desvincular la gestión municipal de leyes anacrónicas que están basadas en la tutela y el control y no en la confianza, como debería ser. Si en esta proposición de ley reconocemos que durante la pandemia las entidades locales demostraron estar preparadas para introducir nuevos medios tecnológicos, debemos reconocer también el papel que tuvimos como Administraciones de proximidad, Administraciones que demostraron responsabilidad y capacidad de decisión para servir y responder del mejor modo a la ciudadanía en una situación de crisis.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la regulación del voto telemático en las sesiones de los órganos de gobierno de...
«Però mirin, senyories. Miri, senyora Canelo, si de veritat el que volen és ajudar les entitats locals i dignificar la tasca dels electes municipals, no es poden quedar en fer proposicions per fer possible el vot telemàtic. Des de Junts per Catalunya, diem, hem dit de forma reiterada, tant aquí com en el Senat, que cal treure la cotilla als ens locals, i això només es pot fer potenciant la seva autonomia i el seu finançament. Dues qüestions que tenen un impacte directe en el dia a dia de la ciutadania, perquè com a administració més propera a la ciutadania, els ajuntaments cada dia assumeixen més competències, i les assumeixen fent molt amb molt poc. No tan sols perquè no reben prou recursos, sinó perquè sovint no poden ni gastar els que tenen. Per això mateix, Junts fa temps que reclamem revisar, o directament derogar lleis com la LRSAL o la d'estabilitat pressupostària, lleis que limiten l'autonomia municipal i impedeixen una gestió eficaç. Senyories, ens calen canvis profunds per garantir el finançament local, un finançament que respongui a les necessitats dels nostres pobles i ciutats, a les necessitats del nostre país, Catalunya, i a les necessitats del segle XXI. I, en aquest sentit, és urgent permetre als municipis utilitzar els seus romanents. Perquè, si els ajuntaments gestionen bé i tenen estalvis, han de poder invertir-los per a millors serveis, per a impulsar projectes necessaris a nivell local, i no només utilitzar-los per pagar un deute, un deute que no els escanya i que lúnic que fa és servir perquè sigui lEstat qui pugui endeutar-se més. Igualment d'urgent és reduir les traves burocràtiques i deslligar la gestió municipal de lleis anacròniques basades en la tutela i el control, i no en la confiança, com hauria de ser. Perquè, si en aquesta proposició de llei reconeixem que durant la pandèmia les entitats locals van demostrar estar preparades per introduir l'ús dels nous mitjans tecnològics, també hem de reconèixer el paper que van tenir com a administracions de proximitat, administracions que van demostrar responsabilitat i capacitat de decidir per servir i respondre de la millor manera a la ciutadania en una situació de crisi.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la regulación del voto telemático en las sesiones de los órganos de gobierno de...
«Val a dir que, al nostre entendre, aquesta proposta no està exempta de millores per evitar possibles problemàtiques que ja hem detectat i que, en cas de prosperar aquesta presa en consideració, procurarem esmenar. En tot cas, la més evident és l'assignació de noves funcions dels secretaris, fet que podria ampliar les desigualtats entre municipis grans i petits, amb el risc que alguns òrgans col·legiats no puguin fer ús del vot telemàtic amb la mateixa seguretat i agilitat que els altres. I si això passa és perquè a Catalunya hi ha un dèficit més que considerable de secretaris, amb la qual cosa no hi ha garantida la seva presència efectiva en tots els municipis. I, en cas de ser-hi, sabem que això serà una sobrecàrrega que dificultarà la implantació efectiva de la mesura. I això lliga amb la materialització del que Junts i el Grup Socialista tenim acordat perquè la Generalitat recuperi la gestió integral dels secretaris i els interventors des de l'oferta a la provisió, passant per la selecció i la formació.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de compensación económica para las personas celíacas.
«Quart, establir un protocol únic i actualitzat del diagnòstic, treballat conjuntament amb les comunitats, sense envair competències i que garanteixi el diagnòstic ràpid i correcte. Cinquè, impulsar aquest registre cooperatiu de pacients no només per poder donar una deducció fiscal, sinó també per planificar recursos, fomentar la investigació i millorar les polítiques públiques. I, finalment, reforçar la recerca i la investigació creant unitats especialitzades dins del sistema públic. Tot això són les demandes de l'Associació Catalana de Celíacs de Catalunya. Tot això són mesures que podrien marcar la diferència real entre la vida de les persones. I res d'això surt a la proposició de llei del Partit Popular. Amb això que presenten, recordo, dues pàgines de proposició de llei no solucionen els problemes de les persones celíaques. I nosaltres podríem dir: 'Doncs això no serveix per a res i per tant els votem en contra'. Però mirin, per una vegada que el PP fa ús del seu cupo per a una cosa que no està malament, el que farem nosaltres és deixar passar aquesta presa en consideració, treballar en les esmenes, no per millorar la llei, sinó pràcticament per fer-la nova. Perquè bé, com que nosaltres tenim les iniciatives restringides, doncs per una vegada a la vida, com li dic, ens aprofitarem una mica que vostès porten aquesta llei aquí, que creiem que realment és una llei que cal parlar, que és un tema que cal parlar, que nosaltres mai haguéssim pogut permetre'ns portar, i intentarem fer la llei que necessiten les persones celíaques de Catalunya i de tot el territori de l'Estat, la llei que solucioni els seus problemes. Una llei bona, molt més enllà d'una rebaixa d'impostos que no soluciona la vida de les persones.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de compensación económica para las personas celíacas.
«Però escoltin, nosaltres sí que hem parlat amb l'Associació de Celíacs de Catalunya. Els hem escoltat. De fet, va ser de les primeres coses que vaig fer com a diputada quan vaig entrar en aquest parlament. I hem après coses d'ells. El que presenten vostès aquí és bastant, creiem nosaltres, paper mullat. No serveix massa per a res, i fins i tot pot resultar una mica decebedor i fa una mica de riure. En tot cas, la celiaquia, com deien aquí els companys dels altres grups, no és una qüestió menor. És una malaltia crònica autoimmune que afecta aproximadament el 2 % de la població. I el tractament no és un medicament, no és un medicament ni car ni barat. És una alimentació que, a més a més, no paga el sistema sanitari. Els celíacs, les persones celíaques són els únics malalts que paguen les seves quotes a la Seguretat Social i que, a part, han de pagar el seu tractament sense cap mena de bonificació, diguéssim, a la Seguretat Social. Hi ha una mitjana calculada de gairebé uns 1000 euros l'any de sobrecost en alimentació per persona celíaca. I hi ha exemples molt concrets. Una barra de pa sense gluten costa el doble que una barra de pa amb gluten. Un paquet de galetes pot costar cinc vegades més. Un plat de pasta sense gluten pot costar quatre vegades més. I tot això no és opcional, com molt bé s'ha dit en aquesta tribuna. Una persona celíaca no pot decidir menjar avui diferent perquè li surti més barat, perquè això li comporta danys reals i greus problemes a la seva salut. I és aquí on es veu la feblesa de la proposta del Partit Popular. Una deducció fiscal de 600 euros anuals pot semblar generós, però en realitat no arriba a la cobertura del sobrecost que té el tractament d'una persona celíaca, que és justament la seva alimentació. I encara menys resol altres problemes que el col·lectiu sí que demana.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de compensación económica para las personas celíacas.
«Tornant a la iniciativa d'avui. Votarem a favor de la presa en consideració d'aquesta proposta que té com a objectiu compensar ?potser la solució és corregir o evitar- el sobrecost dels aliments sense gluten que necessiten els celíacs de gairebé 1000 euros a l'any, segons l'Associació de Celíacs de Catalunya, que han denunciat durant anys un increment d'entre el 20 i el 300 % en productes bàsics com ara el pa o la pasta. A més, el 20 % dels diagnòstics es dona entre persones de més de 65 anys, augmentant la seva vulnerabilitat. Socialment és una afecció, és una malaltia que genera exclusió i impacte psicològic, amb estudis que assenyalen fins i tot un major risc de depressió. La seva iniciativa, senyories del Partit Popular, conté punts que envaeixen competències. Per exemple, la creació del Registre de pacients centralitzat. Ha de ser de cada comunitat autònoma, i això no ha d'impedir la cooperació entre comunitats autònomes i Govern central per trobar-li utilitat epidemiològica de les dades. La planificació sanitària, els hem de recordar, és autonòmica. Estem d'acord ?potser s'hauria d'estudiar bé- si a través de l'IRPF s'ha de retornar als celíacs bona part de l'extra cost anual que tenen per poder comprar aliments sense gluten. Però en qualsevol cas això ho podrem discutir en el període d'esmenes, sempre i quan el Govern espanyol no doni ordre de deixar aquesta proposició de llei al calaix.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de compensación económica para las personas celíacas.
«Bona tarda. Bona tarda, senyories. Bé, avui es pren en consideració una iniciativa destinada a compensar econòmicament les persones celíaques. Persones que, a més de patir aquesta malaltia autoimmune crònica i que afecta el budell prim, també són víctimes d'un estat del benestar fallit que, en lloc de corregir la discriminació que pateixen pel sobrepreu dels aliments sense gluten, mira cap a un altre costat. I això, això no és nou. Ho hem vist en persones afectades per l'esclerosi lateral amiotròfica. Vaig a fer un parèntesi. El Consell de Ministres ha aprovat un Reial decret llei per obrir una línia de crèdit per tenir recursos, entre d'altres, per aplicar la llei ELA. Gairebé un any després d'aprovar-se la llei, i ho hem dit i ho repetim, mil morts, mil morts d'ELA. 116 morts d'ELA a Catalunya després. El Govern espanyol demana crèdit per poder complir amb les seves obligacions. I ho fa quan ja s'ha esgotat tot el crèdit, el crèdit de la confiança dels malalts i les seves famílies respecte de la política.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas necesarias para impulsar el sector pesquero gallego.
«A Catalunya, senyores i senyors diputats, senyor ministre Planas, li he dit per activa i per passiva, els pescadors catalans han fet els deures. El sector pesquer català del meu país i en extensió també el sector pesquer de la Mediterrània occidental arrosseguen molts mesos, arrosseguen massa mesos marcats per la incertesa, marcats per la preocupació per culpa de les polítiques europees de la reducció de l'esforç pesquer, en dies i en quotes. Parlem d'unes retallades que varen començar l'any 2020 i que aquest any 2025 parlàvem d'unes retallades -que venien ja del 2020- del 78 %. Després de les mobilitzacions de l'any passat -que espero que totes i tots recordin, algú no les recorda, faríem bé de fer memòria- es varen produir unes negociacions que van permetre assolir algun acord d'aquells que s'agafen amb pinces amb el senyor Planas, amb el ministre. Al final semblava que els pescadors tenien o disposaven dels mateixos dies que tenien el 2024, aquests 130 dies, que no sé jo si el ministre Planas pot viure treballant 130 dies; potser el ministre sí, perquè és ministre, però qualsevol altre treballador, tinc els meus dubtes. I aquesta negociació per part del ministeri, doncs no va resultar ser certa, perquè és evident que aquests 130 dies -i d'això molts ja vàrem alertar- doncs no el tenien totes les eslores. Aquesta és la realitat.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas necesarias para impulsar el sector pesquero gallego.
«No me voy a entretener en los puntos, porque, como ha dicho también el portavoz del Partido Nacionalista Vasco ahora mismo, en algunos puntos estamos a favor, estamos totalmente a favor de lo que usted dice, y los votaremos, como la falta de personal del Instituto Social de la Marina, por ejemplo, que provoca muchos problemas, incluso para la tramitación de bajas y para dar de alta a un capitán o un patrón si ha habido una baja de otro trabajador de la empresa. Y hay muchos otros puntos con los que también estamos de acuerdo, como que las medidas se tienen que adoptar de acuerdo con criterios científicos solventes, actualizados y contrastados. En otros no coincidiríamos tanto, como, por ejemplo, en el hecho de la moratoria general de la eólica marina, porque cada caso aquí requiere sus estudios, obviamente, pero creemos que la eólica marina también es una oportunidad de país y es necesario que haya una buena compatibilidad. Pero lo que nos interpela sobre todo es el primer punto, revisar la política pesquera común. La pesca en Cataluña se está muriendo y desde Junts per Catalunya decimos: ya basta, hace falta una reforma de la política pesquera común de arriba abajo, para Galicia, sí, y para Cataluña. No se puede trabajar con una planificación con días limitados de pesca y cuotas limitadas de pesca de un año para otro, que el mes de octubre te dicen que te dan cuatro boyas más para que puedas aguantar hasta final de año, para trabajar un poquito más. No se puede trabajar así. El sector de la pesca en Cataluña se está muriendo y no estamos dispuestos a seguir con esta dinámica. Hace falta una reforma en profundidad. ¿Sabe cuál es el problema? Que este Gobierno todavía no se ha enterado de esto y que estamos hartos y no pensamos tolerar más que el ministro vuelva de las negociaciones de Europa diciendo que la negociación está bien porque podría ser peor. Ahora ya es la peor negociación, la peor de las posibles, de un sector muerto, que no tiene continuidad, que no tiene relevo, que está desanimado, que no puede planificar el futuro y que tiene que trabajar día tras día. No se puede trabajar con una planificación de limitación de días o de cuotas de un año; tiene que haber una planificación de dos o tres años. No puede ser que los caladeros se hayan recuperado y te den las horas, las cuotas y los días para trabajar de acuerdo con lo que has pescado en los años anteriores, cuando resulta que los estudios científicos, como dice usted aquí, demuestran que los caladeros en el Mediterráneo se han recuperado. No puede ser, no puede ser que estos instrumentos de gestión y de regulación europeos internacionales sean tan lentos que el atún, que una especie protegida pero que es un depredador, aumente exponencialmente de un año a otro la cantidad de atún que hay en el mar, que se coma toda la sardina, y resulta que '¡ah!, sí, sí es verdad, pues haremos un estudio el año que viene y lo debatiremos en el organismo internacional que corresponda'. No puede ser, así no se puede trabajar, hace falta una reforma en profundidad.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas necesarias para impulsar el sector pesquero gallego.
«I, per tant, pugem aquí per solidaritzar-nos amb el plantejament global que vostè fa en la interpel·lació i en la moció, per votar a favor d'algun d'aquests punts i per llançar un missatge al Govern: Ja n'hi ha prou. Un ministre no pot tornar any rere any amb una mala negociació que mata el sector de la pesca de Catalunya. No. Ja prou! El ministre, si la negociació és dolenta, que trenqui les cartes i que planti cara a Europa. Ja prou de que torni amb un mal acord, que planti cara, que es reformi, que es faci un model de gestió més territorialitzat, més adaptat als diferents territoris, més àgil i més pensant amb la supervivència del mar i també amb la supervivència dels pescadors i de les confraries. Gràcies. Gracias, señor presidente. En iniciativas como es el caso de esta, que tienen un enfoque muy territorial, como es obvio, con una visión nacional de Galicia, que es la que le corresponde al Bloque Nacionalista Galego, y territorial de la problemática, en este caso de la pesca en Galicia, que tiene muchas diferencias, como sabe, con la pesca en Cataluña, muchas veces en estas mociones nosotros no intervenimos o nuestro grupo se abstiene, también por desconocimiento de algunas de las claves territoriales. Pero la verdad es que nos hemos sentido llamados a intervenir en esta propuesta -aunque, como he dicho y usted conoce, la pesca gallega es muy distinta de la catalana: las barcas son más grandes, el volumen económico es mucho mayor, también lo es el tamaño de las empresas, y en el caso de Cataluña son pequeñas empresas, las barcas son pequeñas, familiares- porque hay algunos elementos que nos han interpelado de una forma importante.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas necesarias para impulsar el sector pesquero gallego.
«En altres no coincidiríem tant com, per exemple, amb el fet d'una moratòria general de l'eòlica marina, perquè també cada cas requereix dels seus estudis, òbviament que sí, però pensem que l'eòlica marina també és una oportunitat de país, que cal veure que hi hagi una bona compatibilitat. Però sobretot el que ens interpel·la és el punt primer, revisar la política pesquera comuna. La pesca a Catalunya està morint. I des de Junts per Catalunya diem: Ja n'hi ha prou. Cal una reforma de la política pesquera comuna de dalt a baix. Per Galícia, sí, i per Catalunya. No es pot treballar amb una planificació amb dies limitats de pesca i quotes limitades de pesca d'un any per un altre, que el mes d'octubre diuen que et donen quatre molles més per aguantar com puguis fins a final d'any, per pescar uns dies més o tenir una mica més de gamba. No es pot treballar així. El sector de la pesca a Catalunya està morint i no estem disposats a continuar amb aquesta dinàmica. Cal una reforma en profunditat. I el problema, sap quin? Que aquest govern encara no s'ha enterat d'això i que estem tips i no pensem tolerar més que el ministre torni de les negociacions d'Europa explicant que la negociació està bé, perquè podria ser pitjor. Ja és ara la negociació pitjor, la pitjor de les possibles, la d'un sector que es mor, que no té continuïtat, que no té relleu, que està desanimat, que no pot planificar el futur, que ha de treballar dia a dia. No es pot treballar amb una planificació de limitació de dies o de quotes d'un any. Ha d'haver una planificació de dos o tres anys. No pot ser que els caladors s'hagin recuperat i et donin les hores i les quotes i els dies per treballar d'acord amb el que has pescat els anys anteriors, quan resulta que els estudis científics, com vostè diu aquí, demostren que els caladors, en el cas de la Mediterrània, s'han recuperat. No pot ser. No pot ser que aquests instruments de gestió i de regulació europeus i internacionals siguin tan lents. Que la tonyina, que és una espècie protegida, però que és un depredador, d'un any per l'altre augmenta exponencialment la quantitat de tonyina que hi ha a la mar que es menja tota la sardina. I resulta que: 'Ah, sí, sí, és veritat. Doncs farem un estudi i l'any que ve ho discutirem a l'organisme internacional que toca'. No pot ser. Així no es pot treballar. Cal una reforma en profunditat.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas necesarias para impulsar el sector pesquero gallego.
«Gràcies, senyor president. Senyor Néstor Rego, de vegades, en iniciatives, com és el cas d'aquesta, que tenen un enfocament molt territorial, com és obvi, una visió nacional de Galícia, que és el que pertoca al Bloc Nacionalista Gallec i territorial de la problemàtica, en aquest cas, de la pesca a Galícia, que, com sap, té moltes diferències amb la pesca a Catalunya, doncs sovint amb algunes d'aquestes intervencions el nostre grup, fins i tot, ni intervé o s'absté també per desconeixement estricte d'algunes claus territorials o locals. Però la veritat és que nosaltres ens hem sentit cridats a intervenir en aquesta proposta, tot i que, com he explicat i vostè coneix, la pesca gallega és molt diferent de la catalana. Les barques són més grans, el volum econòmic és molt més gran, el tamany de les empreses també és molt més gran que en el cas de Catalunya, són empreses petites i familiars, barques més petites, etcètera, perquè hi ha alguns elements que ens han interpel·lat d'una forma important. No m'entretindré en els punts perquè, com ha dit també el portaveu del Partit Nacionalista Basc ara mateix, en alguns punts nosaltres estem a favor, hi estem a favor. Estem d'acord totalment amb el que vostè diu i els votarem. Per exemple, la falta de personal de l'Institut Social de la Marina provoca molts problemes, inclús per tramitar baixes i per posar d'alta un capità o un patró si hi ha hagut una baixa d'un altre treballador de l'empresa, no? I molts altres, doncs també estem d'acord, per exemple, que les mesures s'adoptin d'acord amb estudis científics contrastats i solvents i actualitzats.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Señor Conesa, que ahora en Cataluña se están construyendo 50 000 viviendas públicas -lo ha dicho literalmente porque lo he apuntado- es mentira. Lo he apuntado literalmente. Ha dicho: Ahora se están construyendo 50 000 viviendas públicas en Cataluña. Y eso es mentira. Y lo digo porque no se lo podemos después mostrar a la ciudadanía porque no es verdad y tengo que decir lo que es mentira. Y otra cosa es que el Gobierno del presidente Illa prometa... (el señor Conesa Coma pronuncia palabras que no se perciben). No, no, ni cincuenta ni cien. Cuando ha dicho el presidente Montilla... Que habrá 213 000 viviendas. Perfecto. Estaremos atentos, los compañeros de Junts per Catalunya, para ver cómo incumple flagrantemente este compromiso el presidente de la Generalitat de Catalunya, lamentablemente. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«En cuanto a la Sareb, cien por cien de acuerdo con lo que le acaba de decir mi compañera, la señora Estrems. Se lo decimos también en cada comisión: es que no puede ser, por favor, no puede ser que a Cataluña se le haga pagar las incompetencias de los demás. A Cataluña, no solo porque se está haciendo el trabajo con mucho compromiso -a veces mejor, a veces peor, con muchas ganas de encontrar soluciones-, es que además se nos suma un déficit fiscal escandaloso año tras año. Estamos hablando de 22 000 millones de euros cada año. Nos merecemos que estas viviendas que ya están pagados con los impuestos de los catalanes, que estos inmuebles pasen gratuitamente -que no es así porque ya los hemos pagado- a favor y a titularidad registral de la Generalitat de Catalunya o de los ayuntamientos, si se quiere; es decir, de Administraciones del territorio, de nuestro territorio. Y eso es perentorio y es muy importante. Cuidado con las cifras. Es cierto que tratan siempre de ser muy rigurosos, y se lo tengo que reconocer, pero cuando habla de los datos de Cataluña y de que los precios no están subiendo o de que se ha podido frenar un poco el aumento de precios, cuidado porque yo no sé si se ha fijado usted en que se basa en los datos del primer trimestre que facilita la Generalitat o que facilitaba trimestralmente, desde hace años, la Generalitat. Salieron estos datos, que ustedes repiten, de que los precios bajan. No, los precios no bajan, pero se ha frenado el aumento. Cuidado, porque ya es el tercer trimestre que no se publican. Se quedaron con aquel dato, los datos seguramente les gustarían, y ahora no sé por qué no se están publicando. Quizá a usted no le gustan, pero a mí no me han dado respuesta de por qué ahora no se están publicando. Me suena un poco mal.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Senyor Conesa, que ara a Catalunya s'estan construint 50 000 habitatges públics -què ho ha dit literalment, perquè ho he apuntat- és mentida. Que ho he apuntat. Literalment ha dit: 'Ara s'estan construint -construint- 50 000 habitatges públics a Catalunya' i això és mentida. I ho dic perquè no podem després frustrar a la ciutadania. I com que no és veritat, doncs, li he de dir que és mentida. I una altra cosa és que el Govern Illa, el president Illa prometin fer-ne, no, ni cinquanta ni cent, quan han dit l'anterior president Montilla ni res... No, no, que hi hauran 213 000, 213 000, que farem... Perfecte, estarem ben amatents. Els companys del Parlament de Junts per Catalunya ja li asseguro que estan ben amatents. Nosaltres també, per veure com incompleix de flagrantment aquest compromís el president de la Generalitat de Catalunya, lamentablement, lamentablement. Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Señor Pisarello, hola. Le he escuchado atentamente cuando ha hecho su intervención -como hago siempre, por otro lado- y he tenido disgusto al ver que no me ha escuchado ninguna de mis intervenciones en materia de vivienda. Porque si tanto la señora Vaquero -que hoy no está aquí- como yo misma no hemos repetido mil veces y de forma absolutamente convencida que la principal medida que podía emprender este Gobierno era la de que se creara un parque público de vivienda más amplio y que se dedicaran -y esta frase me he hartado de decirla- presupuestos robustos y sostenidos en el tiempo para poder hacer lo posible, si no lo he dicho mil veces es que no lo he dicho nunca. Bueno, mil veces no, porque no he hecho tantas intervenciones, pero es que lo he repetido en varias intervenciones. Por lo tanto, lo que ha dicho usted me ha parecido una broma o que no escucha o que va con muchos prejuicios. Seguramente esto último: que tiene muchos prejuicios sobre Junts per Catalunya.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Vigilin les dades, perquè és cert que miren sempre de ser molt rigorosos i li he de reconèixer, senyor ministre, però quan parla de les dades de Catalunya i de que si els preus no estan pujant o s'han pogut frenar una mica l'augment de preus, vigili perquè jo no sé si s'ha fixat vostè que es basa en les dades del primer trimestre que facilita la Generalitat, que facilitava trimestralment des de fa anys i anys i anys la Generalitat i que van sortir aquestes dades que vostè diuen i repeteixen que els preus baixen. No, els preus no baixen, però s'ha reduït l'augment o s'ha frenat l'augment. Vigili, perquè ja és el tercer trimestre que no es publiquen. Es van quedar amb aquell. Les dades els devien agradar i ara no entenem per què no s'estan publicant. Potser a vostè li diran. A mi no em donen resposta de per què ara no s'estan publicant. Potser hi hauria una sorpresa. No en tinc ni idea. Em sona malament.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Pel que fa a la Sareb, cent per cent d'acord amb el que li acaba de dir la meva companya, la senyora Estrems. Li diem també a cada comissió. I és que no pot ser. Si us plau, no pot ser que a Catalunya se'ls faci pagar les incompetències d'altres. I Catalunya, no només perquè s'està fent la feina amb molt de compromís, a vegades més ben feta, a vegades menys, però amb molt de compromís, amb moltes ganes de trobar solucions per als diversos governs, però és que a més a més, se'ns hi suma un dèficit fiscal escandalós any a any, que estem parlant de 22 000 milions d'euros cada any, senyora ministra. Bé ens mereixem que aquests immobles, que ja han estat pagats amb els impostos dels catalans i les catalanes, bé ens mereixem que aquests immobles passin gratuïtament -que no és, que no és perquè ja els hem pagat- a favor i a titularitat registral de la Generalitat de Catalunya o dels ajuntaments, si es vol, és a dir, d'administracions del territori, del nostre territori. I això és peremptori i és molt important.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Ha parlat també, ha dit vostè: 'Perquè els preus baixin, s'ha de ser valent i només hi ha una opció i que és actuar contra la propietat'. Doncs, guaiti, no, perquè hi ha una mesura que no n'hem parlat perquè ja s'aplica, que és la de poder-se desgravar el 90 % de les rendes que es perceben -bé, ja em sentirà una altra estona- de les rendes que es perceben quan es redueix un 5 % el lloguer, quan el propietari voluntàriament decideix reduir el lloguer un 5 %. Aquesta és una política que veiem, una mesura que veiem realment molt útil i que el propietari que no l'utilitzi vol dir que està molt mal assessorat, perquè efectivament ha de tenir molta transcendència. I això no és anar contra res ni contra ningú. No és actuar contra cap propietari, no és fer la guerra a res, és donar una opció. Ens havíem quedat amb el bo Lloguer Jove. Si us plau, no posin una -ara ja vaig a vostè, senyora ministra- si us plau, no posin una quantitat fixa, sinó mirin de posar un percentatge i serà molt més equitatiu i just per als joves dels diversos territoris. Respecte al tema de pisos turístics i que es legisli, nosaltres estem d'acord i vam votar a favor que es reguli, s'intenti que s'eviti el frau en les megaplataformes que gestionen els pisos turístics. I així ho vam dir, i per això vam votar a favor, perquè és el que persegueix la llei que va presentar EH Bildu. Regular aquí els pisos turístics? De cap manera! Evitar el frau? Sí, sempre. Ja ho farem des de Catalunya. Ho farem des del Parlament català, que és qui té les competències. Per tant, nosaltres no acceptarem mai que es conculquin les nostres competències i que es legisli aquí, per exemple, en tema de més regulació de pisos turístics, com tampoc del dret d'habitacions o de lloguer d'habitacions o de l'ús d'habitacions, no sé com es pensaria legislar-ho, perquè és matèria exclusiva ja no d'habitatge. És de dret civil català, que és intocable. Els que estimem el nostre dret, que aquest és el principal tresor que tenim o un dels principals tresors que tenim a Catalunya, és el dret civil català, no permetrem que es toqui. I, per tant, aquest tema del dret d'habitacions, doncs nosaltres no hi serem. Ho dic perquè van dir que si es reanuda, doncs en aquest aspecte, almenys el nostre suport no el tindran.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyor Pisarello, hola. L'he escoltat atentament quan ha fet la seva intervenció, com faig sempre, per altra banda, i he tingut el disgust que veig que no m'ha escoltat mai cap de les meves intervencions en matèria d'habitatge. Perquè si tant la senyora Baquero, que avui no és aquí, com si jo mateixa no hem repetit mil vegades i de forma absolutament convençuda que la principal mesura que podia emprendre aquest govern era la de que es creés un parc públic d'habitatge més ampli i que s'hi dediquessin -i aquesta frase m'he afartat de dir-la- pressupostos robustos i sostinguts en el temps per poder-ho fer possible, si no ho he dit mil vegades, és que no ho he dit mai. Bé, mil no, perquè no he fet tantes intervencions, però és que ho repeteixo vàries vegades a cada intervenció. Per tant, el que ha dit vostè m'ha semblat una broma o que no escolta o que va amb molts prejudicis. Segurament això últim, que va amb molts prejudicis respecte, almenys, a Junts per Catalunya.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Voy a concretar algunas cosas que quedan mal resueltas. Nos parece que todavía hay una falta de respeto absoluto a las competencias de la Generalitat. Cataluña tiene competencias plenas en materia de vivienda y eso debe respetarse siempre. El plan estatal debería limitarse a fomentar el acceso y la promoción de vivienda, porque es ahí donde el Estado puede colaborar con la Generalitat. En cambio, el Estado pretende condicionar la gestión autonómica, prescribe, por ejemplo, la transmisión de... al Estado... fija la supervisión central; y esto, aparte de crear más burocracia superflua y dificultades operativas, vulnera la autonomía de Cataluña. Lo que nos hace falta no es una estructura estatal que duplique, sino una coordinación leal, más autonomía y más recursos directos. En segundo lugar, no se reduce la burocracia ni se adapta plenamente a la singularidad de cada territorio. Necesitamos normas claras, sencillas, flexibles, que permitan adaptarse a la realidad de cada territorio y que generen seguridad jurídica. Pongo un ejemplo: recordará que en Junts per Catalunya fuimos muy críticos con la conceptualización del bono de alquiler joven. Recriminábamos que en Cataluña era inaplicable porque el límite máximo del alquiler era demasiado bajo para Cataluña porque los alquileres son superiores. Eso lo han intentado corregir, es cierto, estableciendo límites máximos diferenciados según el tipo de municipio. Bien, en cambio, la cuantía máxima de la ayuda sigue siendo una cantidad fija, 300 euros o 200 en habitaciones. Sí que han puesto un límite máximo del 60 % en ambos casos. Pero esta no es una situación equitativa ni justa, como siempre hemos defendido. No es justa para los vecinos de los municipios en los que los precios son más altos. Un vecino de Barcelona que paga un alquiler superior a 1000 euros, suponiendo que la Generalitat haga su trabajo y decida aumentar este límite -y ya termino con este ejemplo-, podrá recibir como máximo 300 euros, es decir, un 30 % como máximo del alquiler que esté pagando. En cambio, allí donde los precios de los alquileres son mucho menores, estos mismos 300 euros pueden llegar al 60 % del alquiler, que es el máximo. No es tan difícil, señora ministra, entender que no es equitativo poner cuantías fijas, sino que lo justo es proponer porcentajes sobre un precio. No es tan complicado. Y, así, un joven de Cataluña podrá percibir el mismo porcentaje de ayuda al alquiler que el que pueda percibir un joven de Castilla y León. Hay más temas que comentaré en mi segundo turno. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Deixi'm concretar alguns aspectes mal resolts. Continuem trobant, ho he dit, manca de respecte absolut a les competències de la Generalitat. Catalunya té competències plenes en matèria d'habitatge i això s'ha de respectar, sempre. El pla estatal hauria de limitar-se a fomentar l'accés i la promoció d'habitatge, que és on l'Estat pot col·laborar amb la Generalitat. En canvi, l'Estat pretén condicionar la gestió autonòmica. Prescriu, per exemple, la transmissió de dades a la fase estatal, FICA, i la supervisió central, la qual cosa, a banda de crear més burocràcia supèrflua, la veritat, i dificultats operatives vulnera l'autonomia de Catalunya. El que ens cal no és una estructura estatal que dupliqui, sinó una coordinació lleial, més autonomia i més recursos directes. Segon, no es redueix la burocràcia ni s'adapta plenament a la singularitat de cada territori. Necessitem normes clares, senzilles, flexibles, que permetin adaptar-se a la realitat de cada territori i que generin seguretat jurídica. Li posaré un exemple. Recordarà que Junts per Catalunya vam ser molt crítics amb la conceptualització del Bo Lloguer Jove. Recordarà que li recriminàvem que a Catalunya era inaplicable, ja que el límit màxim establert pel lloguer, per tal que operés l'ajut, era massa baix. A Catalunya els lloguers eren molt més alts. Això ho han intentat corregir, és cert, establint límits màxims diferenciats, segons el tipus de municipi. Bé, però en canvi la quantia màxima de l'ajut segueix essent una quantitat fixa, 300 euros o 200 en habitacions. Sí que han posat el límit màxim del 60 % si es tracta, en els dos casos, no? Però aquesta no és una solució equitativa ni justa, com nosaltres sempre veníem defensant. No és justa per als veïns dels municipis on els preus són més alts. Un veí de Barcelona que paga un lloguer superior a 1000 euros i, suposant que la Generalitat faci la seva feina i decideix augmentar aquest límit -acabo només amb aquest exemple- podrà rebre com a màxim 300 euros, és a dir, un 30 % com a màxim del lloguer que s'estigui pagant. En canvi, allà on els preus del lloguer són molt menors, aquests mateixos 300 euros poden superar o arribar, que és el màxim, al 60 % del lloguer. Senyora ministra, que no és tan difícil entendre que no és equitatiu posar quanties fixes, sinó que el que és just és proposar percentatges sobre un preu. No és tan complicat. I així un jove català podrà percebre el mateix percentatge d'ajut al lloguer que el que pugui percebre un jove castellà-lleonès.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Tercer, la recentralització. El pla torna a condicionar la gestió autonòmica, amb cofinançament obligatori, transmissió de dades a bases estatals i supervisió centralitzada. Ostres, tot això torna a ser ingerència competencial que vulnera l'autonomia de Catalunya i, a més, dificulta una gestió eficient. Tot i aquestes crítiques, volem reconèixer allò que és positiu, també. Veiem nous elements que poden ser útils si es gestionen amb proximitat i autonomia. Hi ha més recursos per habitatge assequible, No són suficients ni de broma, ni de bon tros! És cert, però augmenten. Apareixen programes de rehabilitació i d'eficiència energètica i d'industrialització que poden convertir-se en bones eines per adequar part del parc actual d'habitatge. S'apunten alguns programes de suport als col·lectius més vulnerables, assumint aquest cop, per part de l'administració, la seva protecció social i deixant de derivar aquesta responsabilitat, que ha de ser pública cap als privats, la qual cosa veníem reivindicant des de fa molt temps. Era inexcusable també -per tant, ho dic públicament, senyora ministra- que el règim de protecció de l'habitatge públic fos permanent. Era peremptori. Ara es va en aquesta direcció i nosaltres hi donem tot el suport.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«El pla que ens presenta avui sembla esmenar la seva pròpia llei. Sembla que estan en vies d'escoltar una mica més i s'estan apartant de certs sectarismes o de certs dogmes. Bé, ens sembla bé, perquè no es pot continuar acumulant titulars mentre la gent perd oportunitats i esperança. Com li deia, senyora ministra, la primera impressió que tenim és que, per primer cop des de fa molts anys, hi ha un cert canvi de to, un punt d'humilitat i de reconeixement que les polítiques dels últims anys no han donat els resultats que es van prometre. I aquesta acceptació, contrària als triomfalismes, doncs, és positiva. Però clar, després vostè i el president Sánchez i el president Illa a Catalunya fan aquests anuncis donant unes xifres absolutament estratosfèrics que tots, vostès i nosaltres, sabem que són mentida i que no es podran complir, doncs, home, tornes a dir: Ostres, no ho sé. No sé si estan aprenent la lliçó. En fi, senyora ministra, només tocant de peus a terra, amb molt de rigor, sense populisme, podem encarar aquest problema tan greu i complex com és el de l'habitatge. Per això, valorem que la filosofia d'aquest nou pla i la diagnosi que fa el seu Govern es vagi acostant a allò que els experts defensaven i que Junts també defensàvem des de fa molt temps.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Bé, doncs molt bon dia. Moltes gràcies. Benvolguda ministra. Senyories, tots sabem que un habitatge és molt més que un espai físic, és un punt de partida d'una vida digna. El lloc on les oportunitats prenen forma i el futur es construeix. Tots els que som aquí, vostè, nosaltres, sabem que sense un lloc on viure no hi ha esperança, ni llibertat, ni projecte vital. Avui el Govern espanyol ens presenta el nou Pla Estatal d'Habitatge, el 2026-2030. Afirma que vol situar l'habitatge com el cinquè pilar de l'estat del benestar. Des de Junts per Catalunya, coincidim que és imprescindible i peremptori que sigui així. De fet, fa temps que ho reclamem. M'han sentit més d'una vegada i dues defensar-ho des d'aquest mateix faristol. Per Junts aquest enunciat, aquesta filosofia és encertada, però el repte, senyora ministra, no és fer grans anuncis, sinó complir-los. El problema del Govern espanyol és que, de titulars, n'anem servits, però de resultats, en veiem pocs. La gent no vol més promeses, vol fets. Tot això no pot tornar a quedar, com passa sovint, en paper mullat, com també va passar amb la seva -seva- llei de l'habitatge, que havia de ser una gran solució i, en canvi, no només no ha resolt res, sinó que ha agreujat el problema. Avui l'habitatge és més car, avui l'habitatge és menys accessible. El Govern espanyol té el dubtós mèrit d'haver convertit l'habitatge en la principal preocupació de la ciutadania. Des de Junts per Catalunya vam ser molt crítics amb aquella llei. Vam votar-hi en contra, perquè ja advertíem que no atacava les causes reals del problema i el temps, malauradament, ens està donant la raó. I la ciutadania ja no creu en les paraules. Creu en els fets i, quan els fets no arriben, el descrèdit s'instal·la i creixen els discursos del malestar i de la simplificació. Els governs que no compleixen no només fallen la gent, també debiliten la democràcia, alimentant els populismes que qüestionen tot el sistema i divideixen la societat.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Dit això, una altra de les coses que vostè comentava al Pla Estatal d'Habitatge, el tema de bonificar o donar ajudes per al lloguer amb opció compra d'habitatge protegit. Primer vostè comença dient: Hi ha un consens molt general de que l'habitatge protegit ha de ser a perpetuïtat i, per tant, ha de ser, bé, de perpetuïtat, de lloguer assequible i tal. I després el Pla Estatal d'Habitatge preveu diners perquè la gent es compri l'habitatge protegit. És una mica incongruent, encara que sigui amb preu protegit sempre, però, al final, estem tirant de compravenda. Tercera qüestió, el que també comentava i va comentar també el Salvador Illa la setmana passada al debat de política general a Catalunya que vostès han arribat a un acord per fer la gestió dels pisos Sareb-SEPES catalans. Això ens ho va explicar la directora del SEPES fa uns mesos aquí en comissió, que li vam preguntar, la companya Madrenas i jo li vam preguntar el mateix: Com funcionaria això? Doncs jo crec que nosaltres creiem que han decidit que funcioni de la pitjor manera possible. És a dir, vostès ens traspassen la gestió d'aquests immobles, d'aquests sòls, pagant un cànon, és a dir, doble rescate. Els pisos que ja va pagar la ciutadania amb un rescat bancari -apostoflant, me sortia- ara vostès els tornen amb una gestió, que serà autonòmica, però que els haurem de pagar un cànon. I tot això per què? Perquè estem pagant nosaltres la política d'habitatge social d'Ayuso? Perquè no ho gestiona? Perquè a Madrid l'assequible no és a perpetuïtat, el públic no és a perpetuïtat? Ho hem de pagar els catalans també, que la senyora Ayuso ho faci malament? Home, jo crec que hi ha altres maneres de fer-ho, que és premiar aquells que ho fem bé, no? És la manera que nosaltres creiem que s'hauria de fer.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Bé, moltes gràcies, president. Bona tarda, pràcticament, senyora ministra. Primer també vull començar amb un record a totes les persones que estan secundant la vaga per denunciar el genocidi que està patint, fins ara, a Palestina i al qual el nostre grup també li dona suport. I també unes paraules d'ànim i de suport també a totes les persones, a tots els municipis de l'Ebre que han patit aquests dies els aiguats. Dit això, intentaré ser molt clara i concisa i inclús intentaré ser pedagògica per no fer un discurs buit i anar directe a l'arrel. El primer que vull fer -ja sé que no em pertoca a mi, que li pertoca a vostè, senyora ministra- però és fer una petita rèplica al representant de VOX -li faig aquest regal, avui estic generosa- que és que discrepo fortament de que hi hagi un únic responsable en matèria d'habitatge, de crisi d'habitatge. Vull recordar que als anys noranta el boom immobiliari arriba de la mà de José María Aznar, un president del Partit Popular, i és evident que esclata amb José Luis Rodríguez Zapatero i que els governs progressistes tampoc han aconseguit revertir aquesta situació. Però, home, que vinguin aquí vostès a dir que hi ha un únic responsable i que aquest únic responsable no són vostès, em sembla bastant increïble.Dit això, el que deia, faré una mica per parts. La primera part, Plan Estatal de Vivienda. És cert que vostès fan un esforç, però li he de confessar que no ens acaba d'agradar i no ens acaba d'agradar per dos motius molt clars i fàcils. Primer, tenim la sensació, ho hem d'acabar d'estudiar del tot, però és cert que la primera música és que vostès volen crear una duplicitat d'òrgans amb l'empresa estatal de vivienda y suelo que envaeixen completament les competències autonòmiques. És a dir, vostès, amb aquesta empresa estatal de vivienda y suelo que volen gestionar la protecció oficial, els habitatges de protecció oficial, els drets de tanteig i retracte, les sancions i tal en matèria d'habitatge, tot això són competències exclusives de les comunitats autònomes i a Catalunya, que, a més, vostè s'hi ha referit, tenim l'Institut Català del Sòl, l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. Home, que ara l'Estat vulgui fer exactament el mateix pot crear duplicitats, confusió i, com li deia, competència institucional. Aquest pla a nosaltres ens sembla que hauria de servir per coordinar i donar suport a les autonomies i no per substituir-les. Dit això, creiem que les accions que posa de manifest el pla no acabaran amb el problema, és a dir, vostès la seva gran idea, en el seu pla és, resumint -molt resumit, perquè és un pla de noranta pàgines que en deu minuts no tinc temps de resumir- és injectar diner públic al mercat privat, és a dir, donar subvencions a la gent perquè pugui seguir pagant els preus abusius del mercat privat. Això, per nosaltres, no és la manera de regular el mercat, perquè l'únic que aconseguirem és que segueixi pujant.»
-
Félix Bolaños García Ministro de la Presidencia, Justicia y Relaciones con las Cortes· PSOE ·
Congreso · Pleno¿Considera que el servicio público de justicia satisface a los ciudadanos?
«Gracias, señora presidenta. Critica usted la ley de eficiencia del Servicio Público de Justicia, una ley que contó con su voto y que precisamente se está implementando en este momento; por cierto, sin ninguna incidencia significativa. Hemos invertido 325 millones de euros para la implementación de esta ley; por cierto, buena parte de ellos en Cataluña. Estas reformas que estamos llevando a cabo son gracias al concurso de esta Cámara. Estamos consiguiendo aprobar leyes gracias a que conseguimos mayorías en esta Cámara, entre ellas la ley de eficiencia, con el voto de su grupo, de Junts per Catalunya, que yo agradezco. Y no solo lo agradezco, sino que le pido que siga apoyando esta transformación de la justicia; por ejemplo, con la ley de ampliación y fortalecimiento de la carrera judicial, que va a conseguir que haya 2500 nuevos jueces y fiscales en España en tres años. Por cierto, si se aprueba esta ley y esos 2500 nuevos jueces y fiscales, Cataluña tendrá todos los jueces y fiscales que vienen reivindicando desde siempre el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña y todos los juzgados y tribunales de aquella comunidad. Por tanto, les pido que apoyen esta carrera y este fortalecimiento porque es esencial para reformar la justicia en nuestro país. Gracias. (Aplausos).»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · Pleno¿Considera que el servicio público de justicia satisface a los ciudadanos?
«Senyor ministre, segons les enquestes, el Servei de Justícia és el pitjor valorat i el que menys confiança genera. Més de quatre milions d'assumptes pendents, vistes que s'assenyalen a dos anys, sentències que triguen anys a dictar. A Catalunya la situació és pitjor: insuficiència crònica de recursos; manca de jutges, amb una ràtio de jutges-habitant molt per sota de la mitjana; falta de personal, personal estable i vinculat al territori que conegui la llengua; una planta judicial inadequada... I això no ho dic jo, ho diu la memòria anual del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. I és en aquest context de saturació estructural que s'ha implantat, sense recursos ni previsió de cap mena, el nou model d'organització judicial -segons vostè, la mayor transformación de la justicia en décadas- però el que ens importa a nosaltres és si a ciutadans, jutges, magistrats, funcionaris de justícia, advocats, procuradors, graduats socials, si a tots ells els tribunals d'instància i l'oficina judicial els ha simplificat la vida, o bé si, al contrari, els l'ha complicat. Per això li pregunto: considera que els ciutadans i els professionals que hi treballen estan satisfets amb el Servei Públic de Justícia?»