Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
249 declaraciones · página 4 de 9
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Bé, bon migdia a totes i a tots. Gràcies, president. Bon migdia, senyor ministre. Abans de començar, permetin-me -perquè no me'n puc estar- un missatge al Partit Popular i de VOX. Jo els demanaria, si us plau, que deixin de donar tantes voltes al tema, que deixin, si us plau, els pedals i posin els peus a terra, perquè això va de foc i això va d'una tragèdia. I per respecte a les víctimes, és el que crec que avui toca. Dit això, senyor ministre, avui compareix per parlar-nos, com deia, d'una tragèdia. Avui compareix per parlar-nos del foc. Uns incendis que, s'ha dit, han devastat més de 400 000 hectàrees aquest passat mes d'agost, amb gairebé més de 18 000 finques afectades, més de 540 000 parcel·les i gairebé 4700 construccions danyades. Abans de res, des del meu grup no puc fer altra cosa que expressar les condolences i tota la solidaritat a les víctimes, així com un merescut reconeixement als professionals i alhora també als voluntaris que van ajudar, que van apagar, en definitiva, aquests focs.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Res més. Gràcies, presidenta. Muchas gracias, presidenta. Buenos días a todas y todos. Si hablamos de caos ferroviario, nos vemos obligados a hablar de cercanías, de Rodalies de Catalunya. Una vez más, los usuarios y las usuarias de los trenes de cercanías han sido víctimas este verano de un servicio ferroviario que hace aguas, sí, por todos lados. De hecho, Cataluña ha sufrido incidencias constantes: pequeños retrasos, hasta flagrantes averías. Una falta de coordinación que ha convertido lo que debería ser un servicio público esencial en una fuente permanente de frustración y también de malestar. El pasado 18 de agosto, y no hace ni una semana de eso, tuvimos una muestra flagrante. El tren regional R16, que salía de la estación de França a las siete y cuarto de la tarde hacia Vinaròs, sufrió una grave incidencia. Bueno, esto no debería ser un problema, ¿no? Las incidencias pasan, pasan demasiado, pero pasan. Lo que pasó es que se anunció un cambio de tren en Vilanova i la Geltrú que luego no se produjo, y eso provocó, obviamente, dejar pasajeros tirados, pasajeros en tierra. Posteriormente, se obligó a los viajeros a hacer un trasbordo, en este caso en Cuní, pero sin personal de Renfe ni de seguridad para ayudar a nadie. La situación se convirtió finalmente en un caos; un caos y unas horas realmente angustiosas, sobre todo para la gente mayor y las familias con niños, sin hablar ya de las temperaturas y del calor que hacía justo ese día. Y todo eso para acabar llegando a Tarragona con casi una hora de retraso, provocando pérdidas de conexiones, dejando a muchos pasajeros sin alternativa para volver a su casa. Este episodio no es un episodio aislado. Hablamos demasiado de ello, desafortunadamente, pero también es importante sumar temas que nosotros creemos que no deberían suceder, como, por ejemplo, averías constantes y, sobre todo, problemas de accesibilidad muy muy graves en el año 2025.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, presidenta. Bon dia a totes i a tots. Si parlem de caos ferroviari, ens veiem obligats a parlar de Rodalies. De Rodalies, també a Catalunya, una vegada més, els usuaris i les usuàries de Rodalies han estat víctimes aquest estiu d'un servei ferroviari que fa aigües. Sí, que fa aigües per tot arreu. De fet, Catalunya ha patit incidències constants a patit retards, flagrants avaries i una manca de planificació que és evident que ha convertit el que hauria de ser un servei públic essencial en una font permanent de frustració i també de malestar. El passat 18 d'agost, d'això no fa encara ni una setmana, en vam tenir una mostra flagrant també al tren regional R16 que sortia de l'estació de França a un quart de vuit del vespre, amb destinació a Vinaròs, va patir una greu incidència. Fins aquí no hauria de ser un problema. Les incidències passen i passen massa, però passen. El que va passar és que es va anunciar un canvi de tren a Vilanova i la Geltrú que després no es va produir i això va provocar deixar passatgers, òbviament tirats, passatgers a terra. Posteriorment es va obligar els viatgers a fer un transbord, en aquest cas a Cunit, però sense cap personal de Renfe ni tampoc de seguretat per ajudar absolutament a ningú. La situació va esdevenir finalment un caos, un caos i uns moments, unes hores realment angoixants, sobretot per persones grans i famílies amb criatures. Sense parlar, òbviament, de les temperatures i de la calor que feia justament aquell dia. I tot això per acabar arribant a Tarragona amb gairebé una hora de retard, provocant pèrdues de connexions, deixant molts viatgers sense alternativa per tornar a casa seva. Aquest episodi no és un episodi aïllat, en parlem massa sovint, malauradament, però també és important sumar-hi temes que nosaltres pensem que no haurien de succeir, com per exemple avaries constants i fins i tot problemes d'accessibilitat molt greus a l'any 2025.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior, ante el Pleno de la Cámara, para informar del origen...
«Señor ministro, entiendo que Via Laietana es un símbolo, un tema controvertido entre algunos sindicatos policiales que a usted no le quieren nada. Y le diré algo más, aunque Via Laietana no cambie, estos sindicatos seguirán sin quererle a usted porque le tienen por enemigo. Entonces, por el mismo precio, haga algo de justicia: que un lugar de tortura de la represión franquista se convierta de verdad finalmente en un lugar de memoria. Hágalo, hágalo. (Aplausos). Así se quedarán tranquilos usted y muchas víctimas, señor Marlaska. Usted, que es una persona que yo quiero pensar que, a pesar de todo, entiende lo que le digo, sabe que tenemos razón, no por una superioridad moral, sino porque la historia lo abona. Un ejemplo que le recordaré de ayer en comisión. La Escuela Superior de Mecánica de la Armada, ESMA, en Buenos Aires, lugar donde se torturaba durante la dictadura de la Junta Militar Argentina, se ha convertido en un lugar de memoria. Si la ESMA lo hizo, ¿va a ser menos la prefectura de la Via Laietana? Señor Marlaska, por favor.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior, ante el Pleno de la Cámara, para informar del origen...
«Senyor ministre, jo entenc que a Via Laietana és un símbol i sobretot és un tema de controvèrsia amb alguns sindicats policials que no l'estimen gens a vostè. Li diré una cosa: encara que la Via Laietana no canviï, aquests sindicats no l'estimarà tampoc perquè el tenen com un enemic, perquè aniran per vostè igualment. Per tant, pel mateix preu, escolti, faci una cosa de justícia, que és que un lloc de tortura de la repressió franquista, que sigui finalment un lloc de memòria fàcil. De debò. Quedarà tranquil vostè i quedaran tranquils moltes víctimes, senyor Marlaska. Vostè que és una persona que jo vull pensar que, malgrat tot, malgrat el paper que ha de fer aquí, entén el que li dic, sap que nosaltres tenim raó. Tenim raó, no per una superioritat moral, no, sinó perquè la història abona que això ha de ser així. Li recordo un exemple que vaig posar ahir en comissió: La ESMA, l'Escuela Superior de Mecànica de l'Armada a Buenos Aires, lloc on es torturava durant la dictadura de la Junta Militar Argentina, és un lloc de memòria. Escolti, si la ESMA es va convertir en lloc de memòria, serà menys la prefectura de Via Laietana? Per favor, senyor Marlaska.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior, ante el Pleno de la Cámara, para informar del origen...
«Hablemos de la proporcionalidad. ¿De verdad podemos justificar la infiltración de agentes policiales en espacios sociales que ejercen derechos legítimos y amparados por la Constitución de 1978, como el derecho de asociación? También le pido claridad sobre una cuestión esencial: ¿cómo garantizan, señor Marlaska, que estas operaciones no tengan finalidades represivas concretas, que no se utilicen para controlar de manera ideológica la disidencia o para fabricar causas? Atención, señor Marlaska, porque usted, que denuncia algunas cosas -lo ha hecho- que podrían ocurrir si gobernasen la derecha y la ultraderecha, usted, que es un ministro del PSOE, está haciendo cosas que nosotros creemos que harían igualmente la derecha y la ultraderecha. Por tanto, señor Marlaska, cuénteme cuál es la diferencia entre usted y un futuro ministro del PP o de VOX, porque a veces no lo tenemos claro, señor Marlaska, a veces no lo tenemos nada claro, pero no solo Esquerra Republicana, sino muchos ciudadanos de Cataluña y de otras partes del Estado. Señorías del PSOE, se lo digo en castellano porque quiero que esto quede muy claro y que no tengan dudas ambiguas con la traducción: ustedes, y lo han dicho repetidas veces, también son víctimas de las cloacas que no han sido capaces de depurar, y una parte de las cloacas está bajo el paraguas, supongo, del ministerio que depende del señor Marlaska. El Grupo de Esquerra les avisó, les advirtió de que algún día irían a por ustedes, pero ¿saben cuál es la diferencia entre el grupo de Esquerra y el Grupo Socialista? Nosotros no disponemos del Boletín Oficial del Estado, no tenemos esta herramienta; ustedes, sí. Mi conclusión es grave y es triste, y lamento tener que decirla: les falta valentía, señorías del PSOE, para, una vez que descubren que el mundo es así, actuar en consecuencia.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior, ante el Pleno de la Cámara, para informar del origen...
«También aprovecho para destacar que, a raíz de lo que ocurrió con el apagón y otras situaciones, también hemos sido víctimas de este virus que se propaga, a saber: las falsas noticias, los bulos, los relatos interesados, que intentan destruir la política. Ahí debería haber una unidad transversal. Entiendo que la ultraderecha no esté ahí porque trabaja a favor de eso, pero, señorías del PP, creo que ustedes deberían estar en esa transversalidad de tratar de evitar que, ante las emergencias y las tragedias, los relatos destructivos campen a sus anchas y hagan todavía más mal de lo que ya lo hace alguna situación inesperada. Señor ministro, algunas cosas concretas del apagón del 28 sí se las quiero destacar. Siete comunidades autónomas no pudieron enviar alertas a la población. Eso le consta a usted y creo que se ha puesto sobre la mesa. Otra cosa, el Centro Nacional de Emergencias y la Dirección General de Protección Civil se quedaron parcialmente inoperativos. Usted, de hecho, ha hecho alguna referencia a ello, pero creo que vale la pena que ahonde en ello. También hay que destacar que los grupos electrógenos de la sede de Protección Civil en Madrid fallaron, como también se sabe, dejando la plataforma inutilizada. Son cosas que son preocupantes y, en la medida en la que usted asume esa protección civil, vale la pena que tengamos un conocimiento a fondo de lo ocurrido.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior, ante el Pleno de la Cámara, para informar del origen...
«I també aprofito per destacar que arran del que va passar amb l'apagada i amb altres situacions, hem estat també víctimes d'aquest virus que s'escampa, què són les falses notícies, les falòrnies. Els interessats, relats que intenten destruir la política. I en això hi hauria d'haver una unitat transversal. Entenc que la ultradreta no hi estigui aquí perquè treballa per a això, però senyories del PP, crec que vostès haurien d'estar en aquesta transversalitat d'intentar evitar que davant les emergències i les tragèdies, els relats destructius campin i facin molt de mal, després del mal que ve quan hi ha alguna situació inesperada. Senyor ministre, algunes coses concretes de l'apagada del 28 sí que li vull destacar. Set comunitats autònomes no van poder enviar alertes a la població. Això li consta a vostè i crec que s'ha de posar damunt la taula. Una altra cosa: el Centre Nacional d'Emergències i la Direcció General de Protecció Civil van quedar parcialment inoperatius. Vostè n'ha fet, em sembla alguna referència, però crec que paga la pena que aprofundeixi. Destacar també que els grups electrògens de la seu de Protecció Civil a Madrid van fallar, com també se sap, deixant la plataforma inutilitzada. Són coses que, no per dites, no són preocupants i, per tant, en la mesura que vostè assumeix aquest paraigua i la protecció civil, paga la pena que en tinguem un coneixement a fons.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la recuperación de la memoria histórica en relación a los sucesos de...
«También resulta extraordinariamente sintomático que la fiscal de Memoria, la señora Delgado, que ha recibido a las entidades que reclaman el reconocimiento y la reparación por el asunto de Pamplona de 1978, no haya hecho nada. Y yo me pregunto desde esta tribuna, ¿de qué sirve una Fiscalía de Memoria que escucha a la gente y que después no actúa? ¿Para qué pagamos esa Fiscalía de Memoria? ¿Por qué? En Cataluña tenemos casos similares. Y solo les voy a decir una cosa que decía esta mañana -y con esto concluyo, presidente-. Nosotros siempre recordamos que en Via Laietana tiene que cambiarse la titularidad y convertirla en un lugar de memoria. ¿Por qué? Justamente porque tiene que abrazar a las víctimas, a todas las víctimas. Y quisiera recordarles una cosa a las señorías del Grupo Popular y supongo que también a las de VOX, si quieren escucharme. ¿Saben, señorías del Grupo Popular, cuál es la gran diferencia entre la democracia y un régimen autoritario o totalitario? La democracia abraza a todas las víctimas, a unas y a otras, a unas y a otras: los asesinados del franquismo y los de las patrullas anarquistas; los asesinados por ETA y por el GRAPO. Eso es lo que tiene que hacer una democracia y en eso estamos. Un régimen autoritario o totalitario solamente abraza a unas víctimas, y eso desgraciadamente es lo que tuvimos durante cuarenta años. Ya no lo queremos más. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la recuperación de la memoria histórica en relación a los sucesos de...
«Moltes gràcies. Presidente, señorías, buenas tardes. Votaremos a favor de esta PNL, como no podría ser de otra manera, porque nos hallamos ante un caso de injusticia, de silencios oficiales y de dolor. Como ha destacado la diputada de Euskal Herria Bildu, han pasado cuarenta y siete años y nadie ha asumido ninguna responsabilidad, nadie, por todo aquello que sucedió en Pamplona. Por lo tanto, se ha convertido en un auténtico agujero negro de la historia y también en un agujero negro de la justicia. El asesinato de Germán Rodríguez y el hecho de que medio centenar de personas sufrieran heridas aquel día forma parte de una suerte de vacío histórico que no existe a efectos oficiales. Quiero recordar también, como se ha dicho aquí, como días después Joseba Barandiaran, otro joven, fue asesinado en una manifestación de protesta en Donostia. Las comparaciones siempre son odiosas históricamente, pero permítanme que haga alguna. El 30 de enero de 1972, en la ciudad norirlandesa de Derry, se produjo lo que se llama el Bloody Sunday, el Domingo Sangriento; mataron a trece manifestantes. El Estado británico organizó una primera comisión fake que consistió en tapar aquel incidente, pero es que después ese mismo Estado británico, en el año 1998, creó otra comisión de investigación dirigida por Lord Saville, que acabó con un informe que llevó doce años -en el año 2010 se conoció ese informe- y que tuvo una conclusión clarísima desde el punto de vista democrático. ¿Qué decía aquel informe promovido por el Estado británico? Decía que los asesinatos de los manifestantes de la ciudad de Derry fueron injustificados e injustificables. El primer ministro, en aquel momento David Cameron, pidió perdón en público en nombre del Estado. Bien, los británicos no son perfectos, pero estarán de acuerdo conmigo en que aquí hicieron un poco más de trabajo que el Estado español y, en ese caso concreto, en lo que ha traído aquí hoy el grupo de Euskal Herria Bildu. Repito, las comparaciones son odiosas, pero son importantes, porque eso que hizo posible el Estado británico, ¿por qué no lo hace el Estado español? Hagámonos esa pregunta. ¿Por qué el Estado español no es capaz de hacer eso? Fijémonos, el Estado español, que tiene una Ley de Memoria Democrática que corre el peligro de ser una ley totalmente pasada por agua, papel mojado. Esquerra votó a favor de esta ley con todas las reticencias del mundo, pero lamentamos muchísimo tener que constatar que acaba siendo un instrumento solo apto para hacer festivales y fiestas. Porque tenemos que decirles una cosa, señorías socialistas y del Gobierno, no sirve para nada celebrar cincuenta años de libertad si finalmente ustedes no actúan sobre esos agujeros negros de la historia; si no actúan sobre lo que pasó en Pamplona en el año 1978, no sirve de nada todo ese festival de conmemoraciones. Todo lo contrario, eso subraya todavía más la impostura del Reino de España con respecto a la memoria. Es aún más lesivo para las víctimas, que de repente se encuentran con que la democracia española celebra la muerte de Franco como -permítanme la expresión- una revisitación de los famosos Coros y Danzas. Ya nos entendemos, ya nos entendemos, Coros y Danzas.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la recuperación de la memoria histórica en relación a los sucesos de...
«També resulta extraordinàriament simptomàtic que la fiscal de memòria, senyora Delgado, que ha rebut les entitats que reclamen reconeixement i reparació per al tema de Pamplona 1978, no hagi fet res. I jo em demano des d'aquesta tribuna: De què serveix una fiscalia de memòria que escolta la gent i després no actua? Per què? Per què paguem aquesta fiscalia de memòria? A Catalunya tenim casos similars. I només els diré una cosa que deia aquest dematí -i amb això acabo, president- nosaltres recordem sempre que Via Laietana ha de canviar de titularitat i ha de ser un lloc de memòria. Per què? Justament perquè ha d'abraçar les víctimes, totes les víctimes. I vull fer un recordatori a les senyories del PP i suposo que a les senyories de VOX, si volen escoltar. Saben, senyories del PP, quina és la gran diferència entre la democràcia i un règim autoritari o totalitari? La democràcia abraça totes les víctimes, unes i altres, unes i altres, els assassinats pel bàndol franquista i els assassinats per les patrulles anarquistes, els assassinats per ETA i pel GRAPO. Això és el que ha de fer la democràcia i en això estem. Un règim autoritari, totalitari o un règim nostàlgic només abraça unes víctimes. I això, malauradament, és el que vam tenir durant 40 anys. No ho volem més.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la recuperación de la memoria histórica en relación a los sucesos de...
«President, senyories, bona tarda. Votarem a favor d'aquesta PNL, com no podria ser d'altra manera, perquè som davant d'un cas d'injustícia, de silencis oficials, d'impunitats acumulades i de dolor. Com ha destacat la diputada d'Euskal Herria Bildu, han passat 47 anys i ningú ha assumit cap responsabilitat, ningú, per tot allò que va passar a Pamplona. Per tant, s'ha esdevingut un veritable forat negre de la història i també un forat negre de la justícia. L'assassinat de Germán Rodríguez i el fet que mig centenar de persones van ser ferides o lesionades aquell dia forma part d'una mena de buit històric. No existeix a efectes oficials. Vull recordar també, com s'ha dit aquí, que uns dies després un altre jove, Joseba Barandiaran, va ser assassinat en una manifestació de protesta a Donostia. Les comparacions sempre són odioses històricament, però em permetran que en faci alguna. El 30 de gener de 1972, a la ciutat nord-irlandesa de Derry, es va produir el que és conegut com a Bloody Sunday. Soldats britànics van matar tretze manifestants desarmats. L'Estat britànic va organitzar una primera comissió fake que va consistir en tapar aquell incident, però després el mateix estat britànic, el 1998, va crear una altra comissió d'investigació, dirigida per lord Saville, que va acabar amb un informe que va trigar 12 anys i l'any 2010 es va conèixer aquest informe, que va tenir una conclusió claríssima des del punt de vista democràtic. Què va dir aquell informe promogut per l'Estat britànic? Va dir que els assassinats dels manifestants desarmats de la ciutat de Derry van ser injustificats i injustificables. El primer ministre en aquell moment, David Cameron, va demanar perdó públicament en nom de l'Estat. Bé, els britànics no són perfectes, però estaran d'acord amb mi, que aquí van fer una mica més de feina que no a l'Estat espanyol. I en aquest cas concret, el que ha portat aquí el grup d'Euskal Herria Bildu. Repeteixo, les comparacions són odioses, però són importants. Perquè això que va fer possible l'estat britànic, per què no ho fa l'Estat espanyol? Fem-nos aquesta pregunta: Per què l'estat espanyol no és capaç de fer això? Fixem-nos, l'Estat espanyol, que té una llei de memòria democràtica que corre el perill de ser una llei absolutament passada per aigua, paper mullat. Esquerra va votar aquesta llei amb totes les reticències del món, però ens sap molt de greu haver de constatar que acabi sent un instrument només apte per a fer festivals i festes. Perquè els hem de dir, senyories socialistes i senyories del govern, no serveix de res celebrar cincuenta años de libertad si finalment vostès no actuen sobre aquests forats negres de la història. Si no actuen sobre el que va passar a Pamplona l'any 1978, no serveix de res tot aquest festival de commemoracions. Al contrari, això subratlla encara més la impostura del Regne d'Espanya respecte a la memòria. És encara més lesiu per a les víctimes que, de cop i volta, la democràcia espanyola celebri la mort de Franco com si fos realment -i permeti'm l'expressió- una revisitació dels famosos coros y danzas. Ja ens entenem, coros y danzas.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Es tan sencillo como comparar los dos textos. La propuesta registrada en febrero era clara y contundente. Hablaba de hasta cuatro años de prisión para quien practicara este tipo de terapias, establecía reparación económica real para las víctimas, también sanciones para los profesionales, docentes o religiosos que promoviesen estas asquerosas prácticas, sanciones específicas para instituciones cómplices, incluyendo casos de menores y personas vulnerables, y también responsabilidades de familiares y tutores que lo promuevan o lo permitan. De hecho, era una propuesta que no solo castigaba, sino que reparaba y protegía, y eso es importante, como decía el compañero del PNV. Con el Código Penal no se solucionan los problemas. En cambio, el Partido Socialista, con su propuesta, rebaja el problema de seis meses a dos años de cárcel como máximo, sin ninguna mención de reparación económica y una limitación parcial, solo en algunos casos. No hay un reconocimiento explícito de la responsabilidad institucional y tampoco hay un compromiso con las entidades afectadas. Como si someterse a una terapia de conversión fuese como aparcar en la zona azul sin pagar, una mera infracción leve, o colarse en el metro. Señorías, eso no es justicia, eso es desprecio institucional.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«El pasado mes de febrero, junto con otros grupos de esta Cámara y al lado de la Asociación No es Terapia, varios grupos presentamos una proposición para prohibir las terapias de conversión. En aquel entonces, el PSOE, el grupo que hoy presenta esta alternativa, también callaba. Se les insistió, se les convocó y se les esperó, pero no se sumaron, no se unieron a nosotros, no comparecieron. Y hoy, cuatro meses después, parece que por fin alguien reacciona. Lo celebramos, pero parece que es una oportunidad perdida. Trataremos de que no sea así en la tramitación, porque la reacción de hoy, si me lo permiten, no es valiente, nos parece calculada. Nos parece una propuesta un poco maquillada, si me lo permiten, un poco descafeinada, que rebaja penas, que omite ayudas económicas a las víctimas y que evita señalar directamente a las instituciones cómplices. Señorías, en Esquerra Republicana vemos aquí un patrón, una estrategia que ya hemos visto antes. Tampoco vamos a descubrir nada. ¿Recuerdan lo que ocurre con el debate de la prostitución, por ejemplo? Las terapias de conversión y la prostitución son debates un poco incómodos para el partido del Gobierno, no para el partido que yo tengo el honor de representar. ¿Y qué hace el PSOE? Aprovecha datos simbólicos como el 8 de marzo, la prostitución o el mes del Orgullo para hacer grandes anuncios o para presentar propuestas evolucionistas que después caen en el olvido, que no acaban tramitándose y que no se trabajan con las entidades afectadas. Son acciones que no reflejan una intención política, sino más bien una estrategia de rendimiento mediático. Y eso, señorías, no es hacer política transformadora, eso es hacer marketing institucional con el dolor de las víctimas. En definitiva, una ley pensada para salvar los muebles, no para cambiar la realidad.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Res més. Moltes gràcies, presidenta. Gracias, presidenta. Muy buenas tardes a todas y a todos. Hoy estamos aquí para hablar de dignidad, pero también de miedo; para hablar de sufrimiento, de impunidad. Estamos aquí para hablar, sobre todo, si me lo permiten, de responsabilidad política. Quizá les pueda parecer incluso algo marciano. Quizá muchas de las personas que nos escuchan piensan que no es cierto, si es que alguna nos escucha, también hay que decirlo. Ojalá no fuera verdad, pero lo es. Hoy el Estado español tiene a jóvenes, adolescentes, incluso criaturas, niños que se ven sometidos a lo que algunos descerebrados se atreven a denominar terapia, pero que en realidad es una verdadera tortura psicológica, una verdadera tortura emocional, una tortura que busca -sí, escúchenlo bien- borrar lo que son. Conocemos a Jorge, un chico de veinticuatro años que cuando tenía dieciséis lo llevaron al psicólogo con el pretexto de resolver dudas. Aparentemente, era una terapia normal, legal, pero de manera muy sutil empezaron a hacerle dudar de quién era. Nos lo ha explicado él mismo, nos lo contaba justo ayer. Decía lo siguiente: te hacen más vulnerable e incluso te destrozan. Por suerte -decía él- yo conseguí salir de aquello. Eso también son terapias de conversión. No hacen falta electroshocks, son silenciosas, encubiertas, devastadoras. Hay que decirlo claro: no son terapias, es directamente violencia. Y, sí, eso ocurre hoy en día; esa bestialidad ocurre en nuestras ciudades, en nuestros barrios. Algunos de ustedes pueden seguir repitiendo o creyéndose que España es un referente de derechos LGTBI, pero la realidad no siempre coincide con la autoestima institucional, porque mientras que el BOE callaba, incluso calla hoy, las víctimas gritan y gritaban, y en aquel momento nadie las escuchaba. De hecho, a veces, aún no se las escucha.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Mirin, és tan senzill com comparar els dos textos. La proposta registrada al mes de febrer penso que era clara, que era contundent. Parlava de fins a quatre anys de presó per a qui practiqués aquest tipus de teràpia, establia reparació econòmica real per a les víctimes, establia inhabilitació directa per a professionals, docents o religiosos, que promoguessin aquestes pràctiques fastigoses i sancions específiques a institucions còmplices. També inclou els casos de menors de persones vulnerables i també la responsabilitat de familiars o tutors que ho permetin o que ho promoguin. De fet, era una proposta que no només castigava, sinó que reparava i que protegia, important. Com deia el company del PNV, en el Codi Penal no se solucionen els problemes, no només se solucionen els problemes. En canvi, la del Partit Socialista rebaixa el problema. Ofereix de sis mesos a dos anys de presó com a màxim, sense cap menció de reparació econòmica, amb una inhabilitació parcial i limitada només en alguns casos. No hi ha un reconeixement explícit de la responsabilitat institucional, ni tampoc hi ha el compromís amb les entitats tal qual, com si ser sotmès a una teràpia de conversió fos una simple infracció, com aquell que aparca a la zona blava sense pagar o com aquell que es cola al metro. I això, senyories, no és justícia, és menyspreu. És menyspreu institucional.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«El passat mes de febrer, quan vam registrar conjuntament amb altres grups d'aquesta cambra i al costat de l'associació No es Terapia, una proposició de llei per prohibir les teràpies de conversió, el PSOE, el partit que avui ens presenta aquesta alternativa, també callava. Se'ls va insistir. Se'ls va convocar, se'ls va esperar, però no s'hi van sumar, no van venir, no van comparèixer. I avui, quatre mesos després, sembla que per fi algú reacciona. Val a dir-ho, ho celebrem, però malauradament tot apunta a una oportunitat perduda. Veurem. Nosaltres farem el possible perquè no ho sigui en tota la tramitació, perquè la reacció, si em permeten, avui no és valenta. Nosaltres pensem que és una reacció calculada, que és una proposta un xic maquillada. És una proposta, si m'ho permeten, encara avui descafeïnada, que rebaixa penes, que omet ajudes econòmiques a les víctimes i que evita directament assenyalar les institucions còmplices. Aquí, senyories, des d'Esquerra Republicana, veiem un patró, una estratègia que ja hem vist abans -tampoc descobrirem massa re. Recordin el que passa amb el debat sobre la prostitució, per exemple. Tant les teràpies de conversió com la prostitució són debats una mica incòmodes pel partit del Govern, en aquest cas, no pel que jo tinc l'honor de representar. I què fa el PSOE? Doncs aprofita dates simbòliques, tal qual, com el 8 de març en el cas de la prostitució o el mes de l'orgull, en aquest cas, per fer grans anuncis o per presentar propostes abolicionistes que després cauen en l'oblit, que no s'acaben tramitant i que no es treballen amb les entitats afectades. Són accions depredador, que no reflecteixen una intenció política real, sinó més aviat una estratègia, al nostre entendre, de rendiment mediàtic. I això, senyories, no és fer política transformadora, això és fer màrqueting institucional amb el dolor de les víctimes. En definitiva, una llei pensada per salvar els mobles, no pas per canviar la realitat.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes, a totes i a tots. Avui som aquí, s'ha dit, per parlar de dignitat, però també per parlar de por, per parlar de patiment, per parlar d'impunitat. Avui som aquí per parlar, sobretot, si m'ho permeten, de responsabilitat política. Potser els pot semblar exagerat, fins i tot els pot semblar una mica marciano. Potser pensen que no és cert molta de la gent que ens està escoltant -si és que algú ens escolta, també val a dir-ho- de fet, tant de bo no fos veritat, però ho és. Avui a l'Estat espanyol hi ha joves, hi ha adolescents, fins i tot criatures que són sotmeses a allò que alguns descerebrats s'atreveixen a anomenar 'teràpia', però que en realitat és una autèntica tortura psicològica, una autèntica tortura emocional. Una tortura que busca -sí, escoltin bé- que busca esborrar qui són. Coneixem el Jorge, un noi de 24 anys, un noi que quan en tenia 16 el van portar al psicòleg amb el pretext de resoldre dubtes. Aparentment era una teràpia normal. Era una teràpia legal, però de forma molt subtil el van començar justament a fer dubtar de qui era. Ens ho explica ell mateix. Ens ho explicava justament ahir. Deia: 'A un infant més vulnerable el destrossen, per sort', deia el Jorge, 'jo vaig aconseguir sortir-me'n'. Això també són teràpies de conversió, aquelles silencioses. No calen electroxocs. Són silencioses, són encobertes, són devastadores. Cal dir-ho clar, no són teràpies, és directament violència. I sí, això passa avui dia. Aquesta bestialitat passa a les nostres ciutats, passa als nostres barris. Alguns de vostès poden seguir repetint o poden seguir creient-se que Espanya és un referent de drets LGTBI, però en realitat no sempre coincideix amb l'autoestima institucional. Perquè mentre el BOE callava, mentre el BOE encara avui calla, les víctimes criden i cridaven i ningú en aquell moment les escoltava. De fet, a vegades encara ningú les escolta.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Ustedes, señorías del Grupo Socialista, permítanme que les diga una cosa con cariño, pero también con tristeza. Todo esto que ocurre es porque ustedes llegaron tarde a este negocio, ustedes dejaron durante muchas décadas que la derecha se subiera a la parra. El PSOE de Felipe González, que hizo muchas cosas, también dejó de hacer algunas, y ese Felipe González, que a ustedes les da lecciones ahora y a todos nos las da, no se dedicó a eso. Vamos a decírselo a Felipe González, Felipe González es responsable también de esa derecha que ha crecido, y no por casualidad ahora da conferencias al lado del señor Aznar. Este es el bipartidismo podrido también del que son ustedes, señorías del Grupo Socialista, ahora víctimas directas. Y vamos a acabar ya con el trío, y obviamente la Corona se pone de perfil en este asunto porque, aunque la Corona ahora improvise homenajes a algún exiliado, la Corona está en el pecado original. La Corona nunca estará ahí porque es heredera directa del régimen del franquismo. Vamos a decirlo claramente. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«Y acabo. Este retroceso se hace aún más evidente cuando el PSOE se niega también a participar en iniciativas legislativas para nosotros valientes y que tienen todo el derecho a ser debatidas en este Congreso. Las formaciones de izquierdas hemos registrado más de una de ellas, la ley de memoria trans y la ley contra las terapias de conversión. Ya sé que la semana que viene presentarán ustedes una PNL, la suya, no la que hemos firmado todos con el colectivo, también que quede claro. Y esa ausencia no es técnicas, es ideológica. No puedo decir nada más, hay que estar al lado de las víctimas y el silencio sin duda es una forma también de renuncia. Y ahora sí que acabo, presidenta. La historia ya nos lo advirtió: si no se actúa a tiempo, los silencios de hoy serán sin duda las vergüenzas de mañana. Si dejamos que Hungría prohíba el Orgullo, si dejamos que Hungría borre identidades y censure la disidencia ¿qué vendrá luego? Esto no va solo de Hungría, esto nos afecta a todas y a todos, es un ataque a los fundamentos democráticos de Europa y frente a esto tenemos que estar siempre ahí sin ambigüedad, ahora y hoy. Nada más. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«I acabo. Aquest retrocés fa encara més evident o es fa encara més evident quan el PSOE es nega també a participar en iniciatives legislatives per nosaltres valentes i que tenen tot el dret a ser debatudes en aquest congrés. Les formacions d'esquerres n'hem registrat més d'una. La Llei de memòria trans i la Llei contra les teràpies de conversió. Ja sé que la setmana vinent presentaran vostès una PNL, la seva, no la que hem firmat tots amb el col·lectiu. També, que quedi clar. I aquesta absència no és tècnica, és ideològica. No em queda..., no en puc dir cap més. Cal estar al costat de les víctimes. El silenci, sens dubte, és una forma també de renúncia. I ara sí que acabo, presidenta. La història ja ens ho va advertir: si no s'actua a temps, els silencis d'avui seran, sens dubte, les vergonyes de demà. Si deixem que Hongria prohibeixi l'orgull, si deixem Hongria esborri identitats i censuri la dissidència, què vindrà després? Això no va només d'Hongria. Això ens afecta a totes i a tots. És un atac als fonaments democràtics d'Europa. I davant d'això cal ser-hi sempre, sense ambigüitats, ara i avui.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Otro elemento. Nos hemos encontrado con un Estado en fallida. Los interinos afectaban a toda la Administración del Estado, y eso no se ha resuelto; los de la Administración de Justicia tampoco. ¿Pero qué me dicen ustedes de un Estado donde el Poder Judicial hace señalamientos con tres años de diferencia? Lo ha dicho todo el mundo: una justicia que se dilata en el tiempo no es justicia. Y aquí no pasa nada. Nos hemos encontrado con un Estado que se supone que lleva cuarenta años de democracia y que sus, diría, cuotas fundamentales de separación de poderes no están bien estructuradas y no funcionan. Por lo tanto, en la normativa que nos plantean ustedes a mí lo que me interesa saber es qué es lo que haremos, porque estas enmiendas se van a tumbar. Así que arreglemos lo que estamos a tiempo de arreglar, porque según qué no lo podemos arreglar ya. Todos ustedes acabarán en el juzgado y todos ustedes tendrán que decidir qué van a hacer, si van a aguantar o van a ceder. Nosotros aquí no vamos a entrar, y no entramos porque cuando fuimos víctimas ustedes votaron el 155, y lo que tendrían que hacer es dar las gracias porque con una democratización del Estado, a pesar de eso, estamos aquí aguantando este Gobierno o, de alguna manera, siendo cooperadores y estamos facilitando una transición. Yo creo que es una gran generosidad por nuestra parte que no nos han reconocido bastante.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Un altre element, ens hem trobat un estat en fallida. Els interins afectaven a tota l'administració de l'Estat i no els hem resolt els de l'administració de justícia tampoc. Però què em diuen vostès d'un estat en què el poder judicial fa assenyalaments amb tres anys de diferència? Ho ha dit tothom: Una justícia que es dilata en el temps no és justícia. I aquí no passa res. Ens hem trobat amb un estat que porta, se suposa, quaranta anys de democràcia i que les seves potes fonamentals de separació de poders no estan ben estructurades i no van. Per tant, en la normativa que vostès ens plantegen, a mi el que m'interessa és el què farem, perquè aquestes esmenes es tombaran. Per tant, arreglem allò que estem a temps d'arreglar perquè segons que ja no està a temps d'arreglar. Tots vostès acabaran al jutjat i tots vostès hauran de decidir què fan, si aguanten o si cedeixen. Nosaltres aquí no hi entrem i no hi entrem, perquè quan vam ser les víctimes, vostès van votar el 155 i el que haurien de fer és donar gràcies que en pro d'una democratització d'aquest Estat estem aquí aguantant aquest govern o sent d'alguna manera cooperadors i estem facilitant una transició. Crec que és un acte de generositat que encara no ens han reconegut suficientment.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre los hechos, las causas, las responsabilidades...
«Miren, la dana fue una catástrofe, y el pueblo valenciano necesita saber qué falló, necesita saber qué ocurrió, en definitiva, qué no se hizo bien. De hecho, todos queremos saber la verdad de esos hechos, y lo queremos saber porque, aparte de depurar responsabilidades, no queremos que vuelva a ocurrir. Si me lo permiten, salvando las mil distancias entre la gota fría y sus consecuencias y el apagón del pasado mes de abril, aquí, en el apagón del mes de abril, también queremos saber qué ocurrió y qué provocó el cero energético. Lo queremos saber nosotros y lo quiere saber la ciudadanía, que lo sufrió durante esas horas. Cierro con esto, presidenta. Lo que no queremos es, de ningún modo, una comisión de investigación del Partido Popular que, antes de empezar, ya tenga las conclusiones escritas, al estilo 'más energía nuclear', al estilo 'menos renovables' y al estilo 'alfombra roja y banda ancha para las grandes eléctricas'. Esto no lo queremos. Las comisiones no tendrían que servir para esto. Lo que queremos y exigimos al Partido Socialista son certezas y que esta comisión sirva para consolidar de una vez por todas un modelo energético descarbonizado y un modelo energético cien por cien renovable. Hagan los deberes unos y otros, pero el Partido Socialista también, y no caigan, por favor, en el lado oscuro de esta historia, porque, miren, al final, nos podemos encontrar con más víctimas de los desastres naturales por no haber avanzado. Al final, nos podemos encontrar con más escuchas ilegales; al final, nos podemos encontrar con más células terroristas; al final, nos podemos encontrar con más policías patriotas haciendo el idiota; al final, nos podemos encontrar con más caídas de suministro y que duren más horas, pero, sin ninguna duda, si seguimos así, lo que encontraremos es una ciudadanía infinitamente más enfadada. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre los hechos, las causas, las responsabilidades...
«El que no volem, i acabo, presidenta, el que no volem de cap manera, però, és una comissió d'investigació del Partit Popular que abans de començar ja en tinguem les conclusions escrites, a l'estil més energia nuclear, a l'estil menys renovables i a l'estil catifa vermella, ampla i llarga per a les grans elèctriques. Això no ho volem. D'això no haurien de servir les comissions d'investigació. El que volem i el que exigim també al Partit Socialista són certeses i, sobretot, que aquesta comissió serveixi per consolidar d'una vegada per totes un model energètic descarbonitzat i un model energètic 100 % renovable. Facin els deures uns i altres, però el Partit Socialista també, i no caiguin, si us plau, al cantó fosc d'aquesta història. Perquè mirin, al final ens podem trobar amb més víctimes dels desastres naturals per no haver-nos avançat. Al final ens podem trobar amb més escoltes il·legals. Al final ens podem trobar amb més cèl·lules terroristes. Al final ens podem trobar amb més patriotes, policies patriotes fent l'idiota. Al final ens podem trobar amb més caigudes de subministrament, és més, i que durin més hores. Però sens dubte, si seguim així, el que ens trobarem és amb una ciutadania infinitament més cabrejada.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a financiar con máxima urgencia la "Ley 3/2024, de 30 de octubre, para...
«Per això, com deia abans, el nostre vot no pot ser res més que afirmatiu. Però també és una esmena a la totalitat a la manera de fer política que posa per davant lenfrontament partidista al benestar de la ciutadania. El nostre sí és pels que lluiten, no pels qui presenten aquesta PNL, sinó pels qui lluiten cada dia per les entitats de Con ELA o la Fundación Luzón, que no shan rendit mai malgrat el menyspreu institucional. El nostre sí és per la gent i no pels qui presenten aquesta PNL. Buenas tardes. Gracias, presidente. Hay veces en que uno siente vergüenza cuando sube a esta tribuna, y esta es una de esas ocasiones, porque se comprueba, una vez más, que las instituciones del Estado son de una baja calidad democrática. Y eso no es bonito. Lo hemos visto antes con las víctimas del amianto, de la ELA, con una ley que no cumple hoy, la Seguridad Social ¿No pasa nada aquí por eso? El Grupo Republicano, por supuesto, votará a favor de esta proposición de ley, porque la causa que aborda nos interpela a todos. La dignidad, los derechos, la vida de las personas con esta enfermedad llamada ELA, enfermedades de alta complejidad nos interpelan, y, sobre todo, después de doscientos días de que aprobáramos por unanimidad una ley y que nos hiciéramos unas fotos. Vemos, de nuevo, que eso no se cumple.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a financiar con máxima urgencia la "Ley 3/2024, de 30 de octubre, para...
«Bona tarda. Gràcies, president. Hi ha vegades que un sent vergonya quan puja a aquest faristol i aquesta és una no? La veritat és que comprovar una vegada més que les institucions de lEstat són duna baixa qualitat democràtica no és bonic. Ho hem vist amb el fons de les víctimes de lamiant, ho hem vist amb els fons de les víctimes de lELA, ho hem vist amb la llei que no es compleix dauditoria a la Seguretat Social. I aquí no passa res, no? Des del Grup Republicà, evidentment, votarem a favor daquesta proposició de llei, perquè la causa que aborda ens interpel·la directament a tots. La dignitat, els drets, la vida de les persones afectades per aquesta malaltia que anomenem ELA, per malalties dalta complexitat ens interpel·la i sobretot que després de 200 dies , fa 200 dies vam aprovar una llei unànimement amb la qual tothom estava content, tothom es feia fotografies i una vegada més veiem que això no es compleix. És una mica paradoxal que la presenti el Partit Popular, un partit que, quan ha estat dècades al poder, no va fer absolutament res per les persones afectades per lELA, el mateix que ara, quan està a loposició, pretén fer creure que li preocupa el benestar de la gent i ho fa amb lúnic objectiu de desgastar un Govern que, tot sigui dit, també, que tot sigui dit, aquest Govern també està incomplint la seva paraula. Sí, governar també és complir les lleis, que saproven sobretot amb unanimitat. I la Llei 3/2024, aprovada fa més de 200 dies, com deia, encara no compta ni amb un desplegament complet, ni amb una dotació pressupostària, ni està garantida la seva aplicació. Les mesures adoptades fins ara són parcials i, segons associacions de pacients, insuficients per cobrir les necessitats dels afectats per lELA.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a incrementar las medidas de prevención en el consumo de alcohol y drogas por...
«Solo quiero mencionar otra cuestión de seguridad vial: el rechazo por su parte de permitir vehículos de una cierta altura y varias toneladas. Ya en Cataluña se actuó; se vio que esta medida no era satisfactoria desde el punto de vista económico ni desde el punto de vista de la seguridad. Pero es que esta medida seguramente les hace ganar mucho dinero a algunas empresas lideradas por ustedes. No hay que poner la economía por encima de la vida, señorías. No se pueden seguir ignorando las demandas de un sector clave que hoy se encuentra en una situación crítica por falta de apoyo institucional, formado, además, por autónomos y pequeñas empresas en su mayoría, que reclaman una representación justa y unas condiciones laborales dignas. Lo hemos defendido en este hemiciclo y seguiremos haciéndolo tantas veces como haga falta. Por eso, señorías, les pedimos responsabilidad. Si realmente quieren reducir la siniestralidad en las carreteras, trabajen en la ley en la que ya estamos trabajando. Tenemos la oportunidad de hacerlo. Esperemos que la ponencia empiece pronto. Hay muchos puntos que se pueden modificar. Además, les invitamos a votar a favor de nuestra enmienda sobre la jubilación anticipada. Si no lo hacen, como es probable, volverán a esquivar este debate de fondo y quedará claro que esto no va de seguridad vial, ni de salud laboral, ni de un respeto a las víctimas, sino de marketing político. Es lo único que ustedes saben hacer bien. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a incrementar las medidas de prevención en el consumo de alcohol y drogas por...
«Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, diputados y diputadas. La proposición de ley que nos presenta hoy el Grupo Popular, lo siento mucho, pero solo responde a una estrategia de marketing político. Es decir, que las víctimas de los accidentes de tráfico son muy tristes, todas. ¿Qué deberíamos hacer? Pues apresurarnos para solucionar el problema de los siniestros viales. Nosotros, en nuestro grupo, apostamos por soluciones reales y valientes para mejorar la seguridad vial de los conductores. Por ejemplo, con la jubilación anticipada de los conductores profesionales; una medida de justicia social, salud laboral y seguridad en las carreteras. El Grupo Popular vuelve a ponerse de perfil, aunque sea duplicando debates que ya estaban en marcha, en lugar de sumarse a una proposición de ley que ya está en trámite, que aborda seriamente el consumo de alcohol en la conducción, ha preferido hacerse una ley a medida para tener su minuto de gloria. Lo que hacía falta era trabajar, presentar enmiendas y mejorar un proyecto de ley que ya estaba ahí. Pero, una vez más, ustedes apuestan por la política de titular en lugar de por la política útil.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a incrementar las medidas de prevención en el consumo de alcohol y drogas por...
«Només faré una pinzellada breu sobre una altra qüestió de seguretat viària. El rebuig , que vostès van votar en contra, el rebuig frontal a permetre vehicles de 44 tones i 4,5 metres dalçada. Ja es va fer una prova pilot a Catalunya lany 2012 i va concloure que aquesta mesura no era satisfactòria ni des del punt de vista econòmic ni des del punt de vista de la seguretat. Però és que aquesta mesura segurament els fa guanyar molts diners a alguna empresa liderada per algú de vostès. No es pot posar leconomia per sobre de la vida, senyories. I encara menys es pot continuar ignorant les demandes dun sector clau que avui es troba en una situació crítica per manca de suport institucional. Un sector format en gran part per autònoms i petites empreses que reclama la representació justa i unes condicions laborals dignes. Ho vam defensar en aquest hemicicle i ho tornarem a defensar tants cops com calgui. Per tot això, senyories, els demanem també responsabilitat. Si realment volen reduir la sinistralitat a les carreteres, treballin en la llei que ja està en tràmit. Anem per feina, perquè tenim loportunitat de fer-ho. La ponència esperem que comenci aviat. Hi ha molts punts que es poden modificar i els convidem de pas a votar a favor de la nostra esmena sobre la jubilació anticipada. Si no ho fan, com serà probable, tornaran a esquivar aquest debat de fons i quedarà clar que això no va de seguretat viària, ni de salut laboral ni dun respecte per a les víctimes. Això va de màrqueting polític, que és lúnic que saben fer bé.»