Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
245 declaraciones · página 4 de 9
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el uso responsable de algoritmos en portales inmobiliarios.
«I acabo. Sí. Nosaltres, òbviament, defensarem i ho seguirem fent transparència digital real, explicacions clares per a cada usuari, control humà significatiu i un mercat immobiliari just, competitiu i, sobretot, respectuós amb l'autogovern. Però no podem donar una proposta que duplica Europa, recentralitza competències catalanes... Termino. Nosotros, evidentemente, vamos a defender la transparencia digital real, las explicaciones claras para cada usuario, un control humano significativo y un mercado inmobiliario justo, competitivo y, sobre todo, respetuoso con el autogobierno. Pero no podemos dar apoyo a una propuesta que duplica a Europa, recentraliza competentes catalanas...»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el uso responsable de algoritmos en portales inmobiliarios.
«I és sorprenent o no crec que li sorprengui perquè, fins i tot, el seu propi soci de govern, el PSOE, amb l'esmena que li han presentat, coincideix en això i li va canviant el redactat afirmant que, de fet, el que s'ha de garantir és el compliment de la normativa existent i que nosaltres hi estem absolutament d'acord. Potser al final no anem tan desencaminats. Un altre problema, i que per a Junts és central aquest, és que aquesta PNL recentralitza, un cop més, en aquest Congrés, recentralitza competències. Concentra tota la supervisió a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència i no preveu cap, zero, cap, cap paper, cap, a les comunitats autònomes. I això és molt greu perquè a Catalunya tenim competències en habitatge, en consum, en comerç digital i en governança tecnològica. La Generalitat ja disposa d'eines pròpies per protegir consumidors i intervenir quan un portal perjudica ciutadans o territoris. I amb aquesta PNL, però, volen que tot passi a dependre de Madrid. No és eficient, això. No és necessari i no és respectuós amb l'autogovern de Catalunya.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats. És una llei que porta ja gairebé dos anys de tràmit, des del principi d'aquest mandat, més tot el tràmit del mandat anterior. Una llei que se'n recordaran, nosaltres ja vam dir en el seu moment que el projecte de llei ens generava més aviat la necessitat de fer una esmena a la totalitat que no pas d'implicar-nos-hi. Una llei que ens semblava antiga, centralista i no adaptada a les necessitats del moment. Però també és veritat que és una legislació que la Unió Europea demana a tots els estats, a tots els estats. Es demana que fomentin la mobilitat sostenible i la reducció del CO2, la descarbonització de la mobilitat i nosaltres en això hi estem implicats. Som un partit polític compromès amb el desenvolupament dels Objectius del Desenvolupament Sostenible i la mobilitat és una de les fonts principals d'emissions. Per tant, vam fer tot un conjunt d'esmenes, que aprofito per dir que es va crear un context suficient de diàleg i de negociació com perquè amb les nostres esmenes poguéssim introduir les modificacions mínimes necessàries perquè nosaltres poguéssim donar suport a la llei, com per exemple, respectar de forma clara les competències de la Generalitat, simplificar les propostes prou complexes i amb barrabassades i jo diria fins i tot burocràtiques, que plantejava la llei en el seu primer moment, amb diferents nivells de decisió i una visió molt, molt centralista i molt, molt antiga, si em permeten, de la mobilitat. Això va permetre també fer una altra cosa que jo ho vaig posar en valor l'altre dia i vull tornar-ho a dir: La mobilitat sostenible sí que és un clam social, des d'associacions de veïns, entitats per la bicicleta, associacions a favor de la salut de les persones, la descarbonització, sobretot a les ciutats. Està vinculada a la salut de les persones, dels nens, de la gent gran, de les persones amb malalties cròniques. I a totes aquestes entitats, poc o molt, tots hem sigut d'alguna manera atents a les seves propostes i hem pogut recollir algunes de les seves iniciatives i de les seves esmenes.Però Junts per Catalunya, vàrem introduir tot un conjunt d'esmenes també en aquest sentit, més de contingut més sectorial, en el sentit d'afavorir, per exemple, l'electrificació i la simplificació de tràmits en la implementació de nous punts de recàrrega elèctrica, la descarbonització de flotes, etcètera. Unes esmenes que jo ja els he explicat en alguna altra ocasió i que no m'hi estendré. I em centraré en les modificacions que han vingut ara del Senat.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela.
«Gràcies, presidenta. Un total de 469 dies per començar el tràmit parlamentari amb la constitució de la ponència. Seixanta-set setmanes d'espera per no entendre que, sense majoria absoluta, fan falta acords. Segon, una llei recentralitzadora. La proposta inicial de la llei atemptava directament contra les competències exclusives atribuïdes a la Generalitat de Catalunya en matèria de consum, d'acord amb l'establert en l'article 123 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Per tant, com deia, aquesta era una llei recentralitzadora. De fet, com totes les lleis que impulsa el Govern mitjançant l'excusa de coordinar millor l'acció política, l'excusa de crear una agència estatal, un programa nacional o l'enèsim observatori sectorial, l'excusa d'homogeneïtzar els tràmits que han de fer els ciutadans, l'excusa de mobilitzar recursos econòmics de diferents administracions o directament l'excusa d'establir el millor criteri de l'Estat en aquella matèria per sobre del criteri que pugui tindre la Generalitat de Catalunya. Tercer, aquesta era una llei gens respectuosa amb allò que ens caracteritza a Catalunya i ens fa singulars. En aquest cas, aquesta era una llei gens respectuosa amb l'ús del català. El text original de la llei deixava els drets lingüístics dels catalans completament desprotegits i en tots els tràmits que féssim els ciutadans davant de les empreses només es garantia l'ús del castellà. De fet, s'imposava sempre l'ús del castellà. Per tant, una proposta com ens trobem sempre amb les iniciatives del Govern, sense cap mena de respecte pel català i amb un menyspreu continuat cap als ciutadans de Catalunya.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«L'esquerra espanyola ha acabat fent allò que ja feia la dreta espanyola i, per descomptat, cap de vostès, ni uns ni altres, tenen cap projecte per a Catalunya, fora de l'espoli i seguir buidant les butxaques dels ciutadans de Catalunya. I aprofito per recordar-li alguna dada. Al 2023, vostè va invertir 128 euros per català, 365 per madrileny. Al 2022, vostè va invertir 122 euros per català, 281 per madrileny. Al 2021, vostè va invertir 95 euros per català, 309 per madrileny. I podria seguir així any rere any. Han pagat vostès els lloguers no cobrats i les destrosses fetes pels okupes als pisos dels petits propietaris, tal com es va aprovar aquí a proposta de Junts? No. I això era un acord i vostès no han complert. Té la petita i mitjana empresa catalana veu i vot per poder influir en les polítiques que vostès fan i que els afecten a ells? No. I això estava acordat i vostès no han complert i depenia exclusivament de vosaltres. Han publicat la quantitat de diners que paguen els ciutadans de Catalunya cada any en impostos i que es queden a Madrid i no tornen? No. I això estava acordat, es diuen balances fiscals i només depenia de vostès. Han publicat quants diners han arribat a Catalunya dels que havien d'arribar per la llei de pressupostos? No. I això estava acordat i només depenia de vostès. Han posat caixers automàtics als pobles de Catalunya on no n'hi ha, que són gairebé la meitat dels municipis, perquè tothom a tot arreu i quan vulgui, pugui treure diners? No. I això estava acordat i depenia exclusivament de vostès. Tenim els catalans el dret a ser atesos en català al sistema ferroviari de Catalunya que depèn de l'Estat espanyol? No. I això estava acordat i només depenia de vostès. Catalunya té representació a l'Organització Mundial del Turisme o la UNESCO? No. I això estava acordat i només depenia de vostès. Han desclassificar tots els documents dels atemptats del 17 d'agost? No. I això estava acordat i només depenia de vostès. Els jutges de pau catalans han recuperat les competències que vostès els van treure per poder casar? No. I això estava acordat i només depenia de vostès. Han retornat a Catalunya les competències de secretaris i interventors que el PP ens va robar al 2012? No. I això estava acordat i només depenia de vostès.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno para facilitar la...
«Gràcies, presidenta. Els deia que arreu la demanda ha trobat majories favorables per donar resposta a aquesta situació. Però com ens deia la setmana passada la diputada Velarde, els governs espanyols de torn no han mogut fitxa. Però, senyora Velarde, que Podemos no era al Govern l'anterior legislatura? Que no hi havia les majories necessàries en aquesta cambra per fer el que ara reclamen? Miri, com que avui el que es demana és més important de qui ho demana. Nosaltres, Junts, no farem com van fer vostès, que van negar a Catalunya, no Junts, a Catalunya la delegació de competències en immigració. Mirin, Junts per Catalunya volem avançar cap a un sistema de pensions just, sostenible i sobretot, adaptat a la realitat socioeconòmica del nostre país, de Catalunya. I en aquest sentit, fa temps que, igual que demanem un salari mínim interprofessional territorialitzat, també demanem que s'incorpori la variable del cost de vida en el càlcul de les pensions amb una revalorització específica per a les pensions catalanes. Una revalorització que corregeixi el greuge que pateixen els pensionistes catalans amb l'actual sistema centralitzat i homogeni. I sí, els hi dic que si la nostra aposta és per un sistema de pensions justes i dignes, resulta evident que hi ha situacions que no poden tenir-hi cabuda i la d'aplicar coeficients reductors a les jubilacions anticipades d'aquells que han col·laborat en escreix és una d'elles.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la modificación urgente de la regulación de los medios alternativos de solución...
«Molt bona tarda. Avui el tema no és el fracàs del Ministeri de Justícia en la implantació del nou model judicial. Ja vam preguntar al ministre Bolaños fa unes setmanes sobre els milers de judicis suspesos i de mesos de retard afegit. Vam preguntar també sobre el caos amb què han de batallar els ciutadans i els professionals del Servei de Justícia. Avui el tema no és la posada en pràctica de la llei, és la llei mateixa, perquè és una demanda generalitzada que la llei d'eficiència s'ha de rectificar. Cal que el Ministeri de Justícia abandoni el despotisme il·lustrat en el que està instal·lat, assumeixi els errors i rectifiqui. Per posar dos exemples: primer, l'error monumental d'haver oblidat la competència dels jutges de pau per fer casaments. Un error cent per cent imputable a la supèrbia del ministeri en la negociació de la llei. Es volia encarregar els jutges de pau, segons ells, una andròmina del segle XIX. No ens van voler creure quan des de Junts els hi dèiem que sense jutges de pau, sense justícia de proximitat a Catalunya, no hi hauria llei. I quan vam veure que no hi hauria llei, llavors tot van ser presses per recuperar els jutges de pau i les seves competències. I amb aquestes presses es van deixar els casaments. I així estem des de fa mesos per la seva prepotència, per la prepotència del Ministeri, els jutges de pau no poden casar. Segon exemple d'aquest despotisme il·lustrat del Ministeri de Justícia: generalitzar indiscriminadament els MASC, als mitjans adequats o alternatius de solució de conflictes com a requisit de procediment en els processos civils. Ha estat un greu error. Al contrari de l'objectiu de reduir la litigiositat, agilitzar els procediments i fomentar la resolució consensuada dels conflictes, a la pràctica els MASC han acabat sent un obstacle per a la defensa dels drets dels justiciables. Que quedi clar que nosaltres defensem els MASC, però tal com el Ministeri els va plantejar en la llei, obligatoris per a tots els supòsits, el fracàs estava anunciat.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las prioridades del Gobierno en materia de cooperación...
«Per bé que no ens apel·la la crida al sentit d'Estat de la diputada Acedo, alguna de les mesures podria tenir certa raó de ser. Però, com sempre que proposen els Populars, ens trobem autonomies subordinades, subordinades a un model centralista, uniforme i bàsicament controlador, i, evidentment, sense referències a les tensions que el fet migratori genera a casa nostra, a Catalunya. Res estrany. Vostès són els que es van aliar amb l'extrema dreta i amb l'extrema esquerra per denegar-nos la delegació de competències en immigració. Una delegació que ens hauria permès posar eines i recursos al servei de Catalunya per definir un model de gestió del fenomen migratori propi i integral. Una delegació de competències per respondre de la millor manera a les situacions complexes generades pel seu impacte en tots els àmbits de la nostra societat. Ja ho saben, però vull tornar-ho a recordar: Junts per Catalunya treballem per facilitar a la nostra nació les eines i els recursos necessaris, aquells recursos que ja generem i que des d'aquí se'ns neguen, per poder fer les millors polítiques per a la Catalunya d'avui, però sobretot per a la Catalunya de demà. Una Catalunya que volem lliure, catalana i cohesionada. I és en aquesta manera de fer i de ser en la qual volem gestionar també el fet migratori per respondre al repte demogràfic, per respondre-hi en clau de país, en clau catalana i no espanyola.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el buen uso de las zonas de estacionamiento reservadas a las personas con discapacidad.
«Pel que fa a les competències, cal recordar que Catalunya exerceix les seves competències, les executives en matèria de trànsit, a través del Servei Català de Trànsit; que pateix una dependència estructural, com en gairebé tot, de l'Estat, que és qui legisla i fixa les sancions. I des de Junts defensem que Catalunya hauria de poder adaptar aquestes normes a la seva realitat social i territorial, i és una qüestió de respecte. Per això volem que es garanteixi la capacitat de decisió i d'adaptació des de Catalunya i des dels municipis, especialment. Tampoc podem ignorar el buit legal que afecta les zones privades d'ús públic, com aparcaments d'hospitals, equipaments esportius, equipaments comercials, on la llei actual no té cap efecte. Si realment es vol protegir els drets de les persones amb discapacitat, caldrà cooperar també amb el sector privat i amb els municipis, no pas limitar-se a modificar una sanció. Junts sabem que defensar i ampliar els drets de les persones amb discapacitat ens dignifica com a societat. Que una societat que cuida, que fa accessibles els espais, els serveis i la mobilitat és una societat més justa, més democràtica i més humana. Que garantir l'autonomia d'una persona amb discapacitat no és només un acte de justícia individual, és una expressió de civilització col·lectiva. Perquè la manera com tractem els col·lectius més vulnerables defineix el nivell moral i polític d'una societat. Però també sabem que multar no és suficient, ni molt menys. La sanció és necessària, però, si volem que tingui efecte real, cal educació, sensibilització, presència policial. Cal formació específica per als agents municipals i campanyes sostingudes en el temps de conscienciació a la ciutadania. I cal fer-ho ampliant el suport als ajuntaments. És l'única manera, que són els que sostenen el dia a dia de les polítiques públiques, mentre esperen sovint que Madrid compleixi tot el que els promet. O sigui, que si el Govern espanyol vol continuar governant sense complir, sense escoltar Catalunya, i permeti'm dir-ho també, i sense el suport de Junts, potser haurà de començar a pensar com ho farà. Nosaltres, mentrestant, seguirem defensant el que sempre hem defensat: els drets, la dignitat i l'autonomia de les persones amb discapacitat. I, alhora, els drets, la dignitat i l'autogovern del meu país, de Catalunya.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la regulación del voto telemático en las sesiones de los órganos de gobierno de...
«Però mirin, senyories. Miri, senyora Canelo, si de veritat el que volen és ajudar les entitats locals i dignificar la tasca dels electes municipals, no es poden quedar en fer proposicions per fer possible el vot telemàtic. Des de Junts per Catalunya, diem, hem dit de forma reiterada, tant aquí com en el Senat, que cal treure la cotilla als ens locals, i això només es pot fer potenciant la seva autonomia i el seu finançament. Dues qüestions que tenen un impacte directe en el dia a dia de la ciutadania, perquè com a administració més propera a la ciutadania, els ajuntaments cada dia assumeixen més competències, i les assumeixen fent molt amb molt poc. No tan sols perquè no reben prou recursos, sinó perquè sovint no poden ni gastar els que tenen. Per això mateix, Junts fa temps que reclamem revisar, o directament derogar lleis com la LRSAL o la d'estabilitat pressupostària, lleis que limiten l'autonomia municipal i impedeixen una gestió eficaç. Senyories, ens calen canvis profunds per garantir el finançament local, un finançament que respongui a les necessitats dels nostres pobles i ciutats, a les necessitats del nostre país, Catalunya, i a les necessitats del segle XXI. I, en aquest sentit, és urgent permetre als municipis utilitzar els seus romanents. Perquè, si els ajuntaments gestionen bé i tenen estalvis, han de poder invertir-los per a millors serveis, per a impulsar projectes necessaris a nivell local, i no només utilitzar-los per pagar un deute, un deute que no els escanya i que lúnic que fa és servir perquè sigui lEstat qui pugui endeutar-se més. Igualment d'urgent és reduir les traves burocràtiques i deslligar la gestió municipal de lleis anacròniques basades en la tutela i el control, i no en la confiança, com hauria de ser. Perquè, si en aquesta proposició de llei reconeixem que durant la pandèmia les entitats locals van demostrar estar preparades per introduir l'ús dels nous mitjans tecnològics, també hem de reconèixer el paper que van tenir com a administracions de proximitat, administracions que van demostrar responsabilitat i capacitat de decidir per servir i respondre de la millor manera a la ciutadania en una situació de crisi.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de compensación económica para las personas celíacas.
«Tornant a la iniciativa d'avui. Votarem a favor de la presa en consideració d'aquesta proposta que té com a objectiu compensar ?potser la solució és corregir o evitar- el sobrecost dels aliments sense gluten que necessiten els celíacs de gairebé 1000 euros a l'any, segons l'Associació de Celíacs de Catalunya, que han denunciat durant anys un increment d'entre el 20 i el 300 % en productes bàsics com ara el pa o la pasta. A més, el 20 % dels diagnòstics es dona entre persones de més de 65 anys, augmentant la seva vulnerabilitat. Socialment és una afecció, és una malaltia que genera exclusió i impacte psicològic, amb estudis que assenyalen fins i tot un major risc de depressió. La seva iniciativa, senyories del Partit Popular, conté punts que envaeixen competències. Per exemple, la creació del Registre de pacients centralitzat. Ha de ser de cada comunitat autònoma, i això no ha d'impedir la cooperació entre comunitats autònomes i Govern central per trobar-li utilitat epidemiològica de les dades. La planificació sanitària, els hem de recordar, és autonòmica. Estem d'acord ?potser s'hauria d'estudiar bé- si a través de l'IRPF s'ha de retornar als celíacs bona part de l'extra cost anual que tenen per poder comprar aliments sense gluten. Però en qualsevol cas això ho podrem discutir en el període d'esmenes, sempre i quan el Govern espanyol no doni ordre de deixar aquesta proposició de llei al calaix.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Ha parlat també, ha dit vostè: 'Perquè els preus baixin, s'ha de ser valent i només hi ha una opció i que és actuar contra la propietat'. Doncs, guaiti, no, perquè hi ha una mesura que no n'hem parlat perquè ja s'aplica, que és la de poder-se desgravar el 90 % de les rendes que es perceben -bé, ja em sentirà una altra estona- de les rendes que es perceben quan es redueix un 5 % el lloguer, quan el propietari voluntàriament decideix reduir el lloguer un 5 %. Aquesta és una política que veiem, una mesura que veiem realment molt útil i que el propietari que no l'utilitzi vol dir que està molt mal assessorat, perquè efectivament ha de tenir molta transcendència. I això no és anar contra res ni contra ningú. No és actuar contra cap propietari, no és fer la guerra a res, és donar una opció. Ens havíem quedat amb el bo Lloguer Jove. Si us plau, no posin una -ara ja vaig a vostè, senyora ministra- si us plau, no posin una quantitat fixa, sinó mirin de posar un percentatge i serà molt més equitatiu i just per als joves dels diversos territoris. Respecte al tema de pisos turístics i que es legisli, nosaltres estem d'acord i vam votar a favor que es reguli, s'intenti que s'eviti el frau en les megaplataformes que gestionen els pisos turístics. I així ho vam dir, i per això vam votar a favor, perquè és el que persegueix la llei que va presentar EH Bildu. Regular aquí els pisos turístics? De cap manera! Evitar el frau? Sí, sempre. Ja ho farem des de Catalunya. Ho farem des del Parlament català, que és qui té les competències. Per tant, nosaltres no acceptarem mai que es conculquin les nostres competències i que es legisli aquí, per exemple, en tema de més regulació de pisos turístics, com tampoc del dret d'habitacions o de lloguer d'habitacions o de l'ús d'habitacions, no sé com es pensaria legislar-ho, perquè és matèria exclusiva ja no d'habitatge. És de dret civil català, que és intocable. Els que estimem el nostre dret, que aquest és el principal tresor que tenim o un dels principals tresors que tenim a Catalunya, és el dret civil català, no permetrem que es toqui. I, per tant, aquest tema del dret d'habitacions, doncs nosaltres no hi serem. Ho dic perquè van dir que si es reanuda, doncs en aquest aspecte, almenys el nostre suport no el tindran.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Deixi'm concretar alguns aspectes mal resolts. Continuem trobant, ho he dit, manca de respecte absolut a les competències de la Generalitat. Catalunya té competències plenes en matèria d'habitatge i això s'ha de respectar, sempre. El pla estatal hauria de limitar-se a fomentar l'accés i la promoció d'habitatge, que és on l'Estat pot col·laborar amb la Generalitat. En canvi, l'Estat pretén condicionar la gestió autonòmica. Prescriu, per exemple, la transmissió de dades a la fase estatal, FICA, i la supervisió central, la qual cosa, a banda de crear més burocràcia supèrflua, la veritat, i dificultats operatives vulnera l'autonomia de Catalunya. El que ens cal no és una estructura estatal que dupliqui, sinó una coordinació lleial, més autonomia i més recursos directes. Segon, no es redueix la burocràcia ni s'adapta plenament a la singularitat de cada territori. Necessitem normes clares, senzilles, flexibles, que permetin adaptar-se a la realitat de cada territori i que generin seguretat jurídica. Li posaré un exemple. Recordarà que Junts per Catalunya vam ser molt crítics amb la conceptualització del Bo Lloguer Jove. Recordarà que li recriminàvem que a Catalunya era inaplicable, ja que el límit màxim establert pel lloguer, per tal que operés l'ajut, era massa baix. A Catalunya els lloguers eren molt més alts. Això ho han intentat corregir, és cert, establint límits màxims diferenciats, segons el tipus de municipi. Bé, però en canvi la quantia màxima de l'ajut segueix essent una quantitat fixa, 300 euros o 200 en habitacions. Sí que han posat el límit màxim del 60 % si es tracta, en els dos casos, no? Però aquesta no és una solució equitativa ni justa, com nosaltres sempre veníem defensant. No és justa per als veïns dels municipis on els preus són més alts. Un veí de Barcelona que paga un lloguer superior a 1000 euros i, suposant que la Generalitat faci la seva feina i decideix augmentar aquest límit -acabo només amb aquest exemple- podrà rebre com a màxim 300 euros, és a dir, un 30 % com a màxim del lloguer que s'estigui pagant. En canvi, allà on els preus del lloguer són molt menors, aquests mateixos 300 euros poden superar o arribar, que és el màxim, al 60 % del lloguer. Senyora ministra, que no és tan difícil entendre que no és equitatiu posar quanties fixes, sinó que el que és just és proposar percentatges sobre un preu. No és tan complicat. I així un jove català podrà percebre el mateix percentatge d'ajut al lloguer que el que pugui percebre un jove castellà-lleonès.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Però també mesures de foment a l'arrendament que donen seguretat a l'arrendador i més oportunitats d'accedir a un habitatge als joves o persones amb discapacitat o famílies, dones monoparentals, famílies monoparentals, amb fills a càrrec menors o gent gran. L'assegurança d'impagament de rendes doncs donarà confiança a les dues bandes, tant a les persones llogateres que a vegades es troben barreres d'accés per manca d'aval o d'ingressos suficients, i a la propietat, que saben que si hi ha un impagament, el cobrament està garantit. Entenem que és una eina que pot generar confiança i seguretat i a més, en aquest cas sí, respecta les competències autonòmiques. Per altra banda, també ens sona bé la música quan han proposat que la gestió de la majoria dels ajuts recaigui en els governs autonòmics, intentant almenys iniciar una línia de procurar que no es vulneri l'autogovern. Ja li he dit que hi ha casos que no estan ben resolts. A més, es contempla la possibilitat d'adaptació d'algunes d'aquestes mesures a la realitat de cada territori. Bé. Junts creiem que era imperatiu. Una bona política no és només la que té bones intencions, sinó la que s'aplica amb respecte institucional, reconeixement de les peculiaritats de cada territori i eficiència. Hi veiem voluntat de dirigir-se a mesures més pràctiques, més voluntat de consensuar -vull agrair-li la seva disponibilitat i la del secretari d'Habitatge, el senyor Lucas- i més respecte a les nostres competències.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de Conciliación y Corresponsabilidad Familiar.
«Per enèsima vegada ens trobem davant una proposició de llei uniformadora i recentralitzadora que tampoc respecta la distribució competencial i territorial de Catalunya, en la que es configuren els organismes públics de les administracions locals, a les que, per cert, també s'atorguen funcions de protecció a les famílies i suport i ajuda a les mateixes. Funcions aquestes protegides legalment que els populars deliberadament avui també es passen per la piconadora. Estem un cop més, davant una proposta d'una legislació estatal transversal. En aquest cas, omnicompressiva en matèria de famílies, per afavorir en qualsevol situació a la legislació estatal en contra de l'autonòmica. És aquest, al nostre entendre, un impediment i un perill a la pluralitat política que el sistema de les autonomies reconeix i protegeix. A més, aquesta pràctica legislativa crea confusió tant sobre la norma a aplicar com també sobre la normativa a la que aplica o modifica, perquè embruta la claredat i desdibuixa el sistema de repartiment de competències entre l'Estat i les comunitats autònomes. I això, sabem molt bé, que no és res més que el pas previ a l'eliminació de competències pròpies del sistema legislatiu català. I vostès ja saben que, entre altres coses, Junts per Catalunya som aquí per fer just el contrari del que des d'aquí pretenen fer de forma reiterada. Avui els populars, però en tantes altres ocasions, també els socialistes.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de Conciliación y Corresponsabilidad Familiar.
«Mirin, la proposició de llei la fonamenten en base a un seguit d'apartats de l'article 149 de la Constitució Espanyola, que certament atribueix a l'Estat competència exclusiva en matèria de regulació de les condicions bàsiques que garanteixen la igualtat també en matèria de legislació laboral, de planificació general de l'activitat econòmica, de règim de la Seguretat Social, del règim jurídic de les administracions públiques i de l'Estatutari dels Treballadors. Però vostès obvien deliberadament que en el fons de la normativa proposada, el que s'afecta de forma directa són les competències bàsiques en matèria de família, de les que és Catalunya qui en té les competències i no l'Estat. I per més inri, la proposta del Grup Popular, tot i fer referència als efectes que la mateixa llei podria tenir en matèria laboral, de seguretat social o de règim de les administracions públiques i dels treballadors, o sigui, de totes aquelles que l'Estat té competències i que podrien modificar-ne tranquil·lament la legislació, vostès d'aquestes només es limiten a fer-ne una declaració de voluntats buida de contingut. Per contra, entren únicament a definir i a modificar aspectes bàsics en matèria de família. O sigui, del que a Catalunya en tenim la competència exclusiva. Res de nou el que ja han fet els uns i els altres en tantes ocasions: recórrer als títols de caràcter horitzontal per atribuir a l'Estat competències que no té reconegudes, i aprofitant qualsevol ocasió per envair i erosionar les competències exclusives de les autonomies, en el nostre cas de Catalunya.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de Conciliación y Corresponsabilidad Familiar.
«Gràcies, president. Bona tarda de nou, senyories. El Grup Popular ens presenta un enorme que ens diu que pretén garantir la igualtat d'oportunitats entre homes i dones en el mercat de treball i en les relacions laborals, garantint el dret a la conciliació entre la vida personal i familiar. Ho fa agrupant i ampliant diferents permisos, permetent als centres de treball adaptar les formes de treball flexible o demanant adoptar mesures de sensibilització i de sensibilització i formació, fins i tot proposant incorporar un responsable de conciliació en empreses de més de 50 treballadors. Demanen també incentivar la contractació de treballadors en mesures de conciliació, així com establir mesures específiques per a famílies d'entorns rurals, famílies monoparentals, famílies nombroses, famílies d'acollida o famílies amb persones amb discapacitat o en situació de vulnerabilitat. Sol·liciten, com no, un pla nacional i un portal de conciliació i corresponsabilitat. També dotar-se d'un sistema d'assessorament en la matèria per a pimes i autònoms. La gratuïtat de l'educació de 0 a 3 anys o millores i deduccions i avantatges fiscals per a diferents situacions familiars. En fi, un totum revolutum que en principi podria semblar prou atractiu. Però quan es tracta del Grup Popular sempre hi ha un però. I el però, com demostraré, és competencial, malgrat que en el seu discurs hagin emfatitzat el respecte a les competències autonòmiques.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las actuaciones que piensa acometer el Gobierno en...
«Miri, sap quin és el problema més greu del sector? Notícia d'ahir de la premsa de Lleida: La fruita de pinyol multiplica per quatre el que rep el pagès al preu a la taula. Les patates, un 6,5. Aquest és el problema del sector, que el sector no es guanyi la vida i efectivament, pleguen. Per tant, hi ha mesures d'aquestes que vostès proposen, primera, per motius competencials, com ha explicat perfectament el portaveu del Partit Nacionalista Basc, que nosaltres no veiem bé. Algunes, com per exemple el pacte de l'aigua, que com veiem el PP parlant del pacte de l'aigua, totes les Terres de l'Ebre i tota la conca de l'Ebre tremola. Nosaltres també. I, per tant, algunes altres mesures que són prou genèriques com per dir, escolta'm, si es vota tampoc no passa res i, en tot cas, dona un missatge d'ànim o sí, en algun cas, com la de la PAC, sí volem una PAC diferenciada amb un pressupost autònom i diferenciat. Per tant, algunes les votarem que sí, algunes ens abstindrem, algunes que no. El que sí que els dic és una cosa: Una de les coses que vostè ha dit que té raó. Estem abocats a noves mobilitzacions al camp, perquè el camp ha sortit a mobilitzar-se i els governs, no les cambres parlamentàries que ens passem hores discutint de coses que després no s'apliquen o que no es compleixen o que el govern de torn fa vista grossa, perquè els governs no s'estan posant les piles, el govern central i també la Generalitat, i també els governs autònoms que vostès governen amb competències en agricultura, per cert. I per tant, sí, estem abocats a noves mobilitzacions...»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Bé, vam fer aquesta reflexió que els deia i la vam fer perquè a Catalunya tenim les competències en transport i mobilitat i ja fa temps que estem legislant per afavorir la mobilitat sostenible. I tenim una estratègia de la bici i una mesa de la bicicleta i, per tant, havíem de fer la reflexió si ens implicàvem en aquest projecte de llei. Però al final la conclusió és: Junts per Catalunya està absolutament compromès amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i amb el seu compliment, i això inclou la descarbonització i la mobilitat sostenible, evidentment. I això és un objectiu global que evidentment que s'ha d'abordar i gestionar també en local, però és un objectiu global que ens crida i ens implica a tothom, que és un objectiu que és compartit i que va vinculat amb la cura de la salut de les persones, de nens, de gent gran, de persones amb malalties respiratòries, sobretot a les grans ciutats, i la seva qualitat de vida, a fer un món substancialment més sostenible pels nostres fills, per les generacions que han de venir. I això ha de ser una prioritat, per nosaltres ho és.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Els vull recordar a tots vostès que després de la quantitat de mentides i barbaritats que es van dir sobre el procés per la independència de Catalunya, els recordo que Junts defensa la independència de Catalunya dins d'Europa i, per tant, garantint la llibertat de moviments de persones, capitals i mercaderies, com no podia ser de cap altra manera, i, per tant, la interconnexió i la intermodalitat dels sistemes de transport s'ha de garantir. Bé, deia que una vegada es va modificar tot aquest plantejament d'una forma estructural, tant al sistema nacional que es deia en el seu inici, com molts d'aquests aspectes que feien referència a incidir en competències de la Generalitat o en competències municipals, un plantejament, a més a més, de creació de nous organismes que feien encara més farragós i més burocràtic el sistema de la presa de decisions. Després de corregir totes aquestes deficiències, ens vam plantejar si Junts per Catalunya s'havia d'implicar en una llei de mobilitat espanyola i vam fer una reflexió al voltant d'aquesta qüestió -m'he perdut una mica pel meu guió, però ja ho trobaré. Sí. Vam decidir no presentar l'esmena a la totalitat. Vam decidir no presentar l'esmena a la totalitat i, a més a més, vam votar en contra de l'esmena a la totalitat del Partit Popular perquè vam resoldre, com deia, totes aquestes qüestions estructurals que eren molt deficients.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · Pleno¿Hay determinadas decisiones responsabilidad del Ministerio del Interior que quedan pendientes de ejecución?
«A Catalunya ja ho saben que volem tenir aquestes competències perquè estem convençuts que les gestionarem amb eficàcia i responsabilitat. Malgrat el que opini Podemos, que veu els catalans com uns racistes, la realitat és que el que volem són resultats i polítiques útils pels catalans. I aquesta inacció té conseqüències, conseqüències greus. Posa en qüestió la credibilitat del sistema judicial, frustra la policia, genera sensació d'impunitat als delinqüents i desconfiança i inseguretat a la gent. I si vostès continuen amagant les dades -i és per això que fem aquesta pregunta- si continuen amagant les dades i deixant el problema enquistat, els únics que hi surten guanyant són l'extrema dreta i els populismes, que acaben monopolitzant el debat migratori amb consignes racistes els primers o negacionistes els segons. Volem dades, perquè exigim rigor. I la meva pregunta és molt clara: Per què el govern socialista amaga aquestes dades? I per què avui Espanya és un dels països més ineficaços en l'execució? Muchas gracias, señora presidenta. Muy buenos días a todos.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre control y regulación de la publicidad y contratación de los pisos turísticos.
«Jo, permeti'm acabar perquè veig que se'ns està fent el temps curt, en què Catalunya ja té les eines, entenem nosaltres, i el criteri per regular aquesta matèria i el que cal sempre és més confiança i respecte a l'autogovern, no noves lleis estatals que recentralitzin allò que està legislat des de la proximitat. Altra cosa és si es regulen altres coses que no estan regulades i que corresponguin exclusivament a l'Estat, que aquí, doncs, òbviament s'ha de treballar aquí. I acabo. I això segurament no va per vostès ni per tots els partits nacionalistes d'aquesta cambra, però em veig obligada a dir que cada vegada que el Congrés aprova una llei que envaeix les competències de Catalunya no és només una qüestió jurídica, òbviament. És una qüestió de respecte institucional i de dignitat política, al nostre entendre. I Catalunya mai pot ser vista com una delegació administrativa. Catalunya és una nació amb les seves institucions pròpies, amb un Parlament que legisla, amb un govern que actua i amb una ciutadania que vol decidir el seu futur. Per això, Junts per Catalunya se'ns han plantejat tants dubtes a l'hora de donar suport o no l'admissió a tràmit d'aquesta proposició de llei. No perquè no vulguem evitar el frau -que ho volem- ni perquè no ens preocupa profundament les dificultats per accedir a l'habitatge -que ens preocupen- sinó perquè no acceptarem mai que es faci a costa del nostre autogovern ni del respecte a les nostres competències.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre control y regulación de la publicidad y contratación de los pisos turísticos.
«I a més, sí, s'ha plantejat per part de la companya del PNB un dubte sobre fins on s'estén aquest text i jo hi coincideixo. És a dir, literalment parlen d'arrendaments de curta durada remunerats. Això son els lloguers temporals. Això no són els turístics, és a dir, també ho són, però també són els temporals. Aquí no hi entrarem de cap de les maneres. És a dir, ja n'hem parlat sobradament d'aquest tema. I aquí ho estan com col·locant com en una regulació una mica encoberta. I nosaltres, doncs òbviament, aquí no hi estaríem d'acord. Aquesta proposició, al nostre entendre, envaeix competències catalanes -ja ho he dit- en matèria de turisme i de consum, però també, com estic dient ara, en matèria de dret civil català i d'habitatge. I és cert que ho fa de forma subtil, però, per exemple, dona més protagonisme a un registre sí, que ja existeix. Ja sé que òbviament no el creen vostès, ja existeix el registre únic estatal, però li donen més protagonisme perquè volen establir una verificació prèvia de llicències. No sé, més tràmits, més burocràcia? Un règim sancionador tancat i fins i tot una unitat d'inspecció estatal que substituiria les funcions executives de la Generalitat? No, no ens acaba d'agradar, perquè això no és coordinació, no? Sembla una mica de recentralització que venint de vostès, no, no és així, segur. Però se n'hauria de parlar molt.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre control y regulación de la publicidad y contratación de los pisos turísticos.
«Per tant, aquesta proposició, en el cas de Catalunya, directament duplica alguna normativa i envaeix competències parcialment, però que són exclusives de la Generalitat. Potser en d'altres comunitats autònomes, no és el cas de vostès, doncs segurament els hi pot semblar bé, fins i tot els hi pot anar molt bé si no volen assumir responsabilitats, que algunes no volen. Segurament prefereixen que es legisli des de Madrid, però a Catalunya no. A nosaltres ni ens sembla bé ni mai ens ha anat bé quan s'ha legislat des de Madrid. Només una legislació catalana sense ingerències centralitzadores poden garantir la nostra singularitat -s'hi referia la diputada Valido- ajustades a les necessitats reals dels catalans i les catalanes. Duplicar legislació i tràmits no només és innecessari, sinó que és absolutament contraproduent i, per tant, nosaltres, si aquesta proposició legislativa s'admet a tràmit, estarem absolutament amatents que això no succeeixi, perquè no volem més inseguretat jurídica, que ja anem bastant sobrats els darrers anys, de causar-ne més. Un altre aspecte que volia comentar que el títol d'aquesta proposició és clar. És el que ha dit el senyor Matutes, no?, regular la publicitat. Però és que després només cal llegir el seu preàmbul ple de referències a l'habitatge, al seu accés assequible, a la gentrificació, l'ús social de l'habitatge. De fet, en la seva intervenció s'ha referit precisament gairebé de forma exclusiva només a aquests temes. Per tant, de fet, el que volen regular és l'habitatge, cosa que a nosaltres ens sembla que no pertocaria. Per tant, si les coses queden clares, si el que es vol regular és el que diuen que volen regular, doncs, el nostre sentit del vot pot ser un i si no, el nostre sentit del vot pot ser un altre.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre control y regulación de la publicidad y contratación de los pisos turísticos.
«Aquesta proposició estableix un règim bastant complet de publicitat, però també de contractació, de verificació prèvia de llicències i de sanció. Tots aquests àmbits a Catalunya ja estan regulats, amb normes pròpies, que funcionen -he de dir- amb certes distorsions o certs desajustos que han de ser solucionats pel mateix Parlament català i que, a més, han estat fins i tot convalidades quant a si eren competències pròpies i exclusives pròpies de Catalunya i no pel mateix Tribunal Constitucional. Per tant, no hi ha dubte que són competències exclusives. A Catalunya fa dècades, anava a dir anys, no, dècades, que estem legislant en matèria d'habitatge i en matèria de turisme, des del Decret 75/2020 de turisme, que ja defineix què és habitatge d'ús turístic, en regula els requisits, la inscripció en el Registre de Turisme i el règim sancionador. En matèria de publicitat, el codi de consum, que ja garanteix també la comprovació de la publicitat veraç i que permet sancionar a plataformes, per exemple, que és el que vostès cerquen amb aquesta proposició legislativa, o amb la llei 13/2002 de turisme de Catalunya, que ja establia l'obligatorietat de la llicència, el règim sancionador corresponent. Ens preocupa el règim sancionador.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la derogación de la Ley 18/2013, de 12 de noviembre, para la regulación de la...
«L'any 2010, Catalunya, pionera a l'Estat en defensa dels drets dels animals, va aprovar una llei que prohibia les curses de toros. L'extrema dreta i la dreta, el PP, la van portar al Tribunal Constitucional i van promoure, en resposta, una iniciativa legislativa popular, per considerar que les curses de braus com a bé d'interès cultural; una ILP que va quedar força lluny de la que debatem avui, però malauradament una ILP que va fer la feina, perquè el 2016 el Tribunal Constitucional va fer servir aquest blindatge jurídic de patrimoni cultural per anul·lar la prohibició catalana, una prohibició que va sortir -recordem-ho- del Parlament de Catalunya, on hi ha la sobirania del poble català. A Catalunya, però, les places de toros ja s'havien convertit en l'escenari de concerts o en un centre comercial. No van poder, per tant, revertir l'efecte de la llei catalana, però sí, però sí que van lesionar les nostres competències en matèria de cultura i espectacles públics, en l'article 141 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Per això, estem a favor d'aquesta iniciativa, perquè volem que les competències retornin plenament a la Generalitat i als municipis. Volem decidir nosaltres i no que decideixin sobre la nostra cultura o sobre els drets dels animals a Catalunya des de Madrid. No volem que l'Estat pugui invocar l'interès cultural per bloquejar, per tant, decisions autonòmiques en aquest àmbit. L'anul·lació del que va aprovar el Parlament va ser una mostra més de la recentralització i del menyspreu a la sobirania catalana. Per tant, la derogació de la Llei 18/2013 permetria recuperar la capacitat de decidir a Catalunya sobre la vigència o no de les curses de braus, un espectacle que perjudica psicològicament els menors que hi assisteixen. Des del 2018, el Comitè dels Drets de l'Infant de Nacions Unides demana a l'Estat espanyol que no es permeti que els infants i els adolescents participin i assisteixin a aquests esdeveniments taurins per la violència extrema que hi ha. Considerar els toros patrimoni cultural no deixa de ser una trava en aquest sentit.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones...
«Es tractava de tenir les eines per crear un projecte de futur il·lusionant, d'esperança i de benestar compartit, on l'ascensor social funcioni per a una integració plena. Existeixen totes les condicions per a la delegació de competències a Catalunya en immigració, una realitat específica del fenomen migratori, una vocació i experiència de l'Administració de la Generalitat i un marc legislatiu sobre el qual es pot desenvolupar aquesta delegació. El que els acabo de llegir és l'exposició de motius de la proposició de llei per la delegació de competències a Catalunya. Una exposició de motius de la qual tothom parla aquí i a fora i la majoria no s'han llegit. Una exposició de motius que des del minut u Podemos ha titllat de racista i que ahir, juntament amb els dos diputats de SUMAR, van tombar afegint els seus vots als d'aquells que ens diuen que combaten, de PP i de VOX. Pensin bé tots sis contra qui va votar ahir, si contra el racisme o contra Catalunya? La resta i els que ens segueixen, jutgin vostès mateixos.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones...
«Amb la nostra petició, que ahir es va debatre per assumir de manera integral la delegació de competències, Catalunya el que feia era apostar per un model de gestió basat en l'establiment d'una sèrie de drets inclusius, però també de deures, de deures clars, tant per part de les persones que hi arriben com per part de la societat catalana que els acull. Aquest marc de drets i de deures havia de ser un element clau per poder vertebrar el compromís d'integració i de respecte als valors cívics i el coneixement lingüístic i cultural que defineixen la societat catalana. Un nou contracte social, atractiu per a aquestes persones que acaben d'arribar per protegir la potencial vulneració dels seus drets i oferir-los més oportunitats, però també per protegir la cohesió de la societat d'acollida, la seva llengua i la seva cultura. És molt important que aquest marc de drets i deures també creï un marc cívic que vagi més enllà de la llengua i la cultura i que integri una sèrie de valors lligats a la convivència, al treball, a l'esforç, a l'educació o a la igualtat de gènere, entre molts altres.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones...
«Respecte a tot això que els he exposat fins ara, en el cas de Catalunya, és evident que s'hi afegeix que l'impacte que el fenomen migratori també representa per a la llengua pròpia, per a la llengua catalana. I és en aquest context, i davant l'increment del caràcter polièdric del fenomen migratori que es fa necessari aprovar la gestió d'aquest fenomen a les administracions més properes, com és en el nostre cas la Generalitat de Catalunya o les entitats locals catalanes. I per situacions com aquesta, l'Estat, en la seva constitució, va dissenyar l'article 150.2. Es tracta, doncs, de facilitar a les autoritats catalanes la delegació de competències, així com els recursos legals, tècnics, econòmics i humans per a què el fenomen migratori pugui gestionar-se des de la proximitat i les necessitats territorials. No disposar-ne va en detriment del benestar de la societat que acull, però també del desenvolupament personal i professional de tots aquells que hi arriben i molt especialment, dels més vulnerables. El preàmbul del nostre Estatut comença posant de manifest que a Catalunya s'ha anat formant al llarg del temps amb les aportacions d'energia de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que han trobat en ella una terra d'acollida i reitera la vocació integradora com a societat d'acollida on el mateix Estatut reitera la vocació integradora com a societat d'acollida. El mateix Estatut atorga a la Generalitat competències en matèria de primera acollida i integració i accés a serveis socials. De fet, la vocació de la societat catalana per gestionar ella mateixa el fenomen migratori ve de lluny i a l'organització administrativa de la gestió migratòria de la Generalitat de Catalunya, l'any 1992 ja es va crear la Comissió Interdepartamental d'Immigració. I aquesta vocació ha estat constant.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones...
«Gràcies, presidenta. Bon dia, ministra. Gràcies per la seva compareixença. Gràcies per haver vingut avui. Ahir la varem trobar a faltar en el debat per la delegació a Catalunya de les competències en immigració. Ens va sorprendre que no fos aquí perquè aquesta iniciativa era fruit d'un acord entre la seva formació política i la nostra. Una iniciativa ens en sembla de prou entitat perquè vostè, com a titular del Govern en la matèria, s'hi impliqués i apliqués una mica més. Però certament, escoltant i sobretot veient la intervenció del senyor Zaragoza, més pròpia del míting de diumenge passat a la Festa de la Rosa, que de la defensa d'un fet tan transcendental per a Catalunya, ja ens va quedar clar que vostès aquí arribaven arrossegant-se i poder ja els anava bé, que amb l'estirabot dels jacobins de Podemos i els dos vots de les seves confluències quedés aturada, no fos cas que donant les eines al insuls govern Illa es posés en evidència la capacitat per gestionar-les bé. La mateixa que ja hem vist amb Rodalies.»