Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
225 declaraciones · página 4 de 8
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Gràcies, presidenta. Avui parlem en aquest punt d'una tragèdia, del foc, dels incendis que han devastat quasi 400 000 hectàrees aquest agost, amb milers de persones, evidentment, evacuades i un patrimoni natural irreemplaçable reduït a cendres. Des d'Esquerra Republicana tenim claríssim que no es pot permetre sota cap concepte, convertir aquesta emergència en una eina de confrontació política, igual que va passar amb la gota freda. Perquè això la ciutadania de l'Estat espanyol ni de cap altre estat s'ho mereix. Les dades són clares: el 85 % de la superfície cremada es concentra en unes comunitats autònomes que, val a dir, estan governades pel Partit Popular. Miri, ho deia la diputada Belarra. els focs sí s'apaguen a l'hivern, encara que això no els soni massa normal, però és així. El que de debò necessita aquest Estat i el que es necessita avui que es parli en aquest debat és bàsicament de fer polítiques estructurals. I no només parlar de la gestió de la crisi, perquè sí, s'ha de parlar de la gestió de la crisi, però sobretot s'ha de parlar de prevenció i també, ho sabem, la prevenció massa vegades no dóna vots, no dóna vots, però és vital. És extremadament necessària.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Aquest mateix dilluns, La Vanguardia publicava que un de cada quatre ascensors i escales mecàniques de Rodalies continua avariat. És a dir, uns 60 dels prop de 250 dispositius continuen avariats. I això, val a dir també, que fa pocs mesos es va canviar d'empresa de manteniment. Tot i que el març d'enguany la situació era encara pitjor, amb gairebé la meitat dels equips fora de servei, avui encara hi ha estacions on les avaries, avaries, repeteixo, d'accessibilitat, s'allarguen mesos, com per exemple Bellvitge o com per exemple a Arenys de Mar. Renfe promet que al setembre el percentatge baixarà al 20 % i anuncia noves instal·lacions en estacions com El Prat, en estacions com a Vic o Vilanova i la Geltrú. Però la realitat és que mentre això no arriba i, val a dir, no arriba, milers d'usuaris continuen trobant-se amb greus dificultats per accedir al tren. Tot plegat, senyories, és el reflex d'una manca crònica d'inversió. Crònica, vull dir que fa molt temps, independentment dels governs que han gestionat el destí de l'Estat espanyol. Una manca de planificació i una manca també de respecte pels usuaris catalans.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, presidenta. Bon dia a totes i a tots. Si parlem de caos ferroviari, ens veiem obligats a parlar de Rodalies. De Rodalies, també a Catalunya, una vegada més, els usuaris i les usuàries de Rodalies han estat víctimes aquest estiu d'un servei ferroviari que fa aigües. Sí, que fa aigües per tot arreu. De fet, Catalunya ha patit incidències constants a patit retards, flagrants avaries i una manca de planificació que és evident que ha convertit el que hauria de ser un servei públic essencial en una font permanent de frustració i també de malestar. El passat 18 d'agost, d'això no fa encara ni una setmana, en vam tenir una mostra flagrant també al tren regional R16 que sortia de l'estació de França a un quart de vuit del vespre, amb destinació a Vinaròs, va patir una greu incidència. Fins aquí no hauria de ser un problema. Les incidències passen i passen massa, però passen. El que va passar és que es va anunciar un canvi de tren a Vilanova i la Geltrú que després no es va produir i això va provocar deixar passatgers, òbviament tirats, passatgers a terra. Posteriorment es va obligar els viatgers a fer un transbord, en aquest cas a Cunit, però sense cap personal de Renfe ni tampoc de seguretat per ajudar absolutament a ningú. La situació va esdevenir finalment un caos, un caos i uns moments, unes hores realment angoixants, sobretot per persones grans i famílies amb criatures. Sense parlar, òbviament, de les temperatures i de la calor que feia justament aquell dia. I tot això per acabar arribant a Tarragona amb gairebé una hora de retard, provocant pèrdues de connexions, deixant molts viatgers sense alternativa per tornar a casa seva. Aquest episodi no és un episodi aïllat, en parlem massa sovint, malauradament, però també és important sumar-hi temes que nosaltres pensem que no haurien de succeir, com per exemple avaries constants i fins i tot problemes d'accessibilitat molt greus a l'any 2025.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2025, de 24 de junio, por el que se aprueban medidas urgentes para el refuerzo del...
«Les llums, vicepresidenta, que també n'hi ha. U: la simplificació per a l'emmagatzematge i la hibridació renovable és una bona notícia. És una bona notícia per als projectes petits i per als projectes mitjans. El potencial reforç de les xarxes de distribució. Nosaltres ho hem dit sempre aquesta transició energètica ha de ser distribuïda, sinó per nosaltres no té sentit. Doncs bé, es potencia aquest reforç de les xarxes de distribució, tot i ser una directriu que cal concretar i vincular. Però bé, és un bon començament. N'ha parlat també la vicepresidenta, la figura del gestor d'autoconsum, una proposta llargament reivindicada que per fi avui pren forma i és una figura que, de fet, no pot ser que sigui clau, haurà de ser clau per fer realitat l'accés compartit a la xarxa i també per optimitzar els excedents. Si es gestiona públicament o cooperativament, sens dubte pot ser aquesta figura una veritable o un veritable instrument de democratització de l'energia, que és el que nosaltres reivindiquem, la democratització de l'energia. Quatre: nous mandats a la CNMC i a Red Eléctrica per millorar el control del sistema. Ens sembla important. Celebrem aquesta línia d'exigència i de supervisió millorable, però la celebrem. I cinc: una altra de les nostres reivindicacions. L'ampliació del radi d'autoconsum compartit de dos a cinc quilòmetres. Aquesta, per nosaltres, és una mesura rellevant per entorns rurals, sobretot, i també per entorns industrials. És una mesura que millora no només la rendibilitat, que també el que millora i per a nosaltres és més important és la viabilitat de molts projectes comunitaris. I això és clau perquè també falca aquesta democratització de l'energia. Però alerta, només s'aplica a la tecnologia fotovoltaica. Nosaltres haguéssim anat més enllà. Ho sap la vicepresidenta, ho sap el secretari d'Estat. En això estem treballant. I només s'aplica a la fotovoltaica i a instal·lacions encoberta. Des d'Esquerra Republicana avisem que serem extremadament exigents amb l'ampliació a altres tecnologies renovables i a instal·lacions també a terra en futures negociacions.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2025, de 17 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«I avui ens arriba aquest Reial decret. Nosaltres, des del Grup Republicà, ho celebrem i aprofito per recordar que sí que va ser Esquerra Republicana qui, a través d'una esmena a la llei sobre la responsabilitat civil i segur de la circulació de vehicles de motor, aconsegueix transaccionar i afegir una disposició addicional perquè el Govern fes, faci, ha fet les modificacions oportunes per fer efectiva l'actualització de les entregues a compte i de les referències relatives a la participació de les entitats locals en els tributs de l'Estat corresponents a l'any vigent corresponents a l'any 2025. Ho hem de dir: una prova més que el PSOE no fa sinó que el PSOE se l'obliga a fer. Bé, en aquest cas, val a dir que ho hem aconseguit. Avui, convalidarem si tot va bé, aquest decret i s'ha aprovat ja definitivament també la llei amb la nostra esmena. Dit això, i malauradament, però, continuem pensant que el PSOE en matèria fiscal no és suficientment valent. A dia d'avui encara no han reformat la Llei Montoro. Una llei que sap perfectament, ho ha explicat la pròpia vicepresidenta, que va instal·lar aquest marc d'austeritat a Espanya i que impedeix als ajuntaments fer ús dels seus propis romanents fer ús dels seus propis romanents. El Partit Socialista avui encara no ha presentat una regla de despesa per a l'any 2025. De fet, val a dir també que quan ho ha fet en anys anteriors ha afegit també una disciplina fiscal als ajuntaments i a la Generalitat, però que no s'ha aplicat el mateix Estat. Bé, això és així, ho sabem. I vaja, jo diria que és extremadament trampós. I atenció, per nosaltres el que és més greu és que sense la pressió també del meu grup parlamentari, el ministeri no sé si tenia alguna intenció, potser sí, vicepresidenta, d'augmentar els recursos dels ajuntaments en aquest 13 %, perquè això ja ho va prometre vostè al novembre de l'any passat i no s'havia complert. De fet, val a dir que tot això, senyories, no és un regal del ministeri, no és un regal de l'Estat, és senzillament el que pertoca als ajuntaments. I això ho hem de tenir molt clar. És justícia. Mirin, entre romanents i recursos que es deuen als ajuntaments, almenys fins que avui es convalidi aquest reial decret perquè això disminuirà una mica, estem parlant de 45 000 milions d'euros. Uns recursos que, entre altres, serien molt útils, molt útils contra, per exemple, la lluita contra l'emergència a l'accés a l'habitatge per dotar realment els ajuntaments, a tots els ajuntaments, la capacitat, per exemple, per ampliar justament el parc públic d'habitatge és una cosa que jo crec que demanen tots els alcaldes, alcaldes i alcaldesses de les files dels diferents grups parlamentaris d'aquest hemicicle. Vaja, crec.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2025, de 17 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«Però, en definitiva, el que és evident és que la realitat és diàfana, és molt clara: els ajuntaments se'ls imposa una rigidesa fiscal, s'ha dit, extremadament descomunal que els impedeix fer ús, com dèiem, dels seus propis recursos, bàsicament per invertir, per invertir en allò que els ajuntaments vulguin. Per invertir, per exemple, en habitatge, per invertir en despesa social o per invertir en el dia a dia de les seves infraestructures. I no només això, sinó que l'Estat, i això és evident, vicepresidenta, no els ha transferit els recursos que els pertocaven en base al creixement de l'economia del 2024, que avui això intentarem refer. De fet, no és cap novetat, perquè això mateix també es fa amb la senda de dèficit de l'Estat. En aquest cas s'ha quedat aquests recursos que corresponen si els ajuntaments i els territoris de l'Estat a les comunitats autònomes. En definitiva, ho sabem totes i tots ho diem manta vegades, però no s'acaba de solucionar la realitat dels ajuntaments. El dia a dia de les administracions més properes als ciutadans i les ciutadanes és d'un infrafinançament flagrant, immens. I aquest és un dels grans problemes de l'Estat. Els ajuntaments i les comunitats autònomes proveeixen dels serveis dels serveis claus, m'atreviria a dir, de l'Estat del benestar, però tenen un finançament profundament injust. De fet, també ho he de dir fins a dia d'avui. El Partit Socialista no ha fet altra cosa que escudar-se primer en la falta de col·laboració del Partit Popular, que li he donat la raó, vicepresidenta. És veritat, és veritat, però quan aquesta excusa no ha servit o no ha estat prou robusta, doncs hem carregat el mort en el marc europeu. És igual. La qüestió fins fa unes setmanes era no parlar i no admetre l'infrafinançament del món local. I, de fet, també val a dir, el de la Generalitat de Catalunya.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Tienen previsto corregir el déficit de inversiones del Estado en Cataluña?
«Sí, gràcies. Parlem de dades justament. Mirin, vostès, el govern de l'Estat, entre l'any 2018 i el 2023, s'han deixat d'invertir 2500 milions d'euros. Això és més de la meitat del pressupostat i l'any passat això es va mantenir. De fet, el Govern espanyol no va gastar ni 2 de cada 10 euros pressupostats, en aquest cas en infraestructures ferroviàries. Veient tot això, entenem per què el Govern ha negat una vegada més la petició d'Esquerra Republicana per disposar de l'informe d'inversions de l'Estat per a la segona meitat del 2024. Miri, i més enllà de trens, la desinversió de l'Estat afecta molts sectors, afecta les nostres carreteres, afecta el parc públic d'habitatge, afecta també les nostres infraestructures hídriques. Això ens enrecordem molt durant la sequera i mentre això passa d'un dia per l'altre, es promet una pluja de milions per a una operació d'ampliació de l'aeroport, decidida a Madrid, que no gaudeix a dia d'avui del consens majoritari a Catalunya i, de fet, de cap ciutadà amb dos dits de front.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Tienen previsto corregir el déficit de inversiones del Estado en Cataluña?
«Sí, molt bon dia, vicepresidenta. El mes d'abril, el Govern va publicar les dades d'inversió a Catalunya la primera meitat del 2024. La conclusió: Catalunya segueix a la cua de l'Estat i el que pressuposta el govern espanyol, malauradament, no s'executa. I això, evidentment, ho pateixen els catalans que cada dia son a l'estació de tren patint per si el tren arriba, i si arriba, que no arribi tard. I per això, li preguntem: tenen previst corregir el dèficit d'inversions de l'Estat a Catalunya? Buenos días, vicepresidenta. En el mes de abril, el Gobierno publicó los datos de inversión en Cataluña del primer semestre de 2024. La conclusión es que Cataluña sigue a la cola del Estado, y lo que presupuesta el Gobierno español, por desgracia, no se ejecuta. Y eso, desde luego, lo sufren los catalanes, que cada día tienen que preocuparse de si llegará el tren y si llegará tarde. Le preguntamos por ello: ¿tienen previsto corregir el déficit de inversiones del Estado en Cataluña?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Però diguem-ho clar, quan l'Aitor -i acabo- amb només 17 anys, derivat dels seus propis pares, va ser sotmès a aquesta mal anomenada teràpia, quan li van dir que era un malalt, que si estimava un altre noi acabaria a l'infern, que la seva identitat era un error de Déu, quan l'Aitor, el noi valencià menor d'edat, va ser obligat a sessions de pregària i dejunis, a una humiliació rere una altra i tot això passava en una institució religiosa, ara algú ens vol fer creure que això és una infracció? És que algú li pot passar pel cap que això és una infracció? Perquè el resultat, en el cas de l'Aitor i tants d'altres, va ser esfereïdor. En el cas de l'Aitor, intent de suïcidi als 19 anys, trastorn d'ansietat crònic, desconfiança absoluta en la figura d'autoritat. I això va passar en un centre religiós. Aquest centre continua avui obert. Ningú ha estat condemnat i cap institució ha estat inhabilitada. En definitiva, perquè avui aquesta atrocitat encara no és un delicte. Votarem a favor d'aquesta presa en consideració, com no pot ser d'altra manera, i treballarem, això sí, perquè aquesta llei -que li queda, li queda tros- esdevingui un referent en contra d'aquestes mal anomenades teràpies de conversió.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes, a totes i a tots. Avui som aquí, s'ha dit, per parlar de dignitat, però també per parlar de por, per parlar de patiment, per parlar d'impunitat. Avui som aquí per parlar, sobretot, si m'ho permeten, de responsabilitat política. Potser els pot semblar exagerat, fins i tot els pot semblar una mica marciano. Potser pensen que no és cert molta de la gent que ens està escoltant -si és que algú ens escolta, també val a dir-ho- de fet, tant de bo no fos veritat, però ho és. Avui a l'Estat espanyol hi ha joves, hi ha adolescents, fins i tot criatures que són sotmeses a allò que alguns descerebrats s'atreveixen a anomenar 'teràpia', però que en realitat és una autèntica tortura psicològica, una autèntica tortura emocional. Una tortura que busca -sí, escoltin bé- que busca esborrar qui són. Coneixem el Jorge, un noi de 24 anys, un noi que quan en tenia 16 el van portar al psicòleg amb el pretext de resoldre dubtes. Aparentment era una teràpia normal. Era una teràpia legal, però de forma molt subtil el van començar justament a fer dubtar de qui era. Ens ho explica ell mateix. Ens ho explicava justament ahir. Deia: 'A un infant més vulnerable el destrossen, per sort', deia el Jorge, 'jo vaig aconseguir sortir-me'n'. Això també són teràpies de conversió, aquelles silencioses. No calen electroxocs. Són silencioses, són encobertes, són devastadores. Cal dir-ho clar, no són teràpies, és directament violència. I sí, això passa avui dia. Aquesta bestialitat passa a les nostres ciutats, passa als nostres barris. Alguns de vostès poden seguir repetint o poden seguir creient-se que Espanya és un referent de drets LGTBI, però en realitat no sempre coincideix amb l'autoestima institucional. Perquè mentre el BOE callava, mentre el BOE encara avui calla, les víctimes criden i cridaven i ningú en aquell moment les escoltava. De fet, a vegades encara ningú les escolta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«Acabo amb un suggeriment que entenc, el nostre punt no l'hem fet en forma d'esmena, però entenc que enriqueix la moció. Mirin, actualment existeixen milers, milers de quilòmetres de xarxa de distribució que ja estan construïts, que ja estan construïts en tot el territori. I també existeixen centenars, i quan dic centenars vull dir moltes subestacions de promotors privats, en aquest cas, que només aquests promotors privats les utilitzen, aquestes subestacions, per evacuar l'electricitat des de les plantes d'energia renovable fins a la xarxa. Tot això ja ho tenim, ja tenim el país emmerdat, per entendre'ns. Doncs totes aquestes infraestructures s'haurien de posar en valor i evitar que només Iberdrola, Endesa i Naturgy siguin els únics distribuïdors reals d'energia elèctrica a l'Estat espanyol. Necessitem, doncs, un futur industrial amb capacitat, amb potència i, sobretot, també amb sobirania energètica ben entesa. I això vol dir que hi ha xarxa..., més aviat que, si no hi ha xarxa, que si no som capaços d'utilitzar aquesta xarxa o de poder-nos connectar a xarxa, doncs no hi ha indústria. I, en definitiva, o es governa pensant en els territoris productius o, senyories, es governa en contra d'ells.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«Perquè això no només afecta Euskadi, també passa a Tarragona, també passa a la plana de Vic, també passa al Penedès, i també passa a la Corunya, evidentment. De fet, passa a molts territoris i així no hi haurà, senyores i senyors diputats, transició ecològica possible. Així, només hi pot haver desindustrialització. El col·lapse de la xarxa no només és un problema tècnic, també és un problema polític. De fet, m'atreviria a dir que és un problema polític de primer ordre. La xarxa es planifica pensant en Madrid i les grans centrals. Es planifica malament, no es pensa en els polígons industrials ni tampoc es pensa en els nodes locals de generació. Mirin, avui estem a l'any 2025. Cinc grans grups energètics integrats avui tenen la major part de la capacitat instal·lada i de l'energia que es produeix a l'Estat espanyol i alhora controlen aquests cinc grups pràcticament la totalitat de les xarxes de distribució i la majoria de l'electricitat que es ven al consumidor final. En definitiva, un oligopoli que domina tant els mercats elèctrics, tots, el minorista i majorista, com alhora també la producció, la distribució i, evidentment, també la comercialització. I s'ha d'actuar. S'ha de legislar, s'han de modificar normes i s'han de canviar altres normes. Cal reforçar de manera immediata les subestacions crítiques i crear capacitat de connexió ràpida per a projectes industrials estratègics, que n'hi ha, i molts, i molts d'ells molt interessants i necessaris. Cal activar la figura de nodes prioritaris industrials. I sobretot, cal garantir accés elèctric a les empreses que aporten valor afegit, llocs de treball i arrelament territorial.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda de nou. Aquesta no és una moció només oportuna, sinó que a nosaltres ens sembla una moció imprescindible. Una iniciativa que aborda, val a dir, un dels colls d'ampolla més greus que té aquest Estat. Evidentment en té molts, eh. Aquest, des d'una perspectiva econòmica i també des d'una òptica industrial. Només hi ha un titular possible, i per això entenem també aquest text i aquesta moció. Avui la xarxa elèctrica espanyola no està ni molt menys preparada per acompanyar el procés d'electrificació que exigeixen, per un cantó, els objectius climàtics, però sobretot que exigeix la competitivitat econòmica industrial. La planificació elèctrica vigent, el conegut PNIEC, i el pla de desenvolupament de la xarxa de transport arriba tard, arriba malament i, si m'ho permeten, arriba desconnectada del territori. Empreses que volen instal·lar electrolitzadors, per exemple, i no poden; per exemple, parcs industrials, parcs empresarials, perdó, on les línies de mitja tensió estan saturades, a manta; polígons industrials que no poden créixer perquè Red Eléctrica no hi és ni se l'espera, ens hi trobem cada dia i arreu.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«El 14 d'abril del 2025 es va reformar la Constitució per negar legalment l'existència de les persones trans i no binàries. No és invisibilització, és esborrar-les directament dels registres. I quan l'Estat, senyories, quan l'Estat diu que no existeixes, l'estigma esdevé norma i la marginació esdevé sistema. Aquesta ofensiva no és nova. El Govern d'Orbán ja va aprovar el 2021 una llei que prohibeix parlar d'homosexualitat o identitat de gènere a escoles, a mitjans i a llibreries. I el desembre del 2023, el Parlament hongarès va adoptar un text inspirat en la Llei d'agents estrangers de Rússia, que persegueix judicialment tot polític, activista o periodista crític amb el Govern d'Orbán, incloent-hi també els col·lectius LGTBIQ+. Mentrestant, el dret de protesta també es desfigura i Europa, senyories, retrocedeix. Manifestar-se, un dret essencial en qualsevol democràcia, està sent restringit. I no només a Hongria. Fins a 20 estats membres, entre ells Alemanya, França, Polònia, han adoptat mesures repressives, com detencions arbitràries o també vigilància massiva. No és un cas aïllat, és un patró, un model que fa servir la llei per reprimir i que compta amb el silenci còmplice de la Unió Europea. Nosaltres no podem permetre-ho, no podem fer-ho per dignitat. No podem fer-ho per coherència, no podem fer-ho ni hem de fer-ho per memòria democràtica.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«I ara sí que acabo, presidenta. Nosaltres no defensem allargar la vida de les nuclears, però tampoc volem un tancament improvisat que posi en risc l'economia i la vida del territori. Bàsicament perquè tots vostès no han estat capaços de fer els deures. I un missatge últim per al Govern espanyol. Si finalment es vol replantejar aquest calendari, nosaltres exigim que es compleixin bàsicament tres condicions, que entenem amb tota la humilitat del món són innegociables: una garantia real de transició energètica cap a renovables, una descarbonització sí aquest cop efectiva; dos, un pla de reindustrialització urgent i efectiu a les zones de les nuclears, i tres, una protecció laboral sòlida de veritat per als treballadors afectats. Perquè a nosaltres, a la gent d'Esquerra Republicana, sempre, sempre, ens trobaran al costat de la gent, dels treballadors i, evidentment, del territori. Res més. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Muy buenas tardes a todas y a todos. En 2019, hace seis años, España acordó un calendario de cierre de las centrales nucleares. Hace seis años. Fue un proceso pactado, como bien saben, entre las empresas propietarias y en este caso la Empresa Nacional de Residuos Radioactivos. Este plan de cierre, sin embargo, no respondía -no lo hacía en ningún caso- a una imposición gubernamental, sino que la realidad era que este, el sector nuclear, era un sector que lejos de ser rentable por sí mismo necesitaba -y hoy sigue necesitando aún más- apoyo económico, cada vez más apoyo económico para seguir funcionando.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Diputades i diputats del Partit Popular, vostès tenen la cara més dura que el ciment armat. Vostès diuen defensar la indústria i això no és veritat. Això és mentida. Mai han apostat per la reindustrialització de les zones nuclears. És més, ni tan sols avui, amb aquesta proposició de llei tenen la decència mínima de parlar de persones, de parlar de treballadors, de parlar de recursos per fer una bona transició. És que ni tan sols ho anomenen. Diuen defensar els treballadors. Mentida. Mai han plantejat cap alternativa laboral al territori, mai. Diuen defensar la seguretat. Mentida. Les nostres centrals no tenen plans d'emergència actualitzats. I deixin-m'ho dir així, si tot això és mentida, senyories, vol dir que res del que diuen és veritat. Pim-pam. Així de simple. Aquest debat plantejat com el plantegen és una autèntica farsa. I un últim apunt, i acabo, presidenta, que per ser el darrer no és el menys important. Esquerra Republicana de Catalunya va impulsar el Fons de Transició Nuclear. Ho va fer en temps i ho va fer en forma. Ho va fer per garantir alternatives econòmiques i laborals a les zones afectades pel tancament, justament, de les centrals. Li ho torno a dir, senyor Requena, avui vostè ha parlat molt de Catalunya i ho ha fet sense faltar-nos al respecte. No ens hi tenen acostumats. Quan el Partit Popular sol parlar de Catalunya, és per faltar-nos al respecte. Però li ho dic, deixi d'instrumentalitzar-nos com a país per parlar de les nuclears, perquè saben què van fer vostès, senyor Requena i la resta de diputades i diputats del Partit Popular? Doncs els hi diré: van portar al Tribunal Constitucional justament aquest fons de transició que vam plantejar Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya. El van portar al Constitucional i el Constitucional ho va tombar. I senyors del PSOE, saben què van fer vostès? Doncs mirar cap a un altre cantó i no retirar el recurs. I sí, avui ho podem dir des d'aquest faristol, una vegada més, l'Estat ens va deixar sols.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Malgrat la realitat d'avui, l'energia nuclear, s'ha de dir, ha estat durant dècades una part fonamental del sistema elèctric de l'Estat espanyol. La seva capacitat per generar electricitat, i fer-ho de forma continuada i, evidentment, fer-ho també sense emetre emissions de manera directa de CO2, l'han convertida en una font de suport estable important. La realitat, però, senyores i senyors diputats, és sempre tossuda. Ho és i s'acaba imposant. I aquesta realitat ens diu que el risc i les despeses associades al manteniment de les centrals nuclears són cada vegada més evidents. La generació de residus radioactius, la dependència tecnològica de l'exterior, l'envelliment de les centrals i la pèrdua de competitivitat davant les renovables és evident, i no passa res per dir-ho, perquè això també és la realitat, que fan, evidentment plantejar seriosament la seva eliminació progressiva. Però també és evident, també és evident que, a dia d'avui, més del 50 % de l'electricitat que es consumeix al meu país, a Catalunya. Perquè avui, senyor Requena, han parlat molt de Catalunya, eh. Doncs el 50 %, per no dir gairebé el 60 % del que es consumeix al meu país, prové de les centrals nuclears. I és en aquest context tant real com objectiu que el Partit Popular ens presenta el que vol venir a ser una proposició de llei per garantir l'aportació de l'energia nuclear en la descarbonització del sistema energètic. I és també en aquest context tant real com objectiu que podem constatar, i aquesta vegada, com tantes d'altres, sense por d'equivocar-nos, que els diferents governs de l'Estat han estat uns irresponsables i ho han fet tots, Partit Popular i també el Partit Socialista, perquè no han fet la feina quan tocava fer-la. Avui no tenim plans de transició energètica, ni justa ni a temps. Avui no tenim ni les eines adequades ni la inversió suficient per a les renovables, ni tampoc tenim les garanties bàsiques en els plans d'emergència de les nuclears. Avui, eh. Però el que sí que tenim avui és una dreta i una extrema dreta desacomplexades que només defensen els interessos de les elèctriques i també, val a dir, els oligopolis: Endesa, Naturgy, Iberdrola. Són les tres grans empreses energètiques espanyoles que es reparteixen els beneficis que generen les centrals nuclears a l'Estat espanyol. I sí, elles són les menys interessades que aquestes centrals tanquin. Deixin-m'ho dir: és intolerable que els interessos d'aquestes grans empreses, que any rere any obtenen beneficis milionaris, s'avantposin a l'interès general, a l'interès general.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra...
«Així que, amb tota humilitat, nosaltres proposem sis eixos, perquè volem que aquest apagón serveixi per alguna cosa més, sis eixos que crec que s'han de tenir en compte. Molt ràpid, l'electrificació de l'economia, especialment en el sector de l'automoció, de l'habitatge i de tots els àmbits relacionats amb la transformació digital, i és cabdal. Dos, el desenvolupament de projectes innovadors d'emmagatzematge energètic en instal·lacions de generació a partir, evidentment, de fonts d'energies renovables. La reducció i la simplificació dels tràmits per als projectes d'energies renovables, que sembla una tonteria, però això encalla molt i moltíssim qualsevol iniciativa. Cal agilitzar aquests processos administratius. Facilitar la hibridació entre parcs eòlics i solars i viceversa, sobretot pel que fa a la tramitació accelerada. Alliberar capacitat de generació disponible als nusos de transport i de distribució per enfortir encara més la xarxa existent i potenciar d'una vegada per totes les comunitats energètiques. Acabo, presidenta. En definitiva, l'any 2030, que el tenim a tocar, aquest Estat hauria de tenir una potència total instal·lada de 214 gigawatts, dels quals 76 d'aquests haurien de ser d'energia solar fotovoltaica, 19 d'autoconsum i 62 eòlica, 3 dels quals d'eòlica marina. Per assolir aquests objectius cal mobilitzar una inversió pública, i no només pública, sinó també privada, important, de més de 300 000 milions d'euros; evidentment, amb el suport, volem pensar, imprescindible de Brussel·les. Catalunya, tenim la PROENCAT, amb la qual és l'eina que batallem per fer els deures. Però en qualsevol cas, en qualsevol cas, el que sí demanem és que, si us plau, l'experiència del passat 28 d'abril serveixi per alguna cosa més que per anar-se les fotent entre un i altre cantó. En definitiva, aprofitem per anar molt més enllà. Res més.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra...
«Dit això, és una evidència que la caiguda del sistema elèctric el 28 d'abril necessita respostes. És evident que exigeix certeses i, sobretot, polítiques valentes, perquè seria important que no tornés a passar. És una nova oportunitat perquè el Gobierno faci els deures i els faci bé, complint els objectius marcats i alhora també els acords signats en el Plan Nacional Integral de Energía y Clima. El model energètic descarbonitzat i 100 % renovable que defensem des del republicanisme d'esquerres és evident que no s'assembla gens al que es proclama des de la calle Génova. Gens. Tampoc, vull dir-ho, compartim en absolut la manera com afrontem la apagada, però sí que compartim, en aquest cas i en aquesta moció ho repeteixo, la necessitat de posar llum a tanta foscor. Per nosaltres, el fet que marxés la llum a quarts d'una del migdia i que no tornés fins dotze hores més tard hauria de servir, més enllà del que recull aquesta moció, per plantejar-nos quines millores s'han d'introduir en el sistema elèctric. Si no som capaços que serveixi per a això, doncs per a poca cosa haurà servit. De fet, quines haurien de ser les millores a introduir el sistema elèctric de l'Estat per evitar un zero elèctric d'aquestes dimensions es pugui repetir? També hauria de servir per harmonitzar millor la generació, per harmonitzar millor el transport, la distribució i la comercialització de l'electricitat procedent de fonts renovables en tot el territori. Perquè més enllà dels interessos poc legítims i difícilment justificables dels dos partits que han governat aquest estat durant dècades, ho deia el company de Bildu, hi ha dues realitats, al final, hi ha dues realitats que tant el Partit Popular com el Partit Socialista els haurien de sacsejar, de fet, els haurien de sacsejar de veritat, que és l'innegable emergència climàtica i segona, i segona, el deure ineludible de respondre amb responsabilitat respecte a l'emergència climàtica.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cómo va a recuperar el Gobierno una política energética...
«Bé, bon vespre diputades i diputats. Gràcies, presidenta. Bé, ara diré una cosa que espero que no se'm tingui en compte, però és que, presidenta, m'estic acostumant a sortir a parlar després de VOX, quan són ells els que porta la iniciativa. Això deu ser l'interès que suscita en aquest hemicicle, però per persistent, ja els dic que no em guanyaran. Mirin, cada vegada que VOX obre la boca per vomitar en contra de les polítiques ambientals és com si visquéssim una escena repetida fins a l'absurd. De fet, és literalment el dia de la marmota, una vegada rere l'altra, negant l'evidència i ignorant la ciència i menyspreant les conseqüències reals que milions de persones no patiran, que milions de persones avui ja pateixen. De fet, després de mesos escoltant aquesta arenga populista de l'extrema dreta, afirmo rotundament en aquest hemicicle que a VOX no li importa ni li interessa res, absolutament res, que tingui a veure amb el present i ni tan sols amb el futur. És més, VOX no només viu engolit en el passat, sinó que explota aquest passat, un passat de combustibles fòssils, un passat de negació, un passat d'irresponsabilitat en majúscules. Avui tornem o tornen VOX a envair aquest hemicicle amb un llençol enorme, tipus moció, on disparen a tort i a dret i ho fan contra tot allò que olori a preservació, a tot allò que olori a acord o a tot allò que olori a estratègia. Una moció que només parla de denunciar, que només parla de derogar, que només parla de suprimir i que, en els millors dels casos, parla de revisar. Però més enllà de la cantarella de VOX, el cert és que en aquest Estat, en el seu Estat, es manté un model energètic i polític que ens allunya, i molt, dels compromisos europeus. Ho hem denunciat des del grup republicà, manta vegades, no? Som molts els qui sabem, també ho hem dit, que, senyores i senyors, aquí la bona notícia..., la mala notícia, és que no hi ha planeta B, però que qui realment està en risc no és aquest planeta, que el planeta seguirà girant, sinó que els qui estem en risc som totes i tots nosaltres i els nostres descendents; també vostès, senyors de Vox i senyores que, encara que no els hi sembli, respiren el mateix aire que totes i tots nosaltres. Aleshores no ens toca altra que assumir responsabilitats després de dècades d'esgotar aquests recursos que potser sí que els hi sembla que són finits però que evidentment no ho són.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del olivar en el contexto de la sobreinstalación de plantas de...
«I ara sí que acabo presidenta, però no vull acabar sense felicitar des d'aquest hemicicle els cinquanta anys de la Denominació d'Origen Protegida de les Garrigues. La primera, la primera DOP reconeguda a l'Estat espanyol, de fet, un any que vostès els hi sonarà, l'any 1975. Enhorabona des d'aquest faristol. No puc fer ho des del Parlament de Catalunya, soc diputada aquí. Enhorabona, doncs, als pagesos valents que fa cinc dècades van voler donar valor a aquest producte, valor a l'oli, valor al seu territori, valor als seus paisatges, valor a la seva gent, però sobretot valor al seu esforç. Han fet història, cinquanta anys. Ara a treballar pel centenari amb una mirada llarga i, sobretot, amb aquelles arrels sempre tan fondes. Res més. Moltes gràcies. Gracias, señora presidenta. Buenas tardes, señoras y señores diputados. Señor Chamorro, yo no sé si se fijan, pero cada vez interpelan menos grupos parlamentarios en esta Cámara. El primer grupo en fijar su posición es el Republicano, imagínese, y me pregunto por qué, erre que erre, siguen ustedes. Estoy aquí intentando poner luz sobre esta cuestión, en contra de su demagogia, de su negacionismo, pero insisto, porque seguro que en persistencia no me ganan.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«A Catalunya tenim 86 clubs nàutics repartits al llarg de la costa, entitats que durant dècades han estat la base de les disciplines marítimes. Han ofert espais per la pràctica esportiva. Han esdevingut també motors d'innovació, de conservació del patrimoni marítim i, molt important, d'integració social, molt important. En definitiva, els esports de mar són una escola de vida que ensenya els nostres joves a conèixer i a respectar el medi natural, a desenvolupar activitats i habilitats físiques i mentals en condicions sovint canviants i sovint imprevisibles, cosa que els nostres joves també els hi va molt bé. Però sobretot aquestes activitats, inculquen uns valors, si em permeten, que no tenen preu, que és la superació personal que és, en aquest món, doncs un valor que és important, que és la perseverança, la responsabilitat ambiental, també senyories del Partit Popular i de Vox, responsabilitat ambiental i també -això va per tot l'hemicicle- la convivència, que també és important. En definitiva, espais de formació, d'integració i de connexió amb el territori.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«Avui el PP ens presenta una proposició de llei amb una justificació, deixin-m'ho dir així, reforçada per l'article 70.1 del Reglament de Costes, on es proposa la limitació màxima d'aquests 700 metres quadrats per les instal·lacions nàutiques esportives amb autorització administrativa, així com la seva ubicació preferentment -i algú m'haurà d'explicar per què- en els extrems de la platja. Doncs mirin, precisament per aquest motiu, des del grup republicà volem posar el focus avui en una de les activitats que formen part ja del patrimoni de vull entendre que tot l'Estat, en qualsevol cas, sí del meu país, que són els esports de mar i els clubs nàutics. Els esports de mar no són només una activitat de competició, no són només una activitat recreativa, sinó que representen molt més. Són una manera de viure, una escola, deixin-m'ho dir així, de valors i una font de connexió directa, directa, amb la natura. Els clubs nàutics, doncs, són els principals promotors d'aquests esports i en el seu conjunt també constitueixen una part imprescindible de l'ecosistema esportiu i, val a dir també, cultural català.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«I per acabar, un parell d'apunts, ara sí, sobre el sistema ES-Alert respecte a l'apagada del 28 d'abril. Un tema també greu, però que, davant de tot el que estem parlant, òbviament, pren importància. Set són les comunitats autònomes, ministre, que no varen poder enviar alertes a la població. De fet, el Centre Nacional d'Emergències i la Direcció General de Protecció Civil van quedar aquell dia parcialment inoperatives. De fet, els grups electrògens de la seu de protecció a Madrid, aquí a Madrid, a la capital d'aquest Estat, van fallar i van deixar òbviament la plataforma inutilitzada. Senyor ministre, el sistema depèn del Ministeri d'Interior. Sabem, sabem que les comunitats autònomes n'han d'executar l'ús. Però el que és evident és que aquesta dependència, que acaba sent una dependència, com no podria ser d'altra manera aquí, que ja ens tenen acostumats, una dependència extremadament centralitzada, entorpeix una resposta ràpida, i no només ràpida, sinó una resposta eficient de les emergències. I la paraula 'emergència' requereix això: respostes ràpides i eficients. Perquè, si no donem respostes ràpides i eficients, és a dir, no entenem que allò és una emergència. Ens agradaria saber com és possible que, en una situació prevista i amb protocols establerts, els sistemes d'emergències alternatius no funcionen? O en aquell cas no funcionessin. Perquè estem parlant de la seu central, recordo, de la protecció civil de tot l'Estat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Vaig acabant. Ara amb un altre escàndol, perquè al final aquesta és la compareixença dels escàndols. L'escàndol de les infiltracions policials en moviments socials i espais de l'esquerra independentista a Catalunya. Vostè mateix, en diverses ocasions en aquest hemicicle o en altres fòrums, ha afirmat que les infiltracions necessiten sempre, i ens ha alertat, sempre necessiten autorització judicial quan es vulneren drets fonamentals, com l'accés a les comunicacions o a domicilis particulars. Ho ha dit obertament. Doncs aquests casos sembla que el contradiuen, senyor ministre, perquè gràcies, gràcies a les informacions periodístiques que els han revelat, els policies destapats, justament, han tingut accés sense control judicial a domicilis particulars, a seus d'entitats i fins i tot a despatxos d'advocats, sense cap autorització judicial, sense cap autorització judicial. També han tingut accés a telèfons mòbils, a adreces de correu electrònic i a bases de dades d'entitats, totes elles legals, tot en base a la relació de confiança establerta en el marc de l'operació d'infiltració. Això ha estat així. Tot plegat, sí, tot plegat és un absurd i no entenem com poden tenir aquestes proves davant, això que li estic dient que ho saben perfectament, i seguir escoltant la resta, sobretot, els independentistes i sobretot l'esquerra independentista del meu país, seguir escoltant per part del seu Govern que no s'ha vulnerat cap dret, que no s'ha vulnerat cap dret humà bàsic i que s'ha respectat la legalitat. Senyor ministre, que totes i tots, anava a dir hem fet la comunió, no ho sé, però en qualsevol cas hem superat l'edat de la comunió. Queda clar que aquestes operacions han estat il·legals i han estat motivades per motius profundament ideològics i prou. I això ho denunciem i ho diem clarament, per motius senzillament de dissidència política, per motius ideològics. I encara, i encara estem esperant respostes. Volem, senyor ministre, que, si us plau, les respongui.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Aquesta proposta de reglament que els explicava segueix les passes absolutament del Govern d'ultradreta de Giorgia Meloni. Ella, que ha intentat establir centres de deportació a Albània, un Govern amb qui vostè mateix, senyor ministre, ha exhibit sintonia, sobretot a l'hora d'aplicar el Pacte de Migració i Asil en reunions com la del passat mes d'abril que es va celebrar a Nàpols. Vostè, senyor Marlaska, es considera una persona europeista? Ho dic perquè, al nostre entendre, perquè ja últimament aquí costa que algú s'assabenti d'alguna cosa, perquè tot és tan extremadament volàtil, però almenys el Grup Republicà així ho entenem. Nosaltres entenem que ser europeista vol dir respectar els valors i respectar els principis fonamentals de la Unió Europea, inclosa sobretot la solidaritat i també el respecte a la dignitat humana. També vol dir enfrontar-se als reptes comuns i fer-ho de forma comuna. Per desgràcia, en l'àmbit migratori, com també en l'àmbit de la crisi de l'euro, hem vist massa vegades una Europa dividida entre el nord i el sud. Des d'aquesta perspectiva, només hi ha espai per a la crítica al Pacte de Migració i Asil. I ho diem així de clar, senyor ministre. I nosaltres, de fet, ho hem expressat com Esquerra Republicana, i ho hem fet, al nostre entendre, de forma coherent a totes les cambres on hem estat representats. Miri, senyor ministre, deixin de fer el joc a l'extrema dreta i a la cultura de la por en l'àmbit migratori. Si us plau, situïn el Govern espanyol al costat dels drets humans i garanteixin, garanteixin que els drets d'aquestes persones es respectin.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«És justament en aquest context d'urgència humanitària, i també, ho vull dir així, d'inacció internacional, que hem rebut amb indignació les notícies que l'Estat espanyol ha incomplert amb els compromisos dacabar amb les transaccions darmes amb destí a Israel. Segons el Centre Delàs, el Govern espanyol ha adjudicat 46 contractes a indústries militars israelianes per valor de mil milions d'euros des del 7 d'octubre de l'any 2023, quan va començar justament l'ofensiva contra la Franja de Gaza. L'últim exemple el vam tenir justament el 16 d'abril, quan l'Estat va tancar un acord per comprar munició israeliana per més de 5 milions d'euros. Senyor ministre, com explica que Espanya mantingui en aquests moments contactes per comprar munició d'empreses israelianes? Tinguem tots clar, tots clar que la impunitat d'Israel ha d'acabar, perquè si no actuem, si no actuem ja, si no actuen, senyor ministre, no serem, no seran testimonis de tot plegat, seran directament còmplices del que està passant, directament còmplices del que està passant. Passo a un àmbit de nou a la intersecció del seu ministeri, també val a dir, d'Exteriors i de nou estretament vinculat al compliment dels drets humans, perquè tot això va, sí, de drets humans. Un àmbit que ens preocupa, val a dir, moltíssim, perquè la lluita contra l'extrema dreta, la defensa de la democràcia, no es fa adoptant l'agenda de l'extrema dreta, no es fa així, no es combat l'extrema dreta agafant i adoptant la seva agenda. I vostès ho estan fent. Ho fan avalant el Pacte Europeu de Migració i Asil. La darrera dècada, milers de persones han mort, han mort intentant creuar la Mediterrània. Moltes altres han mort intentant creuar la frontera de l'Estat espanyol, com va passar el passat mes de juny del 2022, quan almenys 37 persones van morir i més de 200 persones van resultar ferides a la tanca de Melilla. Segons va afirmar Nacions Unides, van ser víctimes de la intervenció de la policia fronterera en tots dos països. En comptes de vetllar pel respecte i el compliment dels drets humans, la Unió Europea ha aprovat un pacte de migració i asil que limita les vies segures, que permet les devolucions col·lectives i que no garanteix en cap cas la solidaritat entre els estats per acollir persones nouvingudes. Miri, que el Partit Popular propiciï un debat sobre aquest tema es deu a motius que entenc tots podem imaginar. Però el que hem de denunciar és que les famílies europees del Partit Popular, però també del Partit Socialista, s'hagin posat d'acord per tirar endavant el pacte de migració i asil. Això sí que és condemnable. I també hem de denunciar que el Partit Socialista ens vingui a defensar, senyor ministre, les bondats d'aquest pacte, com ja han fet en diverses comissions parlamentàries.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Gaza ja pràcticament no existeix. Quasi no hi queden escoles. Quasi no queden hospitals, refugis. La gent hi malviu, hi malviu atrapada entre els crims de guerra atroços d'Israel i, evidentment, també el bloqueig d'Egipte. A dia d'avui, a Gaza s'està cometent, de fet, un genocidi davant del silenci de bona part de la comunitat internacional. Un genocidi que se suma al del desplaçament forçat de la població i a l'ús d'ajuda humanitària com a mecanisme de guerra. I la pregunta és molt clara, i alhora molt simple, què hem de fer davant de tot això? Què hem de fer? Perquè és evident que no estem fent prou. A la llum dels crims que estem veient cada dia, penjar-se medalles, a mi personalment se'm fa extremadament ridícul. Evidentment, l'Estat d'Israel ha de ser jutjat pels crims contra la humanitat que ja fa temps que investiga el Tribunal Penal Internacional. Hem de reivindicar, senyor ministre, el sistema multilateral i exigir a tots els estats de la Unió Europea que compleixin, que compleixin amb les tres ordres de detenció emeses. També hem d'exigir que se segueixin posant damunt la taula solucions polítiques. El Govern ha d'exigir a la Unió Europea que forci ja un alto el foc a Gaza i després impulsi una pau justa per tot Palestina. Per aconseguir-ho, Espanya ha de condicionar tot acord en cimeres europees establir mesures de pressió a Israel, ho ha de fer així, no n'hi ha una altra, incloent-hi la suspensió de l'acord d'associació que es va discutir justament ahir a Brussel·les. També l'embargament d'armes, extremadament important, i l'establiment de sancions en sectors estratègics. Fins que no estiguem fent tot això, senyores i senyors diputats, fins que no estiguem fent tot això, sens dubte, no en tinguin cap dubte, no estarem fent prou.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Permitirá el Gobierno que los ayuntamientos dispongan de recursos para atender a la ciudadanía?
«Sí, senyora Montero. Però no deixen de ser excuses. Miri, al final la política fiscal del PSOE és de tot menys una política valenta. No han reformat la llei Montoro, que és justament la llei que va instal·lar l'austeritat a Espanya i que impedeix que els ajuntaments facin ús dels seus propis romanents. No han presentat la regla de despesa pel 2025 i, quan ho han fet en exercicis anteriors, han exigit una disciplina fiscal als ajuntaments que ni tan sols vostès, com a administració general de l'Estat, compleixen. I tres, i més greu, no han augmentat els recursos per als ajuntaments en un 13 %, com van prometre i com els corresponen als ajuntaments. Miri, entre els romanents i els recursos que deuen als ajuntaments, estem parlant, vicepresidenta, de més de 45 mil milions d'euros. S'imagina què podrien fer els ajuntaments amb tots aquests recursos? Perquè una servidora sí s'ho imagina. Per exemple, ampliar el parc públic d'habitatge, per exemple, cosa que vostès i els seus socis pregonen contínuament. Miri aquests recursos, vicepresidenta, beneficiarien tots els ajuntaments, tots, sí, de tots els colors polítics, també els seus ajuntaments, perquè en té, també els seus. Senyora ministra, li demano, prou excuses, siguin valents, reformin d'una vegada per totes la llei Montoro, facin-ho, perquè, si no ho fan, seran recordats per tot allò que no van fer i no per allò que sí van fer. Siguin valents.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Permitirá el Gobierno que los ayuntamientos dispongan de recursos para atender a la ciudadanía?
«Gràcies, presidenta. Molt bon día, vicepresidenta. És una constant rebre alcaldes i regidors del nostre país queixant-se de la falta de recursos per dur a terme la despesa que els seus ciutadans mereixen. En aquest cas, la realitat és clara: als ajuntaments se'ls imposa una rigidesa fiscal que els impedeix fer ús dels seus propis recursos per invertir en habitatge, per invertir en despesa social o per invertir en les seves infraestructures. I no només això, senyora vicepresidenta, sinó que, a més a més, l'Estat no els ha transferit els recursos que els pertoquen en base al creixement de l'economia l'any 2024. Per això li preguntem, vicepresidenta, com pensa pal·liar aquest infrafinançament als ajuntaments? Gracias, presidenta. Muy buenos días, vicepresidenta. Es una constante recibir a alcaldes y regidores de nuestro país quejándose de la falta de recursos para llevar a cabo el gasto que sus ciudadanos se merecen. En este caso, la realidad es muy clara: los ayuntamientos tienen impuesta una rigidez fiscal que les impide hacer uso de sus propios recursos para invertir en vivienda, para invertir en gasto social o para invertir en sus infraestructuras. Y no solo eso, señora vicepresidenta, sino que además el Estado no les ha transferido los recursos que les corresponden en base a la economía del año 2024. Y por eso le preguntamos, vicepresidenta: ¿Cómo tiene pensado paliar esta falta de financiación de los ayuntamientos?»