Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
4.357 declaraciones · página 48 de 146
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2026, de 3 de febrero, para la revalorización de las pensiones públicas y otras medidas...
«Senyories, es confirma cada dia que ser espanyols als catalans ens ha penalitzat i ens penalitza en tots els àmbits de la nostra vida. I quan, com ara, a Catalunya també hi ha un govern espanyolitzat com el del president Illa, el que tenim és la normalització de la penalització, o sigui, doble penalització. Una doble penalització que afecta independentistes i no independentistes, una doble penalització que afecta tothom, però especialment a la classe mitjana i treballadora. I saben què? Que d'aquesta recepta, de la recepta Sànchez, de la recepta Illa, de la recepta espanyola, cada dia som més els que n'estem ben tips i diem alt i clar que ja n'hi ha prou. Visca Catalunya lliure! Gràcies. Gracias, presidente. Buenos días, señorías. Tal y como pasó en 2025, el Gobierno de Sánchez ha tenido que aprobar dos reales decretos leyes para revalorizar las pensiones; dos para revalorizar las de 2025 y dos reales decretos leyes para revalorizar las de 2026. ¿Y saben por qué dos reales decretos leyes cada año? Pues, primero, por incapacidad, por la incapacidad multirreincidente de este Gobierno para aprobar presupuestos. Y, en segundo lugar, por ineptitud, por la ineptitud de ese mismo Gobierno; una ineptitud atribuible, el año pasado, a la incompetencia y a la que, este año, hay que añadir la torpeza, la torpeza de reiterar el error. Hablar de incapacidad, de ineptitud, de incompetencia y de torpeza es ser muy generoso, porque sabemos lo que pasó con la convalidación del anterior real decreto ley. Y con eso se hace evidente que todo ello solo puede responder a la irresponsabilidad, a la irresponsabilidad del Gobierno de un superviviente, de un superviviente ciertamente con un manual de resistencia, sí, pero este manual solo funciona para él. La irresponsabilidad de un superviviente con un Gobierno a la deriva que hace aguas y que no navega hacia tierra firme, al contrario, lleva al naufragio personal y colectivo de nuestro país, Cataluña. Todo eso con la complicidad de la carta de navegación españolizadora del Gobierno de Illa. Cataluña no se lo merece.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2026, de 3 de febrero, para la revalorización de las pensiones públicas y otras medidas...
«I en el cas concret de les pensions, treballem per la seva veritable revalorització. Una revalorització avui només possible en unes pensions territorialitzades, o sigui, i en el nostre cas, ajustades al cost de la vida a Catalunya. Perquè ara el que passa és que el poder adquisitiu dels nostres pensionistes està per sota del de bona part dels pensionistes de la resta de l'Estat. I aquesta és una injustícia que cal revertir. Com cal revertir i compensar el deute històric que, en matèria de pensions, també pateix Catalunya. Un deute resultat del diferencial entre el que han aportat al llarg dels anys els treballadors catalans a la caixa de la Seguretat Social amb les seves cotitzacions i el que han rebut els catalans en pensions i prestacions durant el mateix període. Aquest decalatge entre el que s'ha aportat des de Catalunya a la Seguretat Social espanyola i el que aquesta ha tornat en prestacions i pensions durant les quatre darreres dècades, segons la Comissió d'Estudi del Deute Històric del Parlament de Catalunya, és de 30 000 milions d'euros. I això és el que avui també reclamem des de Junts per Catalunya. Hi seran vostès, senyora Mínguez i senyora Vidal? Hi seran, el Partit Socialista de Catalunya i els Comuns, en aquesta reclamació, si els preocupen tant els catalans?»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2026, de 3 de febrero, para la revalorización de las pensiones públicas y otras medidas...
«Avui torna a caure la mentida. Avui torna a quedar clar que Junts per Catalunya no estem ni hem estat mai en contra de revaloritzar les pensions. Senyora Vidal, senyora Mínguez, sense assenyalaments sobrers i sense vehemència gratuïta, si aquesta revalorització no s'ha fet en temps i forma, generant incertesa i fent patir a la gent i si avui no aproven el reial decret llei 2/2026, només és culpa del mal fer i de l'abús del seu govern, del Govern d'Espanya, no de Junts per Catalunya, que només farà un no. Per cert, en política tan legítim com un sí. Un no argumentat com el que vam fer fa un mes. Un no argumentat com el que ha fet la diputada Madrenas. Un no per poder fer un sí a una solució més justa. Un no per poder fer un sí a un futur millor. Deia el passat 27 de gener des d'aquí mateix, la nostra portaveu, Míriam Nogueras, que a Junts, amb el lideratge del president Puigdemont, treballem per remuntar Catalunya, defensant amb il·lusió un model de país, des del rigor, des de l'esperança, des de l'ambició, un model de país que vol anar més enllà dels subsidis, que vol deixar enrere la dependència d'un estat colonitzador, extractor i incomplidor. Defensar un model de país que valora l'esforç, el treball i la constància, el model d'una Catalunya amb serveis de primera, connectada, comunicada i innovadora, amb una fiscalitat justa i econòmicament competitiva, que fa viables els negocis, que crea llocs de treball, que genera riquesa per distribuir-la. Una Catalunya socialment avançada, de drets però també de deures. Un país segur i solidari, que ofereix oportunitats a tothom, que fa funcionar l'ascensor social i que garanteix l'estat del benestar. Un model de país que també protegeix i enforteix la seva llengua i la seva cultura. En definitiva, un país de llibertat i de llibertats. Aquesta és la Catalunya que Junts volem i per la qual treballem.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2026, de 3 de febrero, para la revalorización de las pensiones públicas y otras medidas...
«Gràcies, president. Bon dia, senyories. Tal com va passar el 2025, el govern Sánchez ha necessitat aprovar dos reials decrets lleis per revaloritzar les pensions, dos reials decrets llei per revaloritzar les del 2025 i dos reials decrets llei per revaloritzar les del 2026. I sabem per què dos reials decrets llei cada any? Doncs, primer, per incapacitat, per la incapacitat multireincident d'aquest govern per aprovar pressupostos i, segon, per ineptitud, per la ineptitud del mateix govern, una ineptitud atribuïble l'any passat a la incompetència i a la qual aquest any cal afegir-hi la torpesa, la torpesa de reiterar en l'error. I parlar d'incapacitat, d'ineptitud, d'incompetència i de torpesa és ser molt generós, perquè sabent el que passarà amb la convalidació de l'anterior reial decret llei, es fa evident, es fa evident que és que tot plegat només pot respondre a la irresponsabilitat. La irresponsabilitat del govern d'un supervivent, d'un supervivent certament, amb un manual de resistència, sí, però que aquest manual només funciona per ell. A la irresponsabilitat d'un supervivent amb un govern a la deriva que fa aigua i que no navega cap a terra ferma. Al contrari, porta al naufragi personal i col·lectiu del nostre país, Catalunya. I tot això amb la complicitat de la carta de navegació espanyolitzadora del govern Illa. Mirin, Catalunya no s'ho mereix.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«Y, mientras nosotros seguimos con los problemas, otros países avanzan. En cinco años, Canadá -en los años en que hemos estirado una medida excepcional convertida en norma- ha reducido trabas e impuestos, ha incentivado la construcción y ha garantizado la seguridad jurídica. Resultado: 1 300 000 viviendas nuevas y una caída del 21 % de los precios. A más vivienda, a más oferta, menos presión. Con menos propaganda y más trabajo, las cosas sí que funcionan. Sin embargo, aquí seguimos atrapados en medidas temporales transformadas en eternas, con parálisis políticas y con discursos que no resuelven nada. Y, mientras tanto, tanto inquilinos como propietarios siguen sufriendo. Esto no va de enfrentar a unos contra otros; va de compartir soluciones. Una sociedad justa no divide; protege y resuelve. Las familias vulnerables necesitan estabilidad real, no prórrogas eternas de un año a otro. Y los propietarios necesitan seguridad, no ser los encargados involuntarios de una política social que el Gobierno no quiere asumir. Por todo esto, no, no vamos a validar una excepcionalidad eterna ni una injusticia estructural, sobre todo cuando existen alternativas que beneficiarían a todo el mundo. La política tiene que proteger, dar esperanza y garantizar la dignidad; lo que no puede hacer es utilizar a la gente como instrumento y generar muchos más problemas de los que resuelve. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«Y, si hablamos de responsabilidades, hay que hablar de viviendas vacías. Hace años que ustedes proclaman que son la solución, pero no han movido ni un dedo para movilizarlas; no han dibujado un mapa detallado ni ningún mecanismo para activarlas. En Cataluña hay 90 000 viviendas vacías movilizables a día de hoy, mientras que hoy nos hablan de unos 13 000 desahucios suspendidos. ¿No les chirría todo esto? Hay 90 000 viviendas movilizables por 13 000 desahucios suspendidos, sin contar los de la Sareb que tiene Cataluña. El Gobierno tiene que dejar de perder el tiempo, tiene que arremangarse; pero no, son más de eslóganes que de hacer el trabajo. Y, a pesar de todo, la solución ya existe, no requiere ningún nuevo decreto, señor ministro. Si realmente disponen de 300 millones de euros para proteger a las familias vulnerables, podrían utilizar una figura muy simple: en todo desahucio donde se declare a un inquilino vulnerable, que el Estado pague la deuda que no ha podido pagar el inquilino y se haga cargo de ese alquiler mientras dure la situación de vulnerabilidad. Si ustedes pagan, el juez cierra el procedimiento. Si el Gobierno quiere, puede evitar cualquier tipo de desahucio innecesario sin cargar el peso a los propietarios. Como se ha hecho toda la vida, señor ministro, es una fórmula que ya existe, que funciona, que es legal y que es justa; solo requiere una buena gestión y tener en cuenta la responsabilidad, cosas que este Gobierno no ha demostrado hacer en seis años.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«Y, en paralelo, las okupaciones. Hay comunidades de vecinos que hace años que conviven en situaciones insostenibles y con un montón de riesgos, problemas de convivencia rotos, y les dejan sin ninguna solución. ¿Qué les importará a los vecinos de un okupa que les está amargando la vida si el propietario del piso tiene uno o tiene diez? ¿Qué les importará? El problema es la seguridad, la convivencia, la dignidad en los barrios. El criterio sobre el número de viviendas no resuelve absolutamente nada; se resuelve actuando, y ustedes no han estado dispuestos a hacerlo en seis años. A todo esto, se suma otra incoherencia: la suspensión de los desahucios. Un inquilino que ingresa 1600 euros queda totalmente exento de pagar nada, pero muchos otros que cobran un poco más, que superan con dificultad 2800, se encuentran con que no entran. Los datos indican que ningún hogar debería destinar más del 30 % de sus ingresos a la vivienda. Entonces, ¿por qué algunos ni siquiera pagan ese porcentaje mientras que hay otros que tienen que pagarlo todo? Esta frontera artificial no protege mejor; al contrario, castiga a la clase trabajadora, que se rompe la espalda para llegar a fin de mes. No es justo que quien hace sacrificios reciba menos protección que aquel que queda ligeramente por debajo de un umbral que está muy mal planteado.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«Recordemos de dónde venimos. El real decreto ley de 2020 nació en plena pandemia, en una situación de parálisis global sin precedentes. Suspender temporalmente los desalojos fue justo y ponderado, una medida excepcional en un momento excepcional. Pero han pasado seis años desde entonces, y si, como dice el Gobierno de España, va como un cohete, ¿por qué siguen gobernando como si estuviéramos en una pandemia permanente? ¿Por qué prorrogan medidas que solo tenían sentido en aquel contexto extraordinario? En todos estos años, el Gobierno no ha sido capaz de presentar alternativas, no ha fortalecido el parque público ni el privado, no ha realojado a esas familias vulnerables, no ha creado itinerarios de acompañamiento para salir de la provisionalidad. Lo único que han hecho ha sido cargar su responsabilidad sobre los privados, hacer pagar a otros su incompetencia, convertir una medida excepcional en una penitencia indefinida para los propietarios, sobre todo para los pequeños propietarios, que llevan años asumiendo un coste que no les corresponde. Algunos, hace tres, cuatro o cinco años que no cobran el alquiler. Y lo peor es que, mientras ellos sufren ese desgaste, los inquilinos vulnerables no progresan hacia una solución real, atrapados indefinidamente en un sistema que no les garantiza ningún futuro. Este es su doble fracaso: unos sufren porque se les impone una obligación que no es suya y los otros porque el Gobierno no ha sido capaz de ofrecerles ninguna salida estable en seis años.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«Moltes gràcies. Muchas gracias. Muy buenos días, señor ministro. Una vez más nos hallamos ante la peor forma de gobernar, la peor que puede existir. No solo repiten una mala práctica política con otra ley ómnibus, sino que están forzando las costuras del respeto democrático hasta un punto que ningún Gobierno responsable debería permitirse. Y, si no fuera suficiente, juegan con el sufrimiento de las personas como instrumento político. Hace un mes mezclaron la actualización de pensiones, que compartimos, con ocupaciones y suspensiones de desalojos, que no compartimos, en un único decreto. Ya les advertimos que, todo junto, no íbamos a votarlo a favor, y hoy repiten la misma operación. Es perverso y, sobre todo, una falta de respeto indecente hacia la ciudadanía. Sí, hoy han separado las pensiones, pero vuelven a mezclar medidas sociales que sí que avalaríamos con okupaciones y suspensiones que no podemos aceptar. (El señor ministro ministro de la Presidencia, Justicia y Relaciones con las Cortes, Bolaños García, hace gestos negativos). Ningún Gobierno responsable comete el mismo error dos veces. Esto ya no solo es improvisación, es chantaje político. Y ustedes no pueden seguir haciendo como si tuvieran la mayoría, forzando votaciones a base de mezclar temas para que cuadren sus números. Habrían tenido tiempo de sobra para poder rectificar, y no lo han hecho. Por eso les volvemos a decir lo mismo: pensiones, sí; escudo social, sí; ocupaciones, no.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«I mentre aquí es perllonguen els problemes, altres països avancen. Canadà, en els mateixos cinc anys en què aquí hem estirat una mesura excepcional, convertida en norma, ha reduït traves i impostos, incentivant la construcció i garantit la seguretat jurídica. Resultat? Un milió tres-cents mil habitatges nous en cinc anys i una caiguda del 21 per cent dels preus. Més habitatge, més oferta, menys pressió. Amb menys propaganda i més feina, les coses sí funcionen. Aquí, en canvi, continuem atrapats en mesures temporals, transformades en eternes, amb paràlisi política i amb discursos que no resolen res. I mentrestant, tant llogaters com propietaris continuen patint. Això no va d'enfrontar uns contra altres, va de compartir solucions. Una societat justa no divideix, protegeix i resol. Les famílies vulnerables necessiten estabilitat real, no pròrrogues eternes d'any en any, i els propietaris necessiten seguretat, no ser els encarregats involuntaris d'una política social que el govern no vol assumir. Per tot això, no. No validarem una excepcionalitat eterna ni una injustícia estructural, sobretot quan existeixen alternatives que beneficiarien tothom. La política ha de protegir, donar esperança i garantir dignitat. El que no pot fer és utilitzar la gent com a instrument i generar molts més problemes dels que resol.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«I si parlem de responsabilitats, cal parlar d'habitatges buits. Fa anys que vostès proclamen que són la solució, però no han mogut ni un dit per mobilitzar-los. No han dibuixat un mapa detallat ni cap mecanisme per activar-los. A Catalunya hi ha 90 000 habitatges buits mobilitzables avui, mentre avui ens parlen d'uns 13 000 desnonaments suspesos. No els grinyola tot això? Noranta mil habitatges mobilitzables avui per 13 000 desnonaments suspesos? I sense comptar amb els 13 000 de la Sareb que té a Catalunya. El Govern s'ha de deixar de romanços, arremangar-se i treballar dur, però no. Són més d'eslògans llaminers que ha de fer la feina. I malgrat això, senyora Belarra, escolti... Ah, no, no hi és. Bé, i malgrat això, la solució ja existeix. No requereix cap nou decret, senyor ministre. Si realment disposen de 300 milions d'euros per protegir les famílies vulnerables, poden usar la figura de l'enervació. És simple: En tot desnonament on es declari el llogater vulnerable, l'Estat pot anar i pagar el deute que no ha pogut pagar el llogater i fer se càrrec del lloguer mentre duri la situació de vulnerabilitat. Si vostès paguen, el jutge tanca el procediment. Si el Govern vol, pot evitar qualsevol desnonament i sense carregar injustament el pes sobre els propietaris, com s'ha fet tota la vida, vaja, senyor ministre. Aquesta fórmula ja existeix, funciona, és legal i és justa. Només requereix gestió, és clar, voluntat i responsabilitat. Les tres coses que aquest Govern no ha demostrat en sis anys.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«I, paral·lelament, les okupacions. Hi ha comunitats de veïns que fa anys que conviuen amb situacions insostenibles: llum punxada, risc d'incendi, inseguretat, baralles i convivència trencada i els deixen sense cap solució. Què els importarà als veïns d'un okupa que els està amargant la vida si el propietari del pis en té un o en té deu? Què els importarà? El problema és la seguretat, la convivència, la dignitat als barris, el criteri sobre el nombre d'habitatges no resol res. El que resol és actuar, cosa que no han estat disposats a fer durant sis anys. A tot això, s'hi suma una altra incoherència: amb la suspensió de desnonaments, un llogater que ingressa 1700 euros queda totalment exempt de pagar res, però molts altres que cobren una mica més -superen amb prou feines els 1800- han d'assumir tot el lloguer. Que, per cert, és més car que mai. Les recomanacions ètiques indiquen que cap llar hauria de destinar més del 30 per cent dels ingressos a l'habitatge. Llavors, per què alguns ni tan sols paguen aquest percentatge mentre altres ho paguen tot? Aquesta frontera artificial no protegeix millor. Al contrari, castiga la classe treballadora que es trenca l'esquena per arribar a final de mes. No és just que qui fa sacrificis rebi menys protecció que qui queda lleugerament per sota del llindar molt mal plantejat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«Recordem d'on venim. El reial decret llei 8/2020 va néixer en plena pandèmia, en una situació de paràlisi global sense precedents. Suspendre temporalment desnonaments va ser una mesura justa i ponderada, una mesura excepcional en un moment excepcional. Però han passat sis anys, d'això. I si, com diu el Govern d'Espanya va com un coet, si tot va tan bé, per què segueixen governant com si fóssim en una pandèmia permanent? Per què prorroguen mesures que només tenien sentit en aquell context extraordinari? En tots aquests anys, el Govern no ha estat capaç de generar alternatives. No ha reforçat el parc públic ni el privat, no ha reallotjat aquestes famílies vulnerables. No han creat itineraris d'acompanyament per sortir de la provisionalitat. L'únic que han fet és carregar la seva responsabilitat sobre els privats, fer pagar a altres la seva incompetència, convertir una mesura excepcional en una penitència indefinida per als propietaris, sobretot petits propietaris, que porten anys assumint un cost que no els correspon. Alguns fa tres, quatre o cinc anys que no cobren el lloguer. I el pitjor és que mentre ells pateixen aquest desgast, els llogaters vulnerables tampoc avancen cap a una solució real, atrapats indefinidament en un sistema que no els garanteix cap futur. Aquest és el seu doble fracàs. Uns pateixen perquè se'ls imposa una obligació que no és seva i els altres, perquè el govern no ha estat capaç d'oferir-los cap sortida estable en sis anys.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«Moltes gràcies. Molt bon dia, senyor ministre. Un cop més ens trobem davant la pitjor forma de governar. La pitjor que pot existir. No només repeteixen una mala pràctica política amb una altra llei òmnibus, sinó que estan forçant les costures del respecte democràtic fins un punt que cap govern responsable hauria de permetre's. I per si no fos prou, juguen amb el patiment de la gent utilitzant-lo com a instrument polític. Fa un mes van barrejar en un únic decret l'actualització de pensions, que compartim, amb ocupacions i suspensions de desnonaments que no compartim. Els vam advertir que tot barrejat no ho votaríem a favor. I avui repeteixen la mateixa operació. És pervers i, sobretot, una indecent manca de respecte cap a la ciutadania. Sí, avui han separat les pensions, però tornen a barrejar mesures socials que si avalarien amb ocupacions i suspensions que no podem acceptar. Cap govern responsable comet el mateix error dues vegades. Això ja no és improvisació, és xantatge polític. I vostès no poden seguir fent com si tinguessin majoria, forçant votacions a base de barrejar temes per fer quadrar els seus números. Havien tingut temps de sobres per rectificar i no ho han volgut fer. Per això els tornem a dir el mateix: pensions sí; escut social, sí; okupacions? No.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2026, de 27 de enero, de ayudas a las víctimas de los accidentes ferroviarios de Adamuz...
«Termino, señor presidente -cumpliré con mi palabra-, haciendo un último comentario. En la comparecencia del ministro en la comisión y también a algún otro diputado les dije: No es Gélida, señor ministro, es Gelida. En el real decreto ponía Gelida; en cambio, ha habido una corrección nueva y se vuelve a poner Gélida. Y el presidente también ha dicho Gélida, porque debe de ser que es lo que tiene escrito en alguno de estos documentos. Aquí debe de haber alguna mano negra, y no sé si es la misma que está castellanizando los topónimos catalanes en las autopistas de Cataluña, donde están quitando unos carteles y poniendo otros. No sé si es la misma mano negra. Pero, en cualquier caso, todo da una imagen de la Administración española bastante lamentable, sinceramente. Gracias.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2026, de 27 de enero, de ayudas a las víctimas de los accidentes ferroviarios de Adamuz...
«Por tanto, a ustedes, les guste o no, estos accidentes los ponen en evidencia. La gestión no era suficientemente adecuada como para intentar minimizar los riesgos de accidentes, no evitarlos al cien por cien, obviamente. En consecuencia, hay que tomar nota de lo ocurrido, no solo intentar salir aquí a dar el mensaje de que ustedes tienen sensibilidad y atienden a las familias; hay que tomar nota de todo eso y corregir, porque, si no, ¿cómo se explica que ahora en Cataluña aparezcan tantas limitaciones de velocidad? Ustedes dijeron un día que la sensibilidad de los maquinistas se ve afectada por la muerte de sus compañeros. Por supuesto, sí; pero ¿es que acaso se tapaban esos avisos? ¿O es la sensibilidad de los maquinistas? Pues bien, todo el mundo en el sector ferroviario sabe que siempre ha habido muchas limitaciones que han estado tapadas; que, cuando han arreglado dos o tres, han aparecido cuatro o cinco problemas. Algunos esperaron una solución durante veinte años y algunos decían que también influye el presupuesto que tenían para hacer una cosa u otra. Por tanto, tomen nota de todo eso y corrijan. Y también, en el caso de Cataluña, hagan un traspaso como Dios manda a la Generalitat de Catalunya, integral. Lo explicaba el otro día. El diccionario dice que el traspaso es pasar una cosa de un lado a otro o pasar de un lado a otro una cosa. Pues escuchen: hacer un traspaso para pasar de Renfe a una empresa participada mayoritariamente por Renfe, para que el operador sea Renfe, no es un traspaso ni es pasar las cosas de un lado a otro, es mantener el control y el modelo centralista. Está clarísimo, es así, y no hace falta que nadie disimule más; es una evidencia.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2026, de 27 de enero, de ayudas a las víctimas de los accidentes ferroviarios de Adamuz...
«Pero el accidente de Gelida era evitable. Ya lo expliqué en algún otro momento. Se dijo que el muro se cayó por la lluvia. Pues miren, no, no fue culpa de la lluvia, fue culpa de que los muros y los taludes tienen drenajes y, si no se mantienen bien, si no hay un mantenimiento preventivo y predictivo, con el paso de los años, si los drenajes no funcionan o si la lluvia se acumula, el muro o el talud se puede caer. Este accidente es calcado al de noviembre de 2008, el de la R4 de ADIF y Renfe en Vacarisses: también se dijo que fue por la lluvia, y no era culpa de la lluvia. Por tanto, la reflexión es que sí hay que socorrer y ayudar a las víctimas y a sus familias, evidentemente, pero quizás también lo que haga falta sea intentar que los accidentes no sucedan. No hay un escenario de accidentes cero, obviamente, o de seguridad al cien por cien, que no existe, pero se pueden hacer cosas. Y yo le dije al ministro no hace mucho que se podía hacer un buen mantenimiento predictivo y preventivo, y no se hacía; que se podía atender a los avisos de los maquinistas de una forma diligente, y no se hacía; que se podía dotar presupuestariamente de forma adecuada el mantenimiento de este tipo de infraestructuras, suficiente, y no se hacía.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2026, de 27 de enero, de ayudas a las víctimas de los accidentes ferroviarios de Adamuz...
«Nosotros también queremos decir que, en estas situaciones, cuando se formulan posiciones políticas, también es muy importante -y creemos que forma parte de ese acompañamiento- no utilizar a las víctimas, no utilizar el drama ni la emoción terrible del drama, que ha sido el caso en estos dos accidentes. Como hemos dicho en otros momentos también, hay que ayudar a las víctimas cuando ha ocurrido el accidente, pero también hay que hacer una reflexión pública y política. Decía que nosotros hemos hecho una reflexión parecida a la que haré ahora o en otro momento. Son dos accidentes totalmente diferentes, también en el número de víctimas. El de Adamuz, en Córdoba, es el que ha tenido más víctimas mortales y heridos. En este caso hay una investigación que todavía no se ha cerrado, que está abierta, y esperamos que se pueda cerrar lo antes posible y que, en función del resultado de la investigación -esperemos que llegue pronto, que sea transparente, total y veraz y que tenga solvencia-, podamos extraer las conclusiones que toquen.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2026, de 27 de enero, de ayudas a las víctimas de los accidentes ferroviarios de Adamuz...
«Per acabar, senyor president, com veu, compliré la paraula, un últim comentari. A la compareixença del ministre a la comissió i també d'algun altre diputat, els vaig dir: Escolti'm, no és Gèlida, senyor ministre, no és Gèlida. És Gelida. En el Reial decret està ben posat Gelida. En canvi, hi ha una correcció d'errades del mateix decret i tornen a posar Gèlida i el meu president també ha dit Gèlida, perquè ho deu tenir anotat d'algun d'aquests documents. Aquí hi deu haver alguna mà negra i no sé si és la mateixa mà negra que està castellanitzant els topònims catalans a les autopistes de Catalunya, que estan traient uns cartells i posant-ne uns altres. No sé si és la mateixa mà negra, però en tot cas, tot plegat dona una imatge de l'administració espanyola bastant lamentable, sincerament. Gràcies. Gracias, señor presidente. Creo que no agotaré el tiempo. Estamos aquí debatiendo la aceptación de un real decreto de ayudas a las víctimas de los dos accidentes. Obviamente, es un tema trágico y lamentable. Todos hemos manifestado nuestra solidaridad y proximidad a todas las familias. Son 210 víctimas, un número muy importante; algunas han perdido un familiar y otras han tenido daños físicos, psicológicos o de otro tipo, y, en este caso, lo que hace falta es estar a su lado y que el sector público -bienvenidos a la teoría de Junts per Catalunya de siempre- no espere a que los seguros o las compañías privadas reaccionen para que las víctimas puedan recibir una ayuda. Por tanto, el contenido del decreto, en principio, es positivo.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2026, de 27 de enero, de ayudas a las víctimas de los accidentes ferroviarios de Adamuz...
«Vostès van dir un dia: la sensibilitat dels maquinistes, que estan afectats per la mort dels seus companys i segur que estan afectats per la mort dels seus companys. Però és que estaven tapades o és que és la sensibilitat dels maquinistes? Bé, tothom dins del sector ferroviari sap que sempre hi ha hagut moltes limitacions que han estat tapades, que quan n'han arreglat dos o tres, n'han aparegut quatre o cinc. Que n'hi ha que tenien vint anys que portaven pendent d'arreglar-se i que, ADIF moltes vegades deia que ells tenien el pressupost que tenien per anar a fer alguna coseta. Per tant, prenguin nota de tot això i corregeixin i corregeixin. I també, en el cas de Catalunya, clarament facin un traspàs com Déu mana a la Generalitat de Catalunya, un traspàs integral. Jo explicava l'altre dia que al diccionari 'traspàs' diu que 'és passar una cosa d'una banda a l'altra o de passar una cosa d'un lloc a un altre'. Doncs escolti, fer un traspàs per passar de Renfe a una empresa participada majoritariament per Renfe perquè l'operador sigui Renfe, això no és un traspàs ni és passar les coses d'una banda a l'altra. És mantenir el control i el model centralista. I això és claríssim que és així i, per tant, no cal que ningú dissimuli més ja. És una pura evidència.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2026, de 27 de enero, de ayudas a las víctimas de los accidentes ferroviarios de Adamuz...
«I, per tant, la reflexió és sí, cal socórrer, ajudar a les víctimes i a les seves famílies, evidentment, però potser també el que cal és intentar preveure que els accidents no succeeixin. No hi ha un escenari d'accidents zero, òbviament, o de seguretat cent per cent, però es poden fer coses, es poden fer coses. I jo li vaig preguntar al ministre no fa massa: Es pot fer un bon manteniment predictiu i preventiu, i no es feia. Es pot atendre els avisos dels maquinistes d'una forma diligent, i no es feia. Es pot dotar pressupostàriament el manteniment d'aquest tipus d'infraestructures de forma adequada, suficient, i no es feia. I, per tant, vostès els agradi o no, aquests accidents els posen en evidència que la gestió no era una gestió prou adequada com per intentar minimitzar els riscos d'accidents. No evitar-los al cent per cent, òbviament. I, per tant, han de prendre nota de tot això, no només intentar sortir aquí a donar el missatge de que vostès són sensibles i atenen a les famílies, sinó també prendre nota de tot això i corregir. Perquè si no, com s'explica que ara, en el cas de Catalunya, per exemple, apareguin tantíssimes limitacions temporals de velocitat?»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2026, de 27 de enero, de ayudas a las víctimas de los accidentes ferroviarios de Adamuz...
«Deia que nosaltres hem fet una reflexió semblant a la que faré ara en algun altre moment de que són dos accidents totalment diferents, també en el nombre de víctimes. El de Ademuz de Córdoba, evidentment, és el que ha tingut més víctimes mortals i més ferits. I, en aquest cas, hi ha una investigació encara no tancada, oberta, que esperem que es pugui tancar quan abans millor i que, en funció del resultat de la investigació, que esperem que sigui aviat, que sigui transparent, que sigui total, que sigui veraç, que tingui solvència, doncs esperem poder treure'n les conclusions que pertoqui. Però el de Gelida era un accident evitable. Jo ja vaig explicar en algun altre moment que quan es va dir que aquell mur que va caure allò era culpa de la pluja, escolti, no, no és culpa de la pluja. És culpa de que els murs i els talussos, que tenen drenatges, si no estan ben mantinguts i no hi ha un manteniment preventiu i predictiu, doncs, amb el pas dels anys, si els drenatges no funcionen, si la pluja s'acumula, efectivament, el mur o el talús pot caure. Aquest accident era un accident calcat al d'accident d'ADIF i Renfe de Vacarisses de l'R4 del novembre del 2008. I també es va dir que era de la pluja i no era culpa de la pluja.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2026, de 27 de enero, de ayudas a las víctimas de los accidentes ferroviarios de Adamuz...
«Gràcies, senyor president. Crec que no esgotaré el temps. Bé, estem aquí debatent l'acceptació d'un reial decret d'ajudes a les víctimes, les víctimes de dos accidents. La veritat és que, òbviament, és un tema tràgic i lamentable. Tots hem manifestat la solidaritat i la proximitat amb totes les famílies. Són 210 víctimes. És un nombre molt important. Algunes que han perdut un familiar, algunes que han tingut danys físics, psicològics o d'altres tipus. I, en aquest cas, el que requereix, òbviament, és estar al seu costat i que el sector públic, benvinguts a la teoria de Junts per Catalunya de sempre, que no s'havia d'esperar a les assegurances o a les companyies privades perquè les víctimes poguessin rebre una ajuda i, per tant, escolti, el contingut del decret, en principi, és un contingut positiu. Nosaltres també ens agrada dir que, en aquestes situacions, també és molt important i creiem que forma part d'aquest acompanyament no utilitzar les víctimes, no utilitzar el drama, l'emoció terrible del drama que ha sigut aquests dos accidents a l'hora de formular posicionaments polítics. Bé, hem dit en altres moments també, i crec que s'escau, perquè una cosa és ajudar a les víctimes quan ha passat l'accident, però també cal fer una reflexió pública i política.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa al deterioro y a la insuficiencia estructural del...
«Y, por último, creo que su iniciativa dibuja bien un agravio, una desatención a los ciudadanos del país valenciano, un cierto centralismo. Pero me ha gustado mucho algo que usted ha dicho, y yo la acompañaré a usted en ese argumento. Usted ha dicho: esto no va contra nadie. Me ha gustado que usted diga eso. Yo a veces también lo digo, porque a nosotros, a los independentistas, nos vilipendia rápidamente la gente que es muy españolista: Ustedes son horribles, que destrozan no sé qué y no sé cuántos. Cuando nosotros defendemos un buen servicio de cercanías en Cataluña y cuando usted defiende un buen servicio de cercanías para el país valenciano no lo hacemos para la gente que vota a un partido independentista o no, o para la gente que vota a Compromís, sino que lo hacemos para todos los ciudadanos, voten lo que voten, piensen lo que piensen, tengan la religión que tengan, hayan nacido donde hayan nacido. Es un servicio público para todo el mundo, para la ciudadanía. Eso me ha gustado. Eso no va contra nadie, claro que no, va en defensa del derecho de la ciudadanía a poder moverse en un transporte público eficiente y con una gestión también eficiente de los recursos que cuesten estos servicios. Gracias.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa al deterioro y a la insuficiencia estructural del...
«Efectivamente, nosotros vamos a apoyar esta iniciativa, pero no porque seamos unos independentistas horribles, saqueadores de la desigualdad de los españoles y de no sé qué. No, señores, por favor, hagan una reflexión mínimamente técnica y rigurosa: la movilidad de proximidad tiene que gestionarse desde la proximidad y tiene que conectar con los autobuses y con las bicis y tiene que conectar con las necesidades de la gente, con la planificación territorial, con el urbanismo. Por eso, tiene todo el sentido esta iniciativa, está claro que sí. Esta alma centralista nos ha dejado a los catalanes, a los valencianos y también a muchos otros territorios de las periferias del Estado en una situación de servicio penoso que no es de recibo, que es lamentable. Usted hace una lista larguísima de necesidades. Hay tantas necesidades que no están bien cubiertas que yo, personalmente, le digo que no las puedo conocer todas con precisión pero estoy seguro de que responden a la realidad. Esta misma visión centralista, y aprovecho, ha aislado a Valencia y Barcelona de la alta velocidad, por ejemplo. Con Madrid hay que conectar todas las capitales de provincia que haga falta, aunque no haya pasajeros, aunque sean líneas ruinosas. En cambio, Barcelona-Valencia -que son la segunda y tercera ciudades en importancia del Estado español- es una línea que no existe. Si tuvieran una línea de alta velocidad, como la hay para ir a Madrid, estaríamos la mitad del tiempo de viaje -ahora se tarda lo mismo que en coche- y sería una línea rentable económicamente. Pues qué casualidad, eso no existe. Por eso nosotros decimos que no, claro que no, que no es una casualidad, sino que ha sido algo expreso, querido, premeditado.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa al deterioro y a la insuficiencia estructural del...
«Gràcies. Gracias, presidente. Señoras y señores diputados, una vez más los ciudadanos del país valenciano y los catalanes estamos hermanados. Usted ha hecho una fotografía con la que nosotros nos sentimos perfectamente identificados, la fotografía de un servicio ferroviario de cercanías que también en el país valenciano tiene años de desinversión, de incumplimiento de presupuestos, como usted explica en su propuesta, donde ha habido una falta de mantenimiento, una falta de inversión. Hemos hablado a menudo de esto estos días: un Estado -porque ha pasado lo mismo cuando ha gobernado el PP que cuando ha gobernado el PSOE- que ha dedicado las inversiones a Madrid y a la alta velocidad radial y no a las cercanías y a las periferias, como pasa con el corredor del Mediterráneo. Por lo tanto, los ciudadanos de Cataluña nos sentimos perfectamente identificados con la situación que ustedes sufren. Nosotros eso lo hemos explicado y me sorprende que haya un señor del Partido Popular que les quiera hacer responsables a ustedes cuando ellos no han invertido. No es que no hayan invertido, es que ni hicieron proyectos ni papeles de nada. Es sorprendente. Es un tema estructural español. La visión española de la gobernanza pasa por que las periferias queden en un segundo plano. Esta alma centralista, de la que desgraciadamente hemos hablado en alguna ocasión por todo el caos que ha vivido Cataluña con las cercanías y ahora también con la situación de las cercanías en el país valenciano, pero que se reproduce también en iniciativas de otros grupos parlamentarios cuando hablan de Galicia, de Asturias o de Cantabria, etcétera, en algunos aspectos no solo es una visión centralista de la gobernanza de las infraestructuras, es una visión antigua. No puedo llegar a entender cómo el PP y el PSOE no ven que la gestión de la movilidad cotidiana, la gestión de la movilidad obligada, la gestión de la movilidad de corto radio, que en un porcentaje superior al 90 % es en todas partes la distancia a la que vive la gente, se tiene que gestionar desde la proximidad, se tiene que gestionar desde los territorios.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa al deterioro y a la insuficiencia estructural del...
«Jo, per últim, crec que la seva iniciativa dibuixa bé un greuge, una desatenció als ciutadans del País Valencià, un cert centralisme. Però m'ha agradat molt que vostè ha dit -i jo l'acompanyaré vostè amb aquest argument-, vostè ha dit: 'Escolti, això no va contra ningú'. Doncs m'ha agradat que vostè digui això. Jo a vegades també ho dic perquè nosaltres ens vilipendien ràpidament als independentistes, la gent que és molt espanyolista. 'Vostès horribles, que destrossen no sé què i no sé quan'. Quan defensem un bon servei de Rodalies a Catalunya, i quan entenc, perquè vostè ho ha dit, que defensi un bon servei de Rodalies per al País Valencià no ho fem per a la gent que vote un partit independentista o no, o vote a Compromís, ho fem per tots els ciutadans, votin el que votin, pensin el que pensin, tinguin la religió que tinguin, hagin nascut on hagin nascut. És un servei públic per a tothom, per a la ciutadania. Per tant, m'ha agradat. Això no va contra ningú. És clar que no, va en defensa del dret de la ciutadania a poder-se moure en un transport públic eficient i amb una gestió eficient dels recursos que costen aquests serveis.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa al deterioro y a la insuficiencia estructural del...
«S'ha de gestionar des de la proximitat, s'ha de gestionar des dels territoris i, per tant, nosaltres efectivament, recolzarem aquesta iniciativa. Però no només perquè siguem uns independentistes horribles, saquejadors de la desigualtat dels espanyols i de no sé què. No, no, senyors, si us plau, faci una reflexió mínimament tècnica i rigorosa. La mobilitat de proximitat s'ha de gestionar des de la proximitat i ha de connectar amb els autobusos i ha de connectar amb les bicicletes, i ha de connectar amb la necessitat de la gent, amb la planificació territorial, amb l'urbanisme. I per això té tot el sentit aquesta iniciativa. És clar que sí. Aquesta ànima centralista que ens ha deixat els catalans, els valencians, també a molts altres territoris de les perifèries de l'Estat, amb una situació de servei penós, que no és de rebut, que és lamentable, vostè fa una llista llarguíssima de necessitats perquè hi ha tantes necessitats que no estan ben cobertes, que jo personalment li dic que no les puc conèixer amb tota precisió, però que estic segur que respon bé a la realitat. Aquesta mateixa visió centralista, que aprofito, ha aïllat València i Barcelona d'alta velocitat, per exemple. Bé, mira, a Madrid s'han de connectar totes les capitals de província que faci falta, encara que no hi hagi passatgers, encara que siguin línies ruïnoses i en canvi Barcelona i València, que són la segona i la tercera ciutat en importància de l'Estat espanyol, que si tingués una línia d'alta velocitat com hi ha per anar a Madrid, estaríem la meitat del temps del viatge. Ara s'està al mateix temps que en cotxe que en vehicle privat i que seria una línia rentable econòmicament. Doncs quina casualitat, això no existeix. Per això diem nosaltres: 'No. És clar que no'. És que no és una casualitat, és que això ha sigut expressament, ha sigut volgut i ha sigut premeditat.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa al deterioro y a la insuficiencia estructural del...
«Gràcies, president. Senyores i senyors diputats, una vegada més, els ciutadans del País Valencià i els catalans estem agermanats perquè vostè ha fet una fotografia, que és una fotografia amb la que nosaltres ens hi sentim perfectament identificats. La fotografia d'un servei ferroviari de Rodalies, que també el País Valencià té anys de desinversió, d'incompliment de pressupostos, com vostè explica en la seva proposta, en la seva intervenció, on hi ha hagut una falta de manteniment on hi ha hagut una falta d'inversió. N'hem parlat moltes vegades aquests dies. Un govern, un Estat, perquè ha passat el mateix quan ha governat el PP que quan ha governat el PSOE, que ha dedicat les inversions a Madrid i a l'alta velocitat radial i no a les Rodalies i a les perifèries, com passa amb el corredor Mediterrani. I, per tant, ens sentim perfectament identificats amb la situació que vostès pateixen i la situació que pateixen els ciutadans de Catalunya. Això nosaltres ho hem explicat. A mi em sorprèn fins i tot que hi hagi un senyor del Partit Popular que es hi vulgui atribuir responsabilitat a vostès, quan ells han governat no han invertit ni molt menys. No solament no han invertit, no van fer ni projectes ni van papers de res. La veritat és que és sorprenent. És un tema estructural espanyol. La visió espanyola de la governança passa perquè les perifèries quedin en un segon pla. Aquesta ànima centralista de la que hem parlat en alguna ocasió últimament, desgraciadament, per tot el caos que ha viscut Catalunya amb les rodalies, i ara també amb la situació de les rodalies del País Valencià, però que es reprodueix també en iniciatives d'altres grups parlamentaris quan parlen de Galícia o d'Astúries o de Cantàbria, etcètera, etcètera, en alguns aspectes. No només és una visió centralista de la governança de les infraestructures, és una visió antiga. No puc arribar a entendre com ni el PP ni el PSOE entenen que la gestió de la mobilitat quotidiana, la gestió de la mobilitat obligada, la gestió de la mobilitat de curt radi, que amb un percentatge superior al 90 %, a tot arreu, és a una distància curta d'on viu la gent.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión tiene sobre la situación política actual en Cataluña?
«Miri, senyor Sánchez, veig que li costa d'entendre. Li explico. A Catalunya cada dia costa més viure i aixecar la persiana. A vostè li preocupa la gent? Doncs comenci per deixar de gastar-se els diners dels catalans espanyolitzant les autopistes de Catalunya amb la complicitat del govern Illa i canviant els cartells al castellà, i destini els diners dels catalans a habitatge públic com fan els països més desenvolupats d'Europa i com reclamen i necessiten els ciutadans de Catalunya. I continuï per separar l'escut social de les okupacions. Menys enquestes, senyor Sánchez, i més tocar al carrer, perquè vostè haurà de decidir si està al costat de la gent que aixeca cada dia la persiana o al costat dels qui rebenten portes. Gràcies. Señor Sánchez, veo que le cuesta entenderlo. Se lo voy a explicar. En Cataluña cada día cuesta más vivir y levantar la persiana. ¿A usted le preocupa la gente? Pues empiece por dejar de gastarse el dinero de los catalanes españolizando las autopistas de Cataluña con la complicidad del Gobierno de Illa y cambiando los carteles al castellano y destine el dinero de los catalanes a vivienda pública, como hacen los países más desarrollados de Europa y como reclaman y necesitan los ciudadanos de Cataluña. Y siga separando el escudo social de las okupaciones. Menos encuestas, señor Sánchez, y más pisar calle. Porque usted lo que tiene que decidir es si está del lado de las personas que levantan la persiana cada día o al lado de los que revientan las puertas. Gracias. (Rumores).»