Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
551 declaraciones · página 5 de 19
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la constitución de un consorcio de inversiones entre la Administración General del...
«Quan la Sagrera acumula anys i anys de retard, el que tenim és el símbol del fracàs de la planificació centralitzada. Quan no es connecta bé Catalunya amb el País Valencià... Gracias, presidente. Buenas tardes, diputadas y diputados. Hoy traemos a debate una proposición de ley que nace de una realidad que nadie puede negar, una realidad que la ciudadanía sufre cada día: la desinversión estructural del Estado en Cataluña. Lo hemos visto infinidad de veces. Cada semana hablamos de colapsos. No es una cuestión coyuntural ni un problema puntual, como tampoco es responsabilidad de un solo Gobierno. Hablamos de décadas de desinversión sostenida con Gobiernos del PP y del PSOE; décadas en las que se ha prometido mucho y se ha ejecutado poco, demasiado poco. El resultado lo sufrimos hoy: una red de infraestructuras que no está dimensionada a la realidad de lo que es Cataluña. Somos un país de 8 millones de personas, dinámico, industrial y exportador, con un área metropolitana potente, pero también un territorio diverso que necesita cohesión. El colapso de cercanías es un buen ejemplo de la escasa ejecución que tenemos en Cataluña. Ahora mismo tenemos áreas metropolitanas gentrificadas y poblaciones rurales vacías. Esta falta de inversión, por consiguiente, tiene consecuencias sociales, económicas y territoriales muy concretas. (Rumores). Cuando la Sagrera acumula años de retraso, lo que tenemos es el símbolo del fracaso de la planificación centralizada. Cuando no se conecta... (Rumores).»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuándo se van a licitar y adjudicar las obras de...
«Un sistema que rega més de 70 000 hectàrees i que dona suport a milers d'explotacions agràries. Un pilar econòmic de les terres de Lleida, però també, en el cas del Canal d'Urgell, un sistema obsolet, un sistema amb pèrdues d'aigua importantíssimes, amb una modernització pendent pendent. No. La segona fase, sinó pendent, encara ha de començar des de fa dècades i amb una dependència excessiva de decisions que una vegada més, es prenen fora del territori. I el pitjor de tot, quan arriba a una situació extrema com la sequera que vàrem viure recentment, val a dir, la més llarga i més persistent des que existeixen dades. Quan això va passar, el sistema, aquest va col·lapsar. I vull recordar perquè és bo fer memòria. El Canal d'Urgell va haver de tancar el rec en plena campanya agrària. Senyories, ho va haver de fer d'un dia per l'altre, sense informació, sense debat, sense previsió, sense comptar amb la pagesia. I tot això, senyories, no és només una sequera. Tot això és el resultat de molts anys, de moltes coses, de manca d'inversió estructural, de l'absència de planificació real i d'una governança que evidentment no funciona. Perquè quan les decisions es prenen des de despatxos llunyans i sobretot sense coneixement del territori, mirant el sector de reüll i no a la cara, ni en temps ni en forma. El resultat bàsicament és ineficiència i vulnerabilitat.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuándo se van a licitar y adjudicar las obras de...
«Bé. Gràcies presidenta. Bona tarda a totes i a tots. Debatem avui una moció que denuncia vàries coses. El senyor Catalán s'ha dedicat a denunciar retards, manca de calendari i, sobretot, una gestió deficient en infraestructures claus, en aquest cas el Canal de Navarra. Doncs miri, senyor Catalán, no sé si li sonarà estrany o potser una mica estrambòtic, però escolti'm bé: els independentistes republicans d'esquerra estem una mica d'acord. D'acord amb alguna cosa. Bàsicament que el que falla no és un tema puntual, sinó que el que falla quan parlem d'infraestructures hidràuliques és un problema estructural. I com que només estem una mica d'acord, doncs votarem que no a aquesta moció. I deia, sí, és un problema estructural i el problema no és només el canal de Navarra, el problema és el model de gestió de l'aigua existent. Un model, s'ha dit, centralitzat, lent, un model caduc i un model allunyat del territori. Un model que es repeteix arreu de l'Estat i per això avui volem posar damunt la taula un cas molt clar, almenys des del nostre punt de vista i el nostre país, que és el Canal d'Urgell, un sistema amb més de 150 anys d'història.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno para abandonar la guerra y...
«Presidenta, senyories, bona tarda de nou. És una evidència clara que vivim en un món convuls. M'agradaria utilitzar una referència pop. Hi ha una sèrie nord-americana dels anys seixanta que es deia Twilight Zone. Estem en una veritable dimensió desconeguda de la política internacional. Però deixin-me dir també alguna bona notícia: El futur no està escrit. El futur no està escrit. Tenim darrerament una notícia interessant: Orbán no va guanyar Hongria. Això és una bona notícia. La ultradreta no va aconseguir el que aspirava als Països Baixos. Això és una bona notícia. Nova York té un alcalde progressista claríssimament actiu en les polítiques socials. Això també és una bona notícia. Són bones notícies en un món certament convuls. Diré una altra bona notícia: divendres passat, a França, una quarantena d'estats es van conjurar, diguem-ho així, contra la política exterior dels Estats Units. No és cap broma, una quarantena d'estats. I penso, senyories, que cal anar en aquesta línia. Hem de reforçar els consensos europeus per fer que Europa sigui realment una entitat autònoma de les grans potències, que tingui com a eixos centrals el respecte al dret internacional i el multilateralisme. Ja veuen on hem arribat. Hem de defensar qüestions que fa deu anys ningú discutia: el dret internacional i el multilateralisme.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para impulsar la erradicación del matrimonio forzado a nivel global.
«El matrimoni forçat, com deia abans, és control social del cos, de la sexualitat i de l'autonomia econòmica, de dones i de nens, tant de dones com de nens. Encara que majoritàriament, molt majoritàriament de dones, s'utilitza per tapar moltes vegades una agressió sexual, obligant a la víctima casant-se amb l'agressor. Això no és família, això és dominació. Segona, les dades són una bufetada. Els qui m'han precedit ja ho han dit. Potser hi ha una dada que no han dit i també em sembla important que en aquests moments al món hi ha 640 milions de dones vives, 640 milions de vives, que van ser casades quan eren nenes. I al ritme que anem farien falta 300 anys per erradicar aquesta xacra. Tercer, si algú vol fer veure que això aquí no ens interpel·la, recordo una evidència: a l'Estat espanyol no hi ha matrimonis sense consentiment. I un matrimoni sense consentiment és nul i forçar a algú a casar-se amb violència o intimidació és delicte. Per tant, la línia és claríssima: és el consentiment o res. I contra el consentiment, tota la força del món. Hi ha gent que ha fet una comparació amb una posar-se la roba, treure's la roba. Ni posar-la, ni treure-la: amb consentiment o sense consentiment, és la diferència, és la clau. Cap dona sota imposició. Cap dona sota imposició, ni per casar-se, ni per vestir-se d'una manera ni per una altra. Aquesta és la part important i alguns no l'entenen, aquesta part important.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la regulación sobre la crioconservación de ovocitos.
«La societat en què vivim encara avui en dia ens jutja a totes aquelles que un dia vam decidir que no volíem tenir fills i això pot passar sense haver congelat òvuls i només has d'aguantar aquest judici constant d'haver decidit no tenir fills, perquè sembla que si no els tens no ets completa. O pot passar havent decidit a una edat temprana, 25, una edat fèrtil biològicament, haver congelar els teus òvuls. Si amb 35 la teva vida et porta o la teva consciència et porta a decidir no tenir fills, el que has de fer és seguir mantenint aquells ovòcits perquè no els pots destruir si no tens dos informes mèdics que diuen que no ets fèrtil o que hi ha risc, com deia, o fins que tingui 50 anys i ja la ciència et consideri directament infèrtil. Això és un tutelatge que és inacceptable i que aquesta proposició de llei intenta corregir. Dit això, com deia, volia estendre'm més, però bàsicament els meus predecessors han dit exactament això. Creiem que és bo que passi aquesta proposició de llei. Fa anys, fa vint anys que hi ha aquesta diferència entre la conservació del semen o dels òvuls i, en aquest cas, és molt important que fem aquest pas endavant. Suposo que no hi haurà unanimitat en aquesta qüestió, cosa que em sembla absolutament increïble.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la regulación sobre la crioconservación de ovocitos.
«Bé, moltes gràcies. Jo, de fet, volia dir aquesta tarda moltes coses que ja han dit els oradors que m'han precedit. Crec que estem absolutament d'acord que aquesta proposició de llei va més enllà d'una qüestió tècnica, de canvi de la legislació i el que aborda és una qüestió profundament feminista. Avui, en el fons, estem discutint qui té la capacitat de decidir sobre la reproducció, la vida reproductiva de les dones. Des d'Esquerra Republicana, hem estat sempre al costat d'aquest poder de decisió i ho diem amb claredat: les decisions sobre els cossos de les dones han de correspondre sempre a les mateixes dones, i això també val per la decisió sobre els seus ovòcits. La proposició de llei que avui debatem el que fa és modificar la regulació de crioconservació d'ovòcits i de tècniques de reproducció humana assistida. Però més enllà del que concretament planteja, el que realment fa és corregir una anomalia jurídica que fa massa anys que arrosseguem. Com comentaven, com deia abans les persones que han parlat abans que jo, hi ha unes diferències molt clares entre què poden decidir els homes amb el seu semen i què poden decidir les dones amb els seus òvuls i ovòcits en el moment, sobretot que ja no els volen. Com poden desfer-se'n? Com poden no utilitzar-los? Els homes simplement diuen que ja no els volen conservar més i els seus gàmetes ja no es segueixen conservant. En canvi, les dones necessitem aportar dos informes mèdics que diuen que no som fèrtils o que hi ha risc per la nostra vida o la del nadó. Això és profundament paternalista. És un tutelatge absolut de la decisió conscient, en algun moment de la nostra vida, per exemple, de no ser mares.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el estado de la infraestructura ferroviaria y las...
«Per tant, passo a detallar dades que m'han facilitat: un pla de rodalies amb només el 30 % de les actuacions executades, projectes amb retards mitjans de 18 mesos, infraestructures clau encallades durant anys. Exemples: el desdoblament de l'R3 entre Centelles i Vic, les estacions del Camp de Tarragona o de Terrassa, millores a l'R1 i l'R4, que ni tan sols han començat. O una cosa tan simple com recuperar la doble via a Bellpuig. I això no és casualitat, és el resultat d'un model centralitzat, lent i allunyat del territori. I aquí és on la seva moció falla, senyories del PP, perquè vostès parlen de més plans i més estructura, però el problema és de fons. Fa dècades que el sistema ferroviari es gestiona d'esquena a la gent, prioritzant grans titulars mentre es degrada el servei quotidià. I això, des d'una mirada d'esquerres, és inacceptable, perquè el tren no és només una infraestructura. És cohesió social. És una eina per treballar, estudiar i també prosperar. I per això calen decisions clares, transparència real en els projectes encallats, execució efectiva dels recursos públics, prioritzant rodalies i el seu manteniment.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el reconocimiento de las víctimas del Patronato de Protección a la Mujer.
«Malgrat la gravetat dels fets, cap responsable polític, judicial, policial o religiós ha estat jutjat en aquest Estat. I aquestes dones continuen avui sense un reconeixement explícit en la legislació vigent. Però el Patronato no va desaparèixer amb la dictadura. Va durar fins al 1985, amb el govern de Felipe González, un govern socialista perquè en aquell moment Felipe González era socialista. Aquesta estructura repressiva va sobreviure durant anys de democràcia i fins que, i tot i que no ens posem d'acord amb els grups de govern de si la llei actual reconeix o no a les dones que van estar al Patronato fins al 1975 o fins el 1978, amb l'última aprovació del Reial Decret, el que sí que està clar i on sí ens posem d'acord és que queda un espai temporal de vuit anys ara en què aquestes dones no estan reconegudes com a víctimes del franquisme. Però per això la nostra proposició avui, a part de plantejar reconèixer a aquestes dones -una cosa que, com dic, ens està costant trobar l'encaix- va molt més enllà i vol avançar cap a mecanismes de reparació adequats i garantir també el dret a la veritat. Perquè encara avui una part molt important de la documentació continua dispersa o està inaccessible. Per això, gran part de la nostra proposició va encaminada a que sigui l'Estat qui assumeixi les responsabilitats que té en la recerca de la documentació, l'inventari de centres que van formar part del Patronato i la localització de víctimes que potser ni són conscients que ho van ser. És l'Estat qui ha de posar esforços i recursos per trobar-les i també per facilitar-les-hi la documentació que les acredita com a víctimes, si realment estan incloses com vostès diuen. No es pot deixar a les espatlles de senyores que poden tenir 80 o 90 anys aquesta feina. Elles potser només saben que les van enviar les monges. Molts d'aquests centres ni tan sols estaven identificats com a centres col·laboradors del Patronato en concret i no els podem deixar a elles la responsabilitat d'aquesta investigació. Això és el que diu també el relator de Nacions Unides en una petició formal que va fer arribar al Govern de l'Estat espanyol el 2025. Els experts de Nacions Unides expressen una preocupació molt clara davant la manca de mesures de veritat, de justícia i reparació per a les dones internades al Patronato i recorden que els estats tenen l'obligació d'investigar les violacions greus dels drets humans, garantir el dret a la veritat i oferir reparació integral a les víctimes. Una reparació que, segons el dret internacional, ha d'incloure restitució, rehabilitació, satisfacció i també indemnització, també indemnització. Ara ja no ho diem nosaltres, ho estan dient Nacions Unides.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el reconocimiento de las víctimas del Patronato de Protección a la Mujer.
«Gràcies, president. S'imaginen que els tanquessin a un reformatori per llegir un determinat llibre o per portar pantalons o per haver-se pintat els llavis massa vermells, per haver-se enamorat de qui no tocava o simplement perquè algú els havia considerat en algun moment rebels? Això va passar. Va passar en aquest Estat. Durant dècades, milers de dones i joves van ser tancades als centres del Patronato de Protección a la Mujer sense haver comès cap delicte, sense judici i sense cap possibilitat de defensa, un sistema institucional de repressió moral que va funcionar sota el franquisme i que tenia un objectiu molt clar: controlar les dones que no s'ajustaven al model imposat pel nacionalcatolicisme. Consideraven que estaven en 'riesgo moral' i sota aquesta etiqueta hi cabia pràcticament tot: haver fugit de casa, no entendre's amb els pares, haver-se quedat embarassada sense casar-se, inclús si era per una violació, inclús d'un familiar, tenir relacions fora del matrimoni, mostrar dissidència o opinió política o simplement desautoritzar la família o l'autoritat social. Aquestes dones eren internades durant mesos o anys, patien humiliacions, càstigs físics, aïllaments, treballs forçats i imposicions religioses, però també algunes eren enviades a psiquiàtrics, on eren sotmeses a tractaments farmacològics que podien arribar a provocar-les comes insulínics. Altres eren internades en maternitats especials on patien violència i, sobretot, pressions per donar als seus fills en adopcions o els deien que s'havien mort i els entregaven a famílies afins al règim. Per tant, estem parlant també de crims de lesa humanitat, separacions forçades i nadons robats.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la habilitación legal de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia...
«President, senyories, bona tarda. Senyories del PSOE, no ens facin triar. No ens facin triar, perquè Esquerra és un partit europeista amb noranta-cinc anys d'història i avui vostès, tarde y mal, porten això aquí i ens venen a dir: 'Si són europeistes i, a més a més, tenen consciència de la protecció dels vulnerables, votin això a favor'. És el que ens venen a dir, però no val. No s'hi val a fer aquesta trampa. Sap per què? Perquè la seva proposició de llei fa una cosa que no està bé: recentralitza per la porta del darrere. Sí, sí, ja sé que vostès no ho veuen. És que vostès estan tan acostumats, senyories del PSOE, a recentralitzar que no se n'adonen, perquè per vostès és: 'El mundo tal como es, el mundo normal'. El mundo normal és que la Comisión Nacional del Mercado de la Competencia s'ho quedi tot i, per tant, això és profundament recentralitzador. I aleshores, per això els hi dic: no ens facin triar entre ser europeistes o ser el que som, que és un partit on el nostre centre de gravetat és Catalunya. Per tant, malauradament ens haurem d'abstenir, senyories del PSOE. Ens haurem d'abstenir i la responsabilitat és de vostès per haver fet les coses malament, perquè no són formes.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica sobre la regulación del uso de velos integrales y la delegación en la...
«I la tercera prèvia que volia fer és la incoherència -i s'hi ha referit la meva companya anterior- respecte de presentar una cosa que barreja, per una banda, la delegació de competències i, per l'altra banda, la prohibició del vel integral en espais públics i allà on es consideri oportú. Mirin, això té molt mala fe. I jo, de les poques coses que en política no perdono, és la mala fe. Porten tres anys parant coses com pujades de pensions, prohibició de desnonaments, perquè barrejaven coses. I ara vostès aquí porten una cosa que deuen pensar que per nosaltres és una trampa. Perquè, com va Esquerra Republicana de Catalunya a votar en contra d'una delegació de competències quan el que volem és la delegació màxima, és a dir, un estat propi? Doncs miri, sap què? No li donarem suport, perquè això no és política. Això el que estan fent són titulars. Volen acabar dient: 'VOX i el PP ens han votat en contra per la delegació de competències i PSOE i SUMAR ens han votat en contra, perquè afectem els drets fonamentals', com bé assenyalava el diputat del PNB. 'Som els únics que defensem'. No, no. És que no tenen cap intenció de que res d'això tiri endavant. Ens ho porten aquí per fer bullir l'olla. Ens ho porten aquí per marcar el seu camp d'actuació com si fossin -ja m'ho permetran, no s'ho prenguin al peu de la lletra- uns gossos marcant el territori: 'Aliança Catalana, que nosaltres estem tant contra els musulmans com vosaltres i som els de sempre'. Bé, vostès faran, però, la irresponsabilitat que representa, després d'haver fet aquest debat ara fa dues setmanes, tornar-lo a portar aquí és tanta que els puc dir que a mi em sap molt de greu. Em sap molt de greu perquè l'antiga Convergència, que eren uns opositors polítics meus, teníem molts punts de connexió amb determinades coses, amb una determinada visió, a vegades del país. I vostès ho estan trencant tot, perquè fent això normalitzen el marc de l'extrema dreta. Tenen raó, però això no és que la dreta, una dreta moderada i una dreta raonable agafi aquest marc. No, no. Això és que ens desapareix la dreta del país i se'n van a ser directament extrema dreta. A veure de qui tenen por? He estat tota la Setmana Santa, jo i els meus companys que estem tots al territori, passejant per tot Catalunya i els asseguro els asseguro que, llevat del Passeig de Gràcia, que totes elles entren a Calvin Klein o a Santa Eulàlia o a les botigues més cares Chanel, Massimo, eh?, excepte al passeig de Gràcia, la presència de burques i hijabs és anecdòtica. Existeix, sí, no ho negaré, però és anecdòtica. Per tant, quina és la finalitat d'aquesta proposició enverinada? Quina és la finalitat? Quina por tenen, de qui està venint? Quina intenció tenen de país nou? Vostès creuen realment que les dones que arriben a aquest estat o si volen, al nostre país, a Catalunya, després d'una immigració, sigui per raons de guerra, sigui per raons econòmiques, en un país desconegut, amb una llengua desconeguda, amb uns costums desconeguts, a més a més, es converteixin en el cos de la discussió política? Encarnin l'alteritat del que els que estem aquí sentim respecte a la por que ens fan els altres? Perquè al final tot és una qüestió de por i la por no es combat d'aquesta manera. La por es combat donant temps i explicant que tenen els mateixos drets i les mateixes han de tenir les mateixes oportunitats, cosa que ara no es compleix. Es construeix a partir de treballar tots plegats i, si les deixen tancades a casa, no ho aconseguirem mai. Es construeix a través de la mediació, del coneixement dels uns i dels altres, de la posada en comú de maneres de veure la vida. La violència que estan exercint sobre els cossos d'aquestes dones no té perdó. No el té, perquè és violència masclista. I ja em perdonaran! I molta explicació masclista, molta explicació de defensa dels drets de les dones, però el que comportarà és que tot de dones perdin drets. I quan el resultat és aquest, és que la mesura és inoportuna. És que la mesura no tocava.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2026, de 20 de marzo, por el que se aprueba el Plan Integral de Respuesta a la Crisis...
«I en aquest sentit, volem reivindicar una mesura concreta l'ampliació de la distància de l'autoconsum fins als 5 quilòmetres. És una victòria d'Esquerra Republicana. Aquests 5 quilòmetres porten el nom d'Esquerra Republicana perquè fa anys que ho defensem. El recordo que gràcies al diputat Capdevila, vam passar dels 500 metres als 2 quilòmetres i ara fer el salt fins a 5 quilòmetres multiplica l'abast del projecte. I aquí també deixi'm reconèixer un projecte del meu municipi com és la cooperativa energètica ECOBS, perquè són un bon exemple a seguir per la ciutadania. Un referent que ha permès l'accés a energia renovable a gent que fins ara no en tenia i que probablement no n'hauria pogut tenir si no fos per aquells 2 quilòmetres que ja es van aprovar. I per aquests 5 que ho aprovarem ara. Perquè els 5 quilòmetres no és un detall tècnic, és el que fa possible que l'autoconsum sigui real: permet connectar instal·lacions que abans quedaven fora, facilita comunitats energètiques més grans, cooperatives, projectes en polígons industrials o en entorns rurals i aprofita millor cobertes existents. I en la pràctica això es tradueix en factures més baixes per a les famílies i més estabilitat.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«Per tant, ens abstindrem en aquesta llei. Votarem en contra de les esmenes, però ja que hi som, aprofito per dir que el pacte pel qual arribaran més jutges, que és l'autèntic drama de l'administració de justícia a Catalunya, el drama de no tenir prous jutges, el drama de no tenir prous lletrats de l'administració de justícia, el drama de no tenir una estructura de funcionaris cuidada perquè els recordo -i per cinquena vegada ho torno a dir- que no hem resolt el tema dels interins, que no hem resolt el tema dels advocats, dels jutges i fiscals substituts i que tot això està pendent. Per tant, davant d'una realitat que segons vostè, no ens permet sortir al carrer perquè ens atraquen, ens violen, ens fan de tot i, a més a més, tots són reincidents, davant d'aquest drama, el que nosaltres diem és que si l'administració de justícia funciona i té celeritat en la resolució d'aquests problemes, no hi haurà aquesta percepció d'impunitat. I, per tant, l'acord de posar-hi més jutges va en aquesta direcció. L'acord de tenir més funcionaris va en aquesta direcció. L'acord de resoldre els conflictes de la ciutadania, sense assenyalar vistes de dos, tres o cinc anys, va en aquesta direcció. I la solució és prou espoli fiscal, suficients dotacions a totes les institucions del nostre país i que la llei que ja es compleixi. Però el populisme punitiu no serveix de res. Estats Units, amb la pena de mort, segueixen tenint una quantitat de presos superior a tota la resta de països del món i no serveix de res i endureixin les penes, el que vulguin! Facin si volen..., és que ja no quedi, en els que suposadament són delinqüents abans d'una sentència. Però la multireincidència aplicada a gent que té tres sentències fermes, es dilatarà en el temps exactament igual que fins ara. I, per tant, porten un debat pervers, amb un relat fals a una cambra que està bàsicament manada per les dretes en quantitat, i això sempre ho guanyaran. Facin-s'ho, però sota la seva responsabilitat. No ens la imputin a nosaltres, perquè nosaltres ho faríem diferent. I, efectivament, amb una política d'esquerres pròpia sobre seguretat, és clar que sí, perquè és possible, és real i nosaltres el tenim, el model. El tenim. El que passa és que en aquest Estat no es pot aplicar i, entre moltes altres coses, per culpa seva.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2026, de 3 de marzo, por el que se modifica la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Després, una revisió, senyor ministre, dels requisits i criteris d'accés, hem de filar molt prim per evitar exclusions injustificades de les víctimes. La qüestió de qui és víctima o no és víctima no és una qüestió que es pugui resoldre fàcilment en una comissió. Hem de filar prim i, per tant, els criteris, com deia el senyor Legarda, han d'estar claríssims, claríssims. I, finalment, una garantia també d'interpretació pro víctima, I aquí entraria la qüestió també dels familiars de Salvador Puig Antich. No pot ser que fem aquest reial decret i la família de Puig Antich no es pugui acollir. Per tant, senyor ministre, hem d'anar per aquí. Acabo amb una última reflexió, senyora presidenta, molt breu. Fa 50 anys hi va haver el cop d'estat a l'Argentina. Ho hem recordat fa poc. Quan nosaltres sortíem de la dictadura. Els argentins i les argentines entraven en l'horror de la junta militar. Els argentins ens han ensenyat dues coses: el valor de trencar el silenci contra l'horror i el valor de la memòria. Acceptem l'ensenyança dels nostres germans transatlàntics i, quan legislem sobre el passat, fem-ho de debò. No fem simulacres.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2026, de 3 de marzo, por el que se modifica la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«I bé, senyories del PP, vostès, amb això de la memòria, ja sabem que no ho toquen gaire, no fos cas que, com diuen sempre vostès, senyories del PP, no abramos heridas. Bé, doncs saben quina és la política de memòria del PP? Consisteix, per exemple, en organitzar des de la Comunidad de Madrid xerrades sobre ETA, en col·legis majors, perquè es veu, segons s'ha dit, que ETA és algo presente, no algo pasado. Sensacional la política de memòria del PP, és a dir, és a dir, senyories del PP, que veig que ara m'escolten -ho celebro- quan dic ETA es produeix un miracle: vostès escolten. Una paraula màgica. Senyories del PP, no tenen vergonya, perquè per vostès hi ha víctimes de primera i víctimes de segona. Per mi tots són víctimes: els assassinats per ETA i els assassinats pel franquisme. Aquesta és la diferència. I bé, senyor ministre, estem contents de que vostè hagi acceptat un acord amb nosaltres per corregir realment alguns punts que, com han dit alguns companys, són millorables. Per exemple, l'ampliació de l'àmbit temporal de reconeixement d'indemnització. És estrany que no es pogués arribar fins al 31 de desembre del 1983. Entenem que vostè això ho recull i ho celebrem. També l'ampliació del termini per a la presentació de sol·licituds. Un any prorrogable és poca cosa. Nosaltres demanem com a mínim tres anys per poder-ho fer, senyor ministre. Entenem que vostè també ho recull.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2026, de 3 de marzo, por el que se modifica la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Senyor ministre, nosaltres sabem que vostè parteix de les bones intencions, però amb les bones intencions a vegades es cau en els gestos. Per exemple, no puc evitar una breu reflexió sobre el sentit d'aquesta commemoració que vostès van fer: 'Cincuenta años, España en libertad'. Bé, era per celebrar els 50 anys de la mort d'en Franco, però hem d'admetre que es van quedar curts. Hi ha hagut més pa que formatge, que diem en català. Un poco de aire, ministro. Lo hemos llenado un poco de aire todo esto, de gestos, de cancioncillas, però no hem anat al moll de l'os, senyor ministre. I aquí topem amb un gran tema que és el gran artefacte, Via Laietana. Via Laietana -I em sap greu que no hi hagi aquí davant el ministre Marlaska- Via Laietana s'ha convertit per vostès en una mena de santuari d'una cosa que no es pot reconèixer, que és que va ser un lloc de tortura, un lloc d'ignomínia, un lloc de mort. I pel que sigui, per interessos corporatius, perquè els sindicats policials, perquè la ultradreta, pel que sigui, vostès no volen reconèixer una cosa que fins i tot a Argentina es va reconèixer: els catalans tenim una ESMA, una Escola Superior de l'Armada, de Mecànica de l'Armada, que és la Via Laietana, Prefectura. I nosaltres no ens cansarem, des del nostre grup, de dir que mentre Via Laietana no sigui retornat a les autoritats catalanes, les forces policials se'n vagin a una altra banda i sigui declarat museu i lloc memorial, això serà una vergonya per a qualsevol govern, també pel govern nomenat progressista del PSOE i de SUMAR. És així.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2026, de 3 de marzo, por el que se modifica la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Bon dia, presidenta. Senyories, abordem avui un reial decret que, efectivament, com s'ha dit, és una millora, però també senyor ministre, és un Reial decret que s'hagués pogut fer millor. Presenta alguns elements directament millorables i després em referiré a això -ho han fet alguns portaveus- i, a més a més, li he de dir, lamentant que un tema tan sensible com el de la memòria no fos consultat prèviament a alguns dels grups que més ens hem dedicat a aquesta qüestió. S'haguessin pogut evitar algunes incoherències manifestes del Reial Decret. Dit això, permetin-me una reflexió més gran sobre la qüestió de la Llei de memòria. Com vostès saben, el grup republicà va votar no a la primera llei de l'any 2007 i es va abstenir a la llei de l'any 2022. Com sempre recordava el company Joan Tardà, és una llei que serveix, però no serveix prou. No va prou al fons. i una mica el reial decret té el mateix mal, senyor ministre, parteix del mateix mal. Per exemple, la consideració de víctima és una qüestió central en les polítiques de memòria. És vacil·lant i ens trobem aquí en aquest problema. Recordi que el nostre grup fa poc va presentar una proposició de llei sobre el famós Patronato de Protección a la Mujer, que va durar, senyories del PSOE, fins l'any 1985, tres anys després que governés Felipe González, també diguem-ho tot. L'estatut de la víctima està en el centre de les polítiques de memòria, com l'Estatut del testimoni està en el centre de la narrativa de la memòria. I vostès, senyor ministre, a vegades legislen sense saber coses bàsiques de la teoria sobre la memòria col·lectiva, que fa molts anys que a França i que al Regne Unit i que als Estats Units se'n parla. A vegades sembla que descobreixin el Mediterrani, li dic cordialment.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a adoptar el Gobierno para...
«Mirin, aquests dies a Catalunya ho hem vist clarament amb mobilitzacions dels professionals sanitaris. Els metges, el personal mèdic, han sortit al carrer, i no ho han fet per discriminar ningú. El que demanen és més plantilla, més temps per atendre les visites i més recursos per poder fer la seva feina. Aquesta recepta, perdó, per a sorpresa de ningú, només se soluciona, com deia, amb més recursos. I aquí és on entra en joc la política. La política que, efectivament, VOX fa molt poc. I em permetran que, com que soc d'Esquerra Republicana, reivindiqui la política que fa Esquerra Republicana, que el que decideix fer és seure a la taula per aconseguir més recursos per poder invertir en sanitat, en educació i en tots els serveis públics que tenen impacte en tot allò que està traspassat al nostre país. Gràcies a aquests acords, Catalunya, per exemple, es beneficiarà de la condonació d'una bona part del deute del Fons de Liquidació Autonòmic de 15 000 milions d'euros. Saben que són 15 000 milions d'euros? Són 10 Camps Nou. Els que els agrada el futbol i són del Barça saben el que és la reforma del Camp Nou. 15 000 milions d'euros són 10 Camps Nou que no haurem de pagar i, per tant, tindrem per invertir en els serveis públics del nostre país. Però no ens hem conformat només amb això, sinó que hem treballat per tenir un acord de finançament, un nou acord de finançament, que permetrà que Catalunya disposi de 4700 milions d'euros addicionals. Saben què es pot fer amb 4700 milions d'euros addicionals? Es poden fer set hospitals Josep Trueta a Salt, set. Els que són de la zona també saben quin impacte té aquesta nova construcció. I no ens conformem amb això. També volem que el PSOE desbloquegi el pacte sobre el traspàs de la recaptació de l'IRPF per tenir totes les eines i que es converteixin en més recursos per a sanitat, per a educació i per a serveis públics. El que ens sorprèn és que aquells que diuen defensar el nostre país, que també és el seu país, com Junts per Catalunya, bloquegin absolutament tots aquests acords. I li diré més, no només ens sorprèn que ho bloquegi Junts per Catalunya, per Catalunya, perquè ells diuen que treballen per Catalunya, però deixin-m'ho dubtar. El que em sorprèn també és que vostès, que volen que la sanitat pública vagi millor, no estiguin d'acord amb un nou model de finançament que tenen caducat des de fa tropecientos anys i que reverteix en totes les comunitats autònomes.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reforzar la competitividad y la resiliencia de la industria siderúrgica y...
«En definitiva, senyories, la siderúrgia que avui en parlava el Partit Nacionalista Basc tampoc és una relíquia. No és una cosa del passat. De fet, és futur també, és infraestructura, en definitiva, és mobilitat, és també energia, és capacitat productiva, és també -no ens n'oblidem, molt important- ocupació de qualitat, és tot allò que després alguns reivindiquen amb grans titulars, però que no es pot sostenir, si deixem morir les empreses que ho fan possible. I per això cal actuar. Per això cal reduir càrrecs i peatges. Per això cal reforçar compensacions pels costos indirectes del CO2. Per això cal defensar també el teixit productiu davant de la competència deslleial. I també cal aprofitar tots els marges europeus per protegir aquests sectors, que són sectors estratègics. Cal deixar de castigar qui produeix aquí amb més exigències i menys protecció que els seus competidors. I deixi'm dir una última cosa que també és important. Resistir no és la recepta, no és la recepta, no és suficient. El repte, sens dubte, quan parlem del cas que avui ens ocupa, és aprofitar aquesta crisi per fer el que fem, el que fa massa anys que s'ajorna, que és fer una veritable transformació del model energètic i del model productiu. No volem, doncs, una economia descarbonitzada sobre el paper i desmantellada a la realitat. No volem importar acer més brut, mentre aquí tanquem indústries, indústries que també es deslocalitzen. No volem proclames ecologistes que acaben, com deia, amb això: amb deslocalització, que acaba amb precarietat i amb resignació.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reforzar la competitividad y la resiliencia de la industria siderúrgica y...
«Des d'Esquerra Republicana ho hem dit sempre molt clar. Veiem bé aquesta iniciativa, perquè parla d'aquests temes que he apuntat, i la veiem bé també perquè posa damunt de la taula una veritat incòmoda que alguns massa sovint han volgut maquillar durant massa temps. Mirin, sense energia competitiva, no hi ha indústria competitiva. I això és el que posa damunt la taula aquesta iniciativa. I sense indústria competitiva, doncs mira per on, no hi ha sobirania econòmica, ni tampoc hi ha autonomia estratègica, ni tampoc hi ha cap futur digne per a cap societat. Les coses no se solucionen soles. Estem en un context global marcat, malauradament, per massa conflictes bèl·lics, per tensions geopolítiques, per, en definitiva, mercats energètics molt i molt i molt inestables, i per competidors que no juguen amb les mateixes regles. I davant d'aquesta situació, la inacció mai, absolutament mai, és neutral. La inacció és una forma també de desmantellament. I aquí també cal parlar amb claredat. És que ni el Partit Socialista ni vostès poden continuar gaire temps ja instal·lats en l'autocomplaença, perquè això és continu, però tampoc el Partit Popular pot venir a donar lliçons després d'anys de decisions que, evidentment, sí, han ajudat i han acabat afeblint també el teixit industrial i energètic. I uns i altres en parlen molt, però massa sovint han governat sense una veritable política industrial. De fet, aquest congrés i molta gent a fora està esperant la llei d'Indústria. Perquè on és la llei d'Indústria? En un calaix? De què tenen por? És necessària una llei d'indústria.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 87/1978, de 28 de diciembre, de Seguros Agrarios...
«I aquí de moment han fallat uns i altres, perquè això és evident. Perquè tots vostès des de fa molts anys, de manera alternada, gestionen el sistema i no han fet res, ni tan sols adaptar-lo a la realitat del canvi climàtic que vivim. Penso que avui és una oportunitat per posar-nos a treballar en un tema de vital importància. Jo els posaré un exemple molt ràpid, amb permís de la presidenta. Fa més d'un any, un pagès de Terres de Ponent que, evidentment, es dedica a la fruita dolça, que té moltes hectàrees de fruita dolça, va perdre una part molt important de la seva collita per una flagrant pedregada. Tenia assegurança, ho havia fet tot bé, havia pagat el que no està escrit. I què va passar? Doncs va passar que el peritatge no va reconèixer el dany real, va passar que la indemnització no cobria ni de lluny les pèrdues, i va passar que, entre tràmits i terminis, els pocs diners que va rebre els va rebre tard i malament. Resultat: pèrdues econòmiques greus i, evidentment, la sensació massa habitual que el sistema no respon.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 87/1978, de 28 de diciembre, de Seguros Agrarios...
«I siguem clars, no és només una deixadesa del Partit Popular. Ara em vaig mirant el senyor Gallardo, que segur que no és tot culpa seva, ni del seu partit, perquè evidentment aquí hi ha un fracàs dels governs del Partit Socialista. Uns governs que no quan n'han tingut l'oportunitat, o sí quan han tingut l'oportunitat, el que han fet és mantenir un sistema que no respon a la realitat actual de la pagesia i de la ramaderia. Per tant, entre uns i altres, menys lliçons des d'aquest faristol. Perquè mirin, la realitat avui és tossuda. Entre altres coses, sí, el senyor Gallardo n'ha parlat, un tema d'augment de costos. Però senyor Gallardo, vostè no m'ha parlat d'una altra realitat flagrant, que és el canvi climàtic. No me n'ha parlat. No me n'ha parlat. A Catalunya això ho sabem prou bé. Mirin, en els últims anys, una sequera persistent que ha posat al límit desenes, desenes i centenars i centenars d'explotacions agràries. Unes reserves hídriques sota mínims durant molts i molts mesos. Collites perdudes o collites reduïdes de manera dramàtica, de manera dràstica. Pagesos que no saben si podran continuar l'any vinent. I això no són dades, diputades i diputats, això són vides. I sí, davant d'aquesta realitat, davant d'aquesta situació, el sistema d'assegurances de l'Estat no està funcionant com ho hauria de fer. I això ho hem de dir, ens ho hem de dir, i ho sap tothom, ho sap tothom. I no em serveix l'excusa que a vegades em fa servir el ministre, quan he parlat d'aquest tema concretament: hi ha molts Estats que no en tenen d'assegurança agrària. Bé, escolti'm, si es té una assegurança agrària, és per aquesta assegurança agrària ha de funcionar, perquè, si no, és encara pitjor que no tenir-ne. Així de clar.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 87/1978, de 28 de diciembre, de Seguros Agrarios...
«Bé, molt bona tarda a totes i a tots, diputades, diputats, presidenta. Deixi'm que comenci amb una màxima que crec que és molt important i que defineix perfectament la discussió d'avui aquesta tarda. Si l'Estat, si aquest Estat, si un Estat, en definitiva, si l'Estat no garanteix unes assegurances agràries que funcionin, no està fallant una política sectorial concreta, no només està fallant el Ministeri d'Agricultura si parlem d'aquest Estat. És justament aquest Estat que està fallant, sens dubte, al país que diu voler alimentar. I aquesta és la qüestió. I això és el que està passant. I això sí, és un despropòsit. Avui debatem una proposició de llei que deixin-m'ho dir, arriba tard, arriba molt tard i arriba malament. I arriba, a més, de la mà d'aquells que, quan han governat, perquè ho han fet, ho han fet molts anys, doncs no han fet res o no han estat capaços de resoldre tampoc aquest problema. Perquè sí, senyories del Partit Popular, avui sembla que vostès descobreixin la sopa d'all. Sembla que avui descobreixin els ingressos agraris. Sembla que avui descobreixin la volatilitat del sector. Sembla que avui descobreixin la fragilitat del propi sector. Però, malauradament, la pagesia fa massa temps que està patint, molt. I vostès, quan van tenir l'oportunitat, tampoc van fer res, no van fer cap canvi, sobretot cap canvi de veritat que toqués el moll de l'os, cap canvi estructural.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · Pleno¿Considera que todas las víctimas del franquismo están protegidas por la Ley de Memoria Democrática?
«Miri, ministre, jo crec que clarament la llei no protegeix totes les víctimes del franquisme. De fet, el reconeixement d'aquestes víctimes té un clar biaix de gènere, i això és principalment perquè les supervivents, les víctimes del Patronato de Protección a la Mujer estan fora del reconeixement d'aquesta llei. I estarà d'acord amb mi que hi ha dues coses que no podem negar, que és que fins ara la llei reconeixia aquestes persones víctimes del franquisme fins al 1975, però és que el Patronato va actuar fins al 1985; no fins al 1978, fins al 1985. Deu anys després de la mort del dictador, reprimint dones que l'únic delicte que havien comès era no combregar amb els cànons de com s'havia de ser dona durant el franquisme. I, en segon lloc, senyor ministre, totes aquelles que hi van ingressar abans del 1975 han de portar documentació. Una documentació que no existeix, perquè aquestes dones van ser ingressades sense judici previ. Una documentació que, en el cas que existís, està repartida per milers d'arxius, està amagada en arxius privats de les congregacions religioses que van reprimir aquestes dones en els centres del Patronato i inclús podrien estar al Vaticà. I vostès què fan? Fan un acte aquest divendres de postureo. És un acte que vostè sap que no genera consens. Un acte que vostè sap que no totes les associacions de víctimes vindran a recolzar-lo.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de migración del Gobierno.
«I vaig acabant. Com deia abans, quan hi ha un migrant de més en un centre d'atenció hospitalari, el que falta és un metge de més. Quan hi ha barris tensos, el problema no és de qui arriba, el problema és de qui retalla, de qui no ha fet polítiques de vivenda durant molts anys. Aquest és el problema. En fi, no han dit res ni de la inspecció de treball, ni de sancionar empreses que contracten gent que explota, això no. Aquests no són delinqüents. Aquests no s'han de deportar, encara que siguin d'una multinacional. Aquests no s'han de deportar, encara que explotin immigrants sense papers. La irregularitat, senyories, no és una essència, és una categoria administrativa que fabrica misèria. La millor manera de protegir els treballadors d'aquí és que el treballador que arribi tingui els mateixos drets que els que ja estem. Així, ningú pot ser utilitzat per ningú. El soroll no paga lloguers. El soroll no omple neveres. Els drets sí. I, per cert, li dic al Govern: per fer aquesta regularització ben feta, farà falta que no hi hagi un col·lapse a la Seguretat Social, ni hi hagi un col·lapse per fer papers. Perquè si segueix havent-hi les traves burocràtiques que hi ha per regularitzar ara, no vull ni imaginar què passarà quan s'hagin de regularitzar centenars de milers de persones.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa de los cristianos perseguidos en el mundo y la acción...
«Compartim, evidentment, la necessitat que els acords internacionals incloguin una perspectiva de protecció, però de protecció dels drets humans, senyories populars, dels drets humans en general, no només d'una minoria en concret. Una protecció clara en els principis establerts a la Carta Internacional dels Drets Humans. I he de dir, senyories del PSOE, que aquí vostès, com els del PP, tenen poc per presumir. Sota governs socialistes també, s'han consolidat relacions absolutament reprovables, impròpies, en països de l'Orient Mitjà on no respecten els drets humans. Per no parlar, senyories del PSOE, de la relació que té el Govern d'Espanya amb la monarquia alauita del Marroc, que exactament tampoc és una democràcia, tampoc és una democràcia. Senyories, Esquerra, tant a Catalunya com a Europa, reclama que tots els acords incloguin clàusules de respecte als drets humans, humans, també en acords comercials com el Mercosur. Estem per protegir els cristians, els musulmans, els jueus, i estem per atacar qualsevol forma de fonamentalisme, perquè portem 95 anys de lluita per les llibertats, i això inclou el respecte als drets humans.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2026, de 3 de febrero, para la revalorización de las pensiones públicas y otras medidas...
«Gràcies, president. Bona tarda, ja. Diputats i diputades, avui tenim l'obligació de defensar la pujada del sistema públic de pensions, la quantia de les pensions i aquest reial decret garanteix perfectament que valoritzin un 2,7 %, a totes les pensions. Després d'un acord que va costar, no va ser fàcil, indexar de nou les pensions a l'IPC. De fet, sempre havien estat indexades menys quan governava el Partit Popular, que les va desindexar. Vam passar anys que havíem d'anar patint amb el 0,25 %. Doncs bé, això ha tornat a la normalitat. No ha estat fàcil. Gràcies als moviments de pensionistes i gràcies als sindicats i gràcies a les forces progressistes, va poder recuperar-se i en aquests moments les pensions pujaran el 2,7 %, la qual cosa significa 570 euros més a l'any la pensió mitjana de jubilació. Imagini's la diferència: passar del 0,25, calculin en aquests moments al 2,7. Més important encara, el 2026 augmentaran de manera massiva les pensions mínimes. I això també és important. I això és difícil que passi en un govern que no sigui progressista. Les pensions més baixes pugen un 7 %, fins a un 11,4 %, si el pensionista té cònjuge a càrrec. Les pensions no contributives i l'ingrés mínim vital també s'incrementen un 11,4 % col·locant la renda mínima de jubilació interessant. Amb aquest esforç atenem els més vulnerables. Sí que és veritat. Sí que és veritat que potser complement a mínims s'hauria de, com ha dit el meu company, i com diuen moltes associacions de pensionistes, que la pensió mínima hauria d'estar lligada al salari mínim interprofessional i potser s'hauria de complementar a través de fiscalitat si volem una societat en la qual els nostres grans volen, poden viure amb el salari mínim interprofessional després de treballar tota la vida.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«Senyories del Govern, votarem sí per responsabilitat social. Però ara li dic una cosa no és acceptable que sis anys després siguem estant prorrogant i estem aquí a l'arbitri d'aquestes dretes -jo què sé com dir-los- cruels. Penso que, si sis anys després hi ha gent amb aquests problemes, això ha de ser una mesura estructural. Això ha de ser ja un dret social. Ningú pot passar misèria energètica. I crec que això s'ha de fer, s'ha de fer, s'ha de fer perquè no pot ser que hi hagi gent que estigui constantment esperant el desembre o el gener a veure què fan aquests i aquests, si els tomben una cosa que, evidentment, diuen que és que s'ha de dividir. És que s'han de dividir. Home, què hem de fer? Deu mil reials decrets lleis? No, home, no. Bé, en fi, a mi em sembla tot plegat de calaix. Al final, i acabo ja, o s'està amb el transportista o s'està amb les famílies que necessiten o s'està amb el dret a un sostre digne o s'està per un altre tema. Nosaltres ho tenim clar: Votem sí, perquè la política només té sentit si serveix d'escut a aquells que no tenen res més que les seves mans per treballar. Tota la resta, senyories és soroll, és electoralisme rastrer i és dolor per als que més pateixen. Una mica d'empatia i que mai es vegin vostès en la situació d'haver d'agafar una bossa de coses i marxar de casa seva amb les seves criatures, si us plau.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2026, de 27 de enero, de ayudas a las víctimas de los accidentes ferroviarios de Adamuz...
«Votarem a favor perquè avui toca estar al costat de les víctimes i de les seves famílies, però continuarem exigint que mai més haguem de debatre un decret d'urgència per reparar el que es podia haver evitat. La vida està per sobre de qualsevol estalvi pressupostari i la seguretat està per sobre de qualsevol marge empresarial i el respecte a les víctimes està per sobre de qualsevol tacticisme polític, ministre. Deixin d'externalitzar torres de control, deixin d'externalitzar centres de reparació d'infraestructures ferroviàries, comencin a reparar l'A-2 perquè tindran un greu accident a l'A-2 i estan avisadíssims. No pot ser que els cotxes, els camions passin per les carreteres amb risc de punxar rodes contínuament, perquè fa anys i anys que els demanem que arreglin el ferm d'una carretera. Si allà passa alguna cosa, en tornaran a ser responsables. Què farem? Un reial decret per ajudar unes víctimes que les podíem haver.., ens les podíem haver estalviat per fer ben feta la feina? Tenen uns pressupostos prorrogats, però amb una inversió pressupostària i amb una execució pressupostària molt per sota del que estan fent a Catalunya. Facin el favor de posar la seguretat de les persones per davant de tot.»