Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
551 declaraciones · página 6 de 19
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2026, de 27 de enero, de ayudas a las víctimas de los accidentes ferroviarios de Adamuz...
«Gràcies, president. Bon dia, diputats i diputades. Avui debatem el Real Decret Llei 1/2026 que dona una resposta econòmica als greus accidents ferroviaris de Ademuz i de Gelida el passat mes de gener i avui vull començar amb el que és essencial: hi votarem a favor. Hi votarem a favor perquè les víctimes no poden esperar, perquè les famílies no poden quedar atrapades durant anys en processos judicials interminables i perquè l'Estat ha d'actuar amb rapidesa quan la vida i la dignitat de la seva ciutadania han estat colpejades. Aquest reial decret llei estableix ajudes directes, complementàries a les assegurances i -important- exemptes d'IRPF, amb pagament únic, amb oficines d'atenció integral i amb la possibilitat d'avançaments perquè les famílies no hagin d'esperar una sentència per poder refer la seva vida. Una mesura que creiem que és correcta i necessària, com també és positiu que incloguin mesures de protecció laboral perquè cap treballador o treballadora sigui sancionat per retards o absències derivades del caos ferroviari. Però compte, amb això! Tampoc no ho podem posar a les espatlles dels petits comerciants o les pimes. La classe treballadora no pot pagar els plats trencats d'un sistema que falla.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa al deterioro y a la insuficiencia estructural del...
«Des d'Esquerra Republicana defensem el País Valencià perquè som terres germanes, compartim llengua, cultura, economia, horitzó i també la mala gestió dels governs espanyols. Formem part d'un mateix espai social i nacional com són els Països Catalans i com Esquerra defensem la cohesió real dels territoris, no només amb fronteres administratives. Defensem una xarxa pensada per connectar persones, no en un model radial planificat de lluny. I avui ho diem clar: l'any 2024, i així ens ho ha explicat la senyora Micó a la seva iniciativa, el nucli de València només s'ha executat el 26,8 % del pressupost previst enfront del 99,7 % de Madrid. I això no és casualitat. No és mala sort. Són decisions polítiques. Anys i anys de desinversion. I senyora Mejías, deixem-li dir perquè ahir va fer una nefasta intervenció a la comissió de Transports. Segurament vostè va marxar del Partit Popular perquè no devien fer proutes inversions ni al País Valencià ni a Catalunya. Però vaja, després va marxar de Ciudadanos, segurament, perquè s'hauria quedat sense feina. Però vaja, això ja és un altre tema.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · Pleno¿Considera que su Gobierno está adoptando todas las decisiones necesarias para hacer cumplir el derecho a...
«Miri, ministra, aquesta setmana hem conegut el cas de la Carmeta. La Carmeta és una veïna de Vilanova i la Geltrú, de gairebé 90 anys, que després de 70 anys vivint a casa seva en propietat, va haver d'hipotecar-la per la crisi. Una permuta que mai es va escripturar va acabar amb el seu pis en mans d'un fons voltor que ara la vol fer fora. La Carmeta no és un cas aïllat, és el rostre d'una realitat que no pot esperar. Els abusos dels fons voltor i la falta de mecanismes efectius per protegir la gent. I quina alternativa li donen? Doncs que se'n vagi a viure a Valls, a gairebé una hora de la seva ciutat i al barri on ha viscut tota la vida. I l'ajuntament no pot ajudar-la perquè no té eines per oferir una altra opció. Som conscients que aquí al Congrés, les dretes bloquegen l'aprovació d'algunes lleis imprescindibles, però també en som que no podem abaixar els braços i donar aquest tema per perdut. Hem d'avançar i aquells qui van tot el dia de municipalistes i aprofiten les preguntes al president per carregar contra les polítiques d'Esquerra Republicana, si es neguen a una proposta com la que avui li estic fent, seran ells qui hauran de passar comptes amb els seus alcaldes i alcaldesses quan els demanin explicacions perquè no tenen recursos per ajudar a la seva gent. És imprescindible, doncs, que sí, aquí al Congrés, vostè agafi aquest compromís i que es tradueixi en fets i en calendari per poder millorar la fiscalitat municipal. Els ajuntaments ho necessiten urgentment i la ciutadania espera que hi fem alguna cosa. Confiem que si no es pot avançar per fer ho en lleis que, com deia, bloqueja la dreta, puguem trobar una altra via per fer-ho.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto de la falta de Presupuestos Generales del...
«No em queda temps, però només un apunt, presidenta, per parlar de l'execució pressupostària. De fet, la llei obliga l'Estat a publicar, com bé saben, semestralment, les dades regularitzades d'execució de la inversió. Però aquestes dades no es publiquen, no es publiquen en obert. No s'envien tampoc en temps i en forma, i això és una vulneració claríssima de la Llei General Pressupostària. De fet, en els últims deu anys, Adif, per posar un exemple, només ha pressupostat 4167 milions d'euros per a Catalunya. D'aquests quatre mil i escaig n'ha executat mil trescents, un de cada tres euros. Perquè es fixin amb la comparació? Jo crec que amb això queda tot dit. Mirin, i ara sí que acabo. Si realment senyories del Partit Popular pretenen o volen parlar de transparència i volen parlar de justícia fiscal, comencin per reconèixer el dèficit fiscal estructural, la desinversió persistent i el maltractament financer que pateix Catalunya. Perquè el que és frívol i patètic és que ens portin una moció al plenari d'aquesta cambra fingint que acaben de descobrir un problemón quan vostès són els que l'han generat durant anys. Els hi hauria de caure la cara de vergonya. El que passa és que la cara la tenen de ciment armat i parlant de cares de ciment armat, senyor Cruset, jo li diré, sense bramar que viuen a Ripoll, més tard o dhora sadonaran de qui negocia a canvi de res.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto de la falta de Presupuestos Generales del...
«Senyories, el nou model de finançament. Suposa més capacitat normativa, més participació en l'IVA i l'IRPF. Acaba amb un sistema de bestretes que permetia al Govern espanyol escanyar financerament la Generalitat. I ho feia a destajo, que dirien vostès. A més a més, el nou model garanteix l'ordinalitat i redueix el dèficit fiscal, que no té comparació en estats federals. I això, diputats i diputades del Partit Popular no és cap privilegi. Això se'n diu justícia. En la moció, en aquesta moció, en aquest text tan cínic que deia al principi, parlen també de finançament autonòmic i municipal. I aquí permetin-me també una certa ironia. Celebrem i ho fem molt fortament, senyories del Partit Popular, que el PP descobreixi ara les reivindicacions que els republicans portem anys defensant. Cal actualitzar les entregues a compte? Sí, però sobretot el que cal reformar és la refotuda Llei d'Estabilitat Pressupostària, adaptar-la al marc europeu donar flexibilitat als ajuntaments i, sobretot, derogar la LRSAL, la coneguda Llei Montoro. No sé si els hi sona d'alguna cosa aquest nom. La Llei Montoro, el major atac a l'autonomia municipal que s'ha aprovat en democràcia. Vostès la van aprovar. Un marc profundament injust creat per vostès. Un marc que, val a dir, el PSOE tampoc ha corregit en vuit anys. I en aquest sentit, sí, com apuntava el senyor Cruset, com bramava el senyor Cruset, Esquerra Republicana hem presentat una proposició de llei. Esperem que per una vegada el PP voti el mateix que demana els seus propis alcaldes.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto de la falta de Presupuestos Generales del...
«Mirin, parlem clar. El model de finançament actual ho hem dit moltíssimes vegades des d'aquest faristol, moltíssimes, està caducat. Està caducat des de fa 12 anys. Doce, per si hi ha dubtes. Diez más dos, si cal farem una sessió de Barrio Sésamo perquè ho entenguin. Més d'una dècada i és un model profundament injust en molts territoris, però sí especialment amb Catalunya, sí, també amb el País Valencià i sí també amb les Illes. Només una dada, una dada que tampoc és nova, però per no ser nova, no vol dir que no sigui o continuï sent escandalosa. El dèficit fiscal de Catalunya va arribar als 22 000 milions d'euros l'any 2021, un 9,6 % del PIB. Més de la meitat del pressupost de la Generalitat de Catalunya. De debò, vostès, senyories del PP, davant d'aquesta realitat, s'escandalitzen perquè nosaltres demanem un model més just? De veritat? Mirin, aquest és un infrafinançament crònic, sumat, evidentment, a les polítiques lesives del Partit Popular quan governaven. El que han fet és erosionar d'una manera flagrant l'estat del benestar de Catalunya. Rodalies col·lapsades, sanitat tensionada, educació infrafinançada. I encara ens venen a donar lliçons de responsabilitat fiscal? Au, va, au va. Vagi-se'n a passeig.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la garantía efectiva del derecho a la educación sexual integral en cumplimiento...
«I permetin-me fer una petita reflexió final. Mentre discutim declaracions i plans, la realitat és tossuda. Aquest any, en el que portem d'any, han assassinat una dona cada cinc dies a l'Estat, una cada cinc dies. I quina ha estat la resposta del Ministeri d'Igualtat, senyories? Enviar una carpeta al poder judicial per dir que les ordres d'allunyament no funcionen. Realment una iniciativa revolucionària per combatre els assassinats. Diguem que sí. El que necessitem són polítiques efectives, recursos i accions contundents que evitin que ens matin pel sol fet de ser dones. I sí, també en l'àmbit educatiu. I aquí els qui ja hem avançat tenim molt a aportar. Defensarem, com deia sempre, l'educació afectivo-sexual com una eina de llibertat, d'igualtat i de prevenció de les violències masclistes. I defensarem també un model educatiu de Catalunya construït amb rigor i amb anys de feina. Cooperar sí, recentralitzar, no. Espero que acceptin la nostra esmena i, per tant, puguem votar favorablement a la seva proposta. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidente. Querría empezar diciendo que no solo han llamado 'viciosa' a la diputada, sino que cuando estaban ya todos sentados allí, decían: '¡Estáis todas locas!'. Bien, en todo caso, este es el feminismo que practica VOX y que el PP practica igual, por lo que han dicho. (Aplausos).»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la garantía efectiva del derecho a la educación sexual integral en cumplimiento...
«Moltes gràcies, president. Jo voldria començar dient que no només li ha dit 'viciosa' a la diputada, sinó que quan ja estàvem tots asseguts allà han exclamat un: 'estáis todas locas'. Bé, en tot cas, aquest és el feminisme que practica VOX i que el PP practica igual pel que han dit. Fet aquest apunt, d'entrada jo volia començar dient que compartim plenament el fons d'aquesta iniciativa que garantir una educació afectivo-sexual integral és garantir drets, és garantir salut, és garantir la prevenció de violències masclistes és una política pública imprescindible i una eina de llibertat. Dit això, però, cal que parlem amb rigor i sobretot, amb honestedat institucional, perquè senyories de Podem, vostès saben perfectament que mentre alguns territoris aquest debat encara està per començar, el meu país fa anys que s'hi treballa i que no partim de zero. La coeducació i la perspectiva de gènere formen part dels currículums competencials, des de l'educació infantil fins al batxillerat i fins i tot a la formació professional a Catalunya. No són una declaració d'intencions, són una normativa vigent i una pràctica educativa consolidada. A Catalunya, el disseny curricular es desplega dins d'un marc de competències compartides. Hi ha uns reials decrets que fixen unes bases comunes, sí, però també hi ha un espai de plena capacitat de decisió que nosaltres hem exercit amb responsabilitat. Sota aquest paraigua hem construït un model propi que incorpora de manera transversal l'educació afectivo-sexual, la coeducació i la perspectiva de gènere a totes les etapes educatives. Un model que ens ha costat anys de consens pedagògic, institucional i social. Aquest desplegament es concreta en el programa Coeduca que dona suport als centres per treballar la coeducació i la sexualitat de forma explícita, sistemàtica i rigorosa. Parlem d'un programa avalat per marcs internacionals com la UNESCO i l'OMS, i construït amb la implicació de la Generalitat, dels ajuntaments, d'universitats i d'entitats expertes. És una política pública que avui ja funciona al meu país. El curs 2021-2022 tots els centres educatius de Catalunya van incorporar de manera explícita aquests continguts al seu projecte educatiu. Es treballa a l'aula, a les tutories, en l'organització dels centres i també amb les famílies. Hi ha formació específica per al professorat, per a persones referents als centres i acompanyament des dels serveis territorials i la inspecció. Tot plegat amb un únic objectiu: preparar els infants i joves per a una vida afectiva-sexual basada en la igualtat i els drets humans.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la garantía de los derechos de las personas trabajadoras en procesos de...
«Benvinguts al gran espectacle de DS-Smith i de moltes empreses que deslocalitzen. El que anomenen el rentat verd i el rentat social. He entrat a la seua web i he vist els seus tríptics. Son preciosos. Estan plens de paraules com sostenibilitat, cultura comuna, persones, valors. Però senyories, no hi ha sostenibilitat, han desertitzat un territori. No hi ha compromís social amb tirar els treballadors al carrer com si fos un kleenex. No hi ha respecte quan els condemnes i, a sobre, els negues la sortida d'una compra. Això no és responsabilitat social, és blanqueig corporatiu per amagar l'esclavatge dels beneficis a costa de les persones. Però també hi ha responsabilitats polítiques. Hi ha responsabilitats polítiques perquè aquí també s'ha dit alguna cosa que incomoda. I vull fer una mica de memòria. Esquerra Republicana, i jo mateix, vam portar aquí a aquesta cambra el 26 d'abril del 2016, una proposta exactament igual en forma de proposició no de llei. Va ser aprovada per tota aquesta cambra. Va ser aprovada sense els vots de la dreta catalana i de la dreta espanyola o viceversa. Aquests van votar com sempre en contra. Aquests sí que formen un glop quan han de defensar els interessos del poder, quan són els dels treballadors, això. Vaig portar aquí una proposició no de llei al 2016. Va ser aprovada deu anys després. Deu anys després seguim exactament igual i durant deu anys molta gent ha patit com estem patint avui. Aquesta és una altra realitat que avui diu. I va passar amb el govern del Partit Popular, que va perdre aquí aquesta proposició no de llei i no la va implementar. De fet, a la seva reforma laboral va treure l'autorització administrativa per poder fer-ho. La van treure, els altres no la van recuperar, tot s'ha de dir. I aquí hi ha una petita crítica: haguessin pogut recuperar-la. És impressionant, és molt important recuperar aquesta autoritat administrativa. No és l'únic mecanisme per intentar evitar deslocalitzacions. La llei d'avui és molt millor, però tot dificulta, tot ajuda. I aquí també estava Esquerra Republicana. Deu anys perduts. I quan la política perd deu anys, qui paga no és el BOE. Qui paga són els treballadors. I també ho hem de dir. Quan s'ha de triar entre els drets i la gent, el poder massa sovint, la dreta massa sovint tria el poder i no la gent. Veurem avui què passa. Em sembla que tornarà a passar el mateix.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la garantía de los derechos de las personas trabajadoras en procesos de...
«Gràcies, presidenta. Molt bona tarda. Deslocalitzacions. Avui dimarts 24 de febrer, a Valls i a Montblanc hi ha treballadors que comencen una vaga indefinida per salvar la feina amb què es guanyen el pa. I ho fan per una raó perquè estan patint una deslocalització. Tot el nostre suport a ells i a les seves famílies. Deixeu-m'ho dir clar, una deslocalització no és una reestructuració. Una deslocalització és això, marxar amb els beneficis i deixar aquí el desastre. És convertir persones en números i pobles en danys col·laterals. I els responsables tenen nom: International Paper i DS Smith. Per això avui votarem que sí. I els demano que votin que sí a tota aquesta cambra perquè el que passa a Valls i Montblanc és la prova que aquest Congrés, si frena les deslocalitzacions no s'agenolla al poder. Vostès avui escolliran en quin costat estan. El debat avui no és tècnic. És, si em permeten, que la deslocalització sigui un dret del poder o si la prenem com una injustícia. Votarem que sí per tres raons. Primera, perquè és una deslocalització. No és una xifra, és la vida. No és un Excel, no és una reestructuració, és la hipoteca, és la criatura, és la salut mental, és el torn de nit, és el pa a la taula. És la gent que plorava l'altre dia, quan vaig anar a Montblanc i Valls, que plorava perquè, després de trenta anys de feina, se'ls tirava al carrer. Trenta anys de feina se'ls tirava al carrer i havien vist el seu pare, que treballava en aquesta empresa, i avui els seus fills són llençats al carrer en una empresa que, a més, té beneficis. Això és una deslocalització. Quan una planta tanca, no tanca, només una fàbrica, s'afebleix un poble sencer. Al bar, els transportistes, el taller, el comerç, el lloguer, l'escola, vida real.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora el funcionamiento de la Administración de Justicia?
«Gràcies, senyor ministre. Doncs, avui ja tinc el dia fet i ja he sigut d'utilitat al govern socialista perquè puguin fer aquesta proclama. Esperem que sigui veritat perquè moltes vegades els anuncis després no es transformen en coses tangibles. Però jo li volia parlar de l'Administració de Justícia per diferents motius. El primer: saludo aquest anunci que vostè ha fet. Recordin que en seu del debat de reincidència de la setmana passada en va pactar 80 d'addicionals més dels 80 que ja havia pactat amb el govern de la Generalitat amb el meu partit. Esperem que sigui així. Recordi que tenim una sèrie de requisits lingüístics perquè la ciutadania del nostre país pugui anar als tribunals en la seva pròpia llengua. I això ho estem pactant i és incontestable que serà un element de requeriment del nostre partit perquè això tiri endavant. Però li volia parlar de l'aplicació de la Llei 1/2025, la deficiència, perquè el que es relaten des dels jutjats és una cosa ben diferent. Som conscients que a Catalunya les competències en la gestió de mitjans humans i materials són de la Generalitat de Catalunya. Però vostè sap que el que té a veure amb els funcionaris interins i amb la seva estabilització és una qüestió del ministeri. Fa sis anys que els hi estem dient que cal estabilitzar els funcionaris i les funcionàries interines de l'Administració de Justícia. Ahir van sortir alguns llistats de qui es queda i tenim dones de 50 i 55 anys plorant per tot arreu perquè han perdut una feina que fa 25 anys que fan. El Govern no ha estat capaç d'afrontar l'estabilització de les persones interines. Funcionaris precaritzats, mal servei, justícia que no es dona quan toca, perquè els jutges, els magistrats, necessiten els funcionaris per treballar. Si no, no hi ha Administració de Justícia.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para la protección de la dignidad de las mujeres y la seguridad ciudadana en...
«Però és que la proposta és per llegir-se-la. Ve a dir allò de 'a l'adult, cuidado'. Suposo que aturaran a totes les dones que vagin cobertes per preguntar-los qui els ha fet posar, com els han fet posar, si ho ha fet a casa o no, perquè fer-ho a casa és pitjor que fer-ho en un altre lloc. No sé on es pensen vostès que els pares expliquen als fills com han de vestir. Bé, el cas és el següent. Diu: quan el niqab hagi estat imposat a la víctima -que no som menors d'edat, la major part de nosaltres, algunes sí, però ser dona no equival a ser menor d'edat-. Bé, doncs, quan la víctima hagi estat coaccionada o el que sigui, i sigui menor d'edat, que vol dir que pot ser entre 16 i 18, els hi aplicarem una pena en els que ho hagin fet de dos anys i sis mesos de presó a cinc anys. O sigui, vostès intenten integrar les dones dient-los que posaran el seu pare, el seu germà, la seva mare, la seva germana, la seva àvia i qui sigui a la presó. Ostres, com a integració és curiosa perquè amb quantes han parlat d'elles? A quantes han entaulat una trobada sincera que els hagin pogut explicar? Vostès creuen que aquesta és la millor manera? I encara afegeixen molt més. Cuidado, que si ha sigut a casa la part superior de la pena, la pena assegura superior. De veritat aniran amb la policia, entenc, dona per dona amb niqab o amb burka a preguntar-los això la pararan, li faran treure? Saben quin és el resultat? Dones tancades a casa seva. Saben com es pot transformar? Que vegin que la resta exercim la llibertat. Però si les deixen tancades a casa no passarà mai, com va trigar apassar amb les nostres àvies, com va trigar a passar amb les nostres mares. Què va ser l'obertura al món que els va permetre alliberar-se i empoderar-se.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para la protección de la dignidad de las mujeres y la seguridad ciudadana en...
«A veure, VOX defendiendo la dignidad de la mujer. Oxímoron. No pot ser, no pot ser. VOX està en contra de l'avortament; no podem decidir sobre el nostre cos. En contra de la llibertat sexual ensenyada a les escoles. No podem saber com es fan els nens, no fos cas que en féssim i ens divertim fent-los perquè a ells no els molesta que els facin, els hi molesta que ens hi divertim mentre els fem. Què més interessa? Per tant, si vostès els hi donen a les que van a aixecar les pobres dones que han davortar. I això sí que fa vergonya. I això sí que és violència. Si vostès estan destruint totes les conselleries que hi havia en els governs on han entrat sobre els masclismes. Si vostès estan en contra de la violència de gènere i diuen que no existeix. Home, per l'amor de Déu. I ara ens venen a dir que defensen la dignitat de les dones? Serà de les seves perquè les seves sí que les defensen. Això ho tinc claríssim. Castes pures, beates, catòliques, totes elles defensades. Saben què passa? Que ara fa 40 anys -jo en tinc ja 58-, però jo recordo els problemes que va tenir la meva mare per anar amb pantalons a l'església. I saben com es va arreglar això? Amb la seva transformació. Saben quin és el resultat? És que aquí no hem sigut capaços d'explicar-ho bé.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para la protección de la dignidad de las mujeres y la seguridad ciudadana en...
«Bona tarda de nou. Hauré de demanar una mica de pietat al president, que sol ser molt estricte amb els temps, perquè ara s'ha incorporat un tema que no tenia previst perquè JuntsxCat no havia de parlar i m'ha descol·locat, perquè resulta que jo no ho veig igual. Però per descomptat, no soc ni esquerra espanyola ni dreta espanyola. Em pensava jo que era dreta catalana, però si resulta que només hi ha una manera de fer les coses. Osti! Tants anys fent independentistes i ara resulta que hauré de ser apàtrida. Miri, perdoni, la catalana manera és la que decidim els catalans. I hi ha catalans i catalanes d'esquerres, catalans i catalanes de centre i catalans i catalanes de dretes com vostès. I aquí no passa res. I ja estic cansada de tanta uniformitat que si no fem el que vostès diuen, escolti'm, som dolents i traïdors. Doncs no, això no va així. I, a més a més, hi ha un element curiós aquí. Jo crec que la intervenció més interessant ha sigut, sens cap dubte, la del PNV, que es caracteritza pel seu rigor i que ens ha dit a l'entrada: 'Escuchadme'. I jo he escoltat. I està molt bé perquè ha marcat un element. I és que... a veure, VOX, si és que els és igual, si es posen un vel, si es posen un allò de les avispes, o si es posen un barret de nazareno, si és que els hi és igual. Vostès el que els interessa és entrar al debat de los malos islamistas que nos han venido a conquistar -com per cert, ja van fer les seves terres ara fa 800 anys-, o si som el Faro de Occidente, -perquè ha parlat d'Occidente, però s'ha deixat lo del Faro-, que és el que fa referència al seu insigne, diríem ideòleg, que es deia Francisco Franco Bahamonde.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la evaluación del impacto en el ámbito de la juventud de las políticas públicas.
«Això té a veure també amb els àmbits de la participació, amb els àmbits de la creació de ciutadania. S'han posat, de fet, aquest debat està sent un debat general sobre joventut i està bé que ho sigui perquè es porta poc en aquesta cambra. Els hi he de dir que avui és segurament el pitjor dia per a mi per fer aquest debat. Lamento dir que precisament avui han mort cinc nanos, cinc adolescents entre 14 i 18 anys a Manlleu. És un lloc molt proper on jo visc, i la veritat és que estic devastada i voldria acompanyar les famílies, acompanyar l'alcalde, acompanyar tota la comarca, i de fet tot Catalunya, en el dolor que senten. Però, és i per això crec que és just i és necessari dir que avui és un símptoma del que ens està passant. Aquests nanos havien trobat un espai on reunir-se un espai de llibertat, un espai de socialització que nosaltres no som capaços de donar-los. I és sobre això sobre el que hem de reflexionar. Quin missatge estem enviant a la joventut? Un missatge de desesperança i quan aquesta desesperança es cristal·litza, un missatge d'odi, un missatge de divisió. En lloc de dir 'la participació ha d'estar amb els teus iguals al participar de llocs com els caus, com els esplais, com els clubs esportius, com les associacions de barris'. Això és el que dona sentit de comunitat. Necessitem una joventut ben informada, no sistemàticament inoculada d'odi, sinó una joventut que es pugui apropar als temes que tractem en aquest Parlament. Perquè efectivament, quan diem quines lleis hauran de ser avaluades, jo els hi avanço: totes, perquè de tot en d'opinar, perquè estem fent l'Estat, que després ells viuran i ells gestionaran. Han de poder opinar sobre habitatge, òbviament, i el seu impacte és evident sense que jo els hi hagi d'explicar res. Però també sobre salut, també sobre educació. A Catalunya tenim una vaga de docents i el malestar dels docents fa molt de temps que se'ns està expressant. Paraules que tenen unes diferències que les fan inassolibles per a la pròpia docència. Uns problemes estructurals que hem de resoldre i a més de fer de docents, fer de pares i mares de les criatures. I assistim impàvids a tot això.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«Deixi'm acabar. Sé que avui hi ha alcaldes i alcaldesses i ho he parlat també amb els meus. Tots vostès, perquè estan arrelats al territori, saben que moltes vegades la gent que delinqueix o que repeteix delinquint, o que et trenca els vidres del forn, o que t'ataca a la farmàcia, no són ni del teu poble. De què faran ordres d'allunyament? Quin jutge farà una ordre d'allunyament de tota una comunitat autònoma? Qui ho farà? Per tant, no ens venguin fum. Això d'avui és fum. No ho aturarem. No ho aturarem perquè som molt més responsables que molts altres grups d'aquesta cambra i tot el que puguin dir que és bo per a la nostra gent ho aprofitarem. Però no s'equivoquin. Passaran tres anys i si no fem les dotacions necessàries en l'administració de justícia, això seguirà igual, perquè la realitat és complexa, sí. La realitat és difícil, sí. Cada dia hi ha més pobresa, sí. I aquestes són les bases subjacents dels problemes que tenim. I si no les arreglem, ja podem anar endurint el Codi Penal. Ja poden posar la pena de mort per robar un mòbil que seguirà passant.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«I deixin-me fer un últim apunt. La situació de la justícia a Catalunya no és només d'un dèficit de jutges i jutgesses, que ho és. No és només un dèficit de recursos humans i materials, que ho és. És un dèficit de bon tracte al seu personal. Milers d'interins de justícia que són capaços de donar servei en la nostra pròpia llengua estan a punt de ser cessats perquè aquest Govern no té la capacitat d'enfrontar el tema de la temporalitat dels interins amb una mica de decència i amb una mica de justícia. Tenim tots els jutges i fiscals substituts pendents de si podran o no podran quedar-se als seus llocs. Gent que fa anys que treballa de jutges, però el corporativisme no permet que hi accedeixin a través d'un concurs de mèrits. I això, senyors, també és vergonyós. Per tant, vostès creuen que hi ha aquesta idea de que si modifiquem i endurim el Codi Penal amb aquest populisme punitiu, tot s'arreglarà. Saben què passa? Que en blanc i negre no s'arreglen les coses. S'arregla amb gent que treballi, que resolgui i que emeti les sentències. S'arregla amb un sistema de justícia penitenciària que permeti la rehabilitació. Així s'arregla. I això vol dir recursos. Això vol dir diners. Això vol dir inversió. Això vol dir entendre que l'única justícia que és justícia és la que s'aplica ràpidament en forma, en temps i lloc.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«Permetin-me dir també que des de la perspectiva de política criminal o de dogmàtica jurídica, això no encaixa en cap dels pressupòsits progressistes de rehabilitació, de reparació -perquè aquí tampoc està inclosa- i de cap dels àmbits que permeten en la política criminal fer un avanç i un servei a la seva gent. Això no obstant, farem tot el possible perquè efectivament es resolguin els problemes que la justícia té al nostre país i, per aquest motiu, el pacte pel qual arribem a aquesta abstenció és una dotació de jutges addicional a la que ja s'ha previst en el nombre del doble del que s'havia previst. Saben vostès que el Govern de la Generalitat va fer l'anunci de 91 jutges nous. El nostre pacte és que, per d'aquí a dos anys, n'hi hagi 91 més, malgrat que avui repetim aquesta cambra que allò previst per l'Estatut de Catalunya que va caure, que era que la justícia fos competència de la Generalitat, no deixem de sostenir-ho. Mentre la justícia depengui en exclusiva de l'Estat espanyol no anem bé.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la mejora de la protección social de los trabajadores autónomos.
«Aquesta és la tesi fonamental, de tal manera que un autònom que cotitzi per ingressos reals, i si cotitza poc l'Estat o el sistema de pensions ha de compensar perquè tingui una pensió suficient que li permeti viure. Si tenim això, un autònom ha de tindre les mateixes prestacions socials que té un treballador del règim general. És a dir, ha de tindre el que és l'atur de l'autònom. Seria el cessa d'activitat. Ha de ser igual que el règim general. Ha d'haver un atur per a aquest treballador que no pot continuar l'activitat. Si un treballador del règim general té un subsidi per a majors de 52 anys, un autònom també ha de tindre aquest subsidi per a majors de 52 anys si cessa l'activitat. Si els treballadors de règim general tenen permisos de malaltia per defunció, etcètera. Un autònom que cotitza el que li toca, i que és just, tindrà també les mateixes prestacions. I d'altra banda, l'altra cara de la moneda són els impostos. Els impostos també han d'estar a l'alçada del que realment guanya aquell autònom. I això és fàcil. Avui dia hi ha maneres de creuar les dades entre la Seguretat Social i entre la fiscalitat, que podrien donar-nos aquest número per fer uns impostos que siguin realment justos i unes cotitzacions injustes. A nivell de fiscalitat també és veritat que, una vegada calculats els ingressos reals, doncs un treballador autònom que té una petita botiga, que té problemes per arribar a final de mes, repeteixo si s'ha calculat bé els ingressos reals. És a dir, si es treuen, per exemple, els restaurants, els quilometratges que fan per no fer la feina. És a dir, que realment quedin nets aquells diners, doncs una vegada tinguem això net, aquella persona ha de pagar a partir d'aquests ingressos, doncs molt menys del que paga en aquests moments. I a canvi d'això, el que demanem és que l'impost de societats o l'impost de grans empreses, l'import de multinacionals pugi als 4 o 5 punts més que hagi de pujar per poder compensar aquesta diferència que hi ha amb la baixada d'impostos d'aquells autònoms que realment tenen dificultats per arribar a final de mes i que estan sobrefiscalitzats, per dir-ho d'alguna manera, respecte a aquells altres que no ho són.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la legalidad internacional.
«Senyories, vivim un canvi realment històric. La política exterior basada en l'amenaça de la força és un paradigma que pensàvem que havíem superat des de l'any 1945. Aquest enfocament no només viola l'article 2.4 de la Carta de Nacions Unides, sinó que soscava tots els esforços per construir un tauler mundial basat en el respecte i en el diàleg. Tant Vladimir Putin com Donald Trump han recorregut a l'amenaça de la força mantes vegades. Les accions de Rússia al Donbass i Crimea, juntament amb les declaracions de Trump sobre la intervenció militar a diversos països, cas de Groenlàndia o Cuba, o la intervenció efectiva a Veneçuela il·lustren un patró de comportament que ignora els mecanismes de resolució pacífica de disputes. Diguem-ho clar: hem anat enrere, no hem anat endavant. I el recurs de la força és una estratègia miop que ignora les complexitats de les relacions internacionals i que crea més problemes que no pas solucions. És evident que vivim una època d'admiració de la força. Hi ha un prestigi de la força. Hi ha un moment en què hem oblidat totes les lliçons del segle XX. Però això no ens pot fer sumar-nos a aquesta bogeria. L'anomenada Junta de pau, per exemple, que ha creat l'administració de Donald Trump, és un exemple d'intentar rebentar el món construït des de Nacions Unides, un exemple de l'unilateralisme absolutament cínic en contra del que hem fet durant anys.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre actuaciones urgentes para corregir el caos ferroviario.
«I tanmateix, la proposta que avui ens porten aquí, senyories del Partit Popular, no qüestiona aquest model, i menys l'autoesmena que avui ens han portat, perquè no diu res sobre la internalització del manteniment, no planteja recuperar capacitat tècnica pròpia ni de reforçar les plantilles d'Adif. Ben al contrari, accepta implícitament un esquema on Adif continua acumulant poder de decisió, però sense aquest arrelament territorial que és tan necessari. I això és on cal reclamar una màxima celeritat. I aquí és on li vull dir una veritat que segurament no els agradarà. Durant dècades, els governs del PP i el PSOE han ignorat sistemàticament les infraestructures ferroviàries a Catalunya. Jo crec que això ja és sabut de tot, però tenim dades de les execucions pressupostàries d'Adif: del 2019 al 2023, el PSOE, amb el govern del PSOE, s'executen 1114 milions; amb governs del PP, només 249 milions. Sí que he de dir, per una banda, que uns estan executant el 30 % amb governs del PSOE i amb governs del PP, 40 %. Però és una mica cínic sortir a parlar i dir que el problema de rodalies és per un ministre o per una gestió de l'última legislatura. Perdonin, però és que fa molts anys. La desinversió ha estat constant i el compromís que han posat, fum. I no va de colors polítics a Madrid. Va d'un estat que boicoteja a Catalunya sistemàticament i, a més a més, boicoteja la seva classe treballadora prioritzant grans obres i obviant el ferrocarril.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre actuaciones urgentes para corregir el caos ferroviario.
«Gràcies, president. Bona tarda, diputats i diputades. I avui tornem a intervenir arran d'una proposició no de llei que ens presenta el Partit Popular sobre el caos ferroviari a Catalunya. I deixi'm dir-li que ara ja no és el caos ferroviari a Catalunya, sinó què és el col·lapse ferroviari a Catalunya. I abans d'entrar en titulars fàcils, m'agradaria anar una mica al fons de la qüestió, perquè la seva PNL fa un relat genèric del problema, però evita deliberadament assenyalar-ne les causes estructurals, perquè davant dels darrers incidents, les preguntes són clares i haurien de tenir una resposta. Quines infraestructures a Catalunya presentaven deficiències conegudes abans que tot esclatés? Perquè fa molts anys que el Grup Parlamentari Republicà es queixa de la mancança d'inversions a Catalunya. Per què, a més a més, actuacions que ja estaven previstes van quedar pendents executar? Per què Adif no executa el seu pressupost? Perquè aquest és l'arrel del problema, perquè no estem parlant de fets sobrevinguts, sinó de mala gestió i de decisions equivocades. Perquè Adif no només gestiona infraestructures, amb les seves decisions, també exerceix un paper polític i no n'assumeix mai les responsabilitats. I si mirem què s'ha decidit en els darrers anys, el patró d'Adif és evident: tanquen i buiden centres de manteniment; fan la concentració de la gestió lluny del territori i, per tant, això vol dir que estan dues hores a arribar quan hi ha una incidència; externalitzen el manteniment i redueixen el personal propi. I això què vol dir? Menys coneixement del terreny, menys capacitat de resposta davant les incidències i menys precarització del qui està treballant. I no ho diem només el grup parlamentari. De fet, ho denuncien reiteradament els treballadors i les treballadores ferroviàries.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el cumplimiento de la Ley 47/2003, de 26 de noviembre, General Presupuestaria.
«Senyories, no cal que m'estengui més en per què els ciutadans han de saber en quin punt l'Estat desinverteix de forma constant. Ho hem vist, com deien, rodalies i ho estem veient en altres casos. En els darrers anys, per exemple, Adif ha pressupostat 4163 milions d'euros per a Catalunya i només n'ha executat 1362, un de cada tres euros. Aquest incompliment del PSOE i del PP, del PP i del PSOE és un escàndol i això explica bona part de les dificultats. Acabo, presidenta. Senyories del PP, estimat senyor Olano, que m'entén en català sense el famós auricular, si volen millorar la transparència, deixin de donar l'esquena als catalans. I ja de passada, un consell: I deixin d'anar pel món amb els socis que van, que és una cosa que els dic sempre de franc des d'aquesta tribuna perquè quedin en el llibre de sessions, més que res perquè, com a antic comentarista polític, em sap greu que vagin cap al pedregar. Bona tarda. Presidenta, señorías, buenas tardes. El Grupo Popular nos trae una proposición de ley aparentemente solo para exigir más transparencia en la ejecución de los presupuestos, un aspecto en el que, evidentemente, por principio estamos de acuerdo. Es cierto que el Gobierno español no informa suficientemente a esta Cámara de la reasignación de créditos y tiene un margen de maniobra demasiado grande para lo que debería ser un sistema parlamentario; esta es una crítica compartida por muchos grupos. Pero, dicho eso, hay que decir que, evidentemente, lo mismo se aplica al Partido Popular cuando gobierna. Señor Olano, en diversos años el Gobierno de Rajoy presentó y aprobó los presupuestos tarde y no facilitó precisamente el Partido Popular una cultura de escrutinio y de control parlamentario de los presupuestos. Por tanto, señor Olano, amablemente, no nos dé lecciones porque, como se ha dicho aquí, ustedes tienen dos caras, como el dios Jano: cuando están en la oposición dicen una cosa y cuando están en el Gobierno dicen otra. Y se lo diré con un dicho castellano muy bonito: consejos vendo que para mí no tengo, eso lo va a entender incluso aunque no me escuche.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el cumplimiento de la Ley 47/2003, de 26 de noviembre, General Presupuestaria.
«I aprofitant, ja que estem parlant del que vostès anomenen partits d'estat, que tenen els mateixos vicis intercanviables, diversos mitjans estan coincidint, arran del que ha passat a l'Aragó, que tant vostès, senyories del PP, com vostès, senyories del PSOE, haurien de fer autocrítica. Ja sabem que l'autocrítica no té gaire bona premsa en aquest moment. Es feia aquell acudit fa anys: L'autocrítica, sobretot en el món comunista, te la fan. Però bé, vostès, senyories del PP, que han guanyat però han perdut i ara són més presoners de VOX i vostès, senyories del PSOE, que han perdut de manera clara i rotunda, facin autocrítica. També facin autocrítica perquè si no els haurem de fer. En tot cas, senyor Olano, el principi del que vostè diu està molt bé, si vostès ho haguessin practicat abans, sens dubte. posats a millorar la transparència i el control polític de la despesa del govern, dic jo, senyories del PP, per què no es plantegen, per exemple, modificar la llei predemocràtica dels secrets oficials, que és una cosa que hem demanat diversos grups en aquesta cambra? També és transparència. Aquesta sí que seria una eina important perquè la ciutadania en general sabés què es fa, per exemple, amb els fons reservats de l'Estat, que suposo que a vostès els preocupa. És per la premsa, per exemple, que hem hagut de saber els fons que es van destinar a la famosa operació Catalunya o a la infiltració policial d'agents sense cap autorització al País Valencià i al Principat. Sobre això, evidentment, el Partit Popular no diu res, perquè és un partit d'Estat, però a vegades és un partit d'estat en suspensió; depèn del dia. I posats a demanar transparència, senyor Olano, també, per què no ens ajuden que el Govern faci pública la despesa real de defensa i els destinataris dels diferents programes? Perquè clar, en aquests temes de defensa, vostès demanen oportunament que tot passi per la cambra. Esquerra Republicana també ho demana repetidament, però la veritat és que vostès, quan governen, fan exactament el mateix.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar el cumplimiento de la Ley 47/2003, de 26 de noviembre, General Presupuestaria.
«Presidenta, senyories, bona tarda. El Partit Popular ens porta una proposició de llei aparentment només per exigir més transparència en l'execució dels pressupostos, un aspecte en el qual, evidentment, per principi estem d'acord. I és cert que el govern espanyol no informa prou aquesta cambra de la reassignació de crèdits i té un marge de maniobra massa gran pel que hauria de ser un sistema parlamentari. Aquesta és una crítica compartida per molts grups. Però dit això, hem de dir que, evidentment, tot el mateix aplica al Partit Popular quan governa. Senyor Olano, en diversos anys, sota el govern Rajoy, va presentar i aprovar els pressupostos tard, tard i no va facilitar precisament el Partit Popular una cultura d'escrutini i de control parlamentari dels pressupostos. Per tant, senyor Olano, amablement no ens doni lliçons perquè, com s'ha dit aquí, vostès tenen dues cares com el déu Janus. Quan estan a l'oposició diuen una cosa i quan estan al govern en diuen una altra. I li diré amb una dita castellana ben bonica: 'Consejos vendo que para mí no tengo', això ho entendrà fins i tot si no m'escolta.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«Bé. Gràcies, presidenta. Avui, segurament més ben acompanyada que altres dies. Bona tarda a totes i a tots. Una salutació als representants de les Illes que avui ens acompanyeu i d'altres que també esteu a tribuna. Avui aquesta proposició de llei, en aquesta proposició de llei, si em permeten, al nostre entendre, no debatem una qüestió tècnica. De fet, no debatem tampoc -?gràcies- ni un simple ajust legal. Avui, amb aquesta iniciativa que ens arriba del Parlament de Balears, per nosaltres debatem dignitat, dignitat democràtica, reconeixement nacional i justícia també territorial. La proposta de reforma de l'article 69.3 de la Constitució perquè Formentera pugui escollir un senador propi no és un caprici. De fet, s'ha dit sobradament avui, aquesta tarda. De fet, és que ni tan sols és una extravagància. Al contrari, és, ras i curt, el resultat d'una reivindicació, d'una reivindicació noble, d'una reivindicació sostinguda, unànime i persistent del poble de Formentera, expressada per les seves institucions al llarg de molts anys; de fet, al llarg de massa anys.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Gràcies, president. Intentaré fer-ho de manera telegràfica. De fet, el primer que vull posar en consideració és l'extrema urgència. Això vol dir l'extrema necessitat de millorar el model de finançament de Catalunya i també, encara que alguns els hi retumbin les orelles, dels Països Catalans. De fet, fa 12 anys que el model actual està caducat. De fet, en els 17 anys que aquest model ja ha caducat en els 17 anys de funcionament, els 17 anys que ha estat operatiu, el que ha demostrat és, bàsicament, que s'ha consolidat un finançament injust, un finançament persistent i directament lesiu per als serveis públics de Catalunya. I això, senyores i senyors diputats, és així. L'any 2021 el dèficit fiscal de Catalunya. Ho hem explicat manta vegades. Va assolir un màxim històric de 22 000 milions d'euros, això és, un 9,6 % del producte interior brut. O dit d'una altra manera, és més de la meitat del pressupost que gestiona la Generalitat de Catalunya. El resultat de tot això, doncs, també n'hem parlat, malauradament, moltes vegades. Uns serveis públics com el de Rodalies, especialment a Catalunya, o és igual, o serveis públics dedicats a la salut o a l'educació, que tenen un finançament infinitament inferior al que els ciutadans de Catalunya mereixen. I, per desgràcia, els catalans patim, en pateixen les conseqüències cada dia. Caos a Rodalies o una pressió flagrant de la nostra sanitat pública.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2025, de 23 de diciembre, de medidas de promoción del uso del transporte público...
«I senyor Gavín, Esquerra Republicana no dona suport a aquesta nefasta gestió que fa l'Estat espanyol. No li dona. En tot cas, li va donar vostè sent el secretari d'Infraestructures durant molts anys. Ara bé, gràcies al treball i a l'exigència d'Esquerra Republicana, avui hi ha sobre la taula un acord per accelerar les inversions a Rodalies. Ara cal que aquest acord es tradueixi en un compromís ferm perquè els propers cinc anys permeti elevar la inversió total de la dècada fins aquests 8000 milions d'euros que són tan necessaris. A més, gràcies a la feina d'Esquerra Republicana, també per primera vegada, per primera vegada, li recordo. La Generalitat ha pogut participar en la definició del pla de Rodalies, un pas que sabem que és necessari però que és insuficient. Per aquest motiu cal anar més enllà accelerar el desplegament de Rodalies de Catalunya, assumir el lideratge real del servei i impulsar aquests canvis urgents en la direcció de Renfe a Catalunya. I sobretot, cal prioritzar allò que s'ha deixat de banda massa temps, que és el manteniment i la seguretat de les nostres vies. Menys anuncis, menys nous quilòmetres d'AVE i més manteniment. Més fiabilitat i més seguretat per als usuaris i per als treballadors. Aquest Reial decret posa gairebé tot laccent en les tarifes i això, com a mínim és reduccionista, perquè per potenciar el transport públic no nhi ha prou que sigui econòmic ha de ser fiable, segur i digne. I ara mateix no tenim res d'això. El que tenim ara mateix a Catalunya és un trauma col·lectiu. Gent que surt de casa amb por; gent que assumeix que arribarà tard; gent que normalitza perdre cites, hores de feina o classes a les universitats. Vostè s'imagina les cares dels estudiants aquest cap de setmana o ahir al dematí que tenien exàmens i van veure com el seu examen no hi podien arribar perquè estaven en una estació on ningú els hi estava informant de si el tren passaria al cap d'una hora, si no passaria amb aquelles pantalles buides o, el que és pitjor, plenes de dades totalment errònies. Això ministre, no es reverteix amb descomptes, només es reverteix amb inversions reals, amb planificació rigorosa i amb una gestió responsable per reparar la xarxa, renovar la infraestructura i garantir la seguretat de cada quilòmetre de la via. I cal parlar clar. La crisi de Rodalies no és culpa ni de la pluja ni de la mala sort. És culpa de dècades de negligència política tant dels governs del PSOE com dels governs del Partit Popular. Perquè fins que Esquerra Republicana no ha pogut incidir en les polítiques del Govern, aquestes polítiques mai s'han fet pensant en Catalunya.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2025, de 23 de diciembre, de medidas de promoción del uso del transporte público...
«Hola, gràcies, president. Bona tarda, diputats i diputades. I abans de començar permetin-me unes paraules de record. Vull expressar el nostre condol més sincer als familiars i a les persones properes de les víctimes dels accidents, tan d'Adamuz com de Gelida i el nostre escalf i respecte en uns moments tan difícils com els que deuen passar. Avui debatem un Reial decret llei que parla principalment de bonificacions i ho diré d'entrada i amb absoluta claredat: reduir el cost del transport és important, però avui no és el principal problema que tenim. El principal problema que tenim avui és que el servei no funciona. No és fiable, no és regular i, el que és més greu, posa en risc la seguretat de les persones i afecta la salut mental dels usuaris. Aquest decret ens recorda molt comprar Internet a través d'Aliexpress. Bones fotos, grans promeses, missatges optimistes. Fins i tot el president ha dit que era un transport sòlid, però quan arriba el paquet resulta que tens retards, cap atenció al client, un producte en mal estat, estacions brutes, trens que no passen a l'hora, pantalles informatives sense cap missatge de quan arribarà el teu tren o no, arribes a una estació a tres quarts de vuit de la tarda i veus que el tren de les set de la tarda encara hi posa que arribarà a temps i no ha arribat. Aquest és el paquet que t'arriba. I això és exactament el que estan vivint milers d'usuaris del transport públic, especialment els usuaris de Rodalies a Catalunya. Els usuaris han hagut d'afrontar gairebé sols una crisi sistemàtica que ha arribat a suspendre tot el servei durant dies. Usuaris que ara descobreixen que fa anys que circulen per punts crítics de la xarxa ferroviària, amb infraestructures greument deteriorades i amb risc de despreniments. Perquè aquests punts negres, per on circulen gairebé 400 000 persones cada dia, no són ni nous ni són imprevisibles. De fet, eren advertències reiterades que mai no s'han resolt. El model actual ha demostrat clarament que no funciona i no hi ha cap excusa meteorològica que vagi bé per justificar dècades de manca d'inversió de l'Estat, manca de manteniment o una governança erràtica i de mala gestió.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2025, de 23 de diciembre, por el que se prorrogan determinadas medidas para hacer...
«I anem al fons del problema, que no és cap caricatura. El problema és la falta d'habitatge assequible. I aquí té la culpa el Govern. Porten vuit anys. Falten salaris dignes, sobra rendisme. I aquí també té culpa el Govern, perquè portem anys. Tenim una taxa, segons la AROPE, del 25,8 % de pobresa. Això no és mala sort, és un model que expulsa. I aquí també va la nostra crítica al Govern: no es pot normalitzar viure a base de pedaços, però aquí hi ha dues torres perversitats greus. La primera la dreta i l'extrema dreta. És una perversitat espantar i no votar aquest escut de protecció. Mà dur amb el feble i catifa vermella a l'especulador i la segona, un govern que es diu progressista, però que manté el país en una provisionalitat que castiga els de sempre. I mentrestant, per a la indústria de la guerra, la caixa sempre és plena. Senyors del Govern, això és important. Espanya ha invertit 94 000 milions en programes per modernitzar l'exèrcit. 94 000 milions d'euros. Això va ser ràpid. Això va ser molt ràpid. Això no hi ha pròrrogues. Això està compromès. A l'últim Consell de Ministres, 2000 milions extres. Aquí hi ha pressa. Aquí no hi ha pròrrogues. Aquí no hi ha l'angoixa d'arribar al desembre al BOE. Això és una indecència. Per un partit, per un govern que es diu progressista. No pot haver un estat que té el 25 % en la pobresa amb aquests percentatges d'inversió en armament no pot passar. No podem pagar això. Perquè la seguretat per a la gent que no té és tindre un habitatge. És que els serveis públics funcionin. Això és la seguretat. Que la pensió revaloritza, que el bo elèctric per aquells que no poden pagar el tinguin. I estem parlant de no mesures revolucionàries. Estem parlant de mesures pal·liatives o simplement pal·liatives. Imagini's això invertit en habitatge. Ens ho podem imaginar? Per favor, posin a treballar.»