Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
246 declaraciones · página 8 de 9
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Gràcies, presidenta. Bon dia de nou, ministre. Bon dia de nou, senyories. El grup popular presenta esmena a la totalitat d'aquest projecte de llei orgànica de mesures en matèria d'eficiència del Servei Públic de Justícia i d'accions col·lectives per a la protecció i defensa dels drets i interessos dels consumidors i usuaris. És un projecte que, certament, i com diuen els populars, és un veritable calaix de sastre on s'hi recullen un seguit de matèries que, en l'anterior legislatura, ho han dit varis dels ponents que m'han precedit, van ser tractades en tres projectes diferents. Per nosaltres això no és cap sorpresa. És l'extensió dels decrets lleis òmnibus, o 'macedònia', com els anomenem nosaltres, a què ja ens té acostumats aquest Govern, i que tantes vegades hem criticat perquè, certament, sovint en dificulta no només el seu debat, sinó també el posicionament. Ministre, sense cap entusiasme li dic que potser ens caldrà valorar si té raó de ser, aquesta totalitat. Ho veurem. En relació a tot el que es regula en aquest projecte, que no és poc, nosaltres, com sempre, tenim una prioritat: Catalunya. En aquest cas, concretament, la defensa de les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria de justícia i en el compliment de l'Estatut. Una prioritat, ho és, malgrat que l'actual Estatut d'Autonomia de Catalunya, val la pena recordar-ho, no ha estat aprovat pel Parlament del nostre país ni tampoc per aquesta cambra ni pel Senat, ni tampoc referendada pels ciutadans de Catalunya. Una prioritat malgrat la seva redacció actual, la de l'Estatut de Catalunya, és el resultat de la indeguda intromissió mitjançant la sentència 31/2010 d'un Tribunal Constitucional polititzat i mancat de legitimitat. Una prioritat malgrat les seves enormes mancances, perquè, malgrat tot això, l'Estatut és, com els deia, una norma vigent que reconeix una sèrie de competències que nosaltres avui som aquí per defensar. I en aquest projecte, Junts per Catalunya, sense descuidar cap dels altres temes legislats, posarem tot el ferro en la defensa dels jutjats de pau.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de creación de la Autoridad Administrativa Independiente para la Investigación Técnica de...
«Per tots aquests motius, la Unió Europea ha anat creant tot un marc reglamentari per tal que tots els països de la Unió creïn eines i mecanismes que garanteixin instruments, que garanteixin investigacions independents i professionals. Aquest és el cas d'aquest projecte. La proposta d'aquesta llei va en aquest sentit i hauria de permetre que no torni a succeir, s'ha esmentat per part d'algun altre diputat, com hi ha investigacions que s'eternitzen, que no es veu una intencionalitat d'esclarir els fets, que no dona la sensació de donar el confort i l'acompanyament o respectar les garanties dels afectats, o que fins i tot ha donat la sensació que pretén més protegir una part dels implicats que uns altres. Això no hauria de tornar a passar. El nostre grup ha presentat algunes esmenes per millorar aquesta llei. El primer bloc fa referència a un tema que és típic del nostre grup parlamentari. Aquesta llei, com no podia ser d'una altra manera, arribava amb una visió centralista i uniformista. És una llei que obviava, per exemple, que Catalunya té competències exclusives en transport o que té un cos de policia propi com els Mossos d'Esquadra. Les nostres esmenes han corregit aquesta mancança. El text que ara ens arriba és respectuós amb aquesta realitat i permet, per exemple, que les investigacions que es facin a Catalunya, encara que sigui en infraestructures que són competències de l'Estat, es facin de forma coordinada i amb diàleg i amb col·laboració amb el Govern de la Generalitat. En segon lloc, hi havia alguna esmena per enfortir el rol de professionalitat i expertesa en els professionals que participen en la investigació. I un tercer en garantir l'agilitat i la reducció de terminis d'aquestes investigacions.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«I per acabar, volem recordar-li que el Parlament de Catalunya va sol·licitar a l'Estat espanyol la delegació de les competències hídriques plenes en tot l'àmbit territorial de Catalunya, incloses les conques en territori català gestionades per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. Nosaltres escoltem a Catalunya i ens preguntem si ho fa vostè Acabo. Per cert, el conjunt dels embassaments de les conques internes de Catalunya encara no està al 50 %. A hores d'ara tenim aigua fins a finals d'any, però previsiblement s'aniran buidant aquests embassaments perquè vindrà calor i s'havien compromès vostès a fer l'ampliació de la dessaladora de la Tordera a Blanes. Però el més calent com diem els catalans, és a l'aigüera. Vostès, per cert, fan l'obra -la paga Catalunya que consti-, però a hores d'ara no s'ha començat ni tan sols la licitació. Li pregunto en quina situació està. Moltes gràcies. Gracias, presidente. Señora vicepresidenta, ha expuesto aquí, cuando ha empezado su comparecencia, algunos de los argumentos de campaña en el Parlamento Europeo, que evidentemente le han tenido muy ocupada últimamente, y quizás por eso -y se lo decimos desde el más absoluto respeto- llega usted sin haber hecho gran parte de los deberes que nosotros esperábamos o haciéndolos en el tiempo de descuento. Justamente ayer aprobaron una prórroga de las medidas contra la pobreza energética que acababan este domingo. Ha ignorado en las semanas previas la preocupación y la necesidad de información de los responsables de la plataforma contra la pobreza energética, que agrupa a más de veinte organizaciones en todo el Estado. Representantes de esa plataforma hace unos días nos decían: El Gobierno no ha dado ninguna pista sobre si estas medidas se van a mantener a partir del 30 de junio, cuando acabe la vigencia de las principales medidas de protección. Ninguna pista. Los ciudadanos, de alguna manera, han tenido que hacer de Sherlock Holmes para intentar averiguar por dónde va a ir el Gobierno español. Creemos que la buena política tiene en cuenta el malestar de la ciudadanía y no se espera hasta el último momento a aportar soluciones, y aún menos si hay 1 600 000 hogares afectados por las excepciones lógicas de cuando hay menores de dieciséis años, personas con discapacidad o en grado de dependencia. Muchos ciudadanos estaban angustiados pensando que, en caso de impago, quizás no se renovaría la prohibición de cortes de suministro de electricidad, gas y agua en los hogares beneficiarios del bono social eléctrico. Iban pasando los días y nada, sin información. Seguramente es que ha estado usted muy ocupada, pero, vamos, eso no justifica la falta de activación de medidas hasta ayer, cinco años antes de la fecha límite.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cree que el Gobierno respeta el modelo sanitario catalán?
«Dediquin menys energies a fer-se forts, a agafar múscul a costa de les nostres competències i més energies a fer bé la seva feina. Per exemple, a garantir que hi hagi existències a les farmàcies, on falten més de vuit-cents tractaments i productes sanitaris -?com els obturadors de colostomia o les bosses d'orina per les que els hi preguntàvem fa uns dies- o redueixin també el temps d'incorporació dels medicaments, els que estan aprovats per l'Agència Europea, al sistema públic de salut. Espanya ha tornat, amb les dades a la mà, a repetir aquesta dada: més de sis-cents dies de retard. Mire, señora ministra, lo hemos vuelto a ver. Los discursos que hace públicamente no van acompañados de acciones que demuestren ese respeto. Al contrario, su guerra con Ayuso ha convertido en víctima colateral al modelo sanitario catalán; un modelo construido hace siglos por nuestra sociedad civil y que sigue siendo un referente, a pesar del ahogo económico y de su infrafinanciación, y a pesar de la mala gestión de las competencias que sí que tienen en su ministerio. Si se sale con la suya, con su modelo de gestión pública directa, los catalanes tendremos que renunciar a ser atendidos dentro del sistema público en centros referentes como San Juan de Dios, la Fundación Puigvert, el Instituto Guttmann y todas las fundaciones sanitarias como Mutua de Tarrasa, Mollet y Palamós. Todos trabajan para nuestro sistema público y los catalanes estamos encantados. Respeten las competencias de la Ley General de Sanidad. La organización de la provisión de servicios sanitarios es de la Generalitat. Si hay que seguir haciendo el catálogo de servicios, proporciónennos recursos. Sin una financiación justa, nos abocan al desastre. Con el dinero que va a Madrid y no vuelve, reduciríamos, por ejemplo, las listas de espera. Los proyectos de su Agencia Estatal de Salud Pública, su ley de universalidad o la de la equidad pisan nuestras competencias. Se lo volvemos a decir, el modelo sanitario catalán no se toca, es una línea roja para Junts. Por eso, ya va siendo hora de que ese respeto se traduzca en el traspaso de las competencias que recoge el estatuto, porque es de justicia y porque es la única manera de mejorar la gestión que ahora depende, en muchos aspectos, del Gobierno español.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cree que el Gobierno respeta el modelo sanitario catalán?
«Miri, senyora ministra, ho hem tornat a veure. Els discursos que fa públicament no s'acompanyen d'accions que demostrin aquest respecte. Al contrari, la seva guerra amb Ayuso ha convertit en víctima col·lateral el model sanitari català; model construït fa segles per la nostra societat civil i que segueix sent referent, malgrat l'ofec econòmic del seu infrafinançament i malgrat la mala gestió de les competències que sí que tenen al seu ministeri. Si es surt amb la seva amb el seu model de gestió pública directa, els catalans haurem de renunciar a ser atesos dins del sistema públic als centres referents com l'hospital de Sant Joan de Déu, la Fundació Puigvert, l'Institut Guttmann o totes les fundacions sanitàries com Mutua de Tarrassa, de Mollet i de Palamós. Tots treballen pel nostre sistema públic i els catalans hi estem encantats. Respectin les competències de la Llei General de Sanitat. L'organització de la provisió de serveis sanitaris és de la Generalitat. I si hem de seguir fent el catàleg de serveis, donin recursos. Sense un finançament just, ens aboquen al desastre. Amb els diners que van a Madrid i no tornen, reduiríem, per exemple, les llistes d'espera. Els projectes de la seva Agència Estatal de Salut Pública, la seva llei d'universalitat o la d'equitat i cohesió trepitgen les nostres competències. I ho tornem a dir, el model sanitari català no es toca, és una línia vermella per Junts. Per tant, ja va sent hora que aquest respecte es tradueix en el traspàs de les competències que recull l'estatut perquè és de justícia i perquè és l'única manera de millorar la gestió que ara depèn, en molts aspectes, del Govern espanyol.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la consecución urgente de soluciones a la necesidad extrema de...
«En conseqüència, a Catalunya ens falten professionals, malgrat ser una de les comunitats autònomes que més formació i de més qualitat ofereix, i quan, a més, gran part dels costos d'aquesta formació els paga la Generalitat de Catalunya. Si tinguéssim competències en formació sanitària especialitzada, podríem garantir molt millor una atenció mèdica en català. I és que recordin que els catalans volem viure plenament en català i hi tenim dret. Volem les competències per acreditar les places que realment necessitem. No és un problema de salaris. A Catalunya tenim uns sous bons en comparació a altres comunitats autònomes. Per tant, estem bàsicament d'acord amb les queixes que trasllada el PP en la seva iniciativa, però hi ha una diferència de base. Nosaltres volem el traspàs de competències en la formació del personal sanitari, però també en el reconeixement de les titulacions dels estrangers extracomunitaris. El ministeri de ciència, innovació i universitats, pel que respecta a l'homologació, l'equivalència de títols universitaris, i el ministeri de Sanitat, pel que respecta al reconeixement de les especialitats, han portat al bloqueig per col·lapse l'acreditació que permetria que milers de professionals acadèmicament qualificats poguessin treballar en la sanitat i resoldre parcialment el problema de falta de recursos humans que aquesta pateix. Sabem que és un tema polèmic, és un tema delicat i s'ha d'actuar amb molta precaució, assegurant l'autenticitat de les titulacions, això està clar. És una situació especialment greu a Catalunya, on els col·legis de metges de Barcelona o de Girona, per posar dos exemples, han denunciat el baix grau de resolució d'expedients dels dos ministeris. Poden trigar fins a cinc anys a fer aquest reconeixement de títol i d'especialitat.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Però més enllà d'això, parlem d'un tribunal centralitzat que suposa una excepció al principi general segons el qual el jutge que ha d'investigar els delictes és el del lloc de la comissió del fet delictiu, on aquest té més repercussió i on és més fàcil que l'acusat es pugui defensar. És també un tribunal que fa un ús selectiu de la seva competència. El que fa imprevisible saber si un cas acabarà anant a l'Audiència o no, malgrat el seu origen o caràcter interprovincial. Igualment, el fet de ser un tribunal amb unes competències molt específiques, o sigui, delimitat a uns assumptes summament concrets, fa que les sospites que el Tribunal pugui estar condicionat en la seva tasca augmentin de forma considerable. I, encara que se'ns presenti l'Audiència Nacional com un òrgan especialitzat, la realitat ens descobreix sovint que els que hi exerceixen no compten amb cap especialització i molts hi estan destinats en comissió de serveis, serveis especials o amb situacions poc compatibles amb el dret al jutge preestablert per llei. Si a aquesta especificitat hi afegim que alguns casos jutjats són molt mediàtics, ens trobem amb un seguit de jutges estrella que rebreguen la seva independència i la seva ja dubtosa imparcialitat amb comportaments histriònics, com, per exemple, el cas d'un històric com el jutge Garzón, del qui l'independentisme olímpic en té tan bon record. O un altre, com l'esperpèntic jutge Guevara, del 17-A, amb intervencions dignes del top de la mala educació, la grolleria i el fora de joc. O alguna premiada, com la jutgessa Lamela, per empresonar els nostres líders socials i polítics i per la seva perversa instrucció del cas Rosell. O, més recentment, el jutge del tsunami: és terrorisme, sí o sí. El tsunami és terrorisme. El jutge García-Castellón.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«A Junts per Catalunya advoquem pel traspàs de les seves competències a la jurisdicció ordinària i per la seva desaparició definitiva. L'Audiència Nacional és un tribunal preconstitucional creat a cop de decret llei, hereu directe del Tribunal d'Ordre Públic franquista creat l'any 1963, creat en aquell moment, i val la pena recordar-ho, per substituir el Tribunal Especial per la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme instaurat el 1940 en acabar la guerra. Parlem de dues eines de persecució política, pilars de l'engranatge repressiu del règim franquista. Aquest, senyories, és l'origen de l'Audiència Nacional. Un origen que ens ajuda a entendre l'autoritarisme judicial i la connivència amb una determinada concepció de l'Estat o, millor dit, de l'Espanya nació. Abolir l'Audiència Nacional implica, a nivell formal, ho deia el diputat de Bildu fa un moment, derogar un article i les seves normes concordants de la Llei Orgànica del Poder Judicial. Però en termes de justícia, en termes de justícia amb majúscula, representaria la ruptura amb un passat del qual ningú que es consideri demòcrata pot estar orgullós.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Gràcies, president Rodríguez. Bona tarda, senyories. Tornem a ser en un 'déjà vu' on el Grup Popular redobla l'oportunisme i ens porta en aquest Ple la presa en consideració d'una nova modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial en els termes en què ens ha exposat el diputat Romaní Cantera. Parlo de redoblar l'oportunisme perquè aquesta modificació ja fou presa en consideració a la Cambra Alta, la setmana que aquí aixecàvem el veto del Senat a la llei d'amnistia. Desconeixem si ens trobem davant una anomalia legal, però aquesta dualitat de tramitació mana reconèixer que no sembla massa normal. De totes formes, esperem que, com va passar amb l'amnistia, avui el resultat també sigui diferent al del Senat i aquesta presa en consideració no prosperi. Des de Junts per Catalunya no entrarem a analitzar el fons que els ha portat a promoure aquesta iniciativa. Som conscients de la gravetat dels fets ocorreguts fa uns mesos a Cadis i és evident que sabem que la nostra societat s'ha de dotar de millors eines en tots els àmbits per combatre les organitzacions criminals dedicades al narcotràfic. Però en cap cas això passa per engreixar l'Audiència Nacional. No tan sols no compartim l'atribució de donar més competències a l'Audiència Nacional, és que ni tan sols compartim la major, la seva existència.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a las políticas que pretende implementar el Gobierno...
«Per altra banda, no es pot ajudar a transformar el sector polític pel sector turístic legislant i planificant des de centenars de quilòmetres. No es pot. La realitat de Madrid no té res a veure amb la de Barcelona, ni la de les illes Balears o de les illes Canàries té a veure amb la Costa Brava, la Costa Daurada o les Terres de l'Ebre. No tenen res a veure, res de res. I, a més a més, l'Estatut de Catalunya estableix que moltes de les qüestions que es plantegen en aquesta moció són competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya. Per això no és assumible que, des del Govern de l'Estat, es pretengui centralitzar les decisions, teledirigir l'assignació de recursos i ocupar les nostres competències. No funcionarà. No funcionarà com no funciona la gestió de Rodalies, com no funciona la gestió del sistema aeroportuari, com no funcionen els fons europeus Next Generation, que també es gestionen des de Madrid. No funcionarà, perquè uns, des de l'oposició o des d'una part del mateix Govern, criminalitzen el sector per pretendre treure'n algun resultat polític migrat, tot sigui dit de passada, com s'ha demostrat darrerament, i perquè els altres, des de l'altra part del Govern, intenten centralitzar-ho tot, perdent l'oportunitat de deixar actuar segons les necessitats de cada destinació. Per això els hi repeteixo: així no funcionarà. Moltíssimes gràcies.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de protección del Patrimonio Histórico frente al vandalismo.
«Segon: Catalunya té una llei pròpia de patrimoni aprovada, com vostè deu saber, senyora diputada, el 1993 i, per tant, alerta amb envair competències. Les coses són molt clares. La Generalitat de Catalunya, d'acord amb l'article 9 de l'Estatut d'Autonomia, té competència exclusiva en aquesta matèria. Per tant, una vegada més, avís a navegants, a tots els navegants, no s'asseguin a sopar a la taula del veí quan no se'ls ha convidat. Tercera reflexió: clar que s'ha de protegir el patrimoni històric. Només faltaria. Però tot això és molt més profund. La nostra societat ha debilitat aprenentatges elementals. Ens creuem pel carrer i no ens diem 'bon dia'. S'ha perdut el sentit de pertinença responsable a la comunitat. Tenim valors que són bàsics ingressats a l'UCI. Els parlo d'entendre, per exemple, que les coses de tots són de tots, que els carrers, els parcs, els trens, els fanals, els museus, que tot és una mica molt de cadascú de nosaltres. Hem oblidat que les coses de tots s'han de cuidar com les cuidem a casa perquè, si no, els espais comuns, la plaça, l'àgora, fan literalment fàstic. Avui parlem de normes. Sí. Avui també critiquem els discursos polítics que es basen en el tot s'hi val, el campi qui pugui en l'espai públic; discursos polítics que irresponsablement s'han convertit en idea política. I avui, de retruc, també alertem de la infinita debilitat de l'auctoritas. I posats a estirar aquest fil, també denunciem la pèrdua de respecte cap a la figura dels ensenyants, com d'important és tenir bons mestres i mestratges. Aquest és el debat. D'acord, aquesta és part del debat, dir no a l'incivisme i aturar, també, la dictadura del políticament correcte.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica el artículo ochenta de la Ley Orgánica 1/1979, de 26 de...
«Mirin, en el darrer període que Junts vam tenir responsabilitats en el Govern de la Generalitat, la consellera Ciuró, que anteriorment havia estat diputada d'aquesta cambra, va liderar des del Departament de Justícia la priorització de la formació, de l'estabilització i el diàleg amb els funcionaris penitenciaris i amb els seus representants sindicals. I ho va fer buscant solucions en temes tan rellevants com la jubilació anticipada dels funcionaris de presons, la renovació de les condicions laborals i, evidentment, la demanda de la condició d'agents de l'autoritat, una condició que llavors, com passa avui, des de Junts per Catalunya, vèiem i continuem veient com un reconeixement a aquests funcionaris, un reconeixement que els igualaria als docents, els agents rurals, els bombers o el personal mèdic de la sanitat pública. Donaríem també, per què no dir-ho, resposta a una de les principals reivindicacions de les mobilitzacions que es van produir el passat mes de març, després que un pres assassinés la Núria López, cuinera de Mas Enric. En cas que prosperi aquesta presa en consideració, des de Junts per Catalunya ja els anunciem que vetllarem perquè aquesta modificació, primer, no desvirtuï el model penitenciari català; segon, no representi una centralització encoberta que afecti a les competències de la Generalitat, i tercer, perquè no sigui un llast econòmic pel Govern de Catalunya. Perquè, com ha passat tantes vegades, el mal finançament de la seva aplicació, si no està a l'alçada de l'augment de cost que representarà, doncs generarà un problema.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica el artículo ochenta de la Ley Orgánica 1/1979, de 26 de...
«En aquest debat, també cal tenir present que nosaltres sempre fem referència al sistema de presons de Catalunya d'acord amb les competències que en matèria penitenciària vam assumir el 1984 i que han configurat un model singular en relació a la resta de l'estat. Un model d'execució basat en els principis de rehabilitació i reinserció, on qui persegueix el delicte no és qui s'encarrega del compliment de la pena. Així, qui assumeix l'execució penal i la rehabilitació no és la Conselleria d'Interior, sinó la Conselleria de Justícia. Aquest sistema, el català, és referent, com els deia, per això mateix, per centrar l'execució penal en la rehabilitació i la reinserció, minimitzant la intervenció coercitiva i afavorint els tercers graus i la llibertat condicional. I aquest fet no ha d'estar, en cap cas, renyit amb el que es proposa avui. Les mesures que els deia han comportat i comporten un retorn social constatat en una menor reincidència. Però també és cert que, alhora, exigeixen una major inversió, especialment pel tractament individualitzat que es fa dels presos i les preses. En aquest sentit, és imprescindible que el règim previst a l'article 80 sigui compatible amb la creació d'un cost especial de funcionaris penitenciaris de la Generalitat de Catalunya, on s'asseguri la necessària vinculació dels drets i deures. Perquè és evident que el nostre model descansa, en bona part, en els servidors públics que durant aquestes quatre dècades han demostrat el seu compromís.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cree que es asumible la situación en la que se encuentran los jóvenes?
«En definitiva, a diferència de les anteriors generacions, els joves d'avui es troben que l'ascensor social no funciona, i no funciona perquè vostès no només l'han espatllat, sinó que, a més a més, l'han desmantellat i l'han venut a peces, perquè sagnar econòmicament Catalunya amb impostos i no proveir-la dels pressupostos que ens pertoquen, any darrere any, és precisament això: desmantellar l'ascensor social i vendre's a peces el futur dels joves en benefici d'altres. Nosaltres tenim molt clar com garantir un futur digne als joves: invertir en el seu futur; invertir en ells; invertir perquè tinguin el millor sistema educatiu amb escoles adequades i mestres i professors ben retribuïts; invertir perquè tinguin habitatge assequible; invertir perquè tinguin treball digne que els satisfaci. Per tant, treguin les mans dels diners dels catalans i deixen que nosaltres exercim les nostres competències. Senyora ministra, de veritat, creu que és assumible la situació en què, per culpa de vostès, es troben els joves de Catalunya? Moltes gràcies. Señora ministra, no sé si he oído bien lo que ha dicho usted y si es consciente de la distancia entre lo que dicen ustedes y la realidad de los jóvenes. Todos los indicadores de juventud, todos, como tener el peor paro juvenil en la Unión Europea, indican que los jóvenes viven una crisis sin precedentes y que el culpable es el Estado español, que actúa como un verdadero depredador del futuro de estos jóvenes. Si la juventud es una época de sueños e ilusión, su gestión -la del PSOE y la del PP- ha conseguido eliminar estos sueños, porque por culpa de ustedes los jóvenes no tienen las oportunidades que se merecen: no tienen un sistema educativo que los pueda formar como es necesario; no pueden emanciparse porque no encuentran vivienda; no pueden encontrar empleos dignos porque los contratos temporales, sueldos miserables y condiciones de trabajo precarias son el pan de cada día, y no pueden moverse en transporte público porque es un absoluto desastre. Si no se lo cree, acompáñenos una mañana con cercanías en Cataluña y verá cómo llegan tarde a la facultad o a trabajar. En definitiva, a diferencia de las anteriores generaciones, los jóvenes de hoy en día se encuentran con que el ascensor social no funciona, y no funciona porque ustedes no solo lo han estropeado, sino que, además, lo han desmantelado y lo han vendido a piezas, porque desangrar económicamente a Cataluña, a base de impuestos, y no proveerla de los presupuestos que nos tocan año tras año es precisamente esto: desmantelar el ascensor social y vender a piezas el futuro de los jóvenes en beneficio de otros. Nosotros tenemos muy claro cómo garantizar un futuro digno a los jóvenes: invertir en su futuro y en ellos; invertir para que tengan el mejor sistema educativo con escuelas adecuadas y maestros y profesores bien retribuidos; invertir para que tengan una vivienda asequible, para tener un trabajo digno que los satisfaga. Así que, quite las manos del dinero de los catalanes y deje que nosotros ejerzamos nuestras competencias. Señora ministra, de verdad, ¿cree que es asumible la situación en la que, por culpa de ustedes, se encuentran los jóvenes de Cataluña? Muchas gracias.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la protección de los menores en el entorno digital.
«Respecte de la iniciativa, insistim, el nostre compromís amb la protecció dels menors l'exercim per terra, mar, aire i al ciberespai, però és important que aquesta competència sigui respectada i reforçada quan parlem del nostre país, Catalunya, i, per descomptat, també a nivell autonòmic, en general. Per això, els hem proposat una sèrie d'esmenes que condicionen el nostre suport. Grosso modo, el que demanem és que es respectin les nostres competències i que s'incorporin, amb competències i recursos, en aquesta feina de control i protecció dels menors en l'àmbit digital aquells organismes de control que tenim a Catalunya, com l'Autoritat de la Competència o el Consell de l'Audiovisual de Catalunya, fent extensiva, lògicament, aquesta proposta als altres organismes homòlegs de la resta de comunitats autònomes. Volem un marc normatiu basat en la cooperació, perquè el problema és tan gran que hem de sumar esforços. Tots som conscients de la dificultat tecnològica a l'hora d'aplicar les pretensions que recull aquesta iniciativa. Per exemple, la comprovació de si l'usuari d'un dispositiu és menor o no implica sistemes en què el dispositiu podria fer fotos per comprovar la identitat de la persona o tenir una identificació digital molt robusta que podria interferir greument en la privacitat de les persones.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Insisteixo: per molt que els dimecres, i ahir ho vam veure, el PP i el PSOE es discuteixin com els fanfarrons al pati de l'escola, a veure qui està més enfangat -per cert, la comèdia Feijóo-Sánchez és pèssima-, al final vostès comparteixen la mateixa mirada, aquest sempre és el final. Una mirada que, sense l'obligada pedagogia dels set diputats de Junts, no ajuda, no respecta, no potencia, no juga a favor de Catalunya. És, de fet, un mecanisme automàtic i, per si un cas, Espanya sempre pensa: 'Saps què? Primer, envaïm competències, no fos cas que Catalunya i les altres nacions de l'Estat puguin decidir massa coses, encara que siguin les seves coses'. Així vostès, l'Estat profund, dominen un càlcul que ha de ser complicadíssim, però el dominen. Un càlcul que no ha de ser gens fàcil. U: fan que les lleis s'aprovin, tirin endavant, és veritat, és un mèrit; i dos: fan que després puguin tenir una interpretació restrictiva i que, quan ho fan, no s'hagin de posar massa vermells. Això és la norma, i nosaltres hi posem l'stop.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Senyor president, il·lustres senyories. Avui aprovarem la llei d'ensenyaments artístics un cop ha passat pel Senat. Aquesta llei ha de ser un pas endavant, sempre ho hem dit, i globalment pot ser una bona eina, a veure com s'aplica. Però anem al fons. Al final de tot hi ha les competències i una mica més. És un bon moment, doncs, és un bon dia per compartir una sèrie de reflexions profundes i serioses. La discussió i la redacció d'aquesta llei d'ensenyaments artístics torna a posar al descobert la gran evidència, el debat que la política no s'atreveix a fer. L'elefant que ocupa tot aquest hemicicle no és la clàssica equació entre dreta i esquerra com passa a qualsevol Parlament europeu. És una altra cosa. Aquí el gran tema és el conflicte no resolt Catalunya-Espanya. Som i representem nacions diferents, i no passa res, que en política tot s'hauria de poder resoldre. El debat pendent, insisteixo, profund i sensible, és entre mirades nacionals, i ho hem vist també en la redacció d'aquesta llei. I atenció, aquest és un debat, i ja ho vam dir en aquest mateix hemicicle, és un debat cultural que desborda les lectures apressades, per exemple, del resultat del 12M. I ho dic perquè ahir ens va estranyar l'alegria gairebé adolescent del senyor Pedro Sánchez, i això va per tots. Ni concòrdia ni la broma pesada del retrobament. Deixin de fer màrqueting i facin política, si us plau. Hi ha un problema greu, com dèiem. Tenim una mirada nacional, l'espanyola, que malgrat les bones paraules -de bones paraules n'hi ha moltes-, sempre busca com es pot imposar, peti qui peti, per sobre de les nacions d'un estat plurinacional. I ara em diran: 'No, això no és veritat, no és veritat'. Doncs sí que ho és, sí que ho és. Sí que és veritat que hi ha una idea d'Espanya, més o menys endolcida, que sempre vol passar per davant de Catalunya, cosa que també deuen patir els representants dels partits del País Basc i de Galícia.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la garantía de la aplicación de las políticas de memoria democrática en España.
«Senyor president, il·lustres senyories, avui se'ns presenta un text sobre la memòria democràtica que Junts votarà a favor, però que conté un error de base important que ens obliga a compartir una reflexió en veu alta. El PSOE focalitza, centralitza la seva idea de memòria en la Guerra Civil, i posa al mateix nivell antifranquisme i democràcia, mentre que, des de Junts, posem l'accent en la democràcia. I que consti: pel catalanisme, la guerra i la dictadura són sinònim d'asfíxia permanent de Catalunya, un ofec que la dictadura va practicar amb un odi absolut. És cert. És cert, el franquisme va devorar i va trinxar drets. Així doncs, la nostra denúncia és absoluta. Però, per ser demòcrata, no n'hi ha prou de reivindicar la memòria. Per ser demòcrata, primer de tot, cal ser-ne, al govern i a l'oposició. El millor demòcrata, saben qui és? Saben qui és el millor demòcrata? El millor demòcrata és el demòcrata. No es pot ser demòcrata light, i el PSOE, a vegades, senyors del PSOE, a vegades s'han situat en la cara B de la democràcia. A banda, facin una mica de repàs: tots els governs d'Espanya, vostès també, han frenat lleis, han laminat les competències de Catalunya, tots, i han negat debats al Parlament de Catalunya via Tribunal Constitucional, cosa que ha passat. No ens l'inventem. I han aplaudit, vostès van aplaudir la indignitat del 155, fets que expressen una actitud, francament, molt poc demòcrata.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una regularización extraordinaria para personas extranjeras en España (corresponde...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Bona tarda, representants de les entitats que han promogut aquesta ILP i ciutadania que, amb la seva signatura, l'ha avalat. Benvinguts a aquesta cambra. Tractem avui la presa en consideració de la iniciativa legislativa popular que, mitjançant una modificació de la disposició transitòria primera de la Llei Orgànica 4/2022, ens proposa, mitjançant un reial decret, una regulació extraordinària de les persones estrangeres que es trobessin en territori de l'Estat espanyol abans de l'1 de novembre de 2021. Em permeto aquí fer una referència al president Puigdemont i a la seva conferència pronunciada el 5 de setembre de 2023 a Brussel·les. En ella va detallar el paquet de qüestions materials pendents de resoldre des de fa dècades a Catalunya. Entre d'altres, però en un lloc destacat, va referir-se a la taxa d'immigració, posant l'accent en dos aspectes. El primer, que aquesta era la més alta de tota la península, i el segon, la manca de competències i de recursos per gestionar-la. I, és en aquest context, que Junts per Catalunya, com ja coneixen, hem pactat amb el Govern espanyol la delegació integral a la Generalitat de les competències en immigració mitjançant l'article 150.2 de la Constitució. Una gestió integral de competències, però també de recursos, que han de permetre al govern de Catalunya implementar una política nacional pròpia en aquest àmbit, una política migratòria que respongui als veritables interessos i necessitats de Catalunya. Evidentment, i com sempre defensem, en el marc normatiu europeu, en aquest cas en matèria d'asil i immigració, però sense supeditar l'aplicació de les directives de la Unió a les prioritats d'Espanya, que són diferents de les de Catalunya. Unes competències i recursos integrals que, sabem molt bé, només podrem blindar amb la independència i amb un estat propi. De moment, però, amb la seva delegació podrem evitar haver de parlar mai més de regulacions extraordinàries. I no n'haurem de parlar més perquè si a Catalunya tenim totes les eines, nosaltres serem capaços de donar la millor resposta en temps i forma al complex fenomen migratori del nostre país.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre una Estrategia Nacional frente a la soledad no deseada.
«Com sempre, tot molt subtil i fins i tot disfressat de bones intencions, però a la pràctica, un llop amb pell d'ovella que només pretén minorar fins a la desaparició les competències de la Generalitat de Catalunya. Per tant, si el PSOE o la seva sucursal catalana, el PSC, vol defensar aquesta legítima necessitat de protegir la gent de la solitud no desitjada, nosaltres també estem d'acord a fer-ho i defensar ho, i tant que sí, però facin-ho a on toca, facin-ho al Parlament de Catalunya, que és a on correspon. De fet, parlant d'on toca i de què toca, aquests dies vostès s'omplen la boca que ara toca Catalunya. Deixi'm dir-ho, afirmació inquietant, com si abans no toqués Catalunya, perquè estava potser castigada pel que havien votat els seus ciutadans, o en el futur pogués tornar-hi a no tocar, com si se'ls pogués tornar de nou a castigar, als seus ciutadans. Però la veritat és que tots sabem el que passa, quan vostès toquen Catalunya des del Govern de la Generalitat, més dèficit fiscal, menys competències i menys recursos per a Catalunya, i com van fer en el darrer tripartit, més factures pendents de pagar i un deute gegantí que encara arrosseguem ara. Talment com aquesta proposició, quan vostès proposen, sempre més Espanya i menys Catalunya. Moltíssimes gràcies.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre una Estrategia Nacional frente a la soledad no deseada.
«Però des de Junts per Catalunya hem d'anar més enllà en la reflexió de la seva proposta, perquè aquesta proposició no de llei és una nova evidència de la voluntat dels grups polítics espanyols d'atribuir a l'Estat una capacitat política de fer política al marge de l'àmbit competencial que li és propi per dur-la a terme. Perquè, de la mateixa manera que vostès no permetrien en cap cas que hi hagués una invasió competencial per part de ningú, nosaltres tampoc podem admetre-ho a la inversa i normalitzar aquesta pràctica. I és evident que vostès, en certa manera, ja són conscients d'aquesta realitat que hi ha en la proposta que fan, perquè en el mateix redactat de la proposició ja fan preventivament referència a l'àmbit competencial, una referència, tot sigui dit de passada, col·locada una mica amb calçador. Vostès proposen instar el Govern de l'Estat a emprendre tot un seguit d'accions, però a la vegada fan referència al fet que això es faci en coordinació amb les comunitats autònomes i en l'àmbit de les seves pròpies competències, com si posant un llacet al regal enverinat aquest pogués passar desapercebut a ulls nostres. Doncs mirin, no, no es tracta pas d'això. Al marge de la conveniència o no de treballar sobre una problemàtica, que he dit que l'entenem necessària, les competències de resoldre aquesta problemàtica o les tenen uns o les tenen els altres, i en aquest cas, les competències en matèria de serveis socials, d'acord amb l'article 166 de l'Estatut de Catalunya, són exclusives de la Generalitat de Catalunya. I estaran d'acord amb mi que, a més a més, aquest article té tota la força que ha de tenir per complir-se, no només per ser part d'una llei orgànica, que també, sinó perquè va aconseguir mantenir-se en l'Estatut vigent, sobrevivint a la retallada que li va aplicar aquesta cambra respecte a allò que havia aprovat el poble de Catalunya mitjançant referèndum, així com també sobrevivint a la posterior mutilació que li va aplicar el Tribunal Constitucional. Però, a més a més, a la idea d'apel·lar a la coordinació amb les comunitats autònomes que vostès recullen en la seva proposició, pressuposa situar la política impulsada pel Govern de l'Estat com la política principal, la política en majúscules, a la qual queden subordinades les polítiques desenvolupades per les comunitats autònomes i que s'han de desplegar, segons vostès, amb la coordinació del govern de l'Estat.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Bé, presidenta Armengol, senyories, avui és un bon dia, un molt bon dia, ja ho saben, hem salvat les presses, les pressions, aprovarem la llei d'amnistia, haurà costat, però ho farem, i s'ho valdrà, sòlida, ben vestida. I en aquest primer punt també aprovarem la llei d'ensenyances artístiques, que és una norma molt esperada, de fet, és fàcil pensar que el de la creativitat és un món sense regles. De fet, es fa difícil imaginar Tàpies, Belbel, Flotats atrapats en una teranyina de normes per aprendre. En canvi, una cosa és el talent i la creativitat i una altra la formació necessària. Aquest voler aprendre necessita un entorn segur, reglat, que ordeni la manera com es rep aquest coneixement. Es tracta de fixar qui és l'ensenyant i definir on i com s'ensenya. Se n'ha de garantir la qualitat i és el que farem. Globalment ho aconseguirem, ho farem, està bé i, per tant, ens en podem felicitar tots plegats. Ara bé, cada vegada que parlem d'un nou marc normatiu ens tornem a col·locar tots plegats davant del mirall de les certeses. Primera certesa, com n'és de complex dibuixar entre els grups d'aquest Parlament un perímetre d'entesa mínim. Per què? Doncs perquè hi ha mirades profundament de dretes, hi ha mirades d'esquerres, d'esquerres light, també n'hi ha de més liberals, però tenim clar aquest puzle de moltíssimes sensibilitats. Hi ha una aresta més complicada de fer quadrar, és l'aresta, són les peces del puzle que expliquen el perquè de les moltes discussions en aquest Congrés, de les discussions importants, que no són les de pati d'escola entre els uns i els altres, parlo de les mirades nacionals, els de l'estat nació i els altres, els de la nació que no som Estat. No només defensem idees oposades sobre el que és l'Estat espanyol o el que hauria pogut ser, no només demanem que respectin les competències de cadascú i que l'Estat no faci permanentment trampes, no, el quid de la qüestió és un altre, en el fons -i aquí vaig-, en el fons hi ha un debat cultural profund, un xoc cultural intricat, perquè el que està en joc és com mirem el món. De fet, discutint aquesta llei d'ensenyaments artístics, el debat també ha hagut de trampejar si l'Espanya política és capaç o no de respectar Catalunya i la resta de nacions de l'Estat. Els gobiernos d'Espanya, ai las, sempre tenen la temptació de passar la ratlla. I, és clar, algú els ha de dir... els de Junts els hem de dir: ei, quietons, calma, calma, stop, pareu calma. I aquesta necessitat de saber respectar és molt àmplia. Va d'intangibles, ja ho he dit alguna vegada, i va de qüestions materials.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Si hi ha una persona que pot entendre el Jano es diu Juan Carlos Unzué. Hi érem quan fa un parell de setmanes ens va esbroncar a tots amb raó, perquè ells no tenen gaire temps, perquè només hi havia 5 diputats dels 90 que havien convocat. També hi vàrem ser el passat octubre quan ConELA va presentar les seves reivindicacions aquí al Congrés. Junts som un grup petit i fem mans i mànigues per arribar a tot arreu i no sempre ens serà possible, però els malalts d'ELA saben que estem al seu costat. Sense el seu testimoni i la seva orientació no ens hauria estat possible fer una iniciativa que posa el malalt i les seves famílies al centre. Una iniciativa que, a més, i això és molt important, respecta les competències de les diferents comunitats autònomes. Per això pensem que tindrem el consens necessari per tirar-la endavant i fer possible la llei ELA. Però avui som aquí per posicionar-nos davant la presa en consideració de la proposició de llei del PP, també pensant en aquestes persones amb ELA. És una iniciativa amb la qual no estem d'acord en alguns aspectes, que no ha estat actualitzada tenint en compte els nous graus de discapacitat o que trepitja competències, però avui votarem a favor de la seva presa en consideració, justament per consideració a tots els malalts que un dia més tornen a veure les seves reivindicacions sota el focus. Estic convençuda que tota la cambra li donarà suport. Fins i tot no s'hi oposaran els diputats socialistes, que oportunament han anunciat que han registrat una llei per a l'atenció integral de les persones afectades per malalties neurodegeneratives, com ara l'ELA.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial, y de la...
«Mirin, el que aquesta iniciativa vol eliminar no només és un mecanisme raonable, sinó també perfectament homologable a escala europea. De fet, nosaltres pensem que el que hauria de fer aquest Estat és desenvolupar aquesta via també en altres instàncies judicials, acostant la justícia a les persones i allunyant-la de les cúpules judicials, encara immerses en un marc mental d'altres temps. Si volen millorar la justícia espanyola, en lloc de donar més competències al Consell General del Poder Judicial, el que cal fer és acabar d'una vegada amb la situació actual d'aquesta institució. I en aquest sentit, voldria recordar la iniciativa presentada per en Josep Pagès, el meu predecessor en aquesta cambra. La legislatura passada, per resoldre el problema de la seva renovació, presentava una proposta, una proposta avalada inclús per magistrats del Tribunal Suprem, que establia que quan s'acaba el termini de nomenament dels membres del Consell General del Poder Judicial, aquests se'n van a casa i només queda el membre de més edat, el més jove i el darrer que s'hagi incorporat per atendre exclusivament les funcions d'intendència bàsica.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para cumplir...
«També ens exigeixen corresponsabilitat fiscal. Quina corresponsabilitat fiscal? Aquella que exerceixen a les seves comunitats autònomes, amb Madrid al capdavant, que amb el sobrefinançament que tenen, gràcies a l'ofec econòmic de Catalunya a causa de l'espoli fiscal que ens apliquen, aprofiten per fer un veritable dúmping fiscal? O també exigeixen solidaritat? I de quina solidaritat parlen? Parlen de la solidaritat que representa mentir en campanya electoral dient que els ciutadans gallecs, fins i tot els nadons, pagaran solidàriament 400 euros cadascun per perdonar el deute als independentistes catalans? O potser aquesta solidaritat que vostès exigeixen fa referència als diners de tots, amb què es paguen les milionàries pèrdues econòmiques d'Acuamed? Que va ser, per cert, qui va construir la dessaladora d'on es portarà aigua a Catalunya? I finalment, ens parlen de respecte a l'autonomia de les comunitats autònomes. Parlen del seu respecte a l'autonomia quan pretenen recentralitzar tantes competències nostres com poden? O bé ens parlen de respecte a l'autonomia, que tant els fa rabiar, quan acordem transferir noves competències cap a Catalunya?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyories. De fet, havia comunicat que no pensava intervenir, però com que s'han fet algunes referències també directes al meu grup, doncs ara, al final de totes les intervencions i perquè té sentit també en aquesta mateixa, perquè veuran que també s'ha tornat a pronunciar el mateix, volia fer una breu intervenció. En primer lloc, és cert que m'he de referir i m'he de dirigir a la diputada senyora Aina Vidal, i ho faig separada del bloc del xou perquè no té res a veure i, per tant, per això ho faré en primer lloc. Perquè vostès quan es va modificar la Constitució, recentment van modificar la Constitució, van presentar una esmena que era la de recuperar les competències en matèria de dret civil a la Comunitat Valenciana, als Països Valencians, com vulguin, al Parlament valencià. Nosaltres hi haguéssim donat tot el suport perquè, efectivament, li van ser arrabassades les competències amb el Decret de Nova Planta de Felip V i tenen i reconeixem tot el dret que el puguin recuperar. Si ho demanen és perquè, m'imagino, com a grup plurinacional que són, respecten i legitimen absolutament aquests parlaments nacionals, com també el de Catalunya. Vostè, quan s'ha referit, i ho ha fet en català, i s'ha dirigit a Junts i s'ha referit a tot el tema del procés, i tot el que va passar, i el referèndum de l'1 d'octubre, l'ha deslegitimat i ha dit que no tenia el suport de la ciutadania quan segur que vostè recorda que va ser aprovat al Parlament per majoria, la seva organització, les lleis de desconnexió, etcètera. Llavors, si vostè defensa els parlaments nacionals, els defensa a totes, no parcialment, amb el que potser li pugui agradar més, o potser li pugui agradar menys.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del artículo 49 de la Constitución Española.
«Però coincidirem que per estendre resultats exitosos com el model pioner que s'està desenvolupant a Girona i que no tinc temps d'explicar-los, calen recursos. Recursos que els catalans generem però que se'n van a Madrid i no tornen. I aquesta és la segona qüestió a la qual em volia referir. Els gobiernos espanyols no compleixen mai amb Catalunya, ni tan sols en allò que determinen les seves pròpies lleis. Avui m'estic referint a la Llei de dependència que, a banda de ser inconstitucional perquè envaeix competències de Catalunya, no determina el finançament adequat per poder aspirar a un sistema real d'inclusió i d'igualtat d'oportunitats per als catalans amb discapacitat. És imprescindible que el Gobierno compleixi, com a mínim, amb l'esperit de la Llei de dependència de sufragar per meitats a Espanya i Catalunya les necessitats integrals d'aquest col·lectiu. En canvi, l'Estat només finança el 18 % de les polítiques per a la dependència a Catalunya, davant del 82 que assumeix el Govern català. I això no és admissible perquè, òbviament, és un greuge per a les administracions catalanes, però sobretot és una vergonya i una injustícia cap a tots els catalans amb discapacitat. Moltes gràcies.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«Les propostes de Junts han estat modestes i raonables. Respectin les competències de la Generalitat de Catalunya i tindran els vots de Junts per Catalunya. Respectin també i paguin allò que li correspon a Catalunya, i tindran els vots de Junts per Catalunya. Facin la feina ben feta, assumeixin que no tenen una majoria, pactin amb Junts i tindran els vots de Junts. Si no estan disposats a això, tenen un problema, o tenen a la dreta agafada de la mà de la ultradreta. Recordin que nosaltres som aquí per Catalunya, no som aquí per vostès o pel Reino. I acabo. Vostès han complicat molt una negociació que era molt senzilla. Només calia parlar, negociar i pactar, i alguns han confós dialogar amb negociar i pactar, o potser els tenien molt ben acostumats però les coses, com vam dir el primer dia, no tornaran a ser com havien estat fins ara. Les polítiques espanyoles dels darrers anys que s'han fet d'esquenes a Catalunya, polítiques que defensa el PSOE, el PSC, Comuns i Sumar, estan matant el nostre país, i ens sorprèn el silenci i conformitat d'alguns. Catalunya no està més forta amb les seves propostes. Si volen els vots de Junts hi ha de guanyar Catalunya. Visca Catalunya lliure. Moltes gràcies.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2023, de 27 de diciembre, por el que se adoptan medidas para afrontar las consecuencias...
«Continuo amb més esmenes. En matèria de justícia, els fons s'han distribuït de manera no equitativa i, per tant, això ha de poder canviar-se. Hem proposat incrementar l'assignació dels recursos imposats a la Conferència Sectorial del 27 de maig del 2022. I ho demanem tot això per tocar els nassos? No. Tot això ho demanem perquè és el que li correspon a Catalunya. Perquè Catalunya representa més del 16 % i perquè Catalunya tenim competències pròpies que no tenen altres comunitats autònomes, com per exemple els serveis penitenciaris i els Mossos d'Esquadra. I aquesta singularitat no es té en compte en els repartiments i s'ha de tenir en compte en els repartiments. I no poden dir-nos que nosaltres deixem perdre 10 000 milions d'euros perquè aquesta és la seva responsabilitat, i perquè a nosaltres, a Catalunya, cada any ens furten 20 000 milions d'euros i no els importa en absolut. Si vostès no compten amb Catalunya per prendre decisions que afecten Catalunya, vostès no poden pensar que compten amb els vots de Junts.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Pacto de Estado por la Salud Mental.
«Gràcies, presidenta. Bé; recordar algunes xifres només per generar un cert context. L'any passat 4097 persones es van treure la vida. Això vol dir 11 suïcidis cada dia, 100 menors de 20 anys cada mes. Xifres que s'han triplicat des del 2019. La vida, ho sabem tothom, té llums i té ombres, i viure fa mal. I cada cop hi ha més persones per les quals el sofriment és insuportable. Senten que no hi ha més sortida que marxar o cau en el pou de la depressió o l'ansietat. La por i el confinament per la Covid només van fer que empitjorar aquesta situació. Per això, l'Organització Mundial de la Salut va instar a buscar estratègies que millorin la salut emocional i mental. A l'Estat, l'Estratègia per a la salut mental ja es treballa des de fa temps amb les comunitats autònomes que, recordem-ho, són les que tenen competències en salut. Avui, però, el Grup Socialista proposa també un pacte d'Estat per la salut mental a través d'una proposició no de llei per la que devien tenir tots els vots necessaris, de ben segur, perquè no ens han contactat fins fa una estona. Molt ens temem que aquest pacte, que ja han dit que tenen un gran consens, prosperarà i podria ser una manera encoberta de tornar a envair les nostres competències. La transaccional que han pactat amb Esquerra Republicana de Catalunya no concreta com solucionar, com a mínim fins a hores d'ara, la falta de professionals que pateix Catalunya. No han acceptat cedir a Catalunya les competències perquè sigui Catalunya la que tingui la possibilitat d'ampliar les ràtios. I, lògicament, tot això ens genera desconfiança. Aquest és el mateix PSOE que la legislatura anterior proposava una llei per a l'equitat del sistema sanitari que pretenia carregar-se la col·laboració sociopolítica del Sistema Català de Salut, que és tant com dir carregar-se el sistema, la sanitat catalana. Un projecte de llei que Junts va frenar però que tornen a portar al seu programa de Govern i que ves a saber si el voldran tirar endavant amb Sumar.»