Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.437 declaraciones · página 8 de 48
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«Si hay una actuación especialmente desilusionante es la del Govern de Illa porque, ante la vulneración de los derechos fundamentales de ciudadanos catalanes, el Govern del president Salvador Illa prefirió callar. Si hubiera actuado con la lealtad institucional que debe al país que representa, habría exigido explicaciones inmediatas al Gobierno español, habría defendido a los cantores, sus derechos fundamentales, los símbolos nacionales de Cataluña y la dignidad institucional de mi país. Por eso también le pregunto: ¿El presidente Illa le llamó y le exigió explicaciones de lo que pasó? ¿Le preguntó quién y por qué se había dado la orden de expulsar a los cantores del interior de la Sagrada Familia? ¿Cómo defendió el presidente Illa, ante la actuación ilegal de su policía española, el derecho de ciudadanos catalanes a la libertad de expresión? Mucho me temo que la realidad es que prefirió mirar hacia otro lado. Como catalana me da vergüenza que mi president, el president de la Generalitat, defienda más los intereses de Madrid en Cataluña de lo que se rompe la cara por los catalanes en Madrid.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«I acabo, senyora presidenta. (Intervenció en aranès.) Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Muy buenas tardes a todos. Señor ministro, hoy comparece un poco para someterse al control de la Cámara con respecto a los cuerpos policiales estatales. Y, por lo tanto, me quiero centrar, me debo centrar forzosamente en unos hechos sucedidos la semana pasada durante la visita del papa a la Sagrada Familia y en las decisiones adoptadas por el dispositivo de seguridad, porque consideramos -como mucha parte de los catalanes- que hay diversas cuestiones que merecen una explicación urgente por parte de su Gobierno. Durante el acto de bendición de la torre de Jesús unos seiscientos cantantes que participaban en la ceremonia fueron apartados por la Policía Nacional antes de completar la actuación prevista de la Escolanía de Montserrat. Fueron expulsados de la basílica porque algunos de ellos llevaban esteladas entre las partituras y porque al acabar la ceremonia parecía que pretendían interpretar Els Segadors, el himno oficial nacional de Cataluña. A la mañana siguiente, el delegado del Gobierno español en Cataluña afirmó que la actuación de la Policía no tenía ninguna motivación identitaria. Por lo tanto, estas declaraciones solo dejan dos posibilidades: o bien existía una causa policial de riesgo, de peligro, de amenaza objetiva y suficientemente justificada como para expulsar a seiscientas personas de diecisiete coros catalanes de un acto público oficial -y, en este caso, hoy el Gobierno tiene la obligación de explicar esta causa, es el momento de hacerlo, señor ministro, hoy-, o bien el delegado del Gobierno en Cataluña mintió y efectivamente la presencia de esteladas y la posible interpretación del canto Els Segadors fue el motivo real de esa decisión. Si esta es la realidad, estamos ante unos hechos de una gravedad extraordinaria, señor Marlaska, porque significa que se consideró un riesgo muy grave interpretar el himno oficial nacional de Cataluña en Cataluña.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«Però si hi ha una actuació especialment decebedora, també he de reconèixer que és la del Govern Illa. Davant la vulneració dels drets fonamentals de ciutadans catalans, el Govern del president Salvador Illa, que havia de defensarlos, va preferir callar. Si hagués actuat amb la lleialtat institucional que deu al país que representa, hauria exigit explicacions immediates al Govern espanyol. Hauria defensat els cantaires, els seus drets fonamentals, els símbols nacionals de Catalunya i la dignitat institucional del meu país. Per això també li vull preguntar: el president Illa li va trucar? Li va exigir explicacions del que va passar? Li va preguntar qui i per què s'havia donat l'ordre d'expulsar els cantaires de l'interior de la Sagrada Família? Com va defensar davant l'actuació il·legal de la seva policia espanyola el dret dels ciutadans catalans a la llibertat d'expressió, el president Illa? Molt em temo que la realitat és que va preferir mirar cap a una altra banda. Com a catalana, m'avergonyeix que el meu president, el president de la Generalitat defensi més els interessos de Madrid a Catalunya que no pas que es trenqui la cara pels catalans a Madrid.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bona tarda a tothom. Senyor ministre, avui compareix una mica per sotmetre's al control de la cambra en general, una mica respecte als cossos policials estatals i, per tant, em vull centrar, m'he de centrar forçosament en uns fets ocorreguts la setmana passada durant la visita del papa a la Sagrada Família i en les decisions adoptades per al dispositiu de seguretat, perquè considerem, com molta part dels catalans, que hi ha diverses qüestions que mereixen una explicació urgent per part del seu govern. Durant l'acte de benedicció de la Torre de Jesús, prop de 600 cantaires que participaven en la cerimònia van ser apartats per la Policia Nacional abans de completar la seva actuació amb l'Escolania de Montserrat. Van ser expulsats de la basílica perquè alguns d'ells portaven estelades entre les partitures i perquè en acabar la cerimònia sembla que pretenien interpretar Els Segadors, l'himne oficial nacional de Catalunya. L'endemà, el delegat del govern espanyol a Catalunya va afirmar que l'actuació de la Policia Nacional no tenia cap motivació identitària. Per tant, aquestes declaracions només deixen dues possibilitats: o bé existia una causa policial de risc, de perill, d'amenaça objectiva i prou justificada com per expulsar 600 persones de setze cors catalans d'un acte públic oficial i, en aquest cas, avui el Govern té l'obligació d'explicarla, aquesta causa, -és el moment per ferho, senyor ministre, avui- o bé el delegat del Govern a Catalunya va mentir i, efectivament, la presència d'estelades i la possible interpretació del Cant dels Segadors va ser el motiu real d'aquella decisió. I si aquesta és la realitat, estem davant d'uns fets d'una gravetat extraordinària, senyor Marlaska, perquè significa que es va considerar un risc molt greu interpretar l'himne oficial nacional de Catalunya a Catalunya.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para...
«Doncs, gràcies, presidenta. Bona tarda de nou, senyories. Des de Junts per Catalunya, compartim com vostè, diputada, plenament la preocupació per les famílies que conviuen amb situacions de malaltia greu, crònica o discapacitat severa dels seus fills i filles. I la CUME va néixer per donarhi resposta garantint que els progenitors puguin dedicar el temps necessari a la cura dels seus fills sense veure compromesa la seva situació econòmica. Parlem d'una qüestió de dignitat humana, de justícia social i de protecció efectiva de les famílies. Ara bé, la realitat demostra que massa famílies es troben atrapades en una burocràcia excessiva, amb requisits absurds i criteris interpretatius desiguals i amb procediments que sovint les obliguen a litigar per defensar un dret que hauria de ser reconegut de forma àgil i efectiva. I això no és acceptable. La prestació CUME no pot convertirse en una cursa d'obstacles administratius quan existeixen malalties greus, discapacitats severes o situacions de gran dependència. En aquests casos, l'administració ha d'evitar ser una càrrega afegida. Per això, compartim la necessitat d'unificar criteris entre les diferents mútues col·laboradores, de reforçarne el control i de garantir que en situacions idèntiques rebin respostes idèntiques, evitant interpretacions excessivament restrictives.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del transporte en España ante los incumplimientos de la Ley de...
«Y también incumplen cosas que ha propuesto Junts per Catalunya y que han sido votadas aquí, tan importantes como la supresión del impuesto sobre sucesiones, la deflactación del IRPF o que se aplique la directiva de los autónomos a aquellos que facturen menos de 85 000 euros. Se ha aprobado aquí y el Gobierno no lo aplica.Cuando incumple lo que aprueba el Congreso de los Diputados, no saca adelante leyes, pero sigue gobernando, es que su prioridad es la supervivencia política a cualquier precio. Hace unas semanas, mi portavoz -y acabo ya, presidente-, Míriam Nogueras, preguntaba al presidente del Gobierno qué motivos tiene para no convocar elecciones. Yo me pregunto lo mismo. Veo que los señores socialistas no están muy interesados por esto; les debe interesar más hablar de otras cosas.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del transporte en España ante los incumplimientos de la Ley de...
«I també incompleixen coses proposades per Junts per Catalunya i votades aquí tan importants com la supressió de l'impost de successions, la deflactació de l'IRPF o que s'apliqui la directiva dels autònoms, aquells que facturen menys de 85 000 euros, i s'ha aprovat aquí i el Govern no ho aplica. Quan el Govern incompleix sistemàticament els acords del Congrés de Diputats, no porta lleis, no porta pressupostos perquè no té majoria i segueix governant és que la seva prioritat és la supervivència política, a qualsevol preu. Fa unes setmanes la meva portaveu -i acabo ja president- la Míriam Nogueras preguntava al president del Govern que quins motius té per no convocar eleccions, i jo em pregunto el mateix. Veig que als senyor socialistes no els interessa gaire, tot això. Els deu interessar més parlar d'altres coses. Gracias, presidente. Señoras y señores diputados, en esta iniciativa el grupo que la presenta lo que quiere es que se cumplan determinados apartados de la Ley de Movilidad Sostenible, con plazos agotados desde hace dos o cuatro meses. Un observador exterior podría decir que un incumplimiento de este plazo no es mucho. Un observador de la política española diría que eso no es nada, que normalmente los incumplimientos de los plazos son todavía superiores. Y la realidad es esa. Aunque el Partido Popular tiene argumentos para exigir el cumplimiento de determinados preceptos de la ley, la realidad es que no tiene ninguna legitimidad, o no demasiada. El PP, cuando gobernaba, incumplía lo que le convenía, sin ningún problema. Incumplía unos cuantos principios legales, y también éticos y morales, cuando encargaba informes falsos a la policía patriótica y los filtraba para perjudicar a contrincantes políticos, normalmente de Junts per Catalunya, desacreditándolos con mentiras y falsedades.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del transporte en España ante los incumplimientos de la Ley de...
«Gràcies, president, senyores i senyors diputats. En aquesta iniciativa el grup presentant el que reclama és que es compleixin determinats apartats de la Llei de Mobilitat Sostenible, que preveien uns terminis de compliment esgotats fa dos, quatre mesos, depenent dels casos. Un observador exterior podria afirmar que un incompliment d'aquest termini no és gaire. Un observador de la política espanyola diria que això no és res, que és normal incomplir i ferho amb terminis molt superiors. I la realitat és aquesta. Si bé el Partit Popular té arguments per exigir el compliment de determinats preceptes de la llei, la realitat és que no té gaire legitimitat. El PP, quan governava, incomplia el que li convenia sense cap problema. Incomplia uns quants principis legals i també ètics i morals quan encarregava informes falsos a la policia patriòtica i els filtrava per perjudicar contrincants polítics, especialment normalment de Junts per Catalunya, desacreditantlos amb mentides i falsedats. Incomplia també els seus compromisos i els seus pressupostos d'inversió en allò que feia referència a infraestructures del transport, ja que això va d'aquest tema, amb un especial interès, això sí, amb incomplir a Catalunya. I aquesta és una de les raons, per cert, també del desastre de les infraestructures ferroviàries de rodalies i de que l'Estat espanyol sigui el darrer país de la Unió Europea en el transport de mercaderies per ferrocarril.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre medidas para combatir los discursos de odio en el deporte español.
«Mirin, la diversitat que vostès invoquen no és només una qüestió de gènere, d'origen o orientació sexual. Insistim, la diversitat també és cultural, lingüística i nacional. Per això reclamem incorporar explícitament la catalanofòbia entre les conductes objecte de prevenció i sanció, reconèixer la discriminació lingüística com a forma específica d'intolerància i defensar el dret dels esportistes catalans a competir internacionalment sobre les seves pròpies seleccions. És en aquest sentit que van les nostres esmenes, perquè no es pot construir una societat veritablement inclusiva deixant fora milions de ciutadans que també tenen dret a veure respectada la seva identitat, la seva llengua, els seus símbols i les seves aspiracions esportives. Per tot això, reclamem una política de tolerància zero contra totes les formes d'odi, també contra la catalanofòbia. Moltes gràcies. Gracias, presidente. Buenas tardes, señorías. En Junts per Catalunya compartimos plenamente la necesidad de combatir cualquier tipo de racismo, xenofobia, misoginia o discriminación en el deporte. Pero para que esta lucha sea creíble tiene que ser completa, y aquí es donde falla su iniciativa. Porque, señoras y señores socialistas, hay una forma de odio que sigue viéndose invisibilizada porque las instituciones del Estado la invisibilizan y ustedes, desde aquí, también. Está invisibilizada y a menudo es aplaudida por algunos de sus votantes y por algún que otro cargo electo de ustedes. Me refiero a la catalanofobia. Hablan de discursos de odio sectarios en las redes, pero no hay ninguna referencia a los cánticos de desprecio contra la identidad catalana, las lenguas, los símbolos, los aficionados y clubes catalanes. Durante años, hemos oído el grito de '¡Puta Cataluña!' ¿Y en qué campo no se ha oído ese canto de '¡Puta Barça, puta Cataluña!' En muy pocos no se ha gritado eso. Insultos a nuestra identidad colectiva, manifestaciones de desprecio que con demasiada frecuencia han justificado como rivalidad deportiva. Cuando la víctima es Cataluña, lo que se llamaría intolerancia en cualquier otro contexto se convierte en un hecho menor folclórico, y eso no es aceptable. La lucha contra el odio no puede funcionar con una doble vara de medir. No es creíble perseguir unas discriminaciones e ignorar otras. No es creíble hablar de diversidad mientras se excluye la diversidad nacional y lingüística. Por eso reclamamos que cualquier estrategia pública contra los discursos de odio incorpore de manera explícita la discriminación por identidad nacional, por lengua u origen territorial.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre medidas para combatir los discursos de odio en el deporte español.
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. Junts per Catalunya compartim plenament la necessitat de combatre qualsevol forma de racisme, de xenofòbia, de misogínia o discriminació en l'esport. Però perquè aquesta lluita sigui creïble ha de ser completa i aquí és on falla la seva iniciativa perquè, senyors i senyores socialistes, hi ha una forma d'odi que continua sent invisibilitzada, perquè les institucions de l'Estat la invisibilitzen i vostès, des d'aquí, també. Està invisibilitzada i sovint és aplaudida per alguns dels seus votants i per algun que altre electe seu. Em refereixo a la catalanofòbia. Parlen dels discursos d'odi als estadis, a les xarxes socials, però no hi ha ni una sola referència als insults, càntics i expressions de menyspreu contra Catalunya i els catalans, contra la llengua catalana, contra els símbols nacionals catalans o contra els clubs i aficionats catalans. Durant anys hem sentit el crit de 'puta Catalunya'. A quin camp no han sentit cridar 'puta Barça' i 'puta Catalunya'? A molt pocs, molt pocs no s'ha cridat. Insults a la nostra identitat col·lectiva, manifestacions de menyspreu que massa sovint han justificat com a rivalitat esportiva. Quan la víctima és Catalunya, allò que se li diria intolerància, en qualsevol altre context, es converteix en un folklòric fet menor. I això no és acceptable. La lluita contra l'odi no pot funcionar amb una doble vara de mesurar. No és creïble perseguir unes discriminacions i ignorarne unes altres. No és creïble parlar de diversitat mentre s'exclou la diversitat nacional i lingüística. Per això reclamem que qualsevol estratègia pública contra els discursos d'odi incorpori de manera explícita la discriminació per identitat nacional, per llengua o origen territorial.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 16/1983, de 24 de octubre, de creación del Instituto de...
«Per acabar, tampoc volem convertir la necessària adaptació de les directives europees en una confrontació ideològica. Igualtat sí, defensa dels drets de les dones també, però amb més centralisme, més concentració de poder i més tutela sobre les competències de Catalunya, definitivament no. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Señorías, consideramos que la proposición de ley que nos ocupa tiene una cierta trampa, porque, tras la apariencia de una determinada adaptación del ordenamiento jurídico a las directivas europeas en materia de igualdad, vemos que se esconde una ampliación de las competencias del poder y de la capacidad de intervención de un organismo estatal, el Instituto de las Mujeres, que en un Estado descentralizado no nos parece de recibo. Para Junts per Cataluña la igualdad efectiva entre hombres y mujeres es un principio irrenunciable: forma parte de los valores democráticos que defendemos y que todo el catalanismo político ha impulsado desde las instituciones catalanas, y también desde esta tribuna lo ha hecho con perseverancia y mucha valentía nuestra compañera Pilar Calvo, que hoy no puede estar aquí.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 16/1983, de 24 de octubre, de creación del Instituto de...
«Gràcies, presidenta, senyories. La proposició de llei que ens ocupa considerem que té una certa trampa, perquè sota l'aparença d'una necessària adaptació de l'ordenament estatal a les directives europees en matèria d'igualtat, hi veiem amagada una ampliació de les competències, del poder i de la capacitat d'intervenció d'un organisme estatal, l'Institut de las Mujeres, que en un estat descentralitzat no ens sembla de rebut. Per Junts per Catalunya, la igualtat efectiva entre dones i homes és un principi irrenunciable. Forma part dels valors democràtics que defensem i que tot el catalanisme polític ha impulsat des de les institucions catalanes i també des d'aquesta tribuna. Ho ha fet amb perseverança i amb molta valentia la nostra companya Pilar Calvo, que avui no pot ser aquí. Però Catalunya disposa d'un marc normatiu propi, d'institucions pròpies i d'una trajectòria pròpia en matèria de polítiques d'igualtat. Ho demostren l'existència de l'Institut Català de les Dones, de les lleis catalanes d'igualtat, dels plans de promoció de la igualtat d'oportunitats i d'iniciatives desenvolupades pels governs locals en aquesta matèria. Per tant, volem deixar molt clar que no ens interpel·la la seva retòrica, la retòrica d'aquesta iniciativa sobre l'avenç en la lluita contra la discriminació. Això nosaltres ho portem de sèrie. La qüestió és: com es fa aquesta lluita? Qui la fa? Quin és el model institucional? I si es respecta la pluralitat territorial i competencial que hi ha a l'Estat?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Acabo. Son de conocimiento público las reuniones del señor Pumpido y del señor Zapatero en el Hotel Santo Mauro. Los informes de la UCO, en el caso Leire, también se refieren a ello, aparte de que la noticia se publicó hace muchos meses. Yo me pregunto, y creo que todo el mundo se lo tiene que preguntar aquí: ¿de qué debían estar hablando el negociador y factótum de la actual legislatura socialista, el señor Zapatero, y el presidente del Tribunal Constitucional, el señor Pumpido, en el Hotel Santo Mauro en estas reuniones? ¿De qué debían estar hablando? Pues no hay que ser muy listo para pensar que tenía algo que ver con el regreso del presidente Puigdemont. Muchas gracias.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Pero el uso partidista de los tribunales y de la fiscalía no es patrimonio exclusivo del Partido Popular, ni mucho menos. El PSOE hace exactamente lo mismo: utiliza a los tribunales y a los fiscales para proteger a los amigos y familiares y perseguir a los enemigos, sean independentistas o sean de la ideología que sea, y por eso hay que ocupar los puestos clave. Algunos ejemplos: Ignacio de Lucas en la Fiscalía Europea, el juez de enlace José de la Mata en Eurojust o el fiscal Ángel Bodoque, también en Eurojust. Estos y muchos otros impulsados a cargos internacionales también bajo la lupa del juez Pedraz. Una auténtica máquina esta fundación FIAP, que compra lealtades mediante sueldos, impulso de carreras profesionales, etcétera. Acabo haciendo referencia a un tribunal más cercano: el Constitucional. ¿Alguien piensa que el Tribunal Constitucional no ha gestionado los tiempos en interés político del PSOE? ¿Que los retrasos en la aplicación de la amnistía no son parte de una estrategia política? ¿Alguien realmente puede pensar eso? El Tribunal Constitucional no ha aplicado la amnistía y no ha levantado ya la orden de detención de Puigdemont porque al señor Pedro Sánchez no le ha interesado. ¿Por qué piensan que el fiscal ante este órgano, Pedro Crespo, se ha opuesto, en contra de toda garantía constitucional, a levantar las órdenes de detención contra el presidente Puigdemont y los consellers en el exilio ante una ley de amnistía vigente? ¿Por qué piensan que el Tribunal Constitucional está forzando a esperar la sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea para Puigdemont? A que pasen los días para dictar sentencia y, finalmente, pasar el muerto al Tribunal Supremo. ¿Por qué está haciendo eso el Tribunal Constitucional?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Acabo. Són de coneixement públic les reunions del senyor CondePumpido amb el senyor Zapatero a l'Hotel Santo Mauro, els informes de la UCO en el cas Leire també s'hi refereixen, a part que la notícia va ser publicada fa molts mesos. Jo em pregunto. Jo crec que tothom aquí s'ha de preguntar: De què deuen haver estat parlant el negociador i factòtum de l'actual legislatura socialista, el senyor Zapatero, i el president del Tribunal Constitucional, el senyor CondePumpido, a l'Hotel Santo Mauro en aquestes reunions que han celebrat? De què devien estar parlant? No cal ser gaire llest per pensar que tenia alguna cosa a veure amb el retorn del president Puigdemont. Moltes gràcies. Señora presidenta, señorías, muy buenas tardes. La proposición de ley del Grupo Popular es todo un canto a la integración judicial en el Consejo de Europa y en la Unión Europea, al compromiso del Reino de España con el Tribunal de Derechos Humanos Europeo y al Tribunal de Justicia de la Unión Europea. Perfecto, nos parece magnífico, nos parece muy bien, pero hay que ver hasta dónde llega esta retórica. En pocos días, el Tribunal de Justicia de la Unión Europea, el 16 de julio, hará pública su sentencia sobre la ley de amnistía y, si se confirman las conclusiones del abogado general, queda claro que la amnistía es una ley europea conforme al derecho de la Unión y que no queda margen para no aplicarla al presidente Puigdemont, a Toni Comín y a Lluís Puig. Veremos si el celo europeísta del Partido Popular pesa más que aquella famosa frase de Aznar: quien puede hacer, que haga. Lo veremos. Veremos también lo que dirá la señora Montserrat, lo que dirá el señor Adrián Vázquez y lo que diga el señor Urraca y el lobby jurídico del PP en Europa. Y veremos lo que dirán los señores Marchena y Llarena y el resto de los jueces de la tabla nuestra que el PP controla por la puerta de atrás.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Però l'ús partidista dels tribunals i de la fiscalia no és patrimoni del Partit Popular, ni molt menys. El PSOE fa exactament: el mateix utilitzar els tribunals i els fiscals i els fiscals per protegir els amics i familiars i perseguir els enemics, siguin independentistes o siguin de la ideologia que siguin. I, per això, cal ocupar els llocs clau. Alguns exemples, Ignacio de Lucas a la Fiscalia Europea; el jutge d'enllaç José de la Mata, a Eurojust; el fiscal Ángel Bodoque, també a Eurojust. Aquests i molts altres impulsats a càrrecs internacionals per la Fundació FIAP, també també, per cert, sota la lupa del jutge Pedraz. Una autèntica màquina, aquesta Fundació FIAP, de comprar lleialtats per la via de completar sous i impulsar carreres professionals. Acabo fent una referència a un tribunal que queda una mica més a la vora, el Tribunal Constitucional. Algú es pensa que el Tribunal Constitucional no ha gestionat els tempos en interès polític del PSOE? Que els retards en l'aplicació de l'amnistia no són part d'una estratègia política? Algú realment és capaç de pensar això? El Tribunal Constitucional no ha aplicat l'amnistia i no ha aixecat ja l'ordre de detenció del president Puigdemont, perquè al senyor Pedro Sánchez no li ha interessat. Per què es pensen que el fiscal davant d'aquest òrgan, el senyor Pedro Crespo, ha acabat d'ascendir, per cert, a fiscal de Sala per la senyora Peremato, s'ha oposat en contra de tota garantia constitucional a aixecar cautelarment les ordres de detenció al president Puigdemont i als consellers a l'exili, haventhi una llei d'amnistia aprovada i vigent? Per què es pensen que el Tribunal Constitucional, en lloc de donar l'empara immediata al president Puigdemont, que és el que hauria d'haver fet fa mesos, està forçant primer a esperar la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, segon, a que passi l'estiu per dictar sentència i per, finalment, passar el mort al Tribunal Suprem? Per què ho està fent això al Tribunal Constitucional?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Senyora presidenta, senyories, molt bona tarda. La proposició de llei del Partit Popular és tot un cant a la integració judicial al Consell d'Europa i a la Unió Europea, al compromís del Regne d'Espanya amb el Tribunal Europeu de Drets Humans i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Perfecte. Ens sembla magnífic. Ens sembla molt bé, però caldrà veure fins on arriba aquesta retòrica. En pocs dies, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el 16 de juliol, farà pública la seva sentència sobre la llei d'amnistia i si es confirmen les conclusions de l'advocat general i declara que l'amnistia és una llei europea conforme al dret de la Unió i que no queda marge per no aplicarla al president Puigdemont, a Toni Comín i Lluís Puig, veurem si la fe europeista del Partit Popular pesa més que aquella famosa frase de l'expresident Aznar, 'el que puede hacer, que haga'. Ho veurem. Veurem també què diu la senyora Montserrat. Veurem què diu el senyor Adrián Vázquez. Veurem què diu el senyor Urraca i el lobby jurídic del PP a Europa i veurem què diuen els senyors Marchena i Llarena i la resta de jutges de la toga nostra que el PP controla por la puerta de atrás.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma de los artículos 101 y 104 del Reglamento del Congreso para actualizar y mejorar el...
«Res més i moltes gràcies. Buenos días, presidente. Buenos días, señorías. Me permitirán empezar diciendo que es significativo que, después de más de cuatro décadas del recuperado parlamentarismo democrático, esta Cámara deba emprender una modificación del Reglamento a fin de regular aspectos que nosotros entendemos que deberían estar intrínsecamente vinculados a la acción política y al ADN parlamentario. Que se deba reformar el Reglamento para preservar el buen funcionamiento de esta Cámara y el respeto institucional, así como las buenas prácticas parlamentarias, nos dice ya en qué se ha convertido la política y el parlamentarismo español. La discrepancia política puede ser profunda, la defensa de los argumentos intensa y el tono contundente, pero deben evitarse el insulto, el menosprecio, la señalación personal o la intimidación. Todos en esta Cámara -estoy seguro- condenamos la violencia, las amenazas y las coacciones contra la Presidencia, contra los miembros de la Mesa y contra los trabajadores del Congreso. No obstante, debemos decir con la misma claridad que esta reforma no puede ser una vara de doble medida. Si hablamos de decorum parlamentario, hablemos de ello para todos y cada uno de los diputados de este hemiciclo, sin excepciones, sin privilegios y sin impunidades, porque aquí se han oído insultos y se han visto señalaciones personales. Aquí se ha faltado al respeto a los diputados, cargos electos que representan a ciudadanos. Esto degrada el parlamentarismo, erosiona esta institución y empobrece nuestro modo de trabajar. El respeto no puede depender de a quién o contra quién vamos, el respeto a un diputado, una presidenta, una mesa, un letrado, un ujier o un trabajador de la Cámara debe ser un mínimo compartido, y no porque pensemos todos igual, sino precisamente porque pensamos distinto. El parlamentarismo existe para ordenar el conflicto político, no para convertirlo en una barra libre de descalificaciones. Por ello, si esta reforma aspira a reforzar el respeto institucional, debe hacerlo de verdad. Debe ser garantista con todo el mundo y se debe poder aplicar con criterios objetivos. Y precisamente, porque hablamos de derechos y de garantías democráticas, esta reforma merece para nosotros una reflexión más profunda. Es evidente que esperamos poder realizarla en el periodo de enmiendas, porque, cuando se regulan derechos, la seguridad jurídica no es un mero detalle técnico, es una exigencia democrática.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma de los artículos 101 y 104 del Reglamento del Congreso para actualizar y mejorar el...
«Bon dia, president! Bon dia, senyories! Em permetran començar dient que és significatiu que, després de més de quatre dècades del recuperat parlamentarisme democràtic, aquesta cambra hagi d'emprendre una modificació del reglament per regular aspectes que nosaltres entenem que haurien d'estar intrínsecament vinculats a l'acció política i a l'ADN parlamentari. Que s'hagi de reformar el reglament per preservar el bon funcionament d'aquesta cambra i el respecte institucional i les bones pràctiques parlamentàries ja ens diu en què s'ha convertit la política i el parlamentarisme espanyol. La discrepància política pot ser profunda, la defensa dels arguments intensa i el to contundent, però s'ha d'evitar l'insult, el menyspreu, l'assenyalament personal o la intimidació. Tots en aquesta cambra estic segur que condemnem la violència, les amenaces i les coaccions contra la presidència, contra els membres de la Mesa i contra els treballadors del Congrés. Ara bé, també volem dirho amb la mateixa claredat: aquesta reforma no pot ser una vara de doble mesura. Si parlem de decòrum parlamentari, parlemne per tots i cadascun dels diputats d'aquest hemicicle, sense excepcions, sense privilegis i sense impunitats. Perquè aquí s'han sentit insults, aquí s'han vist assenyalaments personals, aquí s'ha faltat el respecte a diputats, càrrecs electes que representen ciutadans i això també degrada el parlamentarisme, erosiona aquesta institució i empobreix les nostres maneres de fer. El respecte no pot dependre de a qui o en contra de qui. El respecte a un diputat, una presidenta, a una mesa, a un lletrat, un uixer o un treballador de la cambra ha de ser un mínim compartit. No perquè tots pensem igual, sinó precisament perquè pensem diferent. El parlamentarisme existeix per ordenar el conflicte polític, no per convertirlo en una barra lliure de desqualificacions.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Ha habido ocho ampliaciones de plazo a las enmiendas en el articulado con la excusa de que algunos lo bloqueábamos todo porque no queríamos la pasarela, algo que quedó desmentido en el momento en que se publicaron. Desde entonces, han transcurrido más de siete meses hasta tener un informe de ponencia; una ponencia en la que no hemos podido hablar de nuestras enmiendas. Y el Grupo Socialista, tutelado por el Gobierno, ha pasado el rodillo transaccionando para autoenmendarse sobre la base de enmiendas del resto de los grupos -también nuestras-, sin nuestro consentimiento y sin posibilidad de aportar. Es un chantaje puro, señores, amparado en la responsabilidad del resto de los grupos, que, por cierto, la hemos tenido y hoy la tendremos también. No hace falta recrearse en el intento abortado, después de horas, de la sesión de la comisión del día 20 de mayo, pero sí que hay que decir que fue una maniobra mal encajada de la mayoría de la Mesa para cargarse las transaccionales que sabían que podían prosperar. Y sí, hay que decir que el Gobierno retorció el artículo 134.6 de su Constitución y el 112 del Reglamento de esta Cámara hasta límites inaceptables en cualquier democracia parlamentaria. Mientras reconocía que no se identificaban costes económicos, fiaba el veto a unos ingresos futuribles de un presupuesto que sabían entonces y saben hoy que serán incapaces de aprobar en esta legislatura. Da una vergüenza sideral cómo hacen las cosas estos socialistas, y una vergüenza sideral cómo actúa la mayor parte de la Mesa, sobre todo cuando la Presidencia hace gala de su sectarismo hacia Junts per Catalunya no aceptando nuestras transaccionales, diciéndonos de palabra que eran intrusas cuando en este Pleno vamos a votar algunas que también lo eran. Pero ¿cuál era la diferencia? Pues que las que vamos a votar son de Podemos y de los grupos del bloque del Gobierno; lo ha dicho ya una diputada antes. A nosotros ya nos parece bien que veamos lo que está haciendo este Gobierno para legislar en el contexto actual que vive la gente: se aprovecha cualquier hueco, cualquier oportunidad para dar respuestas a la población.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«De veritat, moltes gràcies per la vostra lluita, per la vostra feina i per tot el que ens heu aportat. Res més i, com sempre, a disposar. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenos días, señorías. Buenos días a aquellos que nos acompañan desde la tribuna y a aquellos que nos siguen por las redes. Finalmente, después de trece meses desde su toma en consideración, esta propuesta llega al Pleno. Desde el primer día dijimos que no entendíamos cómo, en un tema trascendente como el que nos ocupa, tan reivindicado y que afecta a tantas personas, la técnica legislativa escogida por el Grupo Socialista, por el grupo mayoritario del Gobierno, haya sido una proposición de ley, que sin duda es mucho más que una enmienda a la ley de eficiencia del servicio público de justicia, que fue la primera opción por la que optaron, pero es mucho menos que lo que habría sido más adecuado, es decir, hacerlo a través de un proyecto de ley con todos los pasos que su tramitación conlleva, lo que nos habría permitido la participación previa de los afectados, que todos tuviéramos acceso a toda la información, que la reforma estuviera informada y bien ajustada a nivel técnico y legislativo y que pasara por el Consejo de Ministros, ahorrándonos los momentos esperpénticos que nos han regalado los desencuentros entre PSOE y SUMAR durante este tiempo. Así que lo primero que quiero recalcar es lo mal que han hecho las cosas los socialistas desde el primer día.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Vuit ampliacions de terminis a esmenes a l'articulat, amb l'excusa de que alguns ho bloquejaven tot perquè no volíem la passarel·la, fet que va quedar desmentit en el moment en que aquestes es van publicar. I, des de llavors, més de set mesos per tenir un informe de ponència, el d'una ponència on no hem pogut parlar de les nostres esmenes i on el PSOE, tutelat pel Govern, ha passat el rodillo transaccionant per autoesmenarse en base a esmenes dels altres grups, també nostres, sense el nostre consentiment i sense possibilitat que hi poguéssim fer cap aportació. Xantatge pur, senyors, emparat en la responsabilitat dels altres grups, que val a dir que hem tingut i que avui també tindrem. No cal recrearse, segurament en l'intent avortat després d'hores de la comissió del 20 de maig, però sí que cal dir que va ser una maniobra matussera de la majoria de la Mesa per donar temps al Govern a carregarse les transaccionals que sabien que podien prosperar. I sí, cal dir que el govern va retorçar els 134.6 de la seva Constitució i el 111 del Reglament d'aquesta cambra, fins a termes inacceptables en qualsevol democràcia parlamentària, no reconèixer... Mentre reconeixia que no s'identificaven costos econòmics, fiava el veto a uns ingressos futuribles d'un pressupost que sabien llavors i saben avui que seran incapaços d'aprovar en aquesta legislatura. Una vergonya sideral, com fan les coses a Can Socialista i una vergonya sideral com actua la majoria de la Mesa, sobretot quan la presidència fa gala del seu sectarisme cap a Junts per Catalunya, inadmetent transaccionals nostres dientnos de paraula que eren intruses, quan avui, en aquest Ple, en votarem que també ho són.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Gràcies, presidenta! Bon dia, senyories! Bon dia als que ens acompanyeu des de la tribuna i als que ens seguiu per les xarxes. Finalment, i després de tretze mesos de la seva presa en consideració, aquesta proposició arriba al Ple. Des del primer dia, hem dit que no enteníem com, per un tema tan transcendent com el que ens ocupa, tan reivindicat i que afecta tantes persones, la tècnica legislativa escollida pel PSOE, pel grup majoritari del Govern, hagi estat una proposició de llei que, certament, és molt més que una esmena a la Llei d'eficiència del servei públic de Justícia, que fou la primera opció que varen escollir, però molt menys del que hagués estat més adient, que era ferho via projecte de llei, amb tots els passos que la seva tramitació comporta i que ens hauria permès la participació prèvia dels afectats, que tots tinguéssim accés a tota la informació, que la reforma estigués informada i ben ajustada tècnica i legislativament i que passés pel Consell de Ministres, estalviantnos els moments esperpèntics que ens han regalat les desavinences entre PSOE i SUMAR durant aquest temps. Així que el primer que vull ressaltar és com de malament han fet les coses els socialistes des del primer dia.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica el artículo ochenta de la Ley Orgánica 1/1979, de 26 de...
«La nostra esmena planteja una idea molt simple: si una decisió presa aquí genera una obligació econòmica per a la Generalitat de Catalunya, el finançament també l'ha d'assumir qui pren la decisió. Catalunya no estem per obeir i pagar, tot i que alguns encara entenguin el sistema competencial com una relació jeràrquica de Madrid decideix i Catalunya paga, i no. Mantenim, doncs, aquesta esmena per respecte a les competències de la Generalitat, però sobretot per respecte als contribuents catalans. Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. En Junts siempre hemos defendido que los trabajadores penitenciarios merecen este reconocimiento. Es necesario reforzar su estatus jurídico y reconocer la autoridad que necesitan cada día para el ejercicio de sus funciones. Hablamos de profesionales que realizan una tarea muy compleja y exigente, a menudo sometidos a situaciones de gran tensión y de riesgo elevado. Por eso, obviamente vamos a votar a favor de esta iniciativa. Eso sí, mantenemos viva nuestra enmienda porque apunta a un problema profundo. Es un problema que Junts denuncia iniciativa tras iniciativa en esta Cámara. Pero conseguir que se aprueben nuevas obligaciones económicas sin asumir el coste -eso no-, como si Cataluña dispusiera de recursos infinitos, como si no sufriéramos un déficit fiscal de 22 000 millones al año, como si el dinero que se va a Madrid y no vuelve no tuviera ninguna consecuencia para los catalanes. Pero la tiene, porque cada euro que este Congreso decide gastar a cargo de la Generalitat es un euro menos para nuestra sanidad, para nuestra educación o para nuestras infraestructuras. Nuestra enmienda plantea una idea muy simple: si una decisión tomada aquí genera una obligación económica para la Generalitat de Catalunya, la financiación la tiene que asumir también quien toma la decisión. En Cataluña no estamos para obedecer y pagar, aunque algunos aún entiendan el sistema competencial como una relación jerárquica en la que Madrid decide y Cataluña paga, y no. Mantenemos, por lo tanto, esta enmienda por respeto a las competencias de la Generalitat, pero sobre todo por respeto a los contribuyentes catalanes. Gracias.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica el artículo ochenta de la Ley Orgánica 1/1979, de 26 de...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Junts sempre hem defensat que els treballadors penitenciaris mereixen aquest reconeixement. És necessari reforçar el seu estatus jurídic i reconèixer l'autoritat que els cal cada dia per a l'exercici de les seves funcions. Parlem de professionals que realitzen una taxa, una tasca molt complexa, exigent i sovint sotmesa a situacions de gran tensió i de risc elevat. Per això, òbviament, votarem a favor d'aquesta iniciativa. Ara bé, mantenim viva la nostra esmena, perquè apunta un problema profund i és un problema que Junts denunciem iniciativa rere iniciativa en aquesta cambra. Cal aturar d'una vegada que el Congrés aprovi noves obligacions econòmiques per a la Generalitat de Catalunya sense assumirne el cost, com si Catalunya disposés de recursos infinits, com si no patíssim un dèficit fiscal de 22 000 milions d'euros l'any,. Com si els diners que marxen cap a Madrid i no tornen no tinguessin cap conseqüència per als catalans. Però la tenen, perquè cada euro que aquest congrés decideix gastar a càrrec de la Generalitat és un euro menys per a la nostra sanitat, per a la nostra educació o per a les nostres infraestructures.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de defensa del derecho a la participación en los asuntos públicos.
«Continuamos. No olvidamos ni perdonamos que la Junta Electoral Central utilizara el invento de la inelegibilidad sobrevenida -6.2 de la LOREG- para apartar del cargo al president de la Generalitat, Quim Torra, sin una sentencia firme por una simple desobediencia, por una pancarta a favor de la libertad de expresión y la libertad de los presos. Y -?termino- no olvidamos ni perdonamos que la prevaricación de algunos jueces a la hora de aplicar la ley de amnistía esté impidiendo en este preciso instante al presidente Puigdemont volver a casa y ejercer, de acuerdo con la ley, como jefe de la oposición en el Parlament de Cataluña. Tal vez les parecerá que todo eso queda muy lejos, pero la realidad es que ustedes, señorías del PP, y ustedes, señorías del PSOE, nos quedan demasiado cerca. Muchas gracias.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de defensa del derecho a la participación en los asuntos públicos.
«Señorías del PP, su Gobierno, el de Rajoy y Zoido, fue el que mandó 10 000 policías y guardias civiles a Cataluña para cargar contra la población pacífica con una violencia policial que avergonzó a toda Europa. Y, más allá del 1 de octubre, les recuerdo que el Gobierno de Rajoy y Cospedal, con Fernández Díaz al frente, fue el responsable de una operación contra Cataluña que se concretó ni más ni menos que en un ataque de su Policía patriótica no sabría exactamente decir contra quién, bueno, ya se lo digo yo contra quién: contra los representantes electos del independentismo, a los que pretendidamente defienden ustedes ahora. ¿Se acuerdan, en plena campaña electoral de 2012, de las falsas cuentas en Suiza del presidente Mas? ¿Se acuerdan del pantallazo de las cuentas falsas en Suiza del alcalde Trías? Es cierto que en esto de las cloacas del Estado no han estado solos, porque desde 2018 la Policía y la Fiscalía -¿de quién depende la Fiscalía?- se han lanzado contra nosotros. ¿Quién nos ha espiado con Pegasus? ¿Quién ha espiado a nuestros abogados, activistas y representantes? Pues, efectivamente, el Gobierno socialista del señor Sánchez y los ministros Marlaska y Robles. Ustedes dos, PP y PSOE, derecha e izquierda, tanto monta, monta tanto, se han saltado todas las líneas rojas del Estado democrático y de derecho, incluyendo la eliminación política de nuestros representantes y su inhabilitación. No olvidamos y no perdonamos que su Tribunal Constitucional aniquilara la soberanía parlamentaria, prohibiendo incluso los debates en el Parlament de Cataluña, y que por ello fueran perseguidos por desobediencia la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, y los miembros de las Mesas. No olvidamos ni perdonamos el 155, votado por el Grupo Popular y el Grupo Socialista, y la consiguiente disolución del Parlament de Cataluña, el exilio de todo un Gobierno y también la cárcel de todo un Gobierno, el Gobierno de Cataluña. Es el único caso en Europa tras la Segunda Guerra Mundial. No olvidamos ni perdonamos las acusaciones falsas e instrumentales de rebelión y de violencia de la Fiscalía y el consiguiente encarcelamiento de nueve demócratas, también de Carme Forcadell, presidenta del Parlament, por haber permitido un debate y acción en la sede parlamentaria. Esto también comportó -es importante recordarlo porque hablamos de políticos y parlamentarios- la suspensión de los diputados Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull y del senador Raül Romeva, así como del diputado Jordi Sànchez.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de defensa del derecho a la participación en los asuntos públicos.
«Continuem, no oblidem ni perdonem que la Junta Electoral Central fes servir l'invent de la inel·ligibilitat sobrevinguda, l'article 6.2 de la LOREG per apartar del càrrec un president de la Generalitat, el president Quim Torra, sense sentència ferma per una simple desobediència, per una pancarta a favor de la llibertat d'expressió i la llibertat dels presos. I acabo. No oblidem ni perdonem que la prevaricació d'alguns jutges a l'hora d'aplicar la llei d'amnistia estigui impedint ara mateix al president Puigdemont torna a casa i exercir, d'acord amb la llei, com a cap de l'oposició al Parlament de Catalunya. Potser els hi semblarà que tot això ens queda molt lluny, però la realitat és que vosaltres, senyories del PP, vosaltres senyories del PSOE, sí que us quedeu massa a la vora. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Señorías, muy buenas tardes. En esta Cámara, todas las semanas podemos constatar que vivimos en un estado de excepción democrática y parlamentaria. La falta de legitimidad democrática de un Gobierno que ya no cuenta con mayoría parlamentaria trae como consecuencia un filibusterismo parlamentario que toma todas las formas imaginables: incumplimiento del deber constitucional de presentar presupuestos anualmente; prórroga infinita de las leyes en trámite, siempre que no sean las del Grupo Socialista; abuso sistemático del real decretoley, ya sea ómnibus o no, como recurso; uso a la carta del recurso a las enmiendas heterogéneas o intrusas; uso indiscriminado e injustificado del veto presupuestario del Gobierno, especialmente con las enmiendas que proceden del Senado. Ante este panorama de secuestro de la actividad parlamentaria y de menosprecio a los derechos de los diputados y de los ciudadanos a los que representamos, la pregunta es qué carajo hacemos aquí, qué hemos venido a hacer aquí.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de defensa del derecho a la participación en los asuntos públicos.
«Senyories del PP, el seu govern, el de Rajoy i Zoido, va ser qui va enviar 10 000 policies i guàrdies civils a Catalunya per carregar contra la població pacifica, amb una violència policial que va avergonyir a tot Europa i més enllà de l'1 d'octubre, els hi recordo que el govern de Rajoy, Cospedal, amb Fernández Díaz al capdavant, va ser el responsable d'una operació contra Catalunya que es va concretar ni més ni menys que en un atac de la seva policia patriòtica. No sabria dir mai contra qui. Doncs ja li diré jo. Contra els representants electes de l'independentisme, els que ara diuen que vostès pretenen defensar. Se'n recorden en plena campanya electoral de 2012 dels falsos comptes a Suïssa del president Mas? Se'n recorden de la pantallazo dels falsos comptes a Suïssa de l'alcalde Trias? És veritat que en això de les clavegueres de lEstat no han estat sols, és veritat. A partir del 2018, qui ha llençat sistemàticament la policia i la fiscalia, de quien depende la fiscalia, contra nosaltres? Qui ens ha espiat amb Pegasus? Qui ha espiat els nostres advocats, activistes i representants? Ha estat, efectivament, el govern socialista del senyor Sánchez i dels ministres Marlaska i Robles. Vostès dos PP i PSOE, -?dreta i esquerra, tanto monta, monta tanto- heu saltat totes les línies vermelles de l'estat democràtic i de dret, incloent la inhabilitació i l'eliminació política dels nostres representants. No ho oblidem i no perdonem que el seu Tribunal Constitucional aniquila la sobirania parlamentària, prohibint fins i tot els debats al Parlament de Catalunya i que per això fossin perseguits per desobediència la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de les Meses. No oblidem ni perdonem el 155 votat per PP i PSOE i la consegüent dissolució del Parlament de Catalunya i l'exili de tot un govern i la presó de tot un govern. El govern de Catalunya. Únic cas a Europa després de la Segona Guerra Mundial. No oblidem ni perdonem les acusacions falses i instrumentals de rebel·lió i de violència de la Fiscalia i el consegüent empresonament de 9 demòcrates, inclosa la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per haver permès un debat en seu parlamentària. Una acusació que també va comportar -?és important recordarho perquè avui estem parlant dels drets polítics, dels parlamentaris- la suspensió dels diputats Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull i del senador Raül Romeva i també del diputat Jordi Sànchez.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de defensa del derecho a la participación en los asuntos públicos.
«Presidenta, senyories, molt bona tarda. En aquesta cambra cada setmana podem constatar que vivim en un estat d'excepció democràtica i parlamentària. La manca de legitimitat democràtica d'un govern que ja no té la majoria parlamentària porta com a conseqüència un filibusterisme parlamentari que pren totes les formes imaginables: incompliment del deure constitucional de presentar pressupostos anualment, pròrroga infinita de les lleis en tràmit, -?sempre que no siguin les del PSOE-, abús sistemàtic del Reial decret llei òmnibus o no ho siguin, ús a la carta del recurs a les esmenes heterogènies o intruses, ús indiscriminat i injustificat del veto pressupostari del Govern, especialment amb les esmenes que provenen del Senat. Davant d'aquest panorama de segrest de l'activitat parlamentària i de menyspreu pels drets dels diputats i dels ciutadans que representem, la pregunta és què coi hi fem aquí? La pregunta és què hem vingut a fer aquí? Dit això, dit això, senyories del PP, vostès volen que donem suport a la seva iniciativa i que el Congrés dels Diputats manifesti el seu compromís amb la defensa del dret constitucional dels ciutadans, de participar en els assumptes públics directament o mitjançant els seus representants lliurement escollits en eleccions democràtiques. És això el que volen que votem? Mirin, el primer que els he de dir és que nosaltres som aquí precisament per defensar el dret dels ciutadans de Catalunya de participar en els assumptes públics, per defensarlo en contra del seu estat, senyories del PP i del PSOE. Què va ser el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre? No va ser res més que això, un exercici democràtic de participació dels ciutadans en els assumptes públics. Per això van participarhi més de dos milions de persones que van votar a favor i també en contra de la independència de Catalunya. I què van fer vostès? Doncs per si no ho recordaven, van desfermar una repressió violenta i il·legal contra un moviment pacífic i democràtic que només pretenia el que ara diuen defensar, participar en els assumptes públics, per reprimir el dret a decidir el futur del nostre país. No es van estar de res, amb total menyspreu per l'Estat de dret i per les seves garanties, juntament amb la judicatura i una policia, que encara no han sortit del franquisme, i amb l'aval d'un cap d'estat, Felip VI, que amb el seu infame discurs del 3 d'octubre va demostrar que mai serà el rei dels catalans, perquè ell considera que és més important ser el successor de Franco que no un monarca democràtic, van trencar i van vulnerar totes les línies vermelles de l'estat democràtic i de dret.»