Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
2.948 declaraciones · página 8 de 99
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno sobre el encarecimiento de la vida.
«En vivienda compartimos completamente la necesidad de emplear el parque público y actuar sobre las viviendas turísticas ilegales. Hay que ampliar esas propuestas desde la fiscalidad hasta la regulación y la compra pública, en Madrid, sí, pero también en Cataluña, porque no nos cansaremos de recordar las competencias de la Generalitat de Catalunya en cuanto a la vivienda y las medidas que, a diferencia de otras comunidades autónomas, ya se están impulsando gracias a Esquerra. Hay que movilizar la vivienda vacía, hay que impedir que la vivienda sea simplemente un activo financiero, evidentemente que hay que limitar los precios, pero también tenemos que garantizar que el derecho a la vivienda sea un derecho real fuera de las grandes ciudades. Hay pueblos en los que el problema no solo es el precio del alquiler, sino que no hay viviendas disponibles ni esperanza de mejora, y si queremos que los jóvenes se queden en el territorio y vean esperanza allí, tenemos que hablar también de cómo impulsamos la rehabilitación de la vivienda, tenemos que hablar de transporte público, de servicio, de trabajo y de oportunidades, de cómo vertebramos el país más allá del área metropolitana.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno sobre el encarecimiento de la vida.
«I el mateix passa amb l'alimentació. Si hem de garantir que ningú tingui dificultats per posar els aliments bàsics a taula, hem de vigilar, evidentment, els marges de les grans distribuïdores quan hi ha situacions d'abús. Però no podem fer una política de preus que miri només al final de la cadena, perquè entre el tros i el supermercat hi ha molts esglaons i aquí nosaltres hi voldríem una condició molt clara. Cap política de topall de preus pot acabar carregant el cost sobre la pagesia i per això cal fer molta feina. Primer, perquè el pagès no pot ser qui pagui el preu de combatre la inflació. Si volem aliments assequibles, hem de garantir també preus justos per a qui produeix i pel comerç de proximitat. Pot ser no cal inventar res. Els convido a veure i a participar d'un projecte iniciat a Catalunya. El Projecte Singulars, fet a partir de la suma de molts pagesos, elaboradors i comerços, perquè el més normal hauria de ser anar a la botiga del costat de casa i trobarhi productes bons, saludables i a preus assequibles, vetllant per les famílies, però també vetllant pels pagesos, pels ramaders, pels pescadors i pels botiguers. Perquè defensar el consumidor no pot voler dir destruir aquell comerç que manté viu els nostres pobles i el nostre territori, en un context on la pagesia, la ramaderia o la pesca ja malden per sobreviure. I aquí hi ha una qüestió de fons: nosaltres no volem escollir entre protegir la gent que compra i protegir qui produeix, perquè cal protegir els dos i finalment, amb l'educació.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno sobre el encarecimiento de la vida.
«En habitatge, nosaltres compartim plenament la necessitat d'ampliar el parc públic, actuar sobre els habitatges turístics il·legals i posar límits a l'especulació. Aquests tres eixos, de fet, han guiat les nostres propostes des de la fiscalitat fins a la regulació i la compra pública. A Madrid, sí, però també a Catalunya, perquè no ens cansarem de recordar les competències de la Generalitat de Catalunya sobre habitatge i les mesures que, a diferència d'altres comunitats autònomes, ja s'estan impulsant gràcies a Esquerra. Cal mobilitzar habitatges buits. Cal impedir que l'habitatge sigui simplement un actiu financer. Evidentment que cal limitar els preus, però cal també garantir que el dret a l'habitatge sigui real fora de les grans ciutats i pobles, on el problema no és només el preu del lloguer, és que no hi ha habitatges disponibles ni esperança de millora. I si volem que els joves puguin quedarse al territori i hi vegin esperança, hem de parlar també de com impulsem la rehabilitació d'habitatge. Hem de parlar de transport públic, de serveis, de feina i d'oportunitats. De com vertebren el país més enllà de l'àrea metropolitana.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno sobre el encarecimiento de la vida.
«Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Hace tiempo que desde Junts per Catalunya se lo advertimos, que la clase media y trabajadora de nuestro país cada vez se encuentra más ahogada. Paga más impuestos que nunca, soporta un coste de la vida inasumible, recibe unos servicios públicos precarios y ve cómo se le cierran las puertas para progresar. Hemos llegado a un punto en el que las familias sufren por todo, incluso por cosas tan básicas como tener un techo, comer o poder llevar en condiciones a la escuela a sus hijos. Pero no hemos llegado aquí por casualidad, las políticas de los últimos años tienen consecuencias y quienes las han impulsado son responsables. Unas políticas basadas en grandes titulares en lugar de la realidad, unas políticas que tienen unos claros responsables, los diferentes gobiernos socialistas y los socios que los han apoyado. Y hoy ustedes, señores de Podemos, vienen aquí como si acabaran de llegar, como si eso no fuera con ustedes, como si su paso por el Consejo de Ministros hubiera de borrarse de la memoria de todo el mundo. Pues no. Jugar con la angustia de la gente cuando ustedes son parte de los culpables de esta angustia es una forma miserable de hacer política. Ustedes formaron parte del Gobierno del Estado durante cuatro años. Tenían ministros, ministras, tenían responsabilidades y capacidades de decisión en aquellos gobiernos y gestionaban presupuestos con muchos recursos, muchísimos.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno sobre el encarecimiento de la vida.
«Vostès, senyors de Podemos, volen que la gent s'enfronti entre si per quatre molles. Nosaltres volem que tothom pugui prosperar per viure dignament. Vostès volen enfrontar treballadors amb petits empresaris, portantlos a malviure. A tots nosaltres volem que els autònoms i els petits empresaris els surtin els comptes i que així els seus treballadors mantinguin els llocs de treball i tinguin salaris i condicions dignes. Vostès volen enfrontar petits propietaris amb els llogaters. Nosaltres volem que tothom pugui viure dignament en un habitatge sense criminalitzar ningú. Vostès volen crear botigues públiques on entre tots haguem d'assumir després les pèrdues que aquestes generaran. Nosaltres volem una economia familiar forta perquè comprar deixi de ser una angoixa i aixecar la persiana del comerç deixi de ser una cursa d'obstacles. En definitiva, vostès pretenen enfrontar els ciutadans perquè es barallin per la misèria. Nosaltres pretenem que es generi riquesa i prosperitat per a tothom. Vostès misèria i subsidis, nosaltres progrés i oportunitats. Perquè els ciutadans tenen dret a prosperar. I tant. Tenen dret a tenir patrimoni fruit del seu esforç, i tant a deixar de necessitar de l'Administració per arribar a final de mes. I tant! I que una vida de treball serveixi per construir un futur digne per a ells i per als seus fills? I tant. I aquesta és l'ambició de Junts. Una Catalunya on treballar permeti viure millor, on estalviar sigui possible i on prosperar torni a estar a l'abast de tothom. Perquè per nosaltres donar estabilitat a la classe mitjana i treballadora del país és una qüestió d'Estat.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno sobre el encarecimiento de la vida.
«Moltes gràcies, presidenta. Fa temps que des de Junts per Catalunya els advertim que la classe mitjana i treballadora del nostre país es troba cada vegada més ofegada. Paga més impostos que mai, suporta un cost de vida inassolible, rep uns serveis públics precaris i veu com se li tanquen les portes per progressar. Hem arribat a un punt en què les famílies pateixen per tot, fins i tot per coses tan bàsiques com tenir un sostre, menjar o poder portar en condicions els seus fills a l'escola. Però no hem arribat aquí per casualitat. Les polítiques dels darrers anys tenen conseqüències i els qui les han impulsat són responsables. Unes polítiques basades en grans titulars en lloc de la realitat. Unes polítiques que tenen uns clars responsables els diferents governs socialistes i els socis que els han donat suport. I avui vostès, senyors de Podemos, venen aquí com si acabessin d'arribar, com si això no anés amb vostès. Com si el seu pas pel Consell de Ministres s'hagués d'esborrar de la memòria de tothom. Doncs no. Jugar amb l'angoixa de la gent quan vostès són part dels culpables d'aquesta angoixa és una forma miserable de fer política. Vostès van formar part del govern de l'Estat durant 4 anys. Tenien ministres, tenien responsabilitats i capacitat de decisió en aquells governs i gestionaven pressupostos amb moltíssims recursos.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley contra las medidas de coerción de Estados Unidos contra Cuba y la defensa del...
«Els drets humans, com diu algun diputat i diputada d'aquí, obliguen a tothom. El nostre internacionalisme i el nostre pacifisme parteixen d'aquí a qualsevol lloc del món, sigui quin sigui el règim que hi hagi. Per això, Esquerra Republicana defensa aquesta proposició compartida amb SUMAR i altres grups i exigim, i aquí potser falta una mica més d'insistència per a un grup que dona suport al Govern, insistim, exigim el cessament de les ingerències polítiques i l'ajuda d'aquest govern, valenta de veritat. Portin vaixells a Cuba. Menys paraules i més accions. Siguem valents també en això. Al fi i a la cap estem complint una resolució de les Nacions Unides. No estem fent terrorisme, estem complint el que les Nacions Unides demanen als països. No ho estem complint. Nosaltres creiem, com deia abans, en la cooperació internacional, sigui quin sigui el règim que sigui. I per acabar, m'agradaria dir alguna cosa sobre Catalunya a l'Havana. El Casal Català de l'Havana ens fa arribar informació sobre aquest patiment. És una entitat nascuda el 1840 per ajudar catalans que havien emigrat i s'havien quedat sense recursos. Perquè sí, senyors, els catalans també algun dia van emigrar buscant una vida millor. I aquí aprofito aquest faristol per demanar ajuda no solament al Casal Català, sinó ajuda i solidaritat amb el poble cubà. Sí, ho repeteixo: amb el poble cubà. Que no són, no són els seus governants ni res. Estem parlant d'una ajuda humanitària. Cap poble ha d'haver de triar. Ha d'haver de triar entre la seva sobirania i el menjar dels seus fills. La fam, no pot ser una arma política contra un poble. No s'hi val tot. Suport a Cuba ara i sempre.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley contra las medidas de coerción de Estados Unidos contra Cuba y la defensa del...
«Per tant, els reclamem que si vostès volen abanderar aquesta defensa de drets i llibertats que no la poden fer, ho han de fer per tots, no només per uns. Gràcies. Gracias, presidente. Señoras y señores diputados, en esta PNL el Grupo SUMAR lo que pide es que el Gobierno español confronte el endurecimiento de las sanciones de Estados Unidos a Cuba, la injerencia extraterritorial, las sanciones que ha implementado. Miren, en Junts por Catalunya estamos totalmente en contra de estas acciones, completamente en contra. (La señora presidenta ocupa la Presidencia). Lo que es cierto es que el texto de la iniciativa lo que plantea -y de hecho la defensa que ha hecho el diputado- es una defensa con el sentido de defender los intereses y los derechos y la dignidad del pueblo cubano. Y aquí es donde llora la criatura, porque lo que nos preguntamos nosotros, después de estas intervenciones que hemos oído, es: ¿esta es una iniciativa para defender al Gobierno cubano o es una iniciativa para defender los derechos, la legitimidad de sus ciudadanos? Entonces, ustedes no tendrían que haber presentado este texto porque uno se lee el texto y está clarísimo que falta algo que otros grupos han dicho y muchos otros diputados han comentado. ¿Dan a entender que la pobreza, la miseria, la falta de servicios y de calidad de vida, y la falta de libertades -no hace falta decirlo- y la represión son culpa de Trump? Eso no, no se puede aceptar de ningún modo. La culpa principal de la pobreza, la miseria, la represión y persecución del pueblo de Cuba, de periodistas, de personas por motivos de diferencia de género -de cualquier tipo de personas- es porque es una dictadura de izquierdas. Y Trump agrava la situación y lo complica todavía más haciendo algo -y ahí estamos de acuerdo nosotros con las resoluciones de la ONU- que es interferir en cosas en las que no debería interferir.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley contra las medidas de coerción de Estados Unidos contra Cuba y la defensa del...
«Gràcies, president. Senyores i senyors diputats, aquesta PNL del grup de SUMAR el que demana és que el Govern espanyol confronti l'enduriment de les cessions dels Estats Units contra Cuba a la ingerència extraterritorial, les sancions que ha implementat. I miri, Junts per Catalunya estem totalment en contra d'aquestes accions. Totalment. El que sí que és cert és que el text de la iniciativa, el que planteja i, de fet, la defensa que ha fet el diputat, és una defensa en el sentit de defensar els interessos, els drets i la dignitat del poble cubà. I aquí és on plora la criatura. Perquè la pregunta que nosaltres ens fem i ha sortit de les diferents intervencions que s'han fet aquí de diferents diputats és això, és una iniciativa per defensar el govern cubà o és una iniciativa per defensar els drets, la legitimitat i les necessitats dels seus ciutadans? Doncs vostès no haguessin hagut de presentar aquest text perquè sí, perquè un es llegeix el text i està claríssim que hi falta una cosa que ja han dit molts altres grups de la cambra i molts altres diputats: donar a entendre que la pobresa, la misèria i la falta de serveis i de qualitat de vida i la falta, no cal dir de llibertats i la repressió és culpa de Trump. Això no. Vaja, no es pot acceptar de cap manera. La culpa principal de la pobresa, la misèria i de la repressió i de la persecució del poble de Cuba, de periodistes, de persones per motius de diferències de gènere, de tota mena de persones, és perquè allò és una dictadura d'esquerres i el tram agreuja la situació i ho complica encara més. I ho fa més greu fent una cosa que nosaltres estem d'acord amb les resolucions de l'ONU, que és interferint en unes coses i unes decisions en les que no hauria d'interferir.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«Una altra dada: l'edat dels compradors d'habitatges a Catalunya ja supera els 45 anys. 45 anys per comprar el primer habitatge. L'any 2007 això se situava al voltant dels 35 i les dades disponibles ens indiquen que, a més a més, aproximadament la meitat d'aquests compradors compren en parella perquè sol és impossible, ni amb 45. No és que els joves no vulguin comprar. És que estan eternament exposats a la cursa impossible que abans comentava. Hem arribat a un punt que tenir dos salaris, tenir uns pares que et puguin ajudar o haver heretat un patrimoni pot marcar la diferència entre tenir o no tenir un futur. Així de senzill. Tenir o no tenir un futur. De fet, a Catalunya les donacions d'habitatges de pares a fills pràcticament s'han duplicat des del 2019. Per tant, ja no parlem només d'una desigualtat salarial. Parlem d'una desigualtat d'origen, de si has nascut en una família que pot ajudarte en l'entrada o en una família que no pot. I davant d'això, la política ha de prendre partit. Nosaltres hem proposat coses en aquest sentit de fiscalitat.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«L'Institut Nacional d'Estadística diu que el 2024 el salari més freqüent, no el mitjà, el més freqüent a tot l'Estat va ser d'uns 1400 euros bruts al mes en 12 pagues. Però com dic, no parlo del sou mitjà, parlo de sou que cobra més gent a Catalunya. Un habitatge venut aquell mateix any se situava de mitjana als voltants de 230 000 euros. Això vol dir que amb el sou més comú necessites 14 anys sencers de sou, 14 anys sencers de sou, no estalviant 14 anys dedicant tot el sou, tota la nòmina sense pagar, menjar, sense pagar llum, sense pagar transport i, evidentment, sense pagar lloguer per comprar un habitatge. Faig servir les dades del 2024 perquè és l'últim any que ens permet creuar de manera homogènia dades, però no ens enganyem, des d'aleshores el 2025 i el 2026 la situació encara ha empitjorat més. Però el primer problema ni tan sols és pagar el pis, és aconseguir una hipoteca. Els bancs, sabem perfectament que financen el 80 % del preu i permetinme que ho baixi a casa, per entendre'ns. En un exemple, amb números reals a l'escala, el preu mitjà d'un habitatge usat venut al 2024 era de 219 000 euros. Per tant, per comprar un pis abans n'havies d'estalviar a la vora de 44 000. I aquí encara hi has d'afegir impostos i despeses. Com estalvia 44 000 euros a algú que cobra al voltant de 1400 euros? Si seguint a l'escala, el lloguer mitjà està al voltant d'uns 700 euros al mes, imaginin que amb aquesta nòmina, després de pagar el pis, viure menjar aconsegueix fer un esforç enorme d'estalviar 300 euros. Necessitaria més de 12 anys només per reunir els diners de l'entrada i al final d'aquests 12 anys no tindria la casa, només tindria l'entrada. Però el drama s'hi suma que durant aquests 12 anys la casa ha canviat de valor entre el 2020 i el 2024. Un habitatge a l'escala havia pujat 32 000 euros. Pràcticament com l'entrada. Per tant, és una cursa impossible. Tu corres, però el valor de l'habitatge corre molt més de pressa que tu. I el drama no s'acaba aquí. Mentre tu intentes atrapar el preu, no competeixes només amb altres famílies que també necessiten una casa. Competeixes en societats amb inversors i en determinats territoris sabem molt bé també amb capital de fora de l'Estat, amb una capacitat adquisitiva molt superior. No parlo de persones estrangeres que viuen aquí. Parlo de capital estranger que compra aquí, que són coses diferents. Les dades del notaris són molt reveladores. El 2025 els compradors estrangers van adquirir més de 22 000 habitatges a Catalunya i van pagar una mitjana del preu metre quadrat, un 21 % superior al conjunt de les compravendes. I això sobretot en municipis costaners i turístics i a les illes. Per què? Quan en un mateix mercat competeix el salari d'una persona que viu al territori amb rendes procedents de països amb capacitat adquisitiva molt superiors, és evident que la pressió encara augmenta més. I potser també ens hem d'atrevir a obrir aquest debat. Potser en aquells territoris on l'accés a l'habitatge està especialment tensionat, hauríem d'estudiar mecanismes temporals que prioritzin la compra destinada a la residència habitual. Hem de preguntarnos si durant un període determinat cinc anys, posem per cas, té sentit que donem prioritat a qui compra una casa per viurehi, davant de qui la compra sense intenció de viurehi. I amb això no dic que no tingui condicionants jurídics, també aquesta proposta, igual que la té la seva. Dic que tenim un problema prou greu com perquè deixem de tenir por de plantejarnos coses que fins ara ens semblaven impensables o que igual poden semblar revolucionàries. Perquè el resultat del model actual ja el coneixem.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«Ahir el company Cervera ens explicava que l'Ajuntament de Port de la Selva, quan era alcalde, va comprar 20 habitatges que avui ja estan llogats a lloguer assequible per a 20 famílies i joves del seu poble. A partir d'ara ja no podran comprar. Ja no ho podran fer més. No apareix entre les excepcions i una empresa municipal d'habitatge tampoc. I si la Generalitat vol adquirir habitatges per fer habitatge públic, doncs tampoc presenten una llei per facilitar l'accés a l'habitatge. I s'obliden precisament dels que tenen l'obligació d'ampliar el parc públic. Cooperatives, ajuntaments, Generalitat, empreses públiques. Ni Casa47. No sé si els socialistes votaran això, no ho han previst. També és cert que si el govern del PSOE hi dona suport, haurà d'explicar molt bé per què permet que Florentino Pérez compri tants pisos com li doni la gana. Però lAjuntament de Port de la Selva ja no pugui fer més. Per cert, sembla que només afectaria viviendas en estado de uso. Em poden dir jurídicament què significa això exactament? Perquè les interpretacions són infinites. I això ho presenta un grup que, de fet, formen part del Govern d'Espanya. És a dir, que no són un estudiant de dret, que arriben tard a entregar un treball. És una proposició de llei a Catalunya. A més, tenim competències, legislació i instruments propis d'habitatge. Tenim, per exemple, el nostre propi diferent dret de tanteig i retracte per incorporar determinats habitatges a polítiques públiques, també a través de municipis i entitats públiques, etcètera. No encaixa amb el seu text. No han fet l'encaix? No ho han previst amb la cèdula d'habitabilitat? Igual legislen com si existís i funcionés arreu. I no és així, i ja ho deuen saber. I què passa amb una dació en pagament o una adjudicació hipotecària? Tampoc ho resolen. Vinga! Inseguretat jurídica a manta, vegades a tutti pleni. Això és tècnica legislativa, no és improvisació, és un desastre.»
-
Alberto Ibáñez Mezquita · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«Senyories de Junts, no es defensa Catalunya defensant els fons voltor ni les multinacionals que compren barris sencers de ciutats i viles. Sé que tenim moltes diferències, segurament per a vostè, probablement, jo i que inclús li puc caure bé. Les meves polítiques li semblen el dimoni, però aquest projecte de llei és una proposta senzilla i clara que s'allunya dels fantasmes. I és que les xifres expliquen com els darrers anys la realitat ha canviat i el petit propietari, eixe comodí habitual en Junts, ja no representa ni quatre de cada deu lloguers a l'Estat espanyol. I just aquesta proposta va només destinada a aquelles societats, fons i bancs que compren i compren cases a tot arreu. Amb el seu vot no bloquejaran a Espanya ni bloquejaran la majoria progressista. El que faran és bloquejar la esperança de les famílies treballadores i les classes mitjanes del país i la incapacitat d'acordar no només en habitatge no farà altra cosa que omplir el fantasma, en el seu cas d'Aliança Catalana i en el nostre de VOX.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2024.
«Tota aquesta manera d'actuar és la que no ha funcionat en molts altres llocs, no ha funcionat a França, no funcionat a Alemanya, com hem vist darrerament, i per això nosaltres fem política d'una manera diferent, mirant, per exemple, el que fan a Dinamarca. I, evidentment, els assenyalem a vostès per la seva incapacitat. I tant, faltaria més. Però nosaltres no som només aquí per denunciar els problemes. Som aquí, sobretot per posar solucions damunt de la taula. Volen frenar els extrems? Tramitin la llei de Junts contra les okupacions, tramitin la llei de Junts a favor dels autònoms, tramitin les nostres propostes sobre habitatge. Volen aturar els extrems? Tramitin les nostres mesures per rebaixar la pressió fiscal sobre la classe mitjana i treballadora, tramitin la llei de Junts per transferir a Catalunya les competències en immigració, tramitin la llei de Junts per dotar Catalunya del concert econòmic que es mateix que es mereix. Nosaltres proposem polítiques concretes, lleis concretes, solucions concretes, no titulars bonics com fan vostès. Negar la realitat, com també fan vostès, no els servirà. I repetir constantment que vostès són l'única alternativa als extrems tampoc els servirà, com no els han servit a França o Alemanya. No els servirà ni ara ni els servirà quan arribin les eleccions, perquè si estan al Govern, com estan de totes les institucions del país, no han estat capaços d'aturar el creixement de l'extrema dreta que podran oferir els ciutadans durant les eleccions per ferlos creure que llavors sí que podran aturarlos. Doncs res, no els podran oferir res, només intentar enganyar de nou la gent i això no els hi servirà.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2024.
«Moltes gràcies, presidenta. Quin és el cicle normal d'un pressupost? El Govern elabora el projecte. El Congrés, el debat, l'esmena i el vota, el Govern l'executa. Durant l'any, el 31 de desembre es tanca l'exercici. La Intervenció General elabora el compte general. El Tribunal de Comptes fiscalitza i, finalment, les Corts el voten per tancar el cicle pressupostari. Això és el que hauria de passar en qualsevol democràcia parlamentària normal. I està passant aquí. Doncs no. Els últims pressupostos es van aprovar el novembre del 2022, fa gairebé quatre anys, tota una legislatura sense uns nous pressupostos. Quatre anys governant amb uns comptes pensats per a una realitat política, social i econòmica que ja no existeix a dia d'avui. I no és només que el Govern no hagi aconseguit aprovar uns pressupostos en tota la legislatura. És que fa gairebé quatre anys que ni tan sols presenta davant aquesta cambra un projecte de pressupostos perquè els puguem debatre. Però encara n'hi ha més. Quan ha arribat aquí l'informe del Tribunal de Comptes ens trobem que vostès, per quadrar els números, van imputar les pensions del mes de desembre d'aquell any al pressupost següent o que van sobrevalorar els resultats en 4000 milions d'euros, o que van deixar de reconèixer les obligacions per més de 5000 milions d'euros, o que van inflar els drets sobre deutors per valor de 13 900 milions d'euros. Tot això per quadrar els números. I si a més a més, considerem que aquests comptes són els d'uns pressupostos que van executar la meitat del que tocava a Catalunya i el doble del que tocava a Madrid, comprendran que no els blanquegem votant a favor. Però a més a més, aquests quatre anys sense pressupostos han impedit reduir l'ofec fiscal que pateixen els ciutadans, deixar més recursos a les famílies i impulsar polítiques d'habitatge efectives. Quatre anys sense uns pressupostos que garanteixin una sanitat adequada, un ensenyament de qualitat o un transport públic eficient. Quatre anys sense pressupostos que generin oportunitats per als ciutadans en lloc de subsidis que premiïn la cultura de l'esforç, en lloc de castigarla, que estimulin l'emprenedoria dels autònoms en lloc d'ofegarlos, que reconeguin el paper dels petits propietaris d'habitatges, en lloc de criminalitzarlos perquè l'economia real no és l'economia de les seves rodes de premsa. L'economia real és el que queda al compte corrent d'una família després de pagar l'hipoteca o de pagar el lloguer, el que li queda un autònom després de pagar les factures, les quotes i els impostos. És la capacitat d'una parella jove per poderse emancipar o la capacitat d'uns pares per poder ajudar els seus fills. És la tranquil·litat d'una persona gran que necessita ser atesa pel sistema sanitari. Aquesta és l'economia que importa i no la de grans titulars de la que vostès presumeixen. I tot això, tot en el seu conjunt, acredita amb tota contundència la incapacitat del Govern i la dels seus socis. Però, això sí, després tot seran lamentacions entre les seves files. De fet, ahir ja en vam sentir per part dels seus socis. Perquè ara tot és escandalitzarse pel creixement de l'extrema dreta i fan bé de preocuparse. De fet, nosaltres fa temps que hi estem lluitant i que hi estem preocupats perquè el creixement dels extrems ha de ser la preocupació per qualsevol que tingui clar que fora dels valors democràtics només hi ha autoritarisme i barbàrie.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el reconocimiento de la profesión de biólogo y trabajador social como profesión sanitaria.
«I per acabar, negociació prèvia al Consell Interterritorial i amb els col·legis professionals catalans abans de tramitar qualsevol mesura d'aquest abast. Gràcies. Gracias, presidente. Bien, antes que nada, quería dar la bienvenida a las asociaciones de biólogos, biólogas y trabajadores sociales. Desde el primer minuto queremos decir que desde Junts per Catalunya no nos oponemos al reconocimiento profesional de biólogos y trabajadores sociales cuando ejercen las funciones claramente asistenciales dentro de la sanidad. Y también seríamos partidarios de estudiar la incorporación de otros perfiles profesionales como, por ejemplo, los de los audiólogos. Lo que sí cuestionamos, en línea también de la intervención del diputado del PNV, es el cómo y el desde dónde se realiza este reconocimiento. La proposición de ley del PSOE es una nueva muestra del modelo centralista que pretende ordenar las profesiones sanitarias desde Madrid, ignorando las competencias de la Generalitat en materia de sanidad y ordenación profesional y sin tener en cuenta la realidad del sistema sanitario catalán. Y ahora me van a entender. Esta proposición se ampara en la Ley 44/2003 de ordenación de las profesiones sanitarias, pero justamente lo que nosotros defenderíamos es una modificación de esta ley para hacer posible que se tenga en cuenta, por ejemplo, al consejo interterritorial y, por lo tanto, a las diferentes comunidades autónomas a la hora de establecer cuáles son las profesiones sanitarias tituladas y reguladas.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el reconocimiento de la profesión de biólogo y trabajador social como profesión sanitaria.
«Per últim, i per respecte al conjunt de les professions sanitàries d'altres professions sanitàries, considerem necessària una revisió més àmplia i profunda de la Llei 4/2003, especialment dels articles 6 i 7, per tal d'adaptar el contingut de l'actual ordenació de les titulacions universitàries i el marc espanyol de qualificacions per a l'Educació Superior, així com per garantir, i això és força important, una correspondència adequada entre la formació i les competències professionals, les funcions efectivament desenvolupades i el seu reconeixement laboral. Per tant, i suposant que aquesta proposta segueixi endavant, ja els deixem clar que no tindrà el nostre suport si no s'adapta a les reivindicacions que els acabem de fer. Recordin: reconeixement, sí, però comptant amb les comunitats autònomes, també des de Catalunya. Qualsevol regulació de noves professions sanitàries ha de respectar les competències de la Generalitat i permetre desenvolupaments propis. Tenim el decret català. Categories professionals pròpies del SISCAT. Vies de regularització per a professionals amb experiència acreditada. Els diem no a la subordinació del registre d'especialistes al Ministeri. El registre ha de ser compartit, o com a mínim, respectant les competències de gestió de dades de les comunitats amb sistema sanitari propi.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el reconocimiento de la profesión de biólogo y trabajador social como profesión sanitaria.
«I com no, no podia faltar el punt de la centralització en aquesta proposició de llei. En aquest cas del Registre Nacional d'Especialistes, l'article 3 modifica l'article 30 2.4 de la Llei 4/2003, per reforçar que tots els registres d'especialistes en ciències de la salut es gestionin exclusivament des del Ministeri de Sanitat. I això és simplement inacceptable. Catalunya disposa d'instruments propis de registre i acreditació professional. Transferir o subordinar aquesta informació al Ministeri és un pas més en la recentralització de dades sanitàries i en el control de les plantilles de professionals. Una vegada més, plantegen una llei amb conseqüències econòmiques importants. Potser hauria d'haver estat un projecte de llei perquè vostès presenten aquesta proposició sense cap tipus de memòria econòmica ni d'impacte sobre els sistemes sanitaris de les comunitats autònomes. La proposició no quantifica quant costarà incorporar aquests professionals com a sanitaris titulats, quines retribucions, categories, formació especialitzada, places, etcètera. A Catalunya, on ja hi ha tensió de personal i dèficit de finançament sanitari, una mesura d'aquest tipus sense transferència de recursos és senzillament un xec en blanc que acabarà pagant el Govern de la Generalitat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el reconocimiento de la profesión de biólogo y trabajador social como profesión sanitaria.
«La Constitució atribueix a l'Estat les bases i la coordinació general de la sanitat, però no l'ordenació de les professions sanitàries en el seu exercici quotidià ni la regulació de les especialitats quan aquestes s'exerceixen dins del sistema sanitari, per exemple, català. I aquesta iniciativa no es limita a reconèixer els biòlegs o els treballadors socials com a professions sanitàries. Va molt més enllà. Determina amb detall què poden i què no poden fer. Estableix un autèntic catàleg de funcions. I aquí és on es traspassa clarament la línia vermella. Perquè una cosa és establir les bases de l'ordenació de les professions sanitàries i un altra determinar exhaustivament com s'organitzen funcionalment els professionals dins dels serveis sanitaris de cada comunitat autònoma. És una clara ingerència que oblida que la Generalitat té competència en sanitat i ordenació de les professions. En segon lloc, el model de professió sanitària que proposen no respecta la realitat multiprofessional catalana. A Catalunya, els biòlegs, especialment en laboratoris clínics, genètica, microbiologia i reproducció assistida, i els treballadors socials sanitaris ja estan integrats des de fa anys en equips assistencials. La proposició vincula el reconeixement del biòleg a l'obtenció del títol d'especialista en Ciències de la Salut sense preveure vies de regularització, per exemple per als professionals que ja estan exercint amb qualificació i experiència i, per tant, amb un molt bon rendiment a Catalunya. A més, deixa el desenvolupament reglamentari del treball social sanitari en mans d'un Reial Decret estatal, en lloc de permetre que a Catalunya estableixi els seus propis requisits adaptantlos a la realitat del SISCAT del sistema català. Això genera inseguretat jurídica i pot acabar imposant un model rígid contraposat a l'organització catalana. Estem parlant de l'ICS, de centres concertats, de model, d'atenció integrada, social, sanitària i, per tant, d'una realitat catalana multifactorial.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre el reconocimiento de la profesión de biólogo y trabajador social como profesión sanitaria.
«Gràcies, president. Bé, abans que res, donar la benvinguda a les associacions de biòlegs, de treballadors socials i deixar molt clar des del primer minut que des de Junts per Catalunya no ens oposem al reconeixement professional de biòlegs i treballadors socials quan exerceixen les funcions clarament assistencials dins de la sanitat. I també seríem partidaris d'estudiar la incorporació d'altres perfils professionals, com ara dels audiòfons. El que sí que qüestionem, en la línia també de la intervenció del diputat del PNB, és el com i el des d'on es fa aquest reconeixement. La proposició de llei del PSOE és una nova mostra del model centralista que pretén ordenar les professions sanitàries des de Madrid, ignorant les competències de la Generalitat en matèria de sanitat i ordenació professional i sense tenir en compte la realitat del sistema sanitari català. I ara, m'entendran. Aquesta proposició s'empara en la Llei 44/2003 d'ordenació de les professions sanitàries. Però justament el que nosaltres defensem és una modificació d'aquesta llei per fer possible que es tingui en compte, per exemple, el Consell Interterritorial i, per tant, les diferents comunitats autònomes a l'hora d'establir quines són les professions sanitàries titulades i regulades.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Por ello, desde una perspectiva catalana e independentista, no nos ponemos al lado ni de unos ni de los otros. Abominamos del acuerdo de 2024 entre unos y otros, porque bajo el disfraz de un pacto de Estado y un consenso institucional, lo que hicieron fue resetear, es decir, dar unos años más de margen a un régimen, a un reparto de cuotas que huele a corporativismo podrido. Si desean una auténtica reforma del Consejo General del Poder Judicial, se la proponemos ahora mismo: que los miembros pierdan el cargo y dejen de cobrar cuando terminan mandato -esto también lo ha dicho algún magistrado del Tribunal Supremo- y que los nombramientos no se hagan por filiación política y mercadería de favores, sino que se rijan por criterios objetivos y transparentes. En el Estado español, la imparcialidad y la independencia judicial son pura ficción y los partidos del bipartidismo, PSOE y PP, PP y PSOE, son quienes mantienen esta ficción, son los encargados de mantener esta ficción, también ante las autoridades europeas, e incluso a veces consiguen engañarlas. Y sabemos de qué hablamos, ¿eh?, porque el diseño de la justicia española, también el de su órgano de gobierno, ha permitido criminalizar al independentismo a través de la criminalización del ejercicio de los derechos políticos más básicos, como votar, manifestarse o ejercer el derecho de representación que otorgan las urnas. La justicia española no garantiza los derechos fundamentales de las minorías políticas, todo lo contrario, los persigue. Por ello, hemos tenido que recurrir a Europa y a los tribunales internacionales para buscar la justicia que el Estado español nos ha negado y que nos niega. Por cierto, hemos ido a Europa, hemos ido a los tribunales internacionales con bastante éxito, como podemos ver, por ejemplo, en las sentencias del Tribunal de Justicia de julio pasado, que con toda contundencia riñe a la justicia española, dice que no hubo delito el 1 de octubre y dice que fue un referéndum de independencia el del 1 de octubre, sin calificarlo de ilegal ni de ilegítimo. Termino. Mañana es la Diada Nacional de Cataluña. Las calles se van a llenar de esteladas y de esperanza por un futuro libre y digno para nuestro país. Y se lo aviso, no habrá policía española ni justicia española que puedan terminar con el anhelo de libertad de nuestro pueblo. ¡Visca Catalunya lliure! Muchas gracias.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Avala que no hi va haver delicte en l'1 d'octubre i estableix que l'1 d'octubre va ser un referèndum d'independència sense qualificarho, d'il·legal o il·legítim. Acabo. Demà és la Diada Nacional de Catalunya. Els carrers s'ompliran d'estelades i d'esperança per un futur lliure i digne per al nostre país. I els aviso. No hi haurà mai ni policia espanyola, no hi haurà mai ni justícia espanyola que pugui acabar amb l'anhel de llibertat del nostre poble. Visca Catalunya lliure! Moltes gràcies. Buenas tardes, señora presidenta. Señorías, bajo la apariencia de una propuesta de consenso avalada por Europa, lo que tenemos en realidad es, de nuevo, mucho postureo y muy pocas ganas de entrar en el fondo del problema de la justicia en el Estado español, porque el modelo de justicia merece ser tratado con seriedad. Nosotros quisiéramos entrar en este debate, porque en ello nos van los derechos y las libertades, pero, al final, cuando hablamos de justicia siempre terminamos en el mismo lado, en una confrontación estéril y retórica entre los dos bandos: el de los intereses ideológicos, pero sobre todo económicos y corporativos de la derecha judicial y del Partido Popular, y el de los intereses ideológicos, pero, sobre todo, económicos y corporativos de la progresía judicial y del PSOE. Ninguno de los dos partidos que se autodenominan de Estado defienden una justicia independiente e imparcial, despolitizada, profesionalizada, eficaz y conectada con la realidad. Ninguno de los dos defiende una justicia europea. No la defiende el PSOE con sus leyes Bolaños. En vez de plantear soluciones estructurales, bajo la apariencia de medidas modernizadoras, promueve medidas partidistas para defenderse en la batalla con la derecha judicial. Naturalmente, tampoco lo hace el PP, que dice defender una justicia independiente, imparcial y europea. Dice seguir esta retórica, pero lo hace con la misma finalidad que el señor Bolaños y compañía: defender medidas por su interés parcial. Es exactamente lo que ocurre con la proposición de ley del Grupo Popular que nos ocupa y que, además, es un perfecto ejemplo de cómo hacerse trampas al solitario, porque se ampara en una concatenación falaz de argumentos para llegar a la conclusión de que no interesa. Primero, empiezan con un autoengaño. La Ley Orgánica 3/2024, una tapadera que nadie se creyó y que no servía para nada más que para disfrazar de consenso institucional uno de los espectáculos más repugnantes que ha vivido el bipartidismo español, ni más ni menos que el reparto de puestos en el consejo general que pactaron Bolaños y González Pons en una habitación oscura de Bruselas para poner fin así a un bloqueo de más de cinco años. Es el famoso acuerdo para la renovación del Consejo General del Poder Judicial y la reforma de la Ley Orgánica del Poder Judicial y el estatuto fiscal del 25 de junio de 2024. En ese acuerdo el tema no era la reforma del Poder Judicial, el tema era, como sabemos todos, mucho más prosaico, no era otro que el reparto de cargos en el Consejo General del Poder Judicial que figuraba en el anexo segundo del acuerdo, diez para unos y diez para los otros, porque, naturalmente, por mucho que lo dijera la Ley 3/2024, no ha habido propuesta alguna del Consejo General del Poder Judicial para reformar el Poder Judicial. Lo que ha habido, como es lógico, son dos propuestas, una por bando, firmadas, evidentemente, por los miembros de cada cuota partidista. Por tanto, la pretensión del PP de sacar las consecuencias que le interesan de los informes del consejo general, de la Comisión Europea, del GRECO y de la Comisión de Venecia no tiene justificación alguna. Si existe un órgano politizado por definición, no es otro que el Consejo General del Poder Judicial, un órgano formado por jueces partidistas, cuya principal función es designar jueces de acuerdo con cuotas partidistas. Lo que prevalece es la fidelidad política, funciona a base de consignas, y quien no las sigue, pierde la silla, un órgano disfuncional hasta la médula, que, en lugar de hacer de gobierno del Poder Judicial, que es lo que debería hacer, hace de controlador político del Poder Judicial. Y la propuesta del Grupo Popular no pretende cambiarlo, únicamente pretende perpetuar su predominio y el de sus acólitos de este órgano con un tópico falso y sobado, que es que deben ser los jueces quienes eligen a los jueces.»
-
Gerardo Pisarello Prados · Sumar ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«Por tanto, ¿a qué esperamos, señorías? ¿De verdad pensamos que vamos a parar los aticazos de Ayuso o los pelotazos de Aznar con fuegos de artificio y con simples condenas morales? El capital financiero, el capital rentista es el principal puntal de la extrema derecha y, si no lo ponemos límites, van a acabar con nosotros y van a acabar con la democracia. Por lo tanto, vivienda digna o barbarie; distribución de la riqueza o barbarie; una familia, una casa o barbarie. El tiempo se agota: hay que decir las cosas claras y, sobre todo, hay que actuar. I no vull acabar president com a net d'andalusos i com a diputat orgullosament llatinoamericà, orgullosament català, sense dir unes paraules a propòsit de la Diada Nacional de l'11 de Setembre. Catalunya sempre ha estat un país divers, amants de la llibertat que s'ha construït amb gent nascuda a la terra i amb gent vinguda d'altres indrets de la península i del món. L'11 de setembre de 1714, milers de catalans de generacions van plantar cara al despotisme borbònic de la mà d'aragonesos, valencians, castellans, fills de Gallecs. I en defensar les llibertats catalanes, asseguraven defensar també la llibertat de tots els pobles d'Espanya davant el neofeixisme que ens voldria. Partits per la precarietat i pel racisme, sense llengua pròpia i sotmesos a la consigna franquista de la una, grande y libre. Tornem a reivindicarnos com una nació diversa i dempeus davant dels propagadors de l'odi i dels privilegis. Com diu el nostre himne, estarem alertes i si ens ataquen, esmolem les nostres eines, que avui més que mai han de ser l'autoorganització popular en defensa de la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Amb Salvador Allende, president màrtir també al cor. Visca la Catalunya republicana i internacionalista!»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«Ara bé, que el Partit Popular s'equivoqui quan diu que regular no funciona, no significa que nosaltres considerem que regular n'hi ha prou. No n'hi ha prou. Necessitem molt més parc públic i això és responsabilitat del Govern, que, evidentment, no està fent bé ni de llarg la seva feina. Aquesta setmana, sense anar més lluny, han presentat el nou portal de Casa47, que vull recordar perquè ens diran que té nou mesos, que és la transformació de CPS que està creada el 30 d'octubre del 1981. Per tant, una entitat que porta 45 anys d'història. Això sí, 9 mesos després de la seva transformació, el Govern ens parla de més de 42 000 habitatges i 2500 solars procedents de la Sareb i incorporats a Casa47. Però quan la ciutadania entra al portal no arriba a 800 a tot l'Estat, a Catalunya, d'aquests ens en toquen 93: 5 a Girona, 7 a Lleida, 25 a Barcelona i 56 a Tarragona. Només a Lleida, a la capital, la resta de municipis que no són la capital de província.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«Però mirin, no cal ni tant sols comparar amb comunitats que mana el Partit Popular. Comparem Catalunya amb Catalunya. Comparem Catalunya amb les zones tensionades i amb les zones no tensionades. A les zones tensionades els lloguers han baixat un 1,3 %. De fet, a Barcelona un 4,7 %. En canvi, els municipis catalans on no s'aplica la contenció han pujat un 9,5 %. Per tant, senyories del Partit Popular, expliquinme a mi on està exactament el fracàs de la llei. On està? Està a València, està a Madrid, està a Palma. Però en tot cas no està on s'està aplicant la llei. Catalunya va decidir utilitzar les eines de la Llei d'Habitatge i aplicar la contenció de rendes. Madrid no ho ha fet. Les Illes Balears no ho han fet. El País Valencià no ho ha fet. I curiosament, resulta que és allà on governa el Partit Popular. On més han pujat els lloguers i l'habitatge s'ha encarit més que qualsevol altre lloc del territori de l'Estat. I llavors ens surten amb allò que ha desaparegut l'oferta. Però les dades diuen que des de l'inici de la contenció, el parc de lloguer habitual a Catalunya ha crescut en 20 994 contractes. Potser hauríem de començar a parlar de rotació, perquè si una família pot continuar vivint en el mateix pis perquè el seu propietari no li pot apujar el lloguer desmesuradament, aquell pis no torna al mercat. I, evidentment, els portals immobiliaris, hi ha menys pisos? És que mirin l'èxit de la política d'habitatge. Potser no s'hauria de mesurar amb quantes vegades una família fa les maletes, sinó en quant de temps pot viure tranquil·la a casa seva.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«Bona tarda. Ja trobava a faltar aquestes boniques tardes on el Partit Popular repeteix fins a la sacietat que hem de derogar la Llei d'Habitatge perquè no funciona. Ho repeteixen tant que ja començo a sentir un disc ratllat d'aquells dels 80 que ara estan tan de moda a Instagram. Avui jo els vull fer una pregunta, senyories del Partit Popular: vostès com poden afirmar tan rotundament que no funciona una llei que no apliquen a les comunitats on governen? De fet, avui m'he proposat sortir aquí amb tantes dades contrastades que, com a mínim, se'n vagin amb una mica de vergonya, si és que encara els hi queda. Les dades de l'INE, que jo no sé d'on treuen les dades dels altres, però en tot cas són unes dades que són diferents a les que nosaltres tenim. Tinc dades de l'INE clares l'any 2024, el primer any en què Catalunya va començar a aplicar la contenció, els lloguers van pujar un 3,1 % a Catalunya. Cert. Però mirem com van anar les comunitats del PP que no van aplicar la norma a les Balears. Van créixer un 4 %. El País Valencià va créixer un 5 %. De fet, al País Valencià va ser la comunitat on més van créixer de tot l'Estat.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«Aquesta és també una diferència principal amb la moció de vostès. Ens diu que cal més oferta mobilitzar sòl, bé, però continua pensant essencialment en l'habitatge convencional i sense concretar, doncs, ni tan sols en quins recursos perquè s'esgoti amb indecent dèficit fiscal que patim els catalans ens és absolutament impossible. Ampliar el parc d'habitatge. I vostès es neguen recurrentment a revertir. O per exemple, i a sobre, quan concreta, reapareix un vell costum del Partit Popular de voler decidir des de Madrid allò que correspon decidir a Catalunya. No, nosaltres no volem substituir el supra intervencionisme del PSOE per la recentralització del PP. Però mentre uns ho regulen i els altres centralitzen. Hi ha persones que necessiten solucions avui. Anunciar 15 000 nous habitatges no paga el lloguer ni la hipoteca del mes que ve. Per això, Junts hem registrat propostes que van a ajudar a la butxaca de les persones. Desgravacions de les persones que paguen el lloguer, desgravacions a la hipoteca i els interessos de les persones que poden comprar també. És també que els pares que ajudin a l'entrada que no es vegin sotmesos a un doble esforç fiscal. En definitiva, menys impostos sobre l'habitatge i més diners a la butxaca de les famílies. I també cal, d'una vegada que l'Estat cedeixi ja els immobles de la Sareb i del mateix Estat. Aquesta és la política d'habitatge que Junts defensem. Per això no votarem sí, perquè no convertirem aquesta moció en la nostra política d'habitatge. La nostra és molt més ambiciosa, completa, pensada des de Catalunya i per a Catalunya. Catalunya no necessita que Madrid ens expliqui com es gestiona l'escassetat. Necessitem eines, recursos i llibertat per deixar de tenirne. Perquè al final, per Junts la política d'habitatge només té una mesura de l'èxit que pagar l'habitatge no s'emporti la tranquil·litat de les famílies catalanes, que treballar i tenir un sou torni a ser suficient per viure bé i arribar a final de mes.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«I quan les seves polítiques no funcionen, el problema sempre són els propietaris, els inversors, les societats, els promotors. És a dir, qualsevol que passi per allà menys el mateix Govern. I aquests dies n'hem tingut un altre exemple extraordinari. El Govern havia compromès, dins del Pla de Recuperació Europeu, gairebé 25 000 habitatges de lloguer social molt ambiciós. 25 000 nous habitatges per tot l'Estat. Doncs ni aquests, ara són 15 000. Acaben de comunicar que seran 15 000 i que ja no cal ni tan sols que siguin nous habitatges. Ara ja hi entraran a comptar també la rehabilitacions. Un exitàs del govern socialista. Falten 750 800 habitatges i el Govern es compromet 15 000. Aquest ritme només necessitaran 50 plans de recuperació per poder donar sortida a les famílies que busquen habitatge quan no poden complir l'objectiu. No canvien la política, no canvien l'objectiu a la baixa, és clar. Aquest és el problema de fons. S'ha volgut gestionar l'escassetat d'habitatge en lloc de combatrela. A Catalunya ens falten entre 125 000 i 140 000 habitatges i el Govern continua pensant que l'habitatge es resol des del BOE imposant més regulacions sobre un parc absolutament insuficient i s'equivoca. El que cal és aconseguir més habitatges i més solucions residencials. Construint habitatge públic, també privat, rehabilitant, recuperant habitatges buits, mobilitzant el patrimoni públic, facilitant la col·laboració publico privada. És clar, sí, però sobretot entenent que no tothom necessita el mateix tipus d'habitatge. No té sentit que un estudiant, una persona gran que ja viu sola, un treballador temporal o una situació d'emergència hagi de competir pel mateix pis que necessita una família. Hem de prioritzar residències d'estudiants, habitatges amb serveis per a la gent gran i allotjaments temporals dignes per a les emergències. Solucions adaptades a cada necessitat que permeten reservar els habitatges convencionals per a qui necessita una llar estable.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«Moltes gràcies. Molt bon dia. Avui el Partit Popular ens porta a una moció que de fet demana una cosa bastant elemental i és que el Govern compleixi allò que aquesta cambra ja ha aprovat. I aquest és probablement el millor resum d'aquesta legislatura. Hem arribat al punt que el Congrés ha de tornar a votar perquè el Govern compleixi el que ja s'ha aprovat en el Congrés, perquè aquest govern té una relació molt particular amb les votacions quan guanyen. És un mandat. Quan perden és paper mullat. I en habitatge passa exactament el mateix. El president Sánchez, efectivament, va anunciar que aquesta seria la legislatura de l'habitatge i ho va encertar. A fe de Déu que ho va encertar. Ho ha estat, però no pels motius que ell imaginava o que pretenia permetre'ns. Ha estat la legislatura en què milers de joves no es poden emancipar. L'oferta de lloguer s'ha reduït enormement i els preus no paren d'augmentar. Sí, senyor Matutes, també a Catalunya, amb les dades oficials dels darrers semestres, els preus pugen molt i es redueix l'oferta i comprar un habitatge s'ha convertit també en una missió impossible.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la necesidad de transparencia.
«Una dada, senyora Mínguez, la famosa llei de lobbys que el diputat Acebes, al qual saludo amb carinyo, havia portat. Ara vostès han convertit la llei de lobbys en un Reial Decret. Sí, per un imperatiu europeu, d'acord. Però aquest Reial Decret rebaixa l'ambició de la Llei de Lobbys. Per tant, ens estan venent aquí transparència i, el tio Paco con las rebajas. Bé, què hem de fer? Acabo, president. A Catalunya, per cert, hem fet la feina perquè com vostè sap, senyora Mínguez, a Catalunya tenim feina feta amb transparència i amb reglament de grup d'interès. Això existeix. Ara vostès arriben, com diuen aquí, a Madrid, tarde i mal a regular de manera oportunista la figura del senyor Feijóo. El senyor Feijóo té molts problemes, però la mesura de vostès no els arreglarà. Moltes gràcies. Presidente, señorías. Señora Mínguez, son valientes ustedes, ¿eh? Alguien decía que la mejor defensa es un ataque. No sé si fue Iván Redondo o de otro grupo, pero no siempre la defensa pasa por un buen ataque, sobre todo cuando el ataque -lo siento- puede convertirse en un bumerán. Eso ya se lo explicarán en su grupo, seguro. Yo creo que hoy se han equivocado ustedes. Se han equivocado trayendo esto, primero, porque, como decía con su elegancia suprema el señor Legarda, es una proposición extravagante. El señor Legarda ha estado muy fino, y yo, que quiero ser tan fino como el señor Legarda, diré peculiar, pero podríamos adentrarnos en terrenos con terminología más dura.»