Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
3.028 declaraciones · página 83 de 101
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2024, de 4 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Moltes gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats. Se'ns presenta una iniciativa coneguda. L'any passat hi va haver una iniciativa semblant per fomentar el transport col·lectiu terrestre per part dels joves a l'estiu. Però jo vull fer referència a que al ple passat, el nostre grup, el grup de Junts per Catalunya, va fer una pregunta al Govern manifestant la gran preocupació que té el nostre grup per tota una sèrie d'indicadors i dades que demostren que la nostra joventut té tota una sèrie de problemàtiques i de situacions no resoltes, algunes d'elles molt greus i algunes d'elles realment cròniques. Per tant, en una setmana ens trobem amb la disjuntiva de dir quins són els problemes de la joventut i, alhora, amb una mesura evidentment simpàtica i agradable que puguin viatjar a l'estiu. Vostès creuen que aquesta és la prioritat pels joves? La principal necessitat? Quantes propostes ha aprovat el Govern, quants decrets llei ha portat al Congrés amb mesures que interessen realment als joves i que són més prioritàries? Quantes per reduir l'escandalós i crònic atur juvenil, el més alt d'Europa durant molts i molts anys? Quantes per atacar els creixents casos de suïcidis de joves, per exemple? Són dades que són realment molt preocupants. Quantes per facilitar d'una forma real i efectiva l'accés a l'habitatge? Però de debò, amb xifres, amb resultats. Els representants del Govern segurament em contestarien que sí, que han pres mesures, que s'han fet coses. Però els resultats són satisfactoris? Aquests problemes estan encarrilats? Hi ha aquesta reducció d'atur juvenil real o hi ha aquest augment d'accés a l'habitatge? Doncs no. El resultat no hi és.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2024, de 21 de mayo, por el que se adoptan medidas urgentes para la simplificación y...
«En resum, ens alegrem dels avanços aconseguits perquè són certs, són reals. Però alhora resulta impossible no destacar la timidesa d'algunes millores que ens proposen un repte com a societat. Els poso en situació de què tracta el que estem dient. Senyors diputats, per veure la quantia d'aquests subsidis d'atur, sovint ens referim als preus del lloguer de pisos i de les quotes hipotecàries per fer-nos una idea dels costos de la vida, perquè pagar un sostre on un viu, repeteixo, on un viu, no és una opció, és una necessitat. I sabem que avui dia llogar un pis a qualsevol poble o ciutat de l'Estat s'ha convertit en un malson. Avui i massa sovint un treballador o treballadora a jornada completa no pot ni tan sols somiar tenir un pis de 60 metres quadrats per viure. I saben què fan les persones que no es poden pagar un pis ni llogar-lo? Generalment uns, els que poden, es refugien en la xarxa de suport familiar. I saben què fan si no tenen una situació positiva o la situació es cronifica? Intenten llogar una habitació en un habitatge compartit. Saben quant costa una habitació de mitjana a Catalunya? Una habitació costa 565 euros de mitjana a Catalunya.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2024, de 21 de mayo, por el que se adoptan medidas urgentes para la simplificación y...
«Decía nuestra portavoz, Míriam Nogueras, al inicio de esta legislatura, que las cosas no volverían a ser como eran, y lo estamos cumpliendo, lo estamos cumpliendo negociando a la manera de Junts, sin hacer ruido, con todo el rigor, manteniendo nuestra posición, a menudo soportando la presión de los unos y los otros, y siempre, siempre, con la cláusula Cataluña sobre la mesa hasta cerrar el acuerdo. Estos son nuestros principios, estos son los principios de Junts per Catalunya. Y ¿saben qué, señorías? Si no les gustan, no tenemos otros. Muchas gracias y ¡viva Cataluña libre!»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2024, de 21 de mayo, por el que se adoptan medidas urgentes para la simplificación y...
«Deia la nostra portaveu, Míriam Noguera, de l'inici d'aquesta legislatura, que les coses no tornarien a ser com eren. Estem complint. Estem complint negociant a la manera de Junts. Sense fer soroll. Amb tot el rigor. Mantenint la posició. Sovint aguantant la pressió d'uns i altres, i sempre, sempre, amb la clàusula Catalunya sobre la taula fins a tancar l'acord. Aquests són els nostres principis. Aquests són els principis de Junts per Catalunya. I saben què, senyories? Que si no els agraden, no en tenim d'altres. Moltes gràcies i visca Catalunya lliure. Muchas gracias, presidenta Armengol. Buenos días. Buenos días, vicepresidenta segunda y ministra de Trabajo y Economía Social. Buenos días, señorías. Encaramos hoy el debate de la convalidación del Real Decreto Ley 2/2024 aprobado en el Consejo de Ministros del pasado 21 de mayo. Esta norma contempla una serie de medidas importantes que van desde establecer la prioridad aplicativa de los convenios autonómicos hasta la modificación del ingreso mínimo vital, pasando por la regulación de la negociación colectiva, asegurando la aplicación de los acuerdos o convenios más favorables para las personas trabajadoras. También la simplificación del subsidio por desempleo, la modificación del permiso de lactancia, la actualización del sistema de representación del sector de los artistas, la modificación del Estatuto Básico del Empleado Público para garantizar la conciliación familiar, así como una serie de mejoras en el nivel asistencial de la protección por desempleo, entre otros. Todas ellas, ciertamente medidas suficientemente importantes y, con toda seguridad, necesarias también para muchos catalanes. Sin embargo, hoy, sin desmerecer ni una sola de las medidas contempladas en este real decreto ley que sabemos que darán respuesta, como les decía, a las necesidades de muchísimas personas, Junts per Catalunya queremos aprovechar esta intervención para poner en valor la modificación de la ley de creación del Consejo Económico y Social, así como la adaptación de su reglamento de organización y funcionamiento interno. Un cambio normativo que garantiza el derecho de la patronal catalana a formar parte del mismo, porque da cabida a las organizaciones empresariales que tienen la condición de más representativas en el ámbito autonómico. De este modo, la pequeña y mediana empresa catalana tendrá voz y consolidará su participación en los foros de decisión, donde hasta la fecha había sido reiteradamente vetada. Hacía muchos años que uno de los pilares de la economía catalana, el de la pequeña y mediana empresa, reclamaba y trabajaba para disponer de una representación real justa y con voz propia allá donde se toman las decisiones que las afectan para defender la singularidad del tejido empresarial de nuestro país, Cataluña. Por eso, como decía hace unas semanas el presidente de PIMEC, Antoni Cañete, estamos ante un hito histórico. Un hito histórico que se ha producido, que se ha alcanzado justamente en este momento, cuando Junts per Catalunya es determinante en Madrid, cuando Junts per Catalunya pone sus siete votos al servicio del país, haciendo así posible aquello que hasta ahora nos decían que era imposible. Lo saben ustedes bien, señorías. Junts tiene siete votos en esta Cámara, siete votos para hacer respetar y fortalecer a Cataluña con cada una de las leyes e iniciativas que le requieren.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2024, de 21 de mayo, por el que se adoptan medidas urgentes para la simplificación y...
«Moltes gràcies i bon dia, presidenta Armengol. Bon dia, vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social. Bon dia, senyories. Encarem avui el debat de convalidació del Reial Decret Llei dos 2/2024, aprovat en el Consell de Ministres del passat 21 de maig. Aquesta norma contempla un seguit de mesures important que van des d'establir la prioritat aplicativa dels convenis autonòmics fins a la modificació de l'ingrés mínim vital, passant per la regulació de la negociació col·lectiva, assegurant l'aplicació dels acords o convenis més favorables per les persones treballadores, la simplificació del subsidi per desocupació, la modificació del permís de lactància, l'actualització del sistema de representació del sector dels artistes, la modificació de l'Estatut de l'Empleat Públic per garantir la conciliació familiar i tot un seguit de millores a nivell assistencial de la protecció i de la desocupació, entre altres. Totes, certament, mesures prou importants i amb tota seguretat necessàries també per molts catalans. Però avui, sense desmerèixer el gruix de les mesures contemplades en aquest Reial Decret, que sabem donaran resposta com ja els deia a les necessitats de moltíssimes persones, des de Junts per Catalunya volem aprofitar aquesta intervenció per posar en valor la modificació de la llei de creació del Consejo Económico y Social, així com l'adaptació del seu reglament d'organització i funcionament intern. Un canvi normatiu que garanteix el dret de la patronal catalana a formar-ne part perquè dona cabuda a les organitzacions empresarials que tenen la condició de més representatives en l'àmbit autonòmic. D'aquesta manera, la petita i mitjana empresa catalana tindrà veu i consolidarà la seva participació en els fòrums de decisió on fins ara havia estat reiteradament vetada. Feia molts anys que un dels pilars de l'economia catalana, el de la petita i mitjana empresa, reclamava i treballava per tenir una representació real, justa i amb veu pròpia allà on es prenen les decisions que les afecten per defensar la singularitat del teixit empresarial del nostre país, Catalunya. Per això, com deia fa unes setmanes el president de PIMEC, Antonio Cañete, estem davant una fita històrica. Una fita històrica que s'ha produït, que s'ha assolit justament ara, quan Junts per Catalunya és determinant a Madrid, quan Junts per Catalunya posa els seus set vots al servei del país, fent possible el que fins ara ens deien que era impossible. Ho saben bé, senyories. Junts tenim set vots en aquesta cambra, set vots per fer respectar i reforçar Catalunya en cada una de les lleis i iniciatives que els requereixen.»
-
Félix Bolaños García Ministro de la Presidencia, Justicia y Relaciones con las Cortes· PSOE ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de la Presidencia, Justicia y Relaciones con las Cortes acerca de cuáles...
«Ha hecho usted algunas referencias a la historia de España y a la historia de mi partido, y se lo digo con tono calmado, pero su ignorancia no tiene lagunas sobre la historia del Partido Socialista Obrero Español. (Aplausos). No tiene lagunas, puede usted estar tranquila. Repásese los libros de historia, porque creo que no ha dado usted una en esta tribuna. Pero hablemos de historia, señora Millán, y es una pena que no tengamos un tercer turno de réplica. ¿Quiere que hablemos de la historia de la ultraderecha en España? ¿De verdad quiere que hablemos de eso, de lo que ha supuesto de dolor y crueldad la ultraderecha en España en diferentes épocas históricas? Si quiere hablamos, aunque estoy convencido de que el debate no les gustaría. Por tanto, cuando se refiera usted al Partido Socialista, hágalo con el respeto a una organización centenaria que tanto ha hecho por España y por los españoles, hágalo. (Aplausos). Habla usted también de una ley que ya ha sido útil, de la que ya se han visto las consecuencias en Cataluña, y la define usted, con una ligereza absoluta, como traición. ¿A usted le parece una traición que por primera vez en décadas no haya una mayoría independentista en el Parlament de Catalunya? ¿A usted le parece una traición que los votantes independentistas en Cataluña hayan pasado en tres años de un 53 a un 43 %? ¿A usted le parece una traición que hoy menos de un 10 % de los catalanes quieran fórmulas unilaterales de ruptura con España? ¿Usted no es capaz de reconocer que hoy la situación en Cataluña es infinitamente mejor? ¿No es capaz de ser consciente, de conocer la realidad en Cataluña? ¿Por qué no van a Cataluña? ¿Por qué no preguntan? Esta es la realidad de Cataluña y de España que ustedes niegan. Y sobre lo que hoy llaman traición, en unos años ustedes, también ustedes tendrán que reconocer la normalización que hemos llevado a cabo en Cataluña con políticas valientes, con políticas ambiciosas, con políticas que ya han dado frutos, que ya han dado frutos en Cataluña.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Gobierno español sobre los ataques a la lengua catalana?
«Sí, molt bon dia. Gràcies, presidenta, senyor Bolaños. La llengua catalana és la llengua dels Països Catalans. Dins l'Estat espanyol la parlem a Catalunya, evidentment es parla també al País Valencià, on històricament s'ha anomenat valencià, es parla les Illes Balears i es parla també a la Franja de Ponent. Ho sap tothom. A tot arreu on ha governat el Partit Popular, ara amb connivència amb VOX, s'han produït estratègies de secessionisme lingüístic amb la finalitat de reduir la presència i de reduir la normalització de la llengua catalana. Malauradament, i dic malauradament, cal dir que tot això es produeix amb el silenci còmplice del seu partit. Per això li preguntem: què fa el Govern espanyol, senyor ministre, per frenar els atacs a la llengua catalana? Què fa el seu Govern per lluitar contra un secessionisme lingüístic que no sosté ni acadèmicament ni científicament? Muy buenos días. Gracias, presidenta. Señor Bolaños, la lengua catalana es la lengua de los Països Catalans. Dentro del Estado español la hablamos en Cataluña, también se habla en el país valenciano -que se llama valenciano-, en las Islas Baleares y también se habla en la franja de poniente. Todo el mundo lo sabe. Donde ha gobernado el Partido Popular con VOX se han producido escenas de secesionismo lingüístico para remitir la normalización de la lengua catalana. Y digo, desgraciadamente, que todo esto se produce con el silencio cómplice de su partido, y por eso le preguntamos, ¿qué hace el Gobierno español, señor ministro, para frenar los ataques a la lengua catalana? ¿Qué hace su Gobierno para luchar contra un secesionismo lingüístico que no se aguanta ni académica ni científicamente?»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué análisis global hace de la situación política en el Reino de España?
«Haurien de preocupar-se tots vostès una miqueta més per la vida de la gent i una miqueta menys per les cadires, les poltrones, les enquestes i els titulars. Més de la meitat de la població té dificultats per arribar a final de mes. I això que fan vostès amb els nostres diners no ha estat mai just. Li pregunto, senyor Sánchez, els catalans només ens mereixem els diners que ens corresponen, si vostè aconsegueix colar a Illa al govern de Catalunya? I, si no, què? Que ens bombin a tots perquè això és exactament el que vostès estan dient. I acabo. Si el seu partit i el meu estem negociant fora de l'Estat espanyol i amb una mediació internacional, no és per caprici nostre, és perquè vostès han demostrat que no són de fiar. I no es confonguin, la nostra feina aquí no és fer que a vostè, o a un partit polític espanyol, li vagi millor. Li recordo que nosaltres som aquí per Catalunya i els catalans. La pregunta habla de actualidad política, y la actualidad política la marca usted con la entrevista del domingo.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué análisis global hace de la situación política en el Reino de España?
«La pregunta parla d'actualitat política i l'actualitat política la marca vostè amb la seva entrevista del diumenge. Vostès haurien de deixar de parlar de finançament singular per Catalunya, com si això fos un privilegi. No necessitem cap favor ni cap tracte especial com tots vostès aquí del primer a l'últim estan venent de manera irresponsable, perquè no és cap privilegi que se'ns pagui allò que ens correspon. La gent de Catalunya, independentistes i no independentistes, no demanen finançament singular. Volen i necessiten un finançament just. Volem que es pagui als catalans allò que correspon als catalans, no el que vostè li sembli o el que vostè li convingui. O és que s'ha pensat que els diners són seus i amb ells pot fer el que vulgui? Que cada català perdi 2700 euros anuals pel sol fet de formar part de l'Estat espanyol i que un extremeny en guanyi 3200, o que un castellanolleonès en guanyi 1800, no és cap privilegi. Almenys no ho és pels ciutadans de Catalunya. I, a més, certifica allò que molts ja sabem i defensem, i és que el millor finançament per Catalunya el tindrem sent un estat independent.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué análisis global hace de la situación política en el Reino de España?
«Avui, el finançament dels catalans depèn dels pressupostos generals i no pas d'una investidura. I li recordo perquè llegint les seves darreres declaracions, sembla ben bé que vostè se li ha oblidat. Senyor Sánchez, creu que els ciutadans de Catalunya ens mereixem un finançament just? Gràcies. Hoy, la financiación de los catalanes depende de los presupuestos generales y no de una investidura. Se lo recuerdo porque, leyendo sus últimas declaraciones, parece que a usted se le ha olvidado, señor Sánchez. ¿Cree que los ciudadanos de Cataluña nos merecemos una financiación justa? Gracias.»
-
Vicenç Vidal Matas · Sumar ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a las políticas que pretende implementar el Gobierno...
«La societat s'ha mobilitzat de forma històrica amb unes mobilitzacions transversals. No érem sols els ecologistes, no érem sols la gent d'esquerres. Eren unes manifestacions transversals. El 30 de maig hi va haver unes manifestacions massives a Palma amb més de 10 000 persones. Més de 10 000 persones clamant en contra de la massificació turística. I el passat diumenge, a Caló des Moro, es va produir una ocupació, sí, una ocupació de la platja per part dels residents, dient que també volen gaudir del nostre paradís. També volen gaudir de la nostra terra i volem viure la nostra terra. I és curiós que aquests 300 residents foren identificats per la Guàrdia Civil. Esper que quan els milers de youtubers o milers d'instagramers vagin a es Caló des Moro i col·lapsin aquell paradís, ho col·lapsin i els residents no puguin entrar i les ambulàncies no puguin passar, la Guàrdia Civil també hi vagi. Ja veurem quina diferència hi haurà. Però amb una agenda clara de mobilitzacions tot l'estiu, seran a les illes Balears, seran al País Valencià, seran a Catalunya, seran arreu.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a las políticas que pretende implementar el Gobierno...
«Por otro lado, no se puede ayudar a transformar el sector turístico legislando y planificando a centenares de kilómetros. No se puede. Nada tiene que ver la realidad de Madrid con la de Barcelona o con la de las Islas Baleares, o Canarias con la Costa Brava, la Costa Daurada o las Tierras del Ebro. Nada tienen que ver, nada de nada. Además, el Estatuto de Cataluña establece que muchas de las cuestiones que se plantean en esta moción son competencia exclusiva de la Generalitat de Catalunya. Es por ello que no es asumible que el Gobierno del Estado pretenda centralizar las decisiones, teledirigir la asignación de recursos y ocupar nuestras competencias. No funcionará, como no funciona la gestión de cercanías, como no funciona la gestión del sistema aeroportuario o como no funcionan los fondos europeos Next Generation, que se gestionan también en Madrid. No funcionará, porque unos en la oposición o una parte del mismo Gobierno criminalizan al sector por pretender sacar algún resultado político migrado, como se ha dicho de paso, como se ha demostrado últimamente, y porque los otros, al otro lado del Gobierno, intentan centralizarlo todo y pierden así la oportunidad de dejar actuar según las necesidades de cada destino. Es por ello que le repito que así no funcionará. Muchísimas gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a las políticas que pretende implementar el Gobierno...
«Per altra banda, no es pot ajudar a transformar el sector polític pel sector turístic legislant i planificant des de centenars de quilòmetres. No es pot. La realitat de Madrid no té res a veure amb la de Barcelona, ni la de les illes Balears o de les illes Canàries té a veure amb la Costa Brava, la Costa Daurada o les Terres de l'Ebre. No tenen res a veure, res de res. I, a més a més, l'Estatut de Catalunya estableix que moltes de les qüestions que es plantegen en aquesta moció són competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya. Per això no és assumible que, des del Govern de l'Estat, es pretengui centralitzar les decisions, teledirigir l'assignació de recursos i ocupar les nostres competències. No funcionarà. No funcionarà com no funciona la gestió de Rodalies, com no funciona la gestió del sistema aeroportuari, com no funcionen els fons europeus Next Generation, que també es gestionen des de Madrid. No funcionarà, perquè uns, des de l'oposició o des d'una part del mateix Govern, criminalitzen el sector per pretendre treure'n algun resultat polític migrat, tot sigui dit de passada, com s'ha demostrat darrerament, i perquè els altres, des de l'altra part del Govern, intenten centralitzar-ho tot, perdent l'oportunitat de deixar actuar segons les necessitats de cada destinació. Per això els hi repeteixo: així no funcionarà. Moltíssimes gràcies.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a las políticas que pretende implementar el Gobierno...
«La pregunta, però, és si això es pot fer a qualsevol preu, i és evident que no. Cal actuar en aquelles qüestions que, en algunes destinacions turístiques, són un problema? I tant que sí. Cal transformar el turisme en una activitat sostenible mediambientalment? Totalment. Cal habilitar que el turisme sigui compatible amb la vida diària dels residents? Absolutament. Cal incentivar l'activitat turística encaixant-la, però, amb el desenvolupament d'altres sectors econòmics? Evidentment que sí. Però per poder incidir en tots aquests aspectes i resoldre les externalitats negatives que pot causar el turisme, primer cal acceptar com n'és de clau, el sector, pel nostre país. A Catalunya ens visiten 38 milions de turistes anualment, que generen 26 000 milions d'euros d'ingressos. Això implica que el turisme representa un 12 % del producte interior brut de Catalunya i dona feina a 475 000 persones, que equival al 13 % del total d'ocupats. Per tant, sense cap mena de dubte, el turisme és un dels pilars fonamentals de la nostra economia, i cal actuar-hi per facilitar la transformació que deia abans. Però aquesta transformació no s'aconseguirà fent una acusació demagògica del sector, allunyada de la realitat, perquè alguns ens tenen acostumats a un procés de constant criminalització del fet de fer turisme, sense preocupar-se pels danys que això causa en un sector clau per moltíssimes famílies del nostre país; sovint criminalitzant el turisme amb una mà mentre, amb l'altra mà, actualitzen el seu Instagram ple de fotografies d'ells mateixos viatjant. Són els mateixos que sovint es queixen d'un tipus de turisme que ells mateixos han propiciat en desenvolupar uns models de ciutat on el desordre, l'incompliment de les normes, l'expulsió del turisme de qualitat i la pèrdua d'identitat dels veïns de tota la vida ha estat a l'ordre del dia per culpa de les seves polítiques.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Acuerdo de País contra los Discursos de Odio.
«Tant se val si a Catalunya ja no podem suportar un dèficit fiscal de més de 20 000 milions cada any, que té contra les cordes la nostra sanitat i les prestacions als més vulnerables. Però no ens enganyem. Aquesta iniciativa no la inspira la catalanofòbia històrica que patim, sinó el retrocés en drets que s'està vivint a tot l'estat respecte dels col·lectius LGTBI, als quals se'ls retiren, ja ho han dit, les seves banderes. L'inspira l'eliminació d'ajudes a entitats que vetllen pels drets de les minories, cert, o la supressió de regidories o de conselleries que treballaven per la diversitat i la igualtat. Mentre nosaltres parlem de discursos d'odi i patim els discursos d'odi, on eren vostès? En la lluita contra l'odi, deia el diputat socialista, no sobra ningú. Els tornem a preguntar: on eren vostès? Els hem trobat a faltar. Divendres 28 de juny és el Dia Internacional de l'Orgull LGTBI i, com sempre, Junts serà al costat d'aquest col·lectiu i de tots aquells que pateixen discursos d'odi, sense mirar a un altre costat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Acuerdo de País contra los Discursos de Odio.
«Deia el magistrat Martín Pallín l'altre dia que el que està passant és un escàndol inèdit en la història de la judicatura. I també denunciava com tergiversen el text de la sentència ferma del Tribunal Suprem per justificar la seva rebel·lia. No hi ha fons europeus implicats en el referèndum, com prova la sentència, ni afany de lucre personal. Els que volien aplicar-li rebel·lió als presos polítics de l'1 d'octubre són ara els rebels, però ves per on, aquesta vegada s'han quedat sense causa, sense causa processal. Com deia el nostre secretari general, Jordi Turull, fa una estona, bon vent i barca nova. Però si ho intenten és perquè se saben forts, i aquesta fortalesa l'han descobert ara els socialistes. Ara s'adonen que ells només són els masovers del Govern, però que l'Estat profund té un altre amo. L'odi a l'independentisme català és una mena d'algoritme que porta més de 40 anys instal·lat en el programari de l'estat espanyol, i que no és res més que l'actualització 4.0 de la catalanofòbia que impera a Espanya des de fa segles. Ha estat parlar de finançament singular per Catalunya, que és una qüestió de simple justícia fiscal, i s'ha desencadenat un nou atac coordinat i plural contra els catalans, tristament, també per part d'alguns que, des de l'esquerra, diuen defensar els drets de les persones i la justícia social. Qui l'ha vist i qui el veu, senyor Baldoví.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Acuerdo de País contra los Discursos de Odio.
«Sí, els independentistes som un grup objectivament identificable, una minoria nacional dins d'un estat que segueix cridant-nos 'A por ellos' cada cop que reclamem els nostres drets. El nivell d'odi que patim és inversament proporcional a la nostra capacitat de refermar la nostra identitat o de defensar la nostra llengua. I es dispara cada cop que algú anuncia un tracte singular per Catalunya. Una Catalunya diversa, recordem-ho, formada amb un 70 % de persones que no tenen origen català, que segurament tenen el mateix origen dels que ens criden 'A por ellos'. Per això era important que el concepte GOI, Grup Objectivament Identificable, fos present a la Llei d'amnistia, perquè l'independentisme ha patit un delicte d'odi continuat que no s'acaba amb la publicació d'aquesta llei al BOE, com hem vist, perquè els que manen a l'Estat profund saben molt bé, molt bé, com moure les masses des dels mitjans i les xarxes socials per continuar falsejant la informació, manipulant l'opinió, vulnerant el dret a la veritat. I saben encara millor com moure els fiscals del Suprem per, des del seu odi, intentar impedir l'aplicació de la Llei d'amnistia.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre un Acuerdo de País contra los Discursos de Odio.
«Gràcies, presidenta. Senyories, saben com comencen tots els discursos d'odi? Amb un 'A por ellos'. Els independentistes ho sabem molt bé. El vàrem sentir els dies previs a l'1 d'octubre, quan a pobles i ciutats de tot l'estat acomiadaven els guàrdies civils i els policies nacionals que anaven a Catalunya a intentar evitar el referèndum. Però l'Audiència Nacional no ho va considerar un delicte d'odi. És clar, el mateix tribunal que jutjava els CDR com a terroristes. Com no havien de fer-ho si el 3 d'octubre el monarca espanyol va entonar el seu propi indigne 'A por ellos'? Com no havien de fer-ho si fins i tot a les directives de seguretat de l'Estat, fins fa quatre dies, ens consideraven terroristes? A por ellos. Com s'estudia en psicologia, l'odi neix en la concepció de l'altre com a diferent. Ho va explicar magistralment el periodista Antoni Bassas. Els deia: no sé si no s'adonen que vostès mateixos estan dient que hi ha un 'ellos', que no són vostès, que no són com vostès, i no deixa de ser curiós que els que proclamen que tots som lliures i iguals resulta que consideren que hi ha un 'ellos' als quals es pot tractar com una molèstia, com a ciutadans de segona, com a estrangers, només pel fet d'anar a votar.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de protección del Patrimonio Histórico frente al vandalismo.
«Consideramos esta proposición de ley del PP totalmente innecesaria, y con esta palabra lo digo todo. Creemos que con el ordenamiento actual sobre el patrimonio tenemos suficiente para proteger las obras de arte. Por cierto, la mayoría de museos y centros artísticos importantes ya han adoptado medidas y protocolos especiales, y no hace falta cargar más la normativa, no queramos hacer una normativa. Una pregunta, señorías del PP, ustedes que esta tarde son tan sensibles a la cultura, cosa que celebramos, ¿es cultura el centenario del poeta valenciano Vicent Andrés Estellés? Lo digo porque el Gobierno de Valencia, del país valenciano, del que ustedes forman parte junto con VOX, no quiso celebrar los cien años del nacimiento del poeta Estellés, y fueron el Gobierno de España y la Generalitat de Catalunya quienes asumieron ese reto. Por lo tanto, si somos tan sensibles, lo somos con todo, porque, si no, vamos a tener que estar de acuerdo con que para ustedes el patrimonio, cuando es una piedra, les encanta, pero cuando es un poeta, les molesta, sobre todo si es un poeta en lengua catalana o valenciana.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de protección del Patrimonio Histórico frente al vandalismo.
«Considerem aquesta proposició de llei del PP absolutament innecessària. I amb aquesta paraula ja ho dic tot. Creiem que amb l'ordenament actual sobre el patrimoni n'hi ha prou per protegir les obres d'art. Per cert, la majoria de museus i centres artístics importants ja han pres mesures i protocols especials. No cal carregar la normativa, no vulguem fer una normativa. I una pregunta, senyories del PP, vostès que avui, en aquesta tarda, són tan sensibles a la cultura, cosa que celebrem. És cultura el centenari del poeta valencià Vicent Andrés Estellés? Ho dic perquè el Govern de València, del País Valencià, del qual vostès formen part amb VOX, no va voler celebrar els 100 anys del naixement del poeta Estellés i va ser el Gobierno de Espanya i la Generalitat de Catalunya que van entomar aquest repte. Per tant, si som tan sensibles, ho som amb tot perquè, si no, haurem de convenir que vostès, el patrimoni, quan és una pedra, els encanta; quan és un poeta, els molesta, sobretot si és un poeta en llengua catalana o valenciana. Què pretenen, senyories del PP, amb aquesta llei? Jo els ho diré. Jo crec que som davant d'un cas de llibre de populisme legislatiu. També en podem dir 'postureo en el Congreso'. Som davant d'un gest oportunista, repeteixo, i innecessari.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de protección del Patrimonio Histórico frente al vandalismo.
«Esa es la cuestión, señorías, la coherencia y el respeto. Alimentar el juego sucio, premiar a los jueces prevaricadores, confundir la sala de vistas del Supremo con la sede nacional del Partido Popular porque hoy ya nos viene bien, eso es vandalismo democrático. ¿Dónde queda la pulcritud pública? Nosotros, Junts per Catalunya, defendemos la civilidad en todos los espacios públicos y también en la política. No queremos vandalismo contra el patrimonio histórico, evidentemente, pero tampoco queremos vandalismo político contra la democracia y contra Cataluña. Señorías, ahora ya lo saben. Muchas gracias.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de protección del Patrimonio Histórico frente al vandalismo.
«Pero, dicho esto, queremos ampliar aquí el debate. Primero. Evidentemente desde Junts somos contrarios a cualquier forma de vandalismo contra el patrimonio histórico, aquí y en todas partes. Pero le recordamos, señora del PP, diputada, que las lenguas también son patrimonio y que, a menudo, es el Partido Popular quien practica vandalismo político contra la lengua, la cultura y la memoria de Cataluña. Hay vándalos que, sin duda, rasgan cuadros, y lo criticamos, lo censuramos, pero mentir abiertamente sobre la realidad lingüística y social de Cataluña y hacerlo en este mismo Congreso también es vandalismo. Segundo. Cataluña tiene una ley propia de patrimonio aprobada, como seguro sabe, señora diputada, en 1993, así que cuidado con invadir competencias. Las cosas son bien claras: la Generalitat de Catalunya, según el artículo 9 del Estatuto de Autonomía, tiene competencia exclusiva en esta materia. Por lo tanto, una vez más aviso a navegantes, a todos los navegantes: no se sienten a cenar en la mesa del vecino si no han sido invitados. Tercera reflexión. Claro que hay que proteger el patrimonio histórico, faltaría más, pero todo esto es mucho más profundo. Nuestra sociedad ha debilitado los aprendizajes elementales. Nos cruzamos por la calle y no nos decimos buenos días. Se ha perdido el sentido de pertenencia responsable a la comunidad. Tenemos valores básicos que están en la uci. Les hablo de entender, por ejemplo, que las cosas de todos son de todos, que las calles, los parques, los trenes, las farolas, los museos, que todo es un poco mucho de cada uno de nosotros. Hemos olvidado que las cosas de todos deben cuidarse como las cuidamos en casa, porque si no el espacio común, la plaza, el ágora dan literalmente asco.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de protección del Patrimonio Histórico frente al vandalismo.
«Senyories, aquesta és la cruïlla, la coherència i el respecte. Alimentar el joc brut, premiar els jutges prevaricadors, confondre la sala de vistes del Suprem amb la seu nacional del Partit Popular, perquè avui ja ens va bé, és vandalisme democràtic. On queda la pulcritud pública? Nosaltres, Junts per Catalunya, defensem la civilitat en tots els espais públics i també en la política. No volem vandalisme contra el patrimoni històric, evidentment, però tampoc volem vandalisme polític contra la democràcia i contra Catalunya. Senyories, ara ja ho saben. Moltes gràcies. Presidente, señorías, buenas tardes. El Grupo Popular nos plantea aumentar las sanciones para quienes atenten contra el patrimonio histórico, y hasta aquí todo bien. Se quiere terminar con el vicio de mirar hacia otro lado cuando el incívico de turno quiere ser un héroe planetario gracias al eco de las redes y la televisión. Si esto lo pasamos por la traductora, lo que se quiere aquí es castigar a los que vandalizan, por ejemplo, el baluarte de Migdia o la Iglesia del Pi en la Barcelona de Ada Colau, actitudes que casi eran premiadas por la alcaldesa que ya no está, y también se quiere sancionar a los activistas que entren en el Museo del Prado para echar tomate contra un cuadro.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de protección del Patrimonio Histórico frente al vandalismo.
«Segon: Catalunya té una llei pròpia de patrimoni aprovada, com vostè deu saber, senyora diputada, el 1993 i, per tant, alerta amb envair competències. Les coses són molt clares. La Generalitat de Catalunya, d'acord amb l'article 9 de l'Estatut d'Autonomia, té competència exclusiva en aquesta matèria. Per tant, una vegada més, avís a navegants, a tots els navegants, no s'asseguin a sopar a la taula del veí quan no se'ls ha convidat. Tercera reflexió: clar que s'ha de protegir el patrimoni històric. Només faltaria. Però tot això és molt més profund. La nostra societat ha debilitat aprenentatges elementals. Ens creuem pel carrer i no ens diem 'bon dia'. S'ha perdut el sentit de pertinença responsable a la comunitat. Tenim valors que són bàsics ingressats a l'UCI. Els parlo d'entendre, per exemple, que les coses de tots són de tots, que els carrers, els parcs, els trens, els fanals, els museus, que tot és una mica molt de cadascú de nosaltres. Hem oblidat que les coses de tots s'han de cuidar com les cuidem a casa perquè, si no, els espais comuns, la plaça, l'àgora, fan literalment fàstic. Avui parlem de normes. Sí. Avui també critiquem els discursos polítics que es basen en el tot s'hi val, el campi qui pugui en l'espai públic; discursos polítics que irresponsablement s'han convertit en idea política. I avui, de retruc, també alertem de la infinita debilitat de l'auctoritas. I posats a estirar aquest fil, també denunciem la pèrdua de respecte cap a la figura dels ensenyants, com d'important és tenir bons mestres i mestratges. Aquest és el debat. D'acord, aquesta és part del debat, dir no a l'incivisme i aturar, també, la dictadura del políticament correcte.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de protección del Patrimonio Histórico frente al vandalismo.
«President, senyories, bona tarda. El Partit Popular ens planteja augmentar les sancions pels que atemptin contra el patrimoni històric. Fins aquí anem bé. Es vol acabar amb el vici de mirar cap a una altra banda quan l'incívic de torn vol ser un heroi planetari gràcies al ressò de les xarxes i la televisió. Passat per la traductora, es vol castigar els que vandalitzen, per exemple, el Baluard de Migdia o l'església del Pi a la Barcelona d'Ada Colau, actituds que gairebé eren premiades per l'alcaldessa, que ja no hi és. I, naturalment, també es vol sancionar els activistes que entren, o que entrin, al Museu del Prado per tirar tomàquet contra un quadre. Però, dit això, volem ampliar el debat. Primer: evidentment, des de Junts, som contraris a qualsevol forma de vandalisme contra el patrimoni històric, aquí i a tot arreu. Però els recordem, senyora del PP, diputada, els recordem que les llengües també són patrimoni, i que sovint és el Partit Popular qui practica vandalisme polític contra la llengua, la cultura i la memòria de Catalunya. Hi ha vàndals que, efectivament, esquincen quadres. Ho critiquem. Ho censurem. Però mentir obertament sobre la realitat lingüística i social de Catalunya, i fer-ho en aquest mateix Congrés, també és vandalisme.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica el artículo ochenta de la Ley Orgánica 1/1979, de 26 de...
«Dues reflexions més. La primera, respecte al model. A Catalunya saben que això és competència nostra, i jo crec que és el territori de l'estat on tenim més clar que la presó és un element de rehabilitació i de reinserció, que no és un element de càstig. I aquí, les suposades esquerres es situen davant dels problemes socials a través de més autoritarisme, més modificació del codi penal, més reforç de les mesures coercitives i de les mesures coactives. No resoldrem res. L'únic que resolem és que s'estan movent, cada vegada amb més velocitat, per estar en aquella bancada d'allà. Doncs felicitats, perquè aquest estat necessita una esquerra que torni a creure en els principis de prevenció general i particular i en els principis de rehabilitació i de reinserció, i els estan oblidant. Segona constatació: ens està passant amb els temes penitenciaris i ens està passant amb tot, volen resoldre la realitat a cops de codi penal. Volen resoldre la realitat a base de mesures coactives, i l'únic que fan és encara fer més forta aquesta tensió social que estem vivint. Posem les condicions no només pels funcionaris, sinó perquè la ciutadania, perquè no hagi d'entrar a presó i després, en tot cas, parlem de si han de reforçar o no determinats aspectes de la legislació penitenciària. Però no estan fent el primer, i acabaran tenint bombes a les presons. I no es resol amb el reconeixement de l'autoritat. Facin polítiques d'esquerres d'una vegada i deixin d'aliar-se amb ells. Moltes gràcies i bona tarda.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica el artículo ochenta de la Ley Orgánica 1/1979, de 26 de...
«Per tant, un parell d'apreciacions. La primera: fa escassos quart d'hora, acabo de trobar-me amb una funcionària de presons de Catalunya, i em deia: 'Del que no sou conscients els parlamentaris és que el perfil d'intern i de interna ha canviat substancialment'. El perfil d'intern i de interna ha canviat, i respon a una complexitat i una conflictivitat social molt diferent a la de fa 10 i 15 anys. I aquí és on hem d'anar a incidir. Què ens està passant? Per què són més agressius i per què no es compleixen o no es poden fer complir les sancions que s'imposen als reclusos? Per què les nostres presons són més insegures que abans? Per què tenim més presos? Per què ha canviat el perfil? I d'això, ni una paraula. D'això, ni una paraula. Per què no tenim una taxa de reposició que permeti rejovenir les plantilles? Doncs perquè el Govern no ens ho permet. Recordo a tothom que la taxa de reposició depèn dels pressupostos generals de l'Estat. Per tant, a través d'una cosa simbòlica sense cap efecte a la realitat, intentem explicar que estem al costat dels funcionaris. Però escolti'm, també els diré, hi ha una gran part d'ells que hi estan d'acord. Però també som molt conscients que o es canvien les condicions materials o s'apugen les retribucions o es rejoveneixen les plantilles o hi ha jubilacions anticipades, o el reconeixement d'autoritat no serveix per res.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica el artículo ochenta de la Ley Orgánica 1/1979, de 26 de...
«En caso de que prospere esta toma en consideración, desde Junts per Catalunya ya les anunciamos que velaremos para que esta modificación, primero, no desvirtúe el modelo penitenciario catalán; en segundo lugar, que no represente una centralización encubierta que afecte a las competencias de la Generalitat, y, tercero, que no sea un lastre económico para el Govern de Catalunya, porque, como ha pasado tantas veces, la mala financiación de su aplicación, si no está a la altura del aumento de coste que va a representar, generará un problema. Por lo tanto, en la tramitación legislativa -en caso de que prospere- negociaremos una vez más la cláusula catalana y presentaremos las correspondientes enmiendas para que no pase nada de lo que les acabo de anunciar y esta iniciativa acabe siendo una verdadera mejora. Gracias.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica el artículo ochenta de la Ley Orgánica 1/1979, de 26 de...
«En este sentido, es imprescindible que el régimen previsto en el artículo 80 sea compatible con la creación de un cuerpo especial de funcionarios penitenciarios de la Generalitat de Catalunya, donde se asegure la necesaria vinculación de derechos y deberes, porque es evidente que nuestro modelo descansa en gran parte en los servidores públicos, que en las últimas cuatro décadas han demostrado su compromiso. En el último periodo en que Junts tuvo responsabilidades en el Gobierno de la Generalitat, la consejera Ciuró -que anteriormente había sido diputada en esta Cámara- lideró desde el Departamento de Justicia la priorización de la formación, la estabilización y el diálogo con los funcionarios penitenciarios, así como sus representantes sindicales. Y lo hizo buscando soluciones en temas tan relevantes como la jubilación anticipada de los funcionarios de prisiones, la renovación de las condiciones laborales y, obviamente, la demanda de la condición de agentes de la autoridad; una condición que entonces, como ocurre hoy, desde Junts per Catalunya valorábamos y seguimos viendo como un reconocimiento a estos funcionarios; un reconocimiento que les igualaría a los docentes, agentes rurales, bomberos o al personal médico de la sanidad pública. Y, por qué no decirlo, daríamos así también respuesta a una de las principales reivindicaciones de las movilizaciones que se produjeron el pasado mes de marzo, después de que un preso asesinara a Nuria López, cocinera de Mas d'Enric.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica el artículo ochenta de la Ley Orgánica 1/1979, de 26 de...
«Per tant, en la tramitació legislativa, en cas de prosperar, negociarem un cop més la clàusula catalana, i presentarem les corresponents esmenes perquè no passi res del que els acabo d'anunciar i aquesta iniciativa acabi sent una veritable millora. Gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, señorías. Se ha iniciado este Pleno con el debate de la toma en consideración de la modificación de la Ley 1/1979, para reconocer a efectos legales el carácter de agentes de la autoridad a los funcionarios de prisiones. Como han dicho ya todos los grupos que han intervenido antes de mí, esta no es la primera vez que se tramita una modificación en este sentido. Durante la anterior legislatura, una proposición del mismo grupo, con un texto prácticamente calcado, ya fue tomada en consideración en esta misma Cámara con el voto favorable de Junts per Catalunya, defendido con gran rigor por nuestro compañero y entonces diputado Josep Pagès. Hay que decir que en nuestro programa electoral del 23-J, en el punto relacionado con las mejoras de las condiciones laborales de los funcionarios y el personal laboral de prisiones, recogíamos como medida destacada la de promover las modificaciones legislativas necesarias para reconocer al colectivo de los funcionarios de prisiones catalanes la condición de agentes de la autoridad. Más allá de nuestro programa, personas con responsabilidades penitenciarias en la Administración de Justicia de la Generalitat de Catalunya en distintos momentos han hecho valoraciones positivas de las iniciativas que han perseguido esta finalidad que hoy volvemos a tener sobre la mesa. Personas muy cercanas políticamente a un servidor, como Sergi Blàzquez, que fue secretario de Medidas Penales y a quien agradezco la colaboración y las aportaciones que me ha hecho en la preparación de esta intervención. Pero otros, también vinculados a opciones políticas, a menudo no han visto la medida con buenos ojos, como el actual secretario de Medidas Penales, Reinserción y Atención a la Víctima, el señor Amand Calderó, lo que ratifica la transversalidad de dicha iniciativa.»