Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
557 declaraciones · página 9 de 19
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana ante el Pleno de...
«Bé, moltes gràcies, president. Bona tarda, pràcticament, senyora ministra. Primer també vull començar amb un record a totes les persones que estan secundant la vaga per denunciar el genocidi que està patint, fins ara, a Palestina i al qual el nostre grup també li dona suport. I també unes paraules d'ànim i de suport també a totes les persones, a tots els municipis de l'Ebre que han patit aquests dies els aiguats. Dit això, intentaré ser molt clara i concisa i inclús intentaré ser pedagògica per no fer un discurs buit i anar directe a l'arrel. El primer que vull fer -ja sé que no em pertoca a mi, que li pertoca a vostè, senyora ministra- però és fer una petita rèplica al representant de VOX -li faig aquest regal, avui estic generosa- que és que discrepo fortament de que hi hagi un únic responsable en matèria d'habitatge, de crisi d'habitatge. Vull recordar que als anys noranta el boom immobiliari arriba de la mà de José María Aznar, un president del Partit Popular, i és evident que esclata amb José Luis Rodríguez Zapatero i que els governs progressistes tampoc han aconseguit revertir aquesta situació. Però, home, que vinguin aquí vostès a dir que hi ha un únic responsable i que aquest únic responsable no són vostès, em sembla bastant increïble.Dit això, el que deia, faré una mica per parts. La primera part, Plan Estatal de Vivienda. És cert que vostès fan un esforç, però li he de confessar que no ens acaba d'agradar i no ens acaba d'agradar per dos motius molt clars i fàcils. Primer, tenim la sensació, ho hem d'acabar d'estudiar del tot, però és cert que la primera música és que vostès volen crear una duplicitat d'òrgans amb l'empresa estatal de vivienda y suelo que envaeixen completament les competències autonòmiques. És a dir, vostès, amb aquesta empresa estatal de vivienda y suelo que volen gestionar la protecció oficial, els habitatges de protecció oficial, els drets de tanteig i retracte, les sancions i tal en matèria d'habitatge, tot això són competències exclusives de les comunitats autònomes i a Catalunya, que, a més, vostè s'hi ha referit, tenim l'Institut Català del Sòl, l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. Home, que ara l'Estat vulgui fer exactament el mateix pot crear duplicitats, confusió i, com li deia, competència institucional. Aquest pla a nosaltres ens sembla que hauria de servir per coordinar i donar suport a les autonomies i no per substituir-les. Dit això, creiem que les accions que posa de manifest el pla no acabaran amb el problema, és a dir, vostès la seva gran idea, en el seu pla és, resumint -molt resumit, perquè és un pla de noranta pàgines que en deu minuts no tinc temps de resumir- és injectar diner públic al mercat privat, és a dir, donar subvencions a la gent perquè pugui seguir pagant els preus abusius del mercat privat. Això, per nosaltres, no és la manera de regular el mercat, perquè l'únic que aconseguirem és que segueixi pujant.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la urgente necesidad de reactivar los proyectos estatales estratégicos...
«Gràcies, president. Bé, he de dir que aquesta PNL, la intervenció de la diputada Esther Muñoz, m'ha deixat realment sorpresa. Gairebé estic emocionada. Havia sentit dir sempre que el Partit Socialista, que el Partit Popular, era una fàbrica de fer independentisme, però no m'hauria pensat mai que la diputada avui s'hagués fet independentista. Ha sortit a la tribuna a demanar exactament el que els catalans demanem des de fa molts anys. Reclamem més inversió. Un pla estratègic per a la indústria de Lleó, millors connexions ferroviàries, un compromís real amb la reindustrialització, energies renovables amb el territori. Escolti'm, i els ho diré en castellà. Sota tot pronòstic, sota tot pronòstic, que vostès sempre diuen que a Catalunya el castellà està perseguit, però sota tot pronòstic, jo sé parlar en castellà. Gracias, presidente. Debo decir que en esta PNL, la intervención de la diputada Ester Muñoz me ha dejado realmente sorprendida, estoy casi emocionada. Había oído decir siempre por el Partido Socialista que el Partido Popular era una fábrica de crear independentismo, pero nunca habría pensado que la diputada hoy se hubiera hecho independentista. Ha salido a la tribuna a pedir exactamente lo que pedimos los catalanes desde hace muchos años (la señora Muñoz de la Iglesia hace gestos negativos), reclamamos más inversión, un plan estratégico para la industria de León, mejores conexiones ferroviarias, un compromiso real con la reindustrialización, energías renovables, con el territorio. Escuche, y se lo diré en castellano, que ustedes siempre dicen que en Cataluña el castellano está perseguido, pues, contra todo pronóstico, yo sé hablar castellano.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación del baremo de valoración de la discapacidad a las personas con...
«Aquí també volia aprofitar, encara que no vingui exactament així, però també, és els permisos i el dol que el Reial decret llei 9/2025 ha fet un pas, però es queda curt per a cada progenitor. Creiem que hi ha d'haver sis setmanes obligatòries + 11 addicionals intransferibles. 17 setmanes en total, abans que la criatura faci un any i fins a vuit anys, 2 setmanes retribuïdes i 6 no retribuïdes per progenitor. El dol gestacional és important i també afecta als nens que poden morir per aquest tipus de malaltia. I res més. Com deia abans, quatre demandes concretes, tres mesos per a l'estudi, sis per a una proposta de canvi, implantació, amb recursos i informe anual, que no passi com altres lleis que no tenen els recursos adequats. Recordava aquí fa un moment un altre compareixent el tema de l'ELA. Etcètera, etcètera, etcètera. I arreglar la transitòria. Si el dret existeix, que es pugui demanar i cobrar ja. Mares i pares, votarem a favor perquè volem millorar reals i persistirem fins que aquestes paraules siguin drets palpables.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la aplicación del baremo de valoración de la discapacidad a las personas con...
«Dicho esto, una PNL no cambia la ley, recomienda. Y la clave del texto es: El Congreso de los Diputados insta al Gobierno a un estudio relativo a la aplicación del baremo de la valoración de la discapacidad a las personas con cardiopatía congénita del adulto. Home, després de set anys, el Govern insta a sí mateix a fer un estudi. Nou reglament, nous recursos. Un estudi. Nosaltres votarem que sí, evidentment, perquè és millor estudiar que no fer res, però demanem terminis i fets. De què parlem? Parlem de persones que neixen amb una afectació al cor que sovint al llarg de la seua vida necessiten intervencions, cateterismes o marcapassos. És una malaltia important. És una malaltia dinàmica. El barem actual, estem d'acord amb vostès. Moltes vegades no reflecteix bé aquesta realitat i infravalora la discapacitat. Això implica menys suport i més obstacles a la feina i a la vida quotidiana. Aquí coincidim. Cal ajustar els barems. Ara bé, jo li demanaria i crec que es pot fer. Crec que es recollirà el guant per coherència i responsabilitat, votarem que sí, com deia, que aquest estudi es faci en tres mesos. Tenim els ministeris, tots els ministeris que poden estar fent aquest estudi. Que detectin allà on fallen aquests barems. Una proposta a partir d'aquest estudi de canvi en sis mesos amb criteris mèdics i socials, d'acord amb les comunitats autònomes, de qui depèn competencialment, i aplicació amb recursos i informes anuals públics de seguiment. Són tres coses que crec que es poden, i connectar-ho amb una falta recurrent de polítiques familiars.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo a 35 horas semanales.
«Conclusió: el moviment obrer va guanyar les 8 hores fa 100 anys, avui és possible arribar a 35 hores i viure tots una mica millor. Moltíssimes gràcies. Buenas tardes. Para no repetir el mismo discurso que hice hace pocas semanas ante la proposición del Gobierno de bajar a 37,5 horas, igual que antes, para ser coherentes, vamos a votar que sí a esta proposición de ley que nos presenta el BNG. Y recordemos que seguramente será echada abajo por la derecha española y por la derecha catalana, como pasa a menudo siempre que tocan un tema que afecta a los trabajadores asalariados y también a los autónomos y a la pequeña empresa, como se ha demostrado en esta intervención. Aquí lo que se pide es que se tramite y, si hay tramitación, habrá comparecencias, y podrán comparecer la pequeña y mediana empresa, los autónomos, los asalariados, sus organizaciones, etcétera. Pero lo que no puede ser es que, más de cien años después de la huelga de La Canadenca, estemos todavía con la huelga de las ocho horas. No puede ser que la ley aún marque 40 horas, cuando aquí, en 1943, ya estaba marcado. Lo que no puede ser es que uno de cada cuatro trabajadores admita hacer más de 40 horas. Y, por cierto, muchas de las horas que dicen que son extras y que deberían ser voluntarias, no lo son. Sean sinceros, no hagan trampas. Uno de cada tres trabajadores acaba más tarde de las siete de la tarde; eso no puede ser. Ocho de cada diez reciben mensajes fuera del horario laboral; tampoco puede ser. El paro juvenil en este país es altísimo. Y, por último, aparte del paro juvenil, los cuidados invisibles recaen siempre sobre las mujeres. Es decir, reducir la jornada también es un tema de igualdad.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo a 35 horas semanales.
«Per què 35 hores? Una: perquè es pot. Els que diuen que no, diuen que no sempre qualsevol millora per a la classe treballadora, ja sigui el salari mínim interprofessional, ja sigui permisos retribuïts, etcètera, etcètera, etcètera. És pot 35 hores perquè per més vida, per més ocupació, per més salut. Els hi recordo que en aquests moments hi ha molt, potser en el tema de la salut mental és altíssim. És altíssim. I alguna cosa ha de veure amb les condicions laborals i les condicions de vida que aquesta societat produeix. Més productivitat. Al contrari del que es pensa la gent, el rendiment d'hora, que per cert, també és difícil d'entendre que estem en les mateixes hores que al principi de segle, en l'era de la mecanització de la informàtica, de la intel·ligència artificial. Creiem que es pot produir més en menys temps. Però no, això no va així, va a pes. Com han dit alguns companys, França fa gairebé 25 anys que té 35 hores. Algú ha dit que així els hi va bé. 25 anys no és per res. Ja m'agradaria que anés així, però durant 25 anys han tingut moments bastant més esplendorosos que els que hi treballaven 40 hores, bastant més. No és una correlació que les coses vagin bé o malament en economia de treballar més o menys. Plans pilots a Islàndia, Regne Unit o Bèlgica han demostrat que millorar la salut, la motivació i sense caiguda de rendiment. Això també s'ha de dir. Conclusió: és just i és factible.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo a 35 horas semanales.
«Bona tarda. Per no repetir el mateix discurs que vaig fer fa poques setmanes davant la proposició del Govern de baixar a 37 i mitja, doncs igual que llavors, per ser coherent, votarem que sí, aquesta proposició de llei que ens presenta el BNG. I recordem, segurament serà tombada per la dreta catalana i la dreta espanyola, com passa sovint cada vegada que toca algun tema que afecti els treballadors assalariats i també als autònoms i petites i mitjana empresa, com demostraré en aquesta intervenció. Aquí el que es demana és que es tramiti. I si hi ha tramitació hi ha compareixences i podrà comparèixer la petita i mitjana empresa, podrà comparèixer els autònoms, podran comparèixer els assalariats, les seves organitzacions, etcètera, etcètera. Però el que no pot ser és que, 100 anys després, més de 100 anys després de la vaga de la Canadenca, estiguem encara amb les 8 hores. El que no pot ser és que la llei encara marqui 40 hores, quan aquí, des del 1983, ja estava marcat. El que no pot ser és que 1 de cada 4 treballadors admet fer-ne més de 40 moltes de les hores. Per cert, que diuen que són extres i haurien de ser voluntàries, no ho són. Siguin honestos, siguin sincers, no facin trampa. 1 de cada 3 treballadors plega més tard de les set de la tarda. No pot ser. No pot ser. 8 de cada 10 reben missatges fora de l'horari. No pot ser. L'atur juvenil en aquest país és altíssim. I per últim, a banda l'atur juvenil, les cures invisibles recauen sempre sobre les dones. És a dir, reduir la jornada també és un tema d'igualtat.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Ministerio de Hacienda en relación...
«Per tot això, el nostre vot serà favorable a la moció perquè aposta per una via pacífica i efectiva. Tallar el flux d'armes i de complicitats que alimenten la guerra i el patiment del poble palestí des de fa dos anys. Arriba tard, però si arriba a l'hora, salvarem vides. També hi ha una evidència política. El que passa a Gaza no seria possible, com deia abans, sense suports externs, econòmics, militars i diplomàtics, sense la hipocresia de molts països que no són coherents amb els valors que diuen defensar, ni amb els drets humans, ni amb les cartes socials, ni amb res. Per això, apostar per mesures de pressió política és legítim i no és antisemitisme. Aquestes mesures no són gestos. Són polítiques concretes que tallen els suports materials de la guerra i envien el missatge a la resta del món que els pobles, els diferents pobles de l'Estat espanyol no seran còmplices d'aquesta barbàrie. Som, a més, coherents amb el que està passant als carrers del món: mobilitzacions massives, transversals, pacífiques. I crec que aquí, en aquesta cambra, hem de ser fidels al que la gent demana i sobretot si el que la gent demana és pau i que no hi hagi ni una arma, ni un cèntim, ni cap vida per la guerra i, evidentment, pels genocidis. I en això sempre ens trobaran a Esquerra Republicana. Per això, votarem sí a aquesta moció conseqüència d'interpel·lació.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«L'any 2010 un pensador important, Edgar Morin, va dir que, davant la qüestió d'Israel i Palestina i en totes les qüestions mundials, la impotència de l'Europa política i militar és absoluta. Bé, han passat quinze anys des que el pensador Edgar Morin va fer aquest judici i la impotència ha crescut. Li pregunto, senyor Albares: Què podem fer per trencar aquesta impotència europea? Està bé el que ha fet a Gibraltar, però com podem trencar aquesta inèrcia en la que som convidats de pedra, assistir a un escenari absolutament distòpic? Per exemple, senyor Albares, vostè ha anunciat diverses vegades la celebració d'una conferència de pau a Barcelona per al tema de Gaza i de Palestina en general. Fins i tot, senyor Albares, si no m'erro, ho va anunciar en companyia de l'alcalde Collboni. Ho celebro, però això no s'ha concretat. I li pregunto: Té sentit aquesta possible conferència de pau després del que està passant ara a Egipte, les negociacions entre Israel i Hamàs? Una conferència com aquesta, senyor Albares, que vostè ha anunciat trencaria potser, dic jo, aquesta sensació d'impotència que tenim els europeus.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora la gestión de la DGT en Cataluña?
«Gràcies, presidenta. Senyor ministre, un cop més li preguntem per les llistes d'espera per fer l'examen de conduir. Ja hem perdut el compte de les vegades que li hem plantejat aquest problema i també de les seves promeses incomplertes. A Catalunya, els aspirants ja arriben fins a mig any la prova pràctica i tres mesos la prova teòrica. Tenim una llista de gairebé 80 000 persones esperant-se, perquè se'n faci una idea, és tot el Bernabéu ple de gent esperant-se per fer un examen de conduir i fa anys que li oferim solucions, ministre, però el seu govern continua instal·lat en el pur immobilisme. Per això la pregunta és molt clara. Com valora la gestió de la DGT a Catalunya davant d'aquest col·lapse? I què pensa fer per posar-hi fi? Gràcies. Gracias, presidenta. Señor ministro, una vez más le preguntamos por las listas de espera para hacer el examen de conducir. Ya hemos perdido la cuenta de las veces que le hemos planteado este problema y de sus promesas incumplidas. En Cataluña los aspirantes llevan hasta medio año esperando para la prueba práctica y tres meses para la teórica. Tenemos unas ochenta mil personas en lista de espera, para que se haga una idea. Todas esas personas están con la esperanza de poder hacer el examen de conducir, pero, señor ministro, su Gobierno sigue en el inmovilismo. Por eso la pregunta es muy clara: ¿cómo valora la gestión de la DGT en Cataluña ante este colapso y qué piensa hacer para ponerle fin? Gracias.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la derogación de la Ley 18/2013, de 12 de noviembre, para la regulación de la...
«Gràcies, presidenta. És una evidència que el mercat de l'habitatge està descontrolat. Ho veiem cada dia a les nostres ciutats i als nostres pobles: famílies que no poden pagar el lloguer, joves que no poden emancipar-se, els veïns expulsats dels seus barris. L'habitatge s'ha convertit en el principal problema de moltes llars. L'emergència social, jo diria, més important de la nostra societat i el Congrés té l'obligació d'afrontar-ho amb regulació i no amb debats estèrils que omplen hores i hores de diaris de sessions i que, al final, no acaben servint per canviar la vida de la gent. L'única manera d'afrontar el problema és actuar des de tots els costats que hi influeixen. No hi ha una solució única i miraculosa. Cal regulació, cal control públic, impostos a l'especulació, inversió i valentia per intervenir al mercat. La proposició de llei que avui presenta Bildu és una branca més d'aquest arbre, la regulació de la publicitat dels pisos turístics il·legals. Però siguem clars, avui a l'Estat espanyol qualsevol pot posar un anunci en una gran plataforma digital i oferir un pis com a allotjament turístic sense que ningú li demani una llicència, sense haver d'acreditar res. I això genera un doble problema. Primer, destrueix el mercat de l'habitatge habitual. Cada pis que passa al mercat turístic és un pis menys per a una família. La reducció d'oferta fa pujar els preus, genera tensió i converteix els barris en parcs temàtics, com es fa evident des de fa anys si mirem ciutats com Barcelona, amb més de deu mil pisos turístics, on fins i tot Collboni, a qui li ha costat moltíssim moure's en aquest àmbit, ha promès no renovar llicències a partir del 2028. En segon lloc, perjudica aquells que compleixen, també ho deia el company de Bildu, perquè evidentment hi ha gent que té una llicència turística i fa l'activitat segons les normes, però les grans plataformes digitals de manera indiscriminada anuncien pisos sense preguntar res, cosa que al final acaba generant competència deslleial i frau.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la defensa de la Ministra de Igualdad de las víctimas...
«Dit tot això, el ministeri té un altre problema encara em queden 28 segons per dir-ho. La passada legislatura es van fer grans avenços en matèria d'igualtat i en matèria de feminisme i en matèria de LGTBIQ+, que, per cert, hem perdut, i en matèria de drets fonamentals. Des de fa dos anys, aquest ministeri no ha portat a terme cap iniciativa digna d'un origen com el Ministeri d'Igualtat. Per tant, la reprovació és per no haver sabut fer front a aquesta crisi, però és molt més profund que tot això. Si us plau, traspassin el ministeri. Moltes gràcies. Presidenta, muchas gracias. Buenas tardes, diputados y diputadas. Con los mismos argumentos se puede llegar a conclusiones diferentes, y hago mía gran parte de la intervención del diputado del Partido Nacionalista Vasco porque coincido con su análisis. De todas maneras, sí que creo que deberíamos empezar con una afirmación difícilmente rebatible, y es que tanto en la bancada de la izquierda como en la de la derecha, tanto el Gobierno, en este caso, como el partido mayoritario de la oposición son unos irresponsables de primer orden: unos, porque, con los meses que han pasado y los avisos que tenían, han sido incapaces de pararlo, de resolverlo y de dar una explicación a aquellos que confiaron lo suficiente en ustedes como para darles la investidura; los otros, porque han convertido una cosa que, si hubiera sido de su Gobierno, habrían considerado que era una ridiculez, en un estado de miedo. (Rumores). Sí, sí, un maltrato casi institucional por parte de la oposición con respecto a las mujeres. Pueden haber estado muy preocupados por el funcionamiento de las pulseras, que ya es bastante grave tener que llevarlas, pero demuestran que no tienen la talla de un partido de Estado, porque solamente están persiguiéndolo para poner un problema al Gobierno, pero, bueno, están en la oposición. A mí me da un poco igual, porque ya lo sé.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuál es la estrategia que va a adoptar el Gobierno para...
«VOX diu: Deroguem la Llei d'habitatge. Error! Això és desprotegir els joves i les famílies que més ho necessiten. A Catalunya, gràcies a la regulació dels preus del lloguer en zones tensionades, han començat a baixar entre un 3 i un 5 %. Si traiem aquesta eina, els únics beneficiaris són, com sempre, els especuladors. La solució? Just la contrària: reforçar i ampliar aquesta llei per on s'escapen els pisos, lloguers de temporada i habitacions. VOX diu: Permetem que l'habitatge protegit passi al mercat privat per poder tenir un pis en propietat. Això, senyories, ja ha passat. En quaranta anys s'han desqualificat 3 000 000 d'habitatges protegits a l'Estat i el resultat és que tenim poc més d'un 1 % d'habitatge protegit a Catalunya contra un 8 % de mitjana europea. Pisos fets amb fons públics que ja mai més podrà tornar a utilitzar una família que ho necessiti i el més greu, que es podran llogar o vendre a preu d'or. La solució? Blindar l'habitatge protegit perquè sigui permanent i aconseguir així estabilitzar el mercat i oferir alternatives de lloguer assequible.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de delegación en la Comunidad Autónoma de Cataluña de competencias estatales...
«Señorías de Junts, de zero a deu, quanta por tenen a Aliança Catalana? Deu, quinze, vint, vint-i-cinc? Jo? Miri, nosaltres l'esquerra independentista catalana, durant un temps vam aconseguir obligar al seu espai a adoptar posicionaments decents, a que oblidessin el que eren. Vostès estan tornant al redil. Però ni tan sols això, perquè la pregunta és: Què són, el millor del pujolisme -allò de: català és qui viu i treballa a Catalunya- o Orriols? Què volen ser? I ja em sé la resposta. La resposta és: Tot. No. No ho poden ser tot. Vostès, igual que el Partido Popular, estan fomentant un monstre que els menjarà. De fet, ho saben perfectament. Jo els demano, els demano que tornin a la senda del patriotisme, una frase que segurament els sonarà: Que deixin de fer mal a Catalunya. Els ho demano, perquè votar amb PP i amb VOX sí, sí, és fer mal a Catalunya, perquè coincideixen ideològicament i més és miserable -després de machacar-nos a nosaltres durant sis anys per millorar l'agenda social d'aquest país amb el PSOE- és miserable que vostès ara votin amb el PP i amb VOX i copiïn a Sílvia Orriols. Senyora Nogueras, el seu discurs, la primera part és lamentable i sí, és racista. La primera part del seu discurs és racista. Sí, ho és. Vostè ha parlat de col·lapse, vostè ha parlat de saturació. Sap quina és la millor manera de que el nostre país pugui integrar tothom, pugui rebre tothom? No perpetuar el model econòmic que vostès defensen dia sí i dia també amb la dreta espanyola, un model econòmic depredador que el que fa és crear guetos.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de emergencia que atraviesa la vivienda en...
«Es construeixen només 90 000 habitatges anuals, quan abans de la crisi se'n construïen 600 000. Als anys noranta es construïen 75 000 pisos protegits cada any i això ara ha caigut a 12 000, una reducció del 84 %. A Catalunya, les famílies han de fer un esforç del 5,6 vegades la seva renda anual per comprar un habitatge, més alt que la mitjana espanyola. A Madrid i a Balears aquest esforç ja és de vuit vegades, impossible per a sous mitjans. I el 14 % de les compres les fan els estrangers, molts pagant al comptat. Mirin, jo soc de la Costa Brava. A la Costa Brava, el 80 % dels estrangers compren casa sense hipoteca i els asseguro que els estrangers que compren cases sense hipoteca a la Costa Brava no són els que vostès els preocupen tant que han d'arribar a l'Estat espanyol en patera. Catalunya registra el quart preu més alt de tot l'Estat per metre quadrat de compravenda i en nombre de compravendes en relació a cada 1000 habitants, Tarragona i Girona s'enfilen al 19 i al 17 %, molt per...»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de emergencia que atraviesa la vivienda en...
«Moltes gràcies, presidenta. Avui, com a bona dona de ciències que soc, faré una intervenció amb introducció, nus i desenllaç. L'anuncio, perquè entenguin com està pensada, l'anàlisi d'aquesta moció que avui ens presenta el Partit Popular. L'anàlisi del problema que fa el Partit Popular en aquesta iniciativa que ens porten avui a debat per nosaltres és totalment reduccionista. És a dir, vostès posen com a grans problemes de l'accés a l'habitatge, només dues coses. U, l'aplicació de la Llei d'arrendaments urbans -per cert, una llei que s'està demostrant que allà on s'està aplicant està funcionant; és evident que si les comunitats autònomes on vostès governen no l'apliquen, no funciona- i que es puguin expulsar les persones que ocupen una casa en 24/48 hores, cosa que ja es pot fer si ocupen la nostra o la seva vivenda habitual. I ja està. Aquesta és tota la feina que vostès han fet aquesta setmana per presentar aquí aquesta iniciativa. I això seria la part de l'inici. El nus de la meva intervenció. Mirin, la problemàtica de l'accés a l'habitatge depèn de molts factors i la immensa majoria d'ells es poden explicar amb dades. I ara llegiré: 'Els salaris han crescut un 75 % en 20 anys, però els lloguers s'han enfilat un 130 % i en pisos nous, un 175 %'. 'Quatre de cada deu famílies destinen més del 40 % dels seus ingressos al lloguer'. 'El 87 % dels joves que s'emancipen comparteixen pis, perquè si volguessin viure sols haurien de pagar el 90 % del seu sou al lloguer'. 'El 91 % dels catalans i les catalanes diuen que és difícil o molt difícil accedir a l'habitatge i el 89 % assegura que això els empitjora la vida'. No és una sensació, és una realitat que ofega la gent.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoSubcomisión para mejorar la protección, la promoción y la atención integral de la salud mental.
«Bé, moltes gràcies, president. Bona tarda, diputats i diputades. Avui tornem a parlar d'un informe de salut mental que ja hem comentat en comissió diverses vegades i, per tant, no em vull estendre en el que és l'anàlisi detallat de les mesures de l'informe, però sí que fer una mica de resum global de la situació. És molt important que en els parlaments, en les sessions com la d'avui, es posin sobre la taula temes que són realment importants per a la societat. I aquest és el cas de la salut mental. Aquesta subcomissió, d'entrada, serveix per posar el punt de mira polític aquesta problemàtica social, que és una de les més grans que vivim en els nostres temps i, per tant, posar-ho al centre del debat i intentar trobar solucions per millorar-la. És cert que -de fet, ho diu el propi informe en les seves conclusions- no es pot separar la salut mental de les condicions ambientals o de context que hi han en el moment social que tenim. I aquestes condicions ambientals i de context passen per temes tan importants com la problemàtica de l'accés a l'habitatge, la precarietat laboral, els joves sense futur, els trens que mai arriben i, per exemple, un autònom que es jubila 40 anys després d'haver treballat i pagat els seus impostos amb una pensió de 500 euros al mes. Això i tantes altres coses com, per exemple, l'epidèmia del feixisme i de mala gent que recull VOX -que parlaven d'epidèmia de no sé què- doncs també afecten a la salut mental de la gent.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«En definitiva, aquesta és una llei amb llums i ombres. Hem aconseguit millores concretes, hem blindat competències i hem introduït garanties. Però el model, repeteixo, continua sent centralista i insuficient. Per això, continuarem treballant per una política aèria més eficient, més verda, més descentralitzada i més adaptada a les necessitats del nostre territori i de la nostra economia. I afegeixo, el futur del sistema aeroportuari no depèn només de la qüestió de preus. Depèn també de la qüestió del model. I des d'Esquerra Republicana defensem increment de taxes que fa anys que s'haurien d'haver aplicat, però dissenyades amb criteris d'equilibri territorial. No cal que siguin simètrics. Es poden establir tarifes més altes al Prat per contenir l'efecte low cost i, alhora, afavorir aeroports com Reus i Girona. El futur passa per més equilibri, més sostenibilitat i més autonomia pels aeroports secundaris. I sí, Girona i Reus podrien ser viables fora del monopoli d'Aena, si se'ns permetés aquesta gestió individualitzada. En tot cas, continuarem treballant-hi. Gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes. Creo que vamos a ser breves. En Esquerra Republicana, como han comentado los compañeros que me han precedido en el uso de la palabra, esta ley la abordamos desde una mirada crítica, porque no compartimos esa mirada centralista del aeropuerto y de la navegación aérea que plantea este proyecto, impulsado a partir de unas leyes antiguas, como ya se ha dicho. En cualquier caso, aunque no lo compartimos, lo hemos trabajado a fondo, como hacemos siempre, para frenar la enésima tentativa de invasión competencial y para proponer medidas de mejora que faciliten el autogobierno y la participación de las instituciones catalanas en cuestiones que nos afectan directamente.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Aprofito també aquest faristol per demanar a la diputada del Partit Popular que ens expliqui per què els seus barons autonòmics no van demanar la declaració d'emergència -tres, en aquest cas- que atorga a l'Administració central, un paper de lideratge en la resolució d'una situació complexa perquè no ho van fer, no?, senyor ministre? Miri, vostè va rebre alguna petició per part dels barons populars en aquest sentit? Ho dic per tancar aquest tema ja, eh? Perquè evidentment Catalunya n'hem patit molts d'incendis i sabem quan hem de demanar ajuda o quan no. I els que ho saben, com sempre, són els professionals. Barrejar la política aquí al mig em sembla que és un greu error. Les coses, senyories, no passen perquè sí. De fet, fa molts anys que en aquest hemicicle s'hauria d'estar parlant de gestió, de gestió per tenir unes estructures forestals diverses, per tenir un mosaic de boscos, un mosaic de boscos sans i no una acumulació de boscos estressats, que a la mínima es cremen i provoquen incendis extremadament virulents. Perquè el que és evident és que no només en aquests incendis que avui ens ocupa aquest debat no hi ha hagut previsió, sinó que, a més a més, encara avui sentim, senyories, diputades i diputats d'aquest hemicicle, que parlen o que fan un menyspreu total sobre els perills del canvi climàtic. O gestionem els boscos o el que ens esperen, senyories, són grans incendis i prou. Si no es fa una renovació planificada, el paisatge la farà, la farà per si sol. Però atenció! La farà de forma catastròfica, perquè el desastre no és veure un bosc cremar. El desastre és no haver gestionat aquest bosc.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para...
«Mirin, portem un estiu extremadament càlid, amb onades de calor que s'allarguen durant setmanes. Jo no en soc experta, però els experts ens ho expliquen: als anys seixanta i setanta del segle passat, aquestes onades eren tan caloroses com escasses. N'hi havia menys, moltes menys. Als anys noranta n'hi havia més, però no duraven tant. Avui en tenim moltes, però no només en tenim moltes, això vol dir més de les que teníem, sinó que aquestes que tenim són infinitament més llargues. I això, senyor ministre, ha vingut per quedar-se. I saben qui pateix aquest problema? Qui pateix aquesta realitat dels efectes del canvi climàtic? Doncs li ho diré jo, els boscos, que en tenim molts, i també la ciutadania, que de ciutadans, encara que no els hi sembli, també en tenim molts. Això és un impacte directe del canvi climàtic, per més que molts dels aquí presents -bé, ara no, perquè és l'hora de dinar- s'entestin a que això no és veritat, s'entestin a negar-ho. I aquesta realitat, sumada al fet que l'Estat espanyol és un país molt carregat de vegetació, amb molta energia per cremar... Vegetació seca és igual a energia per cremar, és igual a combustible, és igual a un autèntic polvorí. Sense un paisatge preparat per frenar el foc, aquests episodis de canvi climàtic, que són incendis de sisena generació, no es podran apagar, per més bombers que tinguem, per més ben preparats que els tinguem!»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · Pleno¿Considera que las personas trabajadoras se jubilan a una edad justa?
«Bon dia, senyora ministra. Avui venim a parlar de jubilacions anticipades. La llei diu que podran anticipar la jubilació aquelles feines que siguin especialment penoses, perilloses, tòxiques o insalubres. Però la realitat és que històricament ha estat una decisió política, dels governs. Una prova és que les decisions del darrer Consell de Ministres. A vegades no és qui més ho mereix, sinó qui té més força de pressió i a vegades també pot ser injust i contrari a la llei. No és que els treballadors ferroviaris, els la mineria o els bombers no s'ho mereixin. I tant que s'ho mereixen! I tant que s'ho mereixen! Però què passa amb tots aquells que estan en condicions semblants o pitjors i que ni tan sols poden somiar en aconseguir una jubilació als 63 anys? És la feina dels treballadors del Servei d'Atenció Domiciliària; és les 'kellys', que no veuen prou deteriorada la seva salut amb el pas dels anys; els treballadors de la indústria química, que no treballen en condicions... que treballen en condicions prou perilloses per la salut, etcètera, etcètera.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al establecimiento por ley de un despido realmente restaurativo y disuasorio.
«Europa condemna Espanya. Condemna Espanya i el Govern va intentar manipular l'àrbitre. Va passar amb la senyora aquella que deia la Carmen Salcedo, la gran catedràtica. Les indemnitzacions de 33 dies per any ni repara ni dissuadeix. Espanya, com deia abans, viola la Carta Social Europea l'article 24. Jo penso que aquesta PNL és la resposta forçada a les condemnes europees i encara així han triat l'instrument més feble. La PNL, que votarem, evidentment a favor, i ho dic amb tot el carinyo del món. No té força normativa, ho sabeu. No té forma normativa. No estableix calendaris. No hi ha memòria històrica. Amb tots els funcionaris que tenim el Ministeri de Treball podrien portar una fórmula o una proposta concreta. Tant de bo vingués com el Real Decret llei aquesta vegada i en poder tramitar-lo. Però la veritat és que estem una mica enfadats. 606 025 persones acomiadades el 2024. Darrere de cada acomiadament hi ha un drama. Hi ha gent que potser no pot pagar la hipoteca. Hi ha gent que potser no posa els Reis aquell any. No són tan bons com altres anys. I penso que això no es podia d'haver deixat escapar. I jo no volia treure aquest tema, però l'altre dia va treure el president Sànchez quan va respondre al senyor Rufián dient que la reforma laboral al TC es votarà en contra. Tant de bo l'haguéssim votat a nosaltres amb els senyors del PNB, Bildu i nosaltres, perquè tindríem una millor reforma laboral, amb més protecció per als treballadors.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al incremento de la inseguridad en España.
«I, en aquest sentit voldria adreçar-me a les senyories del PSOE i dir-los que, si us plau, recordin al ministre Marlaska, que no hi és, la vergonya que són actualment les oficines d'estrangeria col·lapsades a tot l'Estat espanyol. És una autèntica vergonya. Si això estigués en mans de VOX seria el normal. Està en mans de vostès, senyories del PSOE i de SUMAR. Ho repeteixo: les oficines d'estrangeria són una gran vergonya. Escoltin, l'Estat espanyol ha estat un país estat, un estat de persones migrants. He de recordar que molts espanyols van anar a Alemanya, a Suïssa, a Bèlgica als anys 60, als anys 50. Quina mala memòria que tenen, senyor Gil Lázaro, vostès que són tan patriotes. La memòria patriota és recordar que molts espanyols van ser acollits a Europa precisament, i a més a més, quan el senyor Franco que vostès tant estimen, els va fer fora quan va fer fora al meu avi Álvaro de Torre Pacheco. Sap per què als anys 20 el meu avi Álvaro, amb molt d'orgull ho dic, de Torre Pacheco, saben, senyories de VOX, per què el meu avi va haver de marxar de Torre Pacheco als anys 20? Perquè el señorito del lloc li va fer la vida impossible i ell va poder trobar una vida nova a Catalunya. Vostès volen fer la vida impossible a la gent que arriba a aquest país. Vostès simplement són uns cínics, uns incendiaris, i segurament podran guanyar eleccions, però la història els condemnarà.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al incremento de la inseguridad en España.
«Per cert, senyories de VOX, abans de perseguir fantasmes haurien d'entonar un mea culpa. Per exemple, l'exlíder de VOX a Lleida va ser condemnat a 14 anys de presó per abusar sobre persones discapacitades. Sobre persones discapacitades. Ex líder de VOX a Lleida. De fet, a vostès, senyors i senyores de la ultradreta, la veritat no els interessa. El que els interessa, bàsicament, és un efecte. I quin és l'efecte que busquen? L'efecte que busquen és menjar-se el Partit Popular, que existeix absolutament captiu i immòbil aquest espectacle i arribar al poder per la política del misto. La política de l'incendi. Fixin-se bé que les dades els van desmentint. Ja ho ha dit la diputada que m'ha precedit. Les dades de criminalitat a l'Estat estan per sota de la mitjana europea i de França, Alemanya o Itàlia. O Itàlia, per cert, on governa una primera ministra d'ultradreta. A Catalunya també tenim la mateixa tendència positiva. Per cert, fa poc el director general de la Policia, el senyor Trapero, ho va explicar. Va explicar que és fals aquest nexe entre delinqüència i immigració. Tot això el senyor Gil Lázaro ho sap perfectament perquè és un professional de la política que ara toca aquesta música, com en tocaria un altre. I ell ho sap perfectament. Sí d'això n'hem de dir cinisme, doncs bé, és una manera de dir-ho. Per exemple, un ex diputada de VOX al parlament canari els va descobrir i va dir la senyora Marta Gómez, senyories de VOX, va dir que vostès utilitzaven les falòrnies, els bulos, per engreixar la seva propaganda i que, evidentment, era fals el que havien vostès difós per les xarxes socials sobre l'origen magrebí d'un presumpte homicida d'un jove de Gran Canàries.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al incremento de la inseguridad en España.
«Bona tarda, senyories. El primer punt del ple d'avui i el punt que estem tocant ara indiquen que la campanya de propaganda de la ultradreta és imparable i és el que ens ha tocat en aquesta època. Ens ha tocat això. Es tracta, perquè així ho dicta el llibre d'estil de la ultradreta global, d'anar picant, sobre la qüestió de la immigració perquè és el que dona més vots i ens trobarem cada dia parlant daquestes fal·làcies, daquestes mentides de VOX. I no tenim més remei que plantar cara i dir que les xifres que s'han dit aquí són falses. Mirin, senyories de VOX, en 20 anys han caigut més d'un 50 % a l'Estat espanyol els homicidis i els assassinats. Són dades oficials. El primer trimestre del 2025 també han caigut un 12 % respecte de l'any passat. Una altra dada que els dono, senyories de VOX. Tot i que el nombre de persones d'origen estranger ha crescut més d'un 50 % a Espanya els darrers quinze anys, la taxa de criminalitat ha caigut set punts, ha caigut set punts. Vostès es fixen constantment d'una manera obsessiva en les categories d'homicidis violència dels immigrants suposada, però en canvi, obliden que la veritable violència masclista estructural que disculpen o simplement ignoren.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y...
«Gracias, presidenta. Bona tarda a tothom. Avui votem en contra d'una proposició de llei que és un autèntic excrement, tal com sona. El pitjor de l'agenda ultradretana europea, catalana i espanyola volent restringir l'arrelament laboral i estigmatitzar col·lectius sencers i fins i tot deportar residents legals amb criteris arbitraris i racials. Des d'Esquerra Republicana diem clar: cap llei s'ha de basar en l'origen. És tan elemental. Cap llei s'ha de basar en l'origen. Els delictes son individuals, no son mai col·lectius, no son mai col·lectius i els càstigs poden ser pel codi penal individuals, però mai poden ser col·lectius. És tan elemental això! VOX, com dèiem abans els companys, manipula les estadístiques i silencia el que és essencial. M'explico: per exemple, anem a fer estadística. El 97,9 % dels delictes sexuals els cometen homes, segons l'Institut Nacional d'Estadística, any 2021. Què hem de fer? Deportat tots els homes? Seguint aquesta regla de tres, una estupidesa tan gran com aquesta, no sé, per què no fem una estadística pel nivell econòmic? Miri, els hi diré una cosa, una cosa que com a espanyols que són ho entendran bé. A Catalunya als anys 60 i 70 ja existia una extrema dreta. L'extrema dreta sempre ha existit a tot arreu. Jo recordo que hi havia gent d'extrema dreta catalana que deia: 'A les presons es parla castellà! A les presons es parla espanyol! No es parla català. Son els xarnegos els que venen aquí a robar-nos, a violar'. Això és el que deien sobre els nacionals, aquesta gent tan espanyola que es pensa que això de la pàtria és com una injecció que s'injecta hipodermicament i dura durant segles. Quan hi ha una persona que es diu De Meer, que suposo que deu tenir orígens holandesos. No sé si aquesta agulla hipodèrmica va fallar, aquí. Les estadístiques que fan servir són autènticament estúpides. La estadística principal, sabeu quina és? I aquesta també val: el 98 % de la població migrant no comet cap delicte. Repeteixo, el 98 % de la població migrant no fa cap delicte. Aquesta estadística no els interessa.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo y la garantía...
«Realment les coses en aquesta legislatura, quan alguns tenen la possibilitat de legislar i ser decisius, són molt clares. Podem afirmar que les votacions crucials en aquesta legislatura de Junts, PP i VOX, podem afirmar que són el braç polític de la patronal espanyola més rància d'Europa. I mentre vostès reben els aplaudiments de la CEOE i de Foment, els aplaudiments dels patriotes catalans que van marxar el primer d'octubre amb les seves empreses a la primera de canvi, els inefables Sánchez Llibre, sabran vostès qui estarà trist? Sabran vostès qui estarà trist? Estaran tristes com persones com la meva mare, Francisca Duch Clarassó, que va deixar la seva vida treballant a Carrefour, entrant a les dues de la tarda i sortint a les deu de la nit. Llavors havia de fer caixa, canviar-se de roba, agafar el transport i arribar a casa a les onze de la nit per continuar amb la càrrega domèstica, amb les cames inflades i plenes de varius. I així fins als 65 anys. Per a ella votaré que sí a aquesta reforma de jornada de treball, perquè per ella sí que era important aquesta mitja hora de treball. Per a molts altres no ho era, ni ho és ni serà mai. I com ella, milers i milers de mares i pares d'aquest país que encara avui van cap a la feina quan és fosc i tornen a casa quan es fa més fosc encara. I no cal que els digui que si van en rodalies o cercanías, que diuen vostès, ja han de tornar a casa, ja la mitja hora els queda molt escassa. Saps qui estaran tristes també? Les caixeres, les cambreres de pis, els dependents de comerç, els treballadors de la construcció, les infermeres, les cuidadores del SAD... Tota aquesta gent estarà molt trista. Tots aquells que pateixen jornades infinites, sous baixos i estrès permanent, mentre veuen com les grans empreses treballen més hores, etcètera, etcètera.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley para la reducción de la duración máxima de la jornada ordinaria de trabajo y la garantía...
«Dit això, sabeu qui estarà content, com deia abans? El senyor Juan Roig, que el 2023 va guanyar més de mil milions d'euros al Mercadona. Sabeu qui estarà content? Els amos de Carrefour, El Corte Inglés, d'Alcampo, que reparteixen dividends mentre diuen que aquesta reforma és inadmissible. Busquin a l'hemeroteca què diuen aquesta gent. Estarà content el sistema bancari de la banca, amb més de 26 000 milions de beneficis en només dos anys i que encara té la barra de dir que reduir la jornada de treball és un problema de costos. Estaran contents Iberdrola, Endesa, Naturgy, que han fet beneficis rècords mentre la gent patia per pagar la llum. I sobretot, estaran contents, senyors de Junts, estaran contents, senyors de Junts, els seus amics, la patronal espanyola i diré qui. I dic sí, els seus amics de la patronal espanyola. Estarà content el senyor Sánchez-Llibre, ex-membre d'Unió, un dels fundadors del seu partit matriu, un assalariat fins fa dos dies de la CEOE ?aquesta no és..., aquesta sí, que és catalana, la CEOE- i ara president de Foment.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica para la protección de las personas menores de edad en los entornos digitales.
«Quan parlem de controls parentals i moltes vegades diuen: 'No, no, això és que d'alguna manera altera el que és el paper fonamental dels pares'. Però per l'amor de Déu! Si la meitat dels pares són més legos en la materia que els seus propis fills. Per tant, estem parlant d'una situació en que els pares difícilment ?els pares i les mares, òbviament- difícilment poden actuar d'ensenyants, de transmissors d'expertesa i d'experiència, perquè és un fet que es va produint a mesura que els nens creixen i els pares envelleixen. I qui no sigui conscient de que moltes vegades és més potent, més expert, més capaç en la tecnologia el nano de 12, 13 o 14 anys que el seu pare de 40 és que no ha entès res. Per tant, qualsevol ajuda que camini cap a la protecció dels menors és necessària. I és necessària perquè ?i deixi'm fer un altre comentari al marge- aquesta proposta, aquest projecte de llei es substanciarà en la Comissió de Justícia, però és coproponent el Ministeri d'Infància, que és on probablement hauria de residir el debat d'aquesta llei, a la Comissió d'Infància, perquè va ser la Comissió d'Infància que es va presentar l'informe del comitè d'experts que portava 107 mesures i ho vam poder debatre. I els asseguro que a la Comissió d'Infància no van haver aquests posicionaments tan radicals. A la Comissió d'Infància, i per això a mi també m'interessava veure com es defensava aquesta proposta a la totalitat, no es van dir les barbaritats que s'han dit avui des d'aquesta tribuna.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Perquè, senyor ministre, vostè diu que vol recuperar la confiança dels usuaris, però la confiança no es recupera amb rodes de premsa ni amb promeses a cinc anys vista. Es necessita solucions immediates. En definitiva, que un estudiant de Lleida pugui agafar un tren demà a Barcelona a un preu raonable, que una treballadora de Girona pugui tornar a casa seva sense pagar mig jornal i que algú de Tortosa, que pugui agafar més d'un tren al dia per anar a Barcelona. I si li sembla que insistim massa, que ens fem pesats, segurament que sí, segurament que sí, perquè el transport, el transport públic, ha de ser un dret i no un privilegi. Aquesta cambra i aquest govern crec que té la responsabilitat de fer-ho possible i, en aquest cas, ens trobaran al seu costat. Gràcies. Gracias, presidente. Intentaré ir muy rápido. Señor Marí, no soy socia del ministro, sino de la ciudadanía de Cataluña. Además, hoy comparece el ministro precisamente a petición del Partido Popular, que me parece muy bien, pero fueron ustedes quienes hicieron la petición. Han de entender que es normal que tengamos un poco más de respeto al ministro Puente que a otros ministros del Partido Popular, porque es el primero y el único ministro que ha reconocido que la inversión en Cataluña no ha sido suficiente durante décadas y décadas. Muy al contrario de lo que bramaban algunos ministros del Partido Popular, que además lo único que hacían era chulear de lo que habían hecho; y lo que habían hecho era destrozar cualquier sistema en Cataluña. Pongamos las cosas en su sitio.»