Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
289 declaraciones · página 9 de 10
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. Debatem en aquest punt la presa en consideració de la proposició presentada pel Grup Socialista per donar compliment al canvi legislatiu que establia la disposició addicional setena de la llei de memòria democràtica del 2022 per modificar la llei que regula el dret d'associació, amb la finalitat que l'apologia pública del franquisme esdevingui motiu suficient per dissoldre una associació. Per tant, ens trobem davant un mandat de la llei 20/2022 de Memòria Democràtica, aquella que, com recorden, Junts per Catalunya no vàrem recolzar per insuficient, perquè teníem llavors i tenim encara la sensació que, gairebé cinc dècades després de la mort del dictador, en matèria de memòria democràtica l'Estat espanyol continua legislant de forma acomplexada en el marc de la Transició iniciada al 78 i teledirigida des del règim fins avui. Fou evident a la llei de memòria històrica de 2007, que no va prohibir explícitament les associacions ni les entitats que reivindicaven el franquisme i que, per tant, van poder continuar funcionant. La llei de memòria democràtica del 2022, per bé que va fer i fa passos respecte a la del 2017, des de Junts pensem que en fa molts menys dels que serien desitjables. A tall d'exemple, entrat el segle XXI es va ser incapaç de definir amb contundència la dictadura franquista com a feixista. Insuficient perquè, malgrat que declarava il·legal el règim i establia la nul·litat de les condemnes i sancions, no contemplava les responsabilitats penals ni patrimonials ni de cap tipus, com tampoc preveia el dret a la restitució dels béns confiscats i espoliats a persones i entitats, com ara els dels ateneus. Una llei, la del 2022, que tampoc revertia el model d'impunitat dels crims franquistes, desemparant el dret a la tutela judicial efectiva. En definitiva, no es va ser ni prou valent ni prou ambiciós per fer els canvis necessaris per forçar els jutges a investigar i a perseguir els crims del franquisme. O, dit d'altra manera, se'n va mantenir la seva impunitat, com s'ha demostrat recentment i ens confirma l'arxivament de la querella per les tortures a Via Laietana dels germans Ferrándiz. Per això mateix no és d'estranyar que el franquisme hagi recobrat alè i continuï campant per la societat espanyola i ocupant les institucions, des del Poder Judicial a l'Exèrcit, sense oblidar els cossos i forces de seguretat de l'Estat, però també, com hem vist fa una estona, ocupant un bon grapat d'escons.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«En tot cas, que sàpiguen tots, senyor ministre, Grup Socialista, diputats i diputades, que en tot allò que fa referència a impulsar la descarbonització i la mobilitat sostenible, hi hem sigut sempre, seguirem estant i estarem en el futur. Sabem, a més a més, que la Unió Europea indueix els Estats de la Unió a fer lleis que fomentin la mobilitat sostenible. La mobilitat sostenible no és una opció, no és una alternativa; és una necessitat imperiosa. Ha de ser una prioritat de tothom. Dit tot això, no vull acabar la meva intervenció sense fer una reflexió genèrica perquè tothom que la vulgui escoltar en prengui nota. L'impuls de la mobilitat sostenible no s'assoleix només fent lleis. El paper ho aguanta tot, i després es compleix el que es compleix. El foment del transport públic, per exemple, i la mobilitat sostenible s'aconsegueix amb una bona oferta de transport públic, amb un bon funcionament d'aquest, amb un servei digne i, si pot ser, de qualitat. Mirin, nosaltres hem dit que no ens cansarem de denunciar el mal servei de Rodalies a Catalunya, i els hem donat reiteradament dades de les incidències, dels incompliments, de les inversions i dels compromisos. El sistema i vostè, senyor ministre, paguen ara els plats trencats de molts anys de decadència inversora i d'incompliments dels governs del PP i també dels governs del PSOE, i d'aquesta estranya condemna crònica que passa perquè a Catalunya sempre s'executen menys del previst i a Madrid, sempre més del previst. Això no és casualitat. El problema és que sembla que vostè continua amb la tradició. Però, en tot cas, hi ha molts aspectes a millorar.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 11/2002, de 6 de mayo, reguladora del Centro Nacional de...
«I encara menys acceptem lliçons d'uns jutges prevaricadors que es neguen a complir la llei d'amnistia, i colpistes, perquè volen usurpar el lloc del legislador. Moltes gràcies. Buenas tardes, presidenta y señorías. El CNI es una institución clave del Estado y también es una institución ajena al Estado de derecho europeo. La iniciativa del PNV es un progreso en ese sentido, porque, en primer lugar, propone aclarar la responsabilidad política de las actuaciones del CNI imputándola directamente al presidente del Gobierno y mejorando el control parlamentario por la vía de las comisiones de control y también secretos oficiales. En segundo lugar, reforma el control judicial del CNI: el control previo pasaría a ser ejercido por tres magistrados en lugar de uno, que decidirían por acuerdo mutuo, encargados de autorizar, estos magistrados, y de establecer las condiciones de las actuaciones. También se establece un control judicial ex post al que el CNI tendrá que reportar las actuaciones realizadas. Anunciamos ya de entrada nuestro apoyo a la toma de consideración y agradecemos al PNV la persistencia para que todos los espacios del Estado queden sometidos -sobre todo los rincones más oscuros del Estado- al control democrático.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la regulación de los contratos de alquiler de vivienda por temporada y...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bona tarda, companys i companyes diputats. S'estan començant a aterrar els efectes de la llei d'habitatge. Les dades, per dir-ho d'una manera delicada, no són gens optimistes i estan començant a aparèixer els nervis. Volem recordar que Junts per Catalunya no vam donar suport a la ley de la vivienda, i els vam advertir, aquí i en el Parlament de Catalunya, un cop i un altre que no era una bona llei, que no millorarien les tremendes dificultats que tenen els nostres joves ni les nostres famílies per accedir a un habitatge, vam advertir-los que provocaria una enorme inseguretat jurídica, que es traslladava la responsabilitat de les polítiques públiques als arrendadors, que es reduiria l'oferta i acabarien augmentant els preus del lloguer, fent-los encara més inaccessibles. I ara, fa poc, acabem de conèixer que el darrer any a Catalunya s'ha reduït un 31 % l'oferta de pisos de lloguer. Repeteixo, un 31 % s'ha reduït l'oferta de pisos de lloguer a Catalunya. Junts per Catalunya estem molt preocupats per donar solució a l'emergència de l'habitatge que estem vivint. A Catalunya és un drama trobar habitatge assequible, els joves estan vivint una tortura per poder emancipar-se. Hem d'abandonar aquestes polítiques erràtiques que l'únic que provoquen és demonitzar el privat, i el fet que anem de mal en pitjor no és que ho diguem nosaltres, no és que ho digui Junts, és que qualsevol persona que es posi a buscar un pis ho veu. La van liar amb la llei de l'habitatge i ara ho volen emmascarar amb la llei d'arrendaments urbans. Han de deixar de donar esperança amb propostes de reformes i més reformes, totes molt mal articulades. Fins i tot dubtem que hagin estat redactades pels membres d'aquí, de qualsevol grup dels proposants, les propostes, com la d'avui, que només empitjoren la situació dels que estan intentant trobar un pis de lloguer, s'està provocant una enorme frustració. Estan provocant una enorme frustració entre la ciutadania amb propostes populistes que els dona esperança, però que, a la fi, acaben provocant que cada cop hi hagi menys pisos de lloguer i que siguin més cars.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley por la que se insta al Gobierno a adoptar medidas en relación con la práctica de la...
«Per tant, abans de venir aquí a instar-se a vostès mateixos a fer campanyes d'informació per evitar la picaresca, és millor que els seus comportaments en l'exercici de la política també els acompanyin d'actituds exemplars, si no, no tenen cap credibilitat. Posin l'ètica per davant de tothom i de tot, no només en allò que els convé i per quedar bé de cara a la galeria, com és el cas d'avui. No enganyin més la gent i diguin les coses pel seu nom, perquè si no cada vegada són menys els que poden prendre seriosament un partit i un Govern que presenta iniciatives parlamentàries com aquesta d'avui a la vegada que viu instal·lat en l'engany i la picaresca permanent. Acabin d'una vegada amb la seva manera falsària d'actuar i les seves trampes pròpies de la novel·la picaresca, perquè com li passa al seu Buscón de Quevedo, que va viure de l'engany i la burla per acabar enfonsat en la seva pròpia desfeta, vostès també s'aniran quedant sols i fracassant cada dia més.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley por la que se insta al Gobierno a adoptar medidas en relación con la práctica de la...
«Moltes gràcies, presidenta. No és cap secret que si Espanya excel·leix en alguna cosa és en això de les conductes o actuacions tramposes. Per això no ens sorprenen gens ni mica pràctiques com la que es porten a debat avui en aquesta proposició no de llei. Com s'explica si no que l'economia submergida, el mercat negre, l'estraperlo, el frau, el blanqueig de capitals, les portes giratòries, els tràfics d'influències i les novel·les picaresques siguin un signe d'identitat i un tret distintiu de la seva manera de ser espanyola? S'imaginen quina seria la realitat de l'Estat espanyol si no formés part de la Comunitat Econòmica Europea, la qual ha atenuat amb la seva tutela unes pràctiques que, malgrat tot, continuen regint la vida, l'economia i també la política espanyola? Per exemple, mentre Espanya està a la cua de la Unió Europea en percentatge d'ocupació i tenen l'atur juvenil més alt de tot Europa, és complicadíssim trobar treballadors per moltes empreses o autònoms que en busquen, fet que es ratifica amb els indicadors d'economia submergida que apunten que a l'Estat espanyol aquesta, l'economia submergida, representa entre el 18 i el 24 % del producte interior brut. I és que a Espanya són els reis de la picaresca. A Catalunya sabem millor que ningú com les gasten vostès, perquè això de la reduflació, de donar d'amagat menys producte i servei pel mateix preu, volent fer creure que tot segueix igual de bé, no els sembla el mateix que l'Estat espanyol fa als catalans fent-nos pagar cada any els mateixos o més impostos a canvi d'una prestació de serveis cada vegada més i més deficient? I, a més a més, no els sembla inversemblant que siguin vostès, els del PSOE, el mateix grup del Govern, que instin el propi Govern a tirar endavant mesures per lluitar contra la reduflació, mesures que haurien de ser, per òbvies, fetes d'ofici pel Govern? És a dir, un mateix demanant-se a ell mateix fer el que se suposa que ha de fer per si mateix un Govern. I, és més, no els sembla inversemblant demanar l'opinió d'aquest hemicicle quan fa quatre dies el propi president del Govern afirmava que seguiria governant el país amb o sense el concurs d'aquest Parlament, com si tingués majoria absoluta en aquest Congrés, com si tot i viure en una democràcia parlamentària, ell, el president, estigués per sobre de tot i de tothom?»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Una altra proposta que els hi posem sobre la taula, no una proposta retòrica, sinó una proposta realista, és reforçar el dret fonamental dels residents a lexterior al vot, al sufragi actiu. Podríem recollir la proposta de la diputada Mariona Illamola i impulsar el vot electrònic per als residents a l'exterior perquè, ara mateix, molt pocs d'aquests residents a l'exterior s'atreveixen a fer front a la burocràcia electoral i molts menys encara aconsegueixen que el seu vot sigui escrutat. Com s'ha demostrat, el que no s'aconseguia amb el vot pregat tampoc s'ha aconseguit amb el vot delegat. A les passades eleccions catalanes, per posar un exemple, només el 7 % dels residents a l'exterior van aconseguir votar i d'aquest 7 % dels vots hi ha països que a la pràctica totalitat d'aquests vots, dels vots emesos, van ser declarats inescrutables. Per tant, vot electrònic és una altra proposta que considerem molt menys retòrica i molt més realista a l'hora de reformar la Llei Orgànica del Règim Electoral. Finalment, per donar garanties i facilitar la transparència en els processos electorals, els proposem també reformar el règim electoral amb propostes que ja hem plantejat, per exemple, eliminar el dia de reflexió, millorar el vot per correu i facilitar el secret del vot a les persones amb discapacitat visual, ampliar terminis electorals i agilitzar notificacions, reformular el règim electoral municipal, incloses les mocions de censura municipals.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Abans-d'ahir es van iniciar les celebracions del mil·lenari del monestir de Montserrat, fundat per l'abat Oliba, el mateix abat Oliba que al segle XI impulsà les assemblees de pau i treva, un dels embrions del parlamentarisme català i també europeu. I saben per què demà, 11 de setembre, Catalunya celebra la seva Diada nacional? Saben per què demà tornarem a omplir els carrers -i faig una crida a tots els ciutadans de Catalunya perquè demà tornin a omplir els carrers- Per commemorar, per fer solemne memòria de tots aquells compatriotes que el 1714 van defensar amb la seva vida les institucions catalanes davant dels exèrcits espanyols i francesos d'aquesta infausta dinastia borbònica, que encara s'aprofita de la submissió que tots vostès li rendeixen, tant l'Espanya que ve de la corda franquista com la que no hi ve, i que permet la vergonya d'una monarquia corrupta -i ara ho sap tothom- d'un rei defraudador i evasor fiscal. Tornant a la LOREG, val la pena recordar el gran europeista i nacionalista català Carles Gasòliba, diputat d'aquest Parlament i també del Parlament Europeu. Gasòliba, el 1987, va advertir, des d'aquesta mateixa tribuna, que la circumscripció única de les europees només responia a interessos partidistes, i que Catalunya havia de tenir circumscripció europea pròpia en base a l'organització territorial autonòmica de l'Estat. Una proposta que seguia la indicació del grup de treball del Parlament Europeu, que va fer en aquell moment, als anys vuitanta, d'evitar les circumscripcions electorals a les eleccions europees. Dels Vint-i-set Estats de la Unió, a banda dels de menor població, només Espanya i França tenen circumscripció única, deu ser pel centralisme borbònic que comentàvem abans. Els Estats grans més o menys descentralitzats com Alemanya, Itàlia o, fins i tot, Polònia sí que respecten la realitat territorial i tenen diverses circumscripcions. Per tant, la primera qüestió, el 222 és una demanda retòrica, una circumscripció electoral per a Catalunya respondria a la realitat nacional de Catalunya.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«La legitimació democràtica de qualsevol jutge no pot sortir mai, i menys en dret penal o en drets en què està en joc la llibertat d'una persona o de vàries persones, dels camins marcats pel legislador, i el legislador som nosaltres. El legislador no és el jutge Llarena. Els jutges no poden generar lleis. Les lleis les generem en els parlaments i en els congressos. Els jutges no poden generar lleis, i Llarena vol legislar a través de sentències. Llarena, torno a repetir, vol legislar a través de sentències. Per tant, Espanya, no té un problema anomenat president Puigdemont, Espanya té un problema amb la democràcia i té un problema amb el Tribunal Suprem. En qualsevol altre Estat democràtic i de dret, aquest jutge seria substituït immediatament, i ho dic així, és que no ho vull dir d'una altra manera, no vull dissimular les meves paraules. Qualsevol llicenciat en Dret que estigui en aquesta sala, com jo mateixa, ho sabem, perquè era de primer de Dret. Era de primer de dret, ho sabem. No obstant això, és cert que el Partit Popular ha anat usant aquests jutges no demòcrates o antidemocràtics, de fet, per als seus propis beneficis, per enfrontar-nos a tots, per desgastar el Govern. Però també és cert que el president del Govern, el Govern en el seu conjunt, no estan sent valents. Perquè què pensen fer quan veuen que la democràcia i l'Estat de dret s'estan esmicolant i s'estan diluint entre les mans d'aquest jutges? Res?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de representación paritaria y presencia equilibrada de mujeres y hombres.
«Gràcies, presidenta. Senyories, aquesta llei que tanquem avui de representació paritària i de presència equilibrada entre homes i dones és exemple d'una justícia entesa com el respecte a la igualtat, d'una justícia de valors, però, sobretot, aritmètica. La justícia distributiva d'Aristòtil, que vetllava per la correcta distribució dels càrrecs públics i dels honors. És cert, en el seu cas, no tenia en compte les dones. La dona de l'antiga Grècia no tenia reconeixement jurídic ni social i, encara menys, polític. Però hem evolucionat i hem anat conquerint espai a l'àgora al llarg de generacions de dones lluitadores que han fet sentir la seva veu, com la Maria Mercè Marçal. D'ella és la frase amb la qual m'identifico plenament: 'A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el tèrbol absurd de ser tres voltes rebel'. I aquí estem, a punt de tancar la llei que ajudarà que hi hagi més dones en els llocs de poder, a les grans empreses i institucions, a la política, als col·legis professionals. Ho deia en la meva intervenció anterior: no podem canviar la base sense fer el cim. Però de res no servirà aquesta llei si l'essència del seu objectiu no s'omple de sororitat. A partir d'ara, la responsabilitat de les dones que ocupen els llocs de decisió ha de ser més gran.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley básica de agentes forestales y medioambientales.
«El nostre model és un referent per altres països europeus que tenen el model mixt amb funcionaris i voluntaris com a model propi. Aquest model està implantat a tot Europa, menys Espanya. Un model que volem preservar, i preservar, també, de la recentralització. No serem nosaltres que ens deixem arrossegar per polítiques espanyoles que ens aprimen les competències, com va passar fa un any. Tothom ha après que, amb Junts, no es regala ni es perd res. Un model, el nostre, que permet una resposta potent davant necessitats extraordinàries, tindrà sempre el suport de Junts per Catalunya. I, per això, el que ens fa falta són recursos. Són diners. I, com que els recursos suficients els generem a Catalunya, no tinguin cap dubte que els batallarem, tots i cada un d'ells. No volem que els nostres diners es quedin a Madrid. Els volem, entre d'altres llocs, als nostres bombers, als nostres cossos d'emergència i seguretat. A Catalunya, també és molt important la tasca que fan les agrupacions de defensa forestal, els ADF, un col·lectiu amb més de 6000 propietaris forestals i vinculats a més de 600 municipis distribuïts per tot el territori català. Fan una tasca importantíssima de conscienciació que es tradueix en una eina indiscutible per preparar i fer més resilient el nostre país, a més de ser una estructura de suport al cos de bombers en la resposta als incendis forestals. Queden també reconeguts en aquesta llei.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de representación paritaria y presencia equilibrada de mujeres y hombres.
«I seguirem millorant la seva situació des de l'Estatut de l'Esportista. La sororitat també ha fet possible poder sancionar, a partir d'ara, directament, casos com el piquito no consentit de Rubiales a Jennifer Hermoso. No podem parlar d'esmena Rubiales perquè Junts va demanar molt abans la màxima sanció per aquest tipus d'actituds durant la tramitació de la llei de l'esport. Però saben què? Aquesta esmena li dediquem a ell i a tots els que han convertit la testosterona en masclisme i en abús. S'ha acabat. Parlem ja de paritat o representació equilibrada entre dones i homes. Ho deia l'altre dia: moltes dones estem fartes de defensar quotes, però sense quotes, moltes dones mai haurien arribat aquí, malgrat haver fet mèrits, algunes d'elles potser més mèrits que alguns homes. Amb 19 anys vaig començar en el món del periodisme esportiu del futbol. Sé com funciona el masclisme i he après com fer-li front. Com els deia l'altre dia, potser som nosaltres les que anem a la botiga de cosmètica, però alguns homes, afortunadament, cada cop menys, saben molt de maquillatge del que tapa la taca de la discriminació. A qui diu que aquesta llei no té en compte les dones que no se senten empoderades, a qui diu que està feta per les dones de les elits, les executives de les grans empreses o per membres del Govern, els dic: no podem canviar la base si no fem el cim. La paritat de dalt afecta a baix. I necessitem que cada dona que ocupa un lloc de poder treballi pel seu relleu. Hem de crear les circumstàncies perquè les nenes d'avui siguin les dones que ocupin els llocs de poder demà.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Un cop més legislen, o no legislen, a favor d'Endesa o d'Iberdrola. Mentre uns, els petits, van pidolant finançament, a aquests, als grans, els donen temps per consolidar els projectes d'instal·lacions de grans salts d'aigua reversibles. I ens expliquem. Si es fan matèries ràpides i distribuïdes, a les hidroelèctriques els queda menys espai de mercat on col·locar la seva energia gestionable, com dèiem, amb salts d'aigua. També de retruc, perjudica les bateries domèstiques, que només tindran futur si se'ls reconeix el servei de regulació que presten. Per tant, alguns deures pendents, senyora vicepresidenta. En un altre ordre de coses, quan tenen previst reprendre el tràmit del projecte de llei 8/2023? El reial decret llei ja es va convalidar el 10 de gener. Han passat sis mesos i encara no s'ha reprès la tramitació. Es va tancar el període d'esmenes a l'articulat fa quatre mesos i, com dic, segueix al calaix i sense convocar ponència. És cert que és un reial decret llei que toca moltes coses -amb el seu particular estil macedònia- i que no anirà a la Comissió de Transició Ecològica. Això és cert, però del total de 328 esmenes presentades, almenys la tercera part, té a veure amb el sector energètic. No li preocupa a vostè aquesta falta de resposta a les empreses, a les associacions, als col·lectius?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Gràcies, president. Senyora vicepresidenta, ha exposat aquí, quan començava la seva compareixença, alguns dels arguments de campanya al Parlament Europeu, que evidentment l'ha tingut molt ocupada darrerament, i potser per això -i li diem des del més absolut respecte- arriba vostè sense haver fet bona part de deures que nosaltres esperàvem o fent-los en el temps de descompte. Tot just ahir van aprovar una pròrroga de les mesures contra la pobresa energètica que acabaven aquest diumenge. Ha ignorat en les setmanes prèvies la preocupació i la necessitat d'informació dels responsables de la plataforma contra la pobresa energètica, que agrupa a més de vint organitzacions en tot l'Estat. Representants d'aquesta plataforma, ens deien fa dies: El Govern no ha donat cap pista sobre si aquestes mesures es mantindran a partir del 30 de juny, quan finalitzi la vigència de les principals mesures de protecció. Cap pista. Els ciutadans, d'alguna manera, han de fer de Sherlock Holmes per mirar d'esbrinar per on anirà el Govern Espanyol. La bona política, pensem, té en compte el neguit de la ciutadania i no s'espera a l'últim moment a aportar aquestes solucions. Encara menys si hi ha 1 600 000 llars afectades amb les excepcions lògiques de quan hi ha menors de setze anys o persones amb discapacitat o en grau de dependència. Molts ciutadans estaven angoixats de pensar que, en cas d'impagament, potser no renovaria la prohibició de talls de subministrament d'electricitat, de gas i aigua a les llars beneficiàries del bo social elèctric. Anaven passant els dies i cap informació. Segurament ha estat, com dèiem, molt enfeinada, però, vaja, això no justifica la falta d'activació de mesures fins ahir, cinc dies abans de la data límit.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cree que el Gobierno respeta el modelo sanitario catalán?
«Dediquin menys energies a fer-se forts, a agafar múscul a costa de les nostres competències i més energies a fer bé la seva feina. Per exemple, a garantir que hi hagi existències a les farmàcies, on falten més de vuit-cents tractaments i productes sanitaris -?com els obturadors de colostomia o les bosses d'orina per les que els hi preguntàvem fa uns dies- o redueixin també el temps d'incorporació dels medicaments, els que estan aprovats per l'Agència Europea, al sistema públic de salut. Espanya ha tornat, amb les dades a la mà, a repetir aquesta dada: més de sis-cents dies de retard. Mire, señora ministra, lo hemos vuelto a ver. Los discursos que hace públicamente no van acompañados de acciones que demuestren ese respeto. Al contrario, su guerra con Ayuso ha convertido en víctima colateral al modelo sanitario catalán; un modelo construido hace siglos por nuestra sociedad civil y que sigue siendo un referente, a pesar del ahogo económico y de su infrafinanciación, y a pesar de la mala gestión de las competencias que sí que tienen en su ministerio. Si se sale con la suya, con su modelo de gestión pública directa, los catalanes tendremos que renunciar a ser atendidos dentro del sistema público en centros referentes como San Juan de Dios, la Fundación Puigvert, el Instituto Guttmann y todas las fundaciones sanitarias como Mutua de Tarrasa, Mollet y Palamós. Todos trabajan para nuestro sistema público y los catalanes estamos encantados. Respeten las competencias de la Ley General de Sanidad. La organización de la provisión de servicios sanitarios es de la Generalitat. Si hay que seguir haciendo el catálogo de servicios, proporciónennos recursos. Sin una financiación justa, nos abocan al desastre. Con el dinero que va a Madrid y no vuelve, reduciríamos, por ejemplo, las listas de espera. Los proyectos de su Agencia Estatal de Salud Pública, su ley de universalidad o la de la equidad pisan nuestras competencias. Se lo volvemos a decir, el modelo sanitario catalán no se toca, es una línea roja para Junts. Por eso, ya va siendo hora de que ese respeto se traduzca en el traspaso de las competencias que recoge el estatuto, porque es de justicia y porque es la única manera de mejorar la gestión que ahora depende, en muchos aspectos, del Gobierno español.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el respeto a las Cortes Generales y el ejercicio de sus...
«Però, en tot cas, volen parlar de respecte? Parlem-ne. Respecte seria fer funcionar rodalies com ha de funcionar en qualsevol país modern. Respecte seria pagar el que deuen per la llei de dependència i que la gent no mori al llit sense tindre reconeguda la prestació corresponent. Respecte seria dotar Catalunya pressupostàriament amb allò que ens pertoca per pes demogràfic i per pes econòmic. Respecte seria executar cada any totalment els pressupostos. Seria també disposar dels nostres diners per tal de poder reduir les llistes d'espera als hospitals. Disposar dels nostres diners per poder pagar el que es mereixen els metges i les infermeres, perquè no hagin de marxar a treballar a fora de Catalunya. Seria disposar dels nostres diners per poder pagar millor els professionals del sistema educatiu i tindre una millor escola catalana. Respecte seria no utilitzar els tribunals per tombar les nostres lleis del Parlament o no permetre que es forci la justícia per perseguir els catalans. Per tot això, nosaltres no ens sentim pas part del seu país i només tenim un interès: defensar els nostres catalans i marxar d'Espanya com més aviat millor. I, per tot això, malgrat que vostès s'entestin a dir el contrari des de la seva bombolla política, cada vegada són més i més els ciutadans catalans que pensen que amb vostès no hi ha res a fer. Però escoltin-me, nosaltres tenim una sort que no tenen vostès: podem aguantar el seu espectacle diari en aquest hemicicle i la manca de respecte en aquesta Cambra perquè sabem que arribarà el dia en què marxarem del seu país. De fet, cada vint-i-quatre hores, un dia menys.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el respeto a las Cortes Generales y el ejercicio de sus...
«Moltes gràcies, president Rodríguez. Un fa l'esforç un dia i un altre per intentar prendre en positiu tot allò que es fa en aquesta Cambra. Però és evident que això, per la manera de fer d'uns i dels altres, es fa ben difícil per a aquells que no formem part de cap dels dos grans blocs espanyols. Agafem, per exemple, aquesta moció d'avui que prové de la interpel·lació de la setmana passada. Títol de la interpel·lació: Respecte a les Corts Generals i a l'exercici de les seves funcions constitucionals. Debat de la interpel·lació: de tot menys allò relacionat amb el títol i, evidentment, res relacionat amb el respecte. Res de res. Que si uns tornant a afirmar que van guanyar les eleccions, els altres tornant a afirmar que van tindre més suports que ningú; que si uns acusant els altres de ser culpables d'aixecar murs entre els espanyols, els altres, que ells són els més grans garants de la convivència; uns, que si el PSOE no ha estat capaç d'aprovar lleis i els altres, que sí, que han aprovat moltes i que el problema és que no saben sumar. I així un llarg llistat de despropòsits durant trenta minuts d'interpel·lació, trenta minuts de debat absolutament estèril i totalment improductiu, trenta minuts en què uns no s'escolten els altres i els altres no s'escolten els uns, trenta minuts en què, com sempre, els abanderats de torn de cadascun dels dos blocs competeixen per veure qui la diu més grossa i qui aconsegueix més aplaudiments. I així, com passa en cada Ple, aquest hemicicle es converteix en un espectacle com en les millors jornades dels millors circs romans. Sovint, massa sovint, vostès van sortint uns i altres a lluir múscul, prepotència i xuleria sota els aplaudiments, sorolls i brams fanàtics dels seus seguidors. Un espectacle on l'única sort que tenen vostès, uns i altres, és que aquests dos micros són direccionals i la gent des de casa seva no senten bona part del que es diu i es fa en lhemicicle.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Acabo. Des de la lògica i des de la correcta tècnica jurídica, l'existència de l'Audiència Nacional és un atemptat al dret fonamental del dret al jutge natural i, per tant, incompatible amb la independència judicial. Res, de veritat, res, justifica la seva continuïtat. Per tant, molt menys aquesta modificació. Gràcies. Gracias, presidente Rodríguez. Buenas tardes, señorías. Volvemos a estar en un déjà vu, en que el Grupo Popular redobla el oportunismo y nos trae en este Pleno la toma en consideración de una nueva modificación de la Ley Orgánica del Poder Judicial en los términos que nos ha expuesto el diputado Romaní Cantera. Hablo de redoblar el oportunismo porque esta modificación ya se tomó en consideración en la Cámara Alta la semana que aquí levantábamos el veto del Senado a la ley de amnistía. Desconocemos si nos hallamos ante una anomalía legal, pero deben reconocerme que esta dualidad de tramitación no parece muy normal. De todos modos, esperamos que, como sucedió con la amnistía, hoy el resultado también sea distinto al del Senado y esta toma en consideración no prospere.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Jo, abans de dedicar-me a la política, ja vaig conèixer uns quants casos d'ELA. El del Jano, diagnosticat amb 37 anys, o la Roser, la nostra maquilladora de diumenges a la Televisió de Catalunya o el Juan Carlos Unzué. El Juan Carlos ja el coneixeu tots. I ara, evidentment, molts altres de la gran família ELA: el Siscu, de Cambrils; Ilde, de Sant Jaume d'Enveja; la Carina... Tots, tants d'altres. Tots, tots, especials. O la Yaiza. La Yaiza treballava de ballarina professional i de professora de ball. Té 31 anys. Camina amb bastó, gairebé no pot sortir de casa per les dificultats que això li comporta perquè viu en un quart pis sense ascensor i li han negat ja quatre cops, quatre cops, la incapacitat laboral absoluta. Té dret a viure, a exigir que una societat del benestar els doni resposta. I saben què? Els estem fent perdre el temps. I precisament d'això és del que menys sobrats van. Entre tres i cinc anys de supervivència a partir del diagnòstic.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué análisis global hace de la situación política en el Reino de España?
«Haurien de preocupar-se tots vostès una miqueta més per la vida de la gent i una miqueta menys per les cadires, les poltrones, les enquestes i els titulars. Més de la meitat de la població té dificultats per arribar a final de mes. I això que fan vostès amb els nostres diners no ha estat mai just. Li pregunto, senyor Sánchez, els catalans només ens mereixem els diners que ens corresponen, si vostè aconsegueix colar a Illa al govern de Catalunya? I, si no, què? Que ens bombin a tots perquè això és exactament el que vostès estan dient. I acabo. Si el seu partit i el meu estem negociant fora de l'Estat espanyol i amb una mediació internacional, no és per caprici nostre, és perquè vostès han demostrat que no són de fiar. I no es confonguin, la nostra feina aquí no és fer que a vostè, o a un partit polític espanyol, li vagi millor. Li recordo que nosaltres som aquí per Catalunya i els catalans. La pregunta habla de actualidad política, y la actualidad política la marca usted con la entrevista del domingo.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«I acabo. Ens van dir que no es podia parlar el català en seu parlamentària, i el parlem perquè els hem forçat. Ens van dir que el Govern espanyol no podia fer la sol·licitud de l'oficialitat del català a Europa, i l'ha fet perquè els hem forçat. Ens van dir que no es podia fer una comissió d'investigació dels atemptats terroristes de Cambrils i Barcelona del 17 d'agost del 2017, i s'ha constituït la comissió d'investigació perquè els hem forçat. Ens van dir que la patronal catalana, la petita i la mitjana empresa, no podia ser als llocs de presa de decisió, i avui hi són i tenen veu i vot perquè els hem forçat. Han insultat amenaçat, perseguit i demonitzat el president Carles Puigdemont, van dir que no es podia negociar amb ell, i avui el necessiten. Avui hi negocien perquè els hem forçat. Ens van dir que no hi hauria amnistia, i avui tindrem amnistia perquè els hem forçat. I ens diuen que no hi haurà independència, i avui tenim més clar que mai que de vostès és de qui menys depèn. Depèn del poble de Catalunya.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para...
«Però no soc jo qui afirma tot això, que també. Ho diuen clarament les dades i les matemàtiques. Aquestes dades que vostès feien, ara fa poc, una competició a veure qui les havia fet créixer més per vergonya de tots. Per exemple, taxa d'emancipació juvenil: 32 % a Europa, la meitat a Espanya; la meitat. Risc de pobresa o exclusió social: 26 % a Europa, un 14 % més a Espanya. Taxa d'atur juvenil: 15 % a Europa, el doble de taxa d'atur juvenil a Espanya, la pitjor de tota la Unió Europea. Salari mig mensual dels joves: 1554 euros a Europa, un 33 % menys a Espanya. Taxa d'abandonament primerenc de l'educació: un 10 % a Europa, un 60 % més a Espanya. I podríem anar mirant indicadors i indicadors, i en tots ells passa exactament el mateix. Tot això, tot, és culpa d'anys i anys de governs de vostès, d'uns i dels altres, que han errat sistemàticament les seves polítiques; anys i anys que, a més a més, a casa nostra, a Catalunya, hem patit una pèrdua constant de capacitat dels joves, fruit de l'espoli que de manera constant han sotmès els reiterats governs de l'estat al nostre país, siguin els governs del Partit Popular, siguin els governs del PSOE o siguin els governs conjunts de SUMAR i el PSOE. Un espoli econòmic que, sumat a la infraexecució pressupostària reiterada, ha convertit a l'estat espanyol en la major amenaça pels joves catalans.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Senyor president, il·lustres senyories. Avui aprovarem la llei d'ensenyaments artístics un cop ha passat pel Senat. Aquesta llei ha de ser un pas endavant, sempre ho hem dit, i globalment pot ser una bona eina, a veure com s'aplica. Però anem al fons. Al final de tot hi ha les competències i una mica més. És un bon moment, doncs, és un bon dia per compartir una sèrie de reflexions profundes i serioses. La discussió i la redacció d'aquesta llei d'ensenyaments artístics torna a posar al descobert la gran evidència, el debat que la política no s'atreveix a fer. L'elefant que ocupa tot aquest hemicicle no és la clàssica equació entre dreta i esquerra com passa a qualsevol Parlament europeu. És una altra cosa. Aquí el gran tema és el conflicte no resolt Catalunya-Espanya. Som i representem nacions diferents, i no passa res, que en política tot s'hauria de poder resoldre. El debat pendent, insisteixo, profund i sensible, és entre mirades nacionals, i ho hem vist també en la redacció d'aquesta llei. I atenció, aquest és un debat, i ja ho vam dir en aquest mateix hemicicle, és un debat cultural que desborda les lectures apressades, per exemple, del resultat del 12M. I ho dic perquè ahir ens va estranyar l'alegria gairebé adolescent del senyor Pedro Sánchez, i això va per tots. Ni concòrdia ni la broma pesada del retrobament. Deixin de fer màrqueting i facin política, si us plau. Hi ha un problema greu, com dèiem. Tenim una mirada nacional, l'espanyola, que malgrat les bones paraules -de bones paraules n'hi ha moltes-, sempre busca com es pot imposar, peti qui peti, per sobre de les nacions d'un estat plurinacional. I ara em diran: 'No, això no és veritat, no és veritat'. Doncs sí que ho és, sí que ho és. Sí que és veritat que hi ha una idea d'Espanya, més o menys endolcida, que sempre vol passar per davant de Catalunya, cosa que també deuen patir els representants dels partits del País Basc i de Galícia.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para informar de las...
«Però anem als números, senyor Sánchez. Durant anys l'independentisme ha tingut una majoria a Catalunya, malgrat tota aquesta maquinària que han enfangat cada racó del país, amb la seva col·laboració també. Certament, i obro un parèntesi, el 155 que va imposar el senyor Rajoy no es va poder fer, però, sense el seu suport entusiasta, tant entusiasta que el seu delegat a Catalunya, el senyor Illa, considera que s'hauria d'haver aplicat molt abans. En tot cas, l'independentisme és avui la ideologia majoritària al Parlament de Catalunya. Estem d'acord, senyor Sánchez? El seu partit no té els vots per formar govern i vostè treu conclusions dels resultats electorals que se li poden girar en contra fàcilment. Ara vostès diuen que ha parlat la Catalunya plural, amb menys del 58 % de la participació. Quan la participació fregava el 80 % i l'independentisme era majoritari, allò no era la Catalunya plural, senyor Sánchez? Quan d'aquí a un temps, aviat o tard, hi torni a haver aquesta majoria independentista -que hi serà-, vostè reconeixerà que és la victòria de la Catalunya plural o això només passa quan el seu partit treu determinats resultats? Vostè ens té acostumats a confondre els interessos generals amb els interessos del seu partit o de la seva família. No hi ha hagut lawfare fins que han acusat a la seva dona i no hi ha Catalunya plural fins que no guanya el PSC, encara que lluny de la majoria.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Gràcies, presidenta. Bé, ho dèiem aquest migdia, que els temes polèmics són terrenys abonats a la demagògia, i avui hem vist tota una masterclass al respecte. El 7 de juny del 2022, en la presa en consideració d'aquesta mateixa iniciativa, els deia que totes les dones, totes les dones d'aquest hemicicle estem en contra de l'explotació sexual. Totes. Cap de nosaltres vol que una dona es vegi obligada a prostituir-se. Però també els deia que aquesta iniciativa de l'abolicionisme més punitiu no acabarà amb la prostitució, sinó que enviarà la que s'exercia en espais regulats, els coneguts de terceria locativa, a la clandestinitat, com va exposar en el seu informe Amnistia Internacional. Una regulació que pot portar les prostitutes que no formen part del proxenetisme coercitiu a posar en risc la seva integritat física no és una bona regulació. Una regulació que les empeny a exercir en el seu entorn familiar o veïnal, aprofundint en la seva estigmatització, no és una bona regulació. A més, dependran encara més de les màfies d'explotació sexual. Quan es legisla, s'ha d'analitzar molt i molt bé quines conseqüències poden tenir els canvis que es proposen. A la Comissió d'Igualtat ja hem tingut altres exemples d'efectes indesitjats en el passat, com amb la Llei orgànica de garantia integral de la llibertat sexual que, com recordarà segur tot l'hemicicle, va suposar la rebaixa de centenars de condemnes per agressió sexual, una llei que va sortir del Ministeri d'Igualtat d'Unidas Podemos, però també del Ministeri de Justícia del PSOE. A més, com vàrem dir també ara fa dos anys, què ha passat amb el consentiment? Parlen de llibertat sexual, defensen que només sí és sí, menys quan una dona adulta, de manera voluntària, tria exercir la prostitució. Aleshores, el seu consentiment no és vàlid. Aquí hem escoltat, des del Grup Socialista, que la prostitució és una violació previ pagament. Aleshores ens preguntem: com és que el feminisme socialista no ha proposat un canvi al Codi Penal per incloure la prostitució voluntària, per tant, consentida, en el delicte de violació? Ja els ho dic jo: perquè jurídicament no s'aguanta.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué planes tiene el Gobierno para pagar lo que corresponde a los catalanes?
«Gràcies. Des que vostès governen, senyora ministra, només han pagat als catalans una petita part d'allò que els correspon. El seu pla és seguir buidant les butxaques dels ciutadans de Catalunya per seguir omplint la butxaca de Madrid? Potser a vostè li semblarà que em faig pesada, perquè sempre li pregunto i li parlo del mateix, els quartos dels catalans, però fins que tots els ciutadans i empresaris de Catalunya no coneguin on van els seus diners i què passa amb els impostos que paguen, nosaltres ho seguirem recordant. Una gran part dels diners dels catalans es queden a Madrid. Això ho sabem. Una altra part es reparteix per les diferents comunitats autònomes, però quin és el seu criteri per repartir? Perquè els catalans són els qui paguen més impostos i els que reben menys a canvi. Una altra fuga dels diners dels catalans són l'execució dels pressupostos generals de l'Estat espanyol. Vostès ens diuen els hi donarem cent, però a l'hora de pagar només ens en paguen trenta-cinc o quaranta-dos. En canvi, a Madrid, 113, 179, 184. Per cada ciutadà de Catalunya vostès inverteixen noranta-cinc euros. Per cada ciutadà de Madrid, 309 . Vostès diuen que pagaran 176 milions d'euros per millorar l'estació de Sants a Barcelona, però no diuen que pagaran 650 milions d'euros per millorar l'estació d'Atocha a Madrid. Això són gairebé quatre vegades més. Els museus catalans han rebut zero euros, senyora ministra, del pressupost per la compra de béns per a les col·leccions, Madrid ha rebut el noranta-u per cent del total del pressupost. Quin pla té vostè per Catalunya, senyora ministra? I li seguiré preguntant fins que tothom s'adoni que el seu únic pla és seguir buidant les butxaques dels catalans.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la inseguridad ciudadana y a la ocupación ilegal...
«Moltes gràcies, senyora presidenta, senyories. Doncs Junts per Catalunya ja fa molt de temps que som ben conscients de les creixents expressions públiques i privades d'inseguretat a la nostra societat, a la societat catalana. I ens preocupa, i ens preocupa molt. Per això, perquè ens preocupa i ens preocupa molt, ja fa molts mesos que hi estem treballant per identificar-ne les causes, tots els factors que els afecten, que són múltiples i complexos, òbviament, així com les possibles solucions que es podrien esdevenir. Ens hem reunit i avaluat propostes amb múltiples experts policials, judicials, acadèmics, col·legis d'advocats, entitats jurídiques, etcètera. I ho hem fet així perquè pretenem evitar les típiques respostes rutinàries que poden ser molt visibles, com la que avui s'està plantejant, però que no afronten correctament el problema. Junts per Catalunya volem abordar, i ho fem, aquesta problemàtica amb rigor i amb ciència, i no amb intuïcions i, encara menys, amb demagògia. Volem ser rigorosos i efectius. Primer, perquè sabem que el dret a la seguretat s'erigeix com un dels més importants drets fonamentals de qualsevol persona, i que va lligat de forma indissoluble a la llibertat i a la dignitat de les persones. I, en segon lloc, també, i molt important, perquè si no som capaços d'abordar en aquesta cambra amb rigor i amb valentia el problema de la inseguretat ciutadana, el de les multireincidències, el de les ocupacions, estarem armant els postulats de l'extrema dreta, que són un llast per a qualsevol societat democràtica.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la conservación del lobo en España y su cohabitación con la ganadería...
«Per tant, som partidaris de configurar un model de gestió cinegètica que conciliï la protecció de les espècies en un equilibri, sempre inestable, sempre difícil, de l'activitat econòmica que es desenvolupa sobre el territori, i prevenir i controlar de manera eficient i sostenible els riscos i danys que genera el creixement descontrolat de la cabana cinegètica per tal de reduir els danys en la biodiversitat i millorar l'estat dels ecosistemes, prevenir i minimitzar els danys a l'agricultura i la ramaderia; millorar la convivència de la fauna salvatge amb les activitats i la població rural; prevenir els accidents de trànsit a les carreteres, protegir la salut pública i la salut animal, garantint els mínims contagis possibles de malalties entre els animals. Per tant, efectivament, com deia el portaveu del PNV, això no va de llop sí, llop no, i esperem que no vagi d'un pim-pam-pum bipolaritzat entre els dos grans partits polítics. És un problema real que cal afrontar. Nosaltres també votarem a favor d'aquesta iniciativa perquè les polítiques de protecció del medi i de les espècies no es poden fer des dels despatxos o des dels edificis públics allunyats del territori. S'han de fer amb la gent del territori, dialogant i parlant amb la gent del territori, la que viu al territori i viu del territori, amb diàleg i amb consens, avaluant les conseqüències de les decisions que es prenen i el seu impacte. Massa vegades això no ha estat així. I ho sap tothom. Per això també es manifestaven els ramaders i els pagesos. Cal millorar les polítiques de protecció de la fauna, perquè el resultat és prou conegut. Cada vegada hi ha més ossos, més llops, més senglars, més cabirols i cada vegada hi ha menys pagesos, menys ramaders i menys ramats pasturant les nostres muntanyes, i això són xifres que són una autèntica evidència. Alguna cosa està sortint malament.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Nosaltres mai votarem uns pressupostos generals de l'estat espanyol que no reverteixin aquesta situació absolutament injusta que pateix Catalunya per part de l'estat espanyol des de fa molts anys. I vostès ho saben. De fet, tothom ho sap, que no ho farem. Perquè les dades són, realment, no només injustes, sinó insultants. La mitjana d'execució de la inversió a Catalunya des del 2015 és només del 60,5 %. A Madrid, la mitjana és del 137 %. No estem parlant de poques dècimes, senyor Sánchez, estem parlant d'una diferència de més de 76 punts. Per tant, la realitat és que els catalans, els ciutadans de Catalunya són els que més paguen, però també són els que menys diners reben. Perquè, quan es tracta de defensar Catalunya, quan es tracta d'exigir que ens paguin allò que ens correspon, ni més, ni menys, allò que ens correspon, quan es tracta de defensar el compliment respecte a les infraestructures que són essencials, essencials pel progrés econòmic, social i també empresarial del nostre país, en definitiva, quan es tracta de Catalunya, el PSOE incompleix i la sucursal del PSOE a Catalunya calla i acata, i entre tots segueixen alimentant el que s'ha convertit en un forat negre, Madrid.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre una Estrategia Nacional frente a la soledad no deseada.
«Com sempre, tot molt subtil i fins i tot disfressat de bones intencions, però a la pràctica, un llop amb pell d'ovella que només pretén minorar fins a la desaparició les competències de la Generalitat de Catalunya. Per tant, si el PSOE o la seva sucursal catalana, el PSC, vol defensar aquesta legítima necessitat de protegir la gent de la solitud no desitjada, nosaltres també estem d'acord a fer-ho i defensar ho, i tant que sí, però facin-ho a on toca, facin-ho al Parlament de Catalunya, que és a on correspon. De fet, parlant d'on toca i de què toca, aquests dies vostès s'omplen la boca que ara toca Catalunya. Deixi'm dir-ho, afirmació inquietant, com si abans no toqués Catalunya, perquè estava potser castigada pel que havien votat els seus ciutadans, o en el futur pogués tornar-hi a no tocar, com si se'ls pogués tornar de nou a castigar, als seus ciutadans. Però la veritat és que tots sabem el que passa, quan vostès toquen Catalunya des del Govern de la Generalitat, més dèficit fiscal, menys competències i menys recursos per a Catalunya, i com van fer en el darrer tripartit, més factures pendents de pagar i un deute gegantí que encara arrosseguem ara. Talment com aquesta proposició, quan vostès proposen, sempre més Espanya i menys Catalunya. Moltíssimes gràcies.»