Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
83 declaraciones · página 1 de 3
-
Oriol Junqueras @junqueras· ERC ·
Enhorabona, Sebastià Alzamora, pel premi Lletra d’Or. Gràcies per fer de la poesia memòria viva, honorar les víctimes del franquisme i enriquir la nostra llengua. La cultura ens ajuda a recordar qui som i a construir un futur millor.Ver en X ↗ Ficha catalán
-
Esquerra Republicana de Catalunya (cuenta oficial) @Esquerra_ERC ·
Esquerra Republicana ens creiem la nació sencera i hem teixit acords al País Valencià i a les Illes Balears per estar presents a tots els racons del país. En aquestes eleccions es podrà votar Esquerra arreu on compartim una llengua i una cultura pròpia.Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Oriol Junqueras @junqueras· ERC ·
Feijóo vol liquidar una de les eines històriques i més exitoses per a la immersió a l’escola en català. PP i Vox són, doncs, la principal amenaça per a les nostres entitats, l’educació i l’autogovern. Esquerra Republicana serem el mur de contenció d’aquesta onada reaccionària. Defensarem la llengua, l’escola i el país. Aturar-los és a les nostres mans. naciodigital.cat/politica/feijo…Ver en X ↗ Ficha catalán
-
Esquerra Republicana de Catalunya (cuenta oficial) @Esquerra_ERC ·
Per la sobirania. Per la llengua. Per les nostres institucions. Pel finançament. Pel dret a decidir. Per l'habitatge. Pel treball digne. Per tot això i més. Sempre hi som! 9 d'octubre. Diada del País Valencià! @Esquerra_Erpv @PauVilassar @evabaror @domenec_faura @marc_martinez6 @jmreniuVer en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Elisenda Alamany @Elisendalamany· ERC ·
El català té un repte: el món digital. Si avui no és una llengua d’ús a les xarxes i les plataformes, no és per una qüestió tècnica, sinó empresarial. Si les grans plataformes volen operar aquí, el català hi ha de ser. Gràcies, @accentobert_, per aquesta tasca tan necessària.Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la gestión del Ministerio de Defensa durante la...
«Presidenta, senyories, estimat col·lega del PP, Enrique Núñez, amb qui vaig tenir el goig de compartir el curs del CESEDEN. Mirin, la moció que porta al Grup Popular aquí parteix d'enfocar la qüestió de Ceuta des del punt de vista de les forces armades. Bé, i això avui és notícia, perquè no sé si la cambra sap i no sé si les senyories del PSOE saben que la ministra de Defensa, senyora Margarita Robles, ha decidit remetre a la Fiscalia i al jutjat de guàrdia de Ceuta les denúncies d'Amnistia Internacional sobre l'actuació d'alguns militars contra alguns migrants. Jo dic bravo per la ministra Robles. Espero que surti més viva que de la qüestió del CNI, d'aquest tema. També la ministra Robles, senyor Núñez, ha demanat el mando de operaciones que investigui i depuri responsabilitats si cal. Em vaig auto traduir per aquells que no escolten quan parlem una llengua oficial de l'Estat. Presidenta, señorías, querido colega del PP, Enrique Núñez, con quien tuve el placer de compartir un curso del CESEDEN, la moción que nos trae hoy el Grupo Popular parte de enfocar la cuestión de Ceuta desde el punto de vista de las Fuerzas Armadas. Y eso hoy es noticia, porque no sé si la Cámara sabe -y no sé si sus señorías del PSOE saben- que la ministra de Defensa, la señora Margarita Robles, ha decidido remitir a la Fiscalía y al Juzgado de Guardia de Ceuta las denuncias de Amnistía Internacional sobre la actuación de algunos militares contra algunos migrantes. Y yo digo: ¡bravo por la ministra Robles! Espero que salga más viva de este tema que de la cuestión del CNI. Asimismo, la ministra Robles, señor Núñez, ha solicitado al mando de operaciones que investigue y depure responsabilidades si fuera necesario. Me voy a autotraducir para quienes no escuchan cuando hablamos una lengua cooficial del Estado:»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso.
«Les esmenes de VOX ni tan sols parlen del reglament. Parlen, una vegada més, de la seva obsessió per uniformitzar l'Estat. Els incomoda que existeixin llengües diferents. Els incomoda que hi hagi nacions que reivindiquem la nostra identitat. Els incomoda que hi hagi pobles que vulguem decidir el nostre futur. En definitiva, els incomoda la llibertat quan no coincideix amb la seva manera d'entendre Espanya. El seu projecte és molt senzill una sola llengua, una grande i libre, i obligats a sentirnos espanyols. Encara que no vulguem. A vostès els obsessiona que posa el DNI, a nosaltres ens preocupa que posa a la nòmina el rebut del lloguer o la factura de la llum. A vostès els agrada que al DNI hi digui Espanya, a nosaltres ens preocupa que hi hagi famílies que, tot i que portin el mateix DNI que vostès, no poden pagar el lloguer, no arriben a finals de mes o han de marxar del seu poble perquè no hi ha oportunitats. Aquesta és la diferència entre vostès i nosaltres. Vostès fan de la identitat una imposició, nosaltres la defensem com una llibertat. Vostès volen que tots acabem sent iguals, nosaltres volem que tothom pugui ser diferent. Que cadascú pugui parlar la seva llengua, que cada poble pugui preservar la seva identitat, que cap territori sigui tractat com una perifèria condemnada per a sempre les inversions d'un estat que mai arriben. Perquè aquesta és també la seva manera d'entendre l'Estat, un Estat radial centralista on tot passa per Madrid i on massa sovint els territoris només existeixen quan toca demanarlos sacrificis. Nosaltres defensem exactament el contrari, defensem que Catalunya, Euskadi i Galícia i la resta de les nacions i territoris siguin representats en la seva diversitat. També el País Valencià, aquest País Valencià que vostès tenen tan tremendament ofegat. Defensem que la democràcia no consisteix a uniformitzar la societat, sinó a donar veu a totes les realitats que la conformen. I és precisament això el que fa aquesta reforma. Més pluralitat, més representació, més qualitat democràtica. Per això, aquesta iniciativa ha estat impulsada per diputats i diputades de diferents espais polítics, perquè entenem que defensar els drets parlamentaris és defensar també la qualitat democràtica de les institucions.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2026, de 16 de junio, de medidas para garantizar la prestación del servicio público...
«Entenem que el Govern, en aquest cas, ha utilitzat un instrument d'urgència, el decret llei, que sempre és un instrument discutible, perquè calia actuar abans de l'aprovació de comptes el primer semestre de l'any 2026 i perquè l'absència d'aquella cobertura hauria comportat un perjudici greu per al servei públic. No obstant, senyor ministre, seguirem vigilants perquè les mesures adoptades siguin proporcionals i no esdevinguin una porta oberta per a intervencions que minvin l'autonomia editorial i la independència d'aquest servei públic. Però, atenció, senyories, especialment senyories del PSOE, seria bo que es busqués una solució generalitzable també per a altres mitjans de caràcter anomenats autonòmics o local. Reclamem amb fermesa que aquesta mesura també s'adopti per a aquells casos en què mitjans autonòmics o locals tenen dificultats similars. En particular, senyor ministre, parlo dels mitjans que depenen de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, singularment, TV3 i Catalunya Ràdio, que reflecteixen també la nostra realitat i són un mitjà robust. Els mitjans TV3 i Catalunya Ràdio tenen també costos derivats de decisions tributàries o judicials sobrevingudes. I, per tant, estan en un problema que podríem dir equivalent. TV3 i Catalunya Ràdio són institucions fonamentals per a la llengua, la cultura i la informació pròpia de la nostra nació. La seva estabilitat financera no és només una qüestió tècnica. És una garantia perquè la ciutadania tingui accés a continguts de qualitat en català, a informació de proximitat i a espais que promoguin el debat públic i la cohesió social. El paper que fa TV3 o Catalunya Ràdio no és un paper afegit o sobrevingut. És un mitjà que articula la conversa social a Catalunya i, per tant, demanem, senyor ministre, que aquesta mesura sigui també contemplable en altres àmbits. I demanem des d'aquí també que la Generalitat i les administracions corresponents treballin amb el Govern de l'Estat i amb els agents implicats per establir mecanismes de compensació i protecció similars als que aprovarem avui, o que intentarem aprovar.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2026, de 16 de junio, de medidas para garantizar la prestación del servicio público...
«Bona tarda, president. Senyories. Aquest reial decret respon a una necessitat clara, concreta i urgent, que és, com s'ha dit, garantir la sostenibilitat econòmica de la corporació RTVE, davant la incertesa generada per litigis i per la interpretació i ocasional canvi de doctrina tributària que poden deixar determinats impostos suportats per Radiotelevisió Espanyola, sense deducció. Aquesta situació, senyor ministre, si no es tracta, com vostè ha dit, posa en risc l'equilibri patrimonial de la corporació i, en conseqüència, la continuïtat del servei públic que presta. No serà per nosaltres que això no tiri endavant. Tenim clar el servei que presta Radiotelevisió Espanyola i els seus professionals. Recordem també el centre de producció, important, de Sant Cugat a Catalunya i el canal La 2 Cat, important també per a la difusió de la llengua catalana. Bo i més senyories, en un moment en què hi ha una gran preeminència de les notícies falses i les postveritats. Tres punts faran que el nostre grup voti a favor d'aquest reial decret. En primer lloc, la defensa del servei públic i la pluralitat. La mesura preserva l'existència d'un mitjà públic important, capaç de garantir pluralitat d'informació, espais culturals i continguts en totes les llengües oficials. A Catalunya sabem bé la importància d'un espai mediàtic que reconegui i faci visible la nostra llengua i la nostra realitat. Una corporació econòmicament sanejada és també una garantia que aquestes realitats no quedaran relegades per criteris mercantils. En segon lloc, senyor ministre, votarem a favor per la seguretat jurídica i la previsibilitat financera. La inclusió d'un mecanisme de compensació davant circumstàncies sobrevingudes, com sentències o resolucions que alteren la deducció d'impostos, aporta previsibilitat comptable i evita que la gestió ordinària hagi de carregar amb riscos extemporanis que no depenen de l'activitat normal de la corporació. Això facilitarà una gestió més eficient i evitarà tensions en la plantilla i en la programació. I en tercer lloc, senyories, votarem a favor perquè entenem que és una mesura proporcional i adequada i que arriba en un moment urgent.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso.
«I pel que fa a l'esmena de VOX, cal dirho amb tota claredat: és una esmena que no té res a veure amb l'objecte d'aquesta reforma. Nosaltres parlem de drets de representació parlamentària i VOX aprofita aquest debat per tornar a qüestionar la pluralitat lingüística de l'Estat. La llengua catalana, basca, gallega no són un problema per a la democràcia. El problema per a la democràcia són vostès, són les senyories de VOX, perquè les llengües formen part del patrimoni col·lectiu i són llengües oficials reconegudes per l'ordenament jurídic. Permetre que es puguin utilitzar en aquesta cambra no divideix ningú. Al contrari, és una expressió de respecte a la diversitat lingüística que existeix a la societat que representem. Senyories de VOX, que viuen anhelant tornar al passat més fosc d'aquest Estat, la fortalesa d'una democràcia no es mesura per la seva capacitat d'uniformar, com volen fer vostès, sinó per la seva capacitat d'aglutinar la diversitat. I aquesta reforma la vam presentar conjuntament diputats i diputades de diferents espais polítics i -?ojo!- també de diferents llengües. Parlàvem diferents llengües, però vam ser capaços d'entendre'ns. Ves per on! Allò que vostès pensen que no pot passar mai. Perquè entenem que defensar els drets parlamentaris és també defensar la qualitat democràtica de les institucions.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley del Cine y de la Cultura Audiovisual.
«Toca definir de manera més blindada la definició de productora independent. Com s'ha dit, aquest és un tema central d'aquest projecte de llei i aquest és un altre punt històric. Esquerra volem evitar que la categoria de productor independent sigui capturada per empreses vinculades sobretot a grans grups televisius, plataformes o capital sense arrelament territorial. Dit d'una altra manera, que no ens colin bou per bèstia grossa. La crítica ve de lluny. A la llei de l'audiovisual que el PSOE i el PP van tancar amb una definició enganyosa, una definició que Esquerra va considerar ja en aquell moment feta a mida dels grans operadors. Alerta amb això! Intentarem que els ajuts públics -i això és cabdal i és estratègic- no acabin en mans dels grans grups exclusivament, perquè altrament hauríem fet una llei que no serviria per la vitalitat bàsicament d'un sector on bona part de la nova creació ve d'instàncies petites o mitjanes. Les ajudes han d'anar a productores independents, reals, distribuïdores, sales petites, projectes en llengües pròpies, col·lectius de dones, de joves i talent emergent. És a dir, que els diners públics serveixin per corregir els desequilibris que genera una visió massa depredadora del sector i que serveixi per reforçar el paper dels actors i d'aquells que, en aquest moment, volen sortir a oferir noves propostes. La llei és un reconeixement, una oportunitat de reconeixement real del caràcter plurilingüe i plurinacional de l'Estat. Ministre, vostè ho sap. Aquesta llei ha de deixar de tractar el castellà com l'única llengua cultural per defecte. Ens creiem o no ens creiem que aquest és un estat pluricultural? Les nostres esmenes introdueixen de manera recurrent que les llengües oficials diferents del castellà, les reconegudes estatutàriament, siguin i tinguin un valor igual que el castellà.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley del Cine y de la Cultura Audiovisual.
«Bé, en el tràmit d'esmenes caldrà escoltar atentament el sector, com s'ha dit, i en aquest sentit, Esquerra ja ho hem fet. Som amatents a les necessitats i les demandes de les indústries audiovisuals i hem incorporat molts elements que ens han vingut dels creadors i de les indústries. Com s'ha dit, d'aquesta llei depèn la dotació mínima i estable per a l'audiovisual en català, eusquera i gallec. Aquesta ha estat una de les batalles centrals del nostre grup, que hem reclamat que el fons per a llengües diferents al castellà no depengui de la voluntat política de cada moment, sinó que tingui una aportació mínima garantida, com a mínim un 10 % del Fons de Protecció a la Cinematografia i l'Audiovisual. Entenem que aquests fons s'han de transferir íntegrament als organismes competents de les comunitats autònomes i han de ser aquestes, naturalment, que la gestionin d'acord amb les seves competències. Esquerra vol, i així ho ha parlat amb el Ministeri, que la llei serveixi per normalitzar la presència del català en tota la cadena d'audiovisual, distribució, producció, exhibició, promoció i accés als continguts. No n'hi ha prou amb produir en català. Cal garantir clarament que les obres arribin a sales, plataformes i circuits de difusió. Defensem que, quan ja existeixi una versió catalana doblada, subtitulada o original, aquesta no quedi invisibilitzada, perquè altrament el que es fa és castigar el públic i arraconar la llengua.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley del Cine y de la Cultura Audiovisual.
«Bona tarda, president, senyories. Com ja s'ha dit des d'aquest faristol, és importantíssim que aquesta llei entri en una realitat efectiva després d'un bloqueig incomprensible de fa molts anys; un bloqueig que ha fet mal al sector i que fa mal al públic. El grup d'Esquerra ho plantegem com la continuació d'una feina que ja va començar amb la Llei de l'audiovisual, on vam abocar molts recursos polítics, sovint totalment en solitud i rebent moltes crítiques. El nostre objectiu és clar: el futur de la llengua no es juga només en l'administració, en el funcionariat, en l'espai del carrer, es juga sobretot en el món de la cultura i en les indústries culturals. I, en aquest sentit, l'audiovisual, tant a les sales com en plataformes, és una aposta estratègica. Només salvarem la llengua si també som presents allà on la indústria és potent. A més a més, com ja s'ha dit, vivim un moment de canvi bàsic en el món de les indústries culturals. Els reptes són enormes, no només per l'emergència de la intel·ligència artificial, sinó també pel canvi en els hàbits i els usos i consums del públic. Vull dir, però, que el cinema català -en aquest sentit, podem felicitarnos- viu un moment molt important i en aquest sentit li voldria dir a les senyories de VOX que si volen veure bones pel·lícules en català es trobaran. Esmentaré una que ha estat molt celebrada pel públic i molt premiada: Alcarràs. No cal que vagin a escoltar pel·lícules en llatí o arameu, en trobaran en català. I, de fet, ja que les senyories de Vox són taurins, els puc recomanar una pel·lícula d'un gran realitzador català, Albert Serra, Tardes de soledad, on es parla dels toros.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre medidas para combatir los discursos de odio en el deporte español.
«I aquest any hem continuat acumulant exemples. L'ex àrbitre internacional Xavier Estrada Fernández denunciava públicament l'existència de catalanofòbia dins l'arbitratge espanyol. Poc després es coneixia la sanció a un col·legiat per comentaris catalanòfobs dirigits contra ell. També aquest any s'ha denunciat la censura de símbols catalans als Jocs Olímpics d'Hivern. I seguim. Fa només unes setmanes, el porter d'Algesires es dirigia als jugadors de l'Europa amb una frase plena d'odi: 'Morireu tots sent espanyols'. La setmana passada vam poder veure un vídeo gravat des de dins de l'autobús del Real Madrid Castilla, arribant al camp del Sabadell, amb els jugadors a crits de 'hijos de puta catalanes de mierda'. I això només són uns exemples, perquè tinc poc temps, però són il·lustratius i reveladors, episodis diferents en moments diferents i protagonitzats per persones diferents, però tots compartint una mateixa lògica: convertir una llengua, una cultura o una identitat en objecte de menyspreu. Els exemples que he exposat són casos vinculats a la catalanofòbia, sí, però aquesta esmena no neix d'una realitat concreta amb la comunitat catalana. Neix de la convicció que qualsevol forma de discriminació mereix el mateix rebuig. I passa també amb els jugadors i jugadores basques i gallegues en les estructures actuals. La institució ha de garantir, també en l'esport, que tothom pugui viure en la seva llengua i la seva identitat cultural amb plena normalitat.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre medidas para combatir los discursos de odio en el deporte español.
«Bé, gràcies, president. Vull començar pel final. Compartim completament l'objectiu d'aquesta iniciativa. Els discursos d'odi no poden tenir cabuda en l'esport i hem de treballar per acabar amb ells. Però si volem combatre l'odi, hem de combatre totes les formes d'odi i hem de ser capaços de reconèixerles totes. És per això que hem presentat aquesta esmena, amb la qual volem incorporar explícitament la discriminació i l'estigmatització per motius lingüístics o culturals. I ho fem perquè sabem de què parlem, perquè ho hem patit massa sovint, també en l'àmbit de l'esport. I parlaré de fets. L'any 2010, un periodista català va formular una pregunta en català després d'un partit de la selecció espanyola. La resposta de Sergio Ramos va ser: 'Que responda en andaluz también, si quieres', una llengua oficial d'aquest estat era ridiculitzada públicament. L'any 2016, durant el Mundial de Trail Running, l'atleta Núria Picas denunciava que no li permetien exhibir la senyera. Aquell mateix any, en un partit entre l'Atlètic de Madrid i el Barça, es van sentir càntics de 'puta Catalunya' des de la graderia. No anaven dirigits a un jugador ni a un equip. Anaven dirigits a una comunitat sencera. L'any 2017 el Club Futbol Reus denunciava públicament el que considerava un tracte discriminatori envers el futbol català. Ho feia alertant d'un possible tracte de favor i d'una dinàmica que, segons el club, perjudicava els equips catalans. 2019, Pep Lluís Martí es convertia en un protagonista d'una polèmica simplement per respondre en català durant una roda de premsa. Parlar la seva llengua es va convertir en notícia. El febrer del 2024, a Mallorca, un entrenador era expulsat arran d'un incident relacionat amb l'ús del català durant un partit de futbol base, donant un exemple pèssim als nens. Pocs mesos després, un jugador del Còrdova protagonitzava comentaris catalanòfobs que durant la celebració de l'ascens de Còrdova al camp del Barça Atlètic. Desembre del 24, el Nàstic de Tarragona es convertia en el primer club de l'Estat que presentava una querella criminal contra un àrbitre, un fet extraordinari que va tornar a situar sobre la taula el debat sobre els perjudicis i els tractes discriminatoris en l'àmbit esportiu.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el 40 Aniversario de España en la Unión Europea.
«La Plataforma por la Lengua, Plataforma per la Llengua, denunciaba esto hace poco. Europa puede ser otra cosa porque es, básicamente, una Europa de los pueblos, como comentaba el compañero Iñarritu. Permítanme que les recuerde lo que decía un sabio, George Steiner, no independentista catalán, sobre las lenguas. Decía Steiner: No hay lenguas pequeñas; cada lengua contiene, expresa y transmite no solo una carga de memoria singular de lo que se ha vivido, sino también una energía evolutiva de su futuro, una potencialidad para mañana. La muerte de una lengua es irreparable y hace que se reduzcan las posibilidades del hombre. Y añadía Steiner con su lucidez: Europa, sin duda, morirá si no lucha por sus lenguas, por sus tradiciones locales y por sus autonomías sociales. En definitiva, se olvida de que el diablo está en los detalles. Otra cosa importante es que hay que ir hacia una mayor integración del mercado interior en la economía, en la seguridad y en la defensa. Europa tiene que consolidarse como un espacio, señorías, verdadero de defensa democrática, ante unos Estados Unidos en manos de una Presidencia absolutamente autoritaria y de una China que no es precisamente, lo sabemos muy bien, una democracia. Europa debe tener siempre voz propia en los desastres que estamos contemplando cada día, desde Gaza a Sudán; o un hecho que sucede a las puertas de la Europa unida y que, de hecho, es Europa, el hecho de la guerra de Ucrania, fruto del imperialismo ruso.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el 40 Aniversario de España en la Unión Europea.
«Plataforma per la Llengua denunciava fa poques setmanes aquesta realitat. Europa vol ser una altra cosa, perquè també és bàsicament una Europa dels pobles. Com comentava el company Iñarritu. Permetinme que els recordi el que deia un savi, George Steiner, -per cert, no independentista català- sobre les llengües. Deia Steiner: 'No hi ha llengües petites. Cada llengua conté, expressa i transmet no solament una càrrega de memòria singular d'allò que s'ha viscut, sinó també una energia evolutiva del seu futur. Una potencialitat per demà. La mort d'una llengua és irreparable i fa minvar les possibilitats de l'home'. I afegia Steiner amb la seva lucidesa: 'Europa, sens dubte, morirà si no lluita per les seves llengües, per les seves tradicions locals i les seves autonomies socials. En definitiva, si oblida que Déu està en el detall'. Un altre punt important és anar a una major integració del mercat interior en l'economia, en la seguretat i la defensa. Europa s'ha de consolidar senyories com un espai veritablement de defensa democràtica davant uns Estats Units en mans d'una presidència absolutament autoritària i una Xina que no és exactament, ho sabem molt clar, una democràcia. Europa ha de tenir sempre una veu pròpia en els desastres que estem contemplant cada dia. Des de Gaza al Sudan o un fet que passa a les portes de l'Europa unida i que, de fet, és Europa. El fet de la guerra d'Ucraïna fruit de l'imperialisme rus.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el 40 Aniversario de España en la Unión Europea.
«Presidenta, senyories, bona tarda. La Unió Europea és una idea potent i brillant que ha esdevingut una realitat, hem de dirho, de tonalitats diverses; de blancs i negres, de clarobscurs. Deia Jorge Semprún que la construcció europea era una hermosa aventura. I deia un altre savi que Europa sempre està en construcció. Hem de remarcar una dada: Espanya va entrar a la Unió Europea fa 40 anys, però la vocació europea de Catalunya és antiga. És anterior a aquesta fita. Nosaltres som europeistes perquè som catalanistes i som catalanistes, perquè el nostre horitzó sempre ha estat Europa i el món. Avui és un moment per subratllar, com feia el senyor Montávez, que la Unió és un exemple únic de construcció de pau, de governança compartida i de cessió de sobirania per al bé comú. Val la pena recordarho, malgrat tot. Per exemple, la justícia europea ha estat un dels pocs contrapesos que hem gaudit davant el lawfare contra el sobiranisme a Catalunya. Un altre exemple, la regulació laboral o la de l'espai digital a la Unió és pionera i ha portat molts avenços a l'Estat. Qualsevol persona que ve de fora de la Unió i compara aquest espai ho valora. Però hem de dir que la Unió Europea té molts espais de millora. En repassaré alguns. Per exemple, el reconeixement de la seva diversitat interna, que té a veure amb la crisi d'identitat de la mateixa Unió. Europa serà més Europa si reconeix la seva diversitat, on és clau, per exemple, la qüestió de les llengües, el català, l'euskera i el gallec que busquen l'oficialitat. Estem parlant d'una llengua, en el cas del català, que té més parlants que moltes llengües d'estats membres de la Unió. L'Estat espanyol ha d'implicarse més, senyories del PSOE, amb el seu joc diplomàtic per aconseguirho. I senyories del PP, no posin tants pals a les rodes perquè és una jugada curta i, com vostès dirien, provinciana.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente referida a la política del Gobierno en materia educativa.
«Les polítiques educatives, com hem dit mil vegades, funcionen millor, com tantes altres, quan es dissenyen des de la proximitat, amb el coneixement de la realitat social, lingüística i territorial del país. Qualsevol proposta sobre l'etapa 03 ha de partir del respecte a les competències del nostre país i de la resta de territoris, amb la voluntat de cooperar i no d'imposar models uniformes. Avui, el professorat català també, altra vegada, no només el de 03, sinó tot, està mobilitzat, ja no pot més, ha dit prou. Quan el professorat s'atura, no està defensant privilegis, està defensant l'escola pública, la qualitat educativa i el futur dels nostres nens i nenes. I la situació ara mateix és clara. Les plantilles estan tensionades, les ràtios són elevades, és impossible fer front a la inclusió. Hi ha manca de recursos i massa burocràcia. Quan parlem d'educació, parlem de cohesió social i de drets, però inevitablement també parlem del país. I és per això que parlar d'educació i no parlar de llengua és deixar incompleta la defensa de l'escola pública catalana. El català és una eina de cohesió social i d'igualtat d'oportunitats. És la llengua vehicular i d'acollida del sistema educatiu del nostre país. El model d'escola en català ha estat i és clau per garantir que tot l'alumnat, vingui d'on vingui, comparteixi un marc comú i tingui les mateixes oportunitats en el futur. I, malgrat això, a Catalunya el nostre sistema educatiu segueix patint ingerències i judicialització. No els deixarem que acabin amb la immersió lingüística. Esquerra Republicana tenim molt clar quin és el model que volem. Un model que no és un model improvisat, sinó que respon a la nostra manera d'entendre el país. Un sistema educatiu públic, en català, de qualitat, equitatiu, arrelat al territori i capaç de garantir l'èxit de tot l'alumnat. L'Educació ha de ser una eina de justícia social i de cohesió, que superi la segregació i que situï la inclusió, la coeducació i la igualtat d'oportunitats al centre de totes les polítiques educatives. Dignificar l'educació vol dir garantir que els nostres docents tinguin tots els recursos i totes les eines per poder desenvolupar la seva feina. I des d'Esquerra Republicana sempre serem la garantia de la defensa dels serveis públics i essencials. Per això hem pactat un increment de 500 milions d'euros addicionals als pressupostos de la Generalitat per a l'any que ve, perquè el Govern del president Illa ja no tingui cap més excusa i faci cas d'una vegada per totes a les reivindicacions dels mestres i les mestres que avui omplen els carrers del nostre país.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo piensan garantizar que haya suficientes médicos en el sistema público de salud?
«Miri, avui en realitat, m'hauria agradat que aquesta pregunta l'haguessin pogut contestar dues ministres del Govern. Vostè i la ministra d'Universitats. I és que, miri, a Tarragona l'última promoció de metges que es va graduar, només un era de Tarragona, només un. Ara mateix vivim una situació absolutament dantesca en matèria de sanitat a Catalunya. Mentre el sistema sanitari públic no té capacitat per cobrir les places necessàries amb metges del país, hi ha molts i moltes estudiantes catalanes que no poden accedir a places de les nostres universitats perquè altres estudiants, que al seu torn estan en la mateixa situació que tampoc volen marxar de casa seva, però tenen la mateixa problemàtica, ocupen les places dels centres catalans. Mentre tenim problemes molt greus perquè els pacients catalanoparlants siguin atesos en la seva llengua, no hi ha manera que els i les estudiants del nostre país puguin accedir a estudiar i exercir a casa seva. Ara mateix, algunes universitats catalanes estan ocupades per un 70 % d'estudiants que només estan de pas, i un estudi elaborat pel Departament de Salut del 2024 subratllava que les persones que s'han graduat en Medicina els últims anys, només el 50 % eren d'origen català. Tot això, és cert, és conseqüència d'un districte universitari únic que sé que no depèn del seu ministeri, però que no beneficia a ningú. Miri, a Catalunya aquest sistema és un desastre i des d'Esquerra Republicana li exigim al seu Govern que canviï aquest model. Un model que, per altra banda, també és un problema a Madrid, a la seva comunitat, per exemple, no entenc per què hauria de ser tan complicat canviarlo. Cal garantir que els i les joves que volen seguir a casa seva, sigui on sigui casa seva, ho puguin fer. Que puguin estudiar i treballar al seu territori, que puguin quedarse a viure a la seva ciutat o al seu poble i que no hagin de desplaçarse, si no ho volen, a una altra comunitat en una etapa tan important com la universitària.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para documentar el "bibliocausto español" y reconocer el compromiso con la cultura...
«La memòria, senyor Lamuà, és una cosa que ha d'abraçar molta gent. I està bé que l'anem fent a trossos, però estaria bé recordar que, si ara ho anem fent així, és perquè la llei de memòria, la llei de memòria, potser, com va dir Esquerra Republicana al seu dia, es una llei incompleta, és una llei que té molts buits i és una llei que he oblidat masses col·lectius. Deixin-me que recordi, a propòsit de la memòria, el recent traspàs d'una lluitadora catalanista, Blanca Serra. Blanca Serra va ser torturada a Via Laietana com altres ciutadans sota el franquisme. La fiscalia li va reconèixer, finalment, que havia estat torturada, però va arxivar el cas. Per què va arxivar el cas, senyor Lamuà? Perquè no es podien perseguir aquells torturadors. Per tant, no ens fem trampes amb la memòria. Està bé recordar, està bé commemorar, però hem d'arribar fins al fons perquè si no avui, 14 d'abril, el joc de miralls ens esclatarà a la cara. Ens esclatarà a la cara perquè encara hi ha escàndols i l'escàndol és aquest que els vells torturadors se n'han anat molts d'ells a la tomba i d'altres directament a casa sense haver pagat. Quan parlem de memòria parlem del passat, però sobretot parlem del present. Deixi'm recordar un altre nom, perquè la memòria són noms, són persones concretes, no són abstraccions. El nom d'un activista, editor i llibreter, Joan Ballester Canals, un patriota, un home que se la va jugar. Se la va jugar per vendre llibres prohibits, per defensar la llengua des d'una llibreria, perquè ara potser una llibreria segueix sent un lloc de llibertat, però sota el franquisme havia de ser un lloc de lluita, una trinxera, un lloc de combat.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica sobre la regulación del uso de velos integrales y la delegación en la...
«I la tercera prèvia que volia fer és la incoherència -i s'hi ha referit la meva companya anterior- respecte de presentar una cosa que barreja, per una banda, la delegació de competències i, per l'altra banda, la prohibició del vel integral en espais públics i allà on es consideri oportú. Mirin, això té molt mala fe. I jo, de les poques coses que en política no perdono, és la mala fe. Porten tres anys parant coses com pujades de pensions, prohibició de desnonaments, perquè barrejaven coses. I ara vostès aquí porten una cosa que deuen pensar que per nosaltres és una trampa. Perquè, com va Esquerra Republicana de Catalunya a votar en contra d'una delegació de competències quan el que volem és la delegació màxima, és a dir, un estat propi? Doncs miri, sap què? No li donarem suport, perquè això no és política. Això el que estan fent són titulars. Volen acabar dient: 'VOX i el PP ens han votat en contra per la delegació de competències i PSOE i SUMAR ens han votat en contra, perquè afectem els drets fonamentals', com bé assenyalava el diputat del PNB. 'Som els únics que defensem'. No, no. És que no tenen cap intenció de que res d'això tiri endavant. Ens ho porten aquí per fer bullir l'olla. Ens ho porten aquí per marcar el seu camp d'actuació com si fossin -ja m'ho permetran, no s'ho prenguin al peu de la lletra- uns gossos marcant el territori: 'Aliança Catalana, que nosaltres estem tant contra els musulmans com vosaltres i som els de sempre'. Bé, vostès faran, però, la irresponsabilitat que representa, després d'haver fet aquest debat ara fa dues setmanes, tornar-lo a portar aquí és tanta que els puc dir que a mi em sap molt de greu. Em sap molt de greu perquè l'antiga Convergència, que eren uns opositors polítics meus, teníem molts punts de connexió amb determinades coses, amb una determinada visió, a vegades del país. I vostès ho estan trencant tot, perquè fent això normalitzen el marc de l'extrema dreta. Tenen raó, però això no és que la dreta, una dreta moderada i una dreta raonable agafi aquest marc. No, no. Això és que ens desapareix la dreta del país i se'n van a ser directament extrema dreta. A veure de qui tenen por? He estat tota la Setmana Santa, jo i els meus companys que estem tots al territori, passejant per tot Catalunya i els asseguro els asseguro que, llevat del Passeig de Gràcia, que totes elles entren a Calvin Klein o a Santa Eulàlia o a les botigues més cares Chanel, Massimo, eh?, excepte al passeig de Gràcia, la presència de burques i hijabs és anecdòtica. Existeix, sí, no ho negaré, però és anecdòtica. Per tant, quina és la finalitat d'aquesta proposició enverinada? Quina és la finalitat? Quina por tenen, de qui està venint? Quina intenció tenen de país nou? Vostès creuen realment que les dones que arriben a aquest estat o si volen, al nostre país, a Catalunya, després d'una immigració, sigui per raons de guerra, sigui per raons econòmiques, en un país desconegut, amb una llengua desconeguda, amb uns costums desconeguts, a més a més, es converteixin en el cos de la discussió política? Encarnin l'alteritat del que els que estem aquí sentim respecte a la por que ens fan els altres? Perquè al final tot és una qüestió de por i la por no es combat d'aquesta manera. La por es combat donant temps i explicant que tenen els mateixos drets i les mateixes han de tenir les mateixes oportunitats, cosa que ara no es compleix. Es construeix a partir de treballar tots plegats i, si les deixen tancades a casa, no ho aconseguirem mai. Es construeix a través de la mediació, del coneixement dels uns i dels altres, de la posada en comú de maneres de veure la vida. La violència que estan exercint sobre els cossos d'aquestes dones no té perdó. No el té, perquè és violència masclista. I ja em perdonaran! I molta explicació masclista, molta explicació de defensa dels drets de les dones, però el que comportarà és que tot de dones perdin drets. I quan el resultat és aquest, és que la mesura és inoportuna. És que la mesura no tocava.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«I ara un punt també, de fet, hi perdré poc, perquè els 12 minuts que ha emprat el representant de VOX els obviaré directament. Perquè algú que és capaç de negar que el sol surt cada dia, malgrat que ell i els seus viuen cada dia de cara al sol, deixi'm dir que no mereix que hi perdem ni tan sols un minut. Perquè mirin, si obrim la porta a castellanitzar topònims oficials segons el gust ideològic del moment, doncs potser demà podrem fer el contrari. És un exercici interessant. Imaginin-se per un moment que decidíssim aplicar el mateix criteri però a l'inrevés. Aleshores potser hauríem de començar per parlar a veure Saragossa de l'Ebre, en comptes de Zaragoza. Sona bé, eh? Aquesta mola molt: Nova York del Manzanares per referir-nos a la capital del Reino. No sé què li semblaria la senyora Ayuso. Sant Jaume de Compostel·la -amb ela geminada- o per exemple, Vall d'Olit, que sona prou catalanitzat, Vall d'Olit amb de, apòstrof -això, el dia que vulguin els hi expliquem, què vol dir un de, apòstrof- o Burgos de la Plana o Múrcia de Segura. És a dir, és absurd, oi? Oi que és absurd, eh que és ridícul? Doncs bé, això és exactament el que vostès estan fent amb Eivissa. Els topònims oficials no són un caprici ideològic, senyories, són ni més ni menys que el resultat de la història, que el resultat d'una llengua, i sí, que el resultat legal vigent. Així de clar, així de simple i així de diàfan. I sí, l'illa es diu Eivissa, no perquè ho digui un partit polític, no perquè ho digui Esquerra Republicana, sinó perquè ho diu la llei, però sobretot ho diu la gent que hi viu i la gent que coneix i estima l'illa. També així de simple. I el més sorprenent de tot plegat és que tota aquesta polèmica la provoquen mentre diuen defensar les Illes Balears. De veritat? Defensar les Illes Balears és respectar-les, també lingüísticament, també lingüísticament, senyor Campos. Defensar les Illes és escoltar les seves institucions. Defensar les illes és no convertir el nom d'una illa en una arma política de baixa estofa. I sobretot, defensar les illes no és bloquejar una reforma que beneficia directament l'illa en qüestió, Formentera. Perquè aquí hi ha una qüestió de fons. Aquesta reforma no és una reivindicació de cap partit polític concret. Hi torno, és la reivindicació d'un territori. Formentera és l'única illa habitada de les Balears que no té representació pròpia al Senat avui, i això és una anomalia que s'ha de corregir ja. Per això sorprèn tant que, en lloc de sumar-se a la reforma sensata -veurem què acaba fent el Partit Popular, no?- el PP prefereix dedicar els seus esforços, acompanyats de VOX, en una batalla toponímica, artificial i de baixa volada. Una batalla que no interessa ningú a Formentera, senyories, ni a Eivissa. De fet, no interessa a cap ciutadà que tingui problemes reals a la seva vida. És a dir, que en l'últim minut que em queda, mirin, és un consell. Deixin de fer el pena. El que haurien de fer i encara tenen temps -bé, no ho sé, això potser ja no, presidenta- és retirar aquesta esmena. Si realment creuen en la representació territorial, votin a favor d'aquesta reforma i si realment volen defensar les Illes Balears, comencin per una cosa molt bàsica, que és defensar-ne el nom, el nom de les illes. Així de bàsic, així de simple, perquè la política pot tenir discrepàncies i les té -la prova és aquest hemicicle- però el que no hauria de tenir mai la política és aquest baix nivell de frivolitat. Formentera mereix el seu senador i Eivissa mereix, com a mínim, que no li canviïn el nom i que ho facin des del carrer Génova de Nova York de Manzanares, senyories.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa al deterioro y a la insuficiencia estructural del...
«Des d'Esquerra Republicana defensem el País Valencià perquè som terres germanes, compartim llengua, cultura, economia, horitzó i també la mala gestió dels governs espanyols. Formem part d'un mateix espai social i nacional com són els Països Catalans i com Esquerra defensem la cohesió real dels territoris, no només amb fronteres administratives. Defensem una xarxa pensada per connectar persones, no en un model radial planificat de lluny. I avui ho diem clar: l'any 2024, i així ens ho ha explicat la senyora Micó a la seva iniciativa, el nucli de València només s'ha executat el 26,8 % del pressupost previst enfront del 99,7 % de Madrid. I això no és casualitat. No és mala sort. Són decisions polítiques. Anys i anys de desinversion. I senyora Mejías, deixem-li dir perquè ahir va fer una nefasta intervenció a la comissió de Transports. Segurament vostè va marxar del Partit Popular perquè no devien fer proutes inversions ni al País Valencià ni a Catalunya. Però vaja, després va marxar de Ciudadanos, segurament, perquè s'hauria quedat sense feina. Però vaja, això ja és un altre tema.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora el funcionamiento de la Administración de Justicia?
«Gràcies, senyor ministre. Doncs, avui ja tinc el dia fet i ja he sigut d'utilitat al govern socialista perquè puguin fer aquesta proclama. Esperem que sigui veritat perquè moltes vegades els anuncis després no es transformen en coses tangibles. Però jo li volia parlar de l'Administració de Justícia per diferents motius. El primer: saludo aquest anunci que vostè ha fet. Recordin que en seu del debat de reincidència de la setmana passada en va pactar 80 d'addicionals més dels 80 que ja havia pactat amb el govern de la Generalitat amb el meu partit. Esperem que sigui així. Recordi que tenim una sèrie de requisits lingüístics perquè la ciutadania del nostre país pugui anar als tribunals en la seva pròpia llengua. I això ho estem pactant i és incontestable que serà un element de requeriment del nostre partit perquè això tiri endavant. Però li volia parlar de l'aplicació de la Llei 1/2025, la deficiència, perquè el que es relaten des dels jutjats és una cosa ben diferent. Som conscients que a Catalunya les competències en la gestió de mitjans humans i materials són de la Generalitat de Catalunya. Però vostè sap que el que té a veure amb els funcionaris interins i amb la seva estabilització és una qüestió del ministeri. Fa sis anys que els hi estem dient que cal estabilitzar els funcionaris i les funcionàries interines de l'Administració de Justícia. Ahir van sortir alguns llistats de qui es queda i tenim dones de 50 i 55 anys plorant per tot arreu perquè han perdut una feina que fa 25 anys que fan. El Govern no ha estat capaç d'afrontar l'estabilització de les persones interines. Funcionaris precaritzats, mal servei, justícia que no es dona quan toca, perquè els jutges, els magistrats, necessiten els funcionaris per treballar. Si no, no hi ha Administració de Justícia.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«I deixin-me fer un últim apunt. La situació de la justícia a Catalunya no és només d'un dèficit de jutges i jutgesses, que ho és. No és només un dèficit de recursos humans i materials, que ho és. És un dèficit de bon tracte al seu personal. Milers d'interins de justícia que són capaços de donar servei en la nostra pròpia llengua estan a punt de ser cessats perquè aquest Govern no té la capacitat d'enfrontar el tema de la temporalitat dels interins amb una mica de decència i amb una mica de justícia. Tenim tots els jutges i fiscals substituts pendents de si podran o no podran quedar-se als seus llocs. Gent que fa anys que treballa de jutges, però el corporativisme no permet que hi accedeixin a través d'un concurs de mèrits. I això, senyors, també és vergonyós. Per tant, vostès creuen que hi ha aquesta idea de que si modifiquem i endurim el Codi Penal amb aquest populisme punitiu, tot s'arreglarà. Saben què passa? Que en blanc i negre no s'arreglen les coses. S'arregla amb gent que treballi, que resolgui i que emeti les sentències. S'arregla amb un sistema de justícia penitenciària que permeti la rehabilitació. Així s'arregla. I això vol dir recursos. Això vol dir diners. Això vol dir inversió. Això vol dir entendre que l'única justícia que és justícia és la que s'aplica ràpidament en forma, en temps i lloc.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela.
«Senyors del Partit Popular, és greu. És un nou intent del Partit Popular, jo diria que és un partit pràcticament catalanofòbic, en aquest sentit. De fet, cada vegada que vostès porten diputats com la Cayetana Álvarez de Toledo, treuen un diputat sol. Tant de bo tornessin a portar aquests diputats més ultres que tenen, perquè així les coses, a nosaltres ens van millor que quan porten gent una mica més civilitzada. La seva esmena pretén que l'atenció en català, basc o gallec sigui obligatòria només en l'empresa que té seu física en una delegació territorial on la llengua és oficial. Senyories del Partit Popular, en quin segle viuen? En l'era digital, on els serveis es presten des de qualsevol racó del món, vincular els drets lingüístics a la ubicació d'una oficina és, a la pràctica, anul·lar-los tots. Si un consumidor de Manresa, de Gandia o de Maó truca a la seva companyia elèctrica o de telefonia, té dret a ser atès en la seva llengua, independentment de si el call center -amb això no s'hi posen, si està en anglès queda millor, no?- independentment de si el call center està a Madrid, a Sevilla o a Valladolid. Votant no a la seva esmena, recuperem el text original impulsat per Esquerra Republicana, entre altres partits, amb l'obligació real i efectiva de les grans empreses a garantir l'atenció en les llengües cooficials sense excuses geogràfiques i sense trampes. Perquè parlar en la llengua que és pròpia de cadascú no és un caprici, és un dret de la ciutadania fonamental que malauradament hem estat massa decennis, per no dir segles, sense actualitzar.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan los servicios de atención a la clientela.
«Bé. Bona tarda ja. Gràcies, presidenta. Senyories. La Llei del Servei d'Atenció a Clientela torna avui a aquesta cambra després del seu pas pel Senat i torna, malauradament, com tornen sovint les lleis que passen pel filtre de la majoria absoluta del Partit Popular a la cambra alta: retallades en drets, rebaixada en ambició i amb una ambició uniformitzadora que ignora la realitat plurinacional i plurilingüística de l'Estat. És una realitat, els agradi o no els agradi. Avui el Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana anuncia que votarem en contra de les esmenes introduïdes pel Partit Popular al Senat. I ho farem per responsabilitat, per coherència i, sobretot, per respecte a la ciutadania, a tota la ciutadania. El pas pel Senat ha estat un intent descarat de descafeïnar una llei que és vital per posar fi als abusos quotidians. El PP ha intentat convertir drets exigibles en simples recomanacions i obligacions estrictes en paper mullat. La defensa de la llengua és un dret, no és un privilegi. La defensa de la llengua és un dret, no és un privilegi. No hi ha llengües supremacistes, no n'hi ha. La meva llengua, el meu nom, el que jo vaig heretar val igual que el que va heretar qualsevol dels que esteu aquí, qualsevol. I això calia respectar-ho. Estem al 2025. S'ha tardat. S'hagués pogut s'hagués pogut fer ja abans a l'altra legislatura, el 2023, s'hauria pogut fer, però no es va fer perquè va decaure la legislatura. Esquerra Republicana va entrar les esmenes de Plataforma per Catalunya ja abans del 2023. Estaven pactades. Estava tot fet. Va decaure la llei i hem hagut d'esperar dos anys més per poder-ho portar a la pràctica.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de garantía del plurilingüismo y de los derechos lingüísticos de la ciudadanía...
«Bé, bona tarda. La notícia seria que VOX donés suport a aquesta proposició. Sens dubte. I en fi, senyor Campos, on està? No el veig. Què tal? Jo crec que es pot ser ultra, és pot ser fatxa, però no necessàriament s'ha de ser ruc. No cal. Perquè avui vostè ha fet una exhibició d'incultura manifesta. Per exemple, li donaré un exemple: el diccionari de la Real Academia Española de la Lengua... eh! No sospitosa de ser separatista, diu que el català és una llengua unitària que es parla en diferents dialectes al Principat, a les Illes Balears, al País Valencià, a la Franja de Ponent. I ho diu el Diccionari de la Real Academia Española de la Lengua. Senyor de VOX, senyor Campos, vostè que és tan patriota està contra la Real Academia de la Lengua? No em digui que és tan inculte, per favor. En fi, em fa gràcia que vostè parli d'indigència cultural, però crec que parlant clar, vostè, com es diu en espanyol, la llengua que vostè estima tant, 'se ha venido arriba'. No calia que apuntés tan alt. Se ha venido arriba. 'Las naciones, España se hunde'. No, no baixa el to. Miri, crec que vostè respon a un VOX que està de retirada. Fixi's que el senyor Ortega Smith ha estat substituït pel senyor Quero. No sé, potser ha estat la seva hora final en aquesta cambra senyor Campos, perquè los tiempos estan cambiando també a VOX. Cal una mica d'intel·ligència. Fixi's, com puja el senyor Quero. En fi.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de garantía del plurilingüismo y de los derechos lingüísticos de la ciudadanía...
«La unitat de les forces polítiques de diverses nacions dins l'Estat sobre aquest assumpte interpel·la directament el govern de Pedro Sánchez i també el PSOE. Senyories socialistes, estiguin al cas. Parlo en nom de diverses sigles d'Euskal Herria, Galícia, Balears, País Valencià i Catalunya. Esperem, senyories, socialistes, que interpretin bé el profund sentit històric d'aquesta proposició de llei que vol posar al dia els drets de milions de ciutadans menystinguts fins ara per l'ordenament democràtic. Sàpiguen que això és un salt endavant en l'aprofundiment del reconeixement de les cultures de l'Estat i en la plasmació d'una igualtat real entre ciutadans. Acabo. Hem de deixar de canviar de llengua per viure amb igualtat. És el moment de canviar les lleis, no de llengua. És de justícia. Fer política, senyories, és transformar les coses per tal que les persones visquin millor i viure millor vol dir també poder exercir amb total llibertat i seguretat els drets bàsics, com poder existir i relacionar-nos amb la nostra llengua també davant l'Administració d'aquest Estat que paguem.»