Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
28 declaraciones
-
Esquerra Republicana de Catalunya (cuenta oficial) @Esquerra_ERC ·
Oriol @junqueras al #MatíCatRàdio: “Està bé recordar la brutalitat de la repressió dels últims 9 anys per posar en valor la victòria política que aquesta amnistia representa.” 🔗 Recupera l’entrevista: 3cat.cat/3cat/junqueras…Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Esquerra Republicana de Catalunya (cuenta oficial) @Esquerra_ERC ·
Oriol @junqueras: “Avui és un dia de victòria després de nou anys d’una repressió que mai hauria d’haver existit” 🗞️ Recupera la notícia: esquerra.cat/junqueras-nou-…Ver en X ↗ Ficha catalán
-
Oriol Junqueras @junqueras· ERC ·
Avui és un dia de victòria, després de 9 anys de repressió. Un agraïment immens a tota la gent que ens ha acompanyat durant tots aquests anys.Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Elisenda Alamany @Elisendalamany· ERC ·
S’hi han resistit fins al final, però avui guanya la democràcia. Quina alegria per tots els amnistiats. I quin agraïment més immens per totes les persones que han lluitat per passar pàgina de la repressió. Seguim. Perquè el futur torni a ser nostre!Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Oriol Junqueras @junqueras· ERC ·
Hem arribat al principi del final d’una llarguíssima repressió que mai hagués hagut d’existir. Avui podem dir que avancem de la repressió a la política. Dels tribunals a les urnes. Ara torna la política. I quan torna la política, torna el poder a la gent.Ver en X ↗ Ficha con imagen o vídeocatalán
-
Elisenda Alamany @Elisendalamany· ERC ·
Això és una falta de respecte a les persones que vam defensar l’amnistia que va blocar el PSOE. Un insult als qui han estat a presó o han patit exili tots aquests anys, mentre Salvador Illa negava l’amnistia com a solució per posar fi a la repressió política.Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas...
«La segona, les mútues. Les mútues són els metges dels empresaris. No són els metges d'aquestes famílies. Les mútues no són els amics d'aquestes famílies. I vostè ho sap perquè en aquesta prestació la majoria de treballadors, per què no la gestiona l'INSS, que és com hauria de ser? Per què ha de gestionar això? Les mútues privades que sí són col·laboradors de l'Institut Nacional de Seguretat Social però tenen un règim privat? Això no està bé. Això no està bé. Perquè aquí juguem molt. Aquestes famílies es juguen molt. I què fan? I ho diuen les famílies? Ho diuen les sentències. Exigeix un ingrés hospitalari de llarga durada que la llei no exigeix. El Suprem ho ha hagut de corregir 3 vegades al Suprem el desembre del 2024, el febrer del 2026 i a l'abril del 2026. I això no s'ha solucionat. Demanem demanen papers perquè el decret no preveu en una família una mútua. Li va reclamar informes d'especialistes de dos fills amb 19 anys de malaltia. Més de 180 ingressos hospitalaris, 19 malalties, 180 ingressos. I l'informe del pediatre a la sanitat pública no els valia. Això són dades reals que ens han explicat tota la gent que està aquí dalt i els que estaven al carrer. I ara el veto. Cal explicar què ha passat sense trampes, perquè això és un furt. Un furt a la representació directa del poble es un furt a la repressió. Perquè no estem parlant d'uns diners ni estem parlant d'una cosa que es podia haver evitat perfectament. No ho entenem tampoc.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el reconocimiento de las víctimas del Patronato de Protección a la Mujer.
«Gràcies, president. S'imaginen que els tanquessin a un reformatori per llegir un determinat llibre o per portar pantalons o per haver-se pintat els llavis massa vermells, per haver-se enamorat de qui no tocava o simplement perquè algú els havia considerat en algun moment rebels? Això va passar. Va passar en aquest Estat. Durant dècades, milers de dones i joves van ser tancades als centres del Patronato de Protección a la Mujer sense haver comès cap delicte, sense judici i sense cap possibilitat de defensa, un sistema institucional de repressió moral que va funcionar sota el franquisme i que tenia un objectiu molt clar: controlar les dones que no s'ajustaven al model imposat pel nacionalcatolicisme. Consideraven que estaven en 'riesgo moral' i sota aquesta etiqueta hi cabia pràcticament tot: haver fugit de casa, no entendre's amb els pares, haver-se quedat embarassada sense casar-se, inclús si era per una violació, inclús d'un familiar, tenir relacions fora del matrimoni, mostrar dissidència o opinió política o simplement desautoritzar la família o l'autoritat social. Aquestes dones eren internades durant mesos o anys, patien humiliacions, càstigs físics, aïllaments, treballs forçats i imposicions religioses, però també algunes eren enviades a psiquiàtrics, on eren sotmeses a tractaments farmacològics que podien arribar a provocar-les comes insulínics. Altres eren internades en maternitats especials on patien violència i, sobretot, pressions per donar als seus fills en adopcions o els deien que s'havien mort i els entregaven a famílies afins al règim. Per tant, estem parlant també de crims de lesa humanitat, separacions forçades i nadons robats.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación del Real Decreto Legislativo 5/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Però, per acabar, vull dir que em sembla lamentable que aquesta sigui la seva aportació. Em sembla lamentable que treguin aquest pamflet en un moment en què aquest problema no existeix, i el que sí que existeix són les acusacions no fonamentades de terrorisme per gent que el que ha fet com a màxim és defensar una urna, tallar una carretera o voler votar. Sí, doncs si això és terrorisme, som terroristes. I si això consideren que ens incapacita per ensenyar joves, bé, doncs ens trauran de lescola, i ens trauran del carrer, i al final suposo que ens acabaran traient de casa. Però que tothom sàpiga que segons quins vots és això el que aconseguiran, que marques blanques posin al centre del debat solucions per a problemes inexistents o directament censura, repressió i separació de la funció pública. Fa pena, molta pena. Presidenta, muchas gracias. Buenas tardes, diputados y diputadas. Egun on, boas tardes, buenas tardes. Para hacer la previa, solo para que conste en acta, porque luego hay Diario de Sesiones, quiero que quede claro que no compro, en absoluto, el regalito hecho por el colega Pagès en cuanto a la amnistía, y, en todo caso, lo que hay que decir al respecto -más allá de que perdimos un mes y más, dado que ya estaba blindado de entrada- es que la apliquen de una puñetera vez, porque aún tenemos exiliados y a gente inhabilitada, y la situación, por más que digan, no se ha normalizado. Se habrá normalizado en lo que estamos acostumbrados los catalanes, y es que nosotros no tenemos derecho, pero los españoles sí; eso es en todo lo que se ha normalizado, porque en el resto aún no. Por tanto, dense prisa, por favor, para que esto entre en vigor o tenga vigencia real de una vez.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 2/1979, de 3 de octubre, del Tribunal Constitucional.
«Senyories del PP, en col·laboració amb les senyories del PSOE, vostès, que són tan liberals, es van carregar en una tarda aquell concepte que els hi agradarà de Karl Popper, 'la societat oberta'. Més aviat van caure en Mary Poppins perquè van caure del cavall amb un paraigua a la mà. Es va convertir el Tribunal Constitucional en una tercera cambra i, a més a més, com s'ha dit aquí, una cosa inenarrable que no han vist els segles, es va convertir al Tribunal Constitucional en una cambra punitiva que tenia mandat coercitiu sobre electes. És una cosa inenarrable. És una cosa que en política comparada no s'ha vist. Una cosa digna de república bananera. No ho ha dit el senyor Legarda, però ho he pensat. En fi, el que proposa el Partit Nacionalista Basc posa les coses al seu lloc. Intenta revertir el que va ser, no només un error, sinó si em permeten citar un francès, va ser un crim encara pitjor. Reforçarem l'estat de dret, se suposa. I aleshores, senyories del PP, que els hi agrada tant parlar d'Espanya 'és una democràcia plena'. Doncs potser sí que ho serà una democràcia plena, perquè si em permeten el joc de paraules que dona aquesta hora de la tarda, que és una hora una mica estranya, fins ara, la democràcia espanyola ha estat sovint una democràcia plena d'oprobi, de vergonya, de misèria, de repressió. Perquè, com s'ha dit aquí també, això respon a un conflicte realment existent, que és el conflicte polític que s'estableix entre la nació catalana o la nació d'Euskal Herria vers un Estat que no ha entès que la llibertat és una cosa que no es pot tallar, ni amb cops de porra ni amb utilitzacions maldestres de tribunals constitucionals, que, en tot cas, el que correspon al segle XXI és arribar a solucions entre les parts. Ara vostès, senyories del PP, que veig que s'han posat a roda de VOX, saben que els hi ve una cosa molt greu. Els hi ve una cosa molt greu que els acabarà devorant. Però recordin que algun dia vostès van col·laborar amb tot això. I senyories del PSOE, pensin que posar-se de perfil no serveix de res.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Pensi que la gent d'Esquerra Republicana concebem el Mediterrani com un espai de cooperació. Complicat, ho sabem, no som ingenus, un espai complicat, però bàsicament de cooperació, no un espai de repressió. I en aquest sentit, insistim, això no funciona. I això té una translació amb el tema que acabem de comentar, les relacions amb el Marroc. Insisteixo, senyor Albares, aquí vostè està incòmode, i em sap greu, perquè el que ha passat en aquest cas és que l'Estat espanyol. Sí, ja sé que no està d'acord amb mi. Però fixi's que hi ha un consens estrany aquí sobre el tema del Marroc. Només estan fora vostès d'aquest consens. En aquesta qüestió, jo crec que l'Estat ha canviat la dignitat d'Espanya i no ha sabut explicar o no ho acaben d'explicar. Vostè ho intenta, fa uns esforços, però no s'entén. En fi, ens sap greu que la qüestió del Sàhara el porti vostè a haver de fer aquestes explicacions. I ens sap greu perquè creiem que com a ciutadans europeus i principalment ciutadans d'aquest Estat, teníem una obligació moral, també política i moral amb la població sahrauí.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · Pleno¿Considera el Gobierno que las políticas de memoria histórica dan respuesta por igual a las experiencias...
«Ministre, per a nosaltres es imprescindible modificar la llei perquè aquestes dones siguin incloses i reconegudes com a víctimes. Moltes d'elles no poden aportar registres que demostrin tot el que van patir. La repressió va ser profundament silenciosa. Molts expedients es van perdre, es van ocultar, mai van arribar a existir. Els arxius estan dispersos, en molts casos fora de l'Estat i no tenen judicis perquè van ser tancades per qualsevol cosa, com per portar una faldilla massa curta o per tenir idees pròpies. A més, algunes van ser víctimes del Patronato fins al 1985, en plena etapa democràtica que la llei no reconeix. I, per acabar, ministre, sabem que estan organitzant un acte de reconeixement per a elles. Un acte que, segons ens consta, no han ni acordat, ni parlat, ni pactat. Aquesta és la seva idea de reparació democràtica? Seguir exercint violència institucional? Es pot comprometre avui aquí, amb aquestes dones que l'estan escoltant, que aquesta legislatura serà llei, el reconeixement d'elles com a víctimes del Patronato? Ministro, para nosotros es imprescindible modificar la ley para que estas mujeres se incluyan y se reconozcan como víctimas. Muchas de ellas no pueden aportar registros que demuestren todo lo que sufrieron. La represión fue fundamentalmente silenciosa. Muchos expedientes se perdieron, se ocultaron, nunca llegaron a existir. Los archivos están dispersos, en muchos casos fuera del Estado, y no tienen juicios porque se las encerraba por cualquier cosa, como por ejemplo llevar una falda demasiado corta o por tener ideas propias. Además, algunas fueron víctimas del patronato hasta 1985, en plena etapa democrática que la ley no reconoce.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior, ante el Pleno de la Cámara, para informar del origen...
«Senyor ministre, jo entenc que a Via Laietana és un símbol i sobretot és un tema de controvèrsia amb alguns sindicats policials que no l'estimen gens a vostè. Li diré una cosa: encara que la Via Laietana no canviï, aquests sindicats no l'estimarà tampoc perquè el tenen com un enemic, perquè aniran per vostè igualment. Per tant, pel mateix preu, escolti, faci una cosa de justícia, que és que un lloc de tortura de la repressió franquista, que sigui finalment un lloc de memòria fàcil. De debò. Quedarà tranquil vostè i quedaran tranquils moltes víctimes, senyor Marlaska. Vostè que és una persona que jo vull pensar que, malgrat tot, malgrat el paper que ha de fer aquí, entén el que li dic, sap que nosaltres tenim raó. Tenim raó, no per una superioritat moral, no, sinó perquè la història abona que això ha de ser així. Li recordo un exemple que vaig posar ahir en comissió: La ESMA, l'Escuela Superior de Mecànica de l'Armada a Buenos Aires, lloc on es torturava durant la dictadura de la Junta Militar Argentina, és un lloc de memòria. Escolti, si la ESMA es va convertir en lloc de memòria, serà menys la prefectura de Via Laietana? Per favor, senyor Marlaska.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«Gràcies, presidenta. Avui parlar d'Hongria no és parlar d'un país llunyà. Avui parlar d'Hongria és parlar d'Europa. És parlar, sí, és parlar de nosaltres. El que shi està gestant no és només un atac contra els drets de les persones LGTBIQ+, sinó que és, sens dubte, un atac deliberat al cor dels valors democràtics. I no és un fet aïllat, no ho és. És justament el resultat directe de la consolidació de l'extrema dreta a Europa. Una extrema dreta que impulsa una deriva autoritària per invisibilitzar i excloure directament tot allò que no encaixa en el seu model. Òbviament, un model tancat. Òbviament, un model reaccionari. Però això no és només una qüestió que interpel·la els col·lectius LGTBIQ+, sinó que és, sens dubte, un desafiament col·lectiu per defensar els drets que ens fan lliures. El 18 de març de l'any 2025, el Parlament hongarès va aprovar una llei que prohibeix les marxes de l'orgull sota el pretext, deien, de protegir els menors. Una justificació aparentment neutra, però, val a dir, profundament ideològica. Amb fórmules semblants, val a dir també, durant el franquisme, i sempre és bo recordar-ho, es va criminalitzar l'homosexualitat. Persones internades a camps com a Tefia o presons com la de Badajoz, només, només per estimar. Avui a Hongria la història es repeteix amb altres formes, però amb la mateixa voluntat, el silenci i la repressió. Manifestar-se a Hongria pot comportar avui multes, pot comportar assetjament policial i fins i tot pot comportar penes de presó. Amb reconeixement facial, les autoritats identifiquen i controlen qui s'atreveix a visibilitzar-se, així tal qual. Estimar en públic avui a Hongria torna a ser motiu de repressió.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Senyor ministre, aprofitant la compareixença i aquests 9 minuts que em falten, permeti'm recordar-li també que seguim esperant que es converteixi la comissaria de Via Laietana en un centre de memòria. Això és un compromís. La paraula 'compromís' és una paraula meravellosa, el que passa és que vostès no sé si l'entenen massa, però això és un compromís seu. Un compromís de mínims, que aquesta sí que l'entenen més, un compromís de mínims amb els drets humans i també que el seu propi partit, en aquest cas, ha subscrit. Com bé sap, aquesta comissaria va ser un centre de tortura i va ser un centre mirall de la pitjor repressió del règim franquista. Durant 40 anys, va tenir com a objectiu la resistència antifranquista, els moviments socials o també la comunitat LGTBI. La petició que li fem des d'Esquerra Republicana és molt diàfana, és molt clara. De fet, la coneix perfectament. Transfereixi, senyor ministre, les instal·lacions i els fons necessaris per reconvertir l'edifici en un museu centre memorial documental i arxivístic de la repressió franquista al meu país, a Catalunya, amb una exposició permanent sobre la repressió, sobre les seves causes, els seus protagonistes i també les seves conseqüències durant la dictadura de Franco, així com la lluita per les llibertats democràtiques. Asseguri que la part de l'Arxiu Històric de la Prefectura corresponent a la Sisena Brigada Regional d'Informació Social es quedi a Catalunya. I tres, ofereixi a la Generalitat de Catalunya els recursos necessaris per museïtzar aquest espai, incloent-hi una còpia, això sí, de tota la documentació incautada a la Prefectura entre l'any 1939 i l'any 1977, anys, evidentment, del terror franquista. Senyor ministre, la policia espanyola no pot continuar operant des d'aquest edifici, no pot. Dignificar aquest espai és un compromís ferm amb la memòria democràtica, 50 anys després de la mort del dictador. És un gest que es mereixen, un mínim gest que es mereixen les víctimes. Que, per cert, que, per cert, han aconseguit una gran victòria judicial, portar les tortures a la fiscalia. I és un pas que té, també li vull dir, un gran suport a Catalunya. De fet, el propi Partit Socialista de Catalunya també ho demana.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre reconocimiento y apoyo al pueblo gitano.
«Presidenta, senyories. De fet, més que parlar, i parlant en caló o romaní, hauríem de dir chanta la mui, i fer un minut de silenci. Chanta la mui i no dir res més. En memòria de tants gitanos perseguits, empresonats, assassinats, desterrats al llarg de tants i tants anys en aquesta península, en nom no se sap de quines lleis. Fem memòria, fem memòria. Des de fa sis-cents anys, menys dos minuts en la història, la vida de les persones gitanes a l'Estat ha estat una història clarament de repressió, d'odi institucional, de racisme estructural, d'exclusió, de persecució, de criminalització, de misèria i, diguem-ho clarament, senyories, d'enorme dolor. La història dels gitanos a l'Estat està ben documentada: assimilació forçada, servitud, trasllat, detencions i l'intent d'extermini de tota una comunitat. S'ha recordat, i ho tornaré a fer jo mateix, Ferran VI, la data negra del 30 de juliol del 1749 i dies posteriors, la gran redada. De què parlem? Parlem de més de 9000 gitanos que van ser tancats en presons, convertits en mà d'obra esclava en galeres, mines i arsenals. Molts d'ells van morir, d'altres van emmalaltir i van quedar amb lesions per a tota la vida.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para que el Gobierno ejerza de manera efectiva y uniforme sus competencias en...
«Senyors del Partit Popular, això no va d'immigració, va com sempre, de catalanofòbia que els dona vots, els dona vots fora d'Espanya. Quan venen a Catalunya, la senyora Cayetana, com se diu aquesta senyora, no me'n recordo massa. La marquesa, aquesta em sembla que va treure un sol escó. A vegades ens trobem a faltar el poder. A vegades només perquè la gent pateix, però els trobem a faltar perquè quan vostès governen, l'independentisme puja. El Partit Popular té un llarg historial de guerra contra Catalunya, va recórrer l'Estatut i va dinamitar un pacte polític votat pel poble. Avui encara el poble de Catalunya no ha votat l'Estatut retallat. Han bloquejat lleis socials per pura venjança política. Han recorregut a la immersió lingüística als tribunals. Perquè per a vostès la llengua catalana és un problema. Van llançar el 'a por ellos' com a única resposta a un fet polític i democràtic històric. I ara tornen amb la mateixa cançó rància de sempre, la mateixa cantarella franquista de la uniformitat de la recentralització i de la repressió.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre concesión de nacionalidad española a las y los saharauis nacidos bajo la...
«Espanya va colonitzar el Sàhara el 1884 i el va convertir en la seva província número 53. El va explotar i el va controlar fins al 1976, quan va fugir per la porta del darrere, darrere d'un personatge corrupte i franquista com era Joan Carles I. Aquesta retirada vergonyant, aquesta retirada vergonyant, va deixar la gent que era colònia a la seva sort. Els sahrauís van passar de ser ciutadans espanyols a convertir-se en refugiats en un desert. I això, 40 anys després, encara no s'ha reparat. El Codi Civil concedeix la nacionalitat als ciutadans de certs països amb només dos anys de residència. Però el poble sahrauí, que va formar part de l'Estat fins al 1976, repeteixo, queda fora d'aquesta norma. Per què? És un oblit? És desídia? És pura vergonya? No ho sabem, però el que sí que sabem és que això s'ha d'acabar. I avui és el dia per fer-ho, l'Estat espanyol ha de reparar aquest error. Aquesta llei no és un caprici ni un símbol, és una obligació moral i política, perquè Moha i milers com ell porten tota una vida aquí condemnats al llimb burocràtic per culpa d'un Estat que no assumeix les seves responsabilitats. I això no va de fer favors. Això va de drets. I mentrestant, el Govern espanyol canvia de bàndol. El Govern espanyol fa el ridícul. Ha passat de defensar el dret de l'autodeterminació del Sàhara a fer-li joc al Marroc. Autodeterminació que hauria de ser un principi bàsic per a qualsevol partit que s'autoanomeni demòcrata. Dit això, Tesh, a veure si algun dia els nostres pobles poden exercir el dret a l'autodeterminació i podem decidir el nostre futur com a poble. Tant de bo arribi. Naltros estarem com sempre per la lliure determinació dels pobles i per la unió lliure de pobles lliures. Ho portem a l'ADN. Com deia, l'Estat espanyol ha passat de defensar el dret del poble sahrauí a vendre'l, a vendre'l a Rabat per quatre acords comercials, una mica de gas i l'externalització de la repressió contra els migrants, i l'externalització o la privatització de la repressió contra els migrants a les fronteres. Tot plegat amb el beneplàcit de França i altres potències occidentals. El nostre vot serà avui a favor de la justícia. Votarem a favor d'aquesta proposició de llei perquè és de sentit comú, perquè s'ha de fer justícia i perquè l'Estat espanyol ha de començar a fer les coses bé i deixar de ser còmplice de l'opressió sobre el poble sahrauí. La nacionalitat és un dret, no un favor. Així de clar.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2024, de 23 de diciembre, por el que se adoptan medidas urgentes en materia económica,...
«Un altre tema que aborda aquest reial decret és l'àmbit digital. És positiu que es vigili de prop el contingut de les plataformes per perseguir discursos d'odi. Els discursos d'odi generen també les notícies falses i el populisme. De fet, des d'Esquerra hem demanat al Gobierno que apliqui directives europees en aquest àmbit, especialment en els casos com els de X, on la Comissió Europea manté una investigació en curs. Ara bé, cal anar amb compte, perquè la introducció de criteris com el d'ordre públic o seguretat nacional poden dur a la repressió de la llibertat d'expressió com massa vegades hem vist en aquest Estat i que ara mateix també pateixen vostès. Per descomptat, no volem deixar de fer menció de tots els transportistes afectats per la dana al País Valencià, dels quals vostès s'han oblidat. Les inundacions van afectar al voltant de 10 000 vehicles que estaven treballant a les zones de les inundacions. No entenem per què tots aquests vehicles s'han quedat fora de les ajudes del Govern espanyol. És una irresponsabilitat i un menysteniment per a un sector format majoritàriament per autònoms.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Per últim, deixi'm posar-li sobre la taula dues situacions de vulneració de drets humans importants on creiem que l'Estat ha d'implicar-se més. Vostè sap que hi han ciutadans de Belarús residents a Espanya que no poden renovar la seva documentació perquè el Govern de l'autòcrata Lukaixenko els exigeix retornar al país per fer-ho. Aquesta violació de drets humans posa en risc la seguretat personal de 7000 bielorussos empadronats a Espanya. Ja vam registrar una pregunta al Govern en aquest sentit, i m'agradaria saber si hi ha una solució per a aquestes persones que estan patint d'aquesta manera. També hem rebut, juntament amb els companys de Bildu i altres, una delegació de víctimes de la repressió ferotge que viuen els ciutadans de Perú. I quina és la seua posició també en aquest tema? Pot aprofitar aquesta compareixença per dir-ho. I, per acabar, ja fa més d'un any que des del Govern de la Generalitat i les cambres parlamentàries a Barcelona, a Madrid, a Brussel·les, des d'Esquerra li exigim avenços en la qüestió del català a la Unió Europea, com podem fer aquí. Que no és contra ningú; és simplement respecte. No hi han llengües millors ni llengües pitjors, ni la primera ni la segona. I aquí hem fet un avenç. Cal fer aquest avenç també a la Unió Europea. Repetidament se'ns ha dit que això ja era imminent i que l'aprovació era qüestió de voluntat política i que etcètera, etcètera. I voldria saber com està l'estat de la qüestió en aquests moments de l'oficialitat del català a les institucions europees.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, president. No sé si els senyors i les senyores del Partit Popular saben que el Parlament espanyol va aprovar una llei, de fet, en les últimes setmanes s'han aprovat algunes quantes, però en va aprovar una concretament que és la llei d'amnistia, una llei d'amnistia que, com vostès mateixos van denunciar, significa la fi de la repressió i la fi de la persecució contra els presos i les preses polítiques, contra els exiliats i les exiliades i contra els milers de persones encausades per defensar la realització d'un referèndum democràtic a Catalunya. La persecució i la repressió pel simple fet de permetre que la ciutadania diposités dins una urna voluntats polítiques. Costa d'entendre que el Partit Popular, que durant anys s'ha omplert la boca sobre el compliment de la llei, no reclami ara el compliment de la llei d'amnistia. No s'entén. I que els autoproclamats constitucionalistes, que són vostès -i avui queda molt bé dir-ho en aquesta sala-, recolzin, una vegada més, un cop d'Estat judicial contra una llei aprovada constitucionalment per aquest Parlament.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Vaig acabant. És evident, i ho constato una vegada més, que Esquerra Republicana som, sens dubte, els millors aliats, o uns dels millors aliats, i defensors de la democràcia. Tant és així que han condemnat a molts anys de presó, que han condemnat a molts anys d'inhabilitació a companys nostres, per voler que el nostre poble pogués votar. No som gens sospitosos en aquest sentit. Per això apostarem sempre per les solucions dialogades, així com la màxima transparència en la línia del que també demanen els presidents Petro i Lula. I rebutjarem de ple la repressió sobre la dissidència, sigui del bàndol que sigui, vingui del bàndol que vingui. També pel respecte escrupolós a la independència del poble veneçolà i a la seva sobirania plena. La democràcia no només és poder votar, la democràcia són també un conjunt de valors, de maneres de fer, de maneres de funcionar per tothom. Tan evident com que Maduro no és Chávez ho és que vostès tenen vares de mesurar absolutament diferents i que la seva principal eina és, com sempre, la manipulació i la tergiversació a conveniència, quan els hi convingui. No per casualitat tampoc se'n recorden dels més de 40 000 morts i centenars de milers de desplaçats a Gaza en un genocidi contemporani, a les portes d'Europa, i que a vostès, deixi-m'ho dir, els interessa ben poc. La seva política exterior és una pota més de la seva abjecta propaganda i començarà a ser creïble, i ara sí que acabo, presidenta, el dia que el seu clam pel respecte als drets humans no s'acabi a les portes de l'Orient Mitjà.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Arribem tard. Arribem tard perquè ningú, ningú, ningú es mereixia ni un minut de repressió, de presó o de persecució. Però tenim la força que tenim. Esquerra Republicana no estava equivocada: és que estava molt sola. I el resultat, el que està passant avui aquí, és el resultat de tot un independentisme unit. Unit per una causa que transcendeix les nostres baralles diàries. Així de forts som. Així que jo crec que ho hem de reivindicar una vegada i una altra. I acabo amb tres comentaris. El primer: Esquerra Republicana mai deixarà de fer política. Mai. I mai deixarà de dir la veritat, encara que sigui víctima del primer i del segon, però mai no ho deixarem de fer. Dos: felicitem-nos. Felicitem-nos per això d'avui, però siguem realistes. Hem dit que sempre diem la veritat: això d'avui no és un punt i final. Encara queda un partit per votar en aquest país. Encara queda un partit que, pel que sigui, no està aquí, però que és molt important: el partit judicial espanyol. I votarà. I tothom sap el que votarà. I forma part, i des d'aquí...,»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«En resum, i acabo, president. L'economia catalana avui és més diversificada i resilient que fa 10 anys. I les finances, sí, les finances estan endreçades. Així que, vicepresidenta, no hi ha dubte que l'independentisme ha demostrat ser útil. I ho ha demostrat ser el conjunt del país malgrat una oposició unionista caracteritzada pel bloqueig i per la repressió amb majúscula. El que necessita avui l'economia catalana per continuar avançant, després d'aquest debat que continuarem, òbviament, és la independència del nostre país. Però, mentrestant, mentrestant, nosaltres aprofitem totes les finestres d'oportunitats. I avui tornem a reclamar en veu alta i clara, a favor dels nostres ciutadans i ciutadanes, un finançament just i singular que ens permeti disposar, sí, amb solidaritat..., Gracias, vicepresidenta. Muchas gracias por el tono. El tono siempre es importante, aunque no siempre es suficiente, pero es importante y más en esta Cámara últimamente. Somos un partido nítidamente de izquierdas, un partido republicano, y tenemos muchas obligaciones. Nosotros albergamos unos valores para nosotros muy importantes, pero un partido republicano tiene que decir la verdad, tiene que ser honesto y solidario, y la verdad es que lamento decirlo, lo lamento muchísimo, pero lo cierto es que a Cataluña no se nos escucha.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Hem vingut a aquest Parlament a reclamar que ens passessin la competència de l'article 92, no ens han fet cas. Hem hagut de sortir 2 milions de persones al carrer, no ens han fet cas. Què han aplicat? Repressió, repressió i més repressió. Pensen seguir-ho fent sempre? Perquè nosaltres no pararem. Què volem amb aquesta Llei? Què fa aquesta Llei? Està dotada de la robustesa suficient com per no anar canviant en funció de les investigacions prospectives d'uns jutges que clarament prevariquen, o d'uns jutges que clarament volen fer naufragar aquesta Llei? Per tant, cal que siguem nosaltres els que li donem entrada? Cal que nosaltres avui, quan podem garantir a la major part de la nostra gent que seran amnistiats, perdem aquesta oportunitat? Cal? N'esteu ben segurs que d'aquí a un mes tot serà igual? I, par tant, la pregunta és: avui estem prenent decisions molt importants. Aquesta amnistia no va de Puigdemont i no va de Rovira, va de les 1500 persones que fa set anys que tenen la seva vida en tela de judici perquè l'Estat els està reprimint, aquesta amnistia va de demostrar, també a Europa i al món, la falta de democràcia subjacent a les arrels de l'Estat espanyol; va de demostrar que el judicial es pensa que és el legislatiu, i si els jutges volen fer lleis, que es presentin a les eleccions; va de demostrar que són capaços d'estrènyer el dret a tal nivell que ens hem d'estar plantejant en aquesta cambra, i és per fer caure la cara de vergonya als autèntics afectats pel terrorisme, si unes persones que no han fet en sa vida un acte de violència, més enllà de posar-se en un cotxe, dos, i per això es van passar set anys a la presó, o més enllà d'agafar un micròfon, més enllà d'això, se'ls pot processar per terrorisme.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente en relación con el despliegue y desarrollo de la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Hi ha moltes memòries, senyories, cadascú te la seva, tots vostès tenen la seva. També hi ha molts silencis i oblits. Parlaré, per tant, d'una qüestió que és personal i col·lectiva i política alhora. Senyor ministre, la Llei de memòria democràtica que vam aprovar la passada legislatura, com vostè sap, pretén corregir la terrible i dolorosa desatenció oficial cap a totes les víctimes de la guerra i la dictadura. També és (em permetrà que ho digui així) una eina contra els silencis i contra els oblits acumulats, alguns oblits gens innocents. Per cert, senyor ministre, el grup republicà, com saben vostès, es va abstenir en la votació final d'aquesta Llei, no pas perquè en fossin contraris, sinó perquè en determinats aspectes la van trobar, i encara la trobem avui en dia, totalment insuficient. Entre altres coses, aquesta Llei no reconeix les responsabilitats patrimonials ni de cap altra mena per part de l'Estat, l'Església o les empreses que es van lucrar, diguem-ho clarament, amb la repressió del règim franquista. Venim d'un silenci.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las gestiones, actuaciones y encomiendas del Ministro...
«Diputats i diputades de l'esquerra espanyola, si se us fa difícil explicar l'amnistia és perquè heu estat incapaços de reconèixer la veritat: que no hi va haver violència a Catalunya i que, per molt poc us agradi la nostra ideologia, l'independentisme català és un moviment pacífic i democràtic, i que la dreta espanyola porta anys construint mentides sobre Catalunya per justificar la repressió. No n'han tingut prou amb els més de tres anys de presó o més de cinc anys d'exili que han patit, i encara estan patint, els nostres líders per fer, evidentment, un referèndum. Ara, fins i tot, persegueixen tots els seus col·laboradors. Bramen d'odi i ànsia de venjança. I aquesta moció és una prova més de la seva ràbia i crueltat. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Ha existido una policía patriótica que fabrica pruebas contra el independentismo y aún hoy en día lo hace, inventando historias tan delirantes como señalar el mítico concierto de San Esteban en el Palau de la Música como un acto terrorista. Como demuestra este caso, la intención es criminalizar la protesta, convirtiendo la disidencia política en terrorismo. En un Estado democrático, estos policías serían juzgados y condenados en lugar de condecorados, así como sus mandos judiciales y políticos que los han enviado, porque incluso este propio Parlamento, en las comisiones de investigación sobre las cloacas del Estado y la Operación Cataluña, ha acreditado que la policía patriótica y el Ministerio del Interior han cometido ilegalidades y siguen impunes.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Estimades amigues, amics d'Aran..., (continúa su intervención en aranés). Per cert, la llengua occitana es pot parlar perfectament al Parlament català, igual que ara, mentre nosaltres siguem aquí, podrem parlar perfectament qualsevol de les llegües que vulguem en aquest Parlament espanyol. Però el que realment és curiós és que aquests que avui aquí presenten l'esmena a la totalitat o presenten qualsevol esmena contra el plurilingüisme, allà el defensen. I allà, precisament, no els preocupa la despesa que comporten les traduccions. Mirin, si el problema és aquest, si no en tenen prou per pagar les traduccions aquí, tot i l'espoli fiscal a què ens sotmeten a tots els Països Catalans, des d'Esquerra Republicana els suggerim una cosa. Els suggerim que retallin en monarquia, que retallin en repressió, en infiltrats, en Pegasus i en espies a Catalunya. Avui aconseguim un dret que ens ha estat negat no només durant 40 anys d'aquesta democràcia plena, sinó durant segles. Des de Felip V fins avui, de fet, les nostres llengües han estat més temps prohibides que legals. I aquesta és una realitat històrica tan certa que mentrestant s'imposava el castellà. Avui, per fi, acaba la imposició en aquesta cambra. Per fi acaba el nostre esborrat. Per fi es reconeixen els drets de les nostres llengües, l'existència dels nostres pobles. Aquest reconeixement en un Estat on ni la mateixa Constitució anomena les nostres llengües, és un gran pas per a la democràcia i per al reconeixement dels drets de les nacions de l'Estat. Zorionak, bidelagunok, parabéns, compañeiros. Moltes gràcies.»