Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
355 declaraciones · página 10 de 12
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 24/2013, de 26 de diciembre, del Sector Eléctrico y la Ley...
«Dit això, ens sobta que no fos fins a l'any 2017, quatre anys després de la directiva europea relativa a la resolució alternativa de litigis en matèria de consum, que la legislació espanyola no la incorporés en el seu ordenament jurídic. Curiosament, en aquella transposició, a l'exposició de motius -en aquella-, el legislador espanyol va manifestar que és important destacar que aquesta llei -aquella- no regula ni desenvolupa procediments de resolució alternativa de litigis, sinó que es limita a establir els requisits que busquen l'harmonització de la qualitat de les entitats de resolució alternativa a què poden recórrer els consumidors i els empresaris per a la solució dels seus litigis. Set anys després d'aquesta transposició i onze anys després des de que el Parlament Europeu dictés la directiva, avui vostès venen aquí i expressen de nou que els darrers informes de supervisió del procés de resolució alternativa de litigis entre comercialitzadors i consumidors publicats per la Comissió Nacional del Mercat i de la Competència resulta que assenyalen la necessitat d'introduir modificacions legislatives que determinin l'obligació d'informació prevista a la normativa sectorial. En poques paraules, onze anys després, les empreses elèctriques i les gasístiques -les empreses elèctriques i les gasístiques- no sembla pas que s'hagin aplicat el que la legislació de l'any 2013 requereix, i als successius governs de l'Estat, en lloc de fer la seva feina i forçar l'aplicació de la llei, únicament se'ls hi acudeix legislar de nou que han de complir la legislació.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«Mirin, dues setmanes després del devastador aiguat que ens ocupa, volem també reconèixer la resposta catalana que ha convertit l'autopista de la Mediterrània en un veritable corredor de solidaritat amb el País Valencià, un corredor per on transcorre l'ajuda institucional i la cívica. Una ajuda i una solidaritat que estem convençuts que continuarà fins a la recuperació de la normalitat o, si més no, el més semblant a aquesta. Haig de dir-li, ministre, que personalment se'm fa difícil parlar del reguitzell de mesures que avui vostè ha vingut a presentar i molt més opinar-ne, perquè tot em sembla poc. I potser m'ho sembla perquè he format part del contingent de més de 400 voluntaris de les agrupacions de defensa forestal catalanes que des del llarg cap de setmana de Tots Sants hem estat ajudant al municipi de Picanya. I precisament per això sé molt bé que res és prou davant tanta destrucció, davant la pèrdua de tantes vides i de tants béns, de tants esforços, de tants projectes i de tants records.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo de la Mesa del Congreso de los Diputados, de 29 de octubre de 2024, por el que se aprueba la...
«I no és el govern l'únic que discrimina. A la llengua també se la discrimina quan es deixa de fer servir allà on ha aconseguit fer-se un lloc després de moltes lluites. Què radiotelevisió espanyola a Catalunya sigui en català també és un acte de reparació de justícia, després de dècades, d'una uniformitat disfressada de cohesió lingüística que ha trepitjat sense cap mirament la diversitat, la cultura i la identitat de les diferents nacions històriques. Per això veiem bé que ara es vagi cap al model de BBC Nations de la televisió pública britànica, amb programació diferenciada a Gal·les, Escòcia, Anglaterra o Irlanda del Nord. Tots els mitjans públics, tots, els nacionals i els estatals, han d'apostar per les llengües oficials. A Radiotelevisió Espanyola, però, mai no ha passat de manera efectiva. Com s'explica, sinó, que seixanta anys després de la primera emissió en català, la televisió pública de l'Estat mai, mai hagi fet en català, un canal en català a Sant Cugat malgrat ser el segon centre més important de l'Estat. No té cap sentit quan parlem d'una llengua que parlen 10 milions de persones, que no és minoritària, sinó minoritzada, que no és autonòmica, sinó nacional, que no és regional. Es parla a quatre estats.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 5/2024, de 22 de octubre, por el que se modifica la Ley 17/2006, de 5 de junio, de la...
«Sí; moltíssimes gràcies, senyora presidenta. Senyories, el primer de tot que vol fer Junts és, lògicament, acompanyar en el sentiment les persones que han perdut éssers estimats en aquesta tragèdia de la DANA, que està cobrant víctimes a València, a Andalusia i que amenaça altres territoris. I, per suposat, estem al seu costat i desitgem que tot això passi ràpid i que les notícies siguin el menys dramàtiques possibles; que tant de bo -tant de bo- no ens trobem amb xifres molt augmentades a partir d'ara. De debò, ho diem de tot cor. Dit això, la meva primera feina en els mitjans de comunicació va ser a Radiotelevisió Espanyola com a auxiliar de producció en un programa que s'emetia en la sobretaula dels diumenges alhora que es compartia el tortell de nata amb tota la família. Es deia, el programa es deia Cita amb. Era un programa d'entrevistes i d'actuacions on va debutar, per exemple, El Tricicle, que estava actuant en aquella època al Jove Teatre Regina, on va debutar també el Tomeu Penya, que venia des de ses Illes. Sí, per tant, era un programa en català: Cita amb. Es gravaven jornades inacabables en uns estudis que hi havia a Esplugues. I d'això..., els parlo de fa molts anys: parlo de l'any 1982. Un any després s'inauguraven els nous estudis de Radiotelevisió Espanyola a Sant Cugat. Lògicament, tothom -tothom- esperava que aquest fet permetés tenir una programació àmpliament en català. Diumenge, precisament, es van complir els seixanta anys de la primera emissió en català de Televisió Espanyola a Catalunya. Des d'aquell dia hi ha hagut molts programes, molts: sèries, especials i, per suposat, desconnexions per fer-hi els informatius en català. Però mai -mai- s'ha fet una aposta clara per que el català fos la llengua vehicular de la programació.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la representación internacional de las federaciones deportivas...
«Els i les esportistes mereixen més respecte perquè són els que posen l'esforç i els que posen el cos. Per això sobta que després de dècades, encara estigui pendent de solucionar-se la situació que viuen alguns esportistes històrics que no van poder cotitzar a la Seguretat Social quan estaven en actiu. Alguns d'ells, com ens explica, avui ens explicava l'exjugador de bàsquet del Barça, Santillana, ja són avis o besavis. Prou de bones paraules i més fets. Els esportistes d'alt nivell els han servit per fer-se fotos en el moment de recollir copes o medalles, però ja fa molts anys que els han deixat en fora de joc a l'hora de tenir pensions dignes que reconeguin aquest esforç. Els diuen que ho solucionaran a través de l'Estatut de l'esportista. Molt bé. Els recordo que l'Estatut de l'artista va trigar set anys a ser una realitat i encara està molt lluny de desplegar-se. No crec que els esportistes d'elit mereixin haver de jugar una altra pròrroga. Aquest partit l'haurien de tenir guanyat ja fa moltes temporades. Compte perquè ara són ells els que no volen fer-se la foto amb vostès. El que volen són fets.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la representación internacional de las federaciones deportivas...
«Estem farts que els seguidors de l'esport català hagin de patir aquesta persecució només pel fet de pertànyer a una minoria nacional, la minoria nacional catalana. De res no serveix fer lleis que pretenen fomentar els valors si després trepitgen vostès sistemàticament els nostres drets de representació internacional, d'expressió política o d'autonomia de l'esportista. Ja vàrem presentar esmenes contra l'obligació d'anar a les convocatòries de seleccions. No respecten la capacitat de decisió de l'esportista, fins i tot els obliguen a assistir als esportistes que arrosseguen problemes físics. Això sí, mentre els clubs van pagant la festa. Només hi ha dos països que obliguen els seus esportistes amb una legislació específica: Itàlia i Espanya, dos estats que segueixen aplicant l'ordeno y mando que ve dels temps dels dictadors Franco i Mussolini. En ple segle XXI, això és fer el ridícul. Perquè anar a la selecció hauria de ser un honor desitjat, no una imposició. En el cas d'Espanya, el càstig per no anar és de multa i de dos a cinc anys de retirada de la llicència esportiva. Aquesta va ser l'amenaça que van rebre les futbolistes de la selecció absoluta quan es van negar a anar a la selecció després del piquito de Rubiales. Les van acusar de histèriques. Nosaltres ja ho vam dir, van ser històriques. De poc o de res va servir la queixa pública de l'Aitana Bonmatí, que, per cert, ahir va recollir la seva segona Pilota d'Or consecutiva, la quarta consecutiva d'una jugadora catalana si comptem les d'Alexia Putellas del 2021 i del 2022. I, per tant, felicitem Aitana Bonmatí per aquesta Pilota d'Or.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la representación internacional de las federaciones deportivas...
«Creu senyor Sémper que els nens catalans no celebrarien als col·legis les victòries de les seleccions catalanes? Li asseguro que les celebrarien i tant que les celebrarien! A Catalunya tenim clubs esportius des de mitjans del segle XIX i federacions des de principis del XX: futbol, tennis, atletisme, natació, rugbi, que són pioneres a l'Estat espanyol i predecessores de les respectives federacions espanyoles. I hi ha un cas del que no volen sentir ni parlar, però els hi farem un recordatori. La Federació Catalana de Rugby es va crear el 1922 i, gràcies als drets que li reconeixia l'Estatut d'Autonomia del 1932, va ser fundadora de la Federació Internacional a París el 1934, amb França, Itàlia, Alemanya, Txecoslovàquia i Romania. I no, no hi era a Espanya, però Franco ho va resoldre. Franco ho va resoldre. El 1940, després de la Guerra Civil, saben què va fer? Va dissoldre la Federació Catalana. I vostè parla de polititzar? Això era polititzar. També hi ha el cas de la Federació Catalana de bitlles i bowling, reconeguda el 2008 com a membre de la Federació Internacional i denunciada, ves per on, per la Federació Espanyola. El Tribunal d'Arbitratge de l'Esport li va donar la raó a la Federació Internacional, entenent que prevalen els seus estatuts per damunt de la normativa interna dels estats. El 1999 més de mig milió de catalans van demanar via ILP que Catalunya pugui competir internacionalment promovent la modificació de la nostra Llei de l'esport. Aznar ho va portar al Tribunal Constitucional i ho va perdre, sentència 110/2012.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de protección de las libertades y seguridad ciudadana.
«Presidenta, senyories, molt bona tarda. Avui debatem la presa en consideració de la reforma de la llei de seguretat ciutadana, una proposta que, malgrat el canvi de nom i un èmfasi retòric que es dona en la part de la llibertat del binomi llibertat-seguretat a l'exposició de motius, al primer article d'aquesta proposta deixa ben clar que som davant d'una simple modificació de la llei de seguretat ciutadana de 2015. No seré jo el que ara menystingui les millores que s'han incorporat, que s'incorporen ara en aquesta proposta, i que han resumit els diputats Santiago i Legarda, que m'han precedit, però sí que crec que cal aixecar una mica la mirada, i si ho fem, veiem que la proposició que se'ns presenta ni deroga ni replanteja els fonaments antidemocràtics de la llei aprovada unilateralment pel Partit Popular en el nefast, en el molt nefast, legislativament parlant, any 2015. És important recordar el context de laprovació de la llei mordassa. El 2015 va ser lany que lestat profund espanyol, per la via de la majoria absoluta del PP, va preparar tota una bateria legislativa que en el seu conjunt suposa un cop a lestat de dret, que ha servit després als ressorts institucionals, policials, judicials, econòmics, mediàtics de lEstat per criminalitzar al crit de '¡a por ellos!' i amb total impunitat els moviments socials assenyalats com a enemics dEspanya, i molt concretament lindependentisme català. Recordem-ho: la reforma del Tribunal Constitucional que fa de lòrgan de garanties un actor polític sectari com el que més, que interfereix en lactivitat legislativa i executa les seves pròpies resolucions; la reforma penal sobre terrorisme gihadista, que obre la porta a un terrorisme difús, sense violència, contrària als estàndards europeus, una autèntica amenaça, com hem vist en les últimes gesticulacions del jutge García Castellón; o el delicte denaltiment del terrorisme, la mordassa penal. Totes aquestes normes, i moltes més, amb lobjectiu únic de trolejar les garanties de lestat de dret i emparar la repressió sense límits de ladversari polític.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Ministra de Vivienda y Agenda Urbana, ante el Pleno de la Cámara, para...
«Senyora ministra, de veritat que no dubto de la seva bona fe i hem parlat i no dubto de la seva bona fe, però li he de dir que se la veu, a vostè i al seu ministeri, una mica desorientada en el sentit que li he dit abans. Per exemple, amb els lloguers de temporada, no? Votant una cosa aquí, però després fent-ne una altra completament diferent en la qual podríem coincidir-hi per exemple, nosaltres més, no? Però és que vam votar una altra cosa aquí radicalment diferent. Aquests cops de volant al capdavant de les institucions, al capdavant del Govern, doncs, són molt perjudicials. No dic cap secret. Cada cop hi ha menys oferta d'habitatges, de lloguer i de compra. Per això els habitatges van esdevenint cada vegada molt més cars i, òbviament, menys assequibles. Els joves, per exemple, estan veient com s'han d'independitzar, s'han d'esperar a emancipar als 30 anys, quan la mitjana europea està als 26. Això és dramàtic, no?, que hagin d'esperar tant a poder construir els seus propis projectes vitals, una mica d'esperança, en els 30 anys. I ja no parlo també dels que han de sortir fora de la seva ciutat per estudiar, que també veuen impossible poder accedir a un pis de lloguer. Almenys a Catalunya.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre un Corredor Mediterráneo exclusivo de mercancías: de...
«Gràcies, senyora presidenta, senyores i senyors diputats. És una mica tard, eh? Potser estaran cansats. Potser no... El nivell d'atenció s'haurà relaxat, no? Escolti, jo els faria una reflexió a tots vostès, perquè el ple passat ja vam tractar la nostra interpel·lació. Coneixen de què va, coneixen el que hem exposat. Jo els faria una reflexió. Jo crec que hi hauria consens en pensar que els recursos públics s'han d'adreçar a resoldre les necessitats de la ciutadania i a fer progressar la nostra societat. Jo crec que hi estaríem bastant d'acord. En aquest context, doncs, jo diria: De què serveix un corredor mediterrani amb trams que no connecten entre si? De què serveix un corredor mediterrani que no connecta els ports i els grans centres d'activitat? De què serveix un corredor mediterrani inacabat 25 anys després? De què serveix un corredor mediterrani que aprofita vies antigues i compartides, les d'ample ibèric, compartides amb els trens de passatgers? Doncs serveix per tenir... O, perdó, de què serveix tenir el corredor més important de l'Estat per on passen 390 000 tones de mercaderies diàries, inacabat, 25 anys després i començar a invertir en corredors amb 33 000 tones de mercaderies diàries o zero tones de mercaderies diàries? De què serveix?»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible sobre un Corredor Mediterráneo...
«Com pot ser que incloguin nous ramals i nous eixos de la xarxa europea, en aquest cas secundària, sense haver finalitzat la xarxa bàsica, que és la principal i és l'estratègica? Com pot ser que estiguin invertint en un estudi informatiu en el corredor central, que està exclòs de la xarxa bàsica des de fa molts anys i que no té tampoc interès per França? Que tinguin obres estratègiques, els corredors de la xarxa bàsica, inacabats i en comencin de nous i reparteixin la inversió fins a aconseguir ser el darrer país de la Unió Europea en transport de mercaderies per ferrocarril? Moltes felicitats, per cert! Fins i tot les inversions europees han estat centralitzades pels diferents governs espanyols. Les inversions de valor estratègic europeu han estat centralitzades pels diferents governs espanyols. No han estat prioritzades i sempre, per cert, han perjudicat a Catalunya. Bé, tot això pensem nosaltres que s'ha d'acabar. Nosaltres no podem compartir això de cap manera. L'eix Barcelona-Tarragona és el tercer hub logístic d'Europa, després de la zona del Ruhr i de Milà. Nosaltres no podem donar suport a un govern que continuï desatenent la realitat econòmica dels territoris i els criteris d'eficiència europeus.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible sobre un Corredor Mediterráneo...
«I això és així perquè el nou reglament europeu confirmà la metodologia de treball de la Comissió Europea, basada principalment en definir inversions ferroviàries per criteris de creació de riquesa i de valor afegit per a l'economia europea. Aquest era el gran objectiu europeu que justificava la decisió d'incloure el Corredor mediterrani. Quan la Comissió Europea incloïa el Port de Barcelona, per posar un exemple, a la xarxa europea, un port exclòs de la proposta espanyola, Europa -deia- estava pensant en connectar un port europeu estratègic. Fins aquí determinades decisions que s'han pres a Europa i quins criteris i quin rol han tingut diferents governs espanyols, principalment del Partit Popular, però que ha anat succeint després. Aquesta obra d'importància estratègica europea i d'obligat compliment pels estats, el que li ha passat és que ha acumulat anys i anys d'endarreriments i que acumula una llarga llista on podríem posar pràcticament tots els ministres de Transports que han tingut els diferents governs, anunciant dates d'acabament de l'obra del Corredor mediterrani i totes elles incomplertes.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de personas con Esclerosis Lateral Amiotrófica y otras...
«És important destacar que aquesta llei salvarà vides gràcies al seu punt estrella, latenció domiciliària especialitzada 24 hores en aquelles situacions d'alta complexitat, curs irreversible, gran dependència. Quan els malalts porten respirador o se'ls ha de fer una traqueotomia, necessiten supervisió constant per evitar la mort. Ras i curt. Per tant, la Llei ELA salva vides, però també salva vida, en singular. Vida és sentir que no estàs sol i poder descartar l'eutanàsia per seguir escoltant les cançons de la teva neta o per poder repassar les notes del col·le dels teus fills. Vida és donar-se l'oportunitat de seguir viu i aprendre a comunicar-se amb la mirada, amb o sense tecnologia. Vida és saber que després d'haver-ho deixat tot per cuidar la persona que estimes, hi ha una llei que et reconeix el temps de cura com a cotitzat per no afectar la teva pensió en el futur, o t'ajuda a tornar a la vida laboral com a col·lectiu prioritari en les polítiques d'ocupació -?aquesta pilota va entrar a l'últim minut, Juan Carlos, a lúltim minut-. Vida és no perdre el poc temps que et queda amb burocràcia, agilitzant el reconeixement del grau de discapacitat o dependència. Vida és poder tenir ajudes a la mobilitat perquè, per fi, el barem de limitacions a la mobilitat té en compte la dificultat respiratòria dels malalts d'ELA per l'afectació de la musculatura de l'aparell respiratori; una mesura que també beneficiarà persones amb cardiopaties que els generen ofec. Vida és que per obtenir la incapacitat laboral permanent no s'obligui un malalt d'ELA, sentenciat des del moment de diagnòstic, a haver fet un tractament previ -?Oi, Yaiza? Ara serà així-. Vida és que hi hagi més projectes d'investigació per trobar una cura que derogui aquesta llei perquè ja no sigui necessària.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de personas con Esclerosis Lateral Amiotrófica y otras...
«Gràcies, presidenta, i també als membres de la mesa del Congrés, per haver fet possible aquest canvi d'hora, que ha permès que 37 persones afectades per ELA i més d'un centenar d'acompanyants, familiars i amics, ens puguin estar seguint des de la sala constitucional, molt a prop d'aquí, a part de totes aquelles persones que ens estan seguint en directe. També vull saludar el Mateo, que ens ha fet arribar un email escrit en català -?el Mateo és gallec-; ens ha fet arribar un email des d'A Coruña, que avui li contestaré. A tots els que esteu seguint aquesta sessió, moltes gràcies. Els diputats i diputades d'aquesta Cambra estem sotmesos a la Llei de transparència. Qualsevol ciutadà pot saber què cobrem per la feina que fem; el que no és públic és el sou emocional, el sou emocional que rebrem tots aquells que hem estat treballant en aquesta Llei ELA, que avui serà una realitat. Aquest sou emocional, el vull compartir amb tots els companys de Junts per Catalunya, especialment amb tu, Míriam, i amb els altres diputats i senadors aquí al Congrés, amb l'equip de treball d'aquí de Madrid. Vàrem agafar, la legislatura anterior, el compromís de lluita per una Llei ELA i Junts ha demostrat que compleix la seva paraula. Ho hem fet convertint la primera oportunitat que teníem de presentar una proposició de llei aquesta legislatura en una iniciativa que millorarà la vida de milers de persones. Gràcies, Fundació Catalana d'ELA Miquel Valls, Esther Sellés, Laura González, sense vosaltres no hauríem arribat fins aquí. Gràcies, ConELA, Fernando Martín, gràcies per fer pinya. Gràcies, molt especialment, Juan Carlos Unzué, per deixar-nos portar la teva samarreta. Fa 36 anys que conec el Juan Carlos, des que era porter del Barça; després va ser entrenador, fins que l'ELA li va fer canviar la banqueta de tècnic, de míster, per una cadira de rodes, per culpa de l'ELA. Míster, ets un exemple per a tots nosaltres.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. Debatem en aquest punt la presa en consideració de la proposició presentada pel Grup Socialista per donar compliment al canvi legislatiu que establia la disposició addicional setena de la llei de memòria democràtica del 2022 per modificar la llei que regula el dret d'associació, amb la finalitat que l'apologia pública del franquisme esdevingui motiu suficient per dissoldre una associació. Per tant, ens trobem davant un mandat de la llei 20/2022 de Memòria Democràtica, aquella que, com recorden, Junts per Catalunya no vàrem recolzar per insuficient, perquè teníem llavors i tenim encara la sensació que, gairebé cinc dècades després de la mort del dictador, en matèria de memòria democràtica l'Estat espanyol continua legislant de forma acomplexada en el marc de la Transició iniciada al 78 i teledirigida des del règim fins avui. Fou evident a la llei de memòria històrica de 2007, que no va prohibir explícitament les associacions ni les entitats que reivindicaven el franquisme i que, per tant, van poder continuar funcionant. La llei de memòria democràtica del 2022, per bé que va fer i fa passos respecte a la del 2017, des de Junts pensem que en fa molts menys dels que serien desitjables. A tall d'exemple, entrat el segle XXI es va ser incapaç de definir amb contundència la dictadura franquista com a feixista. Insuficient perquè, malgrat que declarava il·legal el règim i establia la nul·litat de les condemnes i sancions, no contemplava les responsabilitats penals ni patrimonials ni de cap tipus, com tampoc preveia el dret a la restitució dels béns confiscats i espoliats a persones i entitats, com ara els dels ateneus. Una llei, la del 2022, que tampoc revertia el model d'impunitat dels crims franquistes, desemparant el dret a la tutela judicial efectiva. En definitiva, no es va ser ni prou valent ni prou ambiciós per fer els canvis necessaris per forçar els jutges a investigar i a perseguir els crims del franquisme. O, dit d'altra manera, se'n va mantenir la seva impunitat, com s'ha demostrat recentment i ens confirma l'arxivament de la querella per les tortures a Via Laietana dels germans Ferrándiz. Per això mateix no és d'estranyar que el franquisme hagi recobrat alè i continuï campant per la societat espanyola i ocupant les institucions, des del Poder Judicial a l'Exèrcit, sense oblidar els cossos i forces de seguretat de l'Estat, però també, com hem vist fa una estona, ocupant un bon grapat d'escons.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/2006, de 14 de diciembre, de Promoción de la Autonomía...
«Moltes gràcies, presidenta. Tres mil dies. Fa més de tres mil dies, més de vuit anys, que 750 000 persones van presentar aquesta iniciativa popular al Congrés dels Diputats. Des de llavors, i malgrat ser la primera ILP que va superar la barrera de les 500 000 firmes, aquesta Cambra no ha estat capaç de portar fins al final la seva tramitació. Tres mil dies per ser exactament on som avui, just encara al començament de la tramitació. Tres mil dies per tornar a començar un tràmit que després d'avui la gran majoria dels seus grups polítics, i sobretot l'actual Govern, com ja ha fet anteriorment, no tindran cap mena d'interès a impulsar la seva tramitació per portar-la fins al final. Tres mil dies fins ara absolutament perduts. La ILP presentada l'any 2016 i que ha anat saltant successivament de legislatura en legislatura, duu un títol llarg, però pretén una cosa extremadament senzilla: millorar les condicions del copagament de les persones en situació de dependència. Una ILP que té com a objectiu principal fer més justa la participació econòmica de les persones beneficiàries i que sigui molt més equilibrada i adaptada a les necessitats reals de cada persona dependent. Una iniciativa que neix evidentment des de la percepció certa de molta gent que el sistema actual és injust i tot sovint excessiu en aquesta forma de copagament, sobretot per a persones d'edat avançada i amb discapacitat que, curiosament, eren els que el legislador del seu moment volia protegir amb aquesta llei i que, a la pràctica, han sigut els que han quedat més vulnerables amb l'aplicació actual.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«En tot cas, que sàpiguen tots, senyor ministre, Grup Socialista, diputats i diputades, que en tot allò que fa referència a impulsar la descarbonització i la mobilitat sostenible, hi hem sigut sempre, seguirem estant i estarem en el futur. Sabem, a més a més, que la Unió Europea indueix els Estats de la Unió a fer lleis que fomentin la mobilitat sostenible. La mobilitat sostenible no és una opció, no és una alternativa; és una necessitat imperiosa. Ha de ser una prioritat de tothom. Dit tot això, no vull acabar la meva intervenció sense fer una reflexió genèrica perquè tothom que la vulgui escoltar en prengui nota. L'impuls de la mobilitat sostenible no s'assoleix només fent lleis. El paper ho aguanta tot, i després es compleix el que es compleix. El foment del transport públic, per exemple, i la mobilitat sostenible s'aconsegueix amb una bona oferta de transport públic, amb un bon funcionament d'aquest, amb un servei digne i, si pot ser, de qualitat. Mirin, nosaltres hem dit que no ens cansarem de denunciar el mal servei de Rodalies a Catalunya, i els hem donat reiteradament dades de les incidències, dels incompliments, de les inversions i dels compromisos. El sistema i vostè, senyor ministre, paguen ara els plats trencats de molts anys de decadència inversora i d'incompliments dels governs del PP i també dels governs del PSOE, i d'aquesta estranya condemna crònica que passa perquè a Catalunya sempre s'executen menys del previst i a Madrid, sempre més del previst. Això no és casualitat. El problema és que sembla que vostè continua amb la tradició. Però, en tot cas, hi ha molts aspectes a millorar.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Moltes gràcies, president. Senyora vicepresidenta, l'he escoltat atentament i la veritat és que se l'ha entès perfectament. Anem a l'essència de les coses. Definició de singular: únic a posseir determinades qualitats. És a dir, en àmbit del finançament, el contrari del que representa el cafè per a tothom. Li torno a llegir les declaracions seves i del president Sánchez, en què constantment deia que aquest nou finançament era extrapolable a la totalitat de les comunitats autònomes, que tothom s'hi podia acollir, que qui el volgués exercir només calia que ho demanés, etcètera, etcètera. I que quan jo li llegia que quan parlàvem de si era un concert econòmic, vostè literalment havia dit que no, que no ho era, i que qui digués que sí, estava mentint, perquè no, no ho era. Ho entén? Al final el nom sí que fa la cosa, i tant que fa la cosa, i més en política, i més en els acords. El nom fa la cosa, perquè, al contrari, el que presta és a la confusió, a l'engany, a l'incompliment, al que jo havia entès una cosa i en realitat era una altra, al que això semblava que era blanc i després ha resultat que era gris. No, no; el nom fa la cosa. I si es va construir una majoria política a Catalunya, fonamentant-se en el fet que l'acord es fonamentava en el fet que s'havia arribat a un concert econòmic, literalment dit pels signants de l'acord, ara no podem dir: Bé, que això potser ben bé no ho és, que quan s'entra a negociar s'entra i se surt diferent. No, l'anunci del concert econòmic, les paraules que jo li he dit es van formular per anunciar la signatura, i va portar a la investidura del president i, per tant, a la construcció d'una nova majoria política a Catalunya, que va ser fonamentada amb una mentida. Al final, si fos un concert econòmic, senyora vicepresidenta, no estaríem discutint el nom de la cosa, perquè hi estaríem tots d'acord i seria ben fàcil.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Podríem encara detallar els anuncis solemnes d'altres acords: la condonació del FLA, el traspàs de les beques universitàries i l'execució de múltiples inversions estatutàries. Per tant, el temps acaba posant sempre, absolutament sempre, tothom al seu lloc; sempre, el temps i, molt sovint, els ciutadans a través de les urnes. Tornem ara a l'acord que va fer Illa president a canvi d'un suposat concert econòmic per a Catalunya i que és motiu del debat d'avui. Només amb 59 dies des del seu gran anunci ja està molt clar per on va la realitat. I no ho dic jo, ho diuen vostès, senyors del PSOE. 31 de juliol, president Sánchez: 'El nuevo modelo se tendrá que pactar con todas las comunidades autónomas, con todas'. 21 d'agost, vicepresidenta Montero, vostè: 'Ni es un concierto económico, ni es una reforma al uso del sistema de financiación, quien diga lo contrario miente'. 1 de setembre, vicepresidenta Montero, vostè: 'La financiación singular la pueden tener otros territorios que tengan vocación de tenerla'. 4 de setembre, president Sánchez: 'Les aseguro, les garantizo, me comprometo a que la reforma del sistema de financiación autonómica que vamos a proponer, todas y cada una de las comunidades autónomas, todas y cada una de les comunidades autónomas del país, recibirán más recursos'. 7 de setembre, president Sánchez: 'Estamos dispuestos a permitir que todas las comunidades que lo deseen recauden y gestionen más gravámenes'. Todas las comunidades, res de singular. 16 de setembre, Sílvia Paneque, consellera i portaveu del Govern Illa: 'La prioritat és la negociació pressupostària. Primer són els pressupostos i després, el finançament'. Primer, els pressupostos i després, el finançament. 16 de setembre, president Sánchez: 'Nuestro modelo de financiación es el mismo en todos los territorios'.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«Dades, demanaven alguns. 2 de novembre de 2023, anunci solemne, de nou a bombo i platerets, i en aquest cas a càrrec del ministre Bolaños i el llavors president d'Esquerra, Oriol Junqueras. Esquerra garantia l'estabilitat de tota la legislatura de Pedro Sánchez a canvi del traspàs integral de Rodalies a la Generalitat de Catalunya. De nou, grans titulars, grans portades i afirmacions grandiloqüents del tipus: traspàs històric, traspàs integral sense precedents i adeu a Renfe. Poc després, però, comencem a conèixer la realitat. I la realitat és que només es transferia una petita part de les línies ferroviàries; el traspàs, en realitat, no seria un traspàs, sinó una cogestió mitjançant una empresa mixta en què s'haurien de prendre les decisions per consens i, per tant, l'Estat retenia tota la capacitat de control i decisió sobre les decisions que s'adoptaven. I per estudiar com es faria tot plegat, es crearien sis grups de treball tècnics que, tot i que s'havia dit que ja estava tot acordat, analitzarien què fer, bàsicament perquè així qui dies passa, anys empeny. Resultat de tot plegat: Pedro Sánchez es garantia l'estabilitat de tota la legislatura a canvi d'un traspàs que ni és integral ni és un traspàs, és a dir, de nou, tota una legislatura d'estabilitat a canvi de res.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda ante...
«2 de setembre de 2024, Marta Rovira, secretària general d'Esquerra Republicana de Catalunya: 'Amb aquest acord amb el PSOE s'acaba amb l'espoli fiscal'. Que, traduït, vol dir: Catalunya recaptarà i ingressarà als seus comptes corrents tots els impostos i després transferirà una part a l'Estat, corresponent als serveis prestats pel mateix Estat a Catalunya, més una altra part per solidaritat interterritorial. Els dies següents a l'anunci d'aquest acord, silenci per part de l'Oriol Junqueras, silenci per part del PSC i silenci per part del PSOE; fet, sigui dit de passada, que ja hauria d'haver fet pensar que potser no es volia anticipar res més de l'acord per evitar que la gent sabés la veritat. Així doncs, aquesta, senyors i senyores, és l'essència de tot plegat, perquè davant d'aquestes afirmacions públiques i silencis només hi ha dues opcions possibles. La primera, que vostès, senyors d'Esquerra i del PSOE, donin compliment a allò que diuen haver acordat i Catalunya tingui el seu concert econòmic, com el té el País Basc; nosaltres, encantats. I la segona, que vostès, Esquerra i PSOE, hagin mentit als catalans fent electoralisme barat i Catalunya no tingui ni concert econòmic, ni finançament singular, ni sobirania fiscal ni la clau de la caixa.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Gobierno explique si va a cumplir la obligación...
«Ho hem explicat així des del primer dia d'aquesta legislatura, tot i que sembla que sigui molt difícil d'entendre per a alguns. El mateix Govern de l'Estat s'entesta a actuar com si tingués majoria absoluta, i això ens porta a haver d'anar aprenent, de manera dolorosa, que si no hi ha acords, hi ha derrotes; que si vol comptar amb els vots decisius de Junts per Catalunya, ha de negociar i fer propostes. De fet, d'això se'n diu fer política. Quan no es té prou força, negocies amb els altres per obtenir-la, arribes a acords, apliques els acords i els compleixes per tal de després poder tornar a negociar. En canvi, vostès, senyors del PSOE, en lloc de fer política, volen girar el clau i fer-lo entrar per la cabota per força. Això els porta a haver d'aprendre que no tenen majoria suficient en aquest hemicicle i que sense Junts estan condemnats a perdre votacions i a haver de fer el ridícul retirant punts de l'ordre del dia a darrera hora per no perdre'ls. I mira que és fàcil.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Gobierno explique si va a cumplir la obligación...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyores del Partit Popular, ja és ben curiós això de vostès. Vostès surten sovint aquí, en aquest faristol, i donen lliçons sobre què cal fer i què no cal fer en un determinat tema, com si fossin els més exemplars, com si la resta de grups no coneguéssim allò que fan habitualment quan el Partit Popular ha governat o governa, com si no sabéssim que quan les coses surten diferents d'allò que vostès es proposen, aquest miratge es trenca i llavors surt la veritable bèstia que porten dintre. Que el poble de Catalunya vota un estatut que a vostès no els agrada? Cap problema, presenten un recurs d'inconstitucionalitat per tal que siguin els seus jutges qui ajustin el redactat a allò que vostès volen. Que el poble de Catalunya vota en un referèndum? Cap problema, vostès treuen la policia al carrer per estovar-nos, apliquen un 155 i destitueixen el Govern de la Generalitat de Catalunya. Que aquest Congrés aprova una llei d'amnistia i vostès no hi estan d'acord i perden la votació? Cap problema, vostès activen de nou el Poder Judicial per usurpar la voluntat legítima d'aquesta Cambra, promovent l'incompliment de la llei. I, com deia, després pretenen sortir aquí a donar lliçons. Doncs no, no cal pas que s'hi esforcin, perquè nosaltres sabem que quan es tracta de Catalunya, la seva catalanofòbia s'olora a quilòmetres de distància.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para el impulso de la aplicación de la Ley Orgánica 10/2022, de 6 de...
«Hi ha altres incongruències, també. La iniciativa ha de servir per incorporar mesures reparadores per les dones que han patit agressions per donar compliment, tal com diuen vostès, al Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere; ja ho ha comentat abans el diputat del PNB. En concret, incorporen la mesura 107, que és del 2017, i que estableix que s'ha de suprimir l'atenuant de reparació del dany en els casos de violència de gènere. Això és el que diuen en el preàmbul, però després, quan passem a la part dispositiva, cauen en la contradicció, ja que no treuen aquest atenuant del Codi Penal, sinó que el que fan és afegir que la reparació haurà de comprendre tots els conceptes continguts a les lleis integrals, és a dir, que la reparació econòmica ha de ser més àmplia. Per tant, no es suprimeix la reparació econòmica com a atenuant. I no està clar, de tota manera, com s'ha de determinar aquesta reparació integral que contempla, per exemple, el dany físic i psicològic, inclòs el dany moral, el dany a la dignitat; la pèrdua d'oportunitats, incloses les d'educació, d'ocupació; prestacions socials als danys materials; la pèrdua d'ingressos, inclòs el lucre cessant; el dany social entès com el dany al projecte de vida, o el tractament terapèutic, social i de salut sexual i reproductiva.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la regulación de los contratos de alquiler de vivienda por temporada y...
«S'haurà d'acreditar quin és el motiu pel qual el lloguer és de temporada. Molt bé. S'haurà d'indicar si l'habitatge es lloga -per exemple, hi posen, detallen en quins casos- per estudis, per assistència mèdica, amb finalitats recreatives... D'acord, la prova de la càrrega a càrrec del propietari. Em poden dir vostès com s'acredita que el llogater lloga aquell immoble amb finalitats recreatives? Que porti entrades del teatre a sis mesos vista? Si és per finalitats assistencials o mèdiques haurà de demanar el certificat mèdic per saber quina malaltia té el familiar o ell mateix pel qual necessita llogar el pis? El propietari ha de tenir accés a aquestes dades tan delicades? Per favor. Sis mesos pels estudiants? Deu fer molt temps que han acabat la carrera. No han arribat ni als exàmens, quan els toqui fer els exàmens, hauran de marxar. I suposant que facin sis mesos més, després, pel curs acadèmic següent, per Nadal, hauran de marxar. Per què sis mesos? No té cap explicació. A part de les repercussions que tindran, amb els efectes nocius, aquest tema dels sis mesos, perquè el lloguer d'habitacions per als estudiants, per exemple, és clau. A una ciutat universitària, com és Girona, si s'aprova aquesta modificació serà un drama per la universitat. Necessitem polítiques fermes, decidides, efectives, en termes d'habitatge, polítiques útils. Lamentem molt que les que avui ens proposen no només no seran útils, sinó que seran absolutament contraproduents, i això no va d'etiquetar de bons o de dolents ni els propietaris ni aquells que votem...»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Per tant, no poden jugar a fer aquesta política demagògica d'enfrontar-nos quan s'està produint una situació, fa tants i tants i tants d'anys, en què Catalunya i els catalans, perquè Catalunya som els catalans, estem perdent absolutament tot per estar dependent d'Espanya. Amb dades, amb dades! Els discursos no poden ser demagògics i dir altres coses, han de parlar de dades i de rigor. Nosaltres vam demanar també la compareixença no només de la vicepresidenta, sinó també del ministre Bolaños, per explicar-nos aquest tema. No calia argumentar-ho d'aquesta manera, sincerament. I per tant, com que la vam demanar, hi donarem suport, perquè nosaltres sí que volem escoltar exactament què és. No per res, és que no ho hem entès, ens ha desconcertat de quin concert estem parlant i volem saber exactament el Govern espanyol socialista què pretén. L'únic que hem sentit per part del Govern socialista, que és qui ha de corroborar el que se'ns ha explicat per part dels companys d'Esquerra, és: 'Els asseguro que complirem fil per randa, nosaltres complirem i complirem fil per randa'. I què és aquest concert? 'No es preocupin, que nosaltres complirem i complirem i fil per randa'. Però, perdonin, ens poden explicar de què va, això? I volem que se'ns expliqui de què va, i volem que compareguin i se'ns expliqui de què va aquest concert, que ens ha desconcertat una mica i, com repeteixo, com ja he dit i torno a repetir, Junts per Catalunya el que voldríem és aquest concert econòmic pur i absolut que seria la independència de Catalunya, perquè, senzillament, després de tants anys i anys i oportunitats -que ens ha detallat algunes el que ha estat portaveu en aquesta proposta-, tot aquest detall, tota aquesta història que hem viscut conjuntament, ens acredita que no hi podem pas confiar, i que segurament no sabem en què consistirà aquest concert, però possiblement no és el que necessiten, desitgen i esperen els ciutadans de Catalunya, i es mereixen, també.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies. Nosaltres estem satisfets que es vulgui parlar sobre el caos de Rodalies. A Catalunya fa molts i molts anys que l'estem vivint. De fet, recordin que l'any 2010 fins i tot ja es va pactar i acordar el traspàs de Rodalies a Catalunya, el 2010. Fa catorze anys i encara estem esperant, però vaja. Precisament era amb governs també socialistes. Ara ho han tornat a pactar. Hem esperat catorze anys, a veure què passa. Estem parlant d'aquest traspàs, que és imprescindible, però no ho podríem considerar traspàs si aquest govern socialista no permet que a Catalunya usem el nostre propi operador ferroviari. Si ho ha de continuar fent Renfe, estarem exactament igual, i el que és encara més important és que es reverteixi el dèficit d'inversions que s'ha produït durant tants i tants i tants anys. Semblarà que sempre estem tenint una actitud de lamentació i de plorar, i, a sobre, després som els insolidaris. Ara, aquests insolidaris catalans els tornaran a parlar de xifres, com hem fet abans amb la immigració, i els tornarem a explicar amb rigor i de forma sistemàtica per què creiem que Rodalies fa anys i anys que és un caos, i per què creiem que el ministre Puente ha de venir a donar un altre cop explicacions i que no ens torni a explicar un conte, com ens va fer l'últim cop, que encara semblava que ens prenia el pèl negant les dades que són òbvies, i que en aquest cas sigui una mica més humil i, com a mínim, digui la veritat. Perquè, com en tantes altres coses, si no es reconeixen les dades i la realitat, molt difícilment es podrà rectificar.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«En aquest sentit, donarem suport per motius possiblement diferents d'alguns dels que ha exposat la portaveu del PP. Però una nació que ha passat de 800 places a 4000 places per protegir els menors no acompanyats i que va haver de destinar l'any passat 100 milions d'euros -perquè no ens venen finançats per l'Estat espanyol- per acollir bé la població immigrada bé es mereix tenir resposta a aquestes preguntes. A banda que saben vostès que és un acord amb aquest Govern, perquè sabem que és imprescindible que Catalunya pugui tenir les pròpies competències en termes de migració. I no és perquè sí. No és perquè ens fa il·lusió fer això, sinó perquè creiem que és imprescindible que aquestes polítiques es facin des de la proximitat, no es poden fer a 600 quilòmetres de distància, perquè després passa el que passa. Això ho hem de fer cadascú, cada nació, tal com la seva mateixa població necessita, perquè jo no parlaré de tensionar els serveis públics, que a Catalunya estan absolutament tensionats també per la manca de finançament, sinó que el que ens preocupa a nosaltres és que aquestes males polítiques migratòries estiguin tensionant la convivència. I és això el que no ens podem permetre, que es tensioni la convivència. Per això demanem i votarem a favor que el president del Govern comparegui per donar explicacions.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Recordo, a principis d'any, que jo mateixa vaig fer un faristol en què reclamava informació. Ho dic perquè se'ns ha titllat, després del vot contrari de l'últim Ple en termes de no modificar finalment la llei d'estrangeria pel tema de repartiment dels menors migrants, d'insolidaris. I és bastant injust, vull ser cauta, que es titlli a Catalunya d'insolidària. A Catalunya, per si no ho saben, tenim el 23 % de tota la immigració espanyola. El 23 % està a Catalunya. Nosaltres no arribem ni al 17 % de població, en termes de població. Però, en canvi, el 23 % de tota la població immigrada està a Catalunya. A la tardor, van arribar uns menors no acompanyats a les illes Canàries. Es va fer un repartiment, sobre el qual nosaltres també vam mostrar, tot i que es va fer, la nostra disconformitat. Per insolidaritat? No. Nosaltres, en termes d'habitants, som similars a la Comunitat de Madrid o a Andalusia -una mica més a Andalusia-, però, en canvi, en vam rebre 2000. Ens van distribuir 2000 menors no acompanyats, que dit així no passa res, però que era tres vegades més que els que es van distribuir a Andalusia. Per què? Era cinc vegades més que els que es van distribuir a la Comunitat de Madrid. Per què? Sis més que als Països Valencians. Per què? Nosaltres no entenem aquests perquès. El que volem és que s'aclareixin i sí que necessitem, perquè encara no l'hem escoltat, que el president del Govern, el senyor Pedro Sánchez, comparegui, ens expliqui i ens doni resposta a aquests perquès. Perquè quan vam votar que no, tant el president, com el conjunt del Govern, com el president de les illes Canàries sabien perfectament quines eren les reticències o dubtes que teníem des de Junts per Catalunya, i no se'ns han desvetllat. L'únic que s'ha de fer és parlar, explicar i arribar a acords. No es pot parlar que Catalunya no és solidària perquè en donem lliçons. I volia donar dades perquè això no és opinable. I com que no és opinable, no es pot dir una cosa diferent.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bon dia a tots els companys i companyes. Ben retornats després d'aquests dies de vacances. A Junts per Catalunya som plenament conscients de l'enorme impacte social, econòmic i cultural, i en llocs com Catalunya també en termes de llengua, que suposa per qualsevol comunitat acollidora les polítiques migratòries de qualsevol Estat. És evident que impacten de forma intensa i que cal fer bones polítiques migratòries. És un tema molt complex, tremendament complex, i escoltant els uns i els altres, que òbviament només tenim cinc minuts, no es poden exposar a tots els arguments de forma rigorosa i meticulosa com caldria. Però, no obstant això, sí que entenem que se n'ha de parlar, perquè entenem que la ciutadania així ens ho reclama. I no fer-ho, no abordar aquests temes de forma, com deia abans, meticulosa i amb rigor, dona ales a l'extrema dreta. Ens hem d'explicar, ens hem d'explicar bé, hem de fer polítiques i les hem de fer bé, evitant el racisme, com comentava la nostra companya, però acompanyant i ajudant a la integració correcta de totes les persones que puguin ser acollides en el nostre país.»