Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
4.441 declaraciones · página 130 de 149
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la lucha contra la corrupción, las cloacas del Estado y la guerra judicial en...
«Hace solo tres semanas el presidente Sánchez tenía que alzar un gran muro o algo así frente a la mala política. Todo eran quejas y lágrimas de cocodrilo, todo era agua de borrajas, todo era estrategia electoral, encuestas, quejas y lamentos. Pero hoy Pedro Sánchez no está aquí. Está bien que el presidente Sánchez, el señor Houdini, quiera salvar el mundo, pero antes también tendría que salvar esta democracia. Y del diputado Feijóo, ¿qué sabemos? Al líder de la oposición le da pánico escuchar cómo hablamos de Policía y de jueces patrióticos. Reaccionen, por favor. La democracia está amenazada por el triple cáncer de la corrupción, del juego sucio y de las cloacas. Si hay policías capaces de diseñar pruebas prêt-à-porter, si el Ministerio del Interior es la Disneylandia del juego sucio, si el Poder Judicial actúa como parte y si ahora, para colmo, hay jueces dispuestos a boicotear las leyes que no les gustan, no me negarán ustedes que ha llegado el momento de hacer limpieza. Y ¡ojo!, esos franquistas con toga son más chic, más cool, más elegantes y han leído más que Tejero, es cierto, pero este sistema judicial es una gran amenaza.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la lucha contra la corrupción, las cloacas del Estado y la guerra judicial en...
«En cuanto a la corrupción de Estado, lo que España ha hecho con Cataluña es una impudicia. La guerra sucia es corrupción, pero la corrupción también es guerra sucia. ¿Les suenan Xavier Trias, Artur Mas o Sandro Rosell? El expresidente del Barça ha sufrido dos años de cárcel y aún está esperando a que alguien se haga responsable de ello. ¿No se les cae a todos ustedes la cara de vergüenza? Señorías, si quieren salvar la democracia española tienen que activar el stop en todas las malas prácticas del Estado y tienen que aferrarse a la verdad. No se escondan. La España política tiene que hacer limpieza. El sistema es un lodazal. España es el paraíso de los fontaneros del juego sucio y no detendrán este estercolero tocando el violín con el iTunes Partidos de Estado, no nos digan que más adelante, que ahora no toca. No, no nos lo digan. Este show tiene que terminar, no pueden continuar normalizando el juego sucio. No puede ser. Ahora sí toca. Desde luego, les toca que España admita sus corrupciones, todas. El sistema no puede más y la photo finish de su cultura democrática es dantesca. Es una lástima que hoy ni el presidente español, Pedro Sánchez, ni tampoco el jefe de la oposición, el señor Feijóo, estén sentados en su escaño. Lástima.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la lucha contra la corrupción, las cloacas del Estado y la guerra judicial en...
«A veure. A veure. A aquesta hora, l'Espanya política té res més important a fer per l'estabilitat política, per la llibertat, per la mateixa prosperitat de la gent, l'Espanya política té res més urgent a fer que aturar aquesta obscenitat? Presó i exili, se n'ha parlat. S'han volgut carregar Catalunya, han violat les nostres comunicacions... Presidente, señorías, buenas tardes. El primer paso para que la corrupción triunfe es la indiferencia. Por lo tanto, escuchen. Corrupción la hay de muchos tipos y España ha despuntado en todos. La monarquía, la del 3 de octubre, es un buen ejemplo de la corrupción clásica, la del dinero y de la corrupción política. Todo en uno. En cuanto a la corrupción a la española, que es la corrupción de Estado pensada para frenar a Cataluña, España también ha sobresalido en ello. ¿Qué decir de la monarquía que no sepan? Hacen política y no les toca. El rey, señorías, no solo va desnudo, sino que va sucio y hecho un pingo. La monarquía española es El Corte Inglés de las malas prácticas. Planta 1, Felipe VI; planta dos, los sobrinos; plantas 3 y 4, las cosas del emérito.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la lucha contra la corrupción, las cloacas del Estado y la guerra judicial en...
«I del diputat Feijóo, home, què se'n sap? Al líder de l'oposició li fa pànic escoltar com parlem de policia i de jutges patriòtics. Reaccionin, si us plau. La democràcia està amenaçada pel triple càncer de la corrupció, del joc brut i de les clavegueres. Si hi ha policies capaços de dissenyar proves prêt-à-porter, si el Ministeri de l'Interior és la Disneylandia del joc brut, si el poder judicial actua de part i si ara, per acabar-ho d'adobar, hi ha jutges disposats a boicotejar les lleis que no els agraden, no em negaran que és hora de fer la bugada. I alerta, aquests franquistes amb toga són més chic, més cool, més elegants, han llegit més que Tejero, és veritat, però aquest sistema judicial és una gran amenaça. Com escrivia Jordi Barbeta, se'n diu cop d'Estat encobert. Quan tot l'Estat és una mentida, aleshores la desfeta democràtica és absoluta i s'ha de fer dissabte. En volen una prova? Fa quatre dies, quatre dies, l'exministre de la COVID Salvador Illa va tenir els sants nassos de dir que tothom tranquil, que l'espionatge són coses que passen, i es va quedar tan panxo. Algú que vol ser president de Catalunya, i els diputats d'Esquerra, senyor Rufián, n'haurien de prendre nota, algú que vol sumar suports diu que fer la guerra bruta contra vostès, contra nosaltres, contra Catalunya és normal. És molt gros. L'estat espanyol és com l'orquestra del Titanic: que la música no pari encara que el sistema s'enfonsi.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la lucha contra la corrupción, las cloacas del Estado y la guerra judicial en...
«Senyories, si volen salvar la democràcia espanyola, han d'activar l'stop en totes les males pràctiques de l'Estat i s'han d'aferrar a la veritat. No s'amaguin. L'Espanya política ha de fer net. El sistema és una bassa de fang. Espanya és el paradís dels lampistes del joc brut i no aturaran aquest femer tocant el violí i amb l'iTunes. Partits d'estat, no ens diguin que més endavant, que ara no toca, no ens ho diguin. Aquest xou s'ha d'acabar. No poden continuar normalitzant el joc brut. No pot ser. Ara sí que toca, clar que els toca que Espanya admeti les seves corrupcions, totes. El sistema no pot més i la photo-finish de la seva cultura democràtica és dantesca. Avui és una llàstima, és una llàstima que ni el president espanyol, Pedro Sánchez, ni el cap de l'oposició, el senyor Feijóo, no s'asseguin al seu escó. És una llàstima. Fa tres setmanes, només tres setmanes, el president Sánchez havia d'aixecar no sé què d'un gran mur davant la mala política. Tot eren queixes, tot eren llàgrimes de cocodril. Tot era un no res, tot era estratègia electoral, tot eren queixes i laments. Avui, però, Pedro Sánchez no és aquí. Està bé que el president Sánchez, en Houdini, vulgui salvar el món. Però abans també s'hauria de salvar aquesta democràcia.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la lucha contra la corrupción, las cloacas del Estado y la guerra judicial en...
«President, senyories, bona tarda. El primer pas perquè la corrupció triomfi és la indiferència. Per tant, escoltin. De corrupció n'hi ha de molts tipus, i Espanya ha despuntat en totes. La monarquia, la del 3 d'octubre, és un bon exemple de la corrupció clàssica, la dels diners, i de la corrupció política, tot en un. Pel que fa a la corrupció a l'espanyola, que és la corrupció d'Estat pensada per aturar Catalunya, Espanya la veritat és que també ha excel·lit. Què dir de la monarquia que no sàpiguen? Fan política i no els toca. El rei, senyories, no només va despullat, també va brut com una guilla. La monarquia espanyola és el Corte Inglés de les males pràctiques: planta 1, Felip VI; planta 2, els nebots; plantes 3 i 4, les coses de l'emèrit. Pel que fa a la corrupció d'estat, el que Espanya ha fet amb Catalunya és una impudícia. La guerra bruta és corrupció, però la corrupció també és guerra bruta. Els sonen Xavier Trias, Artur Mas, Sandro Rosell? L'expresident del Barça ha patit dos anys de presó i encara està esperant que algú se'n faci responsable. No els cau la cara de vergonya a tots? No els cau la cara de vergonya?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la mejora de la protección de las personas donantes en vivo de órganos o tejidos...
«Otra reflexión que también hacemos es relativa a que la iniciativa la presenta el Grupo Socialista y parece que esté enmendando la plana al Ministerio de Derechos Sociales de SUMAR. Llega, eso sí, después de que la semana anterior SUMAR no diera respaldo a la propuesta del PSOE sobre el proxenetismo y después también de que el PSOE tuviera que retirar el jueves la ley del suelo porque no contaba con suficientes apoyos y parecía un buque que iba a chocar contra las rocas. Si sale adelante esta toma en consideración, nosotros nos preguntamos si se tramitará la iniciativa con diligencia o si, pasada la cita electoral del 9 de junio, se quedará en un cajón durante meses, porque nos tememos que puede ocurrir eso, y nos gustaría que no sucediera. Sabemos que esta última pregunta no tiene respuesta inmediata, veremos lo que ocurre, pero vaya por delante que queremos presentar enmiendas, aunque de entrada estamos de acuerdo con esta equiparación que se propone. En su exposición han hablado ustedes de promover las donaciones. Nosotros quisiéramos hacer aquí una puntualización. Entendemos que la gente no se hace donante para tener más permisos laborales ni prestaciones. Por tanto, iniciativas como estas no servirían directamente para fomentar la donación, que nace del buen corazón de las personas, pero sí sirven para dar las gracias colectivamente a aquellos que han convertido su altruismo en más y mejor vida para los demás. Gracias.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la mejora de la protección de las personas donantes en vivo de órganos o tejidos...
«Esta iniciativa tiene por objeto modificar la ley para que los donantes vivos de riñón o de parte del hígado tengan derecho, por ejemplo, a situaciones de incapacidad laboral temporal. Por tanto, como ya se ha dicho, va más allá de la cobertura por enfermedad común y equipara las condiciones sociolaborales de estos donantes, que hoy no tendría la misma consideración porque un trasplante de riñón o del lóbulo del hígado no está considerado de gran riesgo a pesar de que requiere de una intervención quirúrgica y, por tanto, de un preoperatorio y un posoperatorio. Por tanto, la iniciativa fomenta la igualdad entre donantes vivos. Pero ante la proposición del Grupo Parlamentario Socialista, se nos hace inevitable formularnos un par de preguntas. Por ejemplo, ¿cómo es posible que este reconocimiento, que es de justicia para los donantes de riñón o de lóbulo de hígado no haya llegado hasta ahora? Estaremos de acuerdo en que no tiene sentido que, por poner un ejemplo, una persona que se rompa una mano tenga más permisos y prestaciones retributivas que otra que hace una donación altruista de un órgano. El altruismo debe reconocerse; no compensarlo económicamente, pero sí reconocerlo desde los derechos y prestaciones sociales. Por eso consideramos bienvenida la iniciativa, aunque llega con diez años de retraso, porque la directiva europea que ya iba en ese sentido es de 2013.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la mejora de la protección de las personas donantes en vivo de órganos o tejidos...
«Si tira endavant aquesta presa en consideració, sí que els demanem, els preguntem si es tramitarà la iniciativa amb diligència o, passada la cita electoral del 9 de juny, es quedarà en un calaix durant mesos, perquè ens temem que això podria passar i voldríem que això no passés. Aquesta darrera pregunta, sabem que no té resposta immediata. Ja veurem què passa. Però vagi per endavant que volem presentar esmenes, tot i que, d'entrada, estem d'acord en aquesta equiparació que es proposa. En la seva exposició, han parlat de promoure les donacions. Nosaltres voldríem fer, també en això, una puntualització. Entenem que la gent no es fa donant per tenir més permís laboral o més prestacions. Per tant, iniciatives així no servirien directament per fomentar la donació que neix en el bon cor de les persones, però sí que serveixen per donar les gràcies col·lectivament als que han convertit el seu altruisme en més i millor vida pels altres. Gràcies. Gracias, presidenta. Nosotros también quisiéramos dar la bienvenida a las asociaciones de donaciones y trasplantes. Venimos de un país, Cataluña, donde hay una gran concienciación sobre la importancia de las donaciones para trasplantes, una gran concienciación social. De hecho, cada año se bate el récord. Este año se batió el récord de 2023, cuando hubo 1393 trasplantes de órganos. Por tanto, estamos completamente de acuerdo en todo cuanto sirva para visibilizar el altruismo de los donantes y visibilizar su importancia y su papel social.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la mejora de la protección de las personas donantes en vivo de órganos o tejidos...
«D'acord, però davant la proposició del grup socialista, se'ns fa inevitable fer-nos un parell de preguntes. Per exemple: com és possible que aquest reconeixement, que és de justícia pels donants de ronyó o de lòbul de fetge, no hagi arribat fins ara? Com és possible això? Perquè estaran, o estarem d'acord que no té sentit que una persona, per posar un exemple, que es trenqui una mà, tingui més permisos i prestacions retributives que una persona que fa donació altruista d'un òrgan. L'altruisme s'ha de reconèixer, no compensar econòmicament, però sí reconèixer des dels drets i prestacions socials. Per això, considerem que la iniciativa, benvinguda sigui, arriba amb deu anys de retard, perquè la directiva europea que ja anava en aquest sentit és de 2013. Una altra reflexió que fem: la iniciativa la presenta el grup socialista. Sembla que li estigui esmenant la plana al Ministeri de Drets Socials de SUMAR. Potser no. Arriba, això sí, després que la setmana anterior SUMAR no donés suport a la proposició del PSOE sobre el proxenetisme, i també després que el PSOE retirés, va haver de retirar dijous la llei del sòl, perquè no tenia els suports suficients i era un vaixell que anava a estavellar-se contra les roques.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la mejora de la protección de las personas donantes en vivo de órganos o tejidos...
«Senyories. Gràcies, presidenta. Bé, també volem donar la benvinguda a les associacions de trasplantats de donacions. Venim d'un país, de Catalunya, on hi ha una gran conscienciació sobre la importància de les donacions dels trasplantaments, una gran conscienciació social. De fet, cada any es bat el rècord. Aquest any es va batre el rècord. El 2023 es va batre el rècord. Hi va haver 1393 transplantaments d'òrgan, 1393. Per tant, estem molt d'acord amb tot allò que serveixi per visibilitzar l'altruisme dels donants, per visibilitzar la seva importància respecte del seu paper social. Aquesta iniciativa té per objecte modificar la llei perquè els donants vius de ronyó o de part del fetge tinguin dret, per exemple, a situacions d'incapacitat laboral temporal. Per tant, com ja s'ha dit, va més enllà de la cobertura per malaltia comuna. Equipara les condicions sociolaborals d'aquests donants que avui no tindrien la mateixa consideració, perquè un trasplantament de ronyó o de lòbul del fetge, per exemple, no està considerat de gran risc, malgrat que requereix una intervenció quirúrgica, per tant, un preoperatori i també un postoperatori. És a dir, que la iniciativa fomenta la igualtat entre donants vius.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 2/2014, de 25 de marzo, de la Acción y del...
«En definitiva, unos y otros muestran un desprecio claro hacia lo que debería ser la rendición de cuentas en esta Cámara, que una vez más, cuando unos u otros están en el Gobierno, les preocupa bien poco. Un menosprecio que se evidencia cuando sistemáticamente se incumple, por ejemplo, lo que dicta la Ley 8/1994, en la que se establece que el Gobierno del Estado debe remitir un informe a las Cámaras con anterioridad a la celebración de cada Consejo Europeo ordinario; un informe con la evolución de los distintos temas de interés general que en ese momento se van a tratar en el Consejo Europeo. Este hecho, que es obligatorio, no se cumple mande quien mande, gobierne quien gobierne en cada momento. Así pues, dada la falta de transparencia de la acción exterior de unos y otros a día de hoy en este Gobierno, puesto que históricamente la acción exterior del Gobierno del Estado se ha instrumentalizado para ir también en contra de los catalanes y de nuestras legítimas reivindicaciones, y puesto que cuando se elaboró esta ley que ahora ustedes quieren modificar se hizo con una voluntad claramente recentralizadora y una voluntad de amputar la acción exterior de la Generalitat de Catalunya y limitar la voz de los catalanes, si esta propuesta prospera y sale adelante la toma en consideración, aprovecharemos para poner sobre la mesa otras cuestiones adicionales planteadas a las que hacía referencia y que no están, obviamente, en esta propuesta inicial que ustedes someten, vinculadas a la acción exterior de la Generalitat de Catalunya y a la persecución que esta ha sufrido y que, por tanto, hay que revertir. Gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 2/2014, de 25 de marzo, de la Acción y del...
«Es una ley que, además, nació con el trasfondo de controlar también la acción exterior de las comunidades autónomas, y más concretamente la que llevaba a cabo de modo exitoso en ese momento la Generalitat de Cataluña. Una acción exterior que les desesperaba por el interés que despertaba cuando se llevaba a cabo allí donde se realizaba, y, por ese motivo, desplegaron toda la persecución posterior a sus miembros. Una ley que impulsaron en el momento en que su voluntad de asediar al Gobierno de Cataluña era ya claramente obsesiva y creciente en el día a día. Por lo tanto, está claro que ahora, cuando ustedes lo miran desde la oposición, las cosas las necesitan distintas y, por eso, nos proponen esta modificación; no porque de repente se hayan vuelto ustedes los más transparentes de la Cámara, ni porque piensen distinto, sino porque hoy ustedes son oposición. Por otro lado, y mirando hacia el otro extremo del hemiciclo, también es evidente el menosprecio del Gobierno del Estado, y más concretamente de su presidente, cuando tiene que explicarse desde el punto de vista de la acción exterior; porque es evidente que es desprecio venir aquí a dar explicaciones a esta Cámara cuando a menudo han transcurrido ya semanas tras la celebración de los consejos europeos, cuando el día a día ya ha cambiado de manera significativa y radical la realidad de la política, exterior que era válida en el momento en que se celebró el Consejo Europeo, y cuando lo que se nos viene a explicar aquí, en esta tribuna, son cuatro obviedades que ya han sido conocidas previamente o por la prensa o por las conclusiones oficiales del Consejo de Europa.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 2/2014, de 25 de marzo, de la Acción y del...
«Així doncs, donada la manca de transparència de l'acció exterior d'uns i d'altres a dia d'avui d'aquest Govern, i donat el fet que, històricament, l'acció exterior del Govern de l'Estat s'ha instrumentalitzat per anar també en contra dels catalans i les nostres legítimes reivindicacions, i donat que quan es va elaborar aquesta llei, que ara vostès volen modificar, es va fer amb una voluntat clarament recentralitzadora, amb una voluntat d'amputar l'acció exterior de la Generalitat de Catalunya i delimitar la veu dels catalans, si aquesta proposta prospera i es tira endavant la presa en consideració, aprofitarem també per posar a sobre de la taula altres qüestions addicionals plantejades, a les quals jo feia referència i que no estan, evidentment, en aquesta proposta inicial que vostès porten a terme, vinculades a l'acció exterior de la Generalitat de Catalunya i la persecució per aquesta que ha patit i que, evidentment, cal revertir. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Señoras y señores diputados, no deja de ser destacable que quienes propusieron una ley cuando estaban en el Gobierno, aprobándola mediante el rodillo de la mayoría absoluta y sin tener en cuenta ninguna de las observaciones que en ese momento se le realizaron, hoy propongan una modificación sobregesticulando y destacando unas carencias que en ese momento para ustedes resultaron virtudes. Para el señor García Margallo, que propuso su aprobación en 2014, quedó claro que no solo le importaba poco la participación de esta Cámara en la acción exterior, sino que quería, además, limitar su participación y priorizar el papel del Gobierno del Estado. Gobierno, Gobierno y Gobierno era lo único que les preocupaba en ese momento, porque después ejercían esa función y, por razones obvias, hoy quieren revertir esa situación.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 2/2014, de 25 de marzo, de la Acción y del...
«Per altra banda, mirant a l'altre costat d'aquest hemicicle, també és evident el menyspreu del Govern de l'Estat i, més concretament, del seu president al capdavant, quan s'ha d'explicar des del punt de vista de l'acció exterior. Perquè és evident que menyspreu és venir aquí a donar explicacions en aquesta cambra, quan sovint ja han passat setmanes des de la celebració dels consells europeus; quan el dia a dia ja ha canviat significativament i radicalment la realitat de la política exterior, que era vàlida en el dia en què es va celebrar el Consell Europeu, i quan el que se'ns ve a explicar aquí, des d'aquest faristol, són quatre obvietats que ja s'han conegut prèviament per la premsa o bé en les conclusions oficials del Consell d'Europa. En definitiva, per tant, uns i altres, un menyspreu clar cap allò que hauria de ser el retiment de comptes en aquesta cambra i que, un cop més, quan uns o altres són al Govern, els hi preocupa ben poc. Un menyspreu que s'evidencia quan sistemàticament s'incompleix, per exemple, allò que dicta la llei 8/1994, mitjançant la qual s'estableix que el Govern de l'Estat ha de remetre un informe a les cambres amb anterioritat a la celebració de cada consell europeu ordinari. Un informe amb l'evolució dels diferents temes d'interès general en aquell moment i que es tractaran en el Consell Europeu. Aquest fet, que és obligatori, no es compleix mani qui mani, governi qui governi en cada moment.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 2/2014, de 25 de marzo, de la Acción y del...
«Moltes gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats. No deixa de ser remarcable que aquells qui van proposar una llei quan eren al Govern, aprovant-la mitjançant el rodet de la majoria absoluta i sense prendre en consideració cap de les observacions que llavors se'ls va fer, ara en proposin una modificació sobregesticulant i destacant-ne unes mancances que, llavors, per vostès eren virtuts. Quan el senyor García-Margallo va promoure la seva aprovació el 2014, va quedar clar que no només li importava poc la participació d'aquesta cambra en l'acció exterior, sinó que se'n volia limitar clarament la seva participació i prioritzar el paper del Govern de l'Estat. Govern, govern i govern. Era l'únic que llavors els preocupava perquè, evidentment, vostès exercien aquesta funció, i que per raons òbvies avui volen revertir. Una llei que, a més a més, va néixer amb el rerefons de controlar també l'acció exterior de les comunitats autònomes i, més concretament, la que portava a terme de manera exitosa en aquells moments la Generalitat de Catalunya; una acció exterior que els desesperava per l'interès que aixecava quan es portava a terme allí on es feia i, per aquesta raó, van desplegar-ne tota la persecució posterior als seus membres. Una llei que van impulsar en un moment en què la seva voluntat d'assetjar el Govern de Catalunya ja era clarament obsessiva i creixent en el dia a dia. Per tant, està clar que ara, quan vostès s'ho miren des de l'oposició, les coses les necessiten diferents i, per tant, ens proposen aquesta modificació, no pas perquè, de sobte, s'hagin tornat els més transparents de la cambra o pensin diferent, sinó perquè avui vostès són oposició.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2021 (corresponde al número de expediente...
«Tras haber dicho esto, ahora digan otra vez, como hacían ayer en la sesión de control, que ustedes son los grandes garantes de la colaboración y de la concordia en Cataluña. No sufran, el tiempo siempre, siempre, lo acaba poniendo todo en su sitio. Y les voy a dar un ejemplo. En este Pleno, el martes, perdieron ustedes la votación de una ley que habían declarado como fundamental, importante y estratégica para el Gobierno del Estado. Ayer, en la sesión de control, Junts per Catalunya les decíamos que ustedes hablan y quieren hacer como si tuvieran una mayoría absoluta que no tienen. Les dijimos que tenían que rebajar dos marchas su actitud. Hoy, veinticuatro horas después, han tenido que retirar una nueva ley fundamental, importante y estratégica para el Gobierno -según decían ustedes- porque, una vez más, iban a un estrepitoso fracaso. Sí, el tiempo siempre pone a todo el mundo en su sitio y su sitio es que ustedes no tienen mayoría absoluta aquí, en el Congreso de los Diputados, como el señor Illa no tiene mayoría absoluta en Cataluña. Muchas gracias.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2021 (corresponde al número de expediente...
«No está nada mal la lista de salvedades y de incumplimientos, y tampoco está nada mal para un Estado que con frecuencia presume de ser ejemplar en todo lo que lleva a cabo. Más allá del informe, no puedo dejar pasar la comparación con la reunión que celebramos ayer en la Comisión para las relaciones con el Tribunal de Cuentas, donde veíamos un informe parecido de este organismo en el que se rendía cuenta de la misma fiscalización, pero en este caso de la acción exterior de la Generalitat de Catalunya entre 2011 y 2017, y que, a diferencia de lo que había dicho el Tribunal de Cuentas en el año 2016 sobre las mismas acciones que se fiscalizaban en este informe de 2019, en el de ayer todo eran anomalías parecidas a las que ahora exponía el informe de la cuenta general del Estado. Un informe, el de ayer, en el que, aunque se fiscalizaban unas acciones de unas cifras infinitamente menores de las de hoy en la cuenta general del Estado, se utilizó para abocar a algunos dirigentes políticos catalanes a ser perseguidos judicialmente. Un informe, el de ayer, que, a pesar de establecer unas acciones de gobierno mucho más reducidas de lo que estamos viendo ahora en este punto y a pesar de que había un voto particular de una consejera del Tribunal de Cuentas que de manera contundente decía que no existía una extralimitación en la acción exterior ejercida por la Generalitat de Catalunya en el ámbito que le corresponde, este informe -el de ayer- fue utilizado para perseguir a gobernantes de la Generalitat de Catalunya escogidos democráticamente: el presidente Puigdemont, el señor Mas, Francesc Homs, Raül Romeva, Dolors Bassa Toni Comín y decenas más de cargos de la Generalitat de Catalunya a quienes se ha querido de manera intencionada arruinar económicamente, a ellos y a sus familias. En definitiva, comparar ambos informes, su alcance y sus consecuencias hace aflorar una evidencia más de la instrumentalización que generalmente se hace de los órganos del Estado para perseguir a los políticos catalanes y sus ideas.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2021 (corresponde al número de expediente...
«Muchas gracias, presidenta. Señoras y señores diputados, el informe del dictamen de este punto, entre otras cosas, recoge lo siguiente: insta al Gobierno al cumplimiento exhaustivo del mandato de la Constitución Española; insta al Gobierno a hacer un plan de reequilibrio, a proporcionar mayor eficiencia en el uso de los recursos públicos y a que se enmienden las deficiencias de la cuenta general del Estado; insta al Gobierno a que haga la correcta contabilización de los gastos y de los ingresos, a corregir los defectos de ejecución presupuestaria, a corregir el desplazamiento temporal de la imputación del gasto y a corregir las deficiencias expuestas por el Tribunal de Cuentas; insta al Gobierno a vigilar las entidades que han presentado sus cuentas anuales con retraso y a vigilar sus entidades que no han cumplido con la obligación de remitir sus cuentas; insta al Gobierno a adoptar medidas para asegurar que las cuentas lleguen al Tribunal de Cuentas en forma y plazos legalmente establecidos. El informe dice que la Intervención General del Estado debe corregir de manera definitiva las deficiencias que se detectan año tras año, de manera reiterada. Insta a la Intervención General del Estado a corregir las deficiencias detectadas por el Tribunal de Cuentas y, por último, el informe pide al Tribunal de Cuentas que concrete las actuaciones necesarias para corregir de manera definitiva las deficiencias reiteradas año tras año; a realizar los controles que eviten el incumplimiento por parte del Gobierno de los objetivos de déficit, que eviten el incumplimiento por parte del Gobierno de los objetivos de deuda pública y del incumplimiento también por parte del Gobierno de la regla del gasto; a realizar los controles que garanticen el cumplimiento de los principios de sostenibilidad financiera y acaba diciendo que insta al Tribunal de Cuentas a realizar el seguimiento de las operaciones pendientes de regularización.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2021 (corresponde al número de expediente...
«I dit això, i evidenciat això, ara vinguin vostès i tornin a dir, com feien ahir en la sessió de control, que vostès són els grans garants de la col·laboració i la concòrdia a Catalunya. Doncs no pateixin. El temps sempre, absolutament sempre, acaba posant tothom al seu lloc. Fixin-se, els hi poso un exemple. En aquest mateix Plenari, dimarts, vostès van perdre la votació d'una llei que havien declarat que era fonamental, important i estratègica pel Govern de l'Estat. Ahir, en la sessió de control, des de Junts per Catalunya els dèiem que vostès parlen i volen fer com si tinguessin una majoria absoluta que no tenen, i els advertien que baixessin dues marxes en la seva actitud. Avui, només vint-i-quatre hores després, han hagut de retirar una nova llei fonamental, important i estratègica pel Govern, segons deien vostès, perquè anaven de nou a un clar i estrepitós fracàs. Perquè sí, el temps sempre acaba posant tothom al seu lloc, i el seu lloc és que vostès no tenen majoria absoluta aquí, en el Congrés dels Diputats, com el senyor Illa no té majoria absoluta a Catalunya. Moltíssimes gràcies.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2021 (corresponde al número de expediente...
«No està gens malament, el llistat de mancances, 'salvetats' i incompliments, i no està gens malament per un Estat que sovint presumeix de ser exemplar en tot allò que porta a terme. Doncs més enllà de l'informe, no puc deixar passar la comparació amb la reunió que fèiem ahir a la Comisión para las relaciones con el Tribunal de Cuentas, en què veiem un informe similar d'aquest organisme en què es donava compte de la mateixa fiscalització, però en aquest cas de l'acció exterior de la Generalitat de Catalunya entre els anys 2011 i 2017, i que, contràriament al que el mateix Tribunal de Cuentas havia dit l'any 2016 sobre les mateixes accions que es fiscalitzaven en aquest informe del 2019, en aquest d'ahir tot eren anomalies similars a les que relatava ara, al que hem trobat en l'informe de la cuenta general del Estado. Un informe, el d'ahir, en què, tot i que es fiscalitzaven unes accions d'unes xifres infinitament menors d'aquestes d'avui, de la cuenta general de l'Estado, aquell es va fer servir per abocar diferents dirigents polítics catalans a ser perseguits judicialment. Un informe, el d'ahir, que, malgrat auditar unes accions de Govern extremadament més reduïdes que aquestes que avui estem veient en aquest punt, i malgrat contenir un vot particular d'una consellera del propi Tribunal de Cuentas, en què de manera clara i contundent deia que no existia una extralimitació en l'acció exterior exercida per la Generalitat de Catalunya en relació al seu àmbit, que li correspon, aquell informe, el d'ahir, va ser utilitzat per perseguir governants de la Generalitat de Catalunya escollits democràticament. El president Puigdemont, el president Mas, Jordi Turull, Oriol Junqueras, Francesc Homs, Raül Romeva, Dolors Bassa, Antoni Comín i desenes més d'alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya als qui s'ha volgut intencionadament arruïnar econòmicament, a ells i a les seves famílies. En definitiva, comparar els dos informes, el seu abast i les seves conseqüències fa aflorar una evidència més de la instrumentalització que habitualment es fa dels òrgans de l'Estat per perseguir els polítics catalans i les seves idees.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoDeclaración sobre la Cuenta General del Estado del ejercicio 2021 (corresponde al número de expediente...
«Moltes gràcies, presidenta. Senyors diputats i diputades, l'informe del dictamen d'aquest punt, entre altres coses, recull el següent: instar el Govern al compliment exhaustiu dels mandats de la Constitució Espanyola; instar el Govern a fer un pla de reequilibri; instar el Govern a proporcionar major eficiència en l'ús dels recursos públics; instar el Govern a que s'esmenin les 'salvetats' i deficiències de la cuenta general del Estado; instar el Govern a que faci la correcta comptabilització de despeses i ingressos; instar el Govern a corregir els defectes d'execució pressupostària, a corregir el desplaçament temporal de la imputació de la despesa, a corregir les deficiències exposades pel Tribunal de Cuentas; instar el Govern a vigilar les entitats que han presentat els seus comptes anuals amb retard; instar el Govern a vigilar les seves entitats que no han complert amb l'obligació de remetre els seus comptes; instar el govern a adoptar les mesures per assegurar que els comptes es facin arribar al Tribunal de Cuentas en forma i termini legalment establerts. I, a més a més, continua linforme dient que cal instar la Intervenció General de l'Estat que corregeixi definitivament les deficiències que es van detectant any rere any de manera reiterada. Instar també la Intervenció General de l'Estat a corregir les deficiències detectades pel Tribunal de Cuentas i, finalment, l'informe insta el propi Tribunal de Cuentas a concretar les actuacions necessàries per corregir definitivament les deficiències reiterades any rere any, a realitzar els controls que evitin l'incompliment per part del Govern dels objectius de dèficit, que evitin l'incompliment per part del Govern dels objectius de deute públic, que evitin l'incompliment per part del Govern de la regla de la despesa; a realitzar els controls que garanteixin el compliment dels principis d'estabilitat pressupostària i de sostenibilitat financera, i acaba dient: 'instar el Tribunal de Cuentas a fer el seguiment de les operacions pendents de regularització'.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Resumo, para ir terminando. En su España, en esta España política, siempre hacen la misma película, y al catalanismo político esta película no nos gusta. Por a o por be, el Estado siempre acaba diciendo que no a las otras miradas de la realidad, se hable de la organización fallida del Estado o de cualquier artículo de una ley meramente sectorial. La realidad es que Cataluña es nación y a España le cuesta Dios y ayuda respetar la diferencia. Cataluña tiene derecho a decidir, pero es España quien decide. Lo vemos también cada vez que hacemos una ley. Todos queremos decidir, es normal. Nosotros, porque Cataluña es nación, es nuestra casa, y porque defendemos la prosperidad y la plenitud de nuestra gente. Y España, la España política, porque se ha creído la mentira de que Cataluña es suya y que eso les da el derecho a decidir por nosotros. (La señora presidenta ocupa la Presidencia). Mire si es fácil de explicar. La ecuación de este problema es una ecuación de tercer grado, es complicado como una derivada neperiana que todavía está por resolver. ¿La solución? La solución, nada nuevo, pasa por la democracia y por el respeto. Muchas gracias.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Al final, hasta en la redacción de una ley como esta, y en el Senado se vio claramente, esta ley de enseñanzas artísticas, incluso cuando hablamos de estas enseñanzas, acabamos hablando sobre quién decide, quién aprueba, quién manda y, en este caso, sobre quién da el visto bueno a los planes de estudios, a las escuelas, a los profesores, a quién los vigila, quién marca prioridades, quién dice lo que está bien y lo que no. En el debate de esta ley, el hecho de que Cataluña tenga un extraordinario bagaje de estudios, de centros de enseñanzas artísticas ha sido como una pura anécdota. Es igual si Cataluña está hecha de creatividad o no, esto no interesa. La clave siempre acaba siendo la mirada centralista, que siempre tiene que ser más que el resto, se hable de cine, de puertos, de playas o de presupuestos, por supuesto. Es como una especie de milagro. A ver si me explico: el Madrid-Estado, donde participan diputados de cualquier comunidad, está tomado por los dioses del poder, que siempre es más importante que la resta. Y la redacción de esta ley de enseñanzas artísticas se ha hecho de manera educada, eso sí, y se lo agradezco. Pero ustedes, todos, cuando cogen el ordenador y se ponen a redactar, qué manía tienen: PSOE y PP tienen tendencia a ningunear aquello que Cataluña pueda aportar. Y, atención, esta no es una denuncia resignada, no lo crean, al contrario. España siempre nos recuerda al catalanismo que vamos bien, nos confirma que vamos bien, porque, al final, siempre acabamos aceptando. La mirada catalana de la calle no es la mirada española. El PP, desde su nacimiento, piensa que el Estado es suyo, que España es suya. Y los otros llegan al poder, entran dentro de los ministerios, quedan engullidos por cómo se ha hecho siempre, y acaban haciendo lo mismo; insisto, por mucho que los miércoles, y ayer lo vimos, el PP y PSOE discutan como fanfarrones en el patio de la escuela a ver quién está más enfangado. Por cierto, la comedia Feijóo-Sánchez es pésima. Por mucho que ustedes siempre compartan la misma mirada es una mirada que, sin la obligada pedagogía de los siete diputados de Junts, no ayuda, no respeta y no juega a favor de Cataluña. Se trata de un mecanismo automático y, por si acaso, España siempre piensa: ¿Sabes qué? Primero, invadamos competencias, no fuera que Cataluña y las otras naciones del Estado puedan decidir demasiadas cosas, aunque sean sus cosas. Así, ustedes, el Estado profundo domina un cálculo que debe ser complicadísimo, un cálculo que no tiene que ser nada fácil. En primer lugar, hacen que las leyes se aprueben, que sigan adelante. Esto es un mérito, es cierto. En segundo lugar, hacen que después tengan una interpretación restrictiva y que después no les tengan que salir los colores. Esta es la norma, y nosotros ponemos el stop.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Moltes gràcies. Señor presidente, ilustres señorías. Hoy aprobaremos la ley de enseñanzas artísticas una vez ha pasado por el Senado. Esta ley tiene que ser un paso hacia delante, siempre lo hemos dicho, y puede ser un buen instrumento, pero veamos cómo se aplica. Vayamos al fondo. Estamos hablando de competencias y de algo más. Es un buen momento, un buen día, para compartir toda una serie de reflexiones profundas y serias. El debate y la redacción de esta ley de enseñanzas artísticas vuelve a poner al descubierto una gran evidencia que el debate, que la política, no se atreve a realizar. El elefante que ocupa todo este hemiciclo no es la clásica ecuación entre derecha e izquierda, como pasa en cualquier Parlamento europeo, aquí el gran tema es el conflicto no resuelto Cataluña-España. Somos y representamos naciones distintas, y no pasa nada, en política todo se tendría que poder solucionar. El debate pendiente es entre miradas nacionales, y también lo hemos visto en la redacción de esta ley. Y atención, este es un debate cultural, que desborda las lecturas apresuradas, por ejemplo, del resultado del 12M. Lo digo, porque ayer nos extrañó la alegría casi adolescente del señor Pedro Sánchez, y esto se aplica a todos. Ni concordia ni la broma pesada del reencuentro, dejen de hacer marketing y hagan política, por favor. Hay un problema serio, como decía. Tenemos una mirada nacional, la española, que, a pesar de las buenas palabras -hay muchas buenas palabras-, siempre busca cómo se puede imponer, pese a quien pese, por encima de las naciones de un estado plurinacional. Ustedes me dirán: No, no es cierto. Pues sí, sí que es cierto. Es cierto que hay una idea de España más o menos endulzada que siempre quiere pasar por delante de Cataluña, cosa que también deben sufrir los representantes del País Vasco y de Galicia.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Resumeixo, per anar acabant. A la seva Espanya, a l'Espanya política, sempre fan la mateixa pel·lícula, i al catalanisme polític aquesta pel·lícula no ens agrada. Per a o per be, l'Estat sempre acaba dient 'no' a les altres mirades de la realitat, es parli de l'organització fallida de l'Estat o de qualsevol article d'una llei merament sectorial. La realitat és que Catalunya és nació i que a Espanya li costa Déu i ajuda respectar la diferència. Catalunya té dret a decidir, però Espanya és qui decideix. Ho veiem també cada vegada que fem una llei. Tots volem decidir, és normal. Nosaltres perquè Catalunya és nació, és el país, és casa nostra, i perquè defensem la prosperitat, la plenitud de la nostra gent. I Espanya, l'Espanya política, perquè s'ha cregut la mentida que Catalunya és seva i que això els dona el dret a decidir per nosaltres. Mirin si és fàcil d'explicar. La qüestió d'aquest problema, certament, és una equació de tercer grau. És complicat com una derivada neperiana que encara està per resoldre. I la solució? La solució, res de nou, passa per la democràcia i passa pel respecte.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Insisteixo: per molt que els dimecres, i ahir ho vam veure, el PP i el PSOE es discuteixin com els fanfarrons al pati de l'escola, a veure qui està més enfangat -per cert, la comèdia Feijóo-Sánchez és pèssima-, al final vostès comparteixen la mateixa mirada, aquest sempre és el final. Una mirada que, sense l'obligada pedagogia dels set diputats de Junts, no ajuda, no respecta, no potencia, no juga a favor de Catalunya. És, de fet, un mecanisme automàtic i, per si un cas, Espanya sempre pensa: 'Saps què? Primer, envaïm competències, no fos cas que Catalunya i les altres nacions de l'Estat puguin decidir massa coses, encara que siguin les seves coses'. Així vostès, l'Estat profund, dominen un càlcul que ha de ser complicadíssim, però el dominen. Un càlcul que no ha de ser gens fàcil. U: fan que les lleis s'aprovin, tirin endavant, és veritat, és un mèrit; i dos: fan que després puguin tenir una interpretació restrictiva i que, quan ho fan, no s'hagin de posar massa vermells. Això és la norma, i nosaltres hi posem l'stop.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Al final, fins i tot en la redacció d'una llei com aquesta, i al Senat es va veure aquesta llei d'ensenyaments artístics, fins i tot quan parlem d'ensenyaments artístics s'acaba discutint sobre qui decideix, qui aprova, qui mana i, en aquest cas, sobre qui dona el vistiplau als plans d'estudi, a les escoles, als ensenyants, qui els vigila -quina obsessió amb l'ANECA!-, qui marca prioritat, qui diu el que està bé i el que no ho està. En la discussió d'aquesta llei, el fet que Catalunya tingui un extraordinari bagatge d'estudis, de centres d'ensenyament artístics, ha sigut, jo diria, que una pura anècdota. És igual si Catalunya està feta de creativitat o no. Tot això, al final, no interessa. La clau sempre acaba sent la mirada centralista, que sempre ha de ser més que la resta, es parli de cinema, de pagesia, de ports, de platges, de trens o de pressupostos, naturalment. És com una mena de miracle. A veure si m'explico: el Madrid-Estat -i al Madrid-Estat hi participen diputats de qualsevol comunitat- ha decidit, tocat pels déus del poder, que sempre és més important que la resta. I fent honor a la veritat, també és cert i vull que consti en acta, la redacció d'aquesta llei d'ensenyaments artístics s'ha fet de manera educada, i els ho agraeixo. Però vostès, tots, quan agafen l'ordinador i es posen a redactar... Noi, quina mania! PSOE i PP tenen tendència a menystenir allò que Catalunya els pugui aportar. I alerta, aquesta no és una denúncia resignada, no s'ho pensin, al contrari. Espanya sempre ens acaba recordant, al catalanisme, sempre ens confirma que anem bé. Anem bé perquè, al final, sempre estem al cap del carrer. Quin és el cap del carrer? La mirada catalana de les coses no és la mirada espanyola de les coses. Els uns, el PP, des del bressol es pensen que l'Estat és seu, Espanya és seva; i els altres, el PSOE, arriben al poder, entren als ministeris, queden engolits pel com s'ha fet sempre i, aleshores, acaben fent el de sempre.»
-
Eduard Pujol Bonell · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Senyor president, il·lustres senyories. Avui aprovarem la llei d'ensenyaments artístics un cop ha passat pel Senat. Aquesta llei ha de ser un pas endavant, sempre ho hem dit, i globalment pot ser una bona eina, a veure com s'aplica. Però anem al fons. Al final de tot hi ha les competències i una mica més. És un bon moment, doncs, és un bon dia per compartir una sèrie de reflexions profundes i serioses. La discussió i la redacció d'aquesta llei d'ensenyaments artístics torna a posar al descobert la gran evidència, el debat que la política no s'atreveix a fer. L'elefant que ocupa tot aquest hemicicle no és la clàssica equació entre dreta i esquerra com passa a qualsevol Parlament europeu. És una altra cosa. Aquí el gran tema és el conflicte no resolt Catalunya-Espanya. Som i representem nacions diferents, i no passa res, que en política tot s'hauria de poder resoldre. El debat pendent, insisteixo, profund i sensible, és entre mirades nacionals, i ho hem vist també en la redacció d'aquesta llei. I atenció, aquest és un debat, i ja ho vam dir en aquest mateix hemicicle, és un debat cultural que desborda les lectures apressades, per exemple, del resultat del 12M. I ho dic perquè ahir ens va estranyar l'alegria gairebé adolescent del senyor Pedro Sánchez, i això va per tots. Ni concòrdia ni la broma pesada del retrobament. Deixin de fer màrqueting i facin política, si us plau. Hi ha un problema greu, com dèiem. Tenim una mirada nacional, l'espanyola, que malgrat les bones paraules -de bones paraules n'hi ha moltes-, sempre busca com es pot imposar, peti qui peti, per sobre de les nacions d'un estat plurinacional. I ara em diran: 'No, això no és veritat, no és veritat'. Doncs sí que ho és, sí que ho és. Sí que és veritat que hi ha una idea d'Espanya, més o menys endolcida, que sempre vol passar per davant de Catalunya, cosa que també deuen patir els representants dels partits del País Basc i de Galícia.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoInforme del Defensor del Pueblo correspondiente a la gestión realizada durante el año 2023.
«Más allá de las buenas intenciones epistolares y de las gesticulaciones, ¿qué quieren hacer? ¿Cambiarán la Ley del Deporte para adaptarla a la defensa del interés superior del menor? Porque, si no se cambia la ley, dejan a los niños y a los jóvenes en las gradas y a los clubes entre la espada y la pared. Algunos han sufrido sanciones de -¡atención!- más de 40 000 euros. Porque, si no se cambia la ley en aplicación del derecho internacional, puede haber consecuencias civiles por el daño psicológico causado a los menores o penales sobre aquellos que hayan negado la licencia a un menor. Con los niños y las niñas y con los adolescentes no se juega.»