Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
981 declaraciones · página 18 de 33
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2025, de 18 de marzo, por el que se aprueban medidas urgentes para la garantía del...
«Gràcies, presidenta. Bon dia, ministre Torres. Bon dia, ministra Rego. Bon dia, president Clavijo. Bon dia als representants de les diferents entitats. En tomem en aquest punt la convalidació del reial decret llei 22/2025. Amb aquest reial decret, el govern vol donar resposta a l'impacte generat per l'arribada sostinguda de persones menors estrangeres que venen soles, especialment a les Canàries i a Ceuta, però amb l'objectiu principal d'assegurar-ne arreu de l'Estat la seva adequada atenció en l'àmbit social, en l'educatiu, en el de la salut, entre d'altres. I això es fa modificant la llei orgànica 4/2000 sobre drets i llibertats dels estrangers i la seva integració social. Així, la norma introdueix un nou marc jurídic per a situacions de contingència migratòria extraordinària mitjançant uns criteris i uns procediments objectius, corresponsabilitzar a totes les comunitats autònomes en l'acollida d'aquests nens i joves, fent efectiva la solidaritat interterritorial. Una solidaritat que des de Junts per Catalunya hem fet evident que ha estat i és desigual. I aquesta desigualtat no és casual, sinó fruit de les polítiques d'estat i, sobretot, del desinterès volgut i poc compromís de moltes d'aquelles comunitats que recurrentment des d'aquí apel·len i reclamen com si no hi hagués demà igualtat territorial. I aquesta, certament, és una situació que cal revertir. I precisament perquè a Catalunya durant molt de temps hem estat pioners en l'acolliment de menors, sabem que aquest no es pot fer bé si el sistema no està ben dimensionat i ben dotat. I davant el repte demogràfic, a Junts treballem també perquè aquests menors puguin tenir una acollida en condicions, una acollida com cal. Una acollida que esdevingui una oportunitat. Una oportunitat pel mateix menor, però també pel nostre país. Però per a això és imprescindible no tensionar el sistema i poder vetllar des del primer moment amb eines i amb recursos per a la integració plena i efectiva d'aquests nens i joves. Tutelant-los fins als 18 anys, sí, però també acompanyant-los quan deixen de ser menors dedat. Tal com fem amb els nostres fills i com ja fem en moltes ocasions, amb la finalitat a Catalunya, que la seva integració al país i la seva inclusió a la nostra societat sigui un èxit per a tots.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 3/2025, de 1 de abril, por el que se establece el programa de incentivos ligados a la...
«I finalment, un despropòsit des del punt de vista ètic. I m'explico. Aquestes ajudes es financen amb fons europeus per agilitzar la transició cap a una mobilitat més sostenible. Fins aquí cap problema. Però atenció: quan un ciutadà rep l'ajuda per la compra d'un vehicle o col·locar un punt de recàrrega, ha de declarar aquesta ajuda com un ingrés en la declaració de l'IRPF, que a més a més, li cotitzaran el tram marginal, el que paga el percentatge més alt i per tant, vostès es queden una part dels diners de l'ajuda mitjançant l'IRPF, una part important d'un percentatge molt alt. Vostès es queden una part dels fons europeus que haurien de ser ajudes pels ciutadans. Un cop més, vostès quedant-se injustament els diners dels ciutadans fent negoci, fent caixa amb les ajudes europees aprofitant guanyar diners, senyora ministra amb la transició ecològica. És tal el despropòsit que faria riure si no fos que la situació és per plorar. I podríem seguir allargant la llista de despropòsits parlant del retard en el desplegament dels punts de recàrrega, on només s'han instal·lat un 10 % dels punts que han d'estar operatius el 2030. Només 34 000 punts enfront dels 340 000 que fan falta. O bé, parlant també de que els vehicles elèctrics a Espanya són un 10 %, quan l'objectiu fixava un 25 %. Una pèssima xifra enfront del 25,4 % de França, el 28,2 % del Regne Unit, el 33,4 % Portugal o el 91 % de Noruega. Tot plegat, t'ho agafis per on t'ho agafis, un despropòsit. I no ho diem només nosaltres, que tot plegat és un despropòsit. El mateix president de l'Associació Espanyola de Fabricants d'Automòbils i Camions i llavors president de la Seat, dimitia fa uns mesos per, cito literalment, 'la inacció del govern de l'Estat en favor de l'electrificació'. Com deia abans, tot plegat del començament al final, un despropòsit.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Miri, Adif va reconèixer, per exemple, que els nou primers mesos de l'any 24 hi va haver 8500 incidències, una mitjana de trenta-una incidències al dia. Vostè creu que és de rebut que acceptem que 'no, és que algú ha tirat una pedra, és que algú ha fet una bretolada'? Home, això no és seriós. Són vostès, que es volen escapar, treure's les responsabilitats del damunt, treure's les puces del damunt i fer entendre que és culpa d'aquestes altres coses. Doncs no, el tren no funciona perquè no funciona, per moltes causes, que les expliquem aquí cada vegada. El tema dels trens de Madrid. Vostè també s'ha escapat d'una manera una mica estranya. Jo he dit les seves declaracions del gener de l'any passat en un esmorzar informatiu a Madrid. Jo no he dit el nombre de trens de Madrid ni del nombre de trens de Catalunya. Jo he dit que vostè va fer unes declaracions dient 'el cent per cent dels trens de la Comunitat de Madrid es renovaran els propers dos anys'. I jo li dic, no hi ha trens per renovar al 100 % de tot l'Estat, serà que Madrid tindrà el 100 % renovat i els altres no. És això el que jo li he dit, però són les seves declaracions.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Per tant, aquí no només hi ha caos ferroviari, hi ha caos també en la gestió política. I a partir d'aquí, escolti, ja està tot dit. La seva prioritat i la del Partit Socialista, la del d'aquí, que és el que mana i la del d'allà, que és el que creu, ha estat mantenir Renfe com a operador, l'operador del govern central, encara que faci un mal servei. No han estat pensant en els ciutadans, que podrien tenir l'operació de Ferrocarrils de la Generalitat, una companyia pública del govern de la Generalitat que dona molt millor servei. Han passat diputats del PSC, ministres del PSC, presidents de Renfe, de PSC i això està exactament igual. I exactament és com volen vostès que continuï. A mi em sembla que aquesta és la seva prioritat i fins ara no han demostrat cap altra cosa. Moltes gràcies. Señor presidente, señores diputados, señor ministro, el último día dije que hablar de rodalies es como un déjà vu, y dije que diría en cada intervención las incidencias del día. Señor ministro, usted ha estado diez minutos para explicar las incidencias del mes de marzo, intentando minimizar la situación. Ahora, señor ministro, ahora, hace quince minutos, se ha interrumpido la circulación entre Fabra i Puig y el Clot y líneas R1, R2, R2 Norte, R3, R4 y R7 por una avería. Ahora mismo, a la hora de volver a casa, a la hora de ir a buscar a los niños al colegio.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Vostè demana paciència, la consellera de la Generalitat de Catalunya del Partit Socialista demana paciència. Miri, quan hi ha un problema greu i la gent veu que hi ha un temps necessari per atendre i resoldre, a la gent se li pot demanar paciència. Quan fa trenta anys que hi ha el mateix problema, a la gent no se li pot demanar paciència. I encara menys quan la gent dels impostos que paguen de la seva butxaca en un territori on tenen un dèficit fiscal entre 16 000 i 20 000 milions d'euros cada any i el pitjor servei ferroviari de tot l'Estat espanyol, no se li pot demanar paciència. El que s'ha de fer és assumir les responsabilitats, prioritzar i actuar amb urgència. Què més fan? Tirar pilotes fora. Senyor ministre, vostè sovint ha donat la culpa a les bretolades, al robatori de coure. Vostè, com jo, sap que la majoria d'incidències són avaries diverses. Jo tinc les dades, no cal que li doni, vostè també les té. De fet, cada vegada que jo li he preguntat senyor ministre, vostè ha acabat dient que jo feia demagògia. Doncs mira, la realitat és com és. I li acabo d'explicar una part de la realitat d'avui. Ara tenim una nova causa: els boicots dels mateixos treballadors de Renfe. Vostè no n'ha fet cap menció quan ha parlat de les incidències del mes de març. Aclareixin aquest tema, és molt greu. Es van anul·lar 40 trens de lHospitalet de Llobregat, R1, R3, R4 i un altre dia, un altre treballador, les línies del sud, segons diuen els responsables de Renfe. Això és molt greu. Hi havia rumorologia, però mai dit amb aquesta contundència. Bé, tirar pilotes fora, donar la responsabilitat a un altre és el que han fet sempre Renfe i Adif. Per tant, cap novetat.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Quart motiu, enèsim error de planificació: condemnar a les Rodalies a conviure amb les mercaderies. En aquesta mateixa moció de Junts per Catalunya, els hi demanàvem: s'ha de separar les mercaderies de les Rodalies, especialment, els trams més congestionats. També es van abstenir. Si això no s'aborda, condemnaran les Rodalies a 20 anys més de mal servei i d'incidències. Cinquè: no ser capaços de modernitzar Renfe i fer-ne una empresa eficaç. Renfe no s'ha modernitzat. És una empresa antiga, fortament centralitzada, polititzada, que té una manca de personal crònica, tant en maquinistes com en personal d'atenció a l'usuari, en revisors, estacions obertes que no se sap si l'usuari té bitllet o no i ningú no ho controla, estacions deixades, estacions no accessibles. Com pot ser que al segle XXI tinguem tantes estacions no accessibles? El resultat de tot plegat ja sabem quin és. I quines són les propostes per resoldre el problema i quina credibilitat tenen? Què estan fent diferent vostès dels darrers 30 anys? Primer, les primeres declaracions seves, senyor ministre, no generen massa confiança. El 18 de gener de l'any passat vostè va anar a un esmorzar informatiu i va dir 'escolti, en dos anys renovarem el cent per cent de tots els trens que circulen per les Rodalies de la Comunitat de Madrid'. El cent per cent. Hi ha una compra de trens molt importants, sí senyor ministre. D'aquests, 383 seran de Rodalies, però ens haurà de dir quin territori es queda amb només el 80 % o amb el 70 % i quin territori es queda amb els trens vells. Perquè no n'hi haurà per renovar el cent per cent de tota la flota de tot l'Estat. Ara, tranquils, que els de la Comunitat de Madrid, aquests sí que es renovaran el cent per cent. Senyors del PP, senyors del PSOE, estiguin tranquils. Els altres, que es fotin. Què més fan vostès? Demanen paciència.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Senyors del PP, vostès també tenen responsabilitats aquí. Una xarxa velocitat que ha acabat sent una xarxa radial al servei dels interessos de Madrid. El dia 24 de gener, en la seva primera compareixença, senyor ministre, jo li donava les dades d'IDEF que ha recordat avui el portaveu de SUMAR, que són tremendes, demolidores. Entre l'any 1990 i 2018, 28 anys, el govern espanyol -senyors del PP, perquè diguin després que els independentistes tenim elucubracions estranyes, vostès aquí també hi són en aquesta foto- durant, 28 anys l'Estat espanyol va invertir el 93,5 % de totes les inversions ferroviàries en Alta Velocitat, el 93,5. Amb dades d'IDEF també de l'any 2018, que ho sàpiguen, això correspon al 10 % dels usuaris del ferrocarril i, a més a més, una xarxa que condemna a què els ciutadans que no som de Madrid tinguem serveis de segona: entre Barcelona i València pot anar a 220. Aquí només es viatja a 300 si surts de Madrid o vas cap a Madrid, que quedi clar, i això és un greu perjudici per als catalans.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Senyor president, senyores i senyors diputats, senyor ministre. L'últim dia vaig dir que parlar de Rodalies és un déjà vu i vaig dir que diria a cada intervenció les incidències del dia. Senyor ministre, vostè ha estat deu minuts per explicar les incidències del mes de març intentant minimitzar la situació. Ara, senyor ministre, ara fa 15 minuts. Circulació interrompuda entre Fabra i Puig i Clot, línies R1, R2, R2 nord, R3, R4 i R7 per una avaria. Ara, a lhora de tornar a casa, a l'hora de buscar els nens al col·le. Miri, el mal funcionament de les Rodalies de Catalunya és la cronificació d'un fracàs, un fracàs que afecta la ciutadania, a la qualitat de vida de la gent, al son, a la pèrdua d'hores de treball, de classe. Un fracàs que té arrels molt antigues. Una mala planificació crònica, per exemple, molt lligada a aquesta megalomania espanyola de voler tenir la xarxa d'alta velocitat més llarga d'Europa i la segona més llarga del món després de la Xina, quan Espanya no és el país més ric d'Europa ni el segon més ric del món. I, per tant, fer això vol dir que té conseqüències sobre altres partides del pressupost. Aquesta estratègia, que ha estat compartida pel PP i el PSOE, té un altre greuge i és que s'ha fet permanent en el temps.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Economía, Comercio y Empresa ante el Pleno...
«Segon, s'ha incorporat que s'articularan els mecanismes de participació i seguiment entre l'Estat i la Generalitat de Catalunya per garantir l'aplicació del criteri territorial i vetllar pel desplegament d'aquest. La Generalitat, que és l'administració actuant a la curta distància, serà la responsable de vetllar per garantir que els recursos, d'acord amb el que diu el Reial decret, arribin a les empreses i que aquestes facin les corresponents peticions. Junts ja hem fet la nostra feina: garantir que es posen els recursos a disposició en funció de les exportacions. Ara la Generalitat haurà de fer la seva, la part més fàcil, que les empreses facin les peticions perquè se'ls assignin aquests recursos. Tercer, s'ha incorporat una disposició addicional nova per assegurar que l'assignació de fons no es faci amb criteris polítics o arbitraris. I quart, per fer el control del compliment dels punts previs, control del qual en dependran acords i votacions futures, s'ha incorporat que el Govern remetrà trimestralment al Congrés un informe desglossat de les actuacions per territori, per sector i beneficiaris de cadascun dels instruments del Reial decret. I tan important és aquest últim punt com el primer, perquè treballen en conjunt i, a més a més, el ministre compareixerà també trimestralment per donar compte de l'evolució del pla.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Economía, Comercio y Empresa ante el Pleno...
«Segon: hem incorporat que s'articularan els mecanismes de participació i seguiment entre l'Estat... Muchas gracias, presidenta. Es evidente que nos encontramos ante un escenario que puede evolucionar hacia una de las peores crisis económicas de los últimos años. Hay incluso quien pronostica que tal vez vivamos una situación de enfriamiento y parada del comercio internacional parecida a la que se vivió durante la pandemia, y no es para menos el anuncio hecho por la Administración Trump. Si llegara a materializarse, implicaría la imposición de aranceles más grande de los últimos cien años. La pregunta del millón, sin embargo, es por qué Trump adopta una decisión de esta magnitud si ninguna otra vez, cuando se ha entrado en una política expansiva de aranceles, la cosa ha acabado bien. ¿Por qué lo hace? Aventurar la respuesta es difícil, pero, si hacemos un análisis de riesgo-beneficio para los Estados Unidos, podríamos encontrar tres posibles razones. La primera. De cara a un supuesto escenario de negociación con los socios comerciales de los Estados Unidos, puede que le vaya bien provocar que todo el mundo entre en pánico con el fin de situarse en una posición de fuerza y clara ventaja en la negociación. Es la clásica estrategia de amenazar con una situación catastrófica a fin y efecto de que después los perjudicados compren fácilmente una situación menos mala pero que claramente antes no habrían aceptado y, de paso, él consigue más fácilmente los beneficios que se ha propuesto.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Economía, Comercio y Empresa ante el Pleno...
«El segon element a destacar: estem davant d'un nou intent del govern de l'Estat de governar al marge de les atribucions del Congrés dels Diputats. Només cal fixar-se com el Reial decret original establia que el desplegament detallat d'aquests mecanismes es pretenia fer, únicament i exclusivament, mitjançant acord del Consell de Ministres, sense que es requereix cap desenvolupament normatiu posterior per a la seva aplicació. Sense donar cap explicació aquí, al Congrés dels Diputats, i sense facilitar la participació de les administracions més pròximes als ciutadans i a les empreses. Com he dit, això era així en el text original, però des de Junts per Catalunya, hem posat de nou els nostres vots al servei de Catalunya, per corregir aquesta nova amenaça de recentralització de recursos per tal de, per la porta del darrere, impulsar-los. I es va negociar la modificació del text per tal d'evitar, per tal d'evitar aquesta manera de fer, negociar, sí, negociar, negociar per arribar a acords, allò que aquí jo mateix ja he explicat diferents vegades que cal fer quan no es té majoria absoluta, negociar per arribar a acords, complir els acords i amb la confiança guanyada, tornar a començar plantejant nous acords. Perquè quan això no passa, votem en contra. I en votar en contra, el bloc del govern perd la votació i llavors, ai llavors, llavors sembla que el món s'acabi, perquè el nostre vot ha coincidit amb el vot del Partit Popular. Llavors arriben les grans proclames d'uns i altres estripant-se les vestidures. Però ep! Quan les coses es fan bé per part del govern i hi ha negociació, s'arriben a acords i aquests es compleixen, des de Junts per Catalunya, donem el nostre vot favorable. Però llavors, el món també sembla que s'acabi, perquè Catalunya s'endú el que és de Catalunya, ni més ni menys, el que ens pertoca. Ja sigui per pes poblacional, per PIB o per percentatge d'exportacions, el que ens toca. I en això, té raó la senyora Montero. Lacord no és cap privilegi, és senzillament el que ens toca per pes dexportacions. Però en aquest cas, el món també sembla que s'acabi i toca tornar a carregar contra Junts perquè ha evitat que el PSOE i el PP votin el mateix. Perquè, ai Déu!, quan coincideixen amb el PP, els mateixos que abans es queixaven perquè hi coincidia amb nosaltres, llavors sembla que no passi res. Què és el que canvia, doncs?, quin és el denominador comú dels dos escenaris que provoquen la mateixa reacció d'alguns de vostès contra nosaltres, votem el que votem, en un bloc o en l'altre? Doncs només n'hi ha un: que Junts per Catalunya vota només en clau catalana i pensant en allò que beneficia Catalunya. Per tant, facin el favor de dir les coses pel seu nom. A vostès no els molesta que votem una cosa o l'altra, a vostès no els molesta que coincidim amb els uns o amb els altres, a vostès els molesta el que fa Junts perquè els molesta tot allò que sigui defensar Catalunya sense complexos i no tenir-nos subjectes a les seves voluntats. Ras i curt, els molesta que siguem lliures de pensament i d'acció.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Economía, Comercio y Empresa ante el Pleno...
«Agafem, per exemple, el Reial decret que es va aprovar ahir dimarts. Sis articles, tres sense aportar res de nou. L'article 2, perquè només estableix les garanties i cobraments per part de l'Estat, i el tercer i el sisè perquè ja els havíem conegut en el desafortunat Reial decret Òmnibus de final d'any. De veritat que aquesta és tota la capacitat de desplegar mesures de protecció davant de la guerra aranzelària que estem vivim? No som capaços d'anar més enllà?, no tenen la capacitat de preveure totes les derivades i escenaris que es poden produir durant les pròximes setmanes i anticipar-se a cadascun d'aquests escenaris com caldria fer-ho? Sembla que no, en principi. I què hi trobem, per tant, en el Reial decret? Ja sigui amb recursos existents o amb nous que es mobilitzen, en el rerefons d'aquest Reial decret hi trobem diferents elements preocupants. El primer, aquest és un Reial decret que acredita, un cop més, la visió centralista del Govern. De fet, fins aquí cap novetat. Mobilització de recursos als quals una bona part provenen dels impostos dels catalans, sense establir en el primer text que vam conèixer, cap mecanisme que garantís que aquests recursos es repartirien en funció del percentatge que representen les exportacions de cada demarcació respecte al total de l'Estat. És a dir, una nova via per empobrir Catalunya en benefici d'altres territoris.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Economía, Comercio y Empresa ante el Pleno...
«La segona, aprofitar el moment en què les noves eleccions americanes són més lluny per provocar una recessió econòmica que tingui un doble efecte per als Estats Units: per un costat, provocar un augment de la inflació que permeti reduir en termes generals l'enorme deute públic que tenen. I paral·lelament, aconseguir una modificació dels tipus d'interès que permeti reactivar l'economia americana. I la tercera, revertir el procés de globalització de l'economia mundial, buscant també un doble efecte: relocalitzar la producció industrial tornant a produir als Estats Units béns que ara es fabriquen fora i, en conseqüència, revertir el seu dèficit comercial per evitar la continuada decadència industrial dels Estats Units. Com deia, però aventurar quin és el propòsit de l'administració Trump és extremadament difícil. Però igualment és cert que saber-ho intuir-ho és clau per encertar allò que s'ha de fer en els pròxims temps per encarar aquest desafiament. Perquè, en cas contrari, prendre decisions, fruit només de la testosterona política pensant només com a mascles alfa per portar a més els desafiaments, pot portar directament al desastre. Per exemple, allò que decideixi Europa podria accelerar el desastre si es pensa que estem davant del primer escenari, el de buscar només una millor posició de negociació, i en realitat estiguéssim davant dels supòsits en què Trump busca intencionadament deteriorar l'economia global per tal de reforçar el paper de l'economia americana. En aquest context, i davant d'aquest risc enorme, el govern de l'Estat, lluny d'aportar l'anàlisi tècnica i solucions fonamentades, en aquestes primeres hores, el primer que va fer va ser llançar una campanyeta sense cap mena de fonament tècnic, això sí, plena de proclames patriòtiques i embolcallant-se amb la bandera espanyola, com si tot això, embolcallar-se amb la bandera espanyola, fos garantia d'alguna cosa. Una campanya amb l'únic propòsit de treure rèdit polític de la por de la gent. La mateixa gent que, lluny de rebre la protecció de les decisions del govern de l'Estat, sovint veuen com adopta decisions que no serveixen per a gran cosa o, fins i tot, decisions que perjudiquen els mateixos ciutadans i, per tant, sovint, massa sovint, molt soroll per ben poca cosa. O com diem a Riudoms, molta música, per tan poca processó.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Seguirá aumentando los impuestos a los ciudadanos?
«En definitiva, vostè presumeix de no apujar els impostos, però mentre diu això va posant en risc l'estat del benestar. Perquè, siguis autònom, siguis assalariat, siguis empresari o siguis jubilat, cobris molt o cobris poc, cada cop et costarà més arribar a final de mes o trobar un habitatge digne perquè el govern de l'Estat t'està sagnant cada vegada més amb més impostos i cada vegada més t'ofereix uns pitjors serveis públics. I mentrestant, els 19 diputats del PSC al Congrés, aquí sense fer res, aplaudint aquesta manera de fer. Per a nosaltres, cap sorpresa, ni per l'espoli de l'Estat, ni pel paper dels diputats del PSC. Que esta sería su respuesta ni siquiera cotizaba. Señora vicepresidenta, todo el mundo empieza a percatarse de sus trampas. Ustedes utilizan el IRPF para aumentar con premeditación y nocturnidad los impuestos a la gente. Su modus operandi es el siguiente: suben ustedes el precio de la vida, ha subido el precio de la vida un 20 % en los últimos años. Usted no actualiza los tramos del IRPF con ese aumento del precio de la vida, lo cual hace que la gente pase a un tramo superior de IRPF y, en consecuencia, pagan más en la declaración de la renta. Por tanto, mediante esta vía usted se queda buena parte del aumento de los salarios y de las pensiones. Hablemos con datos en la mano.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre reconocimiento y apoyo al pueblo gitano.
«Us han robat el perdó. Com ho va ser una altra oportunitat perduda, la del pacte d'estat contra l'antigitanisme que vàrem treballar en aquesta cambra colze a colze amb els diputats gitanos Ismael, Sara i Bea. Així que estem d'acord a fer mesures d'inclusió social, a seguir treballant per la igualtat d'oportunitats i no discriminació, i pel reconeixement de la cultura gitana, afegint, per cert, programes per recuperar la llengua romaní. I també estem d'acord a promoure la participació de la població gitana i del moviment associatiu gitano. Però si realment es vol dignificar la memòria del poble gitano, la Corona espanyola ha de demanar perdó. Hauria servit per commemorar molt millor el Dia Internacional del Poble Gitano i per celebrar els 600 anys des de l'arribada del Joan, comte d'Egipte Menor, el primer gipsy literalment a la península Ibèrica. Salut i llibertat i, per descomptat, ¡Opre Roma! Sed bendecidos con la felicidad de hermanos y hermanas. El 2024 no se fue solo, se llevó de la mano a Ricard Valentí Carbonell; ochenta y cinco años de memoria, de recuerdos, de la familia gitana más antigua de mi barrio, de Gracia, en Barcelona. Una familia que vive allí desde hace dos siglos. El tío Ricard contaba las historias de su pueblo gitano con la voz rota y los ojos llenos de lágrimas por la nostalgia y por la desesperanza. En 2015 nos decía: Llevamos 600 años aquí, en Cataluña, 200 años en el barrio de Gracia, y aún estamos luchando hoy contra la discriminación. Sí, porque el primer gitano -Tomás se llamaba- habría llegado en 1415 a Perpiñán, a la Cataluña norte. Y abro un paréntesis aquí para decir que la Cataluña norte es la parte de mi país que el delegado de la casa de la Generalitat en Perpiñán no quiere llamar por su nombre, haciéndole el juego, con el visto bueno de Salvador Illa, a la Corona española, que hace cuatro siglos, con el Tratado de los Pirineos, cedió el Rosellón y una parte de la Cerdaña a Francia, sin escuchar a las Cortes catalanas. Y cierro paréntesis.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre reconocimiento y apoyo al pueblo gitano.
«Per això diem que l'acte d'avui presidit pels Reis ha estat un nou exemple d'hipocresia monàrquica. Perquè mentre la presidenta Francina Armengol recordava que l'Estat està en deute amb el poble gitano, la Corona espanyola, amb Felip VI al capdavant, no ha demanat perdó per tants segles, com ell mateix ha dit, i cito literalment 'de legislació discriminatòria, de persecucions i d'estigmatització'. Sí, el rei ha esmentat els greuges, però obviant que va ser la monarquia el seu principal impulsor molt abans del franquisme. Va demanar perdó Alemanya pels crims de l'Holocaust contra jueus i gitanos. Va demanar perdó el Vaticà pels crims durant l'evangelització o per la pederàstia. Va demanar perdó fins i tot el rei Felip, però el de Bèlgica, quan celebraven els 60 anys de la independència del Congo, el 2020. El rei va demanar perdó per la violència i crueltat exercides pel seu avantpassat Leopold II, però el rei Felip VI, el de 'A por ellos' del 3 d'octubre del 2017, no demana perdó. Una nova oportunitat perduda.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre reconocimiento y apoyo al pueblo gitano.
«Com els deia, Catalunya ja fa deu anys que va celebrar els sis segles de l'arribada del poble gitano, d'aquesta altra nació sense Estat que té per bandera el blau del cel, el verd del camp i el carro com a símbol de llibertat. Una llibertat de ser que els ha estat negada amb una crueltat inimaginable, en forma de genocidi, amb el Samudaripen de la Segona Guerra Mundial, on mig milió de gitanos van perdre la vida. O la gran batuda recordada abans per altres companys del 1749 per exterminar la població gitana. Van arrestar tots els gitanos portant-los a fer treballs forçats o a presó, separant homes de dones, perquè no es poguessin reproduir. El rei Ferran VI vaní a rematar la feina de reis anteriors com l'ordre d'expulsió dels Reis Catòlics, renovada per Felip II i també per Felip III. Contra el poble gitano s'han conjugat totes les formes del verb discriminar i s'ha declinat fins a l'infinit el concepte repressió. Per això els independentistes hi sentim empatia i també proximitat. Són part del poble català. El poble gitano té una llengua pròpia, el romaní, que ha enriquit la nostra, amb el seu cangueli o la por a dinyar-la, o el xaval que jala, o l'avi que ja no guipa bé, o el paio ric de tants calés que té. Des de l'empatia, per tant, estem d'acord que hi hagi iniciatives per reconèixer el poble gitano i per fer memòria de la injustícia que han patit al llarg dels segles. Fer memòria de la injustícia i reparar-la.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados relativa a la regulación del debate de...
«Mirin, com els deia, ja decidiran com i quan volen fer els seus debats de política general, aquests que vostès mal anomenen de l'estat de la nació. Per cert, d'una nació artificial i artificiosa que no és la nostra. D'una nació que des de Junts ja els anuncio que no ens deixarem imposar. Els set vots de Junts a Madrid sempre estan al servei de la nació catalana i qualsevol debat en el qual participem i qualsevol acord al qual arribem el guia la voluntat d'esdevenir Estat. Un Estat que ens garanteixi el futur de Catalunya com un sol poble, un Estat que ens garanteixi els recursos suficients per fer les millors polítiques i oferir els serveis que ens corresponen en tots els àmbits, i un estat de drets i de deures que garanteixi el progrés de tothom. El seu debat de política general en aquesta cambra és el de l'estat de la nació. El nostre és el de la nació que vol ser Estat. Moltes gràcies i visca Catalunya lliure.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados relativa a la regulación del debate de...
«Al nostre entendre, i en bona part, aquest projecte és un brindis al sol; no per innecessari, perquè aquesta obligació de celebrar anualment aquest debat ja l'avalen els socialistes. Per això mateix ho van incloure com una de les mesures al Pla d'Acció per la Democràcia del Gobierno. Aquell anunciat ara aviat farà un any a bombo i plateret pel president Sánchez, no sé si ho recorden. Aquell pla anunciat després d'aquells dies d'aturada de la seva activitat i del seu tan poc democràtic amago de dimissió, només per condicionar les eleccions catalanes. En fi, senyories dun costat i laltre de la bancada, vostès decidiran com ho volen fer. Tots volen el mateix. En el fons, aquí un altre cop estan d'acord. El cert és que, des del darrer debat de política general de juliol del 2022, hi ha coses que no han canviat. Mirin, llavors la nostra portaveu els recordava que el dèficit fiscal que patim a Catalunya és de 22 000 milions d'euros. Els recordava l'incompliment amb les inversions, no amb les quals ens correspondrien a Catalunya, pel nostre pes i pel que generem, sinó l'incompliment amb aquelles establertes per llei des d'aquí, aquelles a què l'Estat s'havia compromès i que, de forma recurrent quan es tracta de Catalunya, sempre queden per sota del 50 %. Així, una de les nostres propostes de resolució presentada en aquell moment per corregir l'infrafinançament, per revertir el percentatge d'execució de les inversions i per accelerar el traspàs d'infraestructures i serveis a la Generalitat, avui continua sent ben vigent. I com a exemple de llibre, doncs el caòtic servei de Rodalies i el seu fals i miserable traspàs.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados relativa a la regulación del debate de...
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. Debatem en aquest punt la presa en consideració de la proposició del Grup Popular per reformar el Reglament del Congrés dels Diputats, amb la finalitat de regular i periodificar els debats de política general. Els Populars volen evitar que la manca de regulació constitucional i reglamentària serveixin d'empara al Govern i al president Sánchez per eludir la rendició de comptes amb aquesta cambra i amb l'Estat. El darrer debat de política general es va celebrar l'any 2022, o sigui, fa gairebé tres anys i, malgrat l'excusa de la concatenació de processos electorals, aquest és un balanç certament pobre per a qualsevol president; per a Pedro Sánchez, que fa més de sis anys que és al capdavant de l'executiu, evidentment, també. Per revertir aquesta situació, el Grup Popular ens proposa afegir al reglament d'aquesta cambra l'article 37 bis, per consolidar normativament la figura del debat de política general, per tal d'establir la seva periodicitat anual, a excepció dels anys d'eleccions generals i per fixar l'obligació del Gobierno de traslladar abans d'acabar l'any al Congreso l'informe de les actuacions dutes a terme per complir les resolucions aprovades en el debat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la gratuidad de los productos ópticos y de salud visual.
«Cobrir el cost de les ulleres de la població que les necessita és molt car. Per tant, necessitem que el Govern es comprometi per llei. Però ni tan sols el vistiplau del Congrés és garantia que les persones que necessiten una prestació la rebran. Mirin què està passant, per exemple, amb l'aplicació de la Llei ELA: va tenyir de verd aquest hemicicle, va arrencar el compromís del Govern. Gairebé cinc mesos després, i després de preguntar al Govern espanyol com garantirà els recursos necessaris per aplicar la llei i d'escoltar les associacions, aquesta que vinc a explicar-los és la situació. El que havia de ser una transferència extraordinària a les comunitats autònomes per cobrir els costos per a l'assistència especialitzada de 24 hores als malalts en risc de mort evitable es va convertir, primer, en un pla de xoc de desenes de milions d'euros a transferir directament a les associacions, i no a les comunitats autònomes, i després en una prova pilot amb la quarta part dels recursos que, clarament, no arriba ni de bon tros per atendre els 300 o 400 malalts que estan en situació crítica a l'Estat, de nou, a partir d'un model centralitzat que defuig la via administrativa competencial.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la gratuidad de los productos ópticos y de salud visual.
«Moltes gràcies, presidenta. Senyories, siguin molt benvingudes a aquesta cambra. Bé, aquesta proposició de llei trasllada la petició unànime del Parlament andalús per modificar la Llei estatal de cohesió i qualitat del sistema públic de salut, per incloure els productes òptics i de salut visual en la cartera comuna de prestacions, tal com ja es fa amb les prestacions farmacèutiques, ortoprotètiques i de productes dietètics. I es demana que sigui de manera gratuïta per als menors i amb copagament per a les persones adultes en funció del seu poder adquisitiu. És una iniciativa, i ho diem clarament, de gran impacte, de gran impacte. I tenen molta raó quan diuen, quan parlen de pobresa visual, de les dificultats que hi ha per part de determinades famílies a lhora de pagar ulleres o lents de contacte, i més veient el que ens estan reflectint en les estadístiques: en cinc anys... Per exemple, agafem el cas de la miopia. En cinc anys, els casos de miopia han augmentat de mitjana 2 diòptries i els més greus, els de més de 6 diòptries, shan disparat fins al 8,2 % entre els adolescents de la generació Z, és a dir, la que va néixer entre l'any 1997 i el 2011. Com a dada, el 2017, la xifra era només de l'1,3 %. La miopia afecta gairebé un terç dels joves entre 12 i 18 anys i, a més, es constata que hi ha gairebé 2 diòptries de diferència entre els que van néixer entre el 2000 i el 2005 i els nascuts entre el 2004 i el 2010. Una altra dada, per tant, a tenir en compte. A Catalunya el 60,9 % dels adolescents afirmen que no hi veuen bé o que podrien veure-hi millor, i això és una xifra superior en 4 punts a la mitjana de l'Estat espanyol.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las causas y asunción de responsabilidades con relación...
«Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats. Aquests debats o aquestes intervencions sobre Rodalies ja són un déjà-vu, eh, Inés? Són un déjà-vu per què? Perquè portem tants i tants i tants anys parlant d'això, i perquè portem tants i tants i tants i tants anys d'incidències diàries i constants, moltes d'elles molt greus. Si féssim una recopilació de totes les mesures com les que es presenten aquí amb aquesta moció, que amb la majoria estem d'acord, que hem fet tots els grups en diferents moments, amb preguntes, amb interpel·lacions, mocions, amb proposicions no de llei, realment faríem una autèntica enciclopèdia de les mesures que hem estat demanant que es millorin, que s'implementin, que es corregeixin i que el Govern no ha implementat i no ha corregit i no ha solucionat realment. Per això dic que és un déjà-vu. Avui mateix. Avui l'R2 Nord, companys de Girona, ha tingut una incidència greu i, per tant, hi ha hagut molts endarreriments. I també a l'R2 Sud, entre Vilanova i el Garraf, també hi ha hagut incidències greus. A més a més, d'una vaga dels sindicats minoritaris amb la dada que tinc jo, 13 trens suspesos, potser n'han sigut més, i que ha portat com a conseqüència un caos de serveis que estaven anul·lats, d'errors de comunicació, perquè alguns trens al final han acabat sortint. Un desastre com cada dia, cada dia. Nosaltres hem presentat unes esmenes, companya d'Esquerra Republicana, que la majoria el que van és a reforçar un missatge que jo crec que és perfectament compartit, que és el greuge, les deficiències que hi ha hagut amb el tema de les inversions. Vostè ha donat unes dades que són semblants a les que tinc jo. Tenim moltes versions d'aquestes dades. És una vergonya la desinversió crònica i, per tant, les nostres esmenes..., i per tant m'estalvio aquesta part, perquè veig que m'estic menjant el temps.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar cuenta...
«Deia que està en joc el model de vida europeu i en la defensa dels drets i en la defensa de la democràcia, Espanya no és dels països més avançats. Mentre existeixin Operaciones Cataluña i no passi res, mentre hi segueixi havent exiliats i no passi res, Espanya no es podrà homologar a aquesta Europa que encara aquest gran repte del qual estem parlant avui. I faig un parèntesi, perquè les declaracions d'algú com Alícia Sánchez-Camacho dilluns a la comissió d'Operación Cataluña demostren que a l'Estat espanyol hi existeix una colla de mafiosos com ella, la Cospedal, el Rajoy, l'Aznar, en Fernández Díaz, en Zoido que se senten impunes, que poden dir i fer les barbaritats que han dit i que han fet, i que es passegen per Espanya com si fos, perquè segurament sí que ho és, el seu cortijo. I s'erigeixen, a més a més, com a salvadors de la pàtria. En un país normal, on s'haguessin fet públics els àudios que va publicar el dilluns al matí l'emissora de RAC1, la Fiscalia hagués actuat d'ofici el mateix dilluns. Senyor Sánchez, creu que la Fiscalia ha d'actuar d'ofici després de conèixer-se les evidències de l'existència de l'Operació Catalunya? O hem de creure que la Fiscalia només actua d'ofici quan es tracta d'anar en contra dels catalans? La credibilitat de la defensa europea també passa per aquí, senyor Sánchez, no es pot avançar en seguretat si s'oblida la qualitat democràtica.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al acceso al bono social.
«Per aquesta raó, des de Junts per Catalunya proposem que s'automatitzi la concessió del bo social energètic a les famílies que comptin ja amb l'ingrés mínim vital. Donat que els beneficiaris de l'ingrés mínim vital ja han estat identificats com a col·lectius de risc, concedir-los automàticament el bo social energètic garantiria una major protecció efectiva contra la pobresa energètica. Arribats aquí, però, deixi'm dir-ho, que segurament amb aquesta proposta a molts de vostès potser els pot explotar el cap, perquè no ens podran seguir etiquetant com la dreta catalana. Però també deixi'm dir-ho, a aquestes alçades ja haurien de saber que a nosaltres no ens encaixen ni unes etiquetes ni les altres, perquè nosaltres, al marge dels seus perjudicis i les seves mirades carregades de tòpics, som els que estem aquí sense complexos per defensar el que necessita la gent. En aquesta línia, la de defensar el que necessita la gent, és evident que el cost de la vida depèn molt d'on es viu. No és el mateix tirar endavant una família a Extremadura o a Múrcia que a Catalunya. De fet, Catalunya encapçala el rànquing de l'augment de l'IPC acumulat en els darrers vint anys, amb un increment de preu de la vida del 57,8 %. És un 57,8 % més car viure a Catalunya avui que el març del 2005. És per això que des de Junts per Catalunya entenem que el bo social energètic ha de venir corregit en base al cost de la vida en funció del lloc on viu cadascú. En cas contrari, es reforça el risc de determinats col·lectius pel fet de viure en un o altre territori, i se'ls discrimina negativament per raons geogràfiques.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al acceso al bono social.
«Moltes gràcies, president. Tal com estem denunciant des de fa temps, és evident que la millora dels indicadors macroeconòmics no es trasllada de cap manera a una millor qualitat de vida dels ciutadans. És així s'ho mirin per on s'ho mirin els del Govern. Tenim una pressió fiscal creixent, amb un increment del 20 % en els darrers anys, un augment de l'IPC asfixiant, amb un increment del 20 % també en els darrers 5 anys, un augment constant del preu dels aliments bàsics, amb un increment del 30 % en els darrers 5 anys. Un insuficient augment dels salaris, només del 16 % en els darrers 5 anys. Un augment exponencial del preu dels habitatges, un 47 % més en els darrers 5 anys. I així podríem anar seguint aquesta llarga llista d'indicadors del dia a dia dels ciutadans fins a arribar al preu de l'electricitat, el qual ha tingut un augment del 67 % en només els darrers deu mesos. Aquesta realitat fa que cada vegada siguin més necessaris els instruments per garantir els mínims estàndards de qualitat de vida de totes les famílies. I en aquest sentit, i des del nostre punt de vista, a aquesta proposició no de llei, s'hi poden fer modificacions per introduir-hi un major grau de millora. La primera de les propostes passa per entrar en la raó de la poca utilització del bo social entre les famílies amb una renda baixa. De fet, que només s'acullin a aquesta ajuda una quarta part de les famílies amb dificultats a causa de la renda baixa hauria de fer reflexionar el Govern de l'Estat. Reflexionar i, evidentment, posar-hi solucions. Però a ningú se li escaparà que, si el Govern no fa aquesta reflexió, és perquè ja li va bé aquest estalvi que li representa aquesta baixa aplicació del bo social. Un estalvi econòmic, això sí, a costa del patiment de molta gent. Així doncs, segur que el desconeixement per part dels possibles beneficiaris, així com les dificultats burocràtiques per accedir-hi, són dues causes principals per la baixa utilització d'aquesta ajuda a les famílies necessitades.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para garantizar el funcionamiento de las secciones de los Tribunales de...
«Doncs bé, hem de dir que compartim, compartim en bona part la preocupació pel dèficit dels jutjats especialitzats que la proposta manifesta i que això dificulta. Aquest dèficit dificulta la protecció efectiva de les víctimes. També compartim l'increment de la càrrega de treball derivada de l'ampliació del concepte de violència contra les dones, i derivada de la incorporació de delictes sexuals que efectivament pot col·lapsar els jutjats especialitzats de violència de gènere, pot alentir les sentències i, en definitiva, pot acabar en una desprotecció de les víctimes. No volem que les víctimes tinguin la percepció que la justícia no resol el seu problema. No volem desincentivar la presentació de denúncies ni que s'estengui una sensació d'impunitat dels agressors. L'Estat no pot deixar desprotegida cap víctima emparant-se en la coherència de la llei acabada d'aprovar, però que també és una llei mancada d'estudis d'impacte i mancada de previsions pressupostàries. La llei no és excusa. La llei no és intangible. Mirin, els fets són els que són. A Barcelona actualment hi ha 5 jutjats especialitzats en violència sobre les dones. Cadascun d'aquests gestiona uns 2000 casos anuals. Amb la Llei d'eficiència a la justícia, aquests jutjats hauran d'assumir els delictes sexuals que ara estan gestionant els 33 jutjats d'instrucció de Barcelona. Això implicarà que els jutjats especialitzats s'hauran d'encarregar de gairebé 9900 nous casos anuals. Per tant, un 20 % més de feina, un 20 % més de casos per a cadascun d'ells. Això és objectivament una situació inassumible, ja que, a més, no es preveu un augment de la plantilla judicial. Tot apunta a un col·lapse en àrees com Barcelona, en àrees molt poblades com Barcelona, on l'Audiència Provincial ja està desbordada.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Gràcies, senyor president. Debatim el final de la tramitació d'aquest projecte de llei. Faré referència a alguns dels principis que la inspiren que ja vam tractar en el seu tràmit anterior. La producció d'aliments ha de ser considerada com una qüestió estratègica de qualsevol societat, perquè en anys faltaran aliments al món, però tampoc no és ètic i no és sostenible i hem de lluitar contra el malbaratament dels aliments. I aquest és l'objecte essencial d'aquesta llei. Una de les nostres preocupacions màximes ha estat que es respecti el marc competencial. La Generalitat de Catalunya ja té una llei del malbaratament de l'any 2020 de fa cinc anys i, per tant, aquesta causa, que és una causa europea, que és una causa global, requereix que tothom s'hi posi. A Catalunya i ens hi hem posat. Volem que es respecti el nostre marc competencial, però també té sentit que l'Estat vulgui tenir una llei en aquest àmbit. De fet, la Unió Europea promou que els estats redactin lleis en aquest sentit.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las cesiones que acaba de realizar el Gobierno en...
«En el transcurs de la interpel·lació de la setmana passada, deia el diputat Rojas García que el fenomen migratori és igual a tot l'Estat. Feia aquesta afirmació sense cap dada perquè no hagués pogut avalar-la ni un sol minut. I és que, senyories, res té a veure l'impacte migratori a Andalusia, comunitat del diputat ponent la setmana passada, amb la d'Extremadura, La Rioja, i molt menys té a veure quan posem a l'equació Catalunya, que sempre està en tots aquells àmbits vinculats al fet migratori, molt per sobre de la mitjana de l'Estat. Mirin, res té a veure l'esforç que fem uns i el que fan els altres. Ahir es va fer públic l'acord de Junts i el Govern pel repartiment de menors no acompanyats de les Canàries. Un acord que permetrà el repartiment aprovat en Consell de Ministres i un acord que posa en relleu tres coses: la primera, la solidaritat, la defensa de drets dels menors i l'esforç que ve fent Catalunya des de fa temps; la segona, el passotisme i la manca de compromís d'altres comunitats, que la senyora Vázquez ja ens ha anunciat que ho tornaran a fer, que es repetirà;i tercera, el silenci complaent del govern d'Illa per no incomodar a Madrid.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las cesiones que acaba de realizar el Gobierno en...
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. Una setmana més el Partit Popular torna a posar al centre del debat parlamentari l'acord recollit a la proposició presentada pels grups socialistes i Junts per delegar les competències en matèria d'immigració a la Generalitat de Catalunya a través del 150.2 de la Constitució. Un mecanisme que vaig explicar detalladament des d'aquesta tribuna la setmana passada. Un mecanisme que ja va fer servir la darrera dècada del segle passat un govern del Partit Popular per transferir competències atribuïdes a l'Estat recollides en els 149.1 de la Constitució. Avui vostès ens porten a consideració una moció conseqüència de la interpel·lació de dimecres passat al ministre Marlaska que es refermava des d'aquí mateix, en què no es pot delegar ni el control de fronteres ni el control de fluxos. I en aquest sentit, avui aprofito la intervenció de la diputada Vázquez, però també la part expositiva de la seva moció, conseqüència d'interpel·lació perquè vostès el confronten bé amb el ministre, anant recollint aquells articles de la nostra proposició amb el PSOE que deleguen, vostès diuen que cedeix, el control de fluxos migratoris. Fan el mateix en l'àmbit de la gestió de la immigració regular, i finalment, citen avui també ho han fet els articles vuitè i novè que deleguen el control de fronteres. Així, mentre el ministre Marlaska aquí s'entesta en descafeïnar la delegació, vostès no estalvien res per combatre-la. I res més evident per confirmar l'encert de la nostra negociació que el seu crit al cel, que és sinònim de que Catalunya avança, digui el que digui el reprovat ministre de l'Interior.»