Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
339 declaraciones · página 2 de 12
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el apoyo a las víctimas de las pseudoterapias de...
«I aquesta cambra hauria d'haver estat molt abans al costat de les víctimes, sens dubte. Per això celebrem que finalment dijous puguem avançar una mica. I avui celebrem molt aquesta moció, aquesta estratègia, si em permeten també, de 360°. Però també ho hem de dir una vegada més, i ho dic avui, que potser no toca, però crec que val la pena repetirho. També ho direm dijous. El PSOE arriba a mig camí. No arriba al final perquè la reparació no és només un concepte jurídic. La reparació són moltes altres coses. La reparació és garantir que una persona pugui marxar de casa si els seus pares la sotmeten a aquestes fastigoses pràctiques. La reparació és assegurar que un menor expulsat del seu entorn no acabi dormint al carrer. La reparació és independència econòmica, és habitatge, és acompanyament. La reparació és poder reconstruir una vida que altres han intentat des de l'amor, des del que vostès vulguin, intentar destruir. I això no és un detall secundari, perquè la majoria de les víctimes sí, són menors. Ho ha explicat la senyora Micó, són menors o persones molt joves. I un adolescent no pot emanciparse per art de màgia. Pim, pam! No. Entre tots els hi estan posant molt difícil. No pot pagar un lloguer, no pot començar de zero tot sol, sense recursos econòmics i sense una alternativa habitacional, la llibertat, senyories, és una paraula extremadament buida. I és aquí on el Govern, repeteixo, torna a quedar curt. I aquí és on nosaltres ens sumem a tots els punts d'aquesta moció, perquè és molt fàcil condemnar aquestes pràctiques en un comunicat i a les portes del Dia de l'Orgull. És molt fàcil i queda molt bonic, però el que és difícil, senyories, és el que passa sempre en aquesta cambra, és posar recursos a aquelles paraules tan boniques, posarhi diners, més recursos, estructures, perquè les víctimes sí, puguin sobreviure i puguin, sobretot, molt important, refer les seves vides. I nosaltres no volem només condemnes simbòliques, nosaltres volem reparació real. Volem que mai més una persona hagi d'escollir entre ser ella mateixa o tenir una teulada. Volem que cap jove hagi de tornar amb els seus agressors perquè no té on anar. Volem que la dignitat no depengui del compte corrent.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«Però una cosa és compartir un objectiu i l'altra és acceptar que les decisions es prenguin cada vegada més lluny dels centres que després les han d'aplicar. Les necessitats educatives no són iguals a tot arreu. No són iguals en una escola rural que en un institut de l'àrea metropolitana. No són iguals en un centre amb elevada complexitat social que en un centre amb una realitat completament diferent. I precisament per això pensem que les polítiques educatives necessiten proximitat, flexibilitat i capacitat d'adaptació. També pensem que aquest debat hauria de ser molt més ambiciós. Si volem parlar seriosament de qualitat educativa, hem de parlar de segregació escolar, d'inclusió, de salut mental, de lluita contra l'abandonament escolar, de recursos per als centres amb més dificultats i de la dignificació de la professió docent. Les ràtios formen part de la solució, és cert, però no són la solució. Per tot això, el nostre grup té clar que aquest projecte de llei que planteja el Govern no pot veure la llum tal i com vostès l'han redactat, però també creiem que la resposta adequada no seria impedirne la tramitació, perquè hi ha una aspiració legítima de millorar les condicions de la docència i una demanda real a continuar reduint les ràtios -això és cert- i perquè pensem que el tràmit parlamentari és on precisament s'ha de fer tota aquesta feina.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, y la Ley...
«De fet, amb el cap ben alt, vull dir que ha estat Esquerra Republicana qui s'ha deixat la pell a Catalunya durant anys per revertir unes retallades brutals del Govern d'Artur Mas, de Convergència i Unió. Ha sigut Esquerra Republicana qui s'ha encarregat d'arremangarse en plenes demandes del sector educatiu per aconseguir uns pressupostos de la Generalitat amb 500 milions d'euros per satisfer les demandes del col·lectiu i que el PSC no tingui cap excusa per no ferho. I ho recordo perquè sovint és fàcil compartir els objectius, però és molt més difícil posarhi recursos. I nosaltres hem demostrat que quan hem tingut capacitat de fer ho hem prioritzat l'educació pública. Precisament per això no ens preocupa que aquest projecte de llei plantegi objectius que poden ser compartibles però que no resolgui de manera satisfactòria una qüestió essencial, que és com es finançaran. Senyories, reduir ràtios no és gratis. Reduir ràtios implica contractar més docents, crear nous grups, habilitar nous espais, adaptar les infraestructures i assumir una despesa estructural que es mantindrà durant molts anys. Tot i així, una vegada més tenim la sensació que l'Estat fixa unes obligacions mentre deixa a mans de les comunitats autònomes bona part de l'esforç necessari per ferles efectives. Un cop més, vostès conviden a la festa i nosaltres paguem el sopar. Però no només hi ha un problema d'ambició i de recursos. Hi ha un altre tema que saben que, per nosaltres, és igualment important. L'educació és una competència que Catalunya exerceix de manera àmplia i consolidada. És la Generalitat qui coneix la realitat dels centres, qui planifica la xarxa educativa, qui distribueix els recursos i qui ha de donar la resposta a les necessitats concretes del territori. Per això, ens preocupa la tendència del seu govern a ampliar progressivament l'abast de la regulació bàsica fins a entrar en àmbits que afecten directament a la capacitat de planificació dels territoris. No ho diem perquè ens oposem a la reducció de ràtios. De fet, la nostra posició o la posició d'Esquerra Republicana és més exigent que la que planteja el mateix projecte de llei. Fa temps que defensem que a primària hauríem d'avançar cap a ràtios de màxim vint alumnes per aula.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 13/2026, de 2 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«I vaig acabant. Continuem, de fet, sotmesos a aquesta llei, la llei d'estabilitat pressupostària, pensada evidentment per restringir i per escanyar la capacitat d'actuació de les administracions que són més properes a la ciutadania, les que realment donen sentit a la política del dia a dia, de la gent, de la pell. I el més paradoxal és que molts ajuntaments tenen recursos que tenen superàvits i que tenen romanents, però no els poden utilitzar amb llibertat per donar resposta a les necessitats dels seus veïns i veïnes. És que això és el món al revés. És una xaladura total. És absurd, totalment absurd obligar un ajuntament a acumular diners al banc mentre la ciutadania reclama més habitatge, més serveis socials o més inversions. És que què estem fent? Per això, des d'Esquerra Republicana exigim anar al fons de la qüestió fins al fons, com diria aquell, al fondo! Valentia, senyor ministre, que no passa res! Exigim una reforma profunda de la llei d'estabilitat pressupostària, perquè els plans econòmics financers només s'exigeixen en casos greus d'incompliment. Exigim adaptar les regles de despesa al nou marc europeu. Exigim que els romanents puguin ser utilitzats per incrementar la despesa útil i necessària. I exigim que els objectius de dèficit i de deute es negociïn i es negociïn amb qui s'han de negociar, amb els territoris i amb els ajuntaments. Perquè són aquestes administracions les que sostenen l'estat del benestar, sempre i quan l'Administració general de l'Estat els doni permís, que ja té nassos la cosa. I també reclamem derogar d'una vegada per totes la llei Montoro, una norma que va limitar l'autonomia local i que encara avui continua condicionant la capacitat dels municipis per exercir les seves plenes competències, perquè el finançament local continua sent el gran oblidat. Aquest reial decret no ho arregla tot, per no dir que no ho arregla gaire. I això afecta especialment, també s'ha dit, el meu país. Afecta especialment Catalunya i també el País Valencià. Els nostres municipis es troben entre els pitjors finançats de l'Estat i aquesta és una realitat que continua essent, de manera reiterada, ignorada.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 13/2026, de 2 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«I és evident que l'actualització a les entregues a compte, doncs sí, és necessària. És clar que és necessària. És que és vital. Però, senyories, això no és suficient, ni molt menys. Perquè una vegada més el Govern espanyol actua a través d'un decret llei, un decret llei amb mesures -hi torno- provisionals, limitades en el temps i, a més a més, també condicionades per aquesta incapacitat també d'aprovar uns pressupostos. I aquesta provisionalitat, doncs, malauradament s'ha convertit en norma i això no és una bona idea. Ministre, els ajuntaments i les comunitats autònomes no poden viure pendents de si cada any arribarà un nou decret ni de quan arribaran uns recursos que, oh, sorpresa!, els corresponen, que són seus. Necessitem, necessiten els ajuntaments, necessitem tots, perquè al final tots som ciutadans d'un ajuntament, més recursos, més estabilitat, més certeses, més autonomia. Hi ha una dada que explica perfectament aquesta contradicció. La recaptació de l'Estat ha passat de 208 000 milions d'euros l'any 18 a més de 235 000 milions d'euros el 25. Això és un augment extraordinari. Nosaltres això no ho denunciem, com fa la dreta, que quedi clar, al contrari. Si l'economia genera més recursos, si l'economia genera més ingressos, aquests recursos i aquests ingressos han de servir per reforçar una cosa bàsica, que són els serveis públics. Però els serveis públics també -això no sé si ho sap algú, em sembla que no- qui els presta principalment no és l'administració general de l'Estat, els presta la Generalitat, els presten els ajuntaments, més enllà de qui els lideri. Els pilars de la salut, de l'educació, dels serveis socials i de les polítiques d'habitatge són competències descentralitzades, senyor ministre, Govern, grup que dona suport al Govern. És que és així i, per tant, és aquí on han d'arribar els recursos, perquè no és acceptable de cap de les maneres que mentre augmenta la recaptació, els governs locals continuïn ofegats -ofegats és poc- ofegats per unes regles fiscals pensades en plena etapa d'austeritat i que seguim igual. I això és la realitat i en parlem. És que és cansino, absolutament cansino. I aquest és el veritable problema, perquè després de vuit anys de governs progressistes, continua plenament vigent, com s'ha denunciat aquí moltes vegades també, el marc fiscal imposat pel Partit Popular als pitjors anys, evidentment, de les retallades.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para informar sobre las...
«Senyor ministre, vostè, m'ha esmentat els centres d'internament a Europa. Estem d'acord. El nostre grup ha denunciat l'escàndol democràtic que són aquests centres d'internament i una vergonya que cau per sobre de tots aquells que han votat, entre ells el Partit Popular, que ha votat aquesta vergonya. Evidentment, hi ha una pregunta que sorgeix aquí: Vostès com faran la truita sense trencar els ous? Com aplicaran el nou pacte europeu de migració i a la vegada -que ho hem dit, hi estem d'acord nosaltres que no es pot aplicar- com ho faran? Com ho faran? Perquè estan envoltats d'estats que sí que són partidaris d'això, i amb això el felicito, vostès, no. Però com es farà? Tenim por, com a grup republicà, que les mínimes garanties per als estrangers o per als refugiats, pels migrants no es compleixin i pensi que amb algunes coses vinculades a l'estrangeria, doncs, l'Estat espanyol no pot donar moltes lliçons. Fixi's les cues que hi ha i que hi ha hagut històricament amb el tema de l'estrangeria. Per tant, li demano una reflexió sobre això.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Al Parlament Europeu també s'ha iniciat altres converses. Aquí també ens preocupa que s'hagin agrupat les converses al voltant de la Comissió d'Economia. Suposo que vostè també, no?, en comptes de repartir les negociacions en la comissió experta en cada àmbit, que sens dubte és el Ministeri d'Agricultura. Nosaltres volem que sigui vostè qui vagi defensar les posicions dels pagesos, dels ramaders i dels agricultors. Però aquí no acaba tot. Per acabar de complicar les coses, a diferència de cops anteriors, d'altres vegades, la Comissió Europea ha presentat la quantitat total de recursos i el reglament de tot per gastarho a la vegada. I això, evidentment, resta claredat a les negociacions, perquè tothom està esperant a veure com acaba aquest embolcall financer per entrar en el detall dels programes. Amb tot això, senyor ministre, i davant de tants dubtes, perquè en tenim molts, necessitem que vostè i que el seu ministeri ens contesti unes qüestions que jo li formulo ara mateix. La primera pregunta és: Defensaran la proposta de fer plans d'associació nacional i regionals de la Comissió Europea malgrat la recentralització en la gestió de la PAC que això suposa? La segona: En cas que es mantinguin aquests plans d'associació nacionals i regionals, s'asseguraran que en cap cas caiguin els recursos destinats al sector en el qual avui fem protagonista, en el sector agrari? La tercera: Com mantindran aquesta promesa? Perquè no és fàcil. Si això és així, si vostè ens diu que això és així, com ho farà? Eh, té tota la nostra ajuda. Però com mantindran aquesta promesa? Demanaran canvis en les rúbriques proposades, a part de l'objectiu rural del 10 % i l'avançament de recursos en la PAC promès durant les negociacions de Mercosur? Proposaran la recuperació dels fons que el sector agrari català ha perdut en els darrers períodes de programació? Que sabem que n'hi havia. Quines mesures proposaran per evitar la recentralització que suposen els plans nacionals únics? Defensaran una posició -deixim'ho dir d'alguna manera així- doncs, respectuosa amb les competències autonòmiques en agricultura i desenvolupament rural? Una posició que permeti l'adaptació de tots aquests programes a la realitat de cada territori. Això ho hem explicat moltes vegades, no? La territorialització, i que maximitzi també l'impacte de les polítiques agràries?Sisena pregunta, i vaig acabant: Defensarà la posició del sector a Catalunya, un sector que demana que no s'imposi el cofinançament proposat per la Comissió Europea per fer les intervencions sectorials? Perquè cal recordar que aquest cofinançament el que faria seria afeblir els productors i aniria en contra de la integritat, en definitiva, del mercat únic. Setena: Exigiran que es mantingui com a mínim el pressupost de 6100 milions d'euros pel Fons Europeu Marítim de Pesca i Aqüicultura per al proper pressupost? Dels set anys que venen, demanaran que aquest fons es mantingui i es dediqui exclusivament a la política de pesca? I aquests últims vuit segons, l'última pregunta i vuitena, senyor ministre: Protegiran el model català de desenvolupament local participatiu -que en la segona intervenció m'agradaria també entrarhi- enfront d'una proposta absurda que el que pretén és dissoldre en altres models més generalista i a escala europea?»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para...
«Segon, cal adaptar la llei a la vida real. Hi ha joves que fan vintitres anys, vintisis anys i continuen necessitant cures: alta discapacitat, alta dependència, malalties cròniques, situacions irreversibles. És a dir, que la necessitat contínua, però el dret s'acaba. El fill continua necessitant cures, la mare continua cuidant, però l'Estat desapareix. I una mare m'ho explicava millor que qualsevol informe. Literal, el que diré: 'Què passa als vintisis anys? Es cura el meu fill als vintisis anys? Es cura el meu fill als vintisis anys? No, no es cura'. El que passa és que la família queda sola perquè ja no hi ha prestacions. Tercer, cal simplificar tràmits i acabar amb la judicialització. Una prestació que obliga a litigar no protegeix, abandona. Hi ha famílies que han de demostrar una vegada i una altra que el seu fill continua estant malalt, com si una malaltia degenerativa fos una sospita, com si una família demanés un privilegi, com si cuidar fos una trampa, com si les famílies que demanen aquesta prestació fossin delinqüents. Aquesta és la realitat. Si es tallen les prestacions, pots estar mesos o anys de judicis i mentrestant has de pagar el lloguer, teràpies, rebuts i menjar.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para...
«Bona tarda a tothom. Gràcies, presidenta. Les famílies necessiten drets i no només promeses. Avui parlem de la CUME. La CUME és una prestació pública per a pares i mares que han de reduir la jornada per cuidar un fill o una filla amb una malaltia greu. Serveix per compensar el salari que perden. Serveix o ha de servir perquè cuidar no condemni a una família a la pobresa o a la misèria. I avui tornem a parlarne, una altra vegada. Des d'Esquerra hem fet PNLs. Hem fet mocions als ajuntaments. Hem portat el tema al Parlament, hem fet preguntes orals, hem fet preguntes escrites i sembla que no serveix per a res. Ja és un clàssic del parlamentarisme, el tema de la CUME, malauradament. I això no és casualitat. És una estratègia d'ajornar allò que és just. El que cal fer no és complicat i, a més, és de justícia, com ara els hi diré. Hi ha gent que no els interessa, perquè estan de tertúlia aquí a l'hemicicle i haurien d'anar al bar, com a mínim. Però bé, sembla que en fi, són cristians, diuen.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa del transporte en España ante los incumplimientos de la Ley de...
«I avui aquí també vull recordar les incidències de la setmana passada. Primer dia de les proves de la selectivitat, coincidint a més a més amb la visita del papa: dues caigudes del sistema i deixa una vegada més per tot Catalunya el trànsit del servei ferroviari. I quan parlem d'igualtat d'oportunitats, senyories, depèn d'això, de la confiança de poder arribar al teu examen, de poder accedir a un centre sanitari o un centre educatiu, o a un lloc de treball, o simplement poderte moure amb fiabilitat. I això afecta tot Catalunya, però especialment afecta a les terres de Lleida, del Pirineu i també a les terres de l'Ebre, on el transport públic continua sent una assignatura pendent. En massa ocasions. Voldria referirme també, que avui se n'ha parlat molt poc, a un punt que vostès posen, que és la renovació del parc automobilístic. Hi ha un aspecte de la seva proposta que em sembla especialment interessant, perquè quan parlen de renovar flotes de vehicles, de donar suport als autònoms, als transportistes, a les petites empreses i a les famílies perquè puguin accedir a vehicles més segurs i menys contaminants estan parlant de política industrial. I resulta curiós veure el Partit Popular descobrint que els mercats per si sols no es regulen ni sempre resolen els problemes. Benvinguts al meravellós món de les polítiques públiques! La descarbonització del transport és imprescindible, clar que ho és. Però aquesta transformació no pot recaure sobre les espatlles de les famílies treballadores. I si la llei preveu un pla nacional de renovació del parc automobilístic, aquest, senyories del PSOE, ha d'arribar amb criteris de justícia social, perquè no es tracta només de substituir vehicles antics per vehicles nous, sinó d'ajudar famílies, autònoms i petites empreses a accedir a vehicles més segurs i menys contaminants.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 16/1983, de 24 de octubre, de creación del Instituto de...
«Quan passen aquestes coses així, és impossible no recordar que les víctimes no necessiten només bones lleis. Les víctimes necessiten un sistema que funcioni, escolti i es prengui seriosament i les acompanyi amb recursos professionals, temps i coordinació. No necessiten haver de demostrar una vegada i una altra que tenen por, que estan en risc i que les amenaces són reals. Per això crec que aquest debat també ens ha de servir per recordar que no n'hi ha prou amb reforçar les estructures si després les dones continuen trobant obstacles quan demanen ajuda. No n'hi ha prou amb crear organismes si les víctimes continuen sent revictimitzades. No n'hi ha prou amb aprovar normes si els mecanismes de protecció fallen quan més se'ls necessita. I fetes aquestes reflexions, vull deixar clar que, tot i compartir bona part dels objectius que planteja el text de la proposició de llei, Catalunya no parteix de zero en aquest tema. Fa anys que al nostre país es va fer un pas endavant importantíssim en matèria d'igualtat i feminismes, creant la primera conselleria de l'Estat en aquest àmbit. El govern d'Esquerra Republicana va situar la lluita contra la violència de gènere al centre de les seves polítiques i el Departament va desplegar polítiques pioneres en àmbits com la lluita contra les violències masclistes, la igualtat de tracte i nodiscriminació, els drets LGTBI+ o la incorporació de la perspectiva feminista al conjunt de les polítiques públiques, igual que som l'única administració que reconeix la violència institucional com a tal.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Els hi diré una cosa: vostès sempre diuen que és de sentit comú que els jutges es trien entre ells, allò, perquè aleshores serà més neutral, serà més imparcial. Això és una barbaritat, perquè també del poder de la judicatura se'n deriva un fonament democràtic, també d'aquest poder. No hi ha cap poder que no estigui sotmès als principis democràtics. I saben quin és el seu gran problema? La impunitat absoluta amb què aquí qualsevol sentencia el que li sembla en aquell moment és oportú sense que tingui cap conseqüència. I parlo de resolucions polítiques, però, per exemple, presons preventives de dos anys i després absolució total per falta de proves com parlo d'hipoteques, com parlo de clàusules abusives de l'IRPH, com parlo d'interins. A, no es fan càrrec de que el dret europeu és dret intern i, b, no l'apliquen. Ja m'explicaran vostès de què m'estan parlant. Per acabar, vostès realment tenen algun tipus d'interès en la justícia? Molt bé, doncs parlem del tema dels interins. Encara és hora de que dient que el Govern ho està fent fatal i ho està fent fatal, vostès aportin alguna solució, ah, però el Suprem ja s'ha encarregat de dir que segons quines solucions, que serien justes, no es poden aplicar.Parlem del corporativisme. Què passa amb els jutjats i fiscals substituts? Passa que són bons per substituir els jutges quan estan de vacances, de baixa, de viatge, però no són bons per accedir a la carrera, però en canvi les seves sentències tenen exactament el mateix valor que els jutges de carrera. A mi m'ho volen explicar això, si us plau, d'una vegada? Perquè no s'entén. No s'entén aquest corporativisme que no permet regularitzar unes situacions que a la pràctica fan exactament la mateixa funció. I tres quarts del mateix passa amb els lletrats de l'administració de Justícia. Per tant, Govern, posinse les piles en el tema d'interins perquè ens caurà l'estructura de l'administració de justícia d'aquí a un mes, d'aquí a un mes, quan siguin cessats tots ells. I no només és injust, no només és contra les persones, sinó que deixaran tots els serveis deserts. Posinse les piles amb els jutges i fiscals substituts d'una vegada.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Sí. Bona tarda. Gràcies, presidenta. Gràcies, diputats, gràcies diputades. Fa un moment comentàvem amb un diputat que aquest tipus d'intervencions acaben sent francament avorrides, perquè jo els hi penso recordar també lo del control de la Sala Segona del Tribunal Suprem por detrás. Li penso preguntar al excel·lentíssim diputat que ha fet la presentació d'aquesta iniciativa que, si no recordo malament, era el jutge degà de València si quan torni a la judicatura, si és que alguna vegada torna, ens farà creure a tots que és imparcial i que no té ideologia. Bé, serà una mica el mateix que a tots, no? A mi, si m'ho permeten, m'agradaria mirarho des d'una altra perspectiva. Jo he de suposar, perquè soc bona persona, que vostès tenen un cert interès en el funcionament de la justícia. Jo he de suposar que vostès tenen un cert interès en el prestigi del Consell General del Poder Judicial, però també els he d'assegurar que pujo en aquest faristol una mica espantada, perquè el primer que ens han explicat és que Ione Belarra l'han condemnada amb 9000 euros. I jo ara tinc una mica de por de dir el que penso, perquè ni tan sols com a diputada puc exercir el meu dret d'expressió. Doncs no ho sé! En lloc de dir: 'Crec que hi ha molts jutges que són prevaricadors', he de dir: 'Crec que hi ha molts jutges que emeten sentències manifestament injustes a sabiendas de que lo son'. Doncs ho dic, ho dic perquè crec que és així. No puc dir que hi ha molts jutges que són corruptes -que és el que ella va dir, per això se l'han emportat per davant- doncs hauré de dir allò de 'Crec que hi ha molts jutges que sentencien per motius espuris, no necessàriament vinculats amb el fet de la causa ni amb els fets i actes provats'. Ho diré d'aquesta manera a veure si hi ha més sort i no se m'emporten a mi per davant.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de algunas disposiciones normativas procesales con relación al derecho...
«Gràcies de nou, presidenta. Per quarta vegada, saludo els diputats i les diputades aquest matí i, per primera, tinc la satisfacció de donar la benvinguda per part del meu grup als tres diputats del Parlament de Catalunya, Sara, Juli, Jordi Fàbregas, a vostè no el conec, però amb la Sara hem compartit anys d'història política i amb en Juli compartim partit i ideologia. Per tant, molt contenta que sigueu aquí i molt contenta que estigueu aquí amb aquest tema. Deixi'm fer una prèvia, i ho dic perquè fa tres segons escassos m'he quedat paralitzada per una cosa que he sentit. L'eutanàsia per motius econòmics no està ni contemplada ni permesa, ni se li pot acudir a ningú. Ho dic perquè després de la intervenció de fa uns segons cal posar les coses clares. No existeix l'eutanàsia per motius econòmics. Existeixen situacions desesperades si vostès volen, però l'eutanàsia només té cabuda en supòsits mèdics i en supòsits mèdics -?ja ho han dit- dos informes més una comissió. Per tant, que tothom es tranquil·litzi.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma de los artículos 101 y 104 del Reglamento del Congreso para actualizar y mejorar el...
«Però aquest punt que avui plantegem jo crec que necessita, requereix una visió més profunda que no pas la resposta ad hoc a determinats fets que hagin pogut passar en aquesta cambra, i els diré per què. Miri, cada vegada que d'alguna manera restringim drets o que imposem sancions o que fem codis més restrictius, al final, el que és cert és que s'acaba aplicant a les minories dissidents. Sempre. Aquí es parla de que, un cop retirada tres vegades la paraula i expulsat l'orador de l'hemicicle, hi hagi una sanció directa. Jo els hi recordo que el meu company Joan Tardà se li poden dir moltes coses, però no que no fos respectuós, no que no complís els codis de conducta, no que no fos extremadament ideològic. No va insultar mai ningú, però en canvi va ser expulsat d'aquesta sala mantes vegades, per parlar en català, perquè hi ha qui considera que parlar en català o amb qualsevol idioma diferent de l'espanyol és una falta de respecte. I saben què passa? Que això ens pot passar a la propera legislatura. Si les coses van com sembla que diuen que han d'anar i si les coses van com els influencers i opinadors variats d'aquest Estat estan decidint que vagin, ens trobarem amb una majoria de dreta i d'extrema dreta, i som nosaltres els que els hem de donar elements que puguin coaccionarnos a nosaltres mateixos? Som nosaltres els que els hem de donar els instruments perquè ens puguin expulsar, sancionar, multar i, ja ho fan ells solets, posarnos a la presó, però això ja ho faran ells.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma de los artículos 101 y 104 del Reglamento del Congreso para actualizar y mejorar el...
«Sí, els saludo de nou, diputats i diputades, per tercera vegada i no serà la darrera, que no és una amenaça, és un avís. Jo crec que tots estem bastant d'acord amb el que hem anat plantejant fins ara. Ens posicionarem favorablement a la presa en consideració d'aquesta norma, tot i que creiem que ni conté tot el que hauria de contenir, ni és una bona idea, ni acaba d'estar ben enfocada i els diré el per què. Mirin, en el transcurs d'aquesta legislatura ja portem dues reformes del Reglament del Congrés. N'hi ha pendents dues més i, a més a més, ara tenim aquestes, que serà la cinquena. Fixinse que això denota un petit punt d'autoreferencialitat, que no sé si la ciutadania acabarà de veure normal, perquè ha estat poc reformat el reglament i ara, de cop i volta, ens veiem amb la necessitat imperiosa de ferho per cinc vegades i amb cinc temes diferents. El tema dels periodistes era evident. Vam mostrar el nostre suport i vam impulsar aquella modificació perquè parlava d'agressions i parlava de treballadors que se sentien coaccionats.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Sí. Gràcies, presidenta. Bon dia, diputades i diputats, per segona vegada i sobretot bon dia a les persones que ens acompanyeu aquí a l'hemicicle. Després ho faré nominalment, perquè hi ha unes quantes persones a les quals els hi vull fer un reconeixement explícit, però ja deveu conèixer el Congrés millor que nosaltres perquè us hem tingut aquí durant un any, cada dia del món, intentant fer valer els vostres drets i per tant, moltes gràcies. Moltes gràcies perquè això és ciutadà, això és formar part d'aquesta societat que ens regim per normes polítiques. Però clar, jo he de fer una prèvia i la prèvia és demanar disculpes, demanar disculpes perquè no hem obtingut tot allò que ens vam comprometre. No hem obtingut tot allò que crèiem que era just. No hem obtingut tot allò que pensàvem que eren els mínims que plantejàveu i que crèiem que seríem capaços de fer entendre al Govern. Però no, no hem estat capaces, no ho hem estat i, per tant, entenc que la meva primera funció avui és demanar disculpes als qui us hem fallat. Dir que seguiu, que seguiu perquè sempre hi ha espai per a la pressió en els governs que no volen fer el que és just, tot i reconeixentho, i que la persistència en la reclamació de drets és el que finalment acaba donant fruits.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la reversión de las decisiones sobre el incremento...
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Compartim bona part del fons d'aquesta moció, entre altres coses perquè hi ha una pregunta que cada cop és més evident. Si Europa ha d'invertir més en seguretat, ho ha de fer a tots els serveis, ho ha de fer sota les seves pròpies prioritats? Aquesta és una pregunta. Ho ha de fer sota els dictats de Donald Trump? I aquesta acaba sent la pregunta. Per Esquerra Republicana, la resposta és clara: l'OTAN és un marc cada vegada més esgotat. Fa anys que ho diem, però la presidència de Trump ho ha deixat encara més al descobert. Un aliat que practica el xantatge. I ho hem de dir així, de manera permanent, als seus socis. No és precisament un model que jo definiria com un model de seguretat compartida. Necessitem, doncs, una política europea de seguretat. Una política europea de defensa europea amb majúscules. Una política multilateral, una política multilateral basada en els drets humans i el respecte al dret internacional, i no una competició permanent entre estats per veure qui compra més armament i aquest ho faci en un temps rècord. I aquí és on tenim la principal discrepància amb la cursa actual de despesa militar. Per què? Doncs mirin, perquè mentre es parla de desenes de milers de milions en armament, continuem tenint un dèficit enorme. Un dèficit gegant, per exemple, en habitatge públic. I aquesta és una realitat. Continuem tenint problemes estructurals en la sanitat. Continuem tenint problemes estructurals en educació i també en transport. De fet, només cal preguntar a qualsevol usuari de Rodalies si creu que les prioritats d'inversió de l'Estat estan resoltes. Jo els animo a provarho i, de fet, encara hi afegiria una qüestió més: els ajuntaments i les comunitats autònomes, justament aquestes administracions, són les que continuen assumint una gran part de l'estat del benestar. Això sí, sense disposar d'un finançament ni just ni suficient. I quan augmenten els recursos, aquests recursos són aquells que també haurien d'arribar als qui gestionen aquests serveis públics. Els serveis del dia a dia. Aquí ho deixo dit també.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cuáles son las prioridades del Gobierno español en materia de política económica?
«Gràcies, presidenta. Senyor Cuerpo, els bancs no paren de presentar beneficis rècords, però mentre guanyen més diners que mai. Però mentre això passa, els autònoms i petites empreses continuen trobant dificultats per accedir a un crèdit en unes condicions raonables. Als pobles cada vegada hi ha menys oficines i menys atenció personal. Les famílies continuen pagant comissions abusives. Les hipoteques estan caríssimes i, en canvi, els teus estalvis pràcticament no tenen remuneració. I, a més a més, encara no s'han corregit moltes de les males pràctiques que vam conèixer del rescat bancari la dècada passada. Per exemple, quan una família tenia dificultats per pagar la seva hipoteca, el banc es podia vendre aquest deute a un fons d'inversió. Així, una hipoteca de 100 000 euros se la podrien vendre per 30 000. Però la família continuava devent aquests 100 000 euros. En altres paraules, el fons es beneficiava d'un descompte, però la família continuava pagant. La banca sempre guanya. Ministre creu que aquesta situació és justa? Gracias, presidenta. Señor Cuerpo, los bancos no paran de presentar beneficios récord, pero, mientras ganan más dinero que nunca, los autónomos y las pequeñas empresas siguen encontrándose con dificultades para acceder a un crédito en unas condiciones razonables. En los pueblos cada vez hay menos oficinas y menos atención personal; las familias siguen pagando comisiones abusivas; las hipotecas están carísimas y, en cambio, sus ahorros prácticamente no reciben remuneración.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 11/2026, de 12 de mayo, por el que se modifica la aportación de los usuarios y sus...
«Però hi ha encara una altra qüestió que per a nosaltres és especialment preocupant i és la de la lògica profundament centralitzadora, que torna a aparèixer una vegada més, perquè aquest decret no es limita a establir unes bases generals. L'Estat entra a regular absolutament tots els detalls: els percentatges, els topalls, les exempcions i, fins i tot, el sistema de reintegrament. Però després, qui ha de gestionar tot això, qui ha d'assumir la càrrega administrativa, qui afronta la pressió assistencial i, sobretot, qui acaba assumint les conseqüències econòmiques són les comunitats autònomes. I tot això cuinat des dels despatxos del ministeri. En definitiva, vostès conviden a la festa i nosaltres la paguem. És el model de sempre. L'Estat decideix i les comunitats gestionen. Madrid legisla i Catalunya paga i executa. I després encara ens parlen de plurinacionalitat? Mirin, la plurinacionalitat no consisteix a informar els territoris d'allò que ja han decidit vostès des de Madrid. La plurinacionalitat coincideix en creure de veritat que els territoris tenen autogovern i que cal respectarne les polítiques, perquè les realitats socials no són igual a tot arreu. La pressió assistencial no és la mateixa. Les necessitats sanitàries tampoc. I Catalunya fa molts anys que sosté enormes tensions al sistema de salut, mentre continua patint un infrafinançament crònic i limitacions constants de la capacitat política. Molts anys porta la gent d'Esquerra Republicana fent mans i mànigues per revertir les retallades d'Artur Mas en sanitat, molts. I mentrestant, l'Estat continua actuant amb aquesta idea uniforme segons la qual el BOE pot substituir permanentment la capacitat de decisió dels territoris. No és això, companys, no és això.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Ministra de Sanidad ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«També voldria referirme als professionals reconeguts com a PESTOS. Parlant de salut mental, parlem de psicòlegs i psicòlogues que van accedir il·legalment al Sistema Nacional de Salut però que encara avui no tenen reconeguda oficialment les pacients i l'especialitat de psicologia clínica, cosa que genera inseguretat jurídica, dificultats professionals i una situació profundament injusta. Sobretot perquè coincideix amb un moment en què totes les dades ens indiquen un augment sostingut dels problemes de salut mental. Cada vegada hi ha més demanda assistencial, més saturació, més patiment emocional i, sobretot, més demanda entre els joves. I davant d'això, no podem continuar funcionant amb pedaços administratius eterns. Necessitem entendre que la salut mental no pot continuar sent la germana petita del sistema sanitari. Calen més professionals i més estabilitat. I finalment, ministra, voldria fer una reflexió més general sobre com funciona actualment el Ministeri de Sanitat. Jo sé que vostès tenen molt bona voluntat i ideològicament segurament coincidim en moltes de les propostes que vostès plantegen. Creiem, però, que el ministeri viu instal·lat en un anunci permanent. Les mesures no arriben mai a desencallar completament, no arriben al Congrés i les que arriben s'encallen i no podem viure eternament de rodes de premsa. Tenen vostès moltes carpetes obertes. La llei del medicament, la reforma del tabac, l'Estatut marc, la llei de menors i alcohol, el desplegament efectiu de l'Agència Estatal de Salut Pública, les mesures sobre salut mental o la reparació completa de les víctimes de la talidomida. Per cert, una altra vegada con Hacienda hemos topado. Persones que tributen per les ajudes que reben gairebé el 50 % del que reben, com si fossin rendiments del treball, quan són persones víctimes d'un medicament que els ha produït discapacitats des del seu naixement. És incomprensible que el Partit Socialista segueixi bloquejant aquesta reforma de la tributació, perquè després vindrà l'extrema dreta. Ho farà i serà culpa nostra que els votin a ells. Bé, culpa nostra, no, serà culpa seva.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Ministra de Sanidad ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«Bé, gràcies, presidenta. He de confessar que m'ha fet riure la foto de la rata nedadora. Dit això, crec que el diputat de VOX li ha fet molt llargs els deu minuts. Normalment no paren de dir despropòsits, però aquesta vegada ha sigut increïble. I també ha sigut molt graciós el Partit Popular demanant que es desplegui l'Agència Estatal de Salut Pública, que es compleixin les lleis de l'Agència Estatal de Salut Pública. Tota aquesta història, quan vostès hi van votar en contra reiteradament, no sé què venen a exigir, però en tot cas. Bona tarda, ministra. Jo avui vull començar felicitantlo perquè, escolti, crec que ens dignifica a tots els que fem política, un dia en què, per cert, cal que demostrem que no tots som iguals. No tots els que fem política som iguals. Dir les coses bones quan es fan bé. Igual que diem les dolentes quan es fan malament. I és per això que avui començo parlant de que evidentment vostès van fer una gestió al Ministeri de Sanitat amb el brot d'hantavirus detectat a l'Hondius molt bona. No només per la gravetat potencial del cas, sinó perquè en aquestes situacions serveix per veure com respon un sistema sanitari davant una emergència real. I crec que és just reconèixer que la resposta s'ha orientat des de criteris tècnics i sanitaris, amb coordinació internacional, amb seguiment epidemiològic i evitant reaccions desproporcionades. Quan apareix un brot infecciós és quan es posa a prova la capacitat de coordinació, la solidesa dels protocols i la confiança del sistema en els seus professionals. No vull ni imaginar quina hauria estat la gestió que hauria fet d'això un govern de PP i VOX. Probablement haurien decidit enfonsar el vaixell abans d'escoltar els epidemiòlegs, perquè suposo que tots els passatgers del vaixell afectat que tenen DNI espanyol, queden fora de la prioritat nacional que vostès pacten amb VOX. Una prioritat que sembla que només la tens quan no estàs malalt.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la promoción del consumo de alimentos y bebidas saludables.
«Però senyories, permeti'm ser honest perquè la votem a favor no vol dir que la considerem completa. Regular la publicitat està molt bé, però no n'hi ha prou. Regular els anuncis i no tocar els preus està molt bé, però no n'hi ha prou. Ho repeteixo: regular els anuncis i no tocar els preus està bé, però no n'hi ha prou. No n'hi ha prou. Parlar de menjar sa i no garantir menjadors escolars universals i de qualitat, no n'hi ha prou. Parlar de menjar sa i no garantir kilòmetre zero de qualitat, no n'hi ha prou. Fer campanyes de responsabilitat individual mentre es permet una selva publicitària, no n'hi ha prou. No és acceptable, doncs, que una família hagi de fer miracles cada setmana. No és just que als barris amb menys renda tinguin més trampa i menys opcions. I la salut pública no pot ser un negoci. I aquí hi ha una escena que tots hem vist més d'una vegada. Una mare que surt tard de treballar amb la feina, amb el sou ajustat, han pres el súper i la criatura que demana el producte que ha vist a la pantalla i que els seus amics també mengen i que porta el seu personatge simpàtic. I en aquella batalla desigual, massa sovint guanya el màrqueting. Això vol dir que la llibertat, si no hi ha drets, és un anunci més.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2026, de 28 de abril, por el que se aprueban medidas tributarias urgentes y otras...
«I amb els dos minuts que em queden permeti'm una reflexió més profunda. Aquest Reial decret és, una vegada més, la prova que el model actual arriba sempre després dels fets, quan hi ha víctimes, quan hi ha pobles inundats, quan hi ha serveis col·lapsats. Però governar no és només reparar danys. Governar és anticiparse. I en aquesta línia, senyor ministre permetinme també recordar que les mesures excepcionals respecte als carburants. Mesures previstes en el Reial decret 7/2026, acaben el 30 de juny. Això és d'aquí un mes i quatre dies. Cal que es posin les piles ja. Per oferir solucions als professionals i també als vehicles d'ús personal que no es basin només en rebaixes de l'IVA o l'impost dels hidrocarburs. De fet, la rebaixa de l'IVA a l'electricitat i el gas acabarà el proper 1 de juny. Això és d'aquí quinze dies. És cert que la inflació s'ha estabilitzat, però el Govern espanyol ha d'estar preparat per a una possible escalada de preus, perquè no és només l'emergència climàtica que m'hi he referit molt. També és l'entorn internacional que, òbviament, ens obliga a prevenir i anticipar la invasió d'Ucraïna, el bloqueig de l'estret d'Ormuz, el xantatge permanent dels Estats Units en matèria de combustibles. Tota aquesta inestabilitat, senyor ministre, repercuteix de forma directa a la ciutadania.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2026, de 28 de abril, por el que se aprueban medidas tributarias urgentes y otras...
«Aquest decret continua funcionant amb la mateixa filosofia de sempre: les comunitats autònomes i els municipis han de demanar permís al senyor Estat, fins i tot per endeutarse i reconstruir allò que una emergència senzillament ha destruït. I això és especialment greu en un context d'emergència climàtica. A veure si ho aprenem, perquè el que necessitem no és només flexibilitzar regles fiscals després del desastre. El que necessitem és capacitat real de prevenció, d'inversió i de decisió des del territori. Necessitem més inversió en protecció civil, més inversió en energies renovables, més manteniment de conques i infraestructures, més resiliència ferroviària, més capacitat energètica descentralitzada i, sobretot, un model de finançament que deixi de castigar els territoris i els municipis que han de donar resposta immediata a les emergències. En definitiva, un model de finançament singular per Catalunya i un model de finançament més just per als ajuntaments del nostre país, abolint d'una vegada per totes la Llei Montoro o mobilitzant els romanents existents i flexibilitzant la regla de despesa, permetent així totes aquelles inversions necessàries als municipis.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 10/2026, de 28 de abril, por el que se aprueban medidas tributarias urgentes y otras...
«Per tant, sí que podem dir que hi ha mesures positives en aquest decret. Les exempcions fiscals, la flexibilització parcial de les regles fiscals per als ajuntaments afectats o la protecció de víctimes d'accidents ferroviaris són, al nostre entendre, decisions correctes i també necessàries. Però aprovar aquest Reial decret, ara posarem una mica d'aigua al vi, no significa considerarlo suficient i avui també toca dirho. L'Estat continua arribant tard. L'Estat continua reaccionant després de la tragèdia en lloc de prepararse abans que aquesta arribi. Perquè la dana no és un fet excepcional. La dana no és, senyoria, un fet aïllat. Malauradament, els episodis climàtics extrems són cada vegada més freqüents i continuem governantlos amb una lògica improvisada, amb una lògica o sorpresa sempre centralista i basada en decrets d'urgència. Una lògica que no ha estat capaç de donar resposta a totes les necessitats sorgides un any i mig després de la gota freda. Mirin, cada catàstrofe torna a evidenciar les mateixes mancances infraestructures vulnerables, serveis públics extremadament tensionats, manca de prevenció, infrafinançament dels municipis per nosaltres molt greu i una dependència excessiva de decisions preses aquí des de Madrid. Una altra evidència important, els ajuntaments són els primers que responen quan hi ha una emergència. Els ajuntaments, siguin del color que siguin, sempre hi són. Són els que obren els pavellons, els que tenen les famílies, els que reparen els carrers, els que recuperen serveis bàsics. Però després, quan arriba el moment dels recursos, aquests per als ajuntaments arriben condicionats i arriben insuficients. I, evidentment, arriben tard. I això no és autonomia local real, com tampoc ho és obligar les comunitats autònomes per culpa d'un finançament injust a recórrer al FLA, on, per cert, aprofito s'hauria d'haver produït ja la quitança. Una quitança que, senyories, senyor ministre, està pactada. No sé què coi estem esperant.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente referida a la política del Gobierno en materia educativa.
«Les polítiques educatives, com hem dit mil vegades, funcionen millor, com tantes altres, quan es dissenyen des de la proximitat, amb el coneixement de la realitat social, lingüística i territorial del país. Qualsevol proposta sobre l'etapa 03 ha de partir del respecte a les competències del nostre país i de la resta de territoris, amb la voluntat de cooperar i no d'imposar models uniformes. Avui, el professorat català també, altra vegada, no només el de 03, sinó tot, està mobilitzat, ja no pot més, ha dit prou. Quan el professorat s'atura, no està defensant privilegis, està defensant l'escola pública, la qualitat educativa i el futur dels nostres nens i nenes. I la situació ara mateix és clara. Les plantilles estan tensionades, les ràtios són elevades, és impossible fer front a la inclusió. Hi ha manca de recursos i massa burocràcia. Quan parlem d'educació, parlem de cohesió social i de drets, però inevitablement també parlem del país. I és per això que parlar d'educació i no parlar de llengua és deixar incompleta la defensa de l'escola pública catalana. El català és una eina de cohesió social i d'igualtat d'oportunitats. És la llengua vehicular i d'acollida del sistema educatiu del nostre país. El model d'escola en català ha estat i és clau per garantir que tot l'alumnat, vingui d'on vingui, comparteixi un marc comú i tingui les mateixes oportunitats en el futur. I, malgrat això, a Catalunya el nostre sistema educatiu segueix patint ingerències i judicialització. No els deixarem que acabin amb la immersió lingüística. Esquerra Republicana tenim molt clar quin és el model que volem. Un model que no és un model improvisat, sinó que respon a la nostra manera d'entendre el país. Un sistema educatiu públic, en català, de qualitat, equitatiu, arrelat al territori i capaç de garantir l'èxit de tot l'alumnat. L'Educació ha de ser una eina de justícia social i de cohesió, que superi la segregació i que situï la inclusió, la coeducació i la igualtat d'oportunitats al centre de totes les polítiques educatives. Dignificar l'educació vol dir garantir que els nostres docents tinguin tots els recursos i totes les eines per poder desenvolupar la seva feina. I des d'Esquerra Republicana sempre serem la garantia de la defensa dels serveis públics i essencials. Per això hem pactat un increment de 500 milions d'euros addicionals als pressupostos de la Generalitat per a l'any que ve, perquè el Govern del president Illa ja no tingui cap més excusa i faci cas d'una vegada per totes a les reivindicacions dels mestres i les mestres que avui omplen els carrers del nostre país.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«La segona, la segona cosa, la segona reflexió, aquesta una mica més de fons. Aquesta proposició modifica dos articles de la LOREG, dos articles que es modifiquen per adaptarlos a la nova configuració de les circumscripcions, en aquest cas, insulars. I està bé, està bé que es faci, però també, si m'ho permeten, hem d'assenyalar que això, que aquest fet, el que fa és posar en evidència les mancances estructurals d'un Senat, d'una cambra, la cambra alta, en aquest cas, que continua sense exercir com una veritable cambra territorial. I això crec que cal dirho, que és necessari dirho. Perquè el problema no és només qui hi és representat, sinó per a què serveix en realitat aquesta representació. Això és el que nosaltres, almenys des del Grup Republicà, ens demanem cada vegada que pensem en el Senat. De fet, fa anys que escoltem discursos sobre la pluralitat territorial de l'Estat, sobre el respecte a la diversitat i també sobre la necessitat de cooperació institucional. D'això en sentim a parlar mantes vegades. Però després tenim un Senat amb unes competències que són les que són, subordinat també al Congrés -deixinm'ho dir així- i incapaç de canalitzar de manera efectiva les demandes dels territoris, que és per al qual hauria de servir, per canalitzar les demandes del territori. I això passa encara de manera més flagrant, especialment quan es tracta dels Països Catalans.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«Mirin, dades de Catalunya, l'Agència Catalana de l'Habitatge diu que hi ha 32 800 pisos buits en mans de grans tenidors, fons voltor i fons d'inversió, enfront d'un parc de 3,9 milions de pisos. Això representa gairebé un 1 % del parc d'habitatge. Saben quin és el percentatge d'habitatge públic a Catalunya? El 2 %. Vol dir que el 50 % dels pisos en mans de grans tenidors, fons d'inversió i dedicats a l'especulació és el 50 % del parc públic a Catalunya. Dades dels Mossos d'Esquadra sobre okupacions. El 2025 es van fer 7110 denúncies, han baixat un 20 %. Per tant, aquest discurs catastrofista que ens okuparan el pis quan sortim a prendre'ns un cafè és fals de totes totes i, a més a més, cada vegada ho és més. De fet, aquest any un 20 % més fals. El 96 % de les okupacions són fetes en pisos buits i el 80 % d'aquestes okupacions propietat de grans tenidors, fons voltor i fons d'inversió. I -això dades dels Mossos d'Esquadra, com deia- que, a més a més, afirmen que els casos d'entrada a primera residència -textual- són pràcticament inexistents. Però tot això, tot i així, vostès, per interès i per arreplegar quatre vots del veí que té por, giren el discurs sobre una okupació que realment no està afectant la gent, està afectant els més poderosos, els que vostès representen. Són vostès uns mentiders i uns demagogs.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de reforma del artículo 43 de la Constitución Española.
«Bon dia, presidenta. Bon dia, diputats. Bon dia, diputades. Mirin, hi ha temes que són fonamentals, fonamentals en la ideologia, fonamentals de la ideologia del partit, fonamentals de l'acció política i que no m'agrada barrejar amb altres temes, però lamentablement -perdonin, si us plau, sobretot des de les graderies- he de començar amb una altra història. Aquest matí hem sabut que Israel ha detingut més d'una vintena d'embarcacions, a part de la flotilla que pretenia trencar el bloqueig d'ajuda humanitària a Gaza després de gairebé tres anys de genocidi. Des d'Esquerra volem condemnar, una vegada més, la violació del dret internacional d'Israel, que ha detingut embarcacions que no han comès cap crim en aigües internacionals i que transportaven coses tan bàsiques com aigua, aliments o medicaments. Exigim l'alliberament immediat de totes les persones detingudes, entre les quals n'hi ha de catalanes i també de basques, i que en cap cas es prenguin represàlies judicials contra els membres de la flotilla. I exigim també que el Govern espanyol i la Unió Europea es posicionin clarament contra les accions d'un estat clarament embogit. Moltes gràcies.»