Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
493 declaraciones · página 2 de 17
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 26/2026, de 29 de septiembre, por el que se adoptan medidas urgentes para la protección...
«És un moment molt greu. I nosaltres, de veritat, ministra, ens vam creure que vostès posarien per davant poder començar a solucionar el problema, apostant per polítiques que sí que estan funcionant a altres països, per sortir del marc mental que durant massa anys s'ha anat instal·lant, i és que estem condemnats a viure el lloguer de manera permanent i de manera precària. I que els nostres fills estan condemnats a viure en habitacions. Ens vam creure de veritat, senyora ministra, que estaven vostès disposats a revertir la nefasta tendència dels darrers anys i que s'obria, per tant, una oportunitat per poder enviar un missatge d'esperança a la gent. I és que viure de lloguer en una habitació no ha de ser l'horitzó dels nostres fills. L'horitzó dels nostres fills ha de ser que puguin tenir un habitatge propi i una llar pròpia. Però vostès, senyora ministra, sembla que hi han renunciat. I nosaltres no ho hem fet. I ara, abans d'acabar, els hi explicarem per què. La gent no es mereix qualsevol reial decret. Hem de fer lleis amb el màxim rigor i la màxima solvència. Però sobretot hem de fer lleis que funcionin i que solucionin els problemes. I avui no hi ha cap jurista que signaria aquests reials decrets. Senyora ministra, aquest reial decret permet que els fons segueixin comprant, segueixin especulant i es segueixi desnonant. La proposta que nosaltres li vam presentar, tot això ho frenava. Però el més greu ja no és que vostès no s'hagin atrevit amb el fons, perquè no s'han atrevit. El més greu de tot és que amb qui sí que s'han atrevit és amb milers de famílies que s'esforcen i que aguanten ofegades un cost de la vida cada dia més alt.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 26/2026, de 29 de septiembre, por el que se adoptan medidas urgentes para la protección...
«Pedro Sánchez i també el president Illa, que coneix la realitat de Catalunya, i molts de vostès, estan fent el pitjor que pot fer un polític que és alimentar la mentida, que és alimentar una falsa esperança. Vostès estan fent promeses que sí, que sonen molt bé, però el que es mereix la gent és la veritat, perquè quan la política queda atrapada pels titulars, pel populisme i pels extrems, la política deixa de ser útil. Senyora ministra, el que calia era començar a rectificar les polítiques que ens han portat a aquesta escalada de preus, no a ser reincidents en elles. Defensar el dret a l'habitatge amb responsabilitat i pensar en aquesta majoria social és fer lleis que funcionin. Lleis que solucionin els problemes i no que els agreugen. Lleis que protegeixin a totes i cada una de les famílies. Per tant, avui això va de ser honestos amb la majoria social o seguir alimentant una esperança que tots vostès saben que aquest reial decret o aquests dos reials decrets no recullen.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«Y si resulta que, con el esfuerzo de toda una vida, has podido ahorrar un poco para comprarte algo, cuando te mueras, la Administración volverá a ganar dinero ahí con el impuesto de sucesiones, un impuesto clarísimamente injusto porque recae sobre una propiedad de las familias que ya ha pagado todos sus impuestos en el flujo económico. Ya has cobrado una nómina que te ha permitido ahorrar -has pagado el IRPF sobre esa nómina, evidentemente-, y si con lo que te queda, después de años de ahorro, te puedes comprar alguna cosa, has pagado el impuesto de transmisiones patrimoniales. ¿Que has hecho obras de mantenimiento? Has pagado el IVA, has pagado la tasa municipal, has pagado el impuesto de construcciones e instalaciones. ¿Que se han hecho obras en la calle ante esa propiedad? Has pagado contribuciones especiales. ¿Que has mantenido la propiedad durante los años? Has pagado el IBI cada año. Año tras año, pagar, pagar y pagar sucesivamente a la Administración. Y el día que te mueres, vuelves a pagar, como si nada, el impuesto sobre sucesiones. Algunos dirán: hombre, con lo que ganan los herederos ya lo pueden pagar. Pues no, ya no se trata solo de la injusticia que representa que ustedes se queden parte del dinero del esfuerzo de los padres, que han ido ahorrando y que dejan a sus hijos eso después de todo ese esfuerzo durante toda su vida, sino que realmente mucha gente ni siquiera puede hacer frente a lo que sube el impuesto. El año pasado 55 000 ciudadanos tuvieron que renunciar a la herencia de sus padres porque no podían hacer frente a ese impuesto. Tuvieron que renunciar a aquello que les habían legado sus padres, muchas veces fruto del esfuerzo, del ahorro, de no ir de vacaciones, de no gastar más de lo necesariamente imprescindible para poder dejarles algo a sus hijos. Ustedes entran hasta la cocina y se quedan una parte de ello.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«Es evidente, señor ministro, que, si hacen eso, todo el mundo está cansado. Pero le voy a decir una cosa: no solo están cansados; la gente está harta y está quemada, y eso, sin ninguna duda, plantea un cambio de rasante y tienen toda la razón de estar así. Evidentemente que tienen toda la razón, porque ustedes tienen a la clase media y trabajadora -y especialmente a la de Cataluña- absolutamente al límite. De hecho, ustedes incluso se atreven a hacer negocio con el sufrimiento y el dolor de las familias. Cuando se muere alguien, ustedes hacen a las familias pagar por los servicios funerarios el IVA más alto que se paga en toda Europa por esos servicios. Cuando alguien tiene que ir a una residencia o tiene que contratar una atención residencial, ustedes no permiten que a esa familia se le aplique el IVA superreducido. Si se te muere la pareja y tienes una pensión de viudedad, ustedes hacen que esa pensión tribute como rendimientos del trabajo. Si tienes un hijo con una gran dependencia, tienes que cuidarlo más allá de los 26 años y necesitas como padre estar a su lado porque necesita igualmente tus cuidados, resulta que ustedes han vetado que pueda tener la prestación económica que permita a esa familia seguir estando al lado de ese hijo. Lo han vetado con toda la cara y sin ningún tipo de sensibilidad. Si un banco de alimentos tiene que comprar productos para ayudar a las personas vulnerables, a pesar de que este hemiciclo aprobó que no se aplicase, ustedes siguen aplicándoles el IVA cuando compran esos productos para ayudar a los vulnerables.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«Gracias, presidente. Señor ministro, le he escuchado con atención, y es evidente que usted o no entiende nada de lo que yo le he dicho o, simplemente, no me ha querido entender, porque, nuevamente, grandes cifras, grandes proclamas, grandes titulares... Todo eso, acompañado de los aplausos de sus diputados para ponerle bien de lacitos al asunto y, evidentemente, que no falte la dosis de su Gobierno de presumir de tener cada día más miseria y de tener que subsidiar cada vez a más familias en todo el Estado. En definitiva, la típica propaganda socialista a la que nos tienen acostumbrados desde hace años. Estamos en un contexto de inflación descontrolada, con el endeudamiento público más grande de la historia, con un sistema de pensiones más endeudado que nunca y, por lo tanto, más insostenible que nunca, con una industria que pierde competitividad a marchas forzadas, con unos autónomos ahogados a impuestos, con una infraestructura eléctrica colapsada, con unos servicios públicos tercermundistas, con unas listas de espera inasumibles, con trenes que no funcionan, con sueldos estancados, con un paro juvenil desbocado, con la tasa más baja de abandono juvenil, con jóvenes que tienen un sueldo y una nómina que no les sirve para llegar a ningún sitio, con parejas obligadas a aplazar tener hijos porque no se pueden permitir económicamente esa nueva etapa de su vida, con políticas de vivienda que han sido un absoluto fracaso, con un índice de pobreza altísimo, con cifras récord de personas subsidiadas -hace un momento usted presumía de ello- y con médicos, profesores, pescadores, agricultores, usuarios del transporte público y muchos otros colectivos manifestándose por las calles contra las políticas de los Gobiernos socialistas. Pero, a pesar de eso, usted sigue saliendo aquí a negar la realidad.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«I si resulta que amb l'esforç de tota una vida has pogut estalviar una mica per comprar alguna cosa, quan et moris, l'Administració tornarà a guanyar diners amb l'impost de successions. Un impost claríssimament injust perquè recau sobre una propietat de les famílies que ja han pagat tots els seus impostos en el flux econòmic que has cobrat. Una nòmina que t'ha permès estalviar. Evidentment has pagat l'IRPF i a sobre la nòmina que amb el que et queda després d'anys d'estalvi pots comprar alguna cosa. Has pagat l'impost de transmissions patrimonials que has fet? Obres de manteniment expectativa Has pagat la taxa municipal? Has pagat l'impost de construccions i instal·lacions que s'han fet obres al carrer? Davant d'aquesta propietat has pagat contribucions especials que has mantingut la propietat durant els anys. Has pagat IBI cada any i així cada any. Pagar, pagar, pagar i pagar successivament a l'Administració. I el dia que et mores tornes a pagar com si res, l'impost de successions. Alguns diran 'home, amb el que es guanyen els hereus ja ho poden pagar això'. Doncs no. Ja no es tracta només de la injustícia que representa que vostès es quedin part dels diners, de l'esforç dels pares que han anat estalviant i que deixen els fills després de tot aquest esforç durant tota la seva vida. Realment molta gent ni tan sols poden fer front al que puja l'impost. L'any passat 55 000 ciutadans van haver de renunciar a l'herència dels seus pares perquè no podien fer front a aquest impost. Van haver de renunciar a allò que els havien deixat els seus pares, molt sovint, fruit de l'esforç de l'estalvi, de no anar de vacances, de no gastar més del necessàriament imprescindible per poder deixar alguna cosa als seus fills. Vostès entren fins a la cuina i es queden una part d'això. I ara, amb tota aquesta realitat, amb totes aquestes dades, no opinions i dades.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«I és evident, senyor ministre, que fent això és lògic que tothom estigui cansat. Però m'atreviria a dir una cosa, no només cansat, la gent estan farts i estan cremats. I això marca, sense cap mena de dubte, un canvi de rasant. I tenen tota la raó per estar així. I evidentment que tenen tota la raó. Perquè vostès tenen la classe mitjana i treballadora, i especialment la de Catalunya. Absolutament al límit. De fet, vostès fins i tot s'atreveixen a fer negoci amb el patiment i els dolors de les famílies quan algú es mor. Vostès fan pagar a les famílies pels serveis funeraris l'IVA més alt que es paga per aquests serveis a tota Europa. Quan algú ha d'anar a una residència o ha de contractar una atenció residencial, vostès no permeten que aquesta família s'apliqui l'IVA superreduït. Si se't mor la parella, hi tens una pensió de viudetat. Vostès fan tributar aquesta pensió com a rendiments del treball? Si tens un fill amb una gran dependència i l'has de cuidar més enllà dels 26 anys i necessites com a pare ser al seu costat perquè necessita el teu cuidado, resulta que vostès han vetat que puguin tindre la prestació econòmica que li permeti a aquesta família seguir estant al costat d'aquest fill seu. I ho han vetat amb tota la cara i sense cap mena de sensibilitat. Si un banc d'aliments ha de comprar productes per ajudar a les persones vulnerables, malgrat que aquest hemicicle va aprovar que no s'apliqués, vostès segueixen aplicant l'IVA quan compren aquests productes per ajudar als vulnerables.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«Gràcies, president. Senyor ministre, l'he escoltat atentament i és evident que vostè o no ha entès res del que jo li he explicat o senzillament no m'ha volgut entendre perquè novament grans xifres, grans proclames, grans titulars. Tot això acompanyat dels aplaudiments dels seus diputats per posar força llacets a la cosa. I evidentment, que no falti la dosi del seu govern de presumir de tindre cada dia més misèria i haver de subsidiar cada vegada més famílies a tot l'Estat. Per tant, en definitiva, la típica propaganda socialista a la qual estem acostumats des de fa des de fa anys. En un context amb una inflació descontrolada, amb el deute públic més gran de la història, amb un sistema de pensions més endeutat que mai i per tant, més insostenible que mai, amb una indústria perdent competitivitat a marxes forçades, amb uns autònoms ofegats a impostos, amb una infraestructura elèctrica col·lapsada, amb uns serveis públics tercermundistes, amb unes llistes d'espera inassolibles, amb trens que no funcionen, amb sous estancats, amb un atur juvenil desbocat, amb la taxa d'emancipació juvenil més baixa que mai, amb joves que després d'estudiar tota la vida, resulta que tenen una nòmina que no els permet arribar a cap lloc en parelles obligades a ajornar tindre fills perquè no es poden permetre econòmicament aquesta nova etapa de la seva vida. En polítiques d'habitatge que han estat un absolut fracàs, amb un índex de pobresa altíssim i amb xifres rècord de persones subsidiàries. Fa un moment vostè presumia amb metges, amb mestres, amb pagesos, amb pescadors, amb usuaris del transport públic i molts altres col·lectius manifestantse al carrer en contra de les seves polítiques dels governs socialistes. I amb tot això, vostè torna a sortir aquí i ens nega la realitat.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«Están ahogando a la gente, ¡y tanto que la están ahogando! La llegada de la factura de la luz de cada mes a la gente le da miedo, llenar el depósito del coche es algo que da terror y pagar la calefacción se ha doblado en los últimos meses. Ustedes están convirtiendo la vida de las familias en una carrera diaria por la supervivencia. Eso sí, mientras tanto sus ingresos como Estado no paran de crecer y están en cifras récord. Ustedes están creando un país de trabajadores pobres. De hecho, son una máquina de subsidiados, un país donde esforzarse no sirve de nada, no tiene ningún tipo de premio ni de incentivo. Un país en el que tener algo en propiedad es garantía de ser perseguido por el propio Gobierno; un país gris; un país que no tiene ningún tipo de futuro ni genera ningún tipo de ilusión para el día a día a los ciudadanos que viven en él. ¿Sabe qué es lo peor, señor ministro? Que esto no ha hecho más que empezar. El tsunami económico que se nos avecina les va a pasar a ustedes por encima de la manera más contundente. La gente no va a perdonar que ustedes les hayan engañado contándoles que tienen la suerte de vivir en un paraíso que se llama España y que, además, les hayan llevado al sufrimiento que se les viene encima. ¿Qué piensa hacer, señor ministro? ¿Seguirá repitiendo que vivimos en el mejor momento económico de la historia de España mientras los bolsillos de la gente dicen exactamente lo contrario? ¿O realmente van a empezar ustedes a moverse y acometerán las reformas y rebajas fiscales que le estamos planteando desde Junts?»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«Y luego hay un dato más. ¿Sabe quién se ha visto extraordinariamente beneficiado y a quién sí le han crecido extraordinariamente sus ingresos? ¿Sabe quién es? Usted, Hacienda, el Estado. Fíjese si no en los datos de la propia Agencia Tributaria. En el año 2018, ustedes ingresaron 208 000 millones de euros en impuestos. Solo siete años después, fueron 325 000 millones de euros. Más de 116 000 millones de euros más de ingresos, un incremento de casi el 56 % de los impuestos que ustedes recaudan. Además, durante años ustedes han construido un debate político en torno a una falsa dicotomía, como si solo existieran los ricos y las personas vulnerables, como si no hubiera nadie en medio de estas dos circunstancias. Pero es precisamente la gente del medio, la clase media trabajadora, quien tiene que acabar soportando todo el bienestar del Estado. Los que tienen ingresos suficientes para pagar muchos impuestos, pero demasiado pocos ingresos para recibir ayudas. La clase media trabajadora es a la que ustedes están sangrando mes a mes, y lo hacen a cambio de nada: ni de ayudas, ni de buenos servicios públicos, ni de unas buenas perspectivas de futuro, ni del reconocimiento de su esfuerzo. Nada. Todo lo contrario. Solo ahogados a impuestos y muchas veces señalados y criminalizados por ustedes por el solo hecho de tener una nómina o por tener una propiedad, cualquier cosa en propiedad. Trabajadores autónomos, pequeños empresarios, familias que luchan para salir adelante, jóvenes con estudios que quieren prosperar, gente que no pide que el Estado le resuelva directamente la vida, gente que lo único que quiere es abrirse camino con su esfuerzo, sin que nadie, como hace actualmente el Estado, le complique la vida, todos, desde el primero al último, castigados por el Estado, y todo eso porque ustedes no tienen vergüenza.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«Pero no hemos acabado aún, porque la gente no vive de comerse directamente los euros que les ingresan a través de la nómina. La gente tiene que salir a comprar, pagar facturas y tiene que vivir. Y aquí aparece el segundo gran problema que ustedes esconden y hacen como que no existe: el coste de la vida. Los precios han aumentado un 22 % desde que ustedes están en el Gobierno. Solo este mes de septiembre tienen una inflación del 4,9 %, casi el doble que en el mismo mes del año pasado. Ir a comprar a las tiendas es mucho más caro; llenar el carro del supermercado es más caro; pagar la luz es mucho más caro; llenar el depósito de gasolina es mucho más caro; pagar el alquiler es mucho más caro; vestir a los hijos es mucho más caro. Todo se ha encarecido, y mucho, en estos últimos años. Eso sí, usted insiste en lo contrario: es evidente que estamos mejor que hace ocho años. Quizás usted sí, señor ministro. No tengo ninguna duda, seguro. Pero la pregunta no es cómo está usted; la pregunta es cómo están las familias, y los datos no encajan con su relato. Pero no nos desviemos. Vayamos a los números. De los casi 10 000 euros de aumento de ingresos de esa familia de hace años, después de pagar IRPF y cotizaciones, les quedan 6900. Ahora vamos a aplicarle el incremento anual del coste de la vida. Datos reales: 2200 euros más al año en alimentación; 2000 euros más en alquileres; 1000 euros más en electricidad, transporte y agua; 600 euros más en ropa y mantenimiento del hogar y el resto, gastos familiares. Así que mantener el mismo nivel de vida de las familias en total respecto a 2018, a esta concretamente, le cuesta 7600 euros más al año. Después de haber aumentado el salario, gracias a su esfuerzo, en 10 000 euros, resulta que esta familia se queda en números rojos y tiene menos poder adquisitivo hoy del que tenía cuando llegaron ustedes al Gobierno. Y eso sin tener en cuenta el tsunami inflacionista, que hace tiempo se lo advertimos y que, a día de hoy, ya tenemos encima. Por todo eso -por todo eso- la gente está cansada, señor ministro, y tiene motivos para estarlo. Claro, porque ustedes les cuentan cada semana lo contrario de lo que dicen, de lo que notan en su casa, de lo que viven. Ustedes les cuentan que todo va extraordinariamente bien, pero luego ellos abren la aplicación del banco y la realidad es otra muy distinta: cada vez es más difícil asumir los costes familiares.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«Primero, impuestos y cotizaciones. Ustedes no han querido ajustar el IRPF a la inflación. No han querido hacerlo. Se han negado desde el día uno y lo han hecho una y otra vez cuando se lo hemos pedido reiteradamente desde este hemiciclo. Se han negado desde el primer día. Y no solo eso; además, han aprovechado para aumentar las cotizaciones de los trabajadores. ¿Y cuál es el resultado de todo eso? Pues que esta familia tipo, a día de hoy, paga 3000 euros más de lo que pagaba en el año 2018, cuando llegaron ustedes al Gobierno. ¿Quiere que se lo traduzca para que todo el mundo lo entienda? Ustedes se quedan literalmente 3000 euros del aumento de sueldo que ha conseguido esa familia a lo largo de los años. Es decir, una parte muy importante de lo que gana de más esta familia no llega a su casa, se la queda el Estado. Les pasa a ellos, a esta familia tipo, y les pasa a todas las familias, a todas.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«Volvamos a lo que decía usted: los salarios reales han crecido por encima de la inflación; es evidente que estamos mejor que hace ocho años. Vamos a comprobarlo. Hablemos de la clase media y trabajadora del país. La gente que trabaja, la que cobra la nómina y la que paga, y muchos, impuestos. Hablemos de la clase media y trabajadora, por cierto, que son los grandes castigados de sus políticas. Los que cada vez llegan más justos a final de mes y, a la vez, no tienen derecho a ninguna ayuda porque, según ustedes, consideran que ganan demasiado. Usted dice que ahora viven mejor que nunca. Nosotros le decimos exactamente lo contrario: están más ahogados que nunca. Y vayamos a los datos. ¿Qué ha pasado entre 2018 y hoy, desde que ustedes llegaron al Gobierno y hoy? Sigamos el dinero de una familia tipo: dos adultos, dos hijos, dos sueldos y situados los salarios en la media salarial del país, ni más ni menos. En 2018, el salario medio era de 22 151 euros brutos anuales. Actualmente, es de 27 133 euros anuales. Eso quiere decir que esta familia ingresa 9963 euros brutos más ahora que en 2018. Casi 10 000 euros más. Dicho así no suena mal: 10 000 euros más al año no está mal del todo. Incluso parece una buena noticia: los salarios han crecido. Pero aquí es donde hacen trampas ustedes, porque ustedes gastan aquí muchísimo dinero y energía pública en grandes titulares en torno a esto, pero no cuentan toda la verdad. Dicen que los salarios han aumentado un 22,5 % y que, por lo tanto, ahora se vive mucho mejor que antes. Pues no. No es verdad, no se vive ahora mejor que antes. Y, lo que es peor, usted sabe perfectamente que ahora no se vive mejor que antes. Es así. Porque en un lado de la balanza familiar esos ingresos, como hemos visto ahora, han crecido, y sí crecen mejor para esa familia, eso es evidente, pero es una balanza y al otro lado de la balanza están los gastos, y aquí es donde se desmonta su relato. ¿Quiere que hagamos las cuentas de esta familia hasta el final? ¿Quiere ver qué es lo que pasa en la práctica con esos 10 000 euros de más que ha ingresado esta familia? Descontemos lo que paga ahora y comparémoslo con lo que pagaba cuando llegaron ustedes al Gobierno hace años.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«Els ciutadans que hi viuen i sap el que és pitjor, senyor ministre? Que això no ha fet més que començar. El tsunami econòmic que s'acosta els hi passarà per sobre de la manera més contundent i la gent no perdonarà que vostès els hagin enganyat explicant que tenen la sort de viure amb un tros de paradís que es diu Espanya. I a més a més, els hagin portat el patiment que els ve a sobre. Què pensa fer, senyor ministre? Continuarà repetint que vivim el millor moment econòmic de la història d'Espanya, mentre les butxaques de la gent diuen exactament tot el contrari? O realment es començaran a moure i entomar les reformes i rebaixes fiscals que des de Junts li estem plantejant? Muchas gracias, presidente. ¿Qué tal, señor ministro? El 21 de mayo usted decía: habrá presupuestos, es un compromiso que adquiero. Su Constitución -que diría que debe mandar más que usted- dice que tienen que presentarse como muy tarde esos presupuestos hoy, 30 de septiembre. ¿Ya está a punto para presentarlos? ¿Los tiene a punto de registrar o ha mentido a la gente una vez más, señor ministro? 27 de marzo de 2026, con palabras también de usted: la España actual tiene todos los indicadores económicos y sociales mejores de la historia. 22 de abril, también palabras suyas: los salarios reales han crecido por encima de la inflación; es evidente que estamos mejor que hace ocho años. ¿De verdad cree eso, señor ministro, o también mentía cuando decía eso, como ha hecho con los presupuestos? Y si cree eso, ¿usted sale a la calle o solo se pasea por las alfombras del ministerio? ¿Habla usted con la gente, con los trabajadores, autónomos, familias y jóvenes? ¿Habla con ellos o solo oye la música que le va sonando al lado de los aduladores que tiene y que le rodean? Porque aquí solo hay dos opciones: o usted desconoce la realidad y, por lo tanto, tenemos un problema, o miente usted cuando afirma que España tiene los mejores indicadores económicos y sociales de la historia. Pues ya se lo digo yo: miente. Solo hace falta salir a la calle para verlo. Y miente cuando dice que la gente hoy está mejor que nunca. Miente. Solo hace falta escuchar cualquiera de las conversaciones en la calle. Y cuando dice que las familias viven hoy mejor que nunca, miente. Solo hace falta ver qué es lo que le pasa a buena parte de las familias de este país.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«I tot això perquè vostès no tenen vergonya. Perquè si no, no s'atrevirien a ferho. Estan ofegant la gent. I tant que estan ofegant la gent! L'arribada de la factura de la llum de cada mes. A la gent els hi fa por omplir el dipòsit del cotxe. És esgarrifós. I el cost de la calefacció s'ha doblat en els últims mesos. Vostès estan convertint la vida quotidiana de moltes famílies en una cursa diària per la supervivència. Això sí, mentrestant, els seus ingressos com a Estat no paren de créixer. Estan en xifres rècord. Vostès estan creant un país de treballadors pobres. De fet, són una màquina de fer pobres. Estan creant un país de subsidiats. Un país on esforçarse no serveix de res. No té cap mena de premi i no té cap mena d'incentiu. Un país on tenir alguna cosa en propietat és garantia de ser perseguit pel propi Govern. Un país gris, un país que no té cap mena de futur ni genera cap mena d'il·lusió a guanyar el dia a dia.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«Però encara hi ha una dada més. Sap qui s'ha vist extraordinàriament beneficiat i que sí que li han crescut extraordinàriament els seus ingressos. Sap qui és vostè? Hisenda, l'Estat. Miri, si no, les dades de la mateixa Agència Tributària. L'any 2018 vostès van ingressar 208 000 milions d'euros en impostos només set anys després. Van ser 325 000 milions d'euros, més de 16 000 milions d'euros més d'ingressos, un increment de prop del 56 % en els impostos que vostès recapten durant anys. A més a més, vostès han construït un debat polític al voltant d'una falsa dicotomia, com si només existissin els rics i les persones vulnerables, com si no hi hagués ningú al mig d'aquestes dues circumstàncies. Però és precisament la gent del mig, la classe mitjana i treballadora, qui acaba suportant tot el pes de l'estat del benestar. Els que tenen prou ingressos per pagar molts impostos, però massa ingressos per rebre cap mena d'ajuda. La classe mitjana i treballadora són els que vostès estan sagnant constantment i a canvi de res ho fan a canvi de res. Ni ajudes, ni tan sols bons serveis públics, ni tan sols bones perspectives de futur, ni reconeixement del seu esforç. Res, tot el contrari. Només ofegats a impostos i molt sovint assenyalats i criminalitzats per vostès pel sol fet de tindre una nòmina o per tindre qualsevol cosa en propietat. Treballadors, autònoms, petits empresaris, famílies que lluiten per tirar endavant, joves amb estudis que volen prosperar, gent que no demana que l'Estat li resolgui directament la vida, gent que només vol obrirse camí amb el seu esforç i que ningú, com està fent actualment l'Estat li compliqui la vida. Tots ells del primer a l'últim, castigats, sagnats i assenyalats per l'Estat.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«I aquí apareix el segon gran problema que vostès amaguen i fan veure que no existeix: el cost de la vida. Els preus han augmentat un 22 % des que vostès són al Govern només aquest mes de setembre. Tenen una inflació del 4,9 %, pràcticament el doble que el mateix mes de setembre que l'any passat. Anar a comprar a les botigues ara és molt més car. Omplir el carro del supermercat és molt més car. Pagar la llum és molt més car. Omplir el dipòsit de gasolina és molt més car. Pagar el lloguer és molt més car. Vestir els fills és molt més car. Tot s'ha encarit, i molt en aquests últims anys. Això si, vostè insisteix en el contrari. 'Es evidente que estamos mejor que hace ocho años'. Vostè potser sí, senyor ministre. No en tinc cap mena de dubte, segur. Però la pregunta no és com està vostè, la pregunta és com estan les famílies i les dades no encaixen amb el seu relat. Però no ens desviem. Tornem als números dels gairebé 10 000 euros d'augment d'ingressos de la família dels darrers anys. Després de pagar IRPF i cotitzacions, n'hi queden 6900. Ara hi apliquem l'increment anual del cost de la vida. Dades reals1: 2200 euros més a l'any en alimentació, 2000 euros més en lloguer, 1000 euros més en electricitat i transport i aigua, 600 eurps més en roba i manteniment de la llar i 1800 euros més en les altres despeses familiars en total mantenir el mateix nivell de vida de les famílies avui respecte al 2018. En aquesta, concretament, li costa 7600 euros més a lany, després dhaver augmentat el salari gràcies al seu esforç, 10 000 euros. Resulta que aquesta família es queda en números vermells i té menys poder adquisitiu avui que quan vostès van arribar al Govern. I això sense tenir en compte el tsunami inflacionari que fa temps que els advertim i que a dia d'avui ja tenim a sobre. Per tot això, la gent està cansada, senyor ministre, i té motius per estar. I tant, perquè vostès els expliquen cada setmana el contrari d'allò que viuen, d'allò que noten a casa seva. Vostès els expliquen que tot va extraordinàriament bé, però després obren l'aplicació del banc i la realitat és una altra molt diferent. Cada vegada són més difícils d'assumir els costos familiars.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«Primer impostos i cotitzacions. Vostès no han volgut ajustar l'IRPF a la inflació. No ho han volgut fer. S'hi han negat des del primer dia i de manera contundent quan li hem demanat reiteradament des d'aquest hemicicle. S'hi han negat des del primer dia. I no només això. A més a més, han aprofitat per augmentar les cotitzacions dels treballadors. I quin és el resultat de tot això? Doncs que aquesta família tipus a dia d'avui paga 3000 euros més avui que l'any 2018. Quan vostès van arribar al Govern, vol que ho traduïm perquè això tothom ho entengui? Vostès es queden literalment 3000 euros de l'augment de sou que han aconseguit aquesta família al llarg dels anys. És a dir, una part molt important del que guanya de més aquesta família no arriba a casa seva. Se la queda l'Estat i els hi passa a ells amb aquesta família tipus. I els hi passa a totes les famílies, a totes, però encara no hem acabat perquè la gent no viu de menjar directament els euros que se'ls ingressen a través de la nòmina. La gent ha de comprar, ha de pagar factures, ha de viure.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«I tornem al que vostè deia los 'salarios reales han crecido por encima de la inflación. Es evidente que estamos mejor que hace ocho años'. Comprovemho. Parlem de la classe mitjana i treballadora del país, la gent que treballa, la gent que cobra una nòmina i la gent que paga i molts impostos. Parlem de la classe mitjana i treballadora. Per cert, que són els grans castigats per les seves polítiques els que cada vegada arriben més justos a final de mes i alhora no tenen dret a cap ajuda perquè, segons vostès, consideren que guanyen massa. Vostè diu que ara viuen millor que mai. Nosaltres li diem exactament el contrari. Estan més ofegats que mai i anem a les dades. Què ha passat entre el 2018 i avui? Entre que vostès van arribar al Govern i avui seguim els diners d'una família tipus dos adults i dos fills, amb dos salaris i situats aquests salaris en la mitjana salarial del país. Ni més ni menys. L'any 2018, el salari mitjà era de 22 151 euros bruts anuals. Actualment és de 27 133 euros anuals. Això vol dir que aquesta família ingressa 9963 euros bruts més ara que el 2018, gairebé 10 000 euros més. Dit així, no sona malament. 10 000 euros més a l'any. No està pas malament. De fet, fins i tot sembla una bona notícia. Els salaris han pujat. Però aquí és on vostès fan trampes. On vostès gasten una quantitat ingent d'energia, de diner públic en propaganda d'esforços per fabricar grans titulars. Al voltant d'això, però, no expliquen tota la veritat. Diuen que els salaris han augmentat un 22,5 % i que, per tant, ara es viu molt millor que abans. Doncs no, no és veritat. No es diu ara millor que abans. I el que és pitjor, vostè sap perfectament que ara no es viu millor que abans. És així perquè en un costat de la balança familiar hi ha els ingressos que hem vist ara. És evident. I és cert. I si creixen millor per a aquesta família? Però això és una balança i a l'altre costat hi ha les despeses. I aquí és on es desmunta el relat de vostès. Vol que fem el compte d'aquesta família fins al final? Vol veure què passa a la pràctica amb aquests 10 000 euros de més que ha ingressat aquesta família? Descomptem el que paga ara i ho comparem amb el que pagava quan vostès van arribar al Govern fa anys.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Hacienda sobre las dificultades económicas de la clase media y...
«Bon dia. Moltes gràcies, president. Què tal, senyor ministre? El 21 de maig vostè deia. 'Habrá presupuestos'. Es un compromiso que adquiere la seva constitució, que diria que Deu mana més que vostè. Diu que s'han de presentar com a molt tard els pressupostos. Avui, 30 de setembre, ja està a punt per presentar. Els té a punt de registrar o ha mentit a la gent? De nou, senyor ministre, 27 de març de 2026. En paraules de vostè, 'la España actual tiene todos los indicadores económicos y sociales mejores de la historia. 22 d'abril'. També, en paraules seves, 'los salarios reales han crecido por encima de la inflación. Es evidente que estamos mejor que hace ocho años'. De veritat què pensa això, senyor ministre? O també mentia quan deia això? Com ha fet amb els pressupostos? I si pensa això, vostè surt al carrer o només es passeja per les catifes del ministeri? Vostè parla amb la gent, amb els treballadors, amb els autònoms, amb les families, amb els joves? I parla o només escolta la música que li sona al voltant dels aduladors que té al costat? Perquè aquí només hi ha dues opcions: o vostè desconeix la realitat i per tant, tenim un problema o menteix quan afirma que Espanya té els millors indicadors econòmics i socials de la història. Doncs ja li dic jo: menteix. Només cal sortir al carrer i veureho. I menteix quan diu que la gent avui està millor que mai. Menteix. Només cal escoltar qualsevol conversa de carrer. I menteix quan diu que les famílies viuen millor avui que mai, menteix. Només cal mirar què els hi passa bona part de les famílies d'aquest país.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Y esto la sociedad ya lo ha entendido y hace mucho tiempo que lo vemos en familias, en grupos de amigos, en cenas, en celebraciones. Hoy ya es absolutamente habitual decidir antes quién va a conducir y quién no va a beber. Y lo vemos especialmente entre los jóvenes, que se han incorporado a la conducción con unos hábitos muy diferentes -de hecho, mucho mejores- a los de las generaciones anteriores, a los de mi generación, la nuestra. Este es un cambio que no ha impuesto ninguna ley, es un cambio cultural que la sociedad ya ha hecho suyo. Y creo que es importante decirlo, porque hay que saber reconocerlo ante una ciudadanía responsable, madura y consciente de las consecuencias que van a tener sus actos frente a terceros, porque conducir -todos lo sabemos- comporta una enorme responsabilidad. Cuando nos ponemos tras el volante, tenemos entre las manos una máquina de más de mil kilos capaz de circular a una velocidad enorme y capaz también de matar. Y desde ese momento nuestras decisiones ya no afectan solo a nuestra vida, a la vida del conductor; también afectan a la vida de las personas que viajan con nosotros y a la de todos aquellos con los que compartimos la carretera, con quienes coincidimos en la carretera. Y aquí es donde la libertad individual tiene que encontrar un límite.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«I això la societat ja ho ha entès fa molt temps. Ho veiem en famílies, en grups d'amics, en sopars, en celebracions. Avui ja és absolutament habitual decidir abans qui conduirà i per tant, qui no beurà. I ho veiem especialment entre molts joves que s'han incorporat a la conducció amb uns hàbits molt diferents. De fet, molt millors. Dels de les generacions anteriors, dels de la nostra generació o la meva. Aquest canvi no l'ha imposat cap llei. És un canvi cultural que la societat ja ha fet seu. I crec que és important dir, perquè també hem de saber reconèixer una ciutadania responsable, madura i conscient de les conseqüències que tindrà els seus actes enfront tercers. Perquè conduir tots sabem que comporta una enorme responsabilitat. Quan ens posem davant del volant tenim les mans a una màquina de més de mil quilos capaç de circular a una velocitat enorme també, i capaç de matar. I des d'aquell moment les nostres decisions ja no afecten només la nostra vida, la vida del conductor, afecten la vida de les persones que viatgen amb nosaltres i de totes aquelles amb qui compartim la carretera, de totes aquelles amb qui coincidim a la carretera. I aquí és on la llibertat individual ha de trobar un límit.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 23/2026, de 8 de septiembre, por el que se adoptan medidas fiscales y financieras...
«Después, vienen aquí con un decreto cerrado y pretenden que les regalemos nuestros votos. Pues no. Opciones para compensar a Cataluña tienen tantas como quieran: ejecuten todas las inversiones que presupuestan, no solo la mitad, o den el resto del dinero a la Generalitat para que lo haga ella misma; resuelvan el desastre de rodalies; eliminen el impuesto de sucesiones, como ya conseguimos aprobar aquí, en este hemiciclo; reduzcan la presión fiscal para las familias; desgraven el alquiler o la hipoteca que pagan los jóvenes y las familias catalanas o faciliten la vida a los autónomos y a las pequeñas empresas, porque esto viene de más largo. Hace 25 años el PIB por habitante de Cataluña estaba en un 22 % por encima de la media española, hoy lo han reducido al 15 %.; del 22 % al 15 %. Cataluña ha perdido posición económica con respecto al resto del Estado por culpa del propio Estado. Y esta es la dirección a la que nos llevan los menosprecios a Cataluña por parte de ustedes: décadas de déficit fiscal; inversiones que se presupuestan pero nunca se ejecutan o infraestructuras obsoletas van a llevar a la asfixia a Cataluña, gobierne quien gobierne en Madrid. Eso no va de unos millones arriba o abajo, sino de mantener los servicios públicos, las infraestructuras y la capacidad económica de mi país, Cataluña. Ya es una cuestión de pura supervivencia.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 23/2026, de 8 de septiembre, por el que se adoptan medidas fiscales y financieras...
«I després venen aquí amb un decret tancat i pretenen que els regalem els nostres vots. Doncs no. Opcions per compensar Catalunya en tenen tantes com vulguin executin totes les inversions que pressuposten, no només la meitat o donin la resta dels diners a la Generalitat perquè ho faci ella mateixa, resolguin el desastre de Rodalies, elimini l'impost de successions, com ja vam aconseguir aprovar aquí en aquest hemicicle, redueixin la pressió fiscal sobre les famílies, desgraven el lloguer o la hipoteca que paguen els joves i les famílies catalanes o facilitin la vida als autònoms o a les petites empreses. Perquè això ve de molt més lluny que fa 25 anys. El PIB per habitant de Catalunya estava en un 22 % per sobre de la mitjana espanyola. Avui l'han reduït al 15 %, del 22 %. Catalunya va perdent posició econòmica respecte a la resta de l'Estat per culpa del mateix Estat, i aquesta és la direcció en què ens estan portant els seus menyspreus a Catalunya. Dècades de dèficit fiscal i inversions que es pressuposten però mai s'executen i infraestructures obsoletes que han anat portant Catalunya a l'ofec. Governi qui governi, a Madrid això ja no va d'uns milions més o uns milions menys. Va de poder mantenir els serveis públics, les infraestructures, la capacitat econòmica del meu país. Catalunya ja és una qüestió de pura supervivència.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la aprobación de la Ley de Familias.
«Pero también nos han vetado otras enmiendas que buscan proteger precisamente a las familias. Por ejemplo, a las familias de las personas con dependencia extrema, con ELA, con Alzheimer o con Parkinson, que llegan a la recta final arruinadas. A ellas, este Gobierno tan sensible les aplica el copago. A ellas, este Gobierno tan sensible les aplica un 21 % de IVA cuando son personas que están en situación de discapacidad y que tienen que comprar productos para mejorar su calidad de vida y su autonomía. ¿Y saben por qué? Porque detrás de este Gobierno hay un ministerio, el Ministerio de Hacienda, que es al final quien acaba mandando en estas decisiones tan sensibles. Por lo tanto, este Gobierno, el más progresista de la historia, al final, a la hora de la verdad, hace caso a lo que le dice Hacienda. Y detrás de Hacienda está, evidentemente, el presidente del Gobierno, Pedro Sánchez. Han tenido cifras récords en ingresos en las arcas públicas mediante la inflación y los nuevos gravámenes sectoriales, pero, ante los más vulnerables, siguen estando en números rojos en empatía. Muchas gracias.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la aprobación de la Ley de Familias.
«Miren, Junts estamos al lado de las familias. Prueba de ello es que las familias CUME han sido una de las prioridades de Junts durante la tramitación de la reforma de las leyes de discapacidad y de dependencia en el Senado. Hemos trabajado para que la prestación por cuidado de menores con cáncer o enfermedad grave se adapte a la realidad de los padres y madres que siguen necesitando cuidar a sus hijos cuando llegan a la mayoría de edad y más allá de ella. Pero el Gobierno español ha sido quien se ha puesto de espaldas a las familias vetando nuestras medidas. Nos han vetado garantizar una protección CUME más allá de los 26 años cuando siga la necesidad de cuidados. Nos han vetado crear una CUME específica para enfermedades crónicas, degenerativas e irreversibles. Nos han vetado proteger el derecho a la prestación ante la pérdida del trabajo o al cese de actividad del otro progenitor. Y sí, ha habido algunas cosas que hemos conseguido. Por ejemplo, que la escolarización por sí sola no comporte la pérdida de la prestación.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la aprobación de la Ley de Familias.
«Pero, vaya, hasta donde sabemos, al menos, la intención es tramitar esta ley de forma fragmentada, y lo sabemos por otras iniciativas que hay. Sin duda, la ley de familias está guardada en un cajón. El proyecto, como también se ha recordado, se registró el 29 de febrero de 2024. Han pasado 900 días y en este tiempo se ha prorrogado 93 veces el plazo de presentación de enmiendas. Pero insistimos: raya el ridículo que esto lo denuncie la formación del Congreso que lidera Ione Belarra. Y digo que raya el ridículo que lo denuncie la formación de Ione Belarra, porque Belarra fue precisamente la ministra de Derechos Sociales la legislatura anterior. Y, hombre, no puede dar lecciones de urgencia en la ley de familias. Fue la ministra que la impulsó. Quizás 'impulsó' no es la palabra; es la que la registró. Pero vamos a repasar el calendario de urgencia. Urgencia, evidentemente, lo decimos desde la ironía, porque entró el anteproyecto en enero de 2020, pero no lo presentaron ante el Consejo de Ministros hasta diciembre de 2022. Es decir, le llevó casi tres años cerrar el proyecto y presentarlo a su Gobierno. ¿No corría prisa entonces la ley de familias? Seguro que sí. Pero es hoy, por electoralismo, insistimos, cuando necesitan alzar la bandera de una ley que no tuvieron tanta prisa en tramitar. En la legislatura anterior, ustedes mismos salvaron una parte de la ley a golpe de real decreto ley a última hora; recordémoslo: el permiso parental de ocho semanas. Y seguro que lo mismo pueden hacer los Gobiernos actuales.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la aprobación de la Ley de Familias.
«Moltes gràcies. Gracias, presidenta. No deja de ser curioso que Podemos inste al Gobierno español a aprobar de forma inmediata la ley de familias. ¿Cómo pueden instar a la aprobación inmediata de una iniciativa al Gobierno, a un Gobierno que, además, no tiene mayoría y teniendo en cuenta, como le acaban de recordar, que es el Congreso quien vota, no el Gobierno? ¿O es que ustedes no han hecho los números, no han calculado las mayorías de una y otra banda? Si los han hecho, queda claro que lo que pretenden con esta iniciativa es tener un titular como recurso electoralista. Y por eso SUMAR, responsable del Ministerio de Derechos Sociales -si suma, valga la redundancia-, resulta que ha presentado una enmienda para instarse a sí mismos, al Gobierno del que forman parte, a impulsar el diálogo para desbloquear la ley de familias. Miren, unos y otros, cuando les interesa, desbloquean, porque lo hemos visto con las leyes de discapacidad y dependencia. Y, además, hay que recordar, diputada Boada, que Junts no controla el calendario de tramitación de las leyes que llegan aquí, al Congreso. No, no, no lo controlamos nosotros en absoluto.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la aprobación de la Ley de Familias.
«Però també ens han vetat altres esmenes que busquen protegir justament les famílies, per exemple, les famílies de les persones amb dependència extrema amb una ELA, un Alzheimer o un Parkinson que arriben a la recta final arruïnades. A elles, aquest govern tan sensible els aplica el copagament. A elles, aquest govern tant sensible els aplica un 21 % d'IVA a persones que estan en situació de discapacitat, que necessiten comprar productes per millorar la seva qualitat de vida, la seva autonomia. I saben per què? Perquè al darrere d'aquest govern hi ha un ministeri, que és el Ministeri d'Hisenda, que és al final qui acaba manant en aquestes decisions tan sensibles. Per tant, aquest govern, el més progressista de la història, doncs al final, a l'hora de la veritat, fa cas del que diu Hisenda. I al darrere d'Hisenda, evidentment, hi ha el president del Govern, Pedro Sánchez. Ha fet xifres rècord d'ingressos a les arques públiques mitjançant la inflació i els nous gravàmens sectorials. Però davant dels més vulnerables, segueixen estant en números vermells, en empatia.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la aprobación de la Ley de Familias.
«Mirin, els de Junts som al costat de les famílies. Prova d'això és que, les famílies CUME, que han estat una de les prioritats de Junts durant la tramitació de la reforma de la Llei de Discapacitat i Dependència al Senat, hem treballat perquè la prestació per cura de menors amb càncer o malaltia greu s'adapti a la realitat dels pares i les mares que continuen necessitant cuidar dels seus fills quan arriben a la majoria d'edat i més enllà. Però el Govern espanyol ha estat qui s'ha posat d'esquena a les famílies. Per tant, les nostres mesures ens han vetat garantir una protecció CUME més enllà dels 26 anys, quan persisteixi la necessitat de cura. Ens han vetat crear una comissió CUME específica per malalties cròniques degeneratives irreversibles. Ens han vetat protegir el dret a la prestació davant la pèrdua de feina o el cessament d'activitat de l'altre progenitor. I si hi ha hagut algunes coses que hem aconseguit. Per exemple, que l'escolarització per sí sola no comporti la pèrdua de la prestació.»