Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
133 declaraciones · página 2 de 5
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las políticas en materia de vivienda de este Gobierno.
«I la segona línia és augmentar l'oferta. Més habitatge públic, més rehabilitació, facilitar l'habitatge lliure assequible, reduir burocràcia. Perquè, si no augmenta el parc d'habitatge, els preus mai baixaran. I aquí és on cau tota la propaganda quan ens anuncien els 7000 milions d'euros en cinc anys, però que després descobrim que només aporten el 60 % i la resta l'han d'assumir les comunitats autònomes. I amb aquests recursos la capacitat real de construcció, ja els hi he dit abans, és absolutament insuficient per la magnitud enorme del problema. Només a Catalunya el dèficit acumulat ja supera els 125 000 habitatges, i cada any continua augmentant. Senyories del PSOE i SUMAR, prou d'experiments i més sentit comú, si us plau. Junts els diem que ja n'hi ha prou de polítiques estrafolàries que generen titulars, però no resolen el problema de la gent. Catalunya necessitem menys dogmes i més solucions. I sobretot, necessitem poder decidir amb plenitud, recursos i capacitat de gestió per afrontar els principals problemes del nostre país. Perquè massa sovint les decisions que arriben d'aquí, de Madrid, han demostrat que no tenen ni el coneixement ni l'ambició de construir cap futur de progrés per Catalunya.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las políticas en materia de vivienda de este Gobierno.
«Junts estem decidits a treballar amb rigor i avaluant totes les dades, i per això defensem una estratègia basada en dues grans línies. La primera és reduir l'ofec habitacional immediat que pateixen moltes famílies, i això vol dir actuar directament sobre l'economia quotidiana de la gent, desgravar lloguers perquè els llogaters notin un alleujament real, desgravar hipoteques, reduir impostos com l'IVA i ajudar els joves a estalviar per accedir al primer habitatge. Garantir el dret a comprar la hipoteca de l'habitatge pel mateix preu superreduït en aquells casos que es venen en bloc a un fons, i també recuperar seguretat jurídica perquè els petits propietaris tornin a confiar i mantinguin els seus habitatges en lloguer. Perquè sense petits propietaris no hi haurà prou oferta. I això és insostenible. I també vol dir fer allò que encara no han fet després d'anys governant: un inventari. No m'afartaré de repetirho. Un inventari rigorós dels habitatges buits reals. Si realment creuen que hi ha una gran quantitat d'habitatges susceptibles de mobilitzarse, el primer que haurien d'haver fet és saber exactament quants són i on són. Però no, tampoc ho han fet això. Com tampoc han estat capaços d'activar de manera efectiva els habitatges de la Sareb. Anuncis i titulars, fotografies, n'hem vist moltes, però la cessió real dels immobles a la Generalitat o als ajuntaments catalans molt poca.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las políticas en materia de vivienda de este Gobierno.
«Catalunya, per exemple, ha passat de sis a vuit milions d'habitants els darrers anys. Però el problema no és demogràfic, és també estructural. Mirin, els explicaré unes dades i els recomano que mirin aquest informe. Les llars cada vegada són més petites, augmenten molt substancialment les persones que viuen soles, algunes obligades, però d'altres perquè és l'estil de vida que escullen. Augmenten les separacions, augmenta la gent gran que viu sola durant molts més anys, gràcies també a l'esperança de vida més llarga; augmenten les parelles que decideixen mantenirse cadascú a casa seva. Segons l'Eurostat, les llars unipersonals són la tipologia que més creix a Europa, un 20 %, un 20 %. Algun govern ha fet prospeccions serioses d'aquesta tendència? Perquè, si algú del ministeri o d'aquest hemicicle fes prospeccions serioses, percebria que, si la tendència continua així, a mitjà termini, a tota Europa hi haurà necessitat de milions de noves llars addicionals, encara que la població no cresqués. És a dir, encara que la població s'estabilitzés, continuarien fent falta aquí centenars de milers de nous habitatges. Per algun motiu que no puc entendre, algú es pensa que el que està passant a tota Europa no passarà aquí, o no passarà a Catalunya? Doncs els que ho pensin s'estan equivocant i han de deixar de negarho i ho han d'assumir.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las políticas en materia de vivienda de este Gobierno.
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda de nou a tothom. Ho hem repetit mantes vegades: la situació de l'habitatge és extraordinàriament greu. No repetiré les dades, les que he donat avui, ni les que fa mesos que estic repetint en aquest mateix hemicicle, perquè el problema ja forma part de la vida quotidiana de milions de persones. Els joves no es poden emancipar. Les famílies destinen una part desproporcionada del sou al lloguer. Els petits propietaris han perdut tota confiança i retiren habitatges de lloguer. I davant d'això, el que toca és rigor, capacitat de gestió i polítiques útils. Ni discursos populistes ni discursos simplistes, perquè els extrems, tant els d'esquerres com els de dretes, acostumen a funcionar igual: busquen culpables ràpids, recepten fórmules màgiques i converteixen problemes complexos en eslògans, i això no solucionarà res. El Govern Sánchez i també el Govern Illa s'han deixat arrossegar cap a aquests plantejaments populistes i avui tenim menys oferta, preus més cars i, en definitiva, moltes més dificultats d'accés que fa uns anys. I encara hi ha qui insisteix que no cal construir més habitatges. I ara els diré per què s'equivoquen.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para frenar la especulación inmobiliaria y garantizar el acceso a una vivienda digna.
«Aquest problema se solucionarà donant aire a les butxaques dels ciutadans amb deduccions al lloguer, com fa temps que estem proposant Junts per Catalunya, i a la compra, l'estalvi per adquirir l'habitatge habitual, augmentar l'oferta... Però sobretot ampliant parc públic i privat d'habitatge, i rehabilitant els obsolets i activant els habitatges buits realment disponibles, i especialment deixant de governar i legislar a cop d'eslògan com fan vostès. Perquè, després de tots aquests anys al govern, l'habitatge és més inaccessible que mai, els joves estan més expulsats i les famílies estan més ofegades, i això sí que és un fracàs, el fracàs de tots vostès. Moltes gràcies. Buenas tardes, nuevamente. Hay una única cosa, señor Ibañez, en toda esta propuesta o proposición de SUMAR que en Junts compartimos, que es el primer párrafo, cuando afirman que la vivienda es hoy una de las principales preocupaciones sociales. Y precisamente por eso, porque es un problema grave estructural y que está expulsando a toda una generación entera del acceso a la vivienda, lo que no se puede hacer es convertirlo en una fábrica de titulares fáciles o de falsos culpables, porque después de este párrafo lo que vuelve es el discurso de siempre de las extremas izquierdas: especulación, demonización y mucha propaganda, pero poco rigor. Y es curioso porque después acusan a la extrema derecha de manipular datos y construir relatos basados en el miedo, pero es que ustedes hacen exactamente lo mismo y esta proposición es la prueba de ello. Cogen datos parciales y construyen un relato ideológico que no aguanta cuando se miran las cifras completas, y eso también es populismo, porque los populismos, sean de extrema derecha o de extrema izquierda, siempre acaban igual, simplificando problemas muy complejos e impulsando medidas que no resuelven nada.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para frenar la especulación inmobiliaria y garantizar el acceso a una vivienda digna.
«Però vostès sempre prefereixen el relat simple, el culpable fàcil. I, mentre juguen a això, la realitat és que cada vegada hi ha més joves i famílies expulsades de l'accés a l'habitatge. I davant d'això, vostès què proposen? Prohibir, prohibir, prohibir persones jurídiques, tancar SOCIMI, tot, continuar alimentant la confrontació. S'han de centrar. No veuen que aquestes propostes no resolen res? La seva improvisació i manca de rigor arriba fins al punt que ni tan sols han pensat a excloure d'aquesta prohibició de comprar de les persones jurídiques a fundacions, administracions públiques, cooperatives d'habitatges, entitats socials del tercer sector, que també són persones jurídiques. Ja, doncs no els han exclòs. I respecte de les SOCIMI, nosaltres no compartim la política de terra cremada, perquè no només operen amb residencial les SOCIMI, també en inversió logística, industrial, d'oficines, comercial. I el que cal és reformularla potser, reformular els incentius perquè la inversió contribueixi a generar activitat econòmica, que la necessitem tots, i també oferta d'habitatge. No destruir instruments que poden ser útils modificantlos per pur dogmatisme ideològic.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para frenar la especulación inmobiliaria y garantizar el acceso a una vivienda digna.
«Perquè vostès afirmen que el problema de l'habitatge és la compra massiva d'habitatges per part de persones jurídiques que s'està produint actualment. Però les dades notarials diuen el contrari. A Espanya, l'any 2025, les persones jurídiques van comprar aproximadament 78 000 habitatges, però en van vendre més de 123 000. És a dir, van vendre molts més habitatges dels que van comprar. Per tant, hi ha un saldo negatiu superior als 45 000 habitatges en un any, a nom de persones jurídiques. A Catalunya, la diferència encara és més clara: unes 14 000 compres davant gairebé 26 000 -el doble, més del doble- vendes. És a dir, les persones jurídiques titulars d'habitatges es van vendre prop de 12 000 habitatges més dels que van adquirir. Per tant, són molts menys dels que eren l'any anterior. I a Barcelona ciutat igual. Per tant, haurien de deixar de repetir aquest relat segons el qual avui les empreses estan absorbint massivament el parc immobiliari, perquè és directament una mentida. I el mateix passa amb els compradors estrangers, perquè vostès intenten instal·lar la idea que el problema de l'habitatge és la compra massiva d'habitatges per empreses o bé per part d'estrangers no residents. Però, quan es miren les dades reals, resulta que a Catalunya, el 2025, els compradors estrangers no residents representen el 3,95 de les operacions. Però és que el 2022 suposaven el 5,62. Per tant, s'està reduint. I encara més, els venedors no residents representen el 4,94 de les vendes. És a dir, que els estrangers no residents també estan venent més habitatges que no pas compren. Per tant, saldo negatiu també. Per tant, ens estan enganyant a tots. També asseguren que una gran part de les operacions es paguen al comptat. Però fins i tot aquí tornen a oferir una imatge parcial i esbiaixada de la realitat. Perquè a Catalunya -i els recordo que és dels territoris més tensionats, on el problema de l'habitatge és més greu-, el 2025 més del 71 % dels habitatges adquirits, 71, es van comprar amb hipoteca. Però el que és rellevant és l'evolució que vostès amaguen, perquè van tocar mínims el 2013, quan només el 41 % d'habitatges eren comprats amb hipoteca. Però ara estem ja al 71 i va creixent.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para frenar la especulación inmobiliaria y garantizar el acceso a una vivienda digna.
«Bona tarda de nou. Hi ha una única cosa, senyor Ibañez, una, en tota aquesta proposició de SUMAR que Junts compartim, que és el primer paràgraf, quan afirmen que l'habitatge és avui una de les principals preocupacions socials. Precisament per això, perquè és un problema greu, estructural i que està expulsant tota una generació sencera de l'accés a l'habitatge, el que no es pot fer és convertirlo en una fàbrica de titulars fàcils o de falsos culpables. Perquè, després d'aquest paràgraf, el que torna al seu discurs és el seu discurs de sempre, de les extremes esquerres: especulació, demonització, molta propaganda, però poc rigor. I és curiós perquè després acusen l'extrema dreta de manipular dades i de construir relats basats en la por. Però és que vostès fan exactament el mateix. I aquesta proposició n'és la prova. Agafen dades parcials i construeixen un relat ideològic que no s'aguanta quan es miren les xifres completes. I això també és populisme. Perquè els populismes, siguin d'extrema dreta o d'extrema esquerra, sempre acaben igual: simplificant problemes molt complexos i impulsant mesures que no resolen res.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al parque público de vivienda y al refuerzo de la transparencia y los...
«Nosaltres tenim clar què cal fer. Primer, alleugerir immediatament l'ofec econòmic de les famílies, desgravant a qui paga un lloguer i a qui compra el seu habitatge. Ajudar els joves a estalviar per comprar casa seva. Reduir burocràcia absurda que avui bloqueja les promocions durant anys. Permetre adquirir hipoteques venudes en bloc a fons per al mateix preu superreduït i recuperar seguretat jurídica, perquè els propietaris tornin a confiar en el lloguer. I, segon, augmentar l'oferta real. Més parc públic, però calen pressupostos robustos. Facilitar l'habitatge privat assequible també. I la rehabilitació massiva. Perquè, si no augmenten l'oferta, els preus no baixaran mai. I els qui tenen la temptació de dir que no cal construir més, perquè primer s'han d'activar els milions de pisos buits, els recordarem una cosa: després d'anys governant, els governs socialistes encara no han estat capaços de fer un inventari rigorós dels habitatges buits reals per poder mobilitzarlos cap a famílies o joves. I això demostra les poques ganes reals que tenen d'activarlos. I aquí és on la seva propaganda cau tota sola perquè anuncien un pla d'habitatge de 7000 milions d'euros en cinc anys. Després descobrim que l'Estat només n'haurà d'aportar 4200 milions. La resta l'hauran de pagar les comunitats. És a dir, el PSOE anuncia titulars i les comunitats passen per caixa. I amb aquests 4200 saben quants habitatges públics es podrien arribar a construir cada any, suposant que tots aquests diners -que no serà així, òbviament, perquè cal rehabilitació- suposant que tots es destinessin a construir habitatges? 5000 l'any, per a tot l'estat espanyol, 5000 l'any. És una broma? Aquesta és la seva gran revolució habitacional? És així com creuen que han d'actuar vostès per resoldre el problema de l'habitatge? Si només a Catalunya avui ja falten prop de 125 000 habitatges, i el dèficit continua pujant cada any. Ni vostès es creuen que aquest pla resoldrà el problema. Mirin, el problema no és la falta de registres centrals. El problema és que les seves polítiques han fracassat i estan arrossegant tota la ciutadania en el seu fracàs.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al parque público de vivienda y al refuerzo de la transparencia y los...
«Però és que, a més, hi ha aspectes profundament discutibles. Junts defensem que l'habitatge públic mantingui protecció permanent, sí, però vostès van molt més enllà en aquesta proposició. Ara plantegen que amb qualsevol tipus dajuda pública o qualsevol benefici fiscal ja comporti el sotmetiment permanent de lhabitatge al règim de protecció pública. Qualsevol benefici fiscal, de 300 euros, encara que sigui mínim, de debò és proporcionat condicionar un habitatge per sempre per haver rebut un ajut, per exemple, com els he posat així de menor? A nosaltres ens sembla que no. Perquè amb cada nova ocurrència desincentivaran encara més la promoció de l'habitatge protegit, home. Després es preguntaran per què falta l'oferta. El que haurien de fer és reduir burocràcia, ampliar l'habitatge públic i el privat, perquè els ajuntaments estan saturats. Els promotors estan tots farts, els públics i els privats. I els ciutadans també. Avui es poden perdre anys sencers, ho saben, entre informes sectorials, plans urbanístics, llicències urbanístiques. I després encara se sorprenen que no es construeixi habitatge.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al parque público de vivienda y al refuerzo de la transparencia y los...
«Moltes gràcies. Bona tarda de nou. Òbviament, Junts defensem un sistema públic d'habitatge basat en la transparència i la igualtat d'oportunitats, i que cal perseguir qualsevol irregularitat, òbviament. Però amb aquesta proposició vostès, el Grup Socialista, no venen a parlar d'habitatge. El que fan avui aquí és pura política de desgast bipartidista. I amb la greu crisi que tenim a sobre, la que ens està caient, amb la greu crisi d'habitatge que tenim, és bastant cínic dedicar aquest plenari a les seves guerres partidistes amb el PP, i no ajudar la gent a accedir a un pis on no deixarse mig sou. El PSOE, que governa a Espanya i controla el Ministeri d'Habitatge, compareix avui aquí per instar a si mateix, al seu propi govern, a reforçar controls i registres. I és bastant revelador. O és que per fi el PSOE ja ha assumit que el Govern de PSOE i SUMAR està completament desbordat en matèria d'habitatge? Perquè després de 7 anys governant, el balanç és certament devastador. Els preus disparats, joves i famílies expulsades del mercat, l'oferta enfonsada. I, lluny de corregir el rumb, s'han deixat arrossegar pels plantejaments de les extremes esquerres, convertint l'habitatge en un camp de batalla populista: més intervencionisme, més burocràcia, menys habitatge i més car. I encara dediquem el temps del ple a proposar aquests mecanismes de més burocratització i nous intents de recentralització, per cert. Perquè aquesta proposició torna a ser exactament això: registres de demandants, inventaris públics, registres de sòls, mecanismes estatals de supervisió. Sempre igual, més centralització des de Madrid. I ho recordo especialment als diputats socialistes catalans, que a Catalunya tenim les competències en habitatge, que som una nació amb institucions pròpies. Ho recorden? Estem farts que cada vegada que el PSOE té un problema, intenti laminar competències i recentralitzar decisions i registres des de Madrid. I Junts ens oposarem sempre a aquesta manera de fer.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«I també és veritat, i nosaltres no ho amagarem, que la immensa majoria de denúncies no afecten domicilis habituals. I això és així. I nosaltres no alimentarem discursos alarmistes ni fake news. La majoria dels casos corresponen a usurpacions d'habitatges buits, però això no fa el problema menys greu, perquè avui les okupacions s'han convertit també en un negoci criminal. Hem vist xarxes que okupen habitatges per vendre'n les claus, per cobrarne lloguers, 3000 euros, il·legals o explotar persones vulnerables. Hem vist barris suportant situacions absolutament insostenibles. I davant d'això, els poders públics tenen l'obligació d'actuar. Ara bé, també direm clarament que la proposició del Partit Popular ens genera dubtes importants, perquè nosaltres no defensem la resignació davant les okupacions, en cap cas, però tampoc legislacions passades de volta. Junts per Catalunya fa més d'un any que té admès a tràmit en aquesta cambra una proposta legislativa elaborada conjuntament amb els Il·lustres Col·legis d'Advocats de Barcelona, de Màlaga, de Madrid i amb experts de l'Institut I+Dret. Una proposta tècnicament solvent, moderada i respectuosa amb els drets fonamentals i centrada en allò que realment funciona: el desallotjament ràpid. La majoria dels països del nostre entorn disposen de mecanismes molt més àgils que els d'aquí per recuperar la possessió davant d'okupacions il·legals. I això és el que nosaltres defensem. Menys simbolisme penal, més eficàcia. Perquè, quan el desallotjament és ràpid, les màfies deixen de tenir negoci. En canvi, quan una okupació es pot allargar, com és el que passa durant anys, apareixen intermediaris, estructures criminals que exploten la vulnerabilitat. Per això ens preocupa la tendència d'aquesta proposició a incrementar penes i ampliar alguns tipus penals. Nosaltres no creiem en la suprapenalització com a resposta automàtica a tots els problemes socials. I també ens preocupen algunes formulacions jurídicament molt discutibles. Algunes les ha apuntat el company Legarda, amb qui coincideixo. Les lleis no es poden redactar des de l'eslògan, sinó amb moltíssim rigor jurídic. El tema de les comunitats de propietaris, el tema de les coaccions quan puguin ser, en certs casos, extorsives de debò.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda, companys i companyes. El debat d'avui és important. I ho és, sobretot, perquè durant massa temps alguns han intentat convertir el fenomen de les okupacions en un debat fals, o bé negant el problema o bé utilitzantlo des del populisme penal més simplista. I nosaltres no participarem ni d'una cosa ni de l'altra. A Junts per Catalunya no negarem mai la realitat que viuen molts ciutadans, barris i comunitats de veïns. No participarem del relat interessat de l'extrema esquerra, que fa anys que intenta presentar qualsevol preocupació sobre les okupacions com si fos una exageració o una obsessió ideològica. No, les okupacions existeixen, generen conflictes reals, inseguretat jurídica, degraden comunitats i en molts casos alimenten activitats delictives organitzades. I negar aquesta realitat no és ser més progressista. És irresponsabilitat. Catalunya, lamentablement, i potser per això no són gens sensibles, lidera les dades d'okupacions de l'Estat. Segons dades de la Conselleria d'Interior -socialista, per cert-, l'any passat es van produir 7110 intents d'okupació, dels quals 5044 es van acabar consumant. Les okupacions continuen tenint una incidència molt superior a Catalunya que en altres territoris, i això preocupa la ciutadania, els ajuntaments, les policies locals catalanes i els Mossos d'Esquadra. Ara, també vull deixar clar que solucionar les okupacions en cap cas resoldrà la crisi de l'habitatge. Nosaltres no farem demagògia amb això. La crisi de l'habitatge té causes molt més profundes: manca d'oferta, dèficit estructural en la construcció, burocràcia excessiva i incapacitat, sobretot, incapacitat dels poders públics per desplegar polítiques eficaces. Però que les okupacions no siguin la causa principal del problema no vol dir que no s'hagin d'abordar, perquè aquí també parlem de convivència, de seguretat jurídica i de responsabilitat pública. Garantir l'accés a l'habitatge és responsabilitat de les administracions públiques, no d'uns particulars que acaben suportant individualment situacions que l'Estat és incapaç de gestionar. I això és el que alguns no volen entendre. Perquè és molt fàcil fer grans discursos morals des d'aquesta tribuna, mentre són els veïns dels barris més vulnerables els que conviuen durant anys i anys amb okupacions conflictives, en alguns casos narcopisos o amb connexions fraudulentes o amb degradació dels espais comuns. I aquesta és la realitat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2026, de 20 de marzo, de medidas en el alquiler en respuesta a las consecuencias...
«Una altra qüestió també greu en aquest cas, per exemple, haver parlat avui a la Comissió de l'Habitatge. I més venint de SUMAR, que no ho puc entendre. Quan un banc ven en bloc el préstec hipotecari sobre un habitatge habitual a un fons, un fons d'inversió o un fons voltor, vostès ja ho saben, que el titular de l'habitatge és el que té el préstec. El titular del préstec no pot cancel·lar el préstec pel mateix preu al qual s'ha venut, que sempre és molt inferior. Un magistrat fins i tot deia que era un 10 % del preu. El ciutadà no es pot beneficiar d'això. Se n'està beneficiant aquests grans fons. En fa d'anys d'això. Només caldria una modificació de bisturí del Codi Civil. Ja els hi hem proposat per escrit. No l'han fet, i això és una injustícia flagrant que vostès estan decidint mantenir. En resum, hi havia per aquest Reial decret llei diverses mesures molt necessàries i urgents. Algunes ja els he dit ni se les han plantejat. Els detallaré. Quatre, més agilitzar llicències, reduir burocràcia, etcètera, però sobretot pel lloguer assequible, flexibilitzar la contractació pública per construir habitatge públic més àgilment, flexibilitzar el procés de modificació. Això que els deia del preu de les obres adjudicades per no perdre les promocions que estan en curs, ajudar a leconomia de tots els llogaters amb deduccions fiscals reals i també compensar els propietaris que sadaptin a aquests canvis legislatius, també amb certes deduccions. Aquesta podria haver estat un inici, el nucli inicial dun bon decret, però no han fet això. Vostès han optat per una mesura més estètica que no pas res més que no crear ni un sol habitatge que ni una sola persona de les que està buscant lloguer en trobarà més. Aquest és el veritable problema. No estan resolent res, només maquillen una situació que tota la societat està veient que empitjora cada dia que passa. Per això aquest decret no és una solució, és jurídicament defectuós, econòmicament incoherent i socialment ineficaç.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2026, de 20 de marzo, de medidas en el alquiler en respuesta a las consecuencias...
«I mentre discutim i anem donant voltes vostès, sobre tot de com repartir el que ja és escàs, ignoren el més important, que és crear més oferta. La setmana passada em vaig reunir amb una entitat social que fa promocions d'habitatges que em deia que avui ja són capaços de fer promocions senceres d'habitatges modulars en sis mesos, però la tramitació administrativa tarden anys. Tarda anys. Això té algun sentit? No hauria de ser una prioritat de vostès? Reduir aquesta burocràcia per als ajuntaments, agilitzar llicències, facilitar aquesta construcció d'habitatge assequible, sobretot al públic. Habitatge assequible. Però això exigeix molt de treball, reformes de fons i és més fàcil presentar un Reial decret llei que la part dispositiva. Cap. En menys d'un foli també ignoren un altre problema clau la contractació pública, i això ens està preocupant molt. Ho saben vostès que molts promotors aquests dies estan renunciant a projectes de construcció d'habitatge públic ja adjudicats per l'augment dels costos derivats d'aquest context internacional i de la guerra de l'Iran. Ho saben? Saben que els ajuntaments no tenen eines flexibles per poder modificar una miqueta el preu i poder modificar aquests contractes. Saben vostès que s'estan renunciant a marxes forçades a projectes que s'estan aturant promocions públiques i que, per tant, ja s'albira molt menys habitatge públic del que es podia, del que podíem preveure. No haurien d'estar aprovant en aquest moment d'urgència la possibilitat de que els ajuntaments poguessin salvar aquestes adjudicacions i no abocarlos a haver de tornar a començar tots aquests processos que duraran anys. Abandonar així els ajuntaments és una autèntica negligència institucional i no sé ni si estaven al cas.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2026, de 20 de marzo, de medidas en el alquiler en respuesta a las consecuencias...
«Entraré al detall. Primer, la pròrroga obligatòria dels dos anys no s'exigeix que el llogater estigui al corrent de pagament. Això no és un oblit menor, és una negligència jurídica greu perquè donen un dret automàtic sense condicionarlo a que es compleixi la part més bàsica del contracte, que és pagar. Això es compensa absolutament l'equilibri contractual. Segon, l'excepció per necessitat del propietari. Sobre el paper existeix. Li han volgut posar a la pràctica tal com està redactada. És inaplicable. Tots ho sabem. El Tribunal Suprem exigeix que aquesta possibilitat estigui prevista en el contracte inicial i tots sabem també que en la immensa majoria d'aquests contractes no ho van incloure perquè ningú ni tan sols s'arribava a plantejar que el contracte es podria allargar per llei el temps que vostès han decidit. Resultat: una excepció que pretén quedar bé amb els propietaris, però resulta ser absolutament inútil. Paper mullat. Tercer, la supressió de facto de l'IRPF. A veure, no ho entenem. Un índex que vostès mateixos se l'inventen que vostès creen per limitar els increments dels lloguers per sota de l'IPC. I ara s'inventen i no l'utilitzen. Ara proposen un topall del 2 %. Escolti, que li va passar per alt. Dos collons, em sembla. Per què un 2 %? Quin criteri econòmic ho justifica? Cap. És una decisió absolutament arbitrària. El primer percentatge que els va passar pel cap i no usar l'IRPF evidencia la manca de coherència de les seves polítiques quan volien penalitzar els grans tenidors. Resulta que acaben beneficiant l'ús per sobre dels petits tenidors. Amb la seva deficient redacció, han provocat que les zones tensionades com a Catalunya, passi exactament el contrari del que vostès pretenien. Cinquè, la col·lisió amb la pròrroga de tres anys de la Llei de l'Habitatge. El mateix ja que la doctrina ja està advertint del risc d'una aplicabilitat. Tots ho hem llegit de catedràtics de dret civil que ho estan dient. Estan generant inseguretat jurídica sistèmica, falses expectatives i una futura litigiositat massiva.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2026, de 20 de marzo, de medidas en el alquiler en respuesta a las consecuencias...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyores i senyors ministres, companys. Deia Plató que el primer acte de corrupció d'un governant no és robar, és acceptar un càrrec per al qual no està preparat. I avui aquest Reial decret llei n'és la prova clara. En primer lloc, el Govern sabia perfectament quines eren les nostres objeccions, tant tècniques com de fons, i ha decidit ignorarles. Ens porta el mateix decret de nou, sense fer cap feina, sense fer la feina que els correspon, tot i saber des del primer minut que Junts no podíem avalar així. PSOE i SUMAR porten molts anys governant i l'habitatge és més inaccessible que mai. I no és estrany. Avui, de nou, tenim una mostra de quina n'és la causa. La proposta que tenim davant no és una mesura rigorosa d'habitatge com les que ens solen portar. És una operació de propaganda i, per cert, jurídicament molt defectuosa. I ho dic així de clar només pels seus defectes tècnics. Aquest decret ja no es pot votar a favor tal i com està redactat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de medidas administrativas y procesales para la seguridad jurídica de la ordenación...
«Senyories, en urbanisme, els errors durant dècades. Per això cal encertar. Cal filar molt prim, cal coherència, ser previsible i seguretat jurídica real. Perquè sense seguretat jurídica, sense protecció del dret de propietat, no hi ha confiança i sense confiança no hi ha ni inversió ni un projecte col·lectiu possible. El que realment està en joc avui, com tantes vegades que parlem d'habitatge, és el futur col·lectiu. I escoltin bé, senyories, quan la ideologia es converteix en l'únic pilar de les polítiques d'habitatge, com està passant per part d'una bancada, no es construeix ni un metre quadrat de futur. Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Muy buenas tardes, señorías. El derecho urbanístico se ha ido configurando con el paso del tiempo como un sistema de una complejidad enorme, resultado de la superposición de normas, procedimientos y controles sectoriales que, a pesar de responder a finalidades legítimas, han acabado generando un modelo tremendamente difícil de gestionar y todavía más de aplicar. Lo que tenía que ser una herramienta para ordenar el territorio, con criterio y previsibilidad, se ha convertido demasiado a menudo en un entramado que retrasa decisiones, multiplica conflictos y erosiona la confianza en las instituciones. Y eso tiene consecuencia; consecuencias muy concretas.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de medidas administrativas y procesales para la seguridad jurídica de la ordenación...
«Però avui el govern del PSOE i SUMAR afirma que l'habitatge és la seva prioritat. Ho diu i ho repeteix i ho situa al centre del debat. Però entre el discurs i la realitat hi ha una distància gegant, perquè el que està marcant l'acció de l'actual govern és una visió excessivament ideologitzada, impulsada especialment pel sectarisme de SUMAR, que està arrossegant el conjunt de l'executiu cap a un model basat en limitar, sancionar i sobrerregular. I el més preocupant: no és només el model. És la resposta que estan tenint davant dels nefastos resultats que estem veient tots. Perquè quan les dades indiquen menys oferta, més tensió de preus i més dificultats d'accés, els socialistes no rectifiquen. Hi ha persistència, una persistència que no poden entendre com a fortalesa. És una incapacitat absoluta d'adaptació i aquesta rigidesa està deteriorant les expectatives de tota una generació sencera. Però hi ha una altra qüestió que és sincerament incomprensible: si realment es vol actuar sobre el problema de l'habitatge, per què el govern socialista i de SUMAR no impulsa cap reforma estructural per reduir la burocràcia urbanística? Els municipis estan fent una crida de socors, no poden més. La tramitació és cada cop més complexa, més llarga, més incerta, i això afecta directament la capacitat de produir habitatge. I malgrat això, no s'ha adoptat cap mesura de simplificació real. I els diré més: per què no s'ha abordat també amb decisió el règim de la contractació pública? Per facilitar que els ajuntaments i les administracions puguin impulsar habitatge públic amb agilitat. Saben que es pot tardar set o vuit anys per part d'un ajuntament per poder fer una edificació, una construcció d'habitatge? Si no es pot contractar amb eficàcia, no es pot executar. Si no s'executa, no hi ha oferta, no hi ha pisos ni públics ni privats. No hi ha res ni del lloguer assequible ni de protecció oficial. Res. El que estan fent a l'actual govern és res. I aquí també la conclusió es fa evident: aquest govern no ha fet cap reforma de fons útil o amb impacte.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de medidas administrativas y procesales para la seguridad jurídica de la ordenación...
«Sense un sistema que funcioni, no hi ha accés real a l'habitatge i quan no hi ha accés a l'habitatge, el que es trenca no és només el mercat. Es trenquen projectes de vida, es retarda l'emancipació dels joves, es cronifica la precarietat i es posa en risc el conjunt de la cohesió social. Ara bé, també cal dir-ho, i amb claredat, que aquesta situació no és fruit d'un sol govern. Quan el Partit Popular governava, va impulsar reformes sota la premissa que el mercat sense intervenció resoldria per si sol els problemes de l'habitatge. La realitat va demostrar que no va ser així. Aquell model va afavorir dinàmiques especulatives, va generar alguns desequilibris territorials importants i no va acabar garantint un accés efectiu i equilibrat a l'habitatge. Per això estem on estem. I el més rellevant per la proposta que ens fan avui aquí: que tampoc van abordar el problema estructural de la complexitat normativa ni procedimental. És a dir, que no va resoldre ni el problema de fons, ni va simplificar el sistema.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de medidas administrativas y procesales para la seguridad jurídica de la ordenación...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Bona tarda, senyories. Guaitin, el dret urbanístic s'ha anat configurant amb el pas del temps com un sistema d'una complexitat enorme, resultat de la superposició de normes, procediments i controls sectorials que, tot i respondre a finalitats legítimes, han acabat generant un model tremendament difícil de gestionar i encara més d'aplicar. El que havia de ser una eina per ordenar el al territori amb criteri i previsibilitat s'ha convertit massa sovint en un entramat que retrassa decisions, multiplica conflictes i erosiona la confiança en les institucions. I això té conseqüències. Té conseqüències concretes. Els plans generals s'eternitzen durant més d'una dècada. Qualsevol que hagi estat al món local ho sap. Les modificacions puntuals es dilaten durant anys. Els informes sectorials no arriben o arriben tard i bloquegen procediments sencers. I mentrestant, plans vigents durant molt de temps acaben anul·lats al final, al cap de molts anys, per defectes formals que no eren ni essencials. Això no és només ineficiència. Això és una enorme inseguretat jurídica, perquè quan el sistema no és previsible, quan les regles no són clares o no s'apliquen amb estabilitat, el que es posa en risc és el conjunt del model, l'actuació pública sobretot, la iniciativa privada també, i també la protecció del dret de la propietat. I sense seguretat jurídica no hi ha inversió -això ho sabem tots- i no hi ha un desenvolupament ordenat del territori, tampoc. I sobretot, no hi ha una política d'habitatge capaç de funcionar.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«I mentre aquí es perllonguen els problemes, altres països avancen. Canadà, en els mateixos cinc anys en què aquí hem estirat una mesura excepcional, convertida en norma, ha reduït traves i impostos, incentivant la construcció i garantit la seguretat jurídica. Resultat? Un milió tres-cents mil habitatges nous en cinc anys i una caiguda del 21 per cent dels preus. Més habitatge, més oferta, menys pressió. Amb menys propaganda i més feina, les coses sí funcionen. Aquí, en canvi, continuem atrapats en mesures temporals, transformades en eternes, amb paràlisi política i amb discursos que no resolen res. I mentrestant, tant llogaters com propietaris continuen patint. Això no va d'enfrontar uns contra altres, va de compartir solucions. Una societat justa no divideix, protegeix i resol. Les famílies vulnerables necessiten estabilitat real, no pròrrogues eternes d'any en any, i els propietaris necessiten seguretat, no ser els encarregats involuntaris d'una política social que el govern no vol assumir. Per tot això, no. No validarem una excepcionalitat eterna ni una injustícia estructural, sobretot quan existeixen alternatives que beneficiarien tothom. La política ha de protegir, donar esperança i garantir dignitat. El que no pot fer és utilitzar la gent com a instrument i generar molts més problemes dels que resol.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«I si parlem de responsabilitats, cal parlar d'habitatges buits. Fa anys que vostès proclamen que són la solució, però no han mogut ni un dit per mobilitzar-los. No han dibuixat un mapa detallat ni cap mecanisme per activar-los. A Catalunya hi ha 90 000 habitatges buits mobilitzables avui, mentre avui ens parlen d'uns 13 000 desnonaments suspesos. No els grinyola tot això? Noranta mil habitatges mobilitzables avui per 13 000 desnonaments suspesos? I sense comptar amb els 13 000 de la Sareb que té a Catalunya. El Govern s'ha de deixar de romanços, arremangar-se i treballar dur, però no. Són més d'eslògans llaminers que ha de fer la feina. I malgrat això, senyora Belarra, escolti... Ah, no, no hi és. Bé, i malgrat això, la solució ja existeix. No requereix cap nou decret, senyor ministre. Si realment disposen de 300 milions d'euros per protegir les famílies vulnerables, poden usar la figura de l'enervació. És simple: En tot desnonament on es declari el llogater vulnerable, l'Estat pot anar i pagar el deute que no ha pogut pagar el llogater i fer se càrrec del lloguer mentre duri la situació de vulnerabilitat. Si vostès paguen, el jutge tanca el procediment. Si el Govern vol, pot evitar qualsevol desnonament i sense carregar injustament el pes sobre els propietaris, com s'ha fet tota la vida, vaja, senyor ministre. Aquesta fórmula ja existeix, funciona, és legal i és justa. Només requereix gestió, és clar, voluntat i responsabilitat. Les tres coses que aquest Govern no ha demostrat en sis anys.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«I, paral·lelament, les okupacions. Hi ha comunitats de veïns que fa anys que conviuen amb situacions insostenibles: llum punxada, risc d'incendi, inseguretat, baralles i convivència trencada i els deixen sense cap solució. Què els importarà als veïns d'un okupa que els està amargant la vida si el propietari del pis en té un o en té deu? Què els importarà? El problema és la seguretat, la convivència, la dignitat als barris, el criteri sobre el nombre d'habitatges no resol res. El que resol és actuar, cosa que no han estat disposats a fer durant sis anys. A tot això, s'hi suma una altra incoherència: amb la suspensió de desnonaments, un llogater que ingressa 1700 euros queda totalment exempt de pagar res, però molts altres que cobren una mica més -superen amb prou feines els 1800- han d'assumir tot el lloguer. Que, per cert, és més car que mai. Les recomanacions ètiques indiquen que cap llar hauria de destinar més del 30 per cent dels ingressos a l'habitatge. Llavors, per què alguns ni tan sols paguen aquest percentatge mentre altres ho paguen tot? Aquesta frontera artificial no protegeix millor. Al contrari, castiga la classe treballadora que es trenca l'esquena per arribar a final de mes. No és just que qui fa sacrificis rebi menys protecció que qui queda lleugerament per sota del llindar molt mal plantejat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el evidente fracaso de las políticas en materia de...
«Governs i els seus socis si realment volen millorar l'accés a l'habitatge, abandonin el dogmatisme. Escoltin, rectifiquin perquè persistir en l'error no és valentia política, és irresponsabilitat. Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Muy buenos días a todos. Hoy les voy a hacer llegar algunas reflexiones que van más allá de la propuesta concreta, porque ya no voy a seguir repitiendo datos ni cifras que acreditan cómo de contraproducentes están siendo la mayoría de las medidas de los últimos años en materia de vivienda. La verdad es que me he cansado bastante de hacerlo, porque cuando lo hago, a ustedes -socialistas, SUMAR, Podemos, Esquerra y Bildu- les entra por una oreja y les sale por otra. La vivienda tiene que dejar de ser un laboratorio permanente de ensayos ideológicos, porque la realidad es tozuda, y después de años de intervenciones erráticas sucesivas el acceso a la vivienda no solo no ha mejorado, sino que ha empeorado. El sistema está más tensionado que nunca y la vivienda es más inaccesible que nunca, y eso tiene responsables políticos. Repito: socialistas, SUMAR, Podemos, Esquerra, Bildu.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el evidente fracaso de las políticas en materia de...
«En definitiva, avui, però, debatem una proposició que, en termes generals, en els números de proposició concreta podem compartir, no en l'exposició, que van destinades a incrementar el parc assequible perquè és necessari; reforçar l'habitatge públic, que és imprescindible; reduir l'IVA, la compra per a l'habitatge habitual, que ens sembla peremptori, però algunes de les mesures o bé conculquen competències catalanes i Junts mai validarem recentralització encobertes o bé no són del tot encertades en la seva concreció perquè proposen algunes rigideses que nosaltres no compartim. Per exemple, que tot el sòl públic de l'Estat es destini exclusivament a habitatges de lloguer assequible. Nosaltres compartim l'objectiu d'ampliar el parc assequible, però limitar-ho tot a una sola fórmula no la veiem òptima. També hi ha d'haver habitatge de venda protegida. També cal construir edificis col·lectius per a emergències socials o habitatges dotacionals per a gent gran i així alliberin el seu habitatge al mercat, o residències d'estudiants que redueixin la pressió sobre el parc ordinari en ciutats universitàries. La política d'habitatge no és una consigna, és un sistema molt complex que exigeix flexibilitat, seguretat jurídica i cooperació amb el sector privat. El problema de fons, que és el de l'oferta insuficient, demanda davant d'una demanda creixent, no es resol amb més rigidesa, es resol amb més inversió per produir habitatge, mobilitzant sòl amb intel·ligència, reduint impostos i traves burocràtiques, garantint estabilitat normativa i confiant en la iniciativa privada.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el evidente fracaso de las políticas en materia de...
«Diuen que protegeixen els vulnerables, però en un mercat amb oferta escassa, qui acaba quedant fora són precisament els qui tenen menys ingressos. Aquesta és la realitat. Això és així. Han de retornar el sentit comú. Prou d'insistir en mesures traumàtiques i contraproduents. Prou de convertir l'habitatge en un camp d'experimentació ideològica. No cal inventar res, de fet, només cal mirar el que funciona. Canadà ha eliminat l'IVA en l'obra nova destinada al lloguer, ha millorat els incentius fiscals a la compra i al lloguer, ha reduït burocràcia i terminis per als permisos, no ha criminalitzat el sector privat. Resultat: més d1 300 000 nous habitatges en cinc anys i caigudes dels preus en un 21 %. Mirin, si no haurien canviat les coses, si haguéssim agafat aquesta línia i no la que s'ha agafat. Menys impostos i menys burocràcia generen més oferta i s'alleugereixen els preus. En canvi, pujar i crear nous impostos, imposar topalls generalitzats, saturar de burocràcia, tolerar l'ocupació, blindar els llogaters impagadors no augmenta l'oferta. L'està reduint a marxes forçades.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el evidente fracaso de las políticas en materia de...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bon dia a tothom. Mirin, avui els adreçaré certes reflexions que segurament van més enllà de la proposta concreta, perquè ja no repetiré més dades ni xifres acreditant com de contraproduents estan essent la majoria de les mesures dels darrers anys en matèria d'habitatge. La veritat és que m'he afartat bastant de fer-ho perquè quan ho faig a vostès, socialistes, SUMAR, Podemos, Esquerra i Bildu, els entra per una orella i els surt per l'altra. Mirin, són molt mesells. L'habitatge ha de deixar de ser un laboratori permanent d'assajos ideològics, perquè la realitat és tossuda i després d'anys d'intervencions erràtiques successives, l'accés a l'habitatge no només no ha millorat, sinó que ha empitjorat. El sistema està més tensat que mai i l'habitatge és més inaccessible que mai. I això té responsables polítics, repeteixo: Socialistes, SUMAR, Podemos, Esquerra, Bildu. Si avui el mercat pateix retirada d'oferta i por, no és per casualitat, és conseqüència directa del marc ideològic que vostès han imposat. Acumulen intervencions cada vegada més dures, més erràtiques i davant la frustració de comprovar que les seves mesures no funcionen, sinó que empitjoren la situació de la gent en comptes de virar, s'estan plantejant -avui les hem sentit- mesures encara més extremes i potencialment fatals per al sistema. Suspensions de desnonament prorrogades indefinidament, restriccions severes al lloguer temporal i per habitacions, contractes pràcticament permanents imposats per llei, reduccions generalitzades de rendes per llei, limitacions a determinades operacions de compra, blindatges contra la recuperació dels habitatges en casos d'impagament. Cada cop més intervenció i més inseguretat jurídica. I la pregunta és molt simple: amb tot el que han fet han aconseguit ampliar l'oferta o l'han reduït? Han fet l'habitatge més accessible o menys? Més barat o més car? Quan el risc es trasllada sistemàticament al propietari, disminueix la disposició a oferir el lloguer. Quan es genera incertesa permanent, es frena la construcció i la inversió fuig. I el més dramàtic, el més dramàtic de tot és que els principals perjudicats no són els qui ja tenen habitatge, són els qui necessiten accedir-hi. Son els joves, son les famílies amb ingressos mitjans i baixos, son els que tenen contractes de treball més inestables, son aquells que poden pagar menys i que amb menys pisos de lloguer sempre hi perden. Sempre hi perden en la competició de la solvència davant dels que poden pagar més.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«El Govern pot seguir buscant titulars, pot seguir inventant noves restriccions i noves figures d'intervenció, però el que no pot fer és seguir esquivant la seva responsabilitat, perquè és seva. La gent no necessita més invents en habitatge. La gent no necessita més anuncis. La gent necessita un Govern que faci la feina. I, fins que això no passi, fins que no construeixin, fins que no omplin el parc públic, fins que no executin tot el que han anunciat, no ens trobaran avalant ni una, ni una sola mesura més de les seves, que només serveixen per distreure la gent que pateix, mentre la crisi de l'habitatge continua creixent i creixent i creixent. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Muy buenas tardes a todos. Hoy debatimos una nueva propuesta sobre vivienda, una más, una nueva capa reguladora que se añade a todas las que ya hemos visto en estos últimos meses y años. Y, sinceramente, cada vez más gente de fuera de este hemiciclo piensa exactamente lo mismo que pensamos en Junts per Catalunya aquí dentro: ya basta de inventos, ya basta de cambiar leyes cada dos meses mientras el problema real continúa empeorando. Cada día vemos nuevos proyectos normativos, nuevas ideas que prometen soluciones fáciles, como la de freír a impuestos a los propietarios que tienen dos casas, de la semana pasada, o la de hace quince días de reducir por ley un 40 % el precio de todos los alquileres. ¿Quiere decir que todavía no ven que sus remedios son peores que la enfermedad y que la oferta de alquiler es cada vez más escasa y más cara? Porque por culpa de las últimas políticas, aquí y en Cataluña, esta es la realidad cotidiana de miles de jóvenes y familias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 12/2023, de 24 de mayo, por el derecho a la vivienda.
«La gran paradoxa és que parlem d'incrementar l'habitatge protegit, però la immensa majoria no el construeix l'administració sola, necessita promotors, cooperatives, fundacions, gestors. I aquesta llei, lluny d'ajudar-los, els posa més i més traves. El que necessitem no són més BOE, són més claus en mà. La ciutadania està farta de gesticulacions. Cada vegada que surt un nou titular sobre habitatge la gent s'ho creu i pensa 'A veure si ara sí'. I després mira els portals immobiliaris i veu que cada vegada són més cars, cada vegada hi ha menys pisos i cada vegada és més difícil accedir a un habitatge. La gent està cansada, i amb raó, perquè mentre els governs anuncien habitatges que no arriben i plans que no s'executen, el problema creix i creix. Si fins i tot el traspàs d'immobles de la Sareb cap a la Generalitat està absolutament encallat. Mirin, és molt fàcil criminalitzar la propietat privada. És molt fàcil assenyalar els altres. Però el que no fa el Govern és mirar-se al mirall. El que cal és actuar ara, amb pressupost, amb sòl, amb calendari, amb seguiment. Això és el que SUMAR com a membre del Govern espanyol hauria d'estar impulsant avui, en lloc de presentar més regulacions que no construeixen cap habitatge. Nosaltres estem molt cansats, farts de fet, d'aquest festival permanent d'invents, d'ocurrències i propostes estrafolàries que no resolen res en habitatge. Cada setmana en surt una de nova i cada setmana el problema empitjora.»