Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
265 declaraciones · página 2 de 9
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 13/2026, de 2 de junio, por el que se adoptan medidas relativas a los recursos de los...
«Molt bon dia, diputades i diputats. Gràcies, president. Bon dia, senyor ministre. Esquerra Republicana votarem a favor d'aquest reial decret. Ho farem bàsicament, senyor ministre, perquè incorpora algunes mesures entenem positives que hem reclamat des d'Esquerra Republicana manta vegades i que poden donar una mica d'aire als autèntics damnificats de tot plegat, que són els ajuntaments i també les comunitats autònomes. Però també ho direm amb tota claredat: aquest decret torna a quedarse a mig camí, com sempre. Jo no sé quina mania tenen vostès a posar només la punteta! A fondo, ministre! A fondo! Sempre amb la punteta. És una cosa increïble. Aquest reial decret és una resposta parcial, absolutament parcial a un problema estructural. I el que necessiten els municipis del nostre país, evidentment no son pedaços temporals, sinó el que necessiten, s'ha dit -ho han dit totes les persones que m'han precedit- doncs una reforma profunda. No sé què coi estan esperant. Val a dir que valorem positivament, per exemple, que es flexibilitzi l'obligació de prestar plans econòmics financers quan l'incompliment de les regles fiscals, en aquest cas, provingui de l'ús dels romanents. També és positiu que es permeti destinar una part del superàvit a inversions, especialment inversions en habitatge, una reivindicació també que Esquerra ha defensat reiteradament.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Sé que era complicado en doce minutos y ahora en cinco será todavía peor. Será difícil que me conteste a las ocho preguntas, pero el debate seguirá y tendremos tiempo de hablarlo. Me gustaría porque usted es buena persona, no solo porque es diplomático, también es ministro de Agricultura del Estado español, le conozco, sé cómo negocia, es muy bueno, sabe muy bien cómo está estructurada la arquitectura. Pero también ha hablado del consenso, del consenso que hay. Esto es vital, es muy importante. Veremos cómo actúa este Parlamento la semana que viene, con una moción muy sencilla, pero muy clara. Lo que le pediría es hasta dónde puede llegar, hasta dónde puede llegar el Estado español, hasta dónde tiene fuerza con el presidente del Gobierno, el señor Sánchez, para defender los intereses que nos preocupan y que nos ocupan -en este caso del sector ganadero, agrario y pesquero-, porque es importante, hay un consenso. Ayer me llegaba también el posicionamiento de las organizaciones agrarias catalanas, con la Generalitat de Catalunya y con el conseller Ordeig. Nosotros estamos ahí. Cuente con nosotros. Vamos a fletar aviones -no, porque contaminan-, pero fletaremos los autobuses que haga falta y ahí nos tendrá en Bruselas para defenderlo, pero necesitamos saber hasta dónde podemos llegar. Con sinceridad, quizá es muy complicado alcanzar nuestros objetivos, pero ¿hasta dónde podemos llegar? Porque ahí estaremos nosotros. Porque la dirección es preocupante, evidentemente. Antes lo decía, le hemos planteado ocho preguntas -que podían haber sido cinco o veinticinco, pero en cualquier caso eran concretas- sobre la posición que adoptará su Gobierno en Bruselas. Si defenderá nuestro sector agrario y pesquero, de lo cual estamos seguros; y si no, esta pregunta binaria la elimino. Tengo claro que lo hará, pero ¿hasta dónde podemos llegar?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«De fet, ahir m'arribava també el posicionament de les organitzacions agràries catalanes amb el Govern de la Generalitat i amb el seu conseller, el senyor Ordeig. Nosaltres hi som, hi som. Compti amb nosaltres. Fletem avions -no, que contaminen- però fletem els autobusos que calgui i allà ens tindrà, a Brussel·les a defensarho. Però necessitem saber fins on podem arribar, amb sinceritat. Potser és molt complicat que puguem assumir els objectius, però fins on? Perquè allà, allà nosaltres estarem. Perquè la direcció, evidentment, és preocupant. Deia abans, li hem plantejat vuit preguntes, que podien haver estat cinc, podien haver estat vinticinc, però en qualsevol cas eren concretes sobre la posició que, en aquest cas, adoptarà el seu govern a Brussel·les. Si defensarà el nostre sector agrari, que n'estem segurs que ho farà, agrari i pesquer, o si no. Aquesta pregunta binària jo ja elimino. Tinc clar que ho farà, però fins on podrem arribar, senyor ministre? Perquè la posició d'Esquerra Republicana per nosaltres és molt clara i és de defensa. És una posició que passa per respectar el model de governança de la PAC vigent, preveient un rol específic justament per la interlocució de la Generalitat i dels agents econòmics i socials del territori. Per nosaltres, defensar és exigir un pressupost ambiciós per a la política de pesca comuna i de la PAC, mantenint els dos pilars actuals i recuperant els recursos perduts. Per nosaltres és assegurar la continuïtat dels grups d'acció local pesquers, que són claus. Per posar en risc els grups d'acció local pesquers és -permeti'm- posar en risc el futur de les nostres comunitats marineres. Els GALP han demostrat durant anys que són una eina eficaç per generar ocupació, per diversificar l'economia blava, per preservar el patrimoni pesquer i per garantir sí, també, la cohesió social del litoral. No podem acceptar que decisions centralitzades des de Brussel·les desmantellin aquest model, que és un model que funciona. Quina mania a tocar allò que funciona en comptes de muscularho més! Quina mania, no? Un sector que ha donat uns GALPs que han donat oportunitats, evidentment, a centenars de projectes arrelats al territori.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Bé, seguim. Gràcies, ministre. Aniré molt ràpida perquè en un plis aquí es canvia la presidenta pel president i això vol dir que t'escanyen molts segons, amb tot el respecte. Senyor ministre, compartim, tal com deia vostè, la poca ambició, per no dir nul·la, de la Comissió Europea. Això és un desori, és un drama, és un escàndol. De fet, entenem també que els temps -no ho han dit- però jo crec que entenem que els temps de les negociacions i de fet la posició complicada, la posició difícil en la qual alguns estats membres s'han enrocat, tot això ho complica molt tot, eh? Bé, de fet, tant pel que fa a la centralització, en aquest cas de fons, com també per aquest embolcall financer que no hi ha qui l'entengui. Però ja sé que era complicat que amb dotze minuts i ara encara amb cinc serà més complicat i amb el 'presi', molt més, que em contesta les vuit preguntes. El debat durarà i tindrem temps de parlarne, però a mi sí que m'agradaria, perquè vostè, vostè és molt bo. No només perquè és molt diplomàtic, sinó perquè és el ministre d'Agricultura de l'Estat espanyol, perquè el conec negociant i perquè és bo, en sap, en sap. Sap molt bé com va aquesta arquitectura. Però ha parlat també del consens que en aquests moments hi ha. Això és vital. És molt important. Veurem també en aquest Parlament com s'actua. La setmana que ve farem una moció, que intentarà ser molt senzilla però molt clara. Jo el que li demano és: fins on pot arribar? Fins on pot arribar l'Estat espanyol? Fins on pot arribar la seva força amb el president del Govern, amb el senyor Sánchez, per defensar els interessos que ens ocupen i ens preocupen que en aquest cas és el del sector ramader, agrari i pesquer? Perquè això és important. Hi ha aquest consens.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«El Parlamento Europeo también ha iniciado otras conversaciones. Aquí también nos preocupa que se hayan agrupado estas conversaciones en torno a la Comisión de Economía, en lugar de repartir las negociaciones entre las comisiones expertas en cada ámbito, que, sin duda, en su caso, es el Ministerio de Agricultura. Nosotros queremos que sea usted quien vaya a defender las posiciones de agricultores, campesinos y ganaderos. Pero aquí no acaba todo. En comparación con otras veces, la Comisión Europea ha presentado la cantidad total de recursos y el reglamento de todo de una tacada. Eso resta claridad a las negociaciones, porque todo el mundo está viendo cómo acaba todo este jaleo financiero para cada programa. Ante todo esto y todas nuestras dudas, ministro, necesitamos que usted y su ministerio nos contesten a unas cuestiones o preguntas que yo le formulo ahora mismo. Primera pregunta, ¿defenderán la propuesta de hacer planes de asociaciones regionales en la Comisión Europea pese a la recentralización de la PAC que eso supone? Segunda pregunta, en caso de que se mantengan estos planes de asociación nacionales y regionales, ¿se asegurarán de que en ningún caso caigan los recursos destinados al sector que hacemos protagonista hoy, el agrario? Tercera pregunta, ¿cómo mantendrán esa promesa? Porque no es fácil. Si eso es así, ¿cómo lo hará? Tiene toda nuestra ayuda, pero ¿cómo mantendrán esa promesa ante los cambios en las rúbricas propuestas, aparte del 10 % del objetivo rural y el avance en recursos de la PAC prometidos durante las negociaciones en Mercosur? ¿Propondrá la recuperación de los fondos que el sector agrario catalán ha perdido en los últimos periodos de programación, que sabemos que había? ¿Qué medidas propondrán para evitar la recentralización que suponen los planes nacionales únicos? ¿Defenderán una posición -déjenme decirlo así- de una manera respetuosa con las competencias autonómicas en agricultura y desarrollo rural, una propuesta que permita la adaptación de todos estos programas a la realidad de cada territorio? Lo hemos explicado muchas veces, la territorialización y también que se minimice el impacto en las políticas agrarias. Luego, ¿defenderá la posición del sector en Cataluña, que pide que no se imponga la financiación de intervenciones sectoriales impuesto por la Comisión Europea? Porque hay que recordar que esta cofinanciación lo que haría es debilitar a los productores e iría en contra de la integridad y, en definitiva, del mercado único. Séptima pregunta, ¿exigirán que se mantenga como mínimo el presupuesto de 6100 millones de euros para el Fondo Marítimo, de Pesca y de Acuicultura del próximo presupuesto? ¿Pedirán que este fondo se mantenga y se dedique exclusivamente a la política de pesca? Y, en estos últimos ocho segundos, última pregunta, la novena, ¿protegerán el modelo catalán de desarrollo local participativo -que en la segunda intervención me gustaría también explicar más- ante una propuesta absurda que pretende disolver en otros modelos más generalistas y a escala europea? Nada más, ministro, hasta aquí. Estaremos muy atentos a lo que nos pueda contestar. Gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Res més. Fins aquí, ministre molt atenta al que ens pugui contestar. Gràcies. Muy buenos días a todas y a todos, diputadas y diputados. Señor ministro, cuando se creó la política agrícola común en 1962, Europa todavía tenía muy presente, evidentemente, la fragilidad del suministro alimentario. Acababa de pasar la Segunda Guerra Mundial. La PAC nació con una idea sencilla pues, pero también fundamental. Es ridículo que se la explique porque la conoce perfectamente, pero vale la pena recordarla. La idea era garantizar alimentos suficientes para la ciudadanía europea, pero no solo eso -también algo importante que todavía nos persigue hoy- sino también para asegurar una renta digna para los agricultores y ganaderos y, evidentemente, para mantener vivo el mundo rural. Durante más de seis décadas, la política agrícola común ha sido una de las políticas más integradoras -vale decirlo- y de más éxito de esta construcción europea, pero ha evolucionado, como no puede ser de otra manera, porque han pasado sesenta años; ha evolucionado y ha incorporado nuevos objetivos, en este caso, nuevos objetivos ambientales, también nuevos objetivos de sostenibilidad, de calidad alimentaria y de equilibrio territorial. Pero vale la pena decir que eso lo ha hecho sin perder su razón de ser, nunca, al menos desde nuestro punto de vista; a saber, preservar un sector estratégico, porque el sector primario no es un sector cualquiera -y eso usted lo sabe muy bien-, no lo es. El sector primario es justamente el que garantiza la soberanía alimentaria, y eso, aunque lo digamos muchas veces en este hemiciclo, deberíamos ponérnoslo entre ceja y ceja y entender realmente qué quiere decir. Y no solo eso, sino que además este sector agroalimentario fija población en el territorio, preserva los paisajes, y no solo los paisajes, sino también los ecosistemas, y genera actividad económica y, evidentemente, contribuye a la cohesión social y a la cohesión territorial. Sin campesinado, sin ganadería, sin pesca, no hay mundo rural, no hay mundo marítimo, señorías, pero tampoco hay seguridad alimentaria, y evidentemente, sin seguridad alimentaria, tampoco hay autonomía estratégica para Europa, también para el continente europeo. Y precisamente en un contexto marcado por la guerra de Ucrania, por las tensiones geopolíticas, por los efectos del cambio climático y también por la competencia brutal a nivel internacional, sería un grave error considerar la PAC como una simple partida presupuestaria susceptible de reducción. Eso sería un error; de hecho, en estos momentos lo es, es un error garrafal, porque la PAC es una inversión en seguridad, cohesión y en futuro, evidentemente.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Al Parlament Europeu també s'ha iniciat altres converses. Aquí també ens preocupa que s'hagin agrupat les converses al voltant de la Comissió d'Economia. Suposo que vostè també, no?, en comptes de repartir les negociacions en la comissió experta en cada àmbit, que sens dubte és el Ministeri d'Agricultura. Nosaltres volem que sigui vostè qui vagi defensar les posicions dels pagesos, dels ramaders i dels agricultors. Però aquí no acaba tot. Per acabar de complicar les coses, a diferència de cops anteriors, d'altres vegades, la Comissió Europea ha presentat la quantitat total de recursos i el reglament de tot per gastarho a la vegada. I això, evidentment, resta claredat a les negociacions, perquè tothom està esperant a veure com acaba aquest embolcall financer per entrar en el detall dels programes. Amb tot això, senyor ministre, i davant de tants dubtes, perquè en tenim molts, necessitem que vostè i que el seu ministeri ens contesti unes qüestions que jo li formulo ara mateix. La primera pregunta és: Defensaran la proposta de fer plans d'associació nacional i regionals de la Comissió Europea malgrat la recentralització en la gestió de la PAC que això suposa? La segona: En cas que es mantinguin aquests plans d'associació nacionals i regionals, s'asseguraran que en cap cas caiguin els recursos destinats al sector en el qual avui fem protagonista, en el sector agrari? La tercera: Com mantindran aquesta promesa? Perquè no és fàcil. Si això és així, si vostè ens diu que això és així, com ho farà? Eh, té tota la nostra ajuda. Però com mantindran aquesta promesa? Demanaran canvis en les rúbriques proposades, a part de l'objectiu rural del 10 % i l'avançament de recursos en la PAC promès durant les negociacions de Mercosur? Proposaran la recuperació dels fons que el sector agrari català ha perdut en els darrers períodes de programació? Que sabem que n'hi havia. Quines mesures proposaran per evitar la recentralització que suposen els plans nacionals únics? Defensaran una posició -deixim'ho dir d'alguna manera així- doncs, respectuosa amb les competències autonòmiques en agricultura i desenvolupament rural? Una posició que permeti l'adaptació de tots aquests programes a la realitat de cada territori. Això ho hem explicat moltes vegades, no? La territorialització, i que maximitzi també l'impacte de les polítiques agràries?Sisena pregunta, i vaig acabant: Defensarà la posició del sector a Catalunya, un sector que demana que no s'imposi el cofinançament proposat per la Comissió Europea per fer les intervencions sectorials? Perquè cal recordar que aquest cofinançament el que faria seria afeblir els productors i aniria en contra de la integritat, en definitiva, del mercat únic. Setena: Exigiran que es mantingui com a mínim el pressupost de 6100 milions d'euros pel Fons Europeu Marítim de Pesca i Aqüicultura per al proper pressupost? Dels set anys que venen, demanaran que aquest fons es mantingui i es dediqui exclusivament a la política de pesca? I aquests últims vuit segons, l'última pregunta i vuitena, senyor ministre: Protegiran el model català de desenvolupament local participatiu -que en la segona intervenció m'agradaria també entrarhi- enfront d'una proposta absurda que el que pretén és dissoldre en altres models més generalista i a escala europea?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente al Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación sobre el impacto en el sector...
«Bé, molt bon dia a totes i a tots, diputades i diputats. Senyor ministre, quan es va crear la política agrària comuna l'any 1962 Europa encara tenia molt present, evidentment, la fragilitat del subministrament alimentari. Acabava de passar la Segona Guerra Mundial. La PAC va néixer, doncs, amb una idea senzilla, però també amb una idea fonamental. És ridícul que li expliqui a vostè que ho sap perfectament, però jo crec que val la pena recordarho. La idea era garantir aliments suficients per a la ciutadania, en aquest cas per a la ciutadania europea. Però no només això. També una cosa important que encara ens persegueix avui, que és assegurar una renda digna per als agricultors i ramaders i, evidentment, mantenir viu el món rural. Durant més de sis dècades, la política agrària comuna ha estat, doncs, una de les polítiques, val a dirho també, més integradores i també més reeixides d'aquesta construcció europea. Però ha evolucionat, com no pot ser d'altra manera. Han passat seixanta anys. Ha evolucionat i ho ha fet incorporant nous objectius, en aquest cas nous objectius ambientals, també nous objectius de sostenibilitat, de qualitat alimentària i d'equilibri territorial. Però val a dir que tot això ho ha fet sense perdre mai la seva raó de ser, almenys des del nostre punt de vista, que és preservar un sector estratègic, perquè el sector primari no és un sector qualsevol i això vostè ho convindrà amb mi. Al contrari, no ho és. El sector primari és justament el que garanteix la sobirania alimentària. I això, que ho diem manta vegades en aquest hemicicle, hauríem de posarnosho entre cella i cella i entendre realment què vol dir- I no només això, sinó que, a més, aquest sector, el sector alimentari fixa població al territori, preserva els paisatges i no només els paisatges, també els ecosistemes, i genera activitat econòmica i, evidentment, contribueix a la cohesió social i a la cohesió territorial. Sense pagesia, diputades i diputats, sense ramaderia, sense pesca, no hi ha món rural, no hi ha món marítim, però tampoc hi ha seguretat alimentària i, evidentment, si no hi ha seguretat alimentària, tampoc hi ha autonomia estratègica per a Europa, també per al continent europeu. I precisament en un context marcat per la guerra a Ucraïna, per les tensions geopolítiques, pels efectes del canvi climàtic i també per la competència brutal a nivell internacional, seria un greu error considerar la PAC com una simple partida pressupostària susceptible a ser reduïda. Això seria un error, de fet, en aquests moments és un error garrafal, perquè la política agrària comuna és una inversió en seguretat, en cohesió i, evidentment, en futur.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la eliminación de la cita previa en las oficinas de la Administración General...
«Ahora bien, eliminar la cita previa de manera genérica y hacerlo sin alternativas ni recursos suficientes, oigan, no resuelve el problema. El riesgo de sustituir un colapso por otro colapso no tiene ningún sentido. Hay que recordar que la cita previa bien gestionada también cumple una función organizativa importante. De esto no tenemos que olvidarnos: evita colas innecesarias, permite planificar recursos, reduce tiempo de espera y facilita, o debería facilitar, una mejor atención presencial. El problema actual y el problema real es la falta de personal, se ha dicho; pero no solo la falta de personal, sino también la saturación de los servicios y la insuficiencia de plazas disponibles. Es imperativo, señorías, ampliar las plantillas y hacer mucho más eficientes los distintos mecanismos de gestión, y esta proposición no de ley no nos lo explica. También es importante, y voy terminando, presidenta, la Ley 39/2015, una ley que no obliga a las personas físicas a relacionarse electrónicamente con la Administración. Por ello, la Administración es quien tiene que garantizar vías presenciales reales y accesibles para la ciudadanía. Pero esto no implica eliminar cualquier sistema de organización previa. Lo que es necesario es garantizar la atención presencial sin exclusión digital; mantener vías de acceso sin cita previa para casos urgentes y, sobre todo, para casos vulnerables; ampliar el personal y los recursos; abrir más franjas de citas; combatir las mafias de reventa de citas, y, especialmente, implementar sistemas transparentes y eficientes de reserva. Podemos coincidir, pues, en la necesidad de reformular profundamente el modelo actual, pero no en una eliminación indiscriminada, tal y como plantean, de la cita previa, sin planificar, sin garantías de refuerzo tampoco de los servicios públicos.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la eliminación de la cita previa en las oficinas de la Administración General...
«Dicho esto, y hablando de la cita previa, la Administración no puede de ningún modo sustituir los derechos por pantallas. Esto es una evidencia. Y a pesar de que compartimos parte de este diagnóstico de la proposición no de ley, si hablamos en plata es evidente que cualquiera de los electos que hoy están en esta sala -y los que deben estar con el señor Bermúdez tomando café- saben perfectamente que los ciudadanos y las ciudadanas de este país están desesperados por obtener una cita con la Administración. A nadie se le escapa tampoco que hay personas mayores y de edad avanzada que son directamente expulsadas de la Administración porque no dominan las herramientas digitales, o decenas y decenas de personas vulnerables atrapadas en bucles telefónicos y páginas web siempre colapsadas. En definitiva, el sistema actual de cita previa está generando -y no es una novedad- graves problemas de acceso a la Administración pública. De hecho, se ha convertido -hay que decirlo- en un muro administrativo y ha degradado el derecho de la ciudadanía a ser atendida. En el Grupo Republicano lo hemos denunciado muchas veces; lo hemos hecho reiteradamente, especialmente en ámbitos como el de extranjería o el SEPE o las comisarías de policía. Conseguir cita previa es prácticamente imposible en muchos casos. Y esto lo volvemos a decir alto y claro: afecta a los derechos básicos de la ciudadanía.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la eliminación de la cita previa en las oficinas de la Administración General...
«La ciutadania, senyories, no necessita més caos administratiu, ja en té prou. Necessita una Administració accessible, eficient i, evidentment, també amb recursos eficients. En definitiva, una administració que ha substituït drets per pantalles, com deia, i quan l'Administració -i acabo ara sí, presidenta,- obliga a la ciutadania a suplicar una cita i a suplicar -atenció amb el verb-per exercir un dret, el problema ja no és un problema burocràtic, senyories. El problema, dedicat al senyor Bermúdez de Castro, és un problema democràtic. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Muy buenas tardes a todas y a todos No puedo empezar, presidenta, sin señalar un hecho que no por inusual es raro, y es que el Partido Popular, en boca del señor Bermúdez de Castro, hoy ha tenido el morro de darnos ciertas lecciones de democracia. Esto, de hecho, por parte del Partido Popular no nos tendría que extrañar. Pero quiero decir desde este atril que resulta extremadamente insultante que el Partido Popular pretenda dar lecciones a Esquerra Republicana de Cataluña en materia de democracia. Ustedes, señorías del Partido Popular, que llevan décadas de corrupción, décadas de financiación irregular, de sobresueldos y de condenas judiciales, y otros que están en la espera, ¿de verdad nos vienen a dar lecciones sobre democracia? Ustedes, los mismos y las mismas que utilizaron las instituciones públicas para tapar grandes responsabilidades públicas y encima perseguir la disidencia política. Ustedes lo que tienen es más morro que un elefante con trompeta, así de claro. (Aplausos). Más morro que un elefante con trompeta. Asuman su historial, señorías del Partido Popular, y dejen de repartir carnets de buenos o malos demócratas, al menos a aquellos que llevamos años militando en un partido con noventa y cinco años de historia sin un caso de corrupción.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la eliminación de la cita previa en las oficinas de la Administración General...
«Ara bé, eliminar la cita prèvia de manera genèrica i sense alternatives ni recursos suficients, doncs mirin, no resol el problema. El risc de substituir un col·lapse per un altre col·lapse no té cap sentit. Cal recordar que la cita prèvia, ben gestionada, també compleix una funció organitzativa important. Això no ens n'hem d'oblidar. Evita cues innecessàries, permet planificar recursos, redueix temps d'espera i facilita o hauria de facilitar una millor atenció presencial. Però el problema actual i el problema real és la manca de personal. S'ha dit, no només la manca de personal, sinó també la saturació dels serveis i la insuficiència de places disponibles. És imperatiu, senyories, ampliar les plantilles i fer molt més eficients els diferents mecanismes de gestió. I això, aquesta proposició no de llei, no ens ho explica. També és important, i vaig acabant presidenta, recordar la Llei 39/2015. Una llei que no obliga les persones físiques a relacionarse electrònicament amb l'Administració i per tant, l'Administració és qui ha de garantir vies presencials, reals i accessibles cap a la ciutadania. Però això no implica eliminar qualsevol sistema d'organització prèvia. El que cal, doncs, és garantir l'atenció presencial sense exclusió digital. Mantenir vies d'accés sense cita prèvia per a casos urgents i, sobretot, per a casos vulnerables. Ampliar el personal i els recursos, obrir més franges de cites, combatre les màfies de revenda de cites sobretot, i implementar sistemes transparents i eficients de reserva. Podem coincidir, doncs, amb la necessitat de reformular profundament el model actual, però no amb una eliminació, tal i com plantegen indiscriminada de la cita prèvia, sense planificació, sense garanties de reforç, tampoc dels serveis públics.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la eliminación de la cita previa en las oficinas de la Administración General...
«I dit això, i parlant de la cita prèvia, mirin, l'Administració no pot de cap manera substituir els drets per pantalles. Això és una evidència i malgrat que compartim part d'aquest diagnòstic de la proposició no de llei, si parlem en plata, és evident que qualsevol dels electes que avui estan en aquesta sala -i els que deuen estar amb el senyor Bermúdez fent el cafè-, saben perfectament que els ciutadans i ciutadanes d'aquest país estan desesperats, que estan desesperades per obtenir una cita amb l'Administració. A ningú se li escapa tampoc, que hi ha persones grans i òbviament d'edat avançada que són directament expulsades de l'Administració perquè no dominen les eines digitals o desenes i desenes de persones vulnerables atrapades amb bucles telefònics i pàgines web, sempre col·lapsades. En definitiva, el sistema actual de cita prèvia està generant, i no és una novetat, doncs, greus problemes d'accés a l'Administració Pública. De fet, ha esdevingut, cal dirho, un mur administratiu i ha degradat el dret a la ciutadania a ser atesa. De fet, des del Grup Republicà ho hem denunciat moltes vegades. Ho hem fet reiteradament. Ho hem fet especialment en àmbits com l'àmbit d'estrangeria o el SEPE o les comissaries de policia. Aconseguir una cita prèvia és pràcticament impossible en molts casos, i això, ho tornem a dir alt i clar, afecta els drets bàsics de la ciutadania.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la eliminación de la cita previa en las oficinas de la Administración General...
«Gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes i a tots. No puc deixar de començar, presidenta, sense assenyalar un fet que no per inusual, és estrany, sinó que el Partit Popular, en la boca del senyor Bermúdez de Castro, avui ha tingut el morro de dirnos o de donarnos certes lliçons de democràcia. Això, de fet, per part del Partit Popular no ens hauria d'estranyar. Però vull dir, des d'aquesta tribuna, que el fet que el Partit Popular intenti alliçonar Esquerra Republicana de Catalunya, en qüestió de democràcia, és extremadament insultant. Vostès, senyories del Partit Popular, que porten dècades de corrupció, dècades de finançament irregular, de sobresous i de condemnes judicials, i d'altres que estan a l'espera, ens venen a donar de veritat lliçons de democràcia? Vostès, els mateixos i les mateixes que van utilitzar les institucions públiques per tapar manta de responsabilitats públiques i, a més a més, perseguir la dissidència política. Vostès el que tenen és més morro que un elefant amb trompeta. Així de clar. Més morro que un elefant amb trompeta! Assumeixin el seu historial senyories del Partit Popular i deixin de repartir carnets de bons o mals demòcrates, almenys a aquells i aquelles que portem anys militant en un partit amb 95 anys d'història sense un cas de corrupció.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Eso sí, que votemos a favor no significa que renunciemos a hacer algunas consideraciones que me atrevo a adjetivar de críticas. La primera, señorías, es que esta reforma llega tarde. Formentera tiene Consell Insular propio desde el año 2007. Han tenido que pasar casi dos décadas para que el Estado adapte plenamente sus estructuras a la representación y a esta realidad. Por lo tanto, demasiado a menudo -lo hemos dicho muchas veces- las instituciones del Estado reaccionan a paso de tortuga, con lentitud, ante las realidades que son nacionales, ante las realidades que son territoriales y, en este caso, también insulares. Segunda reflexión -esta es un poco más de fondo-, esta proposición modifica dos artículos de la LOREG. Se modifican dos artículos para adaptarlos a la nueva configuración de las circunscripciones, en este caso, insulares, y está bien que se haga, pero, si me lo permiten, también tenemos que señalar que este hecho pone en evidencia los déficits estructurales del Senado, la Cámara Alta, que continúa sin ejercer como una verdadera Cámara territorial. Creo que eso hay que decirlo, es necesario decirlo, porque el problema no es solo quién está representado ahí, sino para qué sirve en realidad esta representación. Eso es lo que nosotros, al menos desde el Grupo Republicano, nos preguntamos cada vez que pensamos en el Senado. De hecho, hace años que escuchamos discursos sobre la pluralidad territorial del Estado, sobre el respeto a la diversidad y también sobre la necesidad de comparación institucional. Bueno, nosotros eso lo oímos muchas veces, pero luego tenemos un Senado con unas competencias que son las que son -subordinado también al Congreso, déjenmelo decir así-, incapaz de canalizar de forma efectiva las demandas de los territorios, que es para lo que tendría que servir, para canalizar las demandas de los territorios. Y eso pasa aún de forma más flagrante, especialmente cuando se trata de los países catalanes.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«La segona, la segona cosa, la segona reflexió, aquesta una mica més de fons. Aquesta proposició modifica dos articles de la LOREG, dos articles que es modifiquen per adaptarlos a la nova configuració de les circumscripcions, en aquest cas, insulars. I està bé, està bé que es faci, però també, si m'ho permeten, hem d'assenyalar que això, que aquest fet, el que fa és posar en evidència les mancances estructurals d'un Senat, d'una cambra, la cambra alta, en aquest cas, que continua sense exercir com una veritable cambra territorial. I això crec que cal dirho, que és necessari dirho. Perquè el problema no és només qui hi és representat, sinó per a què serveix en realitat aquesta representació. Això és el que nosaltres, almenys des del Grup Republicà, ens demanem cada vegada que pensem en el Senat. De fet, fa anys que escoltem discursos sobre la pluralitat territorial de l'Estat, sobre el respecte a la diversitat i també sobre la necessitat de cooperació institucional. D'això en sentim a parlar mantes vegades. Però després tenim un Senat amb unes competències que són les que són, subordinat també al Congrés -deixinm'ho dir així- i incapaç de canalitzar de manera efectiva les demandes dels territoris, que és per al qual hauria de servir, per canalitzar les demandes del territori. I això passa encara de manera més flagrant, especialment quan es tracta dels Països Catalans.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«Gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes i a tots. Esquerra Republicana votarem a favor d'aquesta proposició de llei. Ho farem perquè entenem que adaptar la LOREG a la reforma constitucional aprovada és una obligació, és una obligació democràtica i, sens dubte, una obligació també jurídica. Si la realitat institucional de Formentera ha canviat, i si avui es reconeix la seva representació pròpia al Senat, és lògic, i alhora és absolutament coherent, que l'ordenament electoral també ho faci. I també ho farem perquè compartim una idea de fons. Compartim que les Illes no són perifèries administratives. Les illes són, sens dubte, comunitats amb identitat, comunitats amb necessitats i comunitats amb veu pròpia. La representació territorial, doncs, no pot ser només una fórmula retòrica, ha de tenir sempre conseqüències polítiques i conseqüències, sens dubte, institucionals. Ara bé, que votem a favor no vol dir que renunciem a fer algunes consideracions que m'atreveixo a adjectivar de crítiques. La primera és que aquesta reforma, senyories, arriba tard. Formentera té consell insular propi des de l'any 2007. Han hagut de passar gairebé dues dècades perquè l'Estat adapti plenament les seves estructures de representació a aquesta realitat. Massa sovint, doncs, i ho hem dit moltíssimes vegades, les institucions de l'Estat reaccionen a pas de tortuga, reaccionen amb lentitud davant les realitats que són nacionals, davant les realitats que són territorials i, en aquest cas també, insulars.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuándo se van a licitar y adjudicar las obras de...
«Por ello, hoy queremos poner encima de la mesa un caso muy claro, por lo menos desde nuestro punto de vista y en nuestro país. Es el del Canal de Urgel, un sistema con más de ciento cincuenta años de historia, que irriga más de 70 000 hectáreas y que brinda apoyo a miles de explotaciones agrícolas, un pilar económico de las tierras de Lérida, pero, también en el caso del Canal de Urgel, un sistema obsoleto, un sistema con pérdidas de agua importantísimas, con una modernización pendiente. Y no estamos hablando aquí de la segunda fase, sino que está pendiente, todavía tiene que empezar desde hace décadas, y con una dependencia excesiva de decisiones que, de nuevo, se toman fuera del territorio. Y lo peor de todo, cuando llega una situación extrema, como la sequía que atravesamos recientemente -hay que decir que es la más larga y persistente desde que existen registros-, cuando ocurrió eso, el sistema se hundió, colapsó. Y quiero recordarlo. ¿Por qué? Viene bien hacer memoria. Tuvo que cerrar el riego en plena campaña agraria, lo tuvo que hacer de un día para otro, sin información, sin debate, sin previsión, sin contar con el campesinado. Y todo eso, señorías, no es solo la sequía, sino que es el resultado de muchos años, de muchas cosas, de falta de inversión estructural, de ausencia de planificación real y de una gobernanza que es evidente que no funciona, porque cuando las decisiones se toman desde despachos lejanos y, sobre todo, sin conocimiento del territorio, mirando de reojo al sector y no a la cara, y tampoco se toman en tiempo ni en forma, el resultado es ineficiencia y vulnerabilidad. Ese es el resultado.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuándo se van a licitar y adjudicar las obras de...
«L'aigua, en definitiva, -acabo presidenta- és un recurs estratègic. I si és un recurs finit i per això la seva gestió sens dubte també ha de ser estratègica. Res més. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes a todas y todos. Hoy debatimos una moción que denuncia varias cosas. El señor Catalán se ha dedicado a denunciar atrasos, falta de calendario y, sobre todo, una gestión deficiente en infraestructuras clave, en este caso el Canal de Navarra. Mire, señor Catalán, no sé si le va a sonar raro o quizás algo estrambótico, pero escúcheme bien. Los independentistas republicanos de izquierdas estamos un pelín de acuerdo con alguna cosa. Estamos de acuerdo en que lo que falla no es un tema puntual, lo que falla al hablar de infraestructuras hidráulicas es que hay un problema estructural y, como solo estamos un pelín de acuerdo, votaremos que no a esta moción. Sí, es un problema estructural, y el problema no es solo el Canal de Navarra, el problema es el modelo de gestión, un modelo de gestión del agua -se ha dicho- centralizado, lento, caduco y, además, lejos del territorio, alejado del territorio y que se repite en todos los lados del Estado.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuándo se van a licitar y adjudicar las obras de...
«Un sistema que rega més de 70 000 hectàrees i que dona suport a milers d'explotacions agràries. Un pilar econòmic de les terres de Lleida, però també, en el cas del Canal d'Urgell, un sistema obsolet, un sistema amb pèrdues d'aigua importantíssimes, amb una modernització pendent pendent. No. La segona fase, sinó pendent, encara ha de començar des de fa dècades i amb una dependència excessiva de decisions que una vegada més, es prenen fora del territori. I el pitjor de tot, quan arriba a una situació extrema com la sequera que vàrem viure recentment, val a dir, la més llarga i més persistent des que existeixen dades. Quan això va passar, el sistema, aquest va col·lapsar. I vull recordar perquè és bo fer memòria. El Canal d'Urgell va haver de tancar el rec en plena campanya agrària. Senyories, ho va haver de fer d'un dia per l'altre, sense informació, sense debat, sense previsió, sense comptar amb la pagesia. I tot això, senyories, no és només una sequera. Tot això és el resultat de molts anys, de moltes coses, de manca d'inversió estructural, de l'absència de planificació real i d'una governança que evidentment no funciona. Perquè quan les decisions es prenen des de despatxos llunyans i sobretot sense coneixement del territori, mirant el sector de reüll i no a la cara, ni en temps ni en forma. El resultat bàsicament és ineficiència i vulnerabilitat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuándo se van a licitar y adjudicar las obras de...
«Bé. Gràcies presidenta. Bona tarda a totes i a tots. Debatem avui una moció que denuncia vàries coses. El senyor Catalán s'ha dedicat a denunciar retards, manca de calendari i, sobretot, una gestió deficient en infraestructures claus, en aquest cas el Canal de Navarra. Doncs miri, senyor Catalán, no sé si li sonarà estrany o potser una mica estrambòtic, però escolti'm bé: els independentistes republicans d'esquerra estem una mica d'acord. D'acord amb alguna cosa. Bàsicament que el que falla no és un tema puntual, sinó que el que falla quan parlem d'infraestructures hidràuliques és un problema estructural. I com que només estem una mica d'acord, doncs votarem que no a aquesta moció. I deia, sí, és un problema estructural i el problema no és només el canal de Navarra, el problema és el model de gestió de l'aigua existent. Un model, s'ha dit, centralitzat, lent, un model caduc i un model allunyat del territori. Un model que es repeteix arreu de l'Estat i per això avui volem posar damunt la taula un cas molt clar, almenys des del nostre punt de vista i el nostre país, que és el Canal d'Urgell, un sistema amb més de 150 anys d'història.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para dar cuenta de las medidas que está poniendo en marcha el...
«En fiscalidad, el Partido Popular también recita su catecismo habitual: rebajas generalizadas de impuestos para todos, como si esto fuera sinónimo de justicia social. Y no, no, no; una y mil veces no. Ya sabemos qué sucede con estas recetas: mucha propaganda, poca eficacia y, demasiado a menudo, un beneficio mucho mayor, evidentemente, para quien menos lo necesita. La bajada generalizada del IVA -pónganselo en la cabeza- no garantiza que los precios bajen de verdad, y la rebaja indiscriminada del IRPF en ningún caso, señorías del Partido Popular, corrige desigualdades; al contrario, consolida las desigualdades. En Esquerra defendemos exactamente lo contrario: fiscalidad distributiva, apoyo directo a quien más sufre y protección real a los sectores más afectados, como el agrícola, el ganadero y el pesquero. Y en lo que corresponde a la industria, está bien anunciar medidas, pero lo que hay que hacer es concretarlas de una vez por todas, dotarlas y ejecutarlas. Ya lo he dicho: todo lo que sirva para dar estabilidad a los costes energéticos, reforzar la cogeneración y proteger el tejido productivo puede ser útil; pero no nos sirven ni los anuncios hinchados ni las improvisaciones. Necesitamos una respuesta rápida, seria y orientada a quien realmente trabaja. Por tanto, no vamos a dar apoyo -¡oh, sorpresa!- a esta moción del Partido Popular, porque llega cargada de oportunismo, de amnesia y de recetas que ya sabemos que no funcionan; y porque este momento, señorías, exige mucho más, porque en este momento la gente espera mucho más de nosotros, mucho más que eslóganes. Exige justicia social, garantía política y, evidentemente, coherencia democrática. Y en relación con las causas de este conflicto, también hay que actuar sobre la vivienda, sin duda, y ayudar a los que más lo necesitan y, ante todo, impedir que de esta crisis, como de tantas otras, vuelvan a salir ganando siempre los mismos, que son los de siempre, que son, en definitiva, los suyos. Nada más. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para dar cuenta de las medidas que está poniendo en marcha el...
«En fiscalitat. El Partit Popular també recita el seu catecisme habitual: rebaixes generalitzades d'impostos per a tothom, com si això fos sinònim de justícia social, i no, una i mil vegades no. Ja sabem què passa amb aquestes receptes: molta propaganda, poca eficàcia i massa sovint un benefici molt més gran, evidentment, per a qui menys ho necessita. La baixada generalitzada de l'IVA, posin-s'ho al cap, no garanteix que els preus baixin, que els preus baixin de debò, i la rebaixa indiscriminada de l'IRPF en cap cas, senyories del Partit Popular, corregeix desigualtats, al contrari, les consolida, les consolida, les desigualtats. Des d'Esquerra defensem exactament el contrari: fiscalitat distributiva, suport directe a qui més pateix i protecció real als sectors més afectats, com l'agrícola, el ramader i el pesquer. I pel que fa a la indústria, doncs està bé anunciar mesures, però el que toca és concretar-les d'una vegada. Ja ho he dit abans. Dotar-les i executar-les. Tot allò que serveixi per donar estabilitat als costos energètics, tot allò que serveixi per reforçar la cogeneració i tot allò que serveixi per protegir el teixit productiu pot ser útil, però no ens serveixen ni els anuncis inflats ni tampoc les improvisacions. Cal una resposta seriosa, ràpida i, evidentment, orientada a qui produeix i treballa. Per això, i acabo, presidenta, no donarem suport -oh, sorpresa- a aquesta moció del Partit Popular, perquè arriba carregada d'oportunisme, arriba carregada d'amnèsia i de receptes que ja sabem que no funcionen, i perquè aquest moment, senyories, exigeix molt més, perquè la gent espera molt més de nosaltres, molt més que eslògans, exigeix valentia política, justícia social i, evidentment, coherència democràtica. Dir la veritat sobre les causes d'aquest conflicte també, protegir la ciutadania davant la inflació també, actuar sobre l'habitatge, sens dubte, i ajudar directament a qui més ho necessita. I, sobretot, impedir que aquesta crisi, com tantes d'altres, tornin a sortir guanyant sempre, sempre els mateixos, que són els de sempre, que són, en definitiva, els seus.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reforzar la competitividad y la resiliencia de la industria siderúrgica y...
«En definitiva, señorías, la siderurgia que hoy trae aquí el PNV no es una reliquia, es futuro; no es algo del pasado, es infraestructura, es movilidad, es también energía, es capacidad productiva y, no nos olvidemos, muy importante, lleva calidad. Muchos reivindican esto con grandes titulares, pero no se puede sostener si dejamos morir a las empresas que lo hacen posible. Y por eso debemos actuar. Es necesario reducir cargos y peajes, reforzar compensaciones por los costes indirectos del CO2 y también hay que defender al tejido productivo ante la competencia desleal. También es necesario aprovechar todos los márgenes europeos para proteger estos sectores, que son sectores estratégicos. Hay que ser más exigentes y no dejar que tengan menos ayudas que sus competidores. Por último, resistir no es la receta, no es suficiente. El reto, sin duda, cuando hablamos del caso que nos ocupa, es aprovechar esta crisis para hacer lo que desde hace demasiados años estamos aplazando, que es una verdadera transformación del modelo energético y del modelo productivo. No queremos una economía descarbonizada sobre el papel y desmantelada en la realidad. No queremos importar o cerrar industrias aquí, ni ver industrias que se deslocalizan. No queremos proclamas ecologistas que acaban, como decía, con esto: con deslocalizaciones que acaban en precariedad. En definitiva -y ahora sí termino, presidente-, nosotros lo tenemos claro: ni resignación, ni sumisión, ni retórica vacía. Industria, energía, soberanía y, sobre todo, señorías, futuro. Muchísimas gracias, señorías. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reforzar la competitividad y la resiliencia de la industria siderúrgica y...
«En definitiva, senyories, la siderúrgia que avui en parlava el Partit Nacionalista Basc tampoc és una relíquia. No és una cosa del passat. De fet, és futur també, és infraestructura, en definitiva, és mobilitat, és també energia, és capacitat productiva, és també -no ens n'oblidem, molt important- ocupació de qualitat, és tot allò que després alguns reivindiquen amb grans titulars, però que no es pot sostenir, si deixem morir les empreses que ho fan possible. I per això cal actuar. Per això cal reduir càrrecs i peatges. Per això cal reforçar compensacions pels costos indirectes del CO2. Per això cal defensar també el teixit productiu davant de la competència deslleial. I també cal aprofitar tots els marges europeus per protegir aquests sectors, que són sectors estratègics. Cal deixar de castigar qui produeix aquí amb més exigències i menys protecció que els seus competidors. I deixi'm dir una última cosa que també és important. Resistir no és la recepta, no és la recepta, no és suficient. El repte, sens dubte, quan parlem del cas que avui ens ocupa, és aprofitar aquesta crisi per fer el que fem, el que fa massa anys que s'ajorna, que és fer una veritable transformació del model energètic i del model productiu. No volem, doncs, una economia descarbonitzada sobre el paper i desmantellada a la realitat. No volem importar acer més brut, mentre aquí tanquem indústries, indústries que també es deslocalitzen. No volem proclames ecologistes que acaben, com deia, amb això: amb deslocalització, que acaba amb precarietat i amb resignació.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuáles van a ser las medidas del Gobierno para...
«I acabo només llançant un missatge. Espero que demà tothom, qui pugui i qui s'ho cregui, sigui a Madrid, a la tractorada. Venen molts tractors des de Catalunya, també per dir no a un acord que és l'acord de Mercosur, que en res ajuda a que sobrevisqui la nostra pagesia. Moltes gràcies. Buenas tardes de nuevo. Llega hoy al Congreso un nuevo clásico del repertorio de VOX: el argumento, como siempre, de coger un problema real -en este caso, la peste porcina africana- y convertirlo en un ejercicio de centralismo flagrante. Ah, y los malos en el argumento son siempre los catalanes; los catalanes y, en este caso, los jabalíes también; jabalíes catalanes, claro; unos jabalíes que seguramente rondaban por Collserola con una estelada atada al cuello y que eran muy pero que muy de izquierdas. (Aplausos). Es así. La peste porcina africana, señorías, es grave, es muy grave, lo sabemos. Las explotaciones ganaderas sufren y mucho, y hay que actuar, y hay que hacerlo con rigor, hay que hacerlo con coordinación y hay que hacerlo con rapidez. Pero eso a la extrema derecha no le interesa. Su propuesta no busca mejorar la sanidad animal, su propuesta tampoco busca apoyar al sector, porque eso sería demasiado complicado, demasiado costoso, demasiado diálogo. Su propuesta busca otra cosa; de hecho, busca lo de siempre: recentralizar, señalar a Cataluña y, desde un despacho que me imagino muy casposo, lucirse como salvadores de España.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuáles van a ser las medidas del Gobierno para...
«Bé, bona tarda de nou. Arriba avui al Congreso un nou clàssic del repertori de VOX. L'argument, aquesta vegada, com sempre, agafar un problema real, en aquest cas la pesta porcina africana i convertir-lo en un exercici de centralisme flagrant. Ah, i els dolents en l'argument sempre els catalans. Els catalans, en aquest cas els porcs senglars també, porcs senglars catalans, és clar, uns jabalís que segur que voltaven per Collserola amb una estelada lligada al coll i que eren molt d'esquerres, però molt d'esquerres. És així. La pesta porcina africana, senyories, és greu. És molt greu, ho sabem. Les explotacions ramaderes pateixen, i molt, i cal actuar i cal fer-ho amb rigor. Cal fer-ho amb coordinació. I cal fer-ho amb rapidesa. Per això, això, a l'extrema dreta, no li interessa. La seva proposta no busca millorar la sanitat animal. La seva proposta no busca tampoc donar suport al sector, perquè això seria massa complicat, massa costós, massa diàleg. La seva proposta busca una altra cosa. De fet, busca el de sempre. Busca recentralitzar, assenyalar Catalunya i des d'un despatx -?me l'imagino molt caspós- lluir-se com a salvadors d'Espanya.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Acabo. Des d'Esquerra Republicana defensem fer totes aquestes polítiques i fer-les també des del nostre país. La Generalitat ja gestiona una part important de l'estat del benestar, però també ho dic obertament. No és cap sorpresa, el volem gestionar tot i volem tenir la capacitat fiscal per fer unes polítiques redistributives que siguin ambicioses, ambicioses perquè la ciutadania ho mereix. I per això també són crucials els acords per al model de finançament que n'hem parlat en el punt anterior i també per augmentar la capacitat tributària de la Generalitat de Catalunya. Res més. Gràcies, president. Gracias, presidente. También de manera rápida, aunque en este punto no daremos apoyo, queremos manifestar, de entrada, nuestra preocupación, una preocupación muy importante en cuanto al tema que hoy el Partido Popular expresa. Parece que les preocupa menos de lo que les preocupaba cuando gobernaban. Pero, en todo caso, con toda probabilidad no compartiremos las medidas que el Partido Popular pondría en marcha. Por eso, sí queremos poner de relieve tres o cuatro puntos. Para empezar, es evidente que en el Estado español hay un problema muy grave, inmenso, con los trabajadores pobres en concreto. Según Oxfam Intermón, casi tres millones de personas trabajadoras sufren pobreza laboral -tres millones de personas-, es decir, que no pueden hacer frente a sus gastos corrientes a pesar de trabajar y tienen que destinar hasta un 80 % de sus ingresos a cubrir gastos como la vivienda o servicios sumamente básicos. Eso demuestra muchas cosas. Entre otras, básicamente que España no se ha recuperado de la fractura social -y creo que esto es importante- causada por el austericidio del Partido Popular, evidentemente también facilitada por el Partido Socialista en la década pasada. Creemos que aquí radica el problema.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«El 2024 un 25,8 % de la població espanyola es trobava en risc de pobresa i d'exclusió social, segons la taxa AROPE, més de 12 milions de persones. El fet que, malgrat tenir una feina, senyories, milions de persones puguin sortir d'aquesta situació és altament preocupant. No entenem massa vegades, per no dir sempre, el triomfalisme del Govern espanyol quan parla de la taxa d'atur més baixa des de l'any 2008 o, més enllà de reduir latur i de mesures importantíssimes, com augmentar el salari mínim o facilitar l'ingrés mínim vital. És evident que cal anar molt més enllà. Des d'Esquerra Republicana crec que hem estat molt clars parlant i defensant mesures productives i fiscals per tenir una Catalunya justa i pròspera. Des del nostre entendre, cal apostar per l'estratègia de reindustrialització, sobretot la reindustrialització verda important i per l'especialització, sobretot en els sectors amb un alt valor afegit. I cal abandonar l'aposta pel model, en aquest cas, econòmic amb baix valor afegit que es basa en el turisme de masses o el rendista expressat. Val a dir, amb l'ampliació o amb la suposada ampliació de l'aeroport del Prat, per exemple, o la falta d'ambició en matèria climàtica. I a nivell fiscal, ho hem dit també moltes vegades, apostem per rebaixar l'IRPF a la classe treballadora. Apostem per equiparar les rendes del capital a les rendes del treball, no és cap novetat, i establir un marc més just en matèria climàtica, també per a les empreses o per a les grans empreses, en aquest cas de l'Ibex. Abaixar impostos com demana gairebé cada sessió plenària, tant el Partit Popular com VOX, de manera reiterada, no es trasllada en tenir directament menors preus i majors ingressos per a les famílies. Més aviat al contrari.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Gràcies, president. També de manera ràpida, malgrat que en aquest punt no hi donarem suport, però sí que volem manifestar d'entrada la nostra preocupació, que és una preocupació molt important respecte al tema que avui el Partit Popular expressa, o que fa veure que expressa, i fa veure que els preocupa. Segurament els preocupa avui menys que quan estaven vostès governant. Però en tot cas, amb tota probabilitat no compartirem tampoc les mesures que el Partit Popular posarà en marxa. Per això sí que volem falcar tres o quatre punts. D'entrada, és una evidència que a l'Estat espanyol hi ha un problema molt greu, un problema immens amb els treballadors, amb els treballadors pobres. Segons Oxfam Intermón, quasi 3 milions de persones treballadores pateixen pobresa laboral, 3 milions de persones, és a dir, que no poden fer front a les seves despeses les despeses corrents malgrat tenir feina i que han de destinar fins a un 80 % dels seus ingressos a cobrir despeses com l'habitatge o serveis extremadament bàsics. Això, senyories, demostra moltes coses, però bàsicament, que Espanya no s'ha recuperat de la fractura social, i crec que és important causada per l'austericidi del Partit Popular. Evidentment també facilitat pel Partit Socialista de la dècada passada. I crec creiem que aquí rau el problema.»