Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
810 declaraciones · página 23 de 27
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de protección del Patrimonio Histórico frente al vandalismo.
«Considerem aquesta proposició de llei del PP absolutament innecessària. I amb aquesta paraula ja ho dic tot. Creiem que amb l'ordenament actual sobre el patrimoni n'hi ha prou per protegir les obres d'art. Per cert, la majoria de museus i centres artístics importants ja han pres mesures i protocols especials. No cal carregar la normativa, no vulguem fer una normativa. I una pregunta, senyories del PP, vostès que avui, en aquesta tarda, són tan sensibles a la cultura, cosa que celebrem. És cultura el centenari del poeta valencià Vicent Andrés Estellés? Ho dic perquè el Govern de València, del País Valencià, del qual vostès formen part amb VOX, no va voler celebrar els 100 anys del naixement del poeta Estellés i va ser el Gobierno de Espanya i la Generalitat de Catalunya que van entomar aquest repte. Per tant, si som tan sensibles, ho som amb tot perquè, si no, haurem de convenir que vostès, el patrimoni, quan és una pedra, els encanta; quan és un poeta, els molesta, sobretot si és un poeta en llengua catalana o valenciana. Què pretenen, senyories del PP, amb aquesta llei? Jo els ho diré. Jo crec que som davant d'un cas de llibre de populisme legislatiu. També en podem dir 'postureo en el Congreso'. Som davant d'un gest oportunista, repeteixo, i innecessari.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica el artículo ochenta de la Ley Orgánica 1/1979, de 26 de...
«Dues reflexions més. La primera, respecte al model. A Catalunya saben que això és competència nostra, i jo crec que és el territori de l'estat on tenim més clar que la presó és un element de rehabilitació i de reinserció, que no és un element de càstig. I aquí, les suposades esquerres es situen davant dels problemes socials a través de més autoritarisme, més modificació del codi penal, més reforç de les mesures coercitives i de les mesures coactives. No resoldrem res. L'únic que resolem és que s'estan movent, cada vegada amb més velocitat, per estar en aquella bancada d'allà. Doncs felicitats, perquè aquest estat necessita una esquerra que torni a creure en els principis de prevenció general i particular i en els principis de rehabilitació i de reinserció, i els estan oblidant. Segona constatació: ens està passant amb els temes penitenciaris i ens està passant amb tot, volen resoldre la realitat a cops de codi penal. Volen resoldre la realitat a base de mesures coactives, i l'únic que fan és encara fer més forta aquesta tensió social que estem vivint. Posem les condicions no només pels funcionaris, sinó perquè la ciutadania, perquè no hagi d'entrar a presó i després, en tot cas, parlem de si han de reforçar o no determinats aspectes de la legislació penitenciària. Però no estan fent el primer, i acabaran tenint bombes a les presons. I no es resol amb el reconeixement de l'autoritat. Facin polítiques d'esquerres d'una vegada i deixin d'aliar-se amb ells. Moltes gràcies i bona tarda.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica el artículo ochenta de la Ley Orgánica 1/1979, de 26 de...
«Per tant, un parell d'apreciacions. La primera: fa escassos quart d'hora, acabo de trobar-me amb una funcionària de presons de Catalunya, i em deia: 'Del que no sou conscients els parlamentaris és que el perfil d'intern i de interna ha canviat substancialment'. El perfil d'intern i de interna ha canviat, i respon a una complexitat i una conflictivitat social molt diferent a la de fa 10 i 15 anys. I aquí és on hem d'anar a incidir. Què ens està passant? Per què són més agressius i per què no es compleixen o no es poden fer complir les sancions que s'imposen als reclusos? Per què les nostres presons són més insegures que abans? Per què tenim més presos? Per què ha canviat el perfil? I d'això, ni una paraula. D'això, ni una paraula. Per què no tenim una taxa de reposició que permeti rejovenir les plantilles? Doncs perquè el Govern no ens ho permet. Recordo a tothom que la taxa de reposició depèn dels pressupostos generals de l'Estat. Per tant, a través d'una cosa simbòlica sense cap efecte a la realitat, intentem explicar que estem al costat dels funcionaris. Però escolti'm, també els diré, hi ha una gran part d'ells que hi estan d'acord. Però també som molt conscients que o es canvien les condicions materials o s'apugen les retribucions o es rejoveneixen les plantilles o hi ha jubilacions anticipades, o el reconeixement d'autoritat no serveix per res.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para una regularización extraordinaria para personas extranjeras en España (corresponde...
«Com deia abans, senyores i senyors, no tirar endavant aquesta llei és permetre una forma moderna d'esclavatge que afecta milers de persones als nostres respectius pobles de les nostres respectives nacions. En segon lloc, si no es vota sí per conviccions democràtiques o humanitàries, fem-ho per raons econòmiques. Fem-ho per raons econòmiques. Ha estat demostrat que la regularització beneficia no només els immigrants en situació irregular, sinó també l'economia i la societat receptora. Els nostres països estarien aturats avui mateix sense la immigració que ha arribat a aquest país. Algunes, com deia abans, regulacions exprés fetes pels partits grans d'aquesta cambra. Una regularització exprés augmentaria immediatament les contribucions a la Seguretat Social, a la Hisenda, a la fiscalitat pública i impulsaria una activitat econòmica legal. En tercer lloc, no podem oblidar la contribució dels immigrants a la riquesa cultural i social dels nostres països. La diversitat és un valor positiu que enriqueix les nostres respectives nacions i cultures. Cap dels que som aquí seríem igual sense la immigració. Absolutament ningú. Catalunya no seria igual sense la immigració. Fins i tot diria que la immigració és una benedicció pels països que tenen la sort de rebre immigrants i no la desgràcia d'haver de marxar per no tenir un futur en aquest país.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la protección de los menores en el entorno digital.
«I no m'agradaria acabar sense un tema que avui m'ha colpit molt, que és el fet que mentre estem legislant sobre la producció d'infantesa, hi ha gent que estava avui a la porta d'aquest Congrés -per cert, no hi havia cap altre grup parlamentari- que estaven demanant que la llei que va fer el Parlament de Catalunya també es tramiti al Parlament espanyol, la llei de les víctimes menors d'abusos sexuals i de violacions sexuals. Aquesta gent porta esperant molts anys, el seu problema és la punta d'un iceberg i aquesta llei porta aquí parada a la Mesa d'aquest Congrés quatre mesos. És urgent acabar amb el patiment de totes aquestes persones, acabar amb el patiment i que es repari aquesta injustícia. Per això, demanem també que, sí, cal protegir l'infant d'entorns digitals avui, però també cal fer justícia amb tota aquella gent que no va poder ser protegida i, en canvi, va ser víctima de violacions i d'abusos sexual, com avui hem vist a la porta del Congrés. Així que, repeteixo, exigim que es tramiti d'una vegada aquesta llei pel bé de totes aquestes persones que han patit tant.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la protección de los menores en el entorno digital.
«Estem d'acord amb vostès que els poders públics tenen l'obligació de promoure i protegir els drets dels menors. És per això que a Catalunya -que a vegades la gent se n'oblida, però tenim competències sobre temes d'infància i joventut- ja hem fet moltíssimes lleis en aquest sentit i estem disposats a cooperar i, evidentment, votarem sempre a favor de tot allò que beneficiï també a la gent dels altres pobles de l'Estat. Però vull dir que ja ho estem fent i portem una mica d'avantatge, tot cal dir-ho. Cal adaptar-se i seria il·lús i inútil enyorar un passat pur intentant protegir la infantesa o simplement mantenir l'infant a una bombolla constantment fiscalitzada, i això no és possible. Per això, el que hem de reclamar és, potser, un concepte, jo diria nou, que és el dret, el dret a no ser obligats a ser analògics. No podem anar contra el futur, que és el present. Els infants tenen dret a desenvolupar-se en territoris digitals i a poder fruir també de dimensions no digitals de la vida. És compatible la vida fora de les xarxes i a les xarxes. No hem d'escollir entre una o altra. Ara bé -i aquí vindria l'important- el dret digital ha de ser compatible amb un dret a navegar sense risc. Això sí que és important. Això seria la mare dels ous del que hauria de tindre la propera llei de protecció dels menors en aquest sentit. Els infants tenen dret a adquirir competències que permetin un ús segur de la tecnologia per aprendre i adaptar-se als canvis. Tots els avenços científics, els tecnològics, sempre tenen un doble vessant: poden ser coses que poden fer el bé i coses que poden fer el mal. L'energia nuclear pot servir per fer la bomba atòmica i pot servir també per fer raigs X, i amb això passa exactament igual. Dret, doncs, a navegar amb, diguem, seguretat, dret a expressar-se en les dimensions digitals, dret a pensar, crear, expressar-se també amb els temes digitals, dret a comunitats virtuals saludables, a aprendre de la ciutadania digital, a la participació... És a dir, a aprofitar totes les coses bones que té l'entorn digital. Ara bé, també hem de protegir l'infant del dret del mercat. En el fons, el problema no és la tecnologia, sinó que vivim en un sistema econòmic amb una condició humana que utilitza qualsevol tema per fer mercaderia, per fer benefici. És aquí on està el problema, aquest benefici o aquesta desregulació del mercat sense cap tipus de regulació. I aquest tema s'ha de regular, no pot anar com va. Així, el problema no és la infància ni l'adolescència, no és la tecnologia, sinó un món adult, com dèiem abans, deshumanitzat, que pot fer pràctiques com aquestes, que fan mal als infants.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Moltes gràcies i visca Catalunya justa i lliure. Fins la victòria sempre. Y el tercer comentario, señorías -si tienen memoria, me entenderán-, es: siguiente parada, referéndum. Y quien se ría y lo menosprecie, que recuerde lo que decía aquí, según qué personas, Esquerra Republicana hace cuatro, tres, dos o un año de la amnistía, lo que estamos votando hoy aquí. Así que siguiente parada, referéndum. Muchas gracias y viva Cataluña justa y libre. ¡Hasta la victoria siempre! (Aplausos de las señoras y los señores diputados del Grupo Parlamentario Republicano, puestos en pie).»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · Pleno¿Considera el Gobierno español que está dando cumplimiento a todo lo acordado durante la negociación de la...
«Senyora ministra, mentre es feia la negociació d'aquesta llei érem conscients que hi havia tres elements que podien fer-la fracassar. El primer, donar temps suficient als promotors immobiliaris i a les persones d'aquest mercat perquè tinguessin temps d'incrementar els lloguers abans de l'aplicació de la llei. Efectivament, ha passat. La segona, que els lloguers de temporada fossin el gran element pel qual fugissin de la contenció de rendes i de les previsions pel que fa a pròrrogues del que havíem pactat en la LAU i -oh, curiositat!- quan el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya decideixen fer una actuació contra els lloguers de temporada i regular-los, el seu partit conjuntament amb, bé, l'abstenció seva, conjuntament amb la negativa de Junts, de VOX, de Ciutadans i del PP van tombar la regulació dels lloguers de temporada. Això fa que aquesta llei que nosaltres vam pactar i vam negociar amb vostès es converteixi en fum, perquè li recordo que no s'està aplicant a cap lloc de l'Estat que no sigui Catalunya.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a impulsar el Gobierno ante las...
«Acabo, presidenta. Esquerra Republicana de Catalunya hace en Europa lo que dice aquí. Esquerra Republicana hace en el Parlamento de Cataluña lo que dice aquí y también lo que dice en la calle. Somos transparentes, no engañamos. Es más, Esquerra Republicana es quien abre las puertas a enmendar aquello que no sirve y que se ha demostrado inútil para el campesinado. Este, señorías, es el plan A. Y la noticia, como diría mi compañero Gabriel Rufián, ¡es que no hay plan B! ¿O sí, señores de VOX? El Plan B es ejecutar a la perfección el plan A. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a impulsar el Gobierno ante las...
«Acabo, presidenta. Mirin, Esquerra Republicana de Catalunya fa a Europa el que diu aquí. Esquerra Republicana fa al Parlament de Catalunya el que diu aquí. I també el que diu al carrer. Nosaltres som transparents, nosaltres no enganyem. És més, Esquerra Republicana és qui obre les portes a esmenar allò que no serveix i que s'ha demostrat inútil per la pagesia. Aquest, senyories, és el pla A. I la notícia, com diria el meu company Gabriel Rufián, és que no hi ha pla B. O sí, senyors de VOX. El pla B és executar a la perfecció el pla A. Moltes gràcies. Buenas tardes a todas y a todos. Ya veo que al final todas las discusiones en esta tribuna, cuando hablamos de los payeses -un sector estratégico para nuestro país-, acaban derivando en ver quién tiene más payeses en sus filas, si el Partido Socialista o VOX. Muy patético, si me lo permiten. Hemos visto cómo el diputado de VOX, con mucha vehemencia, con una vehemencia un poco extraña y a doscientos de volumen, nos llevaba por enésima vez a otra moción en la Cámara Baja, con once puntos -no sé por qué once y no veintidós- y con su riguroso criterio de vamos a salvar y a proteger el campo español. Bueno. Once puntos, decía, no sé por qué no veintidós. Pero lo cierto es que han pasado más de once semanas ya desde las protestas y las reivindicaciones campesinas a lo largo y ancho del continente, y también en el Estado y en mi país, en Cataluña. De hecho, nunca, en ningún Parlamento, se había hablado tanto de campesinos. Sin temor a equivocarme, nunca antes se había adjetivado como tan estratégico al sector primario. Hasta estos últimos meses me atrevería a decir que nunca se había instrumentalizado tanto por parte de los populismos baratos, si me lo permiten, el oficio más antiguo del mundo. Hoy es 28 de mayo, a las puertas de las elecciones europeas, y todavía, señorías de VOX, hay quien cree que si estiramos el chicle del sufrimiento de un sector que se ahoga, todavía hay quien cree que criminalizar las políticas ambientales de un planeta sin capacidad de generar y regenerar sus propios recursos naturales, pues todavía hay quien cree que siguiendo votando en la Eurocámara acuerdos comerciales supercontraproducentes para nuestro sector -pues qué cinismo, señores de VOX-, como decía, todavía hay quien cree que sin proponer y sin trabajar políticas valientes que ataquen las raíces del problema, los productores y productoras de alimentos podrán salir adelante, igual que nuestra sociedad. Pues bien, esto no es así, esta no es la manera. Solo hay una manera, si me lo permiten, que creo que todos conocemos pero nadie aplica, para invertir esta situación, y me refiero a acompañar con mayúsculas y respetando a un campesinado que, a pesar de todo, está haciendo los deberes para dar una alimentación sostenible y de calidad. Para acompañarla y respetarla, que es lo que interesa, merece y que se está discutiendo desde hace más de once semanas en este hemiciclo, solo existe un plan, que pasa por prohibir que los agricultores vendan a pérdidas. ¿Estamos de acuerdo todos? Hay que sancionar los abusos de las grandes distribuidoras, también hay que simplificar los trámites burocráticos, flexibilizar las exigencias a los pequeños y medianos agricultores con una transición que sea justa y, a la vez, realista. También hay que fijar indicadores en los costes de producción, e inevitablemente pasa por evitar la competencia desleal, controlando las importaciones.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a impulsar el Gobierno ante las...
«Bé, molt bona tarda a totes i a tots. Ja veig que, al final, totes les discussions en aquesta tribuna que parlen de la pagesia, un sector estratègic pel nostre país, ara resulta que acaba derivant a veure qui té més pagesos a les seves files, si les files del Partit Socialista o les files de VOX i del Partit Popular. Realment, si em permeten, molt patètic. De fet, hem sentit com el diputat de VOX, amb molta vehemència, amb una vehemència una mica estranya i a 200 de volum, ens tornava a portar ja per enèsima vegada una altra moció a la Cambra Baixa, aquesta vegada amb 11 punts. Jo personalment no sé per què amb 11 punts i no amb 22, també deixin-m'ho dir, amb el seu rigorós criteri de 'Vamos a salvar y proteger el campo español'. La veritat, deia 11 punts, que no sé per què no 22, però el que sí és cert és que han passat més d'onze setmanes ja des de les protestes i les reivindicacions pageses al llarg i ample del continent, també a l'estat i, òbviament, al meu país també, a Catalunya.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que piensa adoptar el Gobierno para...
«Per això, la nostra manera d'entendre aquest tema és diferent. És diferent. Això també inclou una altra cosa que tampoc volen, la regulació del mercat lliure de lloguer, perquè no es pot viure de l'especulació de l'habitatge, que és un dret de les persones, i el mercat lliure s'ha demostrat que no funciona d'aquesta manera. O per exemple, estaria d'acord amb vostès si diguessin, per exemple, l'expropiació de tots els pisos buits de la Sareb, en la línia del retorn social del rescat bancari. També estaríem d'acord amb això. Crec que seria just. I per poder fer això, com deia abans, calen recursos, que n'hi ha i s'ha demostrat, i cal finançament de les diferents nacions i regions de l'estat que sigui suficient. No és el cas de Catalunya, que és insuficient. Sense impostos no es pot fer res de tot allò que vostès diuen. També necessitem, i també fan falta impostos, que tots els joves tinguin accés a una educació gratuïta i de qualitat universitària, però també la formació tècnica i professional per assegurar que tots els joves tinguin les habilitats necessàries per tenir una feina assalariada, o també una banca pública per donar suport a la petita i mitjana empresa, que poden engendrar aquests joves mateixos. Necessitem augmentar significativament la inversió en serveis de salut mental, assegurant que hi hagi suficient personal i recursos per atendre les necessitats dels joves, i per això també fan falta impostos. Per això fan falta impostos. I realment estem d'acord que és molt important aquesta faceta, i estem amb molt pocs recursos.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la creación de un Sistema de Información Económica para la Negociación...
«En aquest mateix sentit, aprofitem des d'aquest faristol per donar suport als companys i companyes que demà i demà passat aniran a la vaga del grup empresarial DXC per aconseguir unes condicions laborals i salaris dignes. Són 1500 treballadors a Catalunya i més de 9000 al conjunt de l'estat espanyol que es mobilitzen en defensa dels seus drets. Molta força per la vostra lluita, que és la nostra lluita. I tant de bo ja tinguessin aquesta PNL aprovada, perquè tindrien més possibilitats d'aquesta negociació, que serà dura. Així que visca la lluita sindical i visca la lluita de la classe treballadora, i donem suport a la seva PNL. Bromas aparte, dicho esto, es una muy buena PNL, se nota el trabajo que hay detrás. Acostumbrado a ver las cosas de la derecha, que muchas veces son excrementos de opiniones, su PNL es muy buena y se lo digo así. Ahora, lo otro también era una broma. Tomen nota. La relación entre capital y trabajo es una historia de desigualdad y, a veces, de explotación a nivel individual. Cuando un trabajador busca trabajo tiene muy poco margen para discutir las condiciones de trabajo con su empresario, ni el horario ni la jornada ni el salario. O aceptas lo que hay o no trabajas. Esa es la realidad de una sociedad de libre mercado. Por ese motivo, perdonad la obviedad, los trabajadores tienen que unirse, esto da fuerza a esta unidad; cuando luchan y negocian colectivamente, ganan fuerza y compensan al menos un poco la situación de desigualdad respecto a los empresarios. Eso es la lucha sindical y la democracia en general, pero, aun así, a menudo la desigualdad persiste, porque la dirección de la empresa tiene acceso a toda la contabilidad y controla mucha más información y, en definitiva, es quien acaba tomando las decisiones que marcan el rumbo de la empresa. Por eso, como la empresa tiene toda la información del trabajador, poder dotar a los trabajadores de esa información iguala un poco más la situación.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Voldria destacar en positiu d'aquesta llei alguns aspectes. D'una banda, el reconeixement efectiu del caràcter professional i reglat, des del punt de vista educatiu, de les professions artístiques que, vull recordar-ho, no són una despesa gratuïta o sumptuària en una societat, sinó que són una inversió. Senyories, diguem-ho novament: la cultura és una inversió de valor en la societat, generadora de riquesa i d'economia i, per tant, quan fem que l'ensenyament se centri en les disciplines artístiques, el que fem és donar també riquesa i generar una economia nova del coneixement. També m'agradaria, com a positiu, subratllar el fet que la llei que aprovem posa el focus sobre noves disciplines artístiques importants; en el cas de Catalunya, per exemple, el circ modern, que té una gran tradició a Catalunya, o l'escriptura creativa que, en els últims anys, ha estat molt important. Per tant, és bo que diguem que aquesta llei està atenta al batec del moment, a les predileccions dels temps. Això és important. En tercer lloc, ja ho ha dit algun portaveu, la llei suposa una ampliació dels drets de l'estudiantat pel que fa a la conciliació acadèmica, familiar i laboral, el dret a l'aturada acadèmica, a l'educació inclusiva i al reconeixement acadèmic d'activitats vinculades a l'associacionisme i de representació estudiantil. Tot això fa que els drets d'aquells que són els actors principals d'un entorn educatiu estiguin reconeguts. En aquest sentit, posem en valor la inclusió del consell d'estudiants de centres d'ensenyaments artístics com a òrgan de representació dels estudiants, perquè siguin els mateixos alumnes els que defensin i protegeixin els seus interessos en aquest circuit.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica la Ley 12/2013, de 2 de agosto, de medidas para mejorar el...
«Desde el año 2021, y con la entrada en vigor de la ley actual, los republicanos no nos hemos quedado con los brazos cruzados. Dijimos que esta ley no funcionaría, pero al mismo tiempo, en el ámbito de las competencias de la Generalitat de Catalunya, no hemos dejado de ejecutar políticas públicas justamente para velar por un sector que consideramos imprescindible, el sector primario. Ha sido Esquerra Republicana quien ha creado el Observatori de Preus catalán para dar respuesta en nuestro país al problema que hoy estamos aquí debatiendo, en este Pleno. De esta manera, hemos aumentado la transparencia y hemos empoderado a los productores del sector de la uva, de la fruta de hueso, de los lácteos y también de las aves de corral. También hemos impulsado la estructuración del sector a través de las organizaciones de productores -hemos creado el Institut de la Llet- y hemos concedido ayudas para la transformación del cooperativismo agroalimentario catalán, nuestro país, y el fomento de la competitividad y la sostenibilidad ambiental y también, evidentemente, social y económica. El futuro, sin embargo, es incierto, pero, a pesar de ello, Esquerra Republicana no dará ningún paso atrás en la lucha por la conquista de los derechos de nuestros agricultores. No dejaremos atrás todo el trabajo realizado en nuestro país en los últimos años y continuaremos erigiéndonos en portavoces y defensores de nuestros agricultores y ganaderos.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica la Ley 12/2013, de 2 de agosto, de medidas para mejorar el...
«Des de l'any 2021, i amb l'entrada en vigor de la vigent llei, els republicans no ens hem quedat amb els braços plegats. Vam dir que aquesta llei no funcionaria, però a la vegada, en l'àmbit de les competències de la Generalitat de Catalunya, no hem parat d'executar polítiques públiques, justament per vetllar per un sector que considerem imprescindible, que és el sector primari. Ha sigut Esquerra Republicana qui ha creat l'observatori de preus català per donar resposta al nostre país a la problemàtica que avui estem debatent en aquest ple. D'aquesta manera, hem augmentat també la transparència i hem empoderat els productors dels sectors del raïm, de la fruita de pinyol, dels làctics i també de l'aviram. També hem impulsat l'estructuració del sector a través de les organitzacions de productors, hem creat l'Institut de la Llet i hem donat ajuts per la transformació del cooperativisme agroalimentari del nostre país català i el foment, també, de la competitivitat i la sostenibilitat ambiental i, com no pot ser d'altra manera, també social i econòmica. Ara el futur és incert. Tanmateix, Esquerra Republicana no farà cap pas enrere en la lluita per la conquesta dels drets de la nostra pagesia. No deixarem enrere tota la feina feta aquests últims anys al nostre país. Continuarem sent, doncs, portaveus i defensors dels nostres agricultors i dels nostres ramaders.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la inseguridad ciudadana y a la ocupación ilegal...
«Conceptes de seguretat, importants. Miri, els vaig a explicar una cosa. Les tres receptes per la seguretat són: habitatge, feina, educació i salut. Sense aquestes causes, no hi ha cap manera de tenir seguretat ciutadana. Sense drets adquirits i exercits per la ciutadania, no hi ha possibilitats de tenir una societat on no hi hagi conflictes. Estan atribuint permissivitat a la ley de vivienda, llei que, per cert, pel que fa a les àrees tensionades, només ha entrat en vigor a Catalunya i només fa un mes. I només perquè al capdavant de la Generalitat de Catalunya hi ha una consellera de Territori que ha apostat per parar els lloguers, que ha apostat per contenir les rendes. Perquè saben què passa? Separatista. Sí. Independentista. Sí. Però aquí els únics que estem contenint els lloguers som nosaltres, a Catalunya, en tot el seu estat. Per tant, no ens vinguin a explicar ara si fem o no fem atenció a les característiques socioeconòmiques de la nostra gent. Tres anys fa que estem parant o intentant parar aquesta ordre d'ultradreta. Más Código Penal. Inmigrantes, todos delincuentes. A no ser que vinguin amb 500 000 euros a la butxaca, que aleshores són vecinos. Vinga, som-hi. Més drets prohibits, més multireincidència. Saben des de quan parlem de la multireincidència? I això, algú que ha estat regidor amb mi ho recordarà. L'any 2004 ja parlàvem de la multireincidència. Un consell: volen que no hi hagi aquest tipus de problemes? Diners a l'Administració de justícia, jutges i atacs a l'Administració, torn d'ofici. No funciona, senyors. No funciona. Per tant, inversió de l'Estat per garantir drets, inversió de l'Estat per garantir seguretat amb aquests tres pilars, molta consciència de ser una única comunitat i deixin el Codi Penal tranquil, perquè cada vegada que el canvien, el fan més dur pels pobres i més tou pels rics. Moltes gràcies.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la inseguridad ciudadana y a la ocupación ilegal...
«Començarem per aquí. Seguirem dient, senyora de Badalona, que l'amnistia té un consens a Catalunya, és cert, no a l'estat espanyol, que estan preocupadíssims per l'amnistia, té un consens a Catalunya d'aproximadament el 80 %, cosa que no té la moció que vostès ens presenten. Li recomanaria també, si es dedica a la política municipal a Badalona, i vist el to que han utilitzat, que bàsicament dediquin recursos a la mala qualitat de les seves edificacions, perquè que surti dient que el problema és l'ocupació, quan hi ha quatre edificis que s'han hagut de desallotjar perquè queien, més dos incendis fa encara no mig any amb morts i demés, és una vergonya per la gent de la seva població. Per tant, dediquin-se a fer factible la vida a Badalona. Dit aquest parell d'intervencions, que em semblaven fonamentals, és cert, portem tres anys, quatre anys, dos i mig de govern en solitari, intentant parar aquesta onada ultradretana que impregna el discurs que fem respecte de la nostra situació de Catalunya. Sembla ser que el fet que durant 56 anys hagi sobreviscut a la selva que és Catalunya, plena de delinqüents i d'immigrants, robatoris, furts, ocupacions, violacions, perquè han parlat d'agressions sexuals, tot això que està passant, i jo he sobreviscut. Deu ser que l'àngel de la guarda de l'antic ministre de l'Interior ara m'està fent hores extres a mi, perquè si no, no s'entén. Saben el que és veritat? Que és una mentida. Saben per què hi ha més denúncies d'agressions sexuals? Doncs perquè amb tota la feina legislativa, les dones comencen a creure que denunciar serveix d'alguna cosa i, per tant, el que passava, que ara es denuncia, passava igual abans i no se sabia.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a llevar a cabo el Gobierno para...
«Quart: l'eliminació de les infraestructures hídriques a l'estat espanyol. Mirin, això es decideix en el marc de la gestió de cada una de les conques i en la lògica de la gestió de la conca i de la massa d'aigua, amb un únic objectiu, que és el de garantir el subministrament suficient d'aigua superficial i subterrània en bon estat, per fer-ne un ús de l'aigua sostenible, equilibrat i equitatiu. Important, aquesta paraula és important. I això ho estableix la directiva marc de l'aigua, és a dir, no s'hi posin. Cinquè: construir noves infraestructures hídriques per assegurar el subministrament és continuar, una vegada més, i ja ho he dit al principi, amb una gestió extractiva d'un recurs que és limitat i que, segons sembla indicar, cada vegada serà més escàs, bàsicament, per la irregularitat de la pluviometria. Per tant, s'ha de treballar per la generació de noves fonts d'aigua, noves fonts d'aigua que en diversifiquin l'origen i que no estressin tant ni els aqüífers ni els cursos de l'aigua, i que permetin gestionar de manera més acurada l'aigua dels embassaments per poder complir amb les necessitats dels diferents usuaris. I una cosa que vostès, segurament, no practiquen, però crec que seria molt interessant, això ja ho estem abordant a Catalunya, un debat entre l'oferta i la demanda. O és que l'oferta és infinita? O és que l'oferta, davant la crisi climàtica, ha de ser infinita?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a llevar a cabo el Gobierno para...
«Segon: l'elaboració d'un pla nacional del agua, per la gestió de tots els recursos d'aigua a tot el territori de l'estat espanyol va en contra absolutament del sentit comú. Mirin, la millor manera de gestionar els recursos de manera eficient és descentralitzant-ne les decisions. I no tinc temps d'explicar exemples. Però això és una rotunda realitat i una rotunda veritat. La presa de decisions centralitzada no és efectiva, i no ho és perquè no és mai solidària, perquè sempre s'entendrà que s'afavoreix uns territoris per davant d'uns altres territoris, apareixent els greuges comparatius. I més en temes d'aigua. Aquesta sensació, en realitat, en temes d'aigua, encara es fa més evident si s'estableix la interconnexió de conques. Tercer: sobre el Plan Nacional de Regadíos. Mirin, a Catalunya ja en tenim un. I, per tant, no cal que en facin un des de la centralització. De fet, el que demanen ja s'està aplicant, perquè, a través dels organismes de conca i a través dels plans hidrològics que s'elaboren cada set anys es limita la implantació de nous regadius. No cal centralitzar més, perquè la gestió s'ha de fer des de l'organisme de conca, que val a dir, també aquest s'hauria de descentralitzar. I hauríem de fer organismes que gestionessin les subconques, però això, a vostès, se'ls deu fer ja molt difícil.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para...
«Mirin, ho hem dit també manta vegades. Els insolidaris no som nosaltres. Els insolidaris son vostès. Som els ciutadans catalans els qui patim la seva flagrant insolidaritat, la d'un sistema de finançament centralitzat i centralista que només els serveix per finançar el de sempre: projectes faraònics del seu patriotisme espanyol, superprojectes armamentístics pels de sempre, i intentar també, alhora, cosa difícil i que no els surt massa bé, fer feliç a l'Ayuso de torn, com acaba de demostrar el pla d'inversions ferroviàries que acaba d'anunciar el ministre de transports. Una vergonya. Acabo. Abordar un finançament just per Catalunya és un acord d'investidura. Els hi tornem a dir: si el Gobierno de l'estat no compleix, el Gobierno de l'estat no tindrà continuïtat. Abordin aquesta qüestió. Abordin-la i facin-ho ja, perquè només així disposarem dels recursos que genera el nostre país, uns recursos que només volem que retornin a la seva gent. A la gent que viu i treballa a Catalunya, siguin independentistes o no ho siguin. Res més. Moltes gràcies. Buenas tardes. Gracias, presidente.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para...
«Perquè saben que passa? Que nosaltres, sí, nosaltres tenim projecte per Catalunya, que ens avala la gestió d'aquests últims anys, que Esquerra Republicana de Catalunya té i practica un projecte netament republicà, un projecte propi de Catalunya, propi de Catalunya i per Catalunya, i no de Madrid per a Catalunya, que és molt diferent. Un projecte que mira el futur i el mira amb ambició, en contra, deixi'm-ho dir, d'un model conformista, caduc i ancorat en el passat. I sí, l'exministre i delegat de la Moncloa, el senyor Illa, que fa justament quatre dies assegurava que ell sí que defensarà els interessos de Catalunya, això sí, afegia, sense incomodar el govern espanyol. És a dir, un impossible perquè, com bé va aprendre el president Maragall, en aquesta Espanya és impossible, absolutament impossible defensar els interessos de Catalunya sense molestar a Madrid. Nosaltres no volem privilegis, que quedi molt clar, senyores i senyors socialistes. Nosaltres volem i exigim justícia perquè vostès, en la seva esmena, ens parlen d'igualtat, ens parlen d'equitat. Fins i tot ens parlen de solidaritat. Però si és extremadament evident que, quan es tracta de Catalunya, tot això tan ben sonant per vostès i pel senyor Illa esdevé un privilegi.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para...
«Però, malgrat tot això, l'esforç imparable de la ciutadania, dels treballadors i treballadores, dels autònoms, de les grans i de les petites i també de les mitjanes empreses, dels professionals i també del govern republicà, fa que avui siguem la Catalunya dels rècords. Captem més inversions estrangeres que fa 10 anys. Exportem el doble que fa una dècada. Estem tres punts per sota de l'atur de l'estat espanyol. Captem més inversions industrials. Destinem més diners que mai en R+D+i i en Cultura. I els recursos en Salut, Educació i Drets Socials, en pocs anys, han passat de 14 000 milions d'euros a 24 000 milions d'euros. I sí, som la Catalunya dels vuit milions d'habitants, i avui tenim un dèficit fiscal de 22 000 milions d'euros o, dit en altres paraules, Catalunya viu molt per sota de les seves possibilitats per culpa, sí, de pertànyer en aquest estat. I sí, també tenim un acord, tenim un acord d'investidura i el tenim amb vostès. Un acord que s'ha de complir, un mecanisme bilateral entre el govern de l'estat i el govern de la Generalitat per abordar un finançament just pel nostre país, un finançament just per Catalunya. Coneixen perfectament la proposta. És una proposta diàfana, és una proposta rigorosa, és una proposta treballada amb un extens anàlisi jurídic. I sí, també, nosaltres som aquells que no ens rendim. Nosaltres som aquells i aquelles que treballem per totes aquelles persones que viuen al nostre país, siguin independentistes o no siguin independentistes, totes aquelles que des del Maresme, des del Garraf, des del Ripollès o des del Vallès, cada matí pateixen un model ineficient amb una desinversió galopant i una desídia sense límits en el servei ferroviari. Per això també vàrem optar per rodalies en la negociació amb el Partit Socialista. Igual que ho vàrem fer, ho fem, i a fe de Déu que ho aconseguirem, un finançament just per Catalunya, un finançament just que senzillament retorni a la seva ciutadania, a la seva gent, en forma de prestacions i serveis, tot l'esforç d'aquesta gent, tot l'esforç d'aquesta ciutadania.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para...
«Molt bona tarda. Gràcies, president, diputats i diputades. Ho hem denunciat infinitat de vegades. El dèficit fiscal amb Catalunya es perpetua. Les balances fiscals s'han deixat de publicar. El model de finançament porta una dècada caducat. Som el tercer territori que més impostos paga per habitant i el desè pel que fa als recursos rebuts. Les inversions de l'estat a Catalunya es queden a un percentatge d'execució, deixi'm-ho dir així, extremadament ridícul. De fet, m'hi podria estar fins al Sant Jordi de l'any vinent, però coneixent el president, això seria difícil. Però una més: si com diu el candidat Illa, fent-se ressò de l'argumentari del PSOE, evidentment, els qui paguen no són els territoris, sinó els que paguen són les persones, també significaria que els qui reben les inversions no són els territoris, sinó que són les persones. I això voldria dir que les persones que viuen a Catalunya estan rebent un 65 % menys del que els hi correspondria. I això, senyoria, sense tenir en compte el cost de la vida a Catalunya, que és major que el de la majoria de territoris de l'estat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la conservación del lobo en España y su cohabitación con la ganadería...
«I acabo, president. A Catalunya ho tenim clar, i més enguany, en l'any de la celebració de l'Any Guimerà, i avui també en el dia del llibre. Quan Manelic fugia de la terra baixa agafant la Marta de la mà i cridant 'He mort el llop' fins a tres vegades, 'He mort el llop i he mort el llop', aquesta era l'exclamació de l'home bo. Aquesta era l'exclamació de la victòria. La victòria del bé sobre el mal. I, alhora, era també la constatació que no hi ha cap fera que pugui aturar la rauxa humana d'aquell personatge creat per Àngel Guimerà, una rauxa que als independentistes republicans ens acompanya. Una rauxa que ens acompanya sempre, però sobretot en aquests temps que ens toca, també, coexistir amb tantíssima hipocresia. Res més. Moltes gràcies. Buenas tardes y feliz Sant Jordi a todos y todas. No sé si es porque estamos en este contexto multielectoral o porque en el Estado español, y en particular aquí en la Cámara Baja, no hay nada de cultura de políticas transversales, ni nada de política de gobernanza, pero volvemos a encontrarnos con una iniciativa parlamentaria, a mi entender, caduca, extemporánea, poco ambiciosa y -permítanme que lo diga- fuertemente electoralista.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la conservación del lobo en España y su cohabitación con la ganadería...
«I no només això, també calen polítiques fortes, polítiques valentes per enfortir i muscular el model d'explotacions ramaderes petites i mitjanes. Perquè la pregunta és: vostès què fan, a les comunitats on governen, amb la ramaderia extensiva? Ho dic perquè, per exemple, al Govern de Catalunya tenim el Pla de la Ramaderia Extensiva de Catalunya, que és un pla consensuat amb més de 250 agents professionals del sector ramader, de l'àmbit de la recerca, de l'Administració, del tercer sector, un pla amb sis eixos, un pla amb 175 accions que han de permetre millorar la situació del sector ramader extensiu en els propers anys. Tot això és important perquè, des d'un punt de vista social, contribueix, la ramaderia extensiva, com bé s'ha dit, a fixar la gent al territori, contribueix al reequilibri territorial i genera una economia circular. En definitiva, cal establir tots, absolutament tots els canals perquè els ramaders integrin el llop com a part del seu model de treball i no com un enemic. I això vol dir pagar-los pels serveis ecosistèmics que generen. La vella visió antropocèntrica del Partit Popular amb escopeters i la de tornar a erradicar el llop és una solució, si em permeten, de mirada curta. És una solució a curt, i obvia totalment la funció del control de les plagues i neteja cinegètiques que, sens dubte, afecten també el nostre sector productor d'aliments. Amb bones polítiques, els ramaders i els pagesos no necessitarien caçar, però calen polítiques valentes i calen polítiques transformadores, perquè el que realment necessiten els nostres ramaders i els nostres pagesos és guanyar-se dignament la vida.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Lo que es de justicia, señora ministra, es que una España que tiene una deuda equivalente a su PIB nos quiera dar algunas lecciones de buena gestión a una Cataluña asfixiada no únicamente por culpa de los Gobiernos del PSOE, sino que aquí la bancada tan ocupada del Partido Popular tiene mucho que ver, porque a pesar de la asfixia económica y financiera del Estado español, a pesar de tener un Estado que nos va en contra y el boicot de España desde el procés, en los últimos diez años, el progreso de Cataluña ha quedado claro: del 22 % en 2014 al 9 %, 3 puntos menos que la media estatal y acercándonos a la Unión Europea. Exportaciones de 60 000 millones de euros en 2014 a 100 000 millones hoy; inversión extranjera, de 3000 a 6400 millones de euros. ¿Qué quiere decir? Sin calculadora, pues que hemos doblado las cifras. Como tenemos más inversión en R+D+I y en cultura, casi un 2 % si se hubiese aprobado el presupuesto que presentaba este año la Generalitat de Catalunya. Se han revertido los recortes salariales en la Función pública y se han incorporado 33 000 nuevos sanitarios y 18 500 nuevos docentes. La Generalitat pagaba las facturas, lo digo porque este mantra de los gobiernos independentistas donde las facturas se pagaban a más de cincuenta días, no; hoy, con nuestros gobiernos, a menos de treinta.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«És per això que aquell PSC, un PSC catalanista, a diferència, evidentment, d'aquest que tenim avui tan sucursalista, reclamava un millor finançament. I ho feia per Catalunya, des del federalisme simètric que reclamava l'enyorat Pasqual, enyorat no, és a dir, l'enyorem, en tota la seva vivacitat, Pasqual Maragall. L'evidència que Espanya no acceptaria mai ni federalisme ni un finançament just per Catalunya, ni tan sols respecte a l'estatut aprovat per la ciutadania catalana, va fer que molts o que una gran part dels polítics del PSC vinguessin a les files de l'independentisme, des d'Ernest Maragall fins a Joan Ignasi Elena. Senyora ministra, el que sí és de justícia és que d'una Espanya que té un deute igual al seu PIB ens vulguin donar algunes lliçons de bona gestió a una Catalunya que està asfixiada, no per culpa únicament dels governs del PSOE, sinó que, aquí, la bancada tan extremadament ocupada del Partit Popular hi té molt a veure. Perquè, malgrat la seva asfíxia econòmica i financera de l'estat espanyol, malgrat tenir un estat que ens va a la contra i no a favor, malgrat, deixi-m'ho dir així, el boicot d'Espanya d'ençà del procés, el progrés de Catalunya en els darrers 10 anys és indubtable. Atur: del 22 % el 2014 al 9 % actual, 3 punts menys que la mitjana, en aquest cas, estatal, i apropant-nos a nivells de la Unió Europea. Exportacions: de 60 000 milions d'euros el 2014 a 100 000 milions d'euros avui. Inversió estrangera: de 3000 milions d'euros a 6400 milions d'euros. Això què vol dir? Sense calculadora, que hem més que doblat. Igualment, hem doblat la inversió en R+D+I i en cultura, gairebé arribant al 2 % si se'ns hagués aprovat el pressupost que enguany presentava la Generalitat de Catalunya. S'han revertit les retallades salarials en la funció pública i s'han incorporat 33 000 nous professionals sanitaris al sistema i 18 500 nous docents. La Generalitat pagava les seves factures. Ho dic perquè aquest mantra de el govern o els governs independentistes, fixi'ns, els últims 10 anys, les factures es pagaven a més de 50 dies. Avui les paguem a menys de 30.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Aquesta és la conclusió que jo extrec després d'escoltar-la atentament amb un to i amb la mà estesa, val a dir-ho. Deixi'm-li donar les gràcies, també, per deixar-nos clar que només hi ha una manera que Catalunya recapti i gestioni tots els impostos generats al nostre país, tal i com desitgem el 64 % dels catalans i catalanes, que és la independència de Catalunya. Els models, de fet, estan clars: espoli o independència. És que ens ho posen molt difícil. Independència o espoli. Senyora ministra, sap qui són els governs de la Generalitat de Catalunya que més s'han endeutat? Li diré jo: els governs encapçalats pel Partit Socialista, per Pasqual Maragall i per José Montilla. I per què es va produir aquest endeutament? Doncs aquest endeutament es va produir perquè els governs tripartits de la Generalitat van voler desenvolupar un estat del benestar. De veritat. Esquerra Republicana empenyia, allà estàvem. Van voler fer progressar Catalunya tant en inversió social com en competitivitat, i es van adonar que era absolutament impossible fer-ho amb els recursos que aportava el finançament autonòmic. Impossible.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Gràcies, vicepresidenta. Gràcies pel seu to. El to sempre és important. Sovint no n'hi ha prou, però el to entenc que és important. I més en aquesta cambra, últimament. Deixi'm-li dir que un partit d'esquerres, que sí, som un partit nítidament d'esquerres, un partit republicà, té moltes obligacions, perquè nosaltres arrosseguem uns valors per nosaltres claus i importantíssims. Però un partit republicà sempre ha de dir la veritat i ha de ser honest i solidari. I em sap greu dir-li, molt greu, segurament més greu a mi que a vostè, però, a Catalunya, se'ns espolia. I aquesta és la realitat. Deixi'm-li donar les gràcies també, en el fons, per deixar-nos clares algunes coses. Sé que hi ha voluntat, i això és clau i important. Però avui també ens ha deixat clar a mi, a la ciutadania de Catalunya i als meus companys que m'acompanyen aquí a l'hemicicle que el model de finançament que té el Partit Socialista espanyol i, en conseqüència, el PSC, vull pensar, és el que defensa el 8 % de la població catalana, que, essencialment, és aquells que diuen que continuem amb el mateix model de finançament, és a dir, que es mantingui aquest espoli.»