Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.343 declaraciones · página 26 de 45
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Però arribats a aquest punt, és molt clara respecte a la defensa respecte a l'apagada. Respecte a les lleis espanyoles que vostès aproven el Consell de Ministres i que van en contra dels interessos de Catalunya. Què faran els 19 diputats del PSC? Què faran els 19 diputats que el senyor Illa té aquí a Madrid? Seguiran callant i votant sí a tot el que marca l'amo espanyol? Perquè fins avui han callat i han aplaudit mentre ens han anat fotent els quartos als catalans. Ara són els set vots de Junts que estan frenant aquest saqueig. A nosaltres ens agrada parlar clar i vostès ho saben perfectament. De què serveix el PSC? De què ha servit, per exemple, que el PSC i Esquerra hagin votat a favor dels pressupostos generals de l'estat espanyol els darrers anys? Ha servit per donar molts titulars, això sí, però la realitat, els números, què diuen? Doncs els números diuen que s'ha pagat el doble a Madrid del què s'ha pagat a Catalunya. Els números diuen que un madrileny ha cobrat el doble que un català, i no ve d'ara això, ha passat sempre, governi la dreta espanyola o governi l'esquerra espanyola, sempre hi perd Catalunya.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Quan vostè parla de defensa, molts de Catalunya no podem evitar fer-nos una pregunta i és: defensar-nos de què exactament? Perquè si parlem de defensar-nos d'amenaces externes li acabo de dir la nostra opinió i el nostre posicionament i és: si el 20 % que correspon a Catalunya arriba a Catalunya, nosaltres no ens hi oposarem, perquè la nostra lògica és molt senzilla de comprendre: a Catalunya han de decidir els catalans, no Madrid. Però em temo que quan un polític espanyol com vostè, o un polític espanyol com el senyor Feijóo, o un polític espanyol com molts, i la gran majoria dels que són aquí, parla de defensar- nos, es refereixen també a defensar-se de les nacions internes com la catalana, que han gosat desafiar el marc polític i al marc jurídic espanyol per exercir drets democràtics bàsics com el dret a decidir. Perquè en això, en defensar-se d'una bona part del poble de Catalunya, és exactament en el que vostès s'han gastat molts milions d'euros públics i reservats els darrers anys.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Señorías, lo del 28 de abril ha sido un aviso para que se invierta y planifique más en un sistema que no se debe basar solo, repito, en el beneficio salvaje de cuatro oligopolios, sino en el derecho de millones de personas a tener luz. Por cierto, lo del apagón no es algo nuevo. De hecho, hay gente en este país que vive en un apagón crónico. La Cañada Real, por ejemplo, o asentamientos de jornaleros migrantes en Huelva y en Almería. Casi 15 000 personas en este país, señorías, viven en un apagón crónico, sin luz, 15 000 personas. Y aquí no pasa nada. Ojalá tras lo que sucedió el lunes 28 de abril el debate nacional se centre más en nacionalizar un bien como la luz que en el kit de supervivencia. Señorías del govern. 5 anys. Hi ha hagut una pandèmia, un volcà, dues guerres, un temporal de neu històric, una inflació disparada, una dana, dues vegades Trump, una guerra d'aranzels i un gran apagón. Això sembla Jumanji, però és el que ha passat en aquest país els últims cinc anys. Però senyor president i senyores del govern tinguin clara una cosa: van trigar. Van trigar una eternitat a sortir a parlar. Van trigar una eternitat. Concretament, el president del govern va sortir a les sis de la tarda amb un retard de quaranta-cinc minuts. I jo estic d'acord que potser en aquell moment, les primeres hores, la gent no necessitava saber què era un mix elèctric. La gent potser no necessitava saber què era un gigahercio. Sí, estic d'acord. Però la gent sí que necessitava en aquelles primeres hores, el màxim representant públic d'aquest govern explicant què s'havia de fer, si estaves tancat a un ascensor. Si havies o no havies d'anar a un súper, si havies o no havies de trucar al 112. Això sí. I van trigar una eternitat. Van trigar una eternitat a sortir a parlar. I és un terrible error polític tot plegat.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los planes del Gobierno para poder afrontar, sin...
«Segon punt: aquesta moció no va de millorar la vida de ningú. No parla en cap moment de reforçar la sanitat, ni l'educació, ni de garantir les ajudes a qui més ho necessita. Va d'una altra cosa i ho demostren els seus punts 2 i 3: complir els números de Brussel·les i amb la factura de l'OTAN. Aquests són els punts principals que vostès els interessa. Això és el que demanen. I res més. Ni una paraula sobre habitatge, ni sobre salaris, ni sobre drets socials, etcètera, etcètera. Volen més control i més despesa militar. Doncs nosaltres, evidentment, hi votarem en contra. S'ha de dir que tenen una veritat. Han dit una veritat: que el govern del Partit Socialista i el govern de SUMAR no han estat capaços de presentar els pressupostos. Això és cert. Que s'ha retirat dues vegades la senda de dèficit i que mentrestant, ajuntaments i comunitats autònomes, qui són qui atenen més a la gent, estan obligats a tenir superàvit mentre el dèficit se'l queda l'Estat. I és una presa de pèl, com deia abans qui m'ha precedit. I encara més, també és veritat que Catalunya arrossega un finançament injust des de fa anys amb governs del Partit Popular, també, i amb governs del Partit Socialista i SUMAR sempre és el mateix. Sistemes caducats, promeses d'inversió incomplertes. I ara tenen la barra de parlar de sanitat i d'educació mentre són responsables directes del seu infrafinançament.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los planes del Gobierno para poder afrontar, sin...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda a tothom. Ens demana el Partit Popular que aprovem una moció perquè el govern presenti ja els Pressupostos Generals de l'Estat i inclogui la despesa militar dictada per l'OTAN i una Unió Europea cada cop més dretenitzada. I ho fan amb aires de responsabilitat i bones maneres. Però no cola, senyors del Partit Popular. No cola. De debò que no cola. Diuen una democràcia Occidental ha de presentar els pressupostos ha de complir la Constitució. S'omplen la boca d'aquestes paraules. Mirin, senyors del Partit Popular. Vostès van estar anys prorrogant els pressupostos, 2016, 2017, 2018. Sí o no? Vinga, quan la gent més ho necessitava i tenen la barra de dir i de vindre aquí a donar lliçons. Vostès que van fer passar a la gent una travessia duríssima, que cada divendres era un divendres de dolor, que conjuntament amb altres dretes d'altres comunitats, van retallar metges, mestres, ajudes. No hi havia diners i que vivíem per damunt de les nostres possibilitats, ens deien. Que deien a la gent que s'estrenyia el cinturó mentre afavorien als de sempre. I ara venen fent-se els milhomes. Doncs no, vostès no van gestionar bé. Vostès van saquejar.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los planes del Gobierno para poder afrontar, sin...
«Però això té una cara B. Tota aquesta manera de fer implica danys importants en els ciutadans, una sanitat pública més saturada, una educació amb menys recursos, uns serveis socials sense possibilitats de fer polítiques potents, uns ajuntaments lligats econòmicament i forçats a prestar serveis amb els reduïts ingressos de fa anys. En definitiva, un govern que ofega econòmicament les administracions que presten els serveis més essencials per als ciutadans i que els presten més pròxims a ells mateixos. Un govern, per tant, en definitiva, que fa patir als ciutadans. Un govern que, a més a més, ha aconseguit que en un moment en què predica que és un moment de gran creixement econòmic i de gran bondat econòmica, tingui el país el pitjor atur juvenil d'Europa, amb uns resultats educatius decadents, amb la pitjor taxa de pobresa, amb una creixent pressió fiscal al ciutadà i amb una classe mitjana escanyada fins a l'extenuació. Res de nou. Aquest és un govern que ha acreditat, una vegada darrere l'altra que el seu principal objectiu és sobreviure ell mateix i que, si cal, devora tot allò que hi ha al seu voltant, ja sigui la capacitat econòmica de les altres administracions, la viabilitat futura de les empreses de diferents sectors o el futur dels ciutadans. Ho devora tot, però més aviat que tard, administracions, empreses i ciutadans se'ls giraran radicalment en contra, fins i tot aquelles governades per vostès mateixos que quan s'acostin les pròximes eleccions s'aniran posant nervioses i llavors ja no hi haurà publicitat institucional, Centre d'Investigacions Sociològiques ni control mediàtic que aturi la veritat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para una Estrategia Integral para una Transición Energética limpia, justa y competitiva.
«Tenim, doncs, una immensa oportunitat, una oportunitat històrica. Una oportunitat històrica que passa per canviar la lògica del sistema actual i situar, com deia abans, la ciutadania al centre del model energètic fent-la, protagonista i fent-la alhora copropietària molt important, copropietària de la generació energètica. Tenim l'oportunitat de democratitzar l'energia, d'aprofitar les xarxes de distribució que ja estan desplegades pel territori. I també tenim l'oportunitat d'acabar amb l'statu quo del negoci energètic tradicional en aquest estat i entrant de manera molt ràpida en tres consideracions respecte a la PNL, parlen d'aquest Pla Nacional de Seguretat de Subministre Energètic. I això, evidentment, és una fal·làcia, una fal·làcia, si tenim en compte que a l'Estat espanyol existeix el PNIEC, el Pla Integral Nacional d'Energia i Clima, i evidentment, totes aquelles inversions que s'han fet durant els últims vuit anys i que han tingut en compte o han seguit aquest full de ruta, és obvi que vostès els envien directament a la ruïna. Una segona consideració: aquest codi nacional de neutralitat tecnològica és una bestiesa. El que hauríem de ser justament és no neutrals tecnològicament en matèria d'energia, perquè seria la manera d'afavorir fonts d'energia que ens apropin a la sobirania energètica i que abarateixin els preus de l'electricitat. I per últim, des d'un punt de vista fiscal, sí que és veritat que a nivell d'impostos, en aquests moments tots aquells que recauen en el sector elèctric, que és un sector que no contamina, que abarateix els preus i que proporciona sobirania energètica, són desorbitants.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«I una cosa a part d'això, enlloc aquest article, que és el que vostès fan servir de base, parla de codi penal. Enlloc parla de codi penal, parla de causes que generen matrimonis forçats. Causes com la pobresa, la falta d'accés a l'educació, de contextos, d'inseguretat, parla de desigualtats de gènere. I saben què diu també l'article? L'article diu que en els últims deu anys s'han reduït en 25 milions els matrimonis forçats al món. I saben com s'han reduït? Amb accés a l'educació, amb accés a l'educació i amb finançaments públics dels governs per preparar aquestes nenes, informar-les, acompanyar-les, programes d'acompanyaments, no amb l'enduriment del Codi Penal. L'enduriment del Codi Penal no dissuadeix res. El que dissuadeix és estar informada, el que dissuadeix és estar empoderada, el que dissuadeix és saber quins són els teus drets. I el que dissuadeix, sobretot, és que es facin polítiques des dels governs dels estats per acabar amb aquestes coses. I les polítiques es fan a través de coses com el pacto. Un pacto que no només no van votar, sinó que vostès es van dedicar a intentar boicotejar a cada sessió de treball. I ara venen aquí vostès a dir que no sé què del Codi Penal. Home, sincerament, a mi em sembla, com els deia, que vostès han fet una PL, l'han redactat en una horeta, li han demanat al ChatGPT que els hi tregui 'Código Penal', bueno 'Código Penal' no, perquè l'article no diu Código Penal, per tant, el ChatGPT va quedar buit. Però que posi 'islam', 'països àrabs' i tal. I amb això fem un refrito. I com els hi deia, abans de les sis de la tarda del dimarts, vostès han complert el seu expedient i poden dormir tranquils perquè el seu sou ha estat ben invertit. Home, sincerament, ja em sap greu, però aquesta PL no és res més que un graó més en la seva estratègia constant d'escampar a tort i a dret odi.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Amb tot això, per tant, el pas que fem avui és un pas d'inici de començar a treballar, perquè a més a més, així ens ho ha dit el govern. Ens ho ha dit el PSOE, que és el grup del govern, que seran flexibles en la tramitació, que acceptaran innovacions, que acceptaran modificacions i que tot està obert a la negociació. Per tant, el que comencem avui és un nou pas de la feina que hem de fer plegades. Perquè vosaltres l'heu impulsat nosaltres, l'hem recollit, l'acabarem executant, però ens heu de dir la direcció, perquè al final, quan afecta a un grup de treballadors tan específic i tan nombrós, deu ser que és just i raonable. I deixi'm acabar amb una consideració: més enllà de que les actualitzacions actuarials expliquessin que resulta que en lloc de viure 70 anys, ara vivint 83 i que per això les pensions, que havien de ser de 800 , passen a ser de 500 . Més enllà de què les mutualitats hagin o no hagin fet correctament els números, i hagin o no hagin invertit correctament. El que es posa de manifest és que l'únic que ens preserva és lo públic. Lúnic que ens preserva és lo que és de tots. L'únic que ens preserva és un estat que pugui garantir els drets de la seva gent. I jo crec que dir que intentem garantir els drets amb un pas d'un per un a gent que porta 40 i 45 anys d'exercici professional, és el mínim que se li pot demanar a un estat teòricament social i legal.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Hi ha dos elements que vull posar damunt de la taula que per a mi no han estat suficientment posats en valor. Fins a l'any 1995 no hi havia cap possibilitat d'opció i estem parlant de carreres professionals de més de 40 anys. Per tant, quan diuen allò de: 'ustedes podrían haber optado'. No. No és cert. I quan va arribar el tram del 1995 al 2005, ja hi havia una quantitat de diners empantanegada que tampoc ho feia possible. I això explica que trenta o quaranta anys després haguem d'arreglar una cosa que no es preveia que estigués tan malament. Quin de tots els advocats o procuradors, que en el seu inici va començar amb la mutualitat, va pensar que després de 40 anys de professió, tindria una jubilació de 400 euros? Ningú. Ningú. Perquè som advocats i procuradors, però no som idiotes. Ningú va voler, entre cometes, enganyar el sistema pagant menys, que és del que se'ns acusa als que volem ara fer la passarel·la. Això no va passar. Va passar que hi havia una obligatorietat, va passar que després ja hi havia uns diners que no permetien fer el pas, i va passar que es va seguir fent l'accés a les mutualitats en lloc del sistema comú, perquè el que deien els col·legis, diguem-ne per dir-ho fi, que no era exacte.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Entenem que ara no es tracta d'avalar o no la proposició del Partit Socialista. Avui es tracta de posar en marxa el tràmit parlamentari per donar solució a una situació complexa amb tantes arestes com casuístiques. Avui, amb el text sobre la taula, hi continuen havent molts dubtes i moltes preguntes: la passarel·la serà voluntària i universal o ha de tenir restriccions o exclusions per causes de temporalitat o altres? Amb quins criteris s'apliquen coeficients o condicions de reducció? Per què els anys cotitzats a l'alternativa no han de valdre els anys cotitzats al RETA? Què passa amb els passius? Què passa amb aquelles persones més grans que no van tenir cap oportunitat de triar? Cal acabar definitivament amb l'alternativitat? Com es garantiran els drets d'aquells mutualistes que decideixin continuar el règim alternatiu? Com es farà la transferència al RETA dels drets econòmics acumulats a les mutualitats? Quan es produirà l'efectivitat d'aquests drets? Caldrà determinar-ne tots aquests aspectes en un reglament posterior en què no hi podrem dir res? Qui i com garantirà la solvència de les mutualitats? Mirin moltes preguntes.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Avui arriba a debat per la seva presa en consideració, la proposició del grup socialista per donar resposta a una situació preocupant que ja fa temps que alguns col·lectius d'advocats i procuradors denuncien i als que aprofito aquest moment per saludar. Els deia que fa temps que denuncien les reduïdes percepcions de jubilació que els corresponen, o els correspondran, després de molts anys de realitzar aportacions al seu sistema de protecció social. A la reivindicació iniciada per advocats i procuradors s'hi han afegit altres professionals mutualistes alternatius que s'han vist abocats, o s'hi veuran, a pensions de jubilació, molt per sota de les mínimes contemplades en el Règim Especial de Treballadors Autònoms de la Seguretat Social. No entraré en el relat històric de l'evolució de l'alternativitat i dels canvis que ens han portat fins aquí. I és que en aquesta legislatura no és la primera vegada que hi ha un debat al respecte en aquest hemicicle. Ara fa poc més d'un any, el ple d'aquesta cambra va votar una proposició no de llei instant a buscar solucions escoltant a totes les parts. Solucions que el Grup Socialista va plantejar unilateralment amb una esmena al projecte de llei d'eficiència al Servei Públic de Justícia. Però davant la negativa, entre d'altres, de Junts per Catalunya de tractar un tema d'aquesta importància en un marc que no corresponia, va desembocar en la presentació d'aquesta proposició.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Presidenta, senyories. Donem compliment avui al que estableix la Llei de Memòria Democràtica. El nucli de tota la qüestió és l'apologia del franquisme. Però aquestes senyories és la història d'un fracàs, d'un enorme fracàs. Diguem-ho clarament. Un fracàs que el resumiré en dues frases. Hem passat d'una cosa que es deia fa uns quants anys. Es deia: 'El franquismo tuvo sus cosas buenas y sus cosas males'. I ara diem, com s'ha dit en aquesta cambra, que 'el franquisme fue una etapa de reconstrucción, de progreso i de reconciliación para lograr la unidad nacional'. Això s'ha dit en aquesta cambra i ho ha dit un diputat de VOX. Hem anat a pitjor, senyories. Hem anat a pitjor. Vivim en un fracàs i tenim un problema, un problema molt gran. I posaré un exemple d'aquest terrible problema. L'anomenada Fundación Nacional Francisco Franco. La Fundación Nacional Francisco Franco és una anomalia escandalosa en el context europeu. Un escàndol democràtic continental. Una cosa inusual fins i tot a la Itàlia de la senyora Meloni. És una vergonya per a qualsevol patriota espanyol, suposo. Descompto els patriotes amics de Trump, naturalment. I la pregunta que ens hem de fer avui aquí és: com es defensa la democràcia del feixisme? Com es defensa un sistema de llibertats davant els feixistes? Perquè diguem-ho clar: l'apologia del franquisme és l'apologia del feixisme. És el mateix.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Senyora, presidenta, senyories. Junts per Catalunya no va avalar l'aprovació d'una llei de punt i final com és la Llei de Memòria Democràtica de 2022. No van voler que el nostre vot o la nostra abstenció servissin per engreixar el relat fals, mentider de la legitimitat del règim del 78, un règim hereu del règim feixista com hereu del dictador, com ara recordava el diputat Iñarritu, un règim hereu que, com a hereu del dictador Francisco Franco, és l'actual rei d'Espanya, d'acord amb la Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado de 1969, que va entronitzar el seu pare. Saben quantes vegades diu la Llei de Memòria Democràtica que la dictadura va ser un règim feixista. Cap. Cap ni una. Per això, des de Junts per Catalunya no vam voler que amb el nostre vot, ni tampoc amb una abstenció acomplexada, s'aprovés una llei de memòria que responia a l'únic objectiu de blanquejar la transició i el règim del 78. I així i tot, votarem sí a una de les seves poques derivades positives la reforma de la llei orgànica reguladora del dret d'associació perquè es puguin dissoldre les associacions que fan apologia del franquisme amb les reserves sobre la seva efectivitat, que ha expressat el diputat Néstor Rego, votarem sí a la reforma que se'ns posa avui sobre la taula. També hem de dir que estem d'acord amb la possibilitat que l'acció de dissolució la puguin exercir, a més de la fiscalia, les entitats memorialistes, tal com s'ha aprovat en ponència. Sobre la llei de memòria, crec que el temps ens ha donat la raó. En els dos anys i mig des de la seva entrada en vigor. Hi ha hagut múltiples incompliments la reforma legal per dissoldre les associacions arriba tard. Arriba més d'un any tard. Com estem veient ara. No tenim notícia de la restitució dels documents requisats als ajuntaments. No tenim notícia de la restitució dels dipòsits de paper moneda ni tampoc dels patrimonis confiscats. Tampoc se sap res de la compensació dels treballadors forçats. Però el pitjor de tot, el pitjor de tot, és que la Llei de Memòria Democràtica ha consolidat un model d'impunitat que priva de tutela judicial efectiva i, per tant, deixa sense justícia les víctimes. Un model d'impunitat construït des d'una judicatura que no ha acabat mai de tallar els seus vincles amb el franquisme. És cert que la llei preveu el dret a la investigació i és cert que preveu el nomenament de fiscals de memòria. En aquest sentit, celebrem que la Fiscalia de Barcelona hagi obert per primera vegada diligències per investigar les tortures perpetrades per membres de la Brigada Político-Social a la Prefectura Superior de Via Laietana de la Policia Nacional, i ha obert aquestes diligències arran de la denúncia presentada per la lluitadora per la llengua i la cultura catalanes, Blanca Serra. Una denúncia presentada en nom d'ella i de la seva germana Eva, ja difunta. Després de desenes, centenars d'intents és el primer cop que la Fiscalia investigarà per crims contra la humanitat, tortures perpetrades a Via»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2025, de 18 de marzo, por el que se aprueban medidas urgentes para la garantía del...
«I faré una mica de treure pit del meu país i de les polítiques del meu partit. Catalunya no és territori d'entrada, però sí terra d'arribada i esperança. I això no és una frase bonica, és una realitat. I donaré dades. Entre el 2017 i el 2025, Catalunya ha acollit més de 15 000 joves migrats sols, i avui 6435 infants i joves viuen sota la protecció de la Generalitat. És per nosaltres un orgull. Infants, adolescents, nens i nenes que arriben sols, sense ningú, sense papers, sense diners, sense suport, només amb una maleta buida i un cor ple d'esperança. Aquesta és la realitat. Que hi ha problemes? Sí que hi ha problemes, com a tot arreu. I si hi ha problemes, hi ha solucions. I els problemes que això impliqui es busquen solucions. És tan senzill com això, com qualsevol altre menor, com qualsevol altra persona. Si hi ha problemes, es busquen solucions. Nosaltres a Catalunya vam decidir no fallar-los. Fins i tot vam anar més enllà. Acompanyem fins als 21 anys. Oferim habitatge, formació i inserció laboral, escolarització i cultura cap a la llengua. Per això diem que el nostre sistema està compromès i amb orgull, i així ens ho ha reconegut més d'una vegada el propi ministeri. Tenim una petita diferència, però crec que aquest decret ho soluciona.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2025, de 18 de marzo, por el que se aprueban medidas urgentes para la garantía del...
«Gràcies, presidenta. Bon dia, ministre Torres. Bon dia, ministra Rego. Bon dia, president Clavijo. Bon dia als representants de les diferents entitats. En tomem en aquest punt la convalidació del reial decret llei 22/2025. Amb aquest reial decret, el govern vol donar resposta a l'impacte generat per l'arribada sostinguda de persones menors estrangeres que venen soles, especialment a les Canàries i a Ceuta, però amb l'objectiu principal d'assegurar-ne arreu de l'Estat la seva adequada atenció en l'àmbit social, en l'educatiu, en el de la salut, entre d'altres. I això es fa modificant la llei orgànica 4/2000 sobre drets i llibertats dels estrangers i la seva integració social. Així, la norma introdueix un nou marc jurídic per a situacions de contingència migratòria extraordinària mitjançant uns criteris i uns procediments objectius, corresponsabilitzar a totes les comunitats autònomes en l'acollida d'aquests nens i joves, fent efectiva la solidaritat interterritorial. Una solidaritat que des de Junts per Catalunya hem fet evident que ha estat i és desigual. I aquesta desigualtat no és casual, sinó fruit de les polítiques d'estat i, sobretot, del desinterès volgut i poc compromís de moltes d'aquelles comunitats que recurrentment des d'aquí apel·len i reclamen com si no hi hagués demà igualtat territorial. I aquesta, certament, és una situació que cal revertir. I precisament perquè a Catalunya durant molt de temps hem estat pioners en l'acolliment de menors, sabem que aquest no es pot fer bé si el sistema no està ben dimensionat i ben dotat. I davant el repte demogràfic, a Junts treballem també perquè aquests menors puguin tenir una acollida en condicions, una acollida com cal. Una acollida que esdevingui una oportunitat. Una oportunitat pel mateix menor, però també pel nostre país. Però per a això és imprescindible no tensionar el sistema i poder vetllar des del primer moment amb eines i amb recursos per a la integració plena i efectiva d'aquests nens i joves. Tutelant-los fins als 18 anys, sí, però també acompanyant-los quan deixen de ser menors dedat. Tal com fem amb els nostres fills i com ja fem en moltes ocasions, amb la finalitat a Catalunya, que la seva integració al país i la seva inclusió a la nostra societat sigui un èxit per a tots.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«I com veig que el temps passa volant, me'n vaig directament. Bé, si em queda una curiositat que vostè no ha contestat, jo li dic 'escolti, la senyora Paneque va fer unes declaracions que el 25 % de la flota està sense servei a Catalunya'. El president de Renfe l'ha contestat. Jo li estic dient a vostè. Digui'm qui diu la veritat. Un dels dos no diu la veritat. Si us plau, faci el favor de dir-me'l. I, anem al tema essencial. I això lliga amb els treballadors. Escolti, hi havia sistemes per garantir els drets dels treballadors sense necessitat que hi hagués un traspàs de gestió de Renfe a Ferrocarrils. Es podia fer perfectament. Ningú ha dit mai que els drets dels treballadors de Renfe no s'havien de respectar, mai, però hi ha mecanismes per protegir els drets dels treballadors i per fer el traspàs. Hi ha hagut una voluntat política que l'operador sigui sempre Renfe. I ho puc dir de primera mà, perquè els 15 anys que no hi va haver mai traspàs de res del govern central a la Generalitat és perquè es posava la condició que l'operador havia de seguir sent Renfe. I miri, jo no he comparat mai, com vostè si que fa, Ferrocarrils i Rodalies en funció de la mida, en funció del nombre de vies, en funció del nombre de quilòmetres que explota o en funció del nombre de passatgers que té. Home, que Ferrocarrils tingui 98 milions de passatgers, 2120 treballadors, 200 quilòmetres de via gairebé i més de 100 estacions, a mi em sembla que és molt solvent. Aquí, pensi, senyor ministre, que he acumulat les línies de cremalleres d'acord? Però és que jo no li he comparat mai això, senyor ministre, jo el que he comparat és la qualitat del servei, és la puntualitat i la qualitat del servei. Aquí el tema no és 'Ferrocarrils no val perquè té menys vies i menys estacions que Rodalies'. No, és que el tema és que la puntualitat a la línia Barcelona-Vallès és del 99, 61 %, què la puntualitat del Llobregat-Anoia és del 99,23 %, és que la puntualitat de Lleida-la Pobla de Segur és del 99,44 %. I per cert, sí que hi ha línies de Ferrocarrils de la Generalitat que comparteixen amb mercaderies: les potassa de Súria i els cotxes de la Seat. No l'han informat bé en això, algú li dona a vostè una informació com volent donar a entendre 'no, això de Ferrocarrils no es pot comparar'. El que hem de comparar és la qualitat del servei i aquesta és la qualitat del servei i la satisfacció de l'usuari és de més del 80 % i, per tant, aquí hi ha hagut una voluntat absoluta i total de què aquest traspàs no es faria si Renfe no era l'operador, quan la voluntat de Junts per Catalunya ha sigut sempre que l'operador havia de ser Ferrocarrils. Per què? Perquè és l'operador públic de la Generalitat, perquè la mobilitat de proximitat, senyor ministre, s'ha de gestionar des de la proximitat, no des d'una empresa centralitzada a Madrid -això ho diu fins i tot l'IDEF- i perquè Ferrocarrils de la Generalitat, ni més petita ni més gran, és molt més eficient, és molt més puntual i dona millor servei. Aquests són els motius, i per això li recriminen que mentre Rodalies no funcioni, que no funciona, no és de rebut que s'hagi fet un traspàs en què s'ha impedit totalment que l'operador sigui Ferrocarrils de la Generalitat pels motius que acabo d'explicar.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Miri, Adif va reconèixer, per exemple, que els nou primers mesos de l'any 24 hi va haver 8500 incidències, una mitjana de trenta-una incidències al dia. Vostè creu que és de rebut que acceptem que 'no, és que algú ha tirat una pedra, és que algú ha fet una bretolada'? Home, això no és seriós. Són vostès, que es volen escapar, treure's les responsabilitats del damunt, treure's les puces del damunt i fer entendre que és culpa d'aquestes altres coses. Doncs no, el tren no funciona perquè no funciona, per moltes causes, que les expliquem aquí cada vegada. El tema dels trens de Madrid. Vostè també s'ha escapat d'una manera una mica estranya. Jo he dit les seves declaracions del gener de l'any passat en un esmorzar informatiu a Madrid. Jo no he dit el nombre de trens de Madrid ni del nombre de trens de Catalunya. Jo he dit que vostè va fer unes declaracions dient 'el cent per cent dels trens de la Comunitat de Madrid es renovaran els propers dos anys'. I jo li dic, no hi ha trens per renovar al 100 % de tot l'Estat, serà que Madrid tindrà el 100 % renovat i els altres no. És això el que jo li he dit, però són les seves declaracions.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Ens diuen que inverteixen més, senyor ministre. Ens diuen que inverteixen més, que corregeixen aquest biaix. Però jo li diré tres coses que ens fan falta a nosaltres perquè això tingui credibilitat. Primer, vostès no fan públiques les dades d'execució territorialitzades. Les millorarà, senyor ministre, segur que les millorarà, perquè és que eren tan dolentes, que és que no és molt difícil millorar-les. Les millorarà. Però escolti, vostès no les publiquen. Segon, la bola s'ha fet tan grossa que per recuperar el que no s'ha fet en 20 anys, haurem d'estar 20 anys més. I sap què és el pitjor d'això? Que ara es dedicaran a recuperar els 20 anys endarrerits i no s'ocuparan de les inversions de futur, com l'augment de capacitat o la segregació de Rodalies i de mercaderies, especialment en trams congestionats, com tenim a Catalunya més d'un i més de dos. I d'això, l'únic que sabem és la seva abstenció. Si això no s'enfoca, tindrem problemes i mal servei de per vida. I, per acabar, què més fan? Fan un traspàs que no és un traspàs. Miri, fa 15 anys, 15 anys enrere, el govern tripartit de la Generalitat va acordar un traspàs amb el govern espanyol. Però durant tots aquells anys, no es va cedir a la Generalitat, ni infraestructures, ni personal, ni trens, ni diners, ni inversions. Un traspàs fake. Doncs ara, aquest traspàs d'ara, les seves expectatives han durat 15 dies, perquè en pocs dies tothom s'ha alineat per dir 'tranquils que aquí no canviarà res, no patiu'. Agafo les expressions de la consellera Paneque, diu: 'escolti, l'operador que gestionarà Rodalies Renfe ha de continuar sent Renfe'. Fos quin fos el percentatge de la nova societat que es crearà -que ja no és majoria de la Generalitat-, això ja estava previst que havia de ser així. La mateixa consellera que diu que el 80 % dels maquinistes de Renfe de Catalunya són de fora i el que estan desitjant és poder marxar a casa seva. La mateixa consellera que diu que el 25 % dels combois de Renfe a Catalunya estan fora de servei. Senyor ministre, l'ha corregit el president de Renfe, però digui'm: a qui hem de fer cas? A la consellera Paneque o al president de Renfe?»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Vostè demana paciència, la consellera de la Generalitat de Catalunya del Partit Socialista demana paciència. Miri, quan hi ha un problema greu i la gent veu que hi ha un temps necessari per atendre i resoldre, a la gent se li pot demanar paciència. Quan fa trenta anys que hi ha el mateix problema, a la gent no se li pot demanar paciència. I encara menys quan la gent dels impostos que paguen de la seva butxaca en un territori on tenen un dèficit fiscal entre 16 000 i 20 000 milions d'euros cada any i el pitjor servei ferroviari de tot l'Estat espanyol, no se li pot demanar paciència. El que s'ha de fer és assumir les responsabilitats, prioritzar i actuar amb urgència. Què més fan? Tirar pilotes fora. Senyor ministre, vostè sovint ha donat la culpa a les bretolades, al robatori de coure. Vostè, com jo, sap que la majoria d'incidències són avaries diverses. Jo tinc les dades, no cal que li doni, vostè també les té. De fet, cada vegada que jo li he preguntat senyor ministre, vostè ha acabat dient que jo feia demagògia. Doncs mira, la realitat és com és. I li acabo d'explicar una part de la realitat d'avui. Ara tenim una nova causa: els boicots dels mateixos treballadors de Renfe. Vostè no n'ha fet cap menció quan ha parlat de les incidències del mes de març. Aclareixin aquest tema, és molt greu. Es van anul·lar 40 trens de lHospitalet de Llobregat, R1, R3, R4 i un altre dia, un altre treballador, les línies del sud, segons diuen els responsables de Renfe. Això és molt greu. Hi havia rumorologia, però mai dit amb aquesta contundència. Bé, tirar pilotes fora, donar la responsabilitat a un altre és el que han fet sempre Renfe i Adif. Per tant, cap novetat.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Quart motiu, enèsim error de planificació: condemnar a les Rodalies a conviure amb les mercaderies. En aquesta mateixa moció de Junts per Catalunya, els hi demanàvem: s'ha de separar les mercaderies de les Rodalies, especialment, els trams més congestionats. També es van abstenir. Si això no s'aborda, condemnaran les Rodalies a 20 anys més de mal servei i d'incidències. Cinquè: no ser capaços de modernitzar Renfe i fer-ne una empresa eficaç. Renfe no s'ha modernitzat. És una empresa antiga, fortament centralitzada, polititzada, que té una manca de personal crònica, tant en maquinistes com en personal d'atenció a l'usuari, en revisors, estacions obertes que no se sap si l'usuari té bitllet o no i ningú no ho controla, estacions deixades, estacions no accessibles. Com pot ser que al segle XXI tinguem tantes estacions no accessibles? El resultat de tot plegat ja sabem quin és. I quines són les propostes per resoldre el problema i quina credibilitat tenen? Què estan fent diferent vostès dels darrers 30 anys? Primer, les primeres declaracions seves, senyor ministre, no generen massa confiança. El 18 de gener de l'any passat vostè va anar a un esmorzar informatiu i va dir 'escolti, en dos anys renovarem el cent per cent de tots els trens que circulen per les Rodalies de la Comunitat de Madrid'. El cent per cent. Hi ha una compra de trens molt importants, sí senyor ministre. D'aquests, 383 seran de Rodalies, però ens haurà de dir quin territori es queda amb només el 80 % o amb el 70 % i quin territori es queda amb els trens vells. Perquè no n'hi haurà per renovar el cent per cent de tota la flota de tot l'Estat. Ara, tranquils, que els de la Comunitat de Madrid, aquests sí que es renovaran el cent per cent. Senyors del PP, senyors del PSOE, estiguin tranquils. Els altres, que es fotin. Què més fan vostès? Demanen paciència.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Segon tema: una execució pressupostària que castiga greument a Catalunya. Senyors del PP, tornin a prendre nota una altra vegada, que no se saben els números, estudiïn una mica. Durant aquests anys del mateix informe d'IDEF, d'aquests 6,5 % que es van invertir en Rodalies -i vostès també surten en aquesta foto-, el 50 % es va invertir a Madrid. Això són elucubracions dels independentistes? Són dades oficials del govern espanyol. I n'hi ha pels dos, pel PSOE i pel PP 50 % a Madrid, 16,8 a Catalunya. Tercer, una planificació amb absència de criteris cost-benefici. Vostès inverteixen allà on el 10 % dels usuaris i no on hi ha el 90. Però a Catalunya, l'any 23 la Cambra de Comerç diu que es van perdre un milió d'hores degut al mal funcionament de les Rodalies, que no haurien d'invertir allà on s'estan perdent milers i milers d'hores de treball? Quan nosaltres els hi presentem, senyor ministre, amb una moció de Junts per Catalunya l'octubre passat, que inverteixen en les inversions ferroviàries d'acord amb criteris cost-benefici, vostès es van abstenir.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Senyors del PP, vostès també tenen responsabilitats aquí. Una xarxa velocitat que ha acabat sent una xarxa radial al servei dels interessos de Madrid. El dia 24 de gener, en la seva primera compareixença, senyor ministre, jo li donava les dades d'IDEF que ha recordat avui el portaveu de SUMAR, que són tremendes, demolidores. Entre l'any 1990 i 2018, 28 anys, el govern espanyol -senyors del PP, perquè diguin després que els independentistes tenim elucubracions estranyes, vostès aquí també hi són en aquesta foto- durant, 28 anys l'Estat espanyol va invertir el 93,5 % de totes les inversions ferroviàries en Alta Velocitat, el 93,5. Amb dades d'IDEF també de l'any 2018, que ho sàpiguen, això correspon al 10 % dels usuaris del ferrocarril i, a més a més, una xarxa que condemna a què els ciutadans que no som de Madrid tinguem serveis de segona: entre Barcelona i València pot anar a 220. Aquí només es viatja a 300 si surts de Madrid o vas cap a Madrid, que quedi clar, i això és un greu perjudici per als catalans.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Senyor Puente, la gent està cansada de tenir paciència. Fa anys que se'ns prometen millores, però el malson continua. La portaveu de Dignitat a les Vies, Ana Gómez, li fa una proposta de lema, li ho dic perquè és que potser estaria bé: 'els nostres trens arriben quan arriben'. I no és per falta de respecte, sinó com a horari oficial. També té d'altres lemes, simplement que el seu govern poden desafiar les lleis físiques i sortir abans i arribar després. El que hauria de ser un transport públic, fiable, sostenible i just s'ha convertit en un obstacle per a la vida quotidiana de milers de persones. No es pot construir una mobilitat sostenible sense una confiança ciutadana. Per què la gent no es fia del tren i agafa el seu cotxe i així no podem anar. El company Fèlix, li han anomenat, van haver d'enviar un alcalde a comprovar si hi havia un tren aturat. Senyor Puente, això no genera confiança en la ciutadania, la confiança només es guanya amb responsabilitat, inversió i transparència. Ja n'hi ha prou de retards ja n'hi ha prou de promeses incomplertes, cal actuar ja, perquè no podem continuar penalitzant la ciutadania per una aposta decidida pel transport públic si aquest transport públic no és àgil i no és eficaç. I el país no pot esperar més, i li ho diem amb tota claredat,»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Entre els mesos de gener i març d'aquest any només hi ha hagut 12 dies en servei normal. Cal remuntar-se al 23 de febrer per trobar l'últim dia sense cap incidència. Això vol dir que, des de l'inici del 2025, hi ha hagut problemes el 85 % dels dies, un total de 78 jornades amb afectacions per avaries, obres, vagues o altres incidències. Vostè ha fet una llista molt detallada del mes de març, per tant, no em repetiré amb totes aquestes avaries. I sí, senyor ministre Puente, sabem que el seu discurs l'omplirà de xifres i promeses d'inversió i sabem que és un problema estructural que ve de molts anys de desinversió. Però és que els números, els números que tenim ara són clars i parlen per si sols. En total, des del 2021 al 2023, s'han pressupostat més de 4418 milions d'euros, però només se n'ha executat uns 1412 milions d'euros. I això representa que el que s'ha executat és menys del 32 % del pressupostat i aquesta és la realitat, no ho són ni les promeses ni ho són els anuncis, ni tan sols els powerpoints que ens poden passar. És la realitat.»
-
Fèlix Alonso Cantorné · Sumar ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Què cal fer? Accions immediates. Miri, informació fiable que els usuaris sàpiguen en temps real què passa, una cosa tan senzilla com aquesta. Inversió en personal, que s'està fent, però molt lentament. Maquinistes tècnics de catenàries, garanties també per als treballadors en el seu conveni i salaris competitius. Sense salaris competitius, ho tenim complicat. Coordinació efectiva, que la Generalitat tingui la capacitat política sobre Renfe i Adif sense excuses. Senyor ministre, un exemple del que no pot ser i de la mala coordinació i que no es pot tornar a repetir és la notícia que apareixia laltre dia en El Periódico de Catalunya. Sen recorda, suposo. La consellera Paneque va trucar a l'alcalde per a, obro cometes 'La consellera Paneque va trucar a l'alcalde de Sant Miquel de Fluvià per certificar que els usuaris d'un comboi de l'R11 portaven tota la tarda d'un dissabte esperant que algú anés a atendre'ls'. On era la coordinació? On era la protecció civil de la Generalitat de Catalunya? Senyor Puente, la gent no pot esperar dos anys. Hi ha coses que es poden fer i que espero i desitjo que s'estiguin fent ja, que és: una, que els trens funcionin amb regularitat i no se suprimeixin sense explicacions, que siguin puntuals, perquè la gent necessita arribar a la feina, a la universitat o a casa sense viure cada dia i cada trajecte com una incògnita. Tres, que les estacions i trens siguin accessibles i segurs per a tothom, sense excepció. I quart, que la informació sobre les incidències sigui clara, immediata i veraç. No és tan complicat. Això no és una despesa importantíssima i no afecta i no són obres. Horitzó mitjà i llarg. Inversions amb sentit, pensem nosaltres, no només en mercaderies que, per suposat, en el corredor mediterrani, també per millorar la mobilitat de la gent. Per cert, tanta pressa del senyor Boluda, se'n recorden?, i el seu boí corredor, és moment de preguntar, i de preguntar als empresaris també que ells, que mouen les mercaderies, que han de moure les mercaderies per ferrocarril, quantes tractores i material rodant han encarregat aquests anys per l'assaig per la xarxa estàndard? Perquè clar, és conegut que per tenir material rodant es triga un mínim de 5 anys en tenir els combois. Si volem apropar un poc més del 3 % que tenim ara en moviment de mercaderies d'avui cap al 10 % somiat del 2030, jo crec que ja haurien de fer els encàrrecs. Ho han fet? Ho sabem vosaltres?»
-
Fèlix Alonso Cantorné · Sumar ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Tercer, la falta de decisió política. Aquell dilluns 3 de març, la Generalitat sabia que Adif anava amb retard per un tema logístic, però es va optar per obrir el pas. La por del senyor Nadal li va fer obviar la realitat i retardar l'obertura, possiblement al maig o al juny i, alarmat, va convocar una reunió el diumenge. Respecte a la programació, estem pagant la planificació que a partir del 2018 Manel Villalante, exdirector general de Desenvolupament i Estratègia de Renfe, va fer a l'externalitzar el seu disseny al senyor Pere Macias: 380 000 euros en tres anys, 2018, 2020 i 2021. S'ha invertit molt, sí senyor ministre, molt. Des del 2018, s'han invertit 2222 milions d'euros en el pla de Rodalies. S'estan fent obres, moltes 268 d'elles acabades, moltes, com les de Sant Feliu de Llobregat i Montcada i Reixac, arrencades pels Comuns quan governàvem en aquells municipis, que són per soterrar la via. Les de Molins de Rei, són per millorar l'accés. Totes les obres del sud, com les de Tarragona, l'Alt Penedès o l'obra de Roda de Berà, pertanyen al Corredor Mediterrani i són per mercaderies, principalment. Un apunt: en el 2015, quan era alcalde d'Altafulla, vaig aturar les obres del tercer fil i vaig posar un contenciós a Adif. Era un crit d'alerta. Només era un crit d'alerta. Les mercaderies havien i han d'anar per l'interior de Tarragona per no col·lapsar la línia de la costa, la de la gent. Cap alcaldia va fer costat, l'habitual. Deu anys després, tot segueix igual i ho estem pagant.»
-
Fèlix Alonso Cantorné · Sumar ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Tot i reconèixer l'èxit de les xifres de passatgers de l'AVE, què ha suposat tot això? Primer de tot, l'efecte campanar. L'AVE ha accelerat la gentrificació urbana i va deixar en l'oblit a pobles i ciutats mitjanes. Les dades parlen: entre el 1990 i el 2018, fins aquests governs, es van invertir 60 000 milions en alta velocitat i només 3600 milions en tren convencional. Hi va haver un error estratègic, que paguem tots, que vostè no té la culpa. La separació radical entre Renfe i Adif, radical, dic, per exigència europea. Va ser un disbarat. El traspàs de Rodalies a la Generalitat, sense recursos suficients, va generar desconfiança crònica. Durant més de deu anys, la Generalitat somiava amb un altre trajecte, tenir a la gent treballadora emprenyada ja li servia per al seu tacticisme polític. I què està passant avui? Doncs miri, la planificació falla. Adif va cometre errors tècnics, com per exemple, vostè ha citat en certa mesura les obres de l'R4 aturades i represes sense criteri dues vegades. La tempesta perfecta es va produir amb el tall de Roda de Berà durant cinc mesos, que van patir. Quan arrenca, ho fa amb un tren on va la consellera i tota la premsa, que arriba al seu destí amb 50 minuts de demora. Res fora del normal. Però clar, amb llums i taquígrafs.»
-
Fèlix Alonso Cantorné · Sumar ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Com hem arribat fins aquí? Què ha passat? Què està passant? Què ha fet i què ha de fer el Ministeri i la Generalitat avui en l'horitzó, a mitjà i llarg termini? Com hem arribat fins aquí? Durant trenta anys, els successius ministeris de Fomento van prioritzar l'AVE sobre el tren social i convencional. Hi havia consens, tots els grups menys Esquerra Plural, avui SUMAR, apostàvem pel model TTR (turisme totxo Rodalies), AVE per connectar Madrid amb les províncies. Tots els alcaldes i alcaldesses volien el seu AVE i s'oblidaven dels corredors ferroviaris, de les mitges distancies i dels Regionals. Es tancaven trajectes i buidaven territoris. A finals dels anys 90, teníem un Rodalies amb bon servei a Madrid i acceptable Barcelona. Sense inversions suficients, aquests serveis no han suportat les conseqüències de l'increment de la població dels darrers 35 anys, quasi 10 milions d'habitants més a Espanya, que han recalat en les grans àrees metropolitanes. A Catalunya, 2 milions d'habitants més que l'any 1990. A finals del segle XX i principis d'aquest segle XXI, nosaltres, SUMAR, els Comuns, apostàvem per la velocitat alta, recosint tota l'Espanya buida, amb velocitats de 200 quilòmetres hora i amb aturades en les principals poblacions. La resta de grups eren ferms defensors del model d'acceleració capitalista basat en la TTR (turisme, totxo, radial), posant tots els ous en l'AVE i en la mobilitat radial.»
-
Fèlix Alonso Cantorné · Sumar ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Em va acompanyar durant divuit anys i és la que escolten mig milió de persones, catalans i catalanes, cada dia. Avui tothom sap com acaba aquest àudio, amb un 'disculpin les molèsties'. Quan parlo de trens convencionals, sempre ho dic, jo també demano disculpes als usuaris. 2,5 incidències remarcables de mitjana cada dia al Rodalies, al Mitja distància i als regionals, incidències que, amb efecte dominó, com vostè ha dit, afecten a tota la línia en cadena durant hores, Senyor Puente, la situació ferroviària al sud de Catalunya ha superat tots els límits d'angoixa imaginables. També és greu la situació a l'R3 de l'Hospitalet a Puigcerdà, passant per Vic, així com les línies del Maresme, Manresa i Lleida. Portem 20 anys de paciència. A tall d'exemple, el temps que jo recorria entre Altafulla i Sants ha passat de 58 minuts a una hora i tres minuts, segons l'horari oficial, quasi una cosa que mai es compleix. L'habitual és trigar una hora, deu minuts, una hora, quinze, sempre i quan no hi hagi incidències. Si a això li sumem les cancel·lacions, la caiguda d'electricitat, els arrollaments, els problemes a la catenària, maquinistes que no apareixen, robatoris de coure i vandalisme i graffitisme, podem afirmar que la gent del sud de Catalunya treballa un dia més que la resta de l'Estat i que es passa una jornada laboral sencera esperant a l'estació i dins els trens pels retards.»