Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.822 declaraciones · página 31 de 61
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política fiscal y presupuestaria.
«Pero la voluntad del Gobierno a la hora de extraer recursos económicos aprovechando los momentos de sufrimiento y de dolor de los ciudadanos es algo que todavía va más allá de los dos ejemplos que acabo de enumerar. Después de toda una vida de trabajar y pagar todos los impuestos correspondientes a dicho trabajo, después de ahorrar para poder comprarse la casa en la que viven, después de pagar los impuestos para comprar esa vivienda y después de pagar durante toda la vida los impuestos asociados a ser titulares de esa casa, después de hacer todo ese esfuerzo durante años, el día que nos morimos viene el Estado y aplica el impuesto sobre sucesiones sobre todo aquello que es fruto de toda una vida de trabajo, recaudando otra vez por parte del Estado mucho dinero, de nuevo en un momento de muchísimo dolor que viven los ciudadanos. En este sentido, en Junts per Catalunya proponemos la bonificación del 99 % del impuesto sobre sucesiones. Por otra parte, para garantizar el desarrollo económico de una parte estructural de la economía del país, en Junts per Catalunya consideramos fundamental que se proteja a los autónomos y se garantice que tengan el futuro que se merecen todos los que están en ese sector. Por eso, es preciso impulsar medidas potentes de defensa de los autónomos. Proponemos que se aumenten las deducciones para los autónomos hasta el 10 % del rendimiento neto. Además, los gastos deducibles de los autónomos, con los elementos que tengan un uso compartido personal y profesional, tienen que poderse deducir en un 50 % de la amortización. Esta deducción también tiene que poder aplicarse a los gastos vinculados al uso de vehículos y otros elementos de movilidad, incluidos sus gastos de mantenimiento. Por otra parte, los consumos compartidos entre la actividad económica y la vivienda habitual cuando esta también es espacio de trabajo tienen que poderse deducir en un 25 % del total. Por último, ya que hablamos de la vivienda habitual de los autónomos donde desempeñan su labor, hay que considerar que esta vivienda habitual es un elemento fundamental para la familia y, por lo tanto, tiene que considerarse patrimonio protegido y, además, inembargable.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política fiscal y presupuestaria.
«España es uno de los países de la Unión Europea con un IVA más alto para los servicios funerarios. De hecho, es el tercer país de la Unión Europea en cuanto al IVA de los servicios funerarios; el valor para morirse es el mismo que para comprar bienes de lujo. Por tanto, es inadmisible que el Estado aproveche para hacer negocio y recaudar más impuestos en el momento de máximo dolor de los ciudadanos. Por esta razón, nosotros proponemos una bajada del IVA del 21 % actual al tipo reducido del 10 % en los servicios funerarios. En este mismo sentido, una buena parte de los servicios de teleasistencia, de ayuda a domicilio, de centros de día y de atención residencial no se pueden acoger al IVA superreducido del 4 %. Esto implica que se ven penalizados de manera grave aquellos ciudadanos que, además de pasar dificultades graves en su salud, esperan el reconocimiento del grado de dependencia o la asignación de una plaza pública y, por lo tanto, tienen que asumir de forma directa el 100 % del coste de este servicio, y encima tienen que pagarlo con un IVA del 10 %, sin poder acogerse al superreducido del 4 %. Por eso, en Junts per Catalunya proponemos que todos estos servicios de apoyo a la dependencia tengan el mismo IVA superreducido del 4 %.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política fiscal y presupuestaria.
«En un altre ordre de coses, és evident que el preu de l'electricitat ha tingut un alt impacte en el cost de la vida dels ciutadans i també en la competitivitat de les empreses del nostre país. Per això, des de Junts per Catalunya considerem necessari eliminar l'impost sobre el valor de la producció elèctrica i poder reduir així el preu de la factura de l'electricitat. Finalment, la darrera i la més rellevant de les iniciatives. Cal aprovar la deflactació dels tres primers trams de l'IRPF. Aquesta mesura no és només necessària per justa, sinó que és absolutament obligada. De fet, és una autèntica vergonya que, amb una inflació acumulada en els darrers anys d'un 25 %, el govern de l'Estat espanyol hagi incrementat la pressió fiscal mitjançant el no-ajust de l'IRPF a aquest augment de la inflació. És una salvatjada que només s'explica per la insensibilitat dels diputats del PSOE i, a més a més, amb l'aplaudiment entusiasta dels 19 diputats del PSC en cada iniciativa que es fa des del govern del PSOE. És absolutament indecent el que vostès estan fent a la gent en aquesta matèria.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política fiscal y presupuestaria.
«Però la voluntat del Govern per extreure recursos econòmics aprofitant els moments de patiment i de dolor dels ciutadans encara va més enllà d'aquests dos exemples que hem vist ara. Després d'una vida de treball i de pagar tots els impostos corresponents a aquest treball, després d'estalviar per poder-se comprar la casa on viure, després de pagar els impostos per comprar aquesta casa i després de pagar tota la vida els impostos associats a ser titulars d'aquesta casa, després de tota aquest esforç durant anys, el dia que ens morim ve l'Estat i aplica l'impost de successions sobre tot allò que és fruit d'una vida de treball, fent molts diners per part de l'Estat, de nou, en el moment de més dolor que viuen els ciutadans. Davant d'aquest sense sentit, proposem des de Junts per Catalunya la bonificació del 99 % de l'impost de successions. Per altra banda, i per tal de garantir el desenvolupament econòmic d'una part estructural de l'economia del país, des de Junts per Catalunya, considerem fonamental protegir els autònoms i garantir que tinguin el futur que es mereixen tots els que estan en aquest àmbit. Per això, cal impulsar mesures potents en defensa dels autònoms. Proposem que s'augmentin les deduccions per als autònoms fins el 10 % del rendiment net. A més a més, les despeses deduïbles dels autònoms pels elements que tinguin un ús compartit, personal i professional s'han de poder deduir en un 50 % de l'amortització. Aquesta deducció també ha de ser aplicable a les despeses vinculades a la utilització de vehicles i altres elements d'immobilitzat, incloses les despeses de manteniment. D'altra banda, els consums compartits entre l'activitat econòmica i l'habitatge habitual, quan aquesta és espai de treball, s'han de poder deduir en un 25 % del total. I finalment, ja que parlem de l'habitatge habitual dels autònoms quan hi desenvolupen la seva activitat, s'ha de considerar aquest habitatge habitual com a element fonamental per a la família i, per tant, ha de ser considerat patrimoni protegit i inembargable.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política fiscal y presupuestaria.
«Espanya és un dels països de la Unió Europea amb un IVA més alt per als serveis funeraris. De fet, és el tercer país amb l'IVA pels serveis funeraris més gran de tota la Unió Europea, un IVA per morir-se que és el mateix que per comprar béns de luxe i, per tant, és absolutament inadmissible que l'Estat aprofiti per fer negoci, per recaptar més impostos en el moment del màxim dolor dels ciutadans. Per aquesta raó, proposem rebaixar l'IVA dels serveis funeraris del 21 % actual al tipus reduït del 10 %. En aquest mateix sentit, una bona part dels serveis de teleassistència, d'ajudes a domicili, dels centres de dia i d'atenció residencial no es poden acollir a l'IVA superreduït del 4 %. Això implica que són penalitzats de manera severa aquells ciutadans que, a més a més de passar dificultats greus de salut, esperen el reconeixement del grau de dependència o bé l'assignació d'una plaça pública i que, per tant, han d'assumir els costos, directament, el cent per cent del cost d'aquest servei i a més a més, han de pagar-los amb un IVA del 10 % sense poder-se acollir al superreduït del 4 %. Per això proposem des de Junts per Catalunya que tots aquests serveis de suport a la dependència tinguin el mateix IVA superreduït del 4 %.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la recuperación de la memoria histórica en relación a los sucesos de...
«Moltes gràcies. Señora presidenta, señorías, vuelvo a recordarles que Junts per Catalunya no avaló una ley de punto y final como es la Ley de Memoria Democrática de 2022. No quisimos que ni nuestro voto ni nuestra abstención pudieran servir para engrosar el relato mentiroso de la Transición de 1978, un relato que es formal, pero materialmente también es continuidad del régimen franquista. (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia). La consigna de la ley a la ley solo hace referencia a la ley de sucesión en la Jefatura del Estado de 1969, una ley que, por cierto, sirvió para entronizar al padre del actual rey como heredero de Franco, una sucesión inaudita en una democracia que nunca se tendría que haber producido. La consigna de la ley a la ley va mucho más lejos y sirve para justificar la legitimidad de la dictadura a través de la continuidad material entre el resto y el régimen de 1978. De aquí y de ningún otro lugar vienen todos los males del actual régimen político. Una actualidad blanqueada por el debate de la ejemplar Transición española, un debate condescendiente con la dictadura en el que nosotros, Junts per Catalunya, ubicamos la Ley de Memoria Democrática. Una ley llena, eso sí, de declaraciones simbólicas sobre la poesía del franquismo, los títulos nobiliarios o símbolos que tenemos del franquismo en las instituciones y en el espacio público; llena de simbología, pero vacía de actos reparadores y de justicia. Una ley que, a pesar de pedir justicia y reparación, no hace frente a lo que se dice en el derecho internacional sobre lo que es la justicia transicional. Los impulsores de esta ley de memoria no quisieron nunca que la ley fuera más allá del marco de la Transición y de la Constitución, de la concordia y del reencuentro que nos dimos entre todos. El resultado de ello es una ley que no hace efectivas la verdad, la justicia y la reparación ni para las víctimas, que hace demasiados años que esperan que la justicia y las reparaciones se hagan efectivas, ni para los jerarcas y los criminales franquistas, que con esta Constitución de la concordia y el reencuentro siguen disfrutando bien tranquilos de sus privilegios, y más aún ahora con esta ley de memoria que, como decíamos, es una ley de punto final que les garantiza de forma definitiva que no se les van a pedir responsabilidades penales ni de cualquier otro tipo. Contra esta impunidad precisamente va la iniciativa sobre los sanfermines 1978 que nos trae hoy Euskal Herria Bildu, que rememora los sucesos ocurridos en los sanfermines en 1978, donde el despliegue de una pancarta a favor de una amnistía de los presos fue excusa para una violencia policial extrema y discriminada con decenas de heridos y de un muerto por tiro de bala, del joven Germán Rodríguez, de la sección vasca de la Liga Comunista; y en las protestas contra esta represión, como ya se ha mencionado, la muerte también por la violencia policial del joven abertzale Joseba Barandiaran.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la recuperación de la memoria histórica en relación a los sucesos de...
«Senyora presidenta. Senyories, torno a recordar que Junts per Catalunya no va avalar l'aprovació d'una llei de punt final com és la Llei de Memòria Democràtica de 2022. No vam voler que ni el nostre vot ni la nostra abstenció poguessin servir per engreixar el relat fals i mentider de la legitimitat del règim del 1978, un règim que formalment, però també materialment és continuador del règim franquista. La consigna de la ley a la ley no només fa referència a la Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado de 1969, una llei que, per cert, va servir per entronitzar el pare de l'actual rei com a hereu de Franco, una successió inaudita en una democràcia que mai s'hauria d'haver produït, sinó que la consigna de la ley a la ley va molt més lluny i serveix per justificar la legitimitat de la dictadura a través de la continuïtat material entre aquesta i el règim del 1978. D'aquí i no d'enlloc més venen tots els mals de l'actual règim polític. Una continuïtat blanquejada pel relat de la ejemplar transición española, un relat condescendent amb la dictadura dins del qual nosaltres, Junts per Catalunya, ubiquem la Llei de memòria democràtica. Una llei plena, això sí, de declaracions simbòliques sobre l'apologia del franquisme, els títols nobiliaris o els símbols i les denominacions franquistes en l'espai públic i les institucions; plena de simbologia, però buida d'actes reparadors i de justícia. Una llei que, malgrat parlar de veritat, justícia i reparació, no respon als paràmetres del dret internacional sobre el que és la justícia transicional. Els seus impulsors, els impulsors d'aquesta llei de memòria, no van voler mai que la llei anés més enllà del marc de la transició i de la Constitución, de la concordia y del reencuentro que nos dimos entre todos. El resultat és una llei que no fa efectives la veritat, la justícia i la reparació, ni per a les víctimes -que fa massa anys que esperen que la justícia i la reparació es facin efectives- ni pels jerarques i els criminals franquistes que amb aquesta Constitución de la concordia y del reencuentro han continuat gaudint ben tranquils dels seus privilegis, i més ara amb aquesta llei de memòria que en realitat, com dèiem, és una llei de punt final, que els assegura definitivament la impunitat davant responsabilitats penals o de qualsevol altra mena. Contra aquesta impunitat va precisament la iniciativa de Sanfermines 1978: Gogoan!, que ens porta avui a Euskal Herria Bildu, que rememora els fets esdevinguts els Sanfermines de 1978, en els que el simple desplegament d'una pancarta a favor de l'amnistia dels presos va ser l'excusa per a una violència policial extrema i indiscriminada, amb desenes de ferits i la mort per tret de bala del jove Germán Rodríguez, de la secció basca de la Lliga Comunista, LKI, i en les protestes contra aquesta repressió, com ja s'ha esmentat, la mort també per la violència policial espanyola del jove abertzale Joseba Barandiaran.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados relativa a la actividad legislativa.
«En definitiva, el problema, senyories, el problema no és el reglament. El problema és el parlamentarisme mal entès dels dos grans partits espanyols. El problema és la transparència a la carta segons convingui als uns o als altres. El problema és una democràcia defectuosa en pro del bipartidisme que empodera el filibusterisme parlamentari i mai, mai, va a l'arrel del problema. A veure si després de tota la gesticulació d'uns i altres, una llei antinevera, un cop més, acabarà al congelador. Moltes gràcies. Gracias presidenta. Buenas tardes, señorías. Llega a debate la toma en consideración de una nueva proposición para reformar el Reglamento de esta Cámara. Si no me he descontado, en lo que llevamos de legislatura ya van cinco, incluida la única cerrada, que es la que forzamos Junts per Catalunya y que ahora me permite expresarme en mi lengua, en catalán. La proposición de hoy, del Partido Popular, es relativa a la actividad y el procedimiento legislativo. Cabe decir que en legislaturas anteriores el Grupo Socialista también había propuesto iniciativas que iban en el mismo sentido -se ha referido a ello el diputado que lo propone-: limitar las prórrogas, por ejemplo, centrándose en ese momento en las de los plazos de enmiendas a las iniciativas legislativas. (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia). Lo hacía el Grupo Socialista con argumentos y causas similares a las que ahora esgrime el Grupo Popular para reformar media docena de artículos del reglamento, reformular media docena de artículos para impedir los retrasos intencionados y los bloqueos recurrentes, reformular media docena de artículos para limitar el tiempo de tramitación de todos los procedimientos legislativos.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados relativa a la actividad legislativa.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. Arriba a debat la presa en consideració d'una nova proposició per reformar el reglament d'aquesta cambra. Si no m'he descomptat, en el que portem de legislatura, ja en van cinc, inclosa l'única tancada, que és la que vàrem forçar Junts per Catalunya i que ara em permet expressar-me en la meva llengua, en català. La proposició d'avui del Partit Popular és relativa a l'activitat i al procediment legislatiu. Val a dir que en legislatures anteriors el grup socialista també n'havia proposat, d'iniciatives en el mateix sentit -s'hi ha referit el diputat proposant- concretament en el sentit de limitar les pròrrogues focalitzant-se en aquell moment en les dels terminis d'esmenes a les iniciatives legislatives. Ho feia el grup socialista amb arguments i causes similars a les que ara esgrimeix el grup popular per reformar mitja dotzena d'articles del reglament; reformular mitja dotzena d'articles per impedir els retards intencionats i els bloquejos recurrents; reformular mitja dotzena d'articles per limitar el temps de tramitació de tots els procediments legislatius.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Ministra de Defensa ante el Pleno de la Cámara, para dar cuenta de los 88...
«En Junts per Catalunya defendemos que la única solución es la de los dos Estados. Hay una urgencia, que es acabar con el drama humanitario, y hay una urgencia, que es que haya un alto al fuego, pero el objetivo debe ser una solución que pase por los dos Estados, que garantice la convivencia, la paz y la seguridad de los dos. Siempre hemos apostado por una solución del conflicto a través de la paz y del diálogo y, por eso, insisto en que el Gobierno español insista en esta línea. Deseamos, pues, que esto suceda lo antes posible, que se pueda encontrar una solución verdaderamente justa en este conflicto, pero lamentablemente no creemos que se pueda simplificar el problema con esta diferencia de informaciones que se nos han dado hoy. Ministra, le he reclamado también transparencia. Quería preguntarle: ¿es verdad o no que se han vendido desde el 7 de octubre estas armas? Usted lo ha contestado y supongo que querrá insistir. Lo que espero, en cualquier caso, es que, con el Plan de Seguridad y Defensa, por el que comparece el 30 de junio en comisión para hablar de él, tengamos más tiempo para extendernos, con una visión más amplia de lo que debe ser una apuesta europea.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Ministra de Defensa ante el Pleno de la Cámara, para dar cuenta de los 88...
«Des de Junts per Catalunya defensem que l'única solució és la solució dels dos estats. Hi ha una urgència que és acabar amb el drama humanitari. Hi ha una urgència que és aconseguir un alto el foc, però l'objectiu ha de ser una solució dels dos estats que garanteixi la convivència i la pau i la seguretat de tots dos. Hem apostat sempre a una solució del conflicte a través de la pau, del diàleg. I, per això, insisteixo, en què el govern espanyol ha d'insistir en aquesta línia i desitgem que això pugui ser tan aviat com sigui possible i que es pugui trobar una solució realment justa en aquest conflicte. Però, lamentablement, no pensem que el problema es pugui simplificar amb aquesta diferència d'informació que se'ns ha donat avui aquí. Jo, senyora ministra, li he reclamat també transparència. Jo tenia anotat preguntar si és veritat o no, si s'han venut des del 7 d'octubre aquestes armes. Vostè ho ha contestat i suposo que tornarà a insistir en la mateixa versió. I en tot cas, jo el que sí que espero, ja que si he fet referència que del Pla de seguretat i defensa, que vostè compareix el dia 30 de juny a la comissió per parlar-ne, tinguem temps per estendre'ns amb una visió molt més àmplia del que ha de ser una aposta europea.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre la política...
«El seu és un govern que es permet la degradació dels serveis públics. En tenim evidències cada setmana a Catalunya. Ja voldria jo pagar els impostos que paguen a Europa de mitjana i tenir els serveis públics amb la qualitat que tenen els altres països europeus. El problema és que paguem el mateix que es paga a Europa i tenim uns serveis absolutament tercermundistes. El seu és un govern que justament amb el bloc de l'oposició degrada les institucions públiques. Ho hem vist aquest de matí en un debat absolutament acarnissat, indigne d'aquest hemicicle. El seu és un govern en empresofòbic, que posa en risc el desenvolupament econòmic i, en conseqüència, el futur dels treballadors. Un govern que ha estat més anys sense pressupostos aprovats que amb pressupostos aprovats. El 2019, el 2020, el 2024 i el 2025 estan funcionant amb pressupostos prorrogats. Dels set anys de govern, només han aprovat tres pressupostos i en aquest mandat no han aconseguit aprovar ni un sol pressupost, ni tan sols s'ha atrevit a tramitar-lo. Per tant, el seu govern és un govern d'una enorme irresponsabilitat i incapacitat. Només cal aixecar una mica la mirada i veure-ho.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora la salud democrática en el Estado español?
«Senyor ministre, molts han volgut donar per tancat el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. També vostè que no es cansa de dir que la Llei d'Amnistia és un instrument de concòrdia i retrobament quan l'amnistia no va d'això i aquests termes ni tan sols apareixen en el text. Vostè sap perfectament què és l'amnistia. L'amnistia és una decisió política amb rang de llei orgànica que ve a rectificar, d'acord amb els paràmetres europeus, l'actuació injusta del poder judicial davant del conflicte polític que enfronta la nació catalana amb l'Estat espanyol. El text fa referència fins a 6 vegades al conflicte polític. Per tant, no intenti negar-lo i aquesta actuació injusta del poder judicial, senyor Bolaños, també se l'anomena lawfare, un anglicisme que vostè no vol ni sentir, però que ha estat la resposta d'Espanya al conflicte amb Catalunya. Sense que vostès no en fessin ni cas fins ara que l'han descobert. L'acusació de rebel·lió, la centralització en el Suprem, les euroordres contra el president Puigdemont, les acusacions de terrorisme i traïció en les causes dels CDRs, tsunami i Volhov. Tot això és lawfare guerra bruta judicial i per això l'acord de Brussel·les vinculava directament al local amb l'aprovació de l'amnistia.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«Junts, i s'ha de dir, altres grups del Parlament de Catalunya, han donat suport a aquesta reforma per actualitzar la llei catalana. D'això es tracta, d'avançar en protecció amb iniciatives que veritablement serveixin per canviar les coses en el carrer, allà on passa la vida, on es viu la discriminació. Per això, els diem que votarem a favor d'aquesta iniciativa, perquè lògicament sempre serem al costat del col·lectiu LGTBI. Però insistim, prou de PNL, d'accions més de màrqueting, i més polítiques realment transformadores. Per exemple, en el punt sis de la PNL parlen de reforçar el compromís de l'Estat espanyol a nivell internacional amb la igualtat i la no discriminació. Doncs mirin, per què no comencem per aquí? Durant la tramitació de la Llei Trans, Junts va presentar una esmena perquè les persones trans, que són les que més discriminació pateixen també en l'àmbit laboral, poguessin ser objecte de discriminació positiva en les ofertes polítiques d'ocupació, amb reserva d'almenys un 1 % de les vacants a cobrir. El PSOE va votar en contra. Deu ser que això potser no era un bon titular, com a mínim en aquell moment. Aquestes són polítiques reals que canvien la vida, allò que passa al carrer, la vida real de les persones reals i solucionen els problemes. Els demanem que menys PNL i més polítiques efectives.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«A què esperen? No necessiten cap proposició no de llei per posar-se en acció. I és urgent per mirar de parar-li els peus a l'extrema dreta d'Orbán, donat que, malauradament, i per molt increïble que sembli, per molt increïble que sembli, no existeix cap mecanisme per fer fora de la Unió Europea un Estat que, com Hongria, vulnera sistemàticament els drets humans. Discriminar, en aquest cas per orientació sexual o identitat de gènere, impedeix la llibertat d'expressió i no respecta la vida privada dels seus ciutadans, que ho són també, recordem-ho, de la Unió Europea. La Comissió Europea ja ha interposat un recurs d'incompliment davant del Tribunal de Justícia de la Unió per altres raons, no per aquesta, per altres raons, però si vostès volen, torno a dirigir-me al Govern espanyol, poden promoure altres accions. Potser la feminista Simone de Beauvoir no estaria d'acord que ara la cités, però m'agrada fer-ho, perquè ella deia, advertia que n'hi haurà prou amb una crisi política, econòmica o religiosa, perquè els drets de les dones tornin a ser qüestionats. Aquests drets mai no es donen per adquirits. Heu de romandre vigilants tota la vida, tota la vostra vida. Doncs bé, aquesta cita, aquesta sentència, seria aplicable també als drets del col·lectiu LGTBI i a tots els drets humans. Res, res no es pot donar per conquerit. Prova d'això és que a Catalunya portem anys observant un creixement sostingut de la violència i la discriminació contra les persones LGTBI+, malgrat l'existència de marcs legals protectors. Per aquesta raó, des de la legislatura anterior, l'Observatori contra l'LGTBIfòbia impulsa la modificació de la llei catalana 11/2014, la primera, recordem-ho, en favor dels drets del col·lectiu LGTBI a lEstat espanyol. I impulsa aquesta modificació justament per garantir-los plenament. Sí, plenament, perquè 10 anys després d'aquesta llei pionera, hi ha mancances encara a corregir.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa de los contrapesos democráticos.
«Dicho esto, y yendo a la PNL, lo cierto es que cada vez que el PSOE concreta su regeneración democrática -que se reveló al presidente Sánchez como una aparición mariana en su retiro espiritual- se ve una voluntad, una estrategia, un plan que viene a instrumentalizar por interés propio las instituciones del Estado. Ejemplos son la instrumentalización de la judicatura y los medios, el papel de la Fiscalía y la defensa a ultranza del fiscal general, la voluntad de no hacer ninguna reforma realmente democrática en los siete años que lleva el Gobierno, y en cambio, sí hacer leyes a medida para la intervención y el control de los medios, la reforma del Estatuto Orgánico del Ministerio Fiscal, el acceso a la judicatura o la eliminación de la acusación popular. Frente a esto, coincidimos con ustedes, señores del Partido Popular, en que hacen falta más garantías, más controles y más pluralismo para que nadie esté por encima de la ley. Pero ustedes, señorías del PP, cuando pretenden poner en evidencia la estrategia deliberada del Gobierno, etcétera, en realidad lo que hacen es poner en evidencia su propia estrategia. En primer lugar, sobre la amnistía, les doy la razón en lo que dicen en la PNL: la amnistía es atribuible al cien por cien a Junts per Catalunya. Si hoy hay una ley de amnistía completa e integral, es porque Junts per Catalunya lo puso por escrito en los acuerdos de Bruselas como condición para la investidura del presidente Pedro Sánchez; por cierto, con una referencia explícita al lawfare. También se debe esta amnistía integral a que Junts per Catalunya forzó una segunda vuelta para que se impugnase la Comisión de Venecia y se reforzase de acuerdo con estándares europeos para no dejar nadie atrás. Si ustedes quieren contrapoderes y controles, eso es precisamente la amnistía, no un perdón, sino una rectificación de la justicia allí donde el lawfare judicial llevó al exilio y a la cárcel al Gobierno de Cataluña y que ha encarcelado y perseguido a cientos de personas inocentes por razones estrictamente políticas. Por cierto, es una rectificación que deja clara la existencia de un conflicto político, y que, a pesar de la actitud prevaricadora de algunos magistrados, no duden en ningún caso de que se acabará aplicando a todo el mundo.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa de los contrapesos democráticos.
«Res més. I moltes gràcies. Muy buenas tardes. No hace ni dos semanas, dos príncipes de la progresía española, Jordi Amat y Xavier Vidal-Folch, en la misma página del diario El País, defendían que hay mafias y hay mafias, es decir, que hay mafias menos malas que otras, y que los procesos judiciales contra el entorno del presidente Sánchez son inquisitoriales y que se están desinflando. También aquí, en este Parlamento, hay quien ha escogido bando al grito de 'Estamos en guerra y en la guerra no se canjean soldados'. Todo eso ha caducado: el fiscal general ha sido procesado, y las grabaciones que hemos oído constatan que todas las mafias son iguales. Lo que tenemos claro en Junts per Catalunya es que, sean unos u otros quienes gobiernen los aparatos del Estado para fabricar causas, manipular realidades y destruir al adversario, no hay bandos, siempre es la misma miseria moral. Por eso, la corrupción, las cloacas y el lawfare de unos no se pueden combatir con la corrupción, las cloacas y el lawfare de los otros.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa de los contrapesos democráticos.
«Erosió del Parlament. Els concedeixo l'abús del Reial decret llei i l'incompliment de l'article 134 de la Constitució, l'obligació fonamental de fer aprovar els pressupostos en aquest Parlament. Però no estic d'acord que la presidència d'aquesta cambra hagi erosionat en aquesta legislatura la institució. En tot cas, no com la va erosionar la senyora Batet la legislatura passada, quan la mesa es va erigir en un Tribunal Constitucional previ que impedia debatre iniciatives perfectament constitucionals com l'amnistia, o quan es va plegar davant del Suprem, per exemple, en el cas del senyor Alberto Rodríguez. D'això no se'n queixen. Acabo amb el punt de les cessions als separatistes. Vaig acabant, president. En aquest punt, senyories, crec que tindran el suport incondicional de Podemos. Ells, com vostès, són uns fanàtics del centralisme, fins al punt que si Catalunya reclama competències en immigració, és per supremacisme. En canvi, si les té l'Estat, no hi ha racisme, no hi ha supremacisme. Entenc que deu ser per aquesta regla de tres que, quan el 2022 es va produir la tragèdia de la tanca de Melilla, ells estaven al Govern i els devia semblar la mar de bé, perquè era competència del Gobierno de España i no el van pas abandonar.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa de los contrapesos democráticos.
«Dit això, i anant a la PNL, el cert és que cada vegada que el PSOE concreta la seva regeneració democràtica, que es va revelar el president Sánchez com una aparició mariana en el seu retir espiritual, cada vegada es veu una voluntat, una estratègia, un pla que ve a instrumentalitzar en interès propi les institucions de l'Estat. Exemples: la instrumentalització de la judicatura i els mitjans, el paper de la fiscalia i la defensa a ultrança del fiscal general, la voluntat de no fer cap reforma realment democràtica en els set anys que porta al Govern. I, en canvi, sí, lleis a mida per a la intervenció i el control de mitjans, la reforma de l'Estatut orgànic del Ministeri Fiscal, l'accés a la judicatura o l'eliminació de l'acusació popular. Davant d'això, coincidim amb vostès, senyories del Partit Popular, que calen més garanties, més controls, més pluralisme. Que ningú estigui per sobre de la llei. Però vostès, vostès, senyories del PP, quan pretenen posar en evidència l'estratègia deliberada del Gobierno, etcètera. En realitat, el que fan és posar en evidència la seva estratègia, la seva pròpia estratègia. En primer lloc, l'amnistia. Els dono la raó en el que diuen a la PNL. L'amnistia és atribuïble al 100 % a Junts per Catalunya. Si avui hi ha una llei d'amnistia completa i integral és perquè Junts per Catalunya va posar-ho per escrit en els Acords de Brussel·les com a condició per a la investidura del president Pedro Sánchez. Per cert, amb una referència explícita al lawfare. I també es deu aquesta amnistia integral al fet que Junts per Catalunya va forçar una segona volta perquè l'amnistia inclogués el dictamen de la Comissió de Venècia i es reformulés d'acord amb estàndards europeus per no deixar ningú enrere. Si vostès volen contrapoders i controls, això és precisament l'amnistia, no un perdó, sinó una rectificació de la justícia allà on el lawfare judicial va portar a l'exili i a la presó el Govern de Catalunya, i que ha empresonat i perseguit centenars de persones innocents per raons estrictament polítiques. Una rectificació, per cert, que deixa clara l'existència d'un conflicte polític i que, malgrat l'actitud prevaricadora d'alguns magistrats, no dubtin, no dubtin en cap cas que s'acabarà aplicant a tothom.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley en defensa de los contrapesos democráticos.
«Bé, molt bona tarda. No fa ni dues setmanes, dos prínceps de la progressia espanyola, Jordi Amat i Xavier Vidal-Folch, a la mateixa pàgina del diari El País, defensaven que hay mafias y hay mafias. És a dir, que hi ha màfies menys dolentes que altres i que els processos judicials contra l'entorn del president Sánchez són inquisitorials i que sestan desinflant. També aquí en aquest Parlament hi ha qui ha triat bàndol al crit de 'Estamos en guerra y en la guerra no se canjean soldados'. Tot això ha caducat. El fiscal general està processat i les gravacions que hem sentit constaten que totes les màfies són iguals. I el que des de Junts per Catalunya tenim clar és que siguin els uns o els altres els que governin els aparells de l'Estat per fabricar causes, manipular realitats i destruir l'adversari, en això no hi ha bàndols, sempre és la mateixa misèria moral. I que per això, la corrupció, la claveguera, el lawfare dels uns no es pot combatre, no es pot combatre amb la corrupció, la claveguera i el lawfare dels altres.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«La vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, no els ha rebut. És més, ha respost a la carta que li han enviat a través de la premsa. Políticament costa d'entendre. A nosaltres ens costa d'entendre això. Perquè, ni que sigui pensant en els clients als quals donen servei i les operadores, que recordem-ho tenen el 95 % de la quota de mercat, es pensaria que el lògic és que el Govern espanyol les escolti, les rebi, parli amb aquests operadors. Quina ha estat l'excusa? Doncs que la carta enviada per les energètiques no té la firma de totes elles. Bé, certament, Naturgy té altres interessos legítims, s'ha de reconèixer, vendre més gas gràcies al fet que, si es tanquen les nuclears, es dispararà el consum de gas per poder generar electricitat a les centrals de cicle combinat, que produeixen CO2, per cert. I fins on sabem, la ministra Aegesen està a favor de la descarbonització. Per tant, no és normal, o així ho considerem nosaltres, que la vicepresidenta d'un Govern no obri la porta per parlar o per discutir als generadors del 95 % de l'electricitat que consumim. No es vol obrir debat respecte de la fiscalitat que suporten i sembla que tampoc per posar condicions respecte de la transició energètica, que a Catalunya va amb un endarreriment molt preocupant. Potser cal recordar que gairebé un 60 % de l'electricitat que es produeix al nostre país és d'origen nuclear. El triple de la resta de l'Estat. Com tenen previst cobrir la demanda? La previsió de creixement d'aquesta s'ha multiplicat per 4,4 en els últims dos anys. Com ho faran? En realitat, ens hem de preguntar, malauradament, com ho farem? Perquè amb aquestes actituds per part del Govern central i l'absentisme d'Illa, sembla que als catalans, un cop més, ens deixen sense solucions ni respostes.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Bé, gràcies, presidenta. Anem a deixar les coses clares. La proposició de llei que presenta el PP avui, suposant, suposant que es prengui en consideració, no tindrà cap efecte legislatiu, perquè el Govern no permetrà que arribi a debat. No permetrà ni tan sols, i ho sabem tots, que arribi a ponència, quedarà tancada en un calaix. Però evidentment, sí, té una utilitat. I és que serveix per enviar un missatge, un missatge als operadors de les nuclears i al Govern. I és que s'han d'analitzar tots els escenaris, que la transició ecològica no arribi a temps en determinats territoris i s'hagi d'estendre la vida útil d'algunes centrals. Per tant, agraïm les paraules de la diputada del PNB, que abans es referia a Catalunya. I sí, certament a Catalunya la situació que tenim és molt diferent de la resta de l'Estat. Catalunya necessita respostes per saber fins a quin punt el Govern espanyol pot garantir de manera indubtable la garantia de subministrament a casa nostra. No podem posar en risc la competitivitat de la nostra indústria, les inversions de futur i, per suposat, que aquest subministrament sigui de qualitat, estable i amb condicions econòmiques assumibles. I aquí és on hem de ser molt crítics amb el Govern espanyol. No es pot acusar un dia els operadors de les centrals nuclears d'estar amagats a l'ombra, de no donar la cara, de no haver-se posicionat públicament, i l'altre, quan ho fan, quan demanen reunir-se, tancar-los la porta al nas. I això és el que ha passat.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«I deixi'm acabar, deixi'm acabar, senyora presidenta, amb aquesta qüestió del law fare, aquest tema que tant preocupa el senyor Marchena en el seu últim llibre, La justícia amenazada, i que també el preocupa a vostè, senyor Bolaños, com ha assenyalat el diputat Iñarritu. Miri, senyor Bolaños, aquesta legislatura va començar amb un acord el novembre de 2023 signat a Brussel·les, un acord en què les dues parts van acordar, entre d'altres, l'aprovació d'una llei d'amnistia i de les comissions d'investigació del 17-A i de l'operació Catalunya. Un acord que explícitament, explícitament reconeixia l'existència de lawfare, del lawfare que hem patit els catalans. Això és el que vostès van signar, senyor Bolaños, el reconeixement de què el lawfare contra Catalunya ha existit...»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«En segon lloc, cal replantejar l'arquitectura organitzativa de tot el poder judicial. Cal implementar el mandat de l'Estatut de Catalunya pel que fa al poder judicial i també cal suprimir l'Audiència Nacional, un òrgan excepcional que no té cabuda en un estat de dret europeu. En tercer lloc, responsabilitat penal dels jutges. Els jutges, els magistrats i els fiscals són els únics ciutadans de l'Estat, juntament amb el monarca, que estan exempts de qualsevol sistema d'exigència de responsabilitat penal real. L'amenaça... Sense l'amenaça de responsabilitats penals amb impunitat total, no hi ha estat de dret. El que hi ha és la institucionalització del corporativisme i la prevaricació. El que hi ha és la dictadura de les togues que tots nosaltres coneixem. Ho hem vist amb un Tribunal Suprem que es nega a aplicar al president Puigdemont la llei d'amnistia. Mirin, no ens estranya gens que la cúpula judicial hagi respost com a resposta a la llei d'amnistia perquè la llei d'amnistia, com vostè sap, senyor Bolaños, no és un perdó, no és una indulgència graciosa de l'Estat cap als independentistes. La llei d'amnistia és una esmena a la totalitat, una esmena a la totalitat a la repressió judicial contra l'independentisme, una impugnació radical del règim del 1978 que parteix del reconeixement d'un conflicte polític entre Catalunya i Espanya i que l'Estat ha combatut amb el law fare.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra...
«La solució hauria estat desconnectar més generació per intentar rebaixar la tensió, però no es va poder fer a temps. I saben per què? Perquè no hi havia prou capacitat de resposta. El 28 d'abril, amb la meitat de la nuclear aturada, Redeia havia prescindit de massa cicles combinats o d'hidràulica. Tot això ja se sap... Tot això se sap i tard o d'hora s'haurà de reconèixer públicament. Per això, pensant en la gent que es va quedar sense llum, alguns amb patiment extrem, perquè estava en joc la seva vida -recordem que hi havia molts malalts electrodependents patint per aquesta apagada- preguntem: On és la transparència? Els experts insisteixen en què s'hauria evitat el problema amb un mix més estable, amb nuclear o amb cicles i hidràulica que aporten més inèrcia, en línia, insistim, amb els àudios que s'han filtrat. I això, i que quedi clar i li diem al govern espanyol, no demonitza cap tecnologia ni, per descomptat, les renovables, ni és simplista, com diu la ministra Aagesen. Senzillament indica que s'ha de ser prudent amb com es configura aquest mix energètic per garantir el subministrament. Que s'ha de ser diligent a l'hora de buscar l'equilibri territorial de generació i demanda a nivell peninsular per evitar, com diuen els tècnics, kilimanjaros energètics que desestabilitzen encara més el sistema, això els diem, que s'ha de ser diligent. Una situació que afecta sobretot Catalunya quan no hi ha generació nuclear. Per què no s'explica tot això obertament? Per què hi ha...? Perquè la resposta seria perquè hi ha reclamacions per centenars de milions d'euros. Perquè estem, i ho sabem tots, en una guerra d'interessos econòmics i polítics. I aquí ve el clàssic. El clàssic que també coneix tothom. En una guerra, la primera víctima és la veritat i estar d'esquenes a ella perjudica sobretot a Catalunya, perquè si miren el mapa energètic de l'Estat resulta que la producció de renovables -i ara hem sabut que també les ajudes a les instal·lacions de bateries- són majoritàriament fora de Catalunya. Nosaltres tenim tres reactors nuclears amb data de caducitat i necessitem respostes clares. Saber si el govern espanyol facilitarà l'expansió de les renovables desbloquejant els nusos tant per a la generació com també demanem per la demanda d'electricitat, perquè si volem alguna cosa des de Junts, està claríssim, és sobirania energètica, no passar de dependre d'unes a dependre dels altres.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que el Gobierno tiene previsto adoptar para...
«Les dades avalen que no podem persistir en aquesta línia. Sempre volem parlar amb rigor. Catalunya, dades oficials publicades per la Generalitat de Catalunya del PSC, any 2023, es van constituir 132 988 contractes de lloguer, quasi 124 000; any 2024, 118 626, 14 362 nous contractes menys de lloguer a Catalunya, dels quals el 2023, 9300 eren de temporada. Ara ja tenim xifres. El 2024, 13 500 van ser de temporada, 4000 més. El preu mitjà del lloguer a Catalunya el 2023, 835 euros; el 2024, 844. Segueixen augmentant els preus de lloguer. I es van vendre, el 2024, 7260 habitatges més. Però, això sí, es van iniciar 707 noves construccions menys. Els preus no baixen. El nombre de lloguers sí que baixen, enormement. El nombre de compres puja en proporció similar a la que baixa en el nombre de lloguers. No ho veuen, que així no anem bé? A casa meva això se'n diu fer molt mal negoci. Per tant, Junts seguirem votant en contra d'aquestes propostes que van en aquesta línia. I finalment, un breu comentari a la darrera proposta, la d'impulsar les modificacions legals que no competin a drets propis al dret civil català, que juntament amb la nostra llengua i la nostra cultura, constitueixen les tres columnes bàsiques de la nostra nació. És un dels principals tresors que estem obligats a preservar. A Catalunya hem pogut protegir fins ara els nostres costums família, dret de successions, drets reals, un llarg etcètera i també les nostres pròpies fonts dels drets.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que el Gobierno tiene previsto adoptar para...
«Gràcies. Molt bona tarda. Avui tornem a debatre, en aquest cas sobre un petit lot de propostes una mica disperses entre sí, algunes ja repetides, algunes sobre IVA. Respecte a aquest tema, si vostès permeten la votació per separat, òbviament donarem suport a la reducció de l'IVA per a la compra d'habitatge per a joves, perquè és una proposta que fa temps que Junts reivindiquem. D'altres, que continuen en una línia generalitzada per les esquerres de responsabilitzar de tots els mals a la propietat i d'altres que envaeixen clarament el dret civil català. Ja tenim certament una proposta legislativa del Govern i aquesta moció, de fet, segueix obviant tots els condicionants reals que ens han portat a la gravíssima situació de manca d'habitatge que hi ha actualment. Per això creiem que potser no és massa oportuna ni en temps ni en forma, però vaja. Que en l'actualitat ens trobem en una situació absolutament crítica de manca d'habitatge és ben cert. A Catalunya necessitem 125 000 noves llars per al proper any. No sé si som conscients tothom del que això significa junt, si s'han de crear un mínim de 125 000 noves llars per a l'any que ve a Catalunya. És una quantitat enorme, gegantina. Per això cal que s'abordi amb molt de rigor i amb una planificació acuradíssima. Justament al contrari del que s'està fent els darrers anys: improvisacions, mesures inconnexes, la majoria fonamentades exclusivament en apriorismes ideològics, que no estan tenint resultats eficaços. Cal deixar de persistir en aquests errors, que el model barceloní Colau-Collboni és un desastre. Ha estat un desastre. I també cal que d'una vegada per totes les administracions deixin de derivar la seva responsabilitat cap als privats. En matèria d'urbanisme, provocant que s'estigui construint menys habitatge que mai, també per culpa de les reserves exigides desorbitades; en matèria d'habitatge assequible, destinant pressupostos públics absolutament ridículs per a l'ampliació del parc públic d'habitatge. O ens creiem que l'habitatge ha de ser la quarta pota de l'estat del benestar, juntament amb salut, amb educació i amb seguretat, i hi destinem pressupostos robustos i sostinguts al llarg del temps o continuarà essent un drama. No hi haurà solució. En matèria també de protecció de les persones vulnerables, a part de la inseguretat jurídica que s'està provocant en els particulars, exigint-los a ells que sostinguin pel seu compte i al seu càrrec les conseqüències de la vulnerabilitat del seu llogater. No, senyories, la vulnerabilitat no l'ha de solucionar cap particular concret. Això ho hem d'assumir tota la col·lectivitat, tota la societat en el seu conjunt. Els poders públics a través dels impostos de tothom, no a costa i en perjudici de només un grup d'uns quants ciutadans que, per sort de tots nosaltres, que per sort de tots nosaltres, encara no s'han afartat de tantíssima persecució i encara ara, sorprenentment, estan seguint disposats a llogar els seus habitatges.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora la situación cultural en Cataluña?
«Senyor ministre, tot això està molt bé, però parlem ara de Cultura en majúscules. Aquella cultura que neix de decisions valentes en moments crítics. Aquella cultura en què els seus protagonistes passen a la història del país jutjats per les seves decisions. Vostè es troba ara davant d'un d'aquests moments. Fa gairebé cent anys, Catalunya va rescatar les pintures murals de la sala capitular del monestir de Sixena i, quan ningú hi volia posar un sol cèntim, Catalunya va posar-hi els recursos necessaris per protegir-les al MNAC. Ara, però, els tentacles de l'espanyolisme ranci posen una altra vegada en perill aquestes pintures. Però com poden estar en perill si els arguments tècnics són irrefutables? Per què s'han de posar en perill si tothom acredita que arrencar ara les pintures és condemnar-les a un dany irreparable? I per què els mateixos que ho demanen no han reclamat les obres de Sixena dipositades en altres ciutats? Per què no han reclamat la Nativitat, que és al Museu del Prado, a Madrid? O per què no reclamen la presentació de la Verge Maria al temple, que és a Toledo? La resposta és clara: perquè totes aquelles altres obres no són a Catalunya i el que importa, senyor ministre, és humiliar Catalunya. I ara, després d'anys de despropòsits, arriba la decisió a la seva taula. Vostè, com a ministre de Cultura i com a membre del Patronat del MNAC, té la màxima responsabilitat de protegir i preservar els béns d'interès cultural, que són aquells que tenen la màxima protecció de l'Estat. Per tant, senyor ministre, què farà davant de l'espanyolisme populista que amenaça aquest patrimoni? Actuarà com els polítics mediocres que volen arrencar les pintures? Farà com el president Illa, que s'amaga una altra vegada, mentre el PSC votava ahir al Senat al costat del PP, que aquestes pintures siguin arrencades sense dilació? Veurem un ministre progressista deixar perdre un patrimoni cultural? Vostè sap que només amb un informe seu de Patrimonio Nacional el problema queda resolt. Així doncs, com voldrà passar a la història, al costat dels bàrbars culturals o al costat de la Cultura en majúscules? Pel que decideixi serà jutjat, jutjat per la història i pels catalans.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la necesidad de...
«Gràcies. Señor presidente, señorías, es mi primer mandato como diputado en las Cortes y qué decepción ver lo que pasa, lo que se oye y lo que se dice en el hemiciclo. Son malos tiempos para la política, tiempos de confrontación. Los dos grandes partidos españoles entretenidos en una dinámica de destrucción mutua. Ya se lo harán ellos. Y luego, gracias en buena medida a las comisiones de investigación que ha puesto en este mandato como una condición de Junts, la de la Operación Cataluña y la de los atentados en Las Ramblas y Cambrils, afloran ahí indicios y pruebas suficientes para concluir que durante años la estrategia del Gobierno español de turno para resolver los problemas políticos fue la autorización a los cuerpos de seguridad, de la justicia, de la Fiscalía -se entiende la parte patriótica- y la influencia en medios de comunicación amigos para fabricar mentiras y pruebas falsas para cargarse a actores políticos que no eran de su cuerda, poniéndolos en prisión, inventando delitos, arruinando a familias, maquinando cosas, hundiendo empresas... Mientras pasaba eso, el gran partido español en la oposición callaba, abrazaba el 155, se manifestaba con la derecha y con la ultraderecha, miraba hacia otro lado o aprovechaba algunas de las mentiras fabricadas para desacreditar al presidente Puigdemont, a su entorno, a la gente de Junts per Catalunya y a todo el movimiento independentista en general. Recordemos una cosa. Tenemos memoria. El señor Pérez Rubalcaba decía aquel año: el Estado pagara un coste para quitar de en medio a Puigdemont. Y decía: Ahora lo que estamos discutiendo es cuánto coste pagamos para que Puigdemont no sea investido presidente de la Generalitat. No hemos perdido la memoria. Este es el auténtico problema de la política española. No el de lanzarse acusaciones de corrupción entre los grandes partidos de forma continua, como dicen ustedes. No es nada comparado con esto: manipular las estructuras del Estado, que tendrían que ser la salvaguarda de los derechos democráticos, y cargarse la separación de poderes para destruir a contrincantes políticos. Y como decía, el PSOE ha participado en esto, ha querido aprovecharse, incluso infiltrando a policías en organizaciones civiles, manipulando sentimentalmente a algunos de los miembros de estas organizaciones y todavía no se han depurado responsabilidades. O dejando de investigar lo que pasó en Las Ramblas y en Cambrils, lo que hizo el CNI. Y este partido seguramente sufre ahora el mismo modus operandi de la 'toga nostra' para destruirle también a él y hacerlo caer. Les advertimos, se lo advertimos, y miraron hacia otro lado. (La señora presidenta ocupa la Presidencia).»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la necesidad de...
«Enmig d'aquest femer emergeix una altra guerra política ferotge, la dels partits d'esquerra, per veure qui abraça amb major puresa i intensitat ideals que sovint pretenen patrimonialitzar, una guerra entre ells que evidentment sempre va bé per dir que els qui no estan amb ells no són sostenibles o no són generosos o no són solidaris o que són de dretes. Per nosaltres, aquesta proposta d'avui és fruit d'aquesta dinàmica. Vostès, senyors de Podemos, que varen tenir una vicepresidència del govern espanyol, que varen tenir ministeris, en un govern amb pressupost militar, òbviament, per no dir, òbviament, que van ser també responsables dels fets de Melilla. Ara que són fora d'aquest govern aixequen una bandera totalment demagògica i diuen: 'Els diners per defensa que passi a Ensenyament', el primer punt. Per cert, al tanto que el PP els votarà, eh? Al tanto que el PP els hi vota. I el segon punt diuen: 'destinar la primera fase d'aquest pla de defensa a millores d'ensenyament'. Bé, no han trobat res més demagògic i més populista, més simplista? Vostès creuen que els ciutadans els hem de tractar d'aquesta manera, com si fossin rucs? En un moment en què un país transita cap a Europa amb la voluntat de consolidar un sistema democràtic de respecte als drets humans i és envaït i atacat criminalment per una dictadura imperialista, Rússia, -sí, no rigui, no sé per què riu, eh?- que mata els civils per afany de dominació, no creuen que això mereix una resposta solidària d'Europa? Ah, no? Doncs nosaltres creiem que sí, una resposta de suport que, ens agradi o no, en part passa per la defensa i per la dissuasió militar. Vostès deuen creure que, encara que els russos envaeixin Ucraïna amb tancs i llencin míssils que maten la seva gent indefensa, potser s'han de defensar amb poesia. Doncs miri, això no va així. Això és tractar la gent com a rucs. I si parlem de pressupost d'ensenyament, sí que en fan falta molts més recursos i els diré, a Catalunya molts més, més mestres, més ben pagats i més recursos. I això és fàcil de resoldre. Acabant amb el dèficit fiscal anual injust de 20 000 milions d'euros. I vostès, quan estaven al govern, això tampoc no ho van resoldre i tenien la possibilitat de fer-ho. Per tant, no tractem la gent com a rucs. Nosaltres no serem còmplices -ho hem sigut en altres propostes del seu grup- perquè la demagògia i el populisme, tant si és de dretes com si és d'esquerres, ens fa mania.»