Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.343 declaraciones · página 32 de 45
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«El que revela la DANA del passat 29 d'octubre és que les respostes legals han d'anar més enllà de la immediatesa. Cal que la política plantegi canvis estructurals, canvis que responguin de veritat als reptes que els plantegen els efectes del canvi climàtic. Les ciutats i les poblacions construïdes a les planes inclinades cap al mar, com és el cas dels 78 municipis afectats a València per la DANA, necessiten urgentment que les seves infraestructures, com ponts, carreteres o vies de tren, es relocalitzin. És urgent. I que es faci per evitar, evidentment, que torni a passar esfondraments com el d'un dels ponts, com s'ha dit aquí de la Rambla del Poio, al municipi de Picanya. Necessitem renovacions i obres hidrogràfiques que protegeixin els polígons industrials, que protegeixin les àrees residencials construïdes en zones d'evacuació natural, zones on és natural que s'evacuï i allà hi ha construccions com, per exemple, la Serra d'Utiel. Perquè estem parlant de construccions dels anys 70, vicepresidenta, que quasi 50 anys després estan aguantant el desbordament dels rius i les noves amenaces climatològiques. Zones on és evident que a partir d'ara s'ha de prohibir urbanitzar. Estem parlant que el que es necessita, escoltin bé aquesta paraula que no caurà el sostre, és deconstruir, perquè abunden les obres, infraestructures mal ideades i val a dir, pitjor construïdes. En el barranc de l'Horteta del Torrent, per exemple, hi ha ocupacions, ocupacions al llit del riu i, en el seu lloc, hi ha horts, indústries i fins i tot hi ha habitatges. Aquesta és la realitat. I aquestes ocupacions el que fan és tallar la sortida natural de l'aigua i les conseqüències em sembla que són evidents que no les repeteixi.»
-
Àgueda Micó Micó · Sumar ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«Ministre, la descàrrega d'aigua, evidentment, no es podia evitar, peró sí les conseqüències i la mala gestió del govern valencià no és l'única qüestió que hem de tindre en compte, perquè, efectivament, el canvi climàtic existeix, agreuja els riscos, però és necessari el control de les zones inundables. I calen actuacions que s'han ajornat en el temps, possiblement per raons econòmiques. La Confederació Hidrogràfica del Xúquer té pendents des de fa 15 anys obres de control de barrancs i torrents. Fa més de 15 anys que la Confederació Hidrogràfica té projectades actuacions per previndre inundacions en la conca del Poio i en el barranc de la Saleta i del Tossalet. Des de Compromís, recurrentment hem demanat en els pressupostos Generals de l'Estat inversions per a que la Conca del Poio es duguera a terme i recurrentment, tant el Partit Popular com el Partit Socialista han rebutjat totes i cadascuna de les propostes d'inversió que nosaltres hem fet. I l'altre dia vaig vore un vídeo d'un exdiputat del PP d'esta cambra, Miguel Barrachina, que actualment és el conseller d'Agricultura de la Generalitat Valenciana i anava ben encamisat i estava davant de les canyes en un escenari de destrucció, i explicava, amb tot el cinisme que té esta persona, que tot el problema del camp han sigut les canyes. I saben què? El Partit Popular l'únic que diu és que l'esquerra -la esquerra, nosaltres, és l'únic argument que tenen- anem en contra de la neteja dels barrancs. I això, senyories del Partit Popular no és veritat. En l'any 2017 i en l'any 2022 vostés van votar en contra de l'esmena de Compromís per a l'adequació i el drenatge del barranc del Poio. Així que menys hipocresia. Són vostés els que no han estat a l'altura en estes qüestions.»
-
Vicenç Vidal Matas · Sumar ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la desclasificación de toda la documentación...
«Aquí mateix, sobre aquesta tribuna, es va cridar allò de: '¡Quieto todo el mundo!' I es va disparar i tenim els trets aquí. Eren les sis i mitja de l'horabaixa. El rei, fins ben entrada la matinada, fins a set hores després, no va sortir a donar el seu discurs. Què va passar abans del 23-F, durant i després del 23-F? Quin va ser el paper de la monarquia? Els àudios de Bárbara Rey i el monarca sols posen més llenya al foc del que ja han anat sabent els historiadors durant aquests anys. 'Jamás ha dicho nada', referint-se a Armada. Què sabia el rei? Què sap, o què sabia el senyor Armada? Què és allò tan important que la societat, cinquanta anys més tard, no podem saber, que no podem ser capaços i adults per assumir-ho? Què és? Que el rei fou el promotor del 23-F, com deia el cap de la Casa Reial i va publicar el diari Público fa poc temps? És aquest el gran misteri? Perquè en això es basa la gran legitimació de la monarquia borbònica; es basa la seva legitimitat en el 23-F. A gent com el meu pare, que el rei aquell dia fou el salvador, és un mite que li han venut. Si això trontolla, trontolla la monarquia. Perquè sabem que el rei és corrupte, sabem que el rei va ser un gran defraudador, però també hem de saber si el rei era un idiota, un idiota en sentit grec, aquell que destrueix el bé comú per enriquir-se ell mateix. Jo diria que sí, que el rei emèrit, en sentit grec, era un idiota.»
-
Vicenç Vidal Matas · Sumar ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la desclasificación de toda la documentación...
«Gràcies, president. Soc d'aquella generació que tradicionalment se'ns ha explicat o se'ns ha transmès que el 23-F posava fi a la Transició i s'iniciava aquella democràcia de color rosa, aquella democràcia feliç, aquella democràcia tan afortunada que teníem. Fa temps que sabem que aquest relat és fals i que aquest relat és totalment edulcorat. La historiadora francesa Sophie Baby ens explica recentment que en el context dels anys del 23-F es van matar, van morir set-centes persones per violència política o policial en el context aquell del 23-F. També sabem que se'ns ha explicat històricament el gran consens de la Constitució o de la Transició i que això és fals. Prova d'això són molts de partits que avui són presents aquí, que promogueren el no a la Constitució del 78, entre ells el partit del PSM, el Partit Socialista de Mallorca, del que jo en soc hereu. Votaren no per republicans i per sobiranistes. Però hom pensaria que una persona com jo, que ja va néixer als anys vuitanta, ja hauria pogut saber tot el que va passar el 23-F; que la democràcia, que l'Estat, que el Partit Socialista, el gran beneficiat de la Transició, o el Partit Popular ens haurien explicat bé aquells fets, que ja ho sabríem. Però no és així. Durant quaranta anys, l'esquerra sobiranista, l'esquerra federalista i el PNB han reclamat saber el que va passar -com dirien, posar llum a la foscor-, desclassificar els documents del 23-F per tenir-ho tot ben clar.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la desclasificación de toda la documentación...
«I, així, som molts els que ens preguntem: va tenir coneixement previ del cop, el rei? El monarca va pressionar políticament el Govern de Suárez? Va girar el rei l'argument quan va veure que Tejero i companyia eren la banda del Empastre? Quina era la seva relació amb els militars colpistes? I Armada no hi era i no se l'esperava o és que la seva ombra era tan allargada que no calia que hi fos perquè senzillament tot estava lligat i ben lligat? I, parlant del general Armada, existia i a què responia el pla Armada? N'estaven al cas partits polítics i líders polítics? Quins? Les darreres setmanes s'ha estrenat a Netflix Asalto al Banco Central. Parla d'uns papers que implicaven Manglano i apunta a un govern pactat inclús amb els socialistes en el teòric executiu d'Armada. I, parlant de Manglano, quin va ser el paper dels serveis d'intel·ligència? Totes aquestes preguntes continuen a l'aire malgrat, com dèiem, el molt que s'ha investigat i s'ha escrit al respecte. Continuen en l'aire les dues grans controvèrsies: la de les complicitats prèvies, que apunten a certs actors polítics, i la del paper del rei, que encara avui no sabem amb claredat si va ser solució o problema o ambdues coses alhora. Posar llum a aquests dubtes passa perquè es desclassifiqui la documentació inclosa en els arxius oficials sobre el 23-F, que continuen sent secrets i que, malgrat que prosperi aquesta moció, continuaran sent-ho. I continuaran sent-ho perquè una llei franquista així ho determina, i, malgrat les iniciatives liderades reiteradament pel Partit Nacionalista Basc per reformar-la, avui continuem igual que fa cinquanta-sis anys, certament, com tantes coses a l'Estat espanyol. Mirin, sense voluntat i mentre continuï vigent una llei franquista -la 9/1968, de secrets oficials- no serà possible una investigació transparent i completa.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente en relación con la desclasificación de toda la documentación...
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. Avui Podemos ens porta al Ple la moció conseqüència de la seva interpel·lació a la ministra de la Guerra per la desclassificació de la documentació sobre el 23-F, de la documentació del cop d'estat de 1981 liderat pels generals Armada i Milans del Bosch i amb el tinent coronel Tejero com a artista mediàtic del dantesc vodevil que va viure aquesta cambra. Més de quaranta anys després, i malgrat l'amplíssima literatura que han generat aquells fets, avui no en sabem tota la veritat i continuen havent-hi molts dubtes, com quin va ser el paper del rei Juan Carlos I més enllà del que se li ha atorgat oficialment com a figura clau que va desactivar el cop d'estat i va salvar la democràcia, més enllà d'aquell paper de temporitzador executat la matinada del 24 de febrer i que va servir per blanquejar l'hereu polític del dictador i la pròpia monarquia i que allò llavors va donar aires democràtics a una institució antidemocràtica per naixement, a més de anacrònica i caduca, com totes les monarquies del món. Però l'espanyola sempre arrossega connotacions pitjors que la majoria, perquè, a diferència d'altres monarquies europees que es limiten a exercir el seu paper de representació, la monarquia espanyola s'ha dedicat a ser actor actiu de la política de l'Estat: Felipe VI ho va fer amb l''a por ellos' del 3 d'octubre del 2017 i ho va fer el seu pare, l'emèrit, el rei de la corrupció, amb el tema que ens ocupa.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 24/2013, de 26 de diciembre, del Sector Eléctrico y la Ley...
«Dit això, ens sobta que no fos fins a l'any 2017, quatre anys després de la directiva europea relativa a la resolució alternativa de litigis en matèria de consum, que la legislació espanyola no la incorporés en el seu ordenament jurídic. Curiosament, en aquella transposició, a l'exposició de motius -en aquella-, el legislador espanyol va manifestar que és important destacar que aquesta llei -aquella- no regula ni desenvolupa procediments de resolució alternativa de litigis, sinó que es limita a establir els requisits que busquen l'harmonització de la qualitat de les entitats de resolució alternativa a què poden recórrer els consumidors i els empresaris per a la solució dels seus litigis. Set anys després d'aquesta transposició i onze anys després des de que el Parlament Europeu dictés la directiva, avui vostès venen aquí i expressen de nou que els darrers informes de supervisió del procés de resolució alternativa de litigis entre comercialitzadors i consumidors publicats per la Comissió Nacional del Mercat i de la Competència resulta que assenyalen la necessitat d'introduir modificacions legislatives que determinin l'obligació d'informació prevista a la normativa sectorial. En poques paraules, onze anys després, les empreses elèctriques i les gasístiques -les empreses elèctriques i les gasístiques- no sembla pas que s'hagin aplicat el que la legislació de l'any 2013 requereix, i als successius governs de l'Estat, en lloc de fer la seva feina i forçar l'aplicació de la llei, únicament se'ls hi acudeix legislar de nou que han de complir la legislació.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«Posicionament respecte d'aquestes esmenes que els hi he comentat. Hem retirat totes les nostres esmenes. Ens semblava que el que havíem de garantir és que els articles de l'Estatut laminat, al qual nosaltres vam votar en contra perquè era insuficient, també es va carregar tots els aspectes de justícia. Per tant, l'únic marc normatiu que realment ens vincula és el que es conté en els articles de 101 a 108 de l'Estatut de Catalunya, que és el que disposa també els mitjans materials i personals. I sobre aquest tema voldria fer un esment a la situació dels interins de l'Administració de Justícia, a la situació dels jutges substituts, que s'arregla una mica en aquesta llei, però no suficientment. I acabar dient que jo crec que tots plegats estem laminant tant la credibilitat de les institucions, que estaria bé que alguna de les lleis que aprovéssim en aquesta cambra servís perquè algun dels poders, en el seu dia a dia, la quotidianitat de la gent recuperi una mica de la credibilitat perduda. Quan et senyalen data per a un judici d'aquí a dos anys no és justícia, tant si és per elements civils com contenciosos com criminals. Això no és justícia, diputats.»
-
Pepe Mercadal Baquero · PSOE ·
Congreso · PlenoConvenio de Seguridad Social entre el Reino de España y los Estados Unidos de América, hecho en Madrid el...
«Gràcies, presidenta. Disculpi'm. Sobre el conveni de Seguretat Social entre Espanya i els Estats Units, dir que el Govern en sol·licita l'autorització... ¿No se oye? Dir que el Govern ens sol·licita l'autorització per firmar aquest conveni, que és realment una actualització del conveni del 1988. Una actualització que va sol·licitar Espanya fa uns anys que té molts anys de negociacions i que ara s'arriba a un acord i és un conveni necessari i molt positiu per als treballadors i les treballadores espanyols, als quals la seva empresa espanyola ha destinat a treballar als Estats Units durant una temporada. El conveni en vigor tenia unes mancances que provocava que alguns d'aquests treballadors tinguessin moltes dificultats a l'hora de garantir la integritat de les seves pensions. Al cap i a la fi, el sistema de pensions espanyol és un sistema públic, mentre que el sistema de pensions dels Estats Units és privat i això fa que s'hagi de detallar molt bé, molt millor aquest conveni. I això és el que pretén l'actualització, establint un període de cinc anys prorrogable a set, en els quals el treballador o la treballadora que hagi estat destinat als Estats Units continuarà cotitzant en el sistema públic espanyol.»
-
Jordi Hereu Ministro de Industria y Turismo· PSC ·
Congreso · Pleno¿Cuál es la opinión del Ministro de Industria y Turismo respecto a la voluntad del Gobierno del Estado de...
«Cruset, després d'aquesta cunya publicitària, jo la veritat és que estic content de que vostès, el grup parlamentari de Junts, estigui per la defensa de la indústria a Catalunya, perquè en això jo crec que caminem junts. Ara, miri, nosaltres portem més de 1000 milions invertits des del Ministeri d'Indústria els últims anys en una inversió històrica, més de 160 milions els dos últims anys a Tarragona. He visitat la Petroquímica, estem visitant totes les empreses on els PERTEs estan aportant. Fa tres setmanes estava a l'assemblea de la Federació de la Indústria Química. Aquest any creixerà un 7 % en producció i un 5 % en facturació. Vol dir que realment això està tirant endavant. Per tant, escolti, benvinguts a la defensa de la indústria. En això jo crec que tenim molts temes a acordar i caminar junts. Ara, bé, vostè aquí ha vingut a defensar el seu paper, que em sembla bé. No li admeto la crítica al paper del grup del PSC, del president de la Generalitat. Em sembla que en això, evidentment, no li accepto. Miri, m'ha recordat els aires de la minoria catalana que tant enyoràvem. I, per tant, vostès defensant la indústria, crec que és un bon paper.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué respuesta tiene el Gobierno español para revertir el absentismo laboral?
«Gràcies, presidenta, vicepresidenta. Preguntem per l'absentisme laboral i ho fem en el marc del debat iniciat fa quinze dies a proposta de Junts per Catalunya en el Parlament català per la preocupació generada per la seva evolució en el nostre país, Catalunya, perquè en els darrers deu anys ha anat en augment. Per exemple, s'ha doblat l'absentisme per incapacitat temporal, arribant a la mitjana de 7,5 hores mensuals per treballador, que representa un cost directe, segons PIMEC, estimat en l'equivalent al 5,08 del nostre PIB. I és evident que la dimensió d'aquestes dades impacten. Impacten en la societat, perquè afecta la salut i el benestar de moltes persones treballadores. Impacta a les empreses perquè posa en perill la seva viabilitat, especialment d'aquelles més petites. I, finalment, impacta en el conjunt de l'economia perquè la fa menys competitiva. Saben bé que nosaltres voldríem donar resposta a aquesta situació des del Parlament de Catalunya, amb tota la capacitat legislativa i des d'una Generalitat que prioritzés Catalunya. Però avui no passa ni una cosa ni l'altra. I malgrat la molt bona feina que segur faran els nostres companys a la cambra catalana, necessitem que el govern de l'Estat no defugi la seva responsabilitat i és per això que li demano quines mesures prendrà el seu govern per revertir aquesta situació.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo piensa el Gobierno garantizar los derechos laborales de las personas trabajadoras afectadas por la DANA?
«Bé, bona tarda. Primer de tot, la nostra solidaritat més gran per les persones del País Valencià. I la millor manera de mostrar aquesta solidaritat és posant els nostres vots a disposició de la reconstrucció d'aquest país. Dit això, senyora ministra, celebrem les mesures que ha impulsat el Govern per protegir els treballadors afectats per la DANA, moltes de les quals incorporen també propostes i iniciatives d'Esquerra Republicana com els permisos retribuïts, el foment del teletreball, la prohibició d'acomiadaments, etcètera. Tot i això, veiem que encara hi ha algunes mancances importants en la protecció de les víctimes, sobretot per als treballadors i les treballadores. Ens preocupen especialment fets com que són fets empreses que van obligar els seus treballadors a presentar-se, posant en risc la seva seguretat, la salut i la vida o que la van perdre durant el temporal. Això no pot ser. O empreses que fins i tot van descomptar dies de vacances a qui no va poder acudir al treball durant i després també del temporal. Ahir, per exemple, en zones com el Raval d'Algemesí, l'única intervenció pública fins ara ha estat el desnonament d'una família afectada, en comptes de proporcionar una assistència real. Esquerra Republicana ha traslladat al Govern propostes que considerem essencials per a la seguretat i la integritat dels treballadors en les zones afectades, com mantenir l'ocupació en empreses amb ERTO durant dos anys, establir línies d'ajuts directes per a autònoms i pimes afectades i declarar nuls els acomiadaments justificats per la DANA, garantint la readmissió amb les mateixes condicions.»
-
Alberto Ibáñez Mezquita · Sumar ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«La justícia -i no tinc cap dubte que respondrà als tribunals el senyor Mazón i el seu govern- ara és que dimitisca ell i el seu consell. La reparació és, efectivament, centrar-nos en la reconstrucció, en un criteri científic i en justícia fiscal de les cases, els negocis i els nostres pobles, de sostindre l'economia. Ja hi ha 12 000 persones en ERTEs, però també de salvar la salut mental. Saben vostès com de destrossades estan les persones joves que en menys de 20 anys han viscut una pandèmia, en menys de 20 anys han viscut aquesta catàstrofe? I mentre ací estaven donant l'espectacle d'intentar amagar que Mazón era un negligent, un criminal, la gent estava en les seues cases, llevant-se el fang de les celles perquè estava sostenint el nostre poble. I per últim, amb açò acabe, senyora presidenta, la no repetició i aquesta és la més important. I és que ens posem ja a legislar perquè estiga prohibit construir en zones inundables. Que frenem l'ampliació del port de València. Que triem i prioritzem les obres del barranc del Poio abans que ampliar el bypass de València. I sobretot, que lluitem contra el canvi climàtic perquè no és una plaga, és una decisió política. I ací, senyories, hem vingut a fer política. Hem vingut a salvar vides i no a salvar la indecència del govern del senyor Mazón.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«Entendre el que va passar és una necessitat per treure'n els aprenentatges necessaris, perquè mai més no es torni a repetir una gestió tan nefasta com aquesta. Una gestió que, lluny de minimitzar els riscos per a la població, els va accentuar i, lluny d'agilitzar la resposta, la va alentir. I és en aquest context que Junts per Catalunya, la setmana passada, va demanar la celebració d'un ple monogràfic al Parlament sobre la prevenció i la gestió de les emergències a Catalunya. Ho va fer per obrir un debat que ens permeti actualitzar i reforçar encara més les estructures de país en aquest context de canvi climàtic, però també en aquest context de col·lapse del model de l'Estat espanyol; un Estat espanyol que, com hem denunciat des de Junts de forma reiterada en els darrers anys, ha promogut l'harmonització a base de laminar competències i no precisament en pro de l'eficàcia i l'eficiència, sinó de l'intervencionisme i la tutela malentesa. Ho veiem aquests dies, com ho vàrem veure, per exemple, amb el Reial Decret llei 15/2022 en matèria d'incendis forestals. Podria recordar amb els vots de qui es va aprovar, però avui no toca. Aquell reial decret, un cop més imposava la unificació i la supeditació a l'Estat espanyol d'un model, el català, que funcionava. Un model de lluita integral contra els incendis forestals estructurat a partir d'un cos de bombers integral que treballa en xarxa i capaç d'esdevenir referent mundial en el coneixement dels incendis forestals amb la creació, ara fa 25 anys, del Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals, el GRAF, que li ha proporcionat una gran capacitat d'anàlisi i d'anticipació, així com de resposta en cada situació. Una capacitat que tristament avui és menor, perquè directrius de l'Estat espanyol menystenen serveis catalans com el meteorològic.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«Ara bé, el que pensem que no té cap sentit és aprofitar la tragèdia per fer xantatge als grups d'aquesta cambra. És un error el que ha pretès el president Sánchez, de vincular l'aprovació dels pressupostos generals a les ajudes necessàries que han de rebre els damnificats. Per això mateix, des de Junts per Catalunya, la setmana passada ja vàrem presentar una iniciativa per fer una modificació a l'actual pressupost, per dotar-lo d'un fons extraordinari de fins a 15 000 milions d'euros que hauria d'estar a disposició de tots els afectats en el termini màxim d'un mes. Perquè, a fets excepcionals, calen respostes excepcionals. I nosaltres, sense fer el ridícul, com la ministra Robles i recular 5000 anys, podem reconèixer que aquesta DANA ha generat un episodi de pluja excepcional, amb acumulacions superiors als 600 mil·límetres d'aigua en 24 hores i intensitats, en alguns casos, superior als 200 mil·límetres/hora. I aquesta és una situació que generaria problemes a qualsevol indret. Els generaria perquè sovint es menysté la força de la naturalesa i perquè al llarg dels anys no s'ha estat prou curós amb el desenvolupament urbanístic de molts pobles i ciutats. Aquest és, al nostre entendre, un aspecte clau que cal abordar. Corregir això no és fàcil i no només calen molts recursos, també cal molta valentia. Però una altra cosa és la gestió que els responsables fan d'una situació de pluja extraordinària i l'impacte que la seva presa o no presa de decisions en temps i forma té.»
-
Àgueda Micó Micó · Sumar ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Política Territorial y Memoria Democrática...
«Perquè per a tota la gent que s'ha vist afectada per la DANA puga recuperar la normalitat el més prompte possible necessitem anar per feina i que quede una cosa clara, senyories del Partit Socialista, el vot de Compromís als pressupostos generals de l'Estat no serà un xec en blanc. Que el PSOE no s'enganye, que no anem a fer com ells: Regalar el seu vot als pressupostos de Mazón sense ni tan sols tindre l'esborrany. Volem tot el pressupost necessari per als projectes contra les riuades que duen 15 anys paralitzats. Volem tot el pressupost necessari per a reconstruir les nostres comarques. I volem uns pressupostos generals de l'Estat que asseguren que recuperarem la vida de les nostres persones. Encara que una part de nosaltres, encara que una part del poble valencià sempre quedarà tacat de fang. Gràcies. ¿Qué ocurrió el 29 de octubre? Ya lo hemos comentado antes. A las 9:48 de la mañana la alerta roja se extendía por toda Valencia, pero el Gobierno de Mazón dejó pasar doce horas -doce horas- sin enviar el aviso de emergencia y el presidente de todas las valencianas y valencianos no llegó al centro de mando de emergencias hasta las siete y media de la tarde. El presidente de las valencianas y los valencianos estaba desaparecido hasta las siete y media de la tarde el día que la gente estaba muriendo en las calles. Y mientras que el Gobierno de Mazón no veía peligro o no sabía por dónde tirar o no sabía cómo gestionar esta crisis, la crisis más grande que hemos sufrido, Mazón estaba desaparecido, estaba incomunicado, no cogía el teléfono. El presidente de la Generalitat Valenciana no cogía el teléfono y no llegó a la Coordinación de Emergencias hasta las siete y media de la tarde. ¡Qué vergüenza de presidente de la Generalitat Valenciana y qué vergüenza de Partido Popular, que no lo destituye en el mismo momento! (Aplausos). Y todo esto pasaba mientras las carreteras se convertían en ratoneras, las personas estaban atrapadas en polígonos industriales, a los coches se los llevaban las aguas y las casas estaban inundadas y la gente incomunicada e ilocalizable, sin suministro de luz ni de agua. Y ya las primeras víctimas mortales en ese momento. La gente estaba recibiendo alertas cuando ya había agua que cubría más de un metro en las casas de los pueblos afectados. La alerta, señorías del PP, fueron los gritos de auxilio que hacían las personas en las calles en ese momento. Esa fue la alerta que recibieron las personas que estaban en esos pueblos.»
-
Gala Pin Ferrando · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la prescripción de los delitos contra la libertad sexual...
«Així que la prevalença dels abusos sexuals a menors és una qüestió que no podem continuar negant i davant de la qual ens hem de veure. Per tant, aquesta proposició de llei és un pas, un pas per debatre, una de les vies que moltes de les víctimes exigeixen per poder tenir formes de reparació. No pot ser l'única. Això, és clar. No és una via de reparació per a les víctimes que l'han impulsat i, per tant, no és suficient. Ho sabem. No és suficient tampoc per evitar que això no torni a passar mai més. Però és una proposta treballada durant molts mesos des de diferents grups parlamentaris amb associacions de víctimes després d'anys de silenci i encobriment. Què és el que proposa? Es proposa la modificació del Codi Penal amb aquesta idea que es coneix com el dret al temps. Es comentava abans, ho comentava la Susana Segovia. Tenim tres fases en aquests processos: el de la negació, la culpabilització i després l'assimilació. I això depèn molt del context en què creix la criatura, el nen i l'adolescent. I, per tant, es proposa que el plaç de prescripció del delicte a partir del qual la víctima comenci a partir que la víctima compleixi 35 anys. És cert que la imprevisibilitat d'alguns delictes genera polèmica, però també és reclamada des del silenci que ha envoltat aquests abusos durant molts anys i la manca d'acompanyament institucional per tenir vies de reparació.»
-
Gala Pin Ferrando · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la prescripción de los delitos contra la libertad sexual...
«A l'Estat espanyol es va publicar a finals de juny de 2021 una investigació de tres universitats, de la qual la principal conclusió és que les autoritats religioses a Espanya han eludit fins ara investigar a fons aquest problema. No podem permetre que en ple 2024 segueixen existint zones opaques de vulneració dels drets de la infància. Cal fer front a una realitat que, per més dolorosa que sigui, ha de ser investigada, explicada, previnguda i reparada. I davant d'això, algunes dades. Es calcula que només el 4 % dels abusos sexuals a menors es denuncia. Segons les dades del Consell d'Europa, un de cada cinc infants és víctima d'abús sexual abans de complir els 17 anys. Un de cada cinc, és que és una xifra brutal. I a l'informe de la Síndica de Greuges sobre els drets dels infants, publicat el mes de febrer de 2021, apunta que en els darrers deu anys l'increment del nombre de menors víctimes de violència sexual ha estat d'un 154,3 %. No sé, jo crec que aquí ens hauríem de preguntar si això no podria ser considerat un delicte de lesa humanitat. En el període de 2019 al 2022 es va incrementar un 22,5 % i concretament el 2022, 1460 víctimes d'abusos sexuals van ser conegudes. Això vol dir que cada dia, cada dia, hi ha quatre menors a Catalunya, quatre que pateixen abusos o agressions sexuals. Una dada que és esgarrifosa.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la prescripción de los delitos contra la libertad sexual...
«Vull recordar el compromís que hem assumit amb les víctimes d'associacions que ens han vingut a veure aquí, al Congrés i també al Parlament de Catalunya. Complirem amb allò que els vam dir. Aquesta llei representa una esperança per a aquelles persones que han esperat anys, sinó dècades per ser escoltades i ser protegides. Com a grup republicà votarem a favor d'aquesta llei, convençuts que hem de lluitar contra qualsevol obstacle que impedeixi la justícia i el suport integral a les víctimes. I no hi ha millor manera d'acabar que amb les paraules que ha llegit aquí la companya i diputada i amiga, la parlamentària Raquel Sans, recordant el que deia una de les víctimes, Ester Pujol, després de patir abusos sexuals quan només tenia deu anys. En la seva compareixença deia una cosa com aquesta: no sabia si venir o no venir. 'La veritat, sé que aquesta comissió parlamentària tampoc servirà per a res'. Avui tenim l'oportunitat de demostrar a ella i a totes les víctimes que el seu testimoni sí que serveix, que no es quedaran soles en aquest camí i que mai més un infant patirà en silenci d'una injustícia impune.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la prescripción de los delitos contra la libertad sexual...
«Bé, bona tarda ja, presidenta. Gràcies, diputades, diputats. Benvingudes, benvingudes i benvinguts il·lustríssims diputades del Parlament de Catalunya. Avui ens trobem aquí per abordar una qüestió de màxima transcendència: la necessitat de garantir que els delictes d'abusos sexuals a menors no quedin impunes pel simple pas del temps. Aquesta proposició de llei que ens arriba del Parlament de Catalunya, que em fa sentir molt orgullós, respon a una demanda urgent de les víctimes i compta amb el suport incondicional del nostre grup parlamentari. L'abús sexual a menors no és només un greu i cruel delicte puntual, és un trauma que afecta a la vida sencera de les víctimes, amb seqüeles que emergeixen i persisteixen durant molts anys o tota una vida. En molts casos, en molts casos, les víctimes no poden denunciar fins a edat adulta després d'haver processat tot el trauma, ja que barreres com la vergonya, la por, els estigmes socials, la culpabilitat o la confiança trencada en éssers sovint estimats, que això és molt dur, realment és molt dur. Per tant, la prescripció no pot ser una excusa per deixar impunes crims tan greus.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la prescripción de los delitos contra la libertad sexual...
«En primer lloc, és obvi, és evident que l'eliminació de la prescripció en els delictes sexuals contra menors és necessària per la lenta assimilació psicològica dels fets per part de les víctimes, que moltes vegades no es veuen amb cor de fer front a un procediment judicial molt dolorós fins passats molts anys. De fet, l'evidència científica disponible, l'evidència científica de la que disposem, demostra que les víctimes no denuncien fins passats els 50 anys de mitjana. Per altre costat, es tracta d'una obligació que el propi Estat espanyol va assumir en tractats internacionals com el Conveni d'Istanbul, i una mesura que està recollida, per exemple, per l'Assemblea de Parlamentaris del Consell d'Europa i per la majoria d'estats democràticament avançats. Així mateix, i vaig acabant, senyora presidenta, anunciem que presentarem una sèrie d'esmenes en el mateix sentit que expressàvem amb l'esmena presentada l'any 2023, que són complementàries de l'eliminació de la prescripció dels delictes sexuals contra menors. Aquestes esmenes tenen a veure, per exemple, amb millores tècniques addicionals referents als delictes de coaccions a menors en cas de matrimoni, esmenes que suposen millores en delictes de detenció il·legal i segrest de menors i esmenes que suposen també millores en delictes de tortures a menors i en delictes d'agressors menors reincidents.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo de la Mesa del Congreso de los Diputados, de 29 de octubre de 2024, por el que se aprueba la...
«Per cert, hi ha qui carrega contra l'externalització de la producció dels mitjans públics. No hi estem d'acord. S'ha de saber estimular la producció pròpia en els mitjans públics. Hi he treballat més de 25 anys i, per tant, ho tinc molt clar, però ha d'haver-hi un equilibri entre la creativitat interna i la compra de continguts. Les televisions públiques també estan per mantenir el sector audiovisual, especialment pensant en les petites i mitjanes productores que arrisquen en creacions de gran valor artístic, amb projectes de cinema d'autor, per exemple, o amb continguts fets en català o en altres llengües oficials. Per això també és important millorar la quota de finançament avançat previst a la Llei General de la Comunicació Audiovisual. I vaig acabant, presidenta. Els convido a revisar, per cert, la memòria econòmica de Radiotelevisió Espanyola per comprovar a la pàgina 12 d'on són les productores que han tingut accés als contractes més importants de l'últim any. Cap de Catalunya. Cap. Els qui han dominat el govern de la radiotelevisió espanyola s'han fet la seva pel·lícula, però comença una temporada, o sigui que estiguin molt atents a les seves pantalles.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo de la Mesa del Congreso de los Diputados, de 29 de octubre de 2024, por el que se aprueba la...
«I no és el govern l'únic que discrimina. A la llengua també se la discrimina quan es deixa de fer servir allà on ha aconseguit fer-se un lloc després de moltes lluites. Què radiotelevisió espanyola a Catalunya sigui en català també és un acte de reparació de justícia, després de dècades, d'una uniformitat disfressada de cohesió lingüística que ha trepitjat sense cap mirament la diversitat, la cultura i la identitat de les diferents nacions històriques. Per això veiem bé que ara es vagi cap al model de BBC Nations de la televisió pública britànica, amb programació diferenciada a Gal·les, Escòcia, Anglaterra o Irlanda del Nord. Tots els mitjans públics, tots, els nacionals i els estatals, han d'apostar per les llengües oficials. A Radiotelevisió Espanyola, però, mai no ha passat de manera efectiva. Com s'explica, sinó, que seixanta anys després de la primera emissió en català, la televisió pública de l'Estat mai, mai hagi fet en català, un canal en català a Sant Cugat malgrat ser el segon centre més important de l'Estat. No té cap sentit quan parlem d'una llengua que parlen 10 milions de persones, que no és minoritària, sinó minoritzada, que no és autonòmica, sinó nacional, que no és regional. Es parla a quatre estats.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo de la Mesa del Congreso de los Diputados, de 29 de octubre de 2024, por el que se aprueba la...
«Que tothom, que tothom ho tingui clar: si som aquí és per ser actors importants en aquest canvi que ha de permetre que La2 a Catalunya passi a ser La2 en català com a llengua vehicular en defensa dels nostres drets lingüístics, en resposta a la minorització que pateix la llengua, de manera urgent davant l'emergència lingüística. Ara toca apostar per la llengua, pels catalans d'origen, però també pels catalans d'adopció, pensant en la població adulta, però també en la gent nova. El català ha demostrat ser ascensor social i és el millor pont per a la integració de tothom que arriba a Catalunya. Però interessadament, interessadament, molts han venut la idea del català com a barrera lingüística. Els mateixos que volen imposar la seva llengua común, els que han trigat 45 anys a permetre que les altres llengües oficials de l'Estat es puguin parlar amb normalitat aquí, al Congrés. Davant d'aquests, Junts ja ha demostrat que fa valer els seus vots per crear-li nous espais al català, per lluitar contra la discriminació que se li fa des del govern espanyol de qualsevol color.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoAcuerdo de la Mesa del Congreso de los Diputados, de 29 de octubre de 2024, por el que se aprueba la...
«Gràcies, presidenta. Bé, en tot aquest procés per crear el nou marc de governança dels mitjans públics de l'Estat, l'objectiu de Junts ha estat la defensa de la llengua catalana i del sector audiovisual català, pensant no només en aquelles persones que comparteixen amb nosaltres el somni que la nació catalana tingui estat propi, sinó també en tot el catalanisme, en el catalanisme de debò, no en el catalanisme intermitent de posar i treure de Salvador Illa, que fa dos anys defensava el 25 % de castellà a les escoles i ara s'adona que el català està en risc, mentre parla de Lérida o de Bajo Llobregat. La nostra proposició, la nostra proposta per condicionar la nova governança de Radiotelevisió Espanyola, també defensa l'economia catalana, on l'audiovisual, inclòs el món de l'animació i dels videojocs, hi juga un paper important. El nou consell d'administració que votem tindrà en representació de Junts la figura de Miquel Calçada i Olivella per mèrits professionals, indiscutiblement. Només cal mirar el seu currículum en el món audiovisual de l'Estat, però també el que ha aconseguit fer als Estats Units i pel seu compromís irrenunciable de defensa del país i dels valors de la catalanitat. Ningú com ell per vetllar aquesta entesa històrica aconseguida per Junts i que ens ha permès donar suport a la remodelació del govern de Radiotelevisió Espanyola.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 5/2024, de 22 de octubre, por el que se modifica la Ley 17/2006, de 5 de junio, de la...
«Sí; moltíssimes gràcies, senyora presidenta. Senyories, el primer de tot que vol fer Junts és, lògicament, acompanyar en el sentiment les persones que han perdut éssers estimats en aquesta tragèdia de la DANA, que està cobrant víctimes a València, a Andalusia i que amenaça altres territoris. I, per suposat, estem al seu costat i desitgem que tot això passi ràpid i que les notícies siguin el menys dramàtiques possibles; que tant de bo -tant de bo- no ens trobem amb xifres molt augmentades a partir d'ara. De debò, ho diem de tot cor. Dit això, la meva primera feina en els mitjans de comunicació va ser a Radiotelevisió Espanyola com a auxiliar de producció en un programa que s'emetia en la sobretaula dels diumenges alhora que es compartia el tortell de nata amb tota la família. Es deia, el programa es deia Cita amb. Era un programa d'entrevistes i d'actuacions on va debutar, per exemple, El Tricicle, que estava actuant en aquella època al Jove Teatre Regina, on va debutar també el Tomeu Penya, que venia des de ses Illes. Sí, per tant, era un programa en català: Cita amb. Es gravaven jornades inacabables en uns estudis que hi havia a Esplugues. I d'això..., els parlo de fa molts anys: parlo de l'any 1982. Un any després s'inauguraven els nous estudis de Radiotelevisió Espanyola a Sant Cugat. Lògicament, tothom -tothom- esperava que aquest fet permetés tenir una programació àmpliament en català. Diumenge, precisament, es van complir els seixanta anys de la primera emissió en català de Televisió Espanyola a Catalunya. Des d'aquell dia hi ha hagut molts programes, molts: sèries, especials i, per suposat, desconnexions per fer-hi els informatius en català. Però mai -mai- s'ha fet una aposta clara per que el català fos la llengua vehicular de la programació.»
-
Àgueda Micó Micó · Sumar ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la responsabilidad del Ministro de la Presidencia,...
«Han fet... Zaplana ha fet quasi pleno de condemnes: cohecho, prevaricación, falsedad documental y blanqueo de capitales. Per cert, el nou director de l'Institut Valencià de Cultura que acaba de posar el Partit Popular diu que no vol programar pel·lícules en valencià i just després de fer estes declaracions, la pel·lícula valenciana que es va alçar amb el premi del Públic en Cinema Jove de València. Doncs bé, esta pel·lícula retrata molt bé com Eduardo Zaplana va posar en les institucions valencianes, les va posar al seu servei i com els que vingueren després aprofitaren eixes xarxes clientelars. Anys d'eufòria, canapés i Ferraris amb les butxaques plenes dels diners de les valencianes i els valencians. Perquè d'allà on han pogut, han furtat. Ha podrit la ciutat de València amb macroprojectes de Fòrmula 1, que encara en estos moments estem pagant. Han podrit l'educació valenciana apropiant-se el Partit Popular dels diners de la construcció de les nostres escoles públiques i han podrit la nostra sanitat pública, privatitzant-la sempre que han pogut amb una gestió privada dels seus amics.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley reclamando el cese del Fiscal General del Estado.
«El lawfare, naturalment, té una biga mestra, que són les togues. Ho hem viscut durant tota la repressió judicial dels darrers anys i ara ha tornat a quedar en evidència, amb la rebel·lió dels jutges i fiscals a l'hora de complir el seu deure, que no és altra que aplicar la llei. I em refereixo, òbviament, a la llei d'amnistia. Mirin, si s'ha de reprovar algun fiscal, si s'ha de reprovar algun fiscal indigne, i ja que veig que vostès han citat el nom del Fiscal general de l'Estat repetidament, el senyor Álvaro García Ortiz, citaré aquí alguns fiscals que sí que mereixen ser reprovats: el fiscal Maza, malauradament finat, del qual hi ha proves evidents dels seus negocis amb la senyora Cospedal o els fiscals del judici del procés, -l'última cosa que els va interessar va ser la veritat, la justícia i els drets dels ciutadans: Fidel Cadena, Consuelo Madrigal, Javier Zaragoza, Jaime Moreno. O encara un altre, encara un altre fiscal, el fiscal Ignacio de Lucas Martín. El fiscal que portant el lawfare contra l'independentisme a l'extrem, contra tota evidència, contra tota prova, ha arribat a un acord pel qual s'ha perdonat el crim d'un assassí confés a canvi de incriminar a Gonzalo Boye, advocat defensor del president Puigdemont i negociador, com tots vostès saben, de la llei d'amnistia.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la representación internacional de las federaciones deportivas...
«Els i les esportistes mereixen més respecte perquè són els que posen l'esforç i els que posen el cos. Per això sobta que després de dècades, encara estigui pendent de solucionar-se la situació que viuen alguns esportistes històrics que no van poder cotitzar a la Seguretat Social quan estaven en actiu. Alguns d'ells, com ens explica, avui ens explicava l'exjugador de bàsquet del Barça, Santillana, ja són avis o besavis. Prou de bones paraules i més fets. Els esportistes d'alt nivell els han servit per fer-se fotos en el moment de recollir copes o medalles, però ja fa molts anys que els han deixat en fora de joc a l'hora de tenir pensions dignes que reconeguin aquest esforç. Els diuen que ho solucionaran a través de l'Estatut de l'esportista. Molt bé. Els recordo que l'Estatut de l'artista va trigar set anys a ser una realitat i encara està molt lluny de desplegar-se. No crec que els esportistes d'elit mereixin haver de jugar una altra pròrroga. Aquest partit l'haurien de tenir guanyat ja fa moltes temporades. Compte perquè ara són ells els que no volen fer-se la foto amb vostès. El que volen són fets.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la representación internacional de las federaciones deportivas...
«Estem farts que els seguidors de l'esport català hagin de patir aquesta persecució només pel fet de pertànyer a una minoria nacional, la minoria nacional catalana. De res no serveix fer lleis que pretenen fomentar els valors si després trepitgen vostès sistemàticament els nostres drets de representació internacional, d'expressió política o d'autonomia de l'esportista. Ja vàrem presentar esmenes contra l'obligació d'anar a les convocatòries de seleccions. No respecten la capacitat de decisió de l'esportista, fins i tot els obliguen a assistir als esportistes que arrosseguen problemes físics. Això sí, mentre els clubs van pagant la festa. Només hi ha dos països que obliguen els seus esportistes amb una legislació específica: Itàlia i Espanya, dos estats que segueixen aplicant l'ordeno y mando que ve dels temps dels dictadors Franco i Mussolini. En ple segle XXI, això és fer el ridícul. Perquè anar a la selecció hauria de ser un honor desitjat, no una imposició. En el cas d'Espanya, el càstig per no anar és de multa i de dos a cinc anys de retirada de la llicència esportiva. Aquesta va ser l'amenaça que van rebre les futbolistes de la selecció absoluta quan es van negar a anar a la selecció després del piquito de Rubiales. Les van acusar de histèriques. Nosaltres ja ho vam dir, van ser històriques. De poc o de res va servir la queixa pública de l'Aitana Bonmatí, que, per cert, ahir va recollir la seva segona Pilota d'Or consecutiva, la quarta consecutiva d'una jugadora catalana si comptem les d'Alexia Putellas del 2021 i del 2022. I, per tant, felicitem Aitana Bonmatí per aquesta Pilota d'Or.»