Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.235 declaraciones · página 38 de 42
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la adopción de medidas para garantizar unas condiciones de jubilación digna de...
«En segundo lugar, la solución la comparten desde el señor Enrique Santiago, que nos hablaba de la solución -a ver, le recuerdo que está en el Gobierno y que, por lo tanto, me parece que tendríamos que convencer al PSOE de su solución que, por cierto, compartimos-, pero, claro, lo curioso del caso es que, incluso, lo considera VOX. Así que, Gobierno, si VOX, SUMAR, Podemos, BNG, PNV, Bildu y Esquerra estamos de acuerdo, quizá tenemos razón, por pura casualidad, pero igual tenemos razón. Con lo cual, visto que el literal de todas las enmiendas es casi una redacción idéntica, estaría bien que hicieran recepción de esta redacción idéntica y estaría bien que transformaran el trabajo parlamentario en gubernamental, porque incluso tienen el instrumento, a través de un real decreto ley se articularía esta solución Por lo tanto, no voy a aportar nada porque es que ya lo han aportado las personas que se encontraban con este problema. No voy a aportar nada. La aportación se ha hecho desde la extrema derecha hasta la extrema izquierda, así que no aportaré nada, excepto que diré que el tiempo se acaba y cada mes que pasa hay más gente en esta situación.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la adopción de medidas para garantizar unas condiciones de jubilación digna de...
«Diputadas, diputados. Gracias, presidente. Compañeros diputados y diputadas, lamento decir que hoy no voy a aportar mucho porque lo más relevante que me ha parecido de toda la tramitación de esta iniciativa ha sido comentado ahora mismo por la diputada del Partido Nacionalista Vasco. Y es que, curiosamente, excepto en el caso del PSOE, el resto de enmiendas contienen la misma solución que tiene que ver con esa pasarela hacia el RETA para poder cobrar las jubilaciones necesarias y para que no estén vinculadas a condiciones de vulnerabilidad. Son sorprendentes tres elementos que significan o ejemplifican lo que sucede muchas veces cuando se está en la oposición o en el Gobierno. Veamos, este tema se está envenenando desde hace mucho tiempo, hace mucho tiempo que las asociaciones creadas ad hoc de profesionales que compartían el mismo problema nos han puesto en conocimiento a los grupos políticos de cuál era la solución. Hace mucho tiempo que esta pasarela para los anteriores del 1995 al 2005, específicamente, con una mirada más diversificada y el resto relataban que consideraban que habían sido engañados por las mutuas. Hace mucho tiempo que sabemos que esto antes o después estallaría, pero nadie ha dado respuesta. Y ahora lo que nos plantea el grupo principal de la oposición es crear una comisión. De entrada, el mismo comentario que he hecho a los diputados encargados del tema lo hago en la Cámara: Por favor, pónganse de acuerdo. Porque me parecía algo bueno que fuéramos capaces de encontrar un acuerdo que todos pudiéramos votar a favor, básicamente porque las personas afectadas, los y las profesionales de la abogacía y la procura, sepan que nos hemos puesto en marcha, porque estamos hablando de su futuro y porque cada mes que pasa hay más gente que ve estas ignominias de pensiones. esto en primer lugar.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la adopción de medidas para garantizar unas condiciones de jubilación digna de...
«Per tant, vist que el literal de totes les esmenes és gairebé d'una redacció idèntica, estaria bé que fessin recepció d'aquesta redacció idèntica. I estaria bé que transforméssim la feina parlamentària en feina governamental i a través -és que fins i tot els donen l'instrument-, i a través d'un reial decret llei s'articulés aquesta solució. Per tant, no aportaré res, perquè és que ens ho han aportat les persones que es troben amb aquest problema. Per tant, no aportaré res perquè aquesta aportació ha estat feta des de l'extrema dreta fins a l'extrema esquerra. Per tant, no aportaré res, llevat de dir que el temps s'acaba i que cada mes que passa hi ha més gent en aquesta situació. No vull acabar sense fer referència, perquè el senyor Ortega Smith ha fet un bon discurs avui. De fet, m'he passat la meitat de la seva intervenció fent que sí amb el cap, la qual cosa és altament preocupant. Després l'ha espatllat quan ha dit allò dels immigrants que recibían, ja s'ha espatllat, però ha posat en relleu també el tema de la justícia gratuïta i el tema dels torns d'oficis. I és cert que estem remunerant, lamentablement, els i les professionals que es dediquen a l'exercici del dret de la defensa o de la representació. I és cert també que això sí que és un dels elements fonamentals, un dels pilars capitals de la democràcia, la possibilitat de ser representat i defensat. Per tant, posem-nos les piles, la recepta està damunt de la taula, fem-la realitat. Moltes gràcies.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la adopción de medidas para garantizar unas condiciones de jubilación digna de...
«D'entrada, el mateix comentari que he fet als diputats encarregats del tema el faig a la cambra: si us plau, posin-se d'acord, perquè em semblaria una bona cosa que fossin capaços de trobar un acord que tots poguéssim votar a favor. Bàsicament perquè les persones afectades, les professionals i els professionals de l'advocacia i de la procura afectats per això, sàpiguen que hem posat fil a l'agulla, bàsicament perquè estem parlant del seu futur i bàsicament perquè cada mes que passa tenim més gent abocada a la percepció d'aquestes ignomínies de pensions. Això en primer lloc. En segon lloc, si és que la solució la comparteixen des del senyor Enrique, que ens explicava el senyor Santiago fa una estona quina era la solució... Perdoni, li recordo que estan al Govern. I, per tant, a mi em sembla que haurien de convèncer al PSOE de la seva solució, que per cert, compartim. Però és clar, és que el que és curiós d'aquest cas és que fins i tot hi coincideix VOX. Per tant, Govern, si VOX, SUMAR, Podemos, el BNG, el PNV, Bildu, Esquerra estem d'acord, potser tenim raó. Per pura casualitat, però potser tenim raó.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«Es necesario un debate profundo y extenso sobre la ley de la dependencia y la atención a esa enfermedad, y no se puede abordar desde el populismo y a golpe de titulares. Siempre es necesario remover conciencias, pero es mejor hacerlo con honestidad y con rigor. Para que sea así hay que abordar este tema desde todos los puntos, realizando una tarea multidisciplinar que integre muchos departamentos, sin dejar a nadie atrás, ni a los enfermos de ELA ni a los de cualquier enfermedad minoritaria que sea muy dependiente. Está muy bien traerlo a debate, pero es mucho mejor dotar de recursos, y entre una bancada y la otra han dejado caer un presupuesto con un aumento de más de 230 millones de euros que, sumado al total, llegaban a 2169 millones de euros que la Generalitat destinaba a derechos sociales. Se necesitan hechos más que palabras, porque las personas con estas enfermedades lo requieren y sus familiares, también. Como no puede ser de otro modo, en Esquerra Republicana siempre hemos estado y seguiremos estando en este debate; además, aportaremos, como hemos hecho siempre y lo haremos como nadie. Pero hagámoslo ya, es nuestra obligación y nuestra responsabilidad. Hay que coger las tres leyes presentadas ya, hay que aprobarlas, hacer que estas leyes sean totalmente inclusivas, justas y equitativas para todas las personas que sufren esta enfermedad y para todas las personas que, desgraciadamente, sufren una enfermedad que les hace muy dependientes y les deja totalmente esclavizados en sus hogares. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«Gracias, presidenta. Buenas tardes, diputados y diputadas. Buenas tardes a los que nos acompañan hoy aquí y también a las personas que nos acompañan desde sus hogares porque no han tenido los recursos o el modo de poder llegar hasta aquí. Son muchas estas personas. Pues bien, volvemos a tener un debate sobre una iniciativa parlamentaria relacionada con la ELA. Esto significa que es muy necesaria, nos preocupa muchísimo el bienestar de los enfermos y enfermas con esta dolencia y también el sufrimiento de sus familias, que suelen ser quienes se encargan de los cuidados y son quienes también sufren lo que implica esta enfermedad. Es por esta razón por la que daremos apoyo a esta iniciativa, como también hicimos con la que se presentó la pasada semana y lo haremos, asimismo, con la próxima que se presente. Según la Sociedad Española de Neurología, unas 700 personas comienzan a desarrollar los síntomas de la ELA cada año en el Estado, entre 3000 y 4000 personas sufren en el Estado actualmente esta enfermedad y unas 400 de ellas en Cataluña. La ELA es la tercera enfermedad neurodegenerativa más común en el Estado, después del Alzheimer y Parkinson. Además, observamos que el 30 % de los pacientes con ELA sufren ansiedad y el 44 % de los pacientes sufren depresión; es decir, que esta enfermedad requiere una atención especial, como ya dijimos, también requiere una atención especial cuando se vive en zonas rurales, que es de donde yo procedo. Además, ahí se solapan las dificultades añadidas de las distancias y de las bajas proporciones de recursos de atención en poblaciones pequeñas, como, por ejemplo, la que nombré, Belianes, donde está Josep, un enfermo afectado por la ELA que ni siquiera ha podido contratar a nadie que pueda prestar ayuda. Este agravio provoca que la familia tenga que adaptarse a la enfermedad y a la dependencia, lo que significa nuevos horarios, adaptar la vivienda, el hacerse cargo de la financiación para comprar una cama articulada, herramientas informáticas, un generador de luz, porque recordemos que no se puede estar sin electricidad. Y lo que no puede ocurrir es que, además, en esta familia se sienten privilegiados por poder hacer esta adaptación y se sienten afortunados por tener recursos económicos para poder enfrentarse a estos gastos. Hay que acabar con esta discriminación. Y, sí, evidentemente, en Esquerra nos preocupa, y muchísimo, porque no por casualidad somos de izquierdas; precisamente, nos preocupa el bienestar de las personas, pero de todas ellas, vengan de donde vengan, hablen la lengua que hablen. Nos preocupa la ELA y, sí, también nos preocupan muchas otras enfermedades minoritarias, porque si te dejan totalmente dependiente y necesitas de la ayuda de quien te preste cuidados, no importa el nombre de la enfermedad. Hay muchas otras especificidades y concreciones, y lo estamos tratando en el debate: se calcula que hay siete mil patologías clínicas que sufren muy pocas personas en relación con el conjunto de la población. Se etiqueta como enfermedad minoritaria cuando la prevalencia es de menos de cinco afectados por cada 10 000 habitantes. Pues bien, se estima que en la Unión Europea hay unos treinta millones de personas afectadas con estas enfermedades minoritarias, en el Estado hay tres millones y, en Cataluña, casi 350 000 personas. Solo por citar algunas de estas enfermedades, además de la ELA, están la ataxia de Friedreich, la degeneración corticobasal, la demencia frontotemporal, la parálisis supranuclear progresiva, la enfermedad de Huntington y la atrofia muscular progresiva espinal, y así llegaríamos hasta siete mil enfermedades que son minoritarias. La mayoría de estas dolencias no tienen cura, ponen en peligro la vida de las personas que las sufren, son realmente incapacitantes en cuanto a la movilidad y, en general, afectan a la autonomía personal. Por esta razón, es indispensable abordar el trato desde facetas multidisciplinares, como son la social, la educativa, la laboral y, evidentemente, la sanitaria y la sociosanitaria.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«I sí, evidentment a Esquerra ens preocupa, i moltíssim, perquè no per casualitat som d'esquerres, perquè precisament ens preocupa el benestar de les persones, però de totes, vinguin d'on vinguin i parlin la llengua que parlin, i ens preocupa l'ELA, i sí, com també ens preocupen moltes altres dolències minoritàries, perquè si et deixen totalment dependent i necessites l'ajuda d'uns cuidadors, no importa el nom de la malaltia, moltes especificitats, tant o més concretes de les que s'ocupa en aquest debat, perquè es calcula que hi ha 7000 condicions clíniques que pateixen poques persones en relació amb el conjunt de la població. Se l'etiqueta de malaltia minoritària quan la seva prevalença és de menys de 5 afectats per cada 10 000 habitants, doncs s'estima que dins la Unió Europea hi ha 30 milions de persones afectades per malalties minoritàries. A l'Estat n'hi ha 3 milions i a Catalunya prop de 350 000. Només per citar-ne algunes, a part de l'ELA, l'atàxia de Friedrich, degeneració corticobasal, demència frontotemporal, paràlisi supranuclear progressiva, malaltia de Huntington, atròfia muscular espinal. I així arribaríem fins a 7000 malalties minoritàries. La majoria d'aquestes dolències no tenen cura, posen en perill la vida de les persones que la pateixen i són fortament incapacitants pel que fa a la mobilitat i, en general, afecten l'autonomia personal.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para mejorar la calidad de vida de las personas con esclerosis lateral amiotrófica.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats i diputades. Bona tarda als que ens acompanyen avui aquí i també als que ens acompanyen avui des de casa seva perquè no han tingut els recursos o no han tingut la manera de poder arribar aquí, que són moltes, aquestes persones. Tornem a tenir debat sobre una iniciativa parlamentària relacionada amb l'ELA. Això vol dir que ens fa molta falta. Ens preocupa moltíssim el benestar dels malalts d'aquesta dolència i el de les seves famílies, que solen ser qui s'encarreguen de les cures i els pertoca també patir el que suposa aquesta malaltia. I és per això que donarem suport a la iniciativa, com també ho vam fer a la que es va presentar la setmana passada i també ho farem a la propera que es presentarà, doncs segons la Societat Espanyola de Neurologia, unes 700 persones comencen a desenvolupar els símptomes de l'ELA cada any a l'Estat, entre 3000 i 4000 persones pateixen a l'Estat en l'actualitat aquesta malaltia i unes 400 a Catalunya. L'ELA és la tercera malaltia neurodegenerativa més comú a l'Estat, després de l'Alzheimer i el Parkinson. A més, observem també que el 30 % dels pacients amb ELA sofreixen ansietat i el 44 % pateixen depressió. És evident, doncs, que aquesta malaltia requereix una especial atenció, com ja vam dir, quan vius en zones rurals, que és d'on jo provinc, que a més a més s'hi solapen les dificultats afegides de les distàncies i les baixes ràtios de recursos atencionals. En poblacions petites, com per exemple la que vaig anomenar de Belianes, on hi ha el Josep, un malalt afectat per l'ELA, que ni tan sols han pogut contractar ningú que els doni ajuda. Aquest greuge provoca que la família s'ha d'adaptar a la malaltia i a la seva dependència, fer nous horaris, adaptar l'habitatge, fer-se càrrec del finançament de la compra del llit articulat, eines informàtiques, un generador de llum -que tornem a recordar que no et pots quedar sense llum-, i el que no pot passar és que, a més a més, parlis amb aquesta família i se sentin privilegiats per poder fer aquesta adaptació o per tenir recursos econòmics per fer front a les múltiples despeses. S'ha d'acabar amb aquesta discriminació.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Distintas cosas a tener en cuenta. Esta amnistía -lo hemos repetido desde aquí miles de veces, y recuerden que nosotros pensamos que ya incluía a todo el mundo, que ya incluía todos los hechos con la redacción anterior y que podíamos haberla tenido hace dos meses- va por la gente, es para la gente que puso la cara y el cuerpo, la gente que fue a la Junquera, al aeropuerto. (Aplausos). Para ellos estamos haciendo esto, por ellos, no para esas personas con nombres y apellidos que pueden liderar partidos, porque nosotros ya sabíamos a lo que nos exponíamos, pero ellos se merecen todo nuestro esfuerzo, se merecen toda nuestra generosidad, toda nuestra capacidad de influencia política para resolverlo. Es importante también ser francos, y lo decíamos anteriormente. Efectivamente, conocemos perfectamente cuál es la estructura subyacente del Estado español; un Estado homofóbico, y lo sabemos porque lo hemos sufrido; un Estado que tiene la judicatura secuestrada por la ultraderecha, y lo sabemos porque lo hemos sufrido. Lo decía mi compañero hace un momento: ¿les molesta que les digamos que todo esto estaba hecho a medida? No, es que era desmedido, toda la reacción del Estado ante un hecho que tiene que ver con la pura práctica de la democracia fue desmedida porque no hubo delito, y la amnistía repara. (La señora presidenta ocupa la Presidencia). No hubo delito, no hubo golpe de Estado, no hubo malversación y, por descontado, no ha habido esta locura de terrorismo. No ha habido, y este es el reconocimiento. (Aplausos). Hace mucho tiempo que lo tendríamos que haber tenido.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña.
«Diferents coses a tenir en compte: aquesta amnistia -i ho hem repetit des d'aquí mil vegades, i recordin que nosaltres pensem que ja d'alguna manera incloïa tothom, incloïa tots els fets en la seva redacció anterior i que hauríem pogut gaudir-ne fa dos mesos- va per la gent, va per la gent que va posar la cara, va per la gent que va posar el cos, va per la gent que va anar a la Jonquera, va per la gent que va anar a l'aeroport. Per ells, per elles estem fent això; no ho estem fent per persones només amb noms i cognoms que poden liderar partits. Perquè nosaltres ja ho sabíem, a què ens exposàvem, però ells es mereixen tot el nostre esforç, tota la nostra generositat, tota la nostra capacitat d'influència política per resoldre-ho. És important també ser francs, i ho deien anteriorment, efectivament, coneixem perfectament quina és l'estructura subjacent de l'Estat espanyol: un estat demofòbic, i ho sabem perquè ho hem patit; un estat que té la judicatura absolutament segrestada per la ultradreta, i ho sabem perquè ho hem patit. Ho deia el meu company fa un moment: els molesta que els diguem que tot això s'ha fet a mida? És que no era mida, és que era desmesurat. És que tota la reacció de l'Estat davant d'un fet que té a veure amb la pura pràctica de la democràcia radical va ser desmesurat, perquè no hi va haver delicte, i l'amnistia repara que no hi va haver delicte, no hi va haver cop d'estat, no hi ha hagut malversacions i, per descomptat, no hi ha hagut aquesta bogeria de terrorisme. No n'hi ha hagut, i aquest és el reconeixement que no n'hi ha hagut. Fa molt de temps que ho dèiem.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la rendición de cuentas por las negligencias cometidas contra trabajadoras y...
«Después tenemos el hecho de las empresas externas. El CSIC se lava las manos, no garantiza ninguna medida de seguridad para las trabajadoras y las víctimas se quejan de falta de atención y de desamparo, por no hablar de la falta de reparación. Es indicativo, y eso nos preocupó, cuál es la conciencia que tiene la propia institución, cuando el 25 de noviembre de 2023, el Día Internacional de la Eliminación de la Violencia contra la Mujer, en el comunicado oficial del CSIC, muy lejos de hacer mención de la desaparición de la trabajadora del García del Cid -cosa que, como mínimo, esperaban sus compañeras que se hiciera-, las comisiones de Igualdad y de Mujeres y Ciencia del CSIC presentaron un comunicado en el que se mostraban, entre comillas, 'benevolentes frente a las agresiones', y, muy lejos de estar dirigido a los hombres con una medida contra ellos, exponen medidas introductorias y dicen cosas como que 'existen diferentes percepciones sobre las conductas que tenemos que considerar como acoso sexual en algunos contextos o condiciones de trabajo'. No, señoría, las conductas que tienen que considerarse acoso sexual son las conductas que se tienen que considerar, es decir, el hecho de que se produzcan en alta mar, en un buque o en una convivencia de veinticuatro horas no es óbice para que este acoso no sea acoso, y, por lo tanto, merece una sanción, merece una separación del servicio, una imposición de expediente de sanción disciplinaria. Y lo mismo respecto a cuando se produce en lugares cerrados y reducidos, con plazos de veinticuatro horas o a veces a lo largo de algunos meses, cuando se produce una presencia desequilibrada entre hombres y mujeres o si concurren situaciones como la lejanía del hogar o la imposibilidad de comunicaciones puntuales con la familia o las amistades. Y siguen diciendo: 'En determinadas condiciones de trabajo se puede aumentar el riesgo de que se produzcan conductas contrarias a la igualdad y la dignidad de las personas. Precisamente, a causa de algunas de estas circunstancias puede producirse que las víctimas tengan que soportar tales conductas inapropiadas o tengan que retardar la interposición de una denuncia.' La admisión de estas circunstancias es incompatible con una Administración que se dice feminista, es absolutamente incompatible.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la rendición de cuentas por las negligencias cometidas contra trabajadoras y...
«Moltes gràcies, ministra. En funció de la seva resposta, probablement no hi haurà rèplica i és molt agradable tenir una ministra que no hagi de fer servir el pinganillo per entendre'm. Moltes gràcies. Buenos días, diputados y diputadas, señora ministra. Gracias, presidenta. La interpelación urgente que hacemos hoy tiene la base en diferentes informaciones que han llegado al grupo parlamentario desde el ámbito sindical de personas concretas y desde la prensa sobre la falta de aplicación de los protocolos ante la agresión sexual, la demora cuando se denuncia, la no admisión de denuncias por violencias o acosos y, en concreto, sobre el hecho de la desaparición de una trabajadora, que motivó una pregunta al Gobierno, ya lo sabe usted, cuya respuesta entendemos que fue parcial y no nos acaba de explicar qué pasó ni por qué. De todas formas, esta interpelación quiere huir de la relativización de hechos morbosos. No queremos referirnos más a ello, pero es un caso muy grave, queremos decirlo, y que no se ha aclarado de manera suficiente. Es importante, seguramente también más que el hecho en sí, el hecho de que haya hecho aflorar una situación en la que las denuncias no se tramitan suficientemente rápido, algunas no se admiten por defecto de forma -es decir, porque no se hicieron en el formulario que correspondía-, y eso, ante la violencia machista, sabemos que no es admisible, y que los procedimientos son lentos y, sobre todo, no son transparentes.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la rendición de cuentas por las negligencias cometidas contra trabajadoras y...
«Seguien dient: 'Així ocorre, per exemple, en espais tancats i reduïts quan es produeixen convivències de 24 hores, o a vegades fins i tot de diverses setmanes de durada, o quan existeix una presència desequilibrada entre dones i homes, o si concorren situacions com la llunyania de la llar, la impossibilitat de comunicacions puntuals amb la xarxa familiar o amb les amistats.' Segueixen dient: 'En determinades condicions de treball, pot incrementar-se el risc que es produeixin conductes contràries a la igualtat i la dignitat de les persones. Precisament a causa d'algunes d'aquestes circumstàncies, pot ocórrer que les víctimes hagin de suportar tals conductes inapropiades o hagin de retardar la interposició de denúncies.' L'admissió d'aquestes circumstàncies és incompatible amb una administració que es diu feminista. És absolutament incompatible. Efectivament, davant d'aquest comunicat, han estat diversos els comitès d'Igualtat que pertanyen a l'Institut del CSIC que s'han queixat públicament. Ells assenyalen el seu malestar pel contingut del comunicat del 25 de novembre i per les recomanacions d'una guia que, per exemple, s'arriba a recomanar ocultar la nuesa o usar vestit de bany. És clar, aquesta protecció, aquesta concepció de la protecció enfront de l'agressor, perdoni'm, però és completament arcaica i pot induir pors infundades tant a dones com a homes. Aquestes recomanacions són ambigües. Si estan dirigides a les víctimes, li venen a dir allò de 'no salgas, porque vas a recibir'. Però si estan dirigides als agressors, no serveixen absolutament de res. Per tant, banalitzar l'assetjament, banalitzar les situacions de risc d'aquesta manera, no ens sembla que hagi de formar part d'un comunicat oficial el dia 25 de novembre contra les violències vers les dones.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la rendición de cuentas por las negligencias cometidas contra trabajadoras y...
«Bon dia, diputats i diputades, senyora ministra. Gràcies, presidenta. La interpel·lació urgent que li fem avui té la seva base en diferents informacions que han arribat al grup parlamentari, tant des de l'àmbit de persones concretes, com des de l'àmbit sindical, com des de l'àmbit de la premsa, sobre la falta d'aplicació dels protocols davant de l'agressió sexual, la demora quan es denuncien, la no admissió de denúncies per violències o assetjaments i, en concret, sobre el fet de la desaparició d'una treballadora que va motivar una pregunta al Govern -vostè ja ho sap-, la resposta a la qual entenem que va ser parcial i que no ens acaba d'explicar què va passar ni per què. De tota manera, aquesta interpel·lació vol fugir de la revictimització i de l'exposició de fets morbosos. És a dir, no ens hi referirem més, només creiem que és important dir que és un cas molt greu i que no està prou aclarit. L'important, segurament, més enllà del fet en si, és que ha fet aflorar una situació en què les denúncies entenem que no es tramiten suficientment ràpid, algunes són inadmeses per defectes de forma, és a dir, perquè no es van fer en el formulari que tocava, i això, parlant de violència masclista, sabem que no és admissible, i que els procediments són lents i especialment no són transparents.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la movilidad sostenible y el fomento del uso de la bicicleta.
«Finalmente, quiero destacar la importancia de garantizar también la accesibilidad de las carreteras para toda la ciudadanía, independientemente de la capacidad física, y eso implica la construcción de rampas y pasos de peatones accesibles para personas con movilidad reducida y la implementación de medidas específicas para garantizar la seguridad de los ciclistas con discapacidad. Ahora mismo tenemos herramientas, como la ley de movilidad sostenible, para hacer grandes cambios hacia una movilidad sostenible y también unos presupuestos generales del Estado para destinar recursos a hacer vías más saludables. Destinen recursos a los ayuntamientos y se harán caminos más transitables y seguros. Es responsabilidad de todos nosotros trabajar juntos para construir un sistema de transporte más justo, equitativo, sostenible y, sobre todo, bien financiado para las generaciones presentes y futuras. En definitiva, y para terminar, trabajaremos con medidas concretas y urgentes para mejorar la seguridad viaria de los ciclistas, que a la vez impulsará la movilidad sostenible, y eso pasa también por realizar las modificaciones necesarias al Reglamento General de Circulación. Acepten nuestras enmiendas y nos encontrarán dispuestos a trabajar conjuntamente para conseguir una movilidad más sostenible y adaptada a los nuevos tiempos. Gracias. (Aplausos).»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la movilidad sostenible y el fomento del uso de la bicicleta.
«Finalment, vull destacar la importància de garantir també l'accessibilitat de les carreteres per a tota la ciutadania, independentment de la capacitat física. I això implica la construcció de rampes i passos de vianants accessibles per a persones amb mobilitat reduïda i la implementació de mesures específiques per garantir la seguretat dels ciclistes amb discapacitats. Ara mateix tenim eines com la llei de mobilitat sostenible per fer grans canvis cap a una mobilitat sostenible i també uns Pressupostos Generals de l'Estat per destinar recursos a fer vies més saludables. Destinin recursos als ajuntaments i es faran camins més transitables i segurs. És responsabilitat de tots nosaltres treballar plegats per construir un sistema de transport més just, equitatiu, sostenible, però sobretot ben finançat per a les generacions presents i futures. I en definitiva, i per acabar, treballarem amb mesures concretes i urgents per millorar la seguretat viària dels ciclistes, que alhora impulsarà la mobilitat sostenible. I això passa també per fer les modificacions necessàries al Reglament General de Circulació, acceptin les nostres esmenes i ens trobaran disposats a treballar conjuntament per fer una mobilitat més sostenible i adaptada als nous temps. Gràcies.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«El sistema de salud y el Estado del bienestar han de contemplar un acompañamiento integral en todas las dolencias y sus fases, sea mediante tratamientos para ralentizar la enfermedad o por las curas paliativas, llegado el caso. Imaginemos por un momento que un tratamiento de quimioterapia no estuviese cubierto por la Seguridad Social y dejásemos en manos de las familias y sus recursos poder hacer el tratamiento de esa enfermedad. Eso, señorías, precisamente, es lo que les pasa a los afectados de ELA, de manera que las leyes han de tener el objetivo de mejorar la calidad de vida de las personas afectadas por la ELA, pero también, y muy importante, la de sus familias, dotar de recursos económicos para adaptar el entorno del enfermo a su nueva vida. Es necesario que las familias no tengan que afrontar cargas económicas excesivas a causa de los costes asociados con la atención y el tratamiento de la ELA; promover también la atención integral y multidisciplinaria y que esta atención sea mediante un equipo de profesionales especializados, si lo necesita la familia, viva donde viva, en un entorno urbano o rural; o si no, dotando de recursos a aquellas familias que por la razón que sea prefieren hacerse cargo de los cuidados necesarios, pero que este motivo no sea que, porque vivan en una zona rural, no tengan a nadie que puedan contratar y que sea profesional. No puede ser que una enfermedad como la ELA y otras que hacen per se del paciente una persona dependiente no tenga asociadas las ayudas y recursos necesarios para afrontar las consecuencias y limitaciones que produce la enfermedad, como no puede ser tampoco que cada enfermedad esté legislada por una ley distinta. Hay unas quinientas enfermedades llamadas raras o minoritarias. Hace años que en estas Cortes se aprobó la ley de dependencia y se nos vendió como la panacea y dieciocho años después de su aprobación ha quedado acreditada su insuficiencia y su limitada aplicación. Por tanto, es necesario que haya una profunda revisión de este marco y que incluya todas las enfermedades, con especial afectación a la movilidad y que necesitan de cuidadores y de recursos. Es inadmisible que una ley tan importante para la vida de muchas personas esté infrafinanciada, y digo infrafinanciada porque la ley de dependencia lo está mucho por parte del Estado. Por tanto, nuestro grupo apoyará esta toma en consideración, dejando claro que quienes han de poder prestar este servicio son las administraciones más cercanas y que las competencias son de las comunidades autónomas, que tendrán que dotarse de los recursos necesarios.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Per tant, el nostre grup donarà suport a aquesta presa en consideració, deixant clar que qui ha de poder prestar aquests serveis són les administracions més properes i que les competències són de les comunitats autònomes, que s'hauran de dotar dels recursos necessaris. I per acabar, la llei que s'aprovi ha de ser un instrument crucial que proporcioni un marc de suport integral i que millori la qualitat de vida i el benestar dels qui viuen amb aquesta malaltia. Queda molt camí per garantir que tots els afectats tinguin accés equitatiu a serveis i recursos vitals i ens insto a tots nosaltres a continuar treballant, però per favor, sense populismes, perquè pretendre privatitzar la sanitat i alhora voler fer una societat més inclusiva i solidària per a tothom, és una mica difícil. Si privatitzem, costarà molt d'aconseguir aquesta societat inclusiva i solidària per a tothom. Gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes, diputados y diputadas. Hoy debatimos la toma en consideración de un proyecto de ley sobre la esclerosis lateral amiotrófica, ELA, y en nuestro grupo creemos que es crucial destacar la importancia de abordar esta enfermedad y también muchas otras enfermedades minoritarias que no solo afectan físicamente a quienes las sufren, sino que tienen un profundo impacto también en sus familias y cuidadores. Para quienes viven con ELA, cada día es una batalla enfrentarse a desafíos físicos, emocionales y también económicos y financieros. Es una enfermedad que, lamentablemente, de momento, no tiene cura y no requiere de tratamientos médicos caros, sino que requiere de ayudas de apoyo al enfermo y a la familia. La ELA es una enfermedad progresiva degenerativa que afecta a las células nerviosas del cerebro y a la médula espinal, lo que lleva a la pérdida gradual de la función muscular y, en última instancia, te deja en la discapacidad. Si a la enfermedad, que de por sí ya es bastante grave, sumamos vivir en un entorno rural, todo es complicado; y tengo el testimonio de una familia de Belianes, que es una población de poco más de quinientos habitantes, en la comarca donde yo vivo, en Urgell. La familia ha adaptado toda su vida a cuidar al enfermo. Si en un entorno urbano es complicado encontrar la ayuda necesaria, en un entorno rural es mucho más difícil, y en este caso ha hecho totalmente imposible contratar a una persona para hacer esta tarea. Es decir, que todo el entorno se ha tenido que modificar y adaptar a la movilidad de Josep, para darle vida a Josep: una cama articulada, herramientas informáticas para la comunicación, aparatos para respirar, un generador de luz, porque no te puedes quedar sin luz en casa, y un largo etcétera de gastos, todo muy necesario para la calidad de vida del enfermo. Sin embargo, hablas con esta familia y te dicen que se sienten privilegiados porque han tenido recursos económicos para poder afrontarlo y una profesión que ha permitido a la pareja y a la familia la conciliación laboral para poder estar al lado de Josep las veinticuatro horas del día. Son conocedores de que hay muchísimas familias que no se pueden permitir la conciliación laboral ni los recursos para adaptar las viviendas a la enfermedad. Y entonces, ¿qué ocurre con los enfermos que no pueden afrontarlo? ¿Qué les pasa a las personas que viven solas?»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Llavors, què passa amb els malalts que no hi poden fer front? Què els passa a les persones que viuen soles? El sistema de salut i l'estat del benestar han d'acompanyar, han de contemplar un acompanyament integral en totes les dolències i en totes les fases de les mateixes dolències, sigui a base de tractament per alentir la malaltia, o sigui per a les cures pal·liatives quan arriba el cas. Imaginem-nos per un moment que un tractament de quimioteràpia no estigués cobert per la mateixa Seguretat Social i deixéssim en mans de les famílies i els recursos fer el tractament d'aquesta malaltia. Això, doncs, senyories, és el que els passa als afectats d'ELA. Així doncs, la norma, les lleis, han de tenir l'objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones afectades per l'ELA, però també, i molt important, la de les seves famílies. Dotar de recursos econòmics per adaptar l'entorn del malalt a la seva nova vida. Cal que les famílies no hagin d'afrontar càrregues financeres excessives a costa dels costos associats a l'atenció i al tractament de l'ELA. Promoure també l'atenció integral i multidisciplinària, i que aquesta atenció sigui mitjançant un equip de professionals especialitzats, si així la família ho necessita, visqui allà on visqui, en un entorn urbà o en un entorn rural. O si no, dotant de recursos aquelles famílies que, pel motiu que sigui, prefereixen fer-se càrrec de les cures necessàries. Però que aquest motiu no sigui que perquè com que visc en una zona rural, no tinc ningú que pugui contractar que sigui professional. No pot ser que una malaltia com l'ELA, i d'altres que de per si fan del pacient una persona dependent, no tinguin associades les ajudes i els recursos necessaris per fer front a les conseqüències i limitacions que produeix la malaltia. Com tampoc pot ser que cada malaltia estigui legislada per una llei diferent. Hi ha 6500 malalties anomenades rares o minoritàries. Fa anys, per tant, que en aquestes mateixes Corts es va aprovar la llei de dependència, se'ns va vendre com la panacea. Divuit anys després de la seva aprovació, ha quedat aprovada i acreditada la seva insuficiència i la seva limitada aplicació. Cal, doncs, que hi hagi una profunda revisió d'aquest marc i que inclogui totes les malalties amb especial afectació a la mobilitat i que necessiten de cuidadors i de recursos. I encara més, és inadmissible que una llei tan important per a la vida de moltes persones estigui infrafinançada, i dic infrafinançada perquè la llei de dependència ho està molt, per part de l'Estat.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats i diputades. Avui debatem la presa en consideració d'un projecte de llei sobre l'esclerosi lateral amiotròfica, l'ELA, i des del nostre grup creiem que és fonamental destacar la importància d'abordar aquesta malaltia, però també moltes altres malalties minoritàries que no només afecta físicament els qui la pateixen, sinó que també té un profund impacte en les seves famílies i els seus cuidadors. Per als qui viuen amb ELA, cada dia és una batalla, s'enfronten a desafiaments físics, emocionals, però també els financers. L'ELA és una malaltia que, malauradament, per ara no té cura i no requereix de tractaments mèdics cars, sinó que requereix d'ajudes de suport al malalt i de suport a la família. L'ELA és una malaltia progressiva i degenerativa que afecta les cèl·lules nervioses del cervell i la medul·la espinal, cosa que condueix a la pèrdua gradual de la funció muscular. I, en última instància, et deixa amb la discapacitat. Si a la malaltia, que de per si ja és prou greu, hi sumem viure en un entorn rural, tot és complica. I tinc el testimoni d'una família de Belianes, una població de poc més de 500 habitants a la comarca on visc jo, a la comarca de l'Urgell. La família ha adaptat tota la seva vida a les cures del malalt. Si en un entorn urbà és complicat trobar l'ajuda necessària, en un entorn rural és molt més difícil, i en aquest cas ha fet totalment impossible contractar una persona per fer aquesta tasca. Això vol dir que tot l'entorn s'ha hagut de modificar i adaptar a la mobilitat del Josep, adaptar-se per donar vida al Josep. Un llit articulat, eines informàtiques per a la comunicació, aparells per respirar, un generador de llum, perquè no et pots quedar sense llum a casa teva, i un llarg etcètera de despeses, totes molt necessàries per a la qualitat de vida del malalt. Tot i això, parles amb aquesta família i et diuen que se senten privilegiats perquè han tingut recursos econòmics per poder-hi fer front i una professió que ha permès a la parella i a la família la conciliació laboral per poder estar al costat del Josep les 24 hores del dia. Saben i són coneixedors que hi ha moltíssimes famílies que no es poden permetre una conciliació laboral, ni els recursos per adaptar els habitatges a la malaltia.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la escasez de medios para hacer frente al...
«Les aseguro que tenemos muchos motivos para reprobar a Marlaska. Desde las escuchas ilegales, las infiltraciones policiales, las violaciones de derechos humanos en las fronteras, pasando por el propio mantenimiento de la ley mordaza. Pero no vamos a entrar en el juego de PP y VOX. Un PP que mantuvo la impunidad del ministro Fernández Díaz y los cargos políticos y policiales del asesinato de quince personas en Tarajal no tiene legitimidad para pedir la reprobación del ministro por la muerte de dos guardias civiles. En Cataluña todos sabemos que la Guardia Civil ni es bienvenida ni es querida. El 1 de octubre ya volvieron a demostrar de nuevo que son fuerzas de ocupación en nuestro país, y lo que queremos es que se marchen y no vuelvan más. Así, señores del PP, si creen que les faltan efectivos para luchar contra el narcotráfico, llévense a toda la Guardia Civil de Cataluña y que tengan suerte en la lucha contra el narcotráfico, aunque no sé si les servirá de mucho, porque la Guardia Civil no es la solución, ya que buena parte del narcotráfico se produce con la expresa colaboración activa o pasiva de los miembros de la Guardia Civil. No en vano, el jefe de Policía judicial de la Guardia Civil en Algeciras fue detenido por colaborar con el famoso 'Messi del hachís', considerado durante años el más importante narco del Campo de Gibraltar. En los últimos años también han sido detenidos otros miembros de la Guardia Civil por colaborar o pertenecer a bandas de narcos como en Sevilla o en Ocaña. De hecho, el Gobierno español, en respuesta a una pregunta del diputado Jon Iñarritu el año 2021, informó que en los últimos diez años habían sido detenidos casi 150 agentes de la Guardia Civil. El Estado español, sin embargo, no solo tiene un problema con la colaboración de la Guardia Civil con el narcotráfico, la Policía Nacional también colabora con ellos. La semana pasada, justamente, fue encarcelado el jefe de estupefacientes de la Policía Nacional en Murcia. Curiosamente, sus dos antecesores también fueron condenados por tráfico de drogas. En septiembre de 2021 fueron detenidos los cinco integrantes del grupo de estupefacientes de Mérida por constituir una organización criminal que robaba droga, dinero y material de los narcos y de los propios juzgados para traficar ellos con él, y obviamente también informaban a sus colaboradores de que estaban siendo investigados por otros agentes. Por cierto, el policía, presunto líder, heredó el negocio de su padre, que también era policía en la unidad de narcóticos antes de jubilarse. En verano del año pasado fue detenido el jefe de la unidad antidroga de la Policía Nacional de Alicante; por cierto, según la Audiencia Nacional, asesor de una red de narcotraficantes a la vez que blanqueador del dinero de los narcos, y eso pasó durante más de una década. Según el juez, tenía un papel fundamental en la organización criminal; por supuesto, también colaboraba con él algún otro agente. En Sevilla fue detenido hace pocos meses un subinspector y tres policías más por tráfico de drogas y blanqueo de capitales. Y por si no fuera suficiente con las complicidades de la Policía Nacional y de la Guardia Civil con el narcotráfico, los miembros del Ejército español evidentemente también colaboran con ellos. El caso paradigmático es el del barco escuela Juan Sebastián Elcano de la Armada española, donde se encontraron 127 kilos de cocaína, 127 kilos, y aun así hay muchos más casos. Un sargento fue detenido por suministrar droga en el cuartel de Atocha, un oficial de la Armada fue detenido en Cádiz con un cargamento de hachís y en Almería tres cabos de la Legión fueron condenados por intentar pasar 320 kilos de hachís en unas maniobras. Como será la magnitud de la tragedia, que en 2015, cuando gobernaba el PP, la Guardia Civil de Algeciras recibió órdenes de inspeccionar a fondo cualquier transporte de la Legión que cruzase el estrecho de Gibraltar en ferry. ¡Vaya!, intentar apagar el fuego con gasolina.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la escasez de medios para hacer frente al...
«Els ben asseguro que tenim molts motius per reprovar Marlaska, des de les escoltes il·legals, les infiltracions policials, la violació de drets humans a la frontera, passant pel mateix manteniment de la llei mordassa, però no entrarem en el joc de PP i VOX. Un PP que va mantenir la impunitat del ministre Fernández Díaz i els càrrecs polítics i policials de l'assassinat de quinze persones a Tarajal no té legitimitat per demanar la reprovació d'un ministre per la mort de dos guàrdies civils. A Catalunya tots sabem que la Guardia Civil ni és benvinguda ni és estimada. L'1 d'octubre ja van tornar a demostrar novament que són forces d'ocupació al nostre país i el que volem és que se'n vagin i no tornin més. Així, senyors del PP, si creuen que els falten efectius per lluitar contra el narcotràfic, enduguin-se tota la Guardia Civil de Catalunya i que tinguin sort en la lluita contra el narcotràfic. Tot i que no sé si els servirà de gaire perquè la Guardia Civil no n'és la solució, perquè bona part del narcotràfic es produeix amb l'expressa col·laboració activa o passiva dels membres de la Guardia Civil, fins i tot comandaments. No debades, el cap de Policía Judicial de la Guardia Civil a Algecires fou detingut per col·laborar amb el famós Messi de l'haixix, considerat durant anys el més important narco del Camp de Gibraltar. En els darrers anys també han estat detinguts altres membres de la Guardia Civil per col·laborar o pertànyer a bandes de narcos, com a Sevilla o a Ocaña. De fet, el Govern espanyol, en resposta a una pregunta del diputat Jon Iñarritu l'any 2021, va informar que en els darrers deu anys havien estat detinguts gairebé 150 agents de la Guardia Civil.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a las medidas a adoptar por el Gobierno de España ante la ofensiva de...
«La protección de la población civil no debe significar, y no significa, que nadie se confunda, dar respaldo a ningún régimen teocrático, ni a Israel ni a la Palestina de Hamás. No queremos apoyar gobiernos de extrema derecha ni alimentar el fuego de la guerra, sea practicada por cualquier gobierno. Estamos hablando de derechos humanos, señoras y señores, y esto es inaceptable. No podemos seguir pasivos, tenemos que ir más allá de las palabras y, sobre todo, exigimos continuar y aumentar con la ayuda a través de la UNRWA, la agencia de las Naciones Unidas para la población refugiada de Palestina en Oriente Medio, una comunidad de 5,9 millones de personas. Casi la cuarta parte de la población refugiada del mundo depende de esta asistencia y dejar de hacerlo sería condenar a muerte a centenares de miles de personas. Por eso, vamos a votar la mayoría de los puntos de esta propuesta, pidiendo que se reconsidere alguna cuestión semántica en aras al consenso, pero en el sentido estamos de acuerdo con esta propuesta. Gracias. (Aplausos).»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a las medidas a adoptar por el Gobierno de España ante la ofensiva de...
«¿Y cuál es nuestra responsabilidad, la responsabilidad de los que estamos hoy aquí? ¿Quién es nuestra responsabilidad? ¿Cuál es mi responsabilidad en estos momentos? Creo que nuestra responsabilidad es exigir al Gobierno, y por eso estamos aquí, que se haga responsable y que haga todo lo posible para poner fin a esta atrocidad. Hoy hablamos de la guerra de Israel, pero esta responsabilidad se extendería a cualquier otro conflicto similar. Y, como decía, ¿cuál es nuestra responsabilidad y qué es lo que pedimos? Pues exigir al Gobierno que vaya más allá de gestos simbólicos a favor de la paz, porque sabemos que con palabras no basta para detener la guerra. ¿Es suficiente lo que está haciendo el Gobierno, a pesar de que reconocemos que se han hecho cosas? Creemos que no. Es cierto, y aquí felicito al Gobierno, que tras la sentencia del Tribunal de La Haya y ante la pregunta directa que Esquerra hizo directamente al ministro Albares, el ministro afirmó que el Gobierno español no retiraría la ayuda humanitaria, como hicieron Estados Unidos y otros países satélites. Dijo el ministro que no seguirían los pasos de Estados Unidos, que había anunciado retirar la ayuda humanitaria a la UNRWA. Algo criminal, porque la de la UNRWA es la única ayuda que resulta vital para la supervivencia de cinco millones de personas palestinas. Y está bien ese gesto que ha tenido, pero no es suficiente.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a las medidas a adoptar por el Gobierno de España ante la ofensiva de...
«Gracias, presidente. Buenas tardes. En primer lugar -huelga decirlo pero hay que decirlo-, cuando nos referimos al Estado de Israel no lo hacemos para atacar al pueblo de Israel ni a los cristianos, palestinos y árabes que viven en esas tierras, el objetivo es poner presión sobre el Gobierno de Israel y aquella facción que denominamos sionista en un intento de resolver un conflicto que no conoce descanso y clama por una solución. Son decenas de años de conflicto y crueldad que simplemente no podemos tolerar, como se ha dicho. Está claro que la masacre del 7 de octubre es insoportable y que el gobierno de Hamás en Gaza no es un modelo de nada, pero tampoco es aceptable ningún tipo de respuesta indiscriminada hacia la población civil palestina en Gaza y Cisjordania. (La señora presidenta ocupa la Presidencia). No lo es y no queremos ser pasivos, no queremos estar indiferentes ante una guerra que ya ha puesto fin a más de 30 000 vidas, ha dejado más de 70 000 heridos y ha forzado a más de dos millones al exilio. Una guerra que ha dejado un rastro de destrucción en un territorio donde centenares de miles de niños y niñas -repito, centenares de miles de niños y niñas- malviven o sobreviven atrapados sin poder escapar. No sé si se puede denominar genocidio o no -no entraremos en estos debates aunque las palabras son importantes; no lo sé-, pero lo que sí sabemos es que lo que vemos cada día en las noticias es un Gernika televisado y bien documentado, eso sí lo sé. Y antes poníamos el grito en el cielo cuando se bombardeaba a la población civil indefensa, ahora parece que es el pan de cada día y no pasa nada; la humanidad no ha aprendido nada. Sabemos que hay centenares de miles de palestinos civiles que mueren bajo las bombas, sin ninguna vía de escape y sin refugio posible; centenares de miles de personas que se preguntan si sobrevivirán hasta el día siguiente, si tendrán algo para comer o si realmente tendrán un mañana. Y eso es lo que les está ocurriendo a dos millones de palestinos, niños inocentes incluidos. Es una cuestión humanitaria ante la cual no podemos girar nuestra espalda.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a las medidas a adoptar por el Gobierno de España ante la ofensiva de...
«Resumiré el que creiem que són mínims indispensables, sense enredar-nos en qüestions semàntiques que, tot i ser molt importants, també poden ser l'excusa per no actuar. Per això, des del nostre grup parlamentari estem d'acord amb moltes de les propostes que ha fet el grup de Podem i votarem la majoria dels punts. No obstant això, algun no, però sí que coincidim que cal un alto al foc immediat, que cal exigir que l'ajuda humanitària es mantingui i que augmenti; l'alliberament dels presos de guerra i els presos polítics de guerra palestins; la fi del segrest dels israelians de Hamas; que es respecti el dret d'autodeterminació del poble palestí i el reconeixement del seu dret a tenir un estat propi; posar fi al comerç d'armes amb Israel, incloent-hi la prohibició dels negocis a empreses privades, com s'ha fet en altres guerres; revisar les relacions amb el Govern d'Israel com a mesura de pressió; condemnar tant la violència de Hamas com la dels colons israelians. La protecció de la població civil no ha de significar i no significa, que ningú es confongui, donar suport a cap règim teocràtic, ni a Israel ni a la Palestina de Hamas. No volem donar suport a governs d'extrema dreta. No volem alimentar el foc de la guerra, sigui practicada pel govern que sigui. Estem parlant de drets humans, senyors, senyores i senyories, de drets humans. I això és inacceptable i no podem seguir passius. Hem d'anar molt més enllà de les paraules. I sobretot, exigim continuar i augmentar amb ajuda l'ajuda a través de l'UNRWA, l'Agència de les Nacions Unides per la Població Refugiada Palestina a Orient Mitjà. Una comunitat de 5,9 milions de persones, gairebé la quarta part de la població refugiada del món, depèn d'aquesta assistència. Deixar de fer-ho seria condemnar a mort centenars de milers de persones. Per tot plegat, votarem la majoria dels punts d'aquí i també demanem que es reconsideri algun tema semàntic, per bé del consens, però en contingut i en substància estem d'acord amb el que es proposa. Moltes gràcies.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a las medidas a adoptar por el Gobierno de España ante la ofensiva de...
«I quina és la nostra responsabilitat? Els qui estem avui aquí, quina és la nostra responsabilitat? Quina és la meva responsabilitat en aquest moment? Crec que la nostra responsabilitat és exigir al Govern, per això estem aquí, exigir al Govern que se'n faci responsable i que faci tots els possibles per posar fi a aquesta atrocitat. Avui parlem de la guerra d'Israel, però aquesta responsabilitat s'estendria a qualsevol conflicte similar. I com deia, quina és la nostra responsabilitat? I què és el que demanem? Doncs, la d'exigir al Govern que vagi més enllà de gestos simbòlics a favor de la pau, perquè sabem que amb paraules no n'hi ha prou per aturar la guerra. És suficient el que està fent el Govern?, malgrat reconèixer que ha fet coses. Però creiem que no. És veritat-i aquí felicito el Govern- que després de la sentència del Tribunal de la Haia i davant de la pregunta directa d'Esquerra que vam fer en compareixença, el ministre Albares va afirmar que el Govern espanyol no retiraria l'ajuda humanitària, com sí que van fer els Estats Units i altres països satèl·lits. Això és interessant. Va dir que no seguirien els passos dels Estats Units i que no retirarien l'ajuda a l'UNRWA, la qual cosa considero un acte criminal, la gent que ha retirat l'ajuda l'UNRWA, perquè és l'única ajuda que és vital per a la supervivència de més de cinc milions de persones palestines. I està bé, aquest gest que ha tingut, està bé, però no és suficient, com deia.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a las medidas a adoptar por el Gobierno de España ante la ofensiva de...
«Bona tarda. Gràcies, president. Primer de tot, i sobraria dir-ho, però cal dir-ho, quan ens referim al Govern de l'Estat d'Israel, no ho fem per atacar el poble jueu ni els cristians que viuen allí ni els palestins i els àrabs que habiten aquelles terres. L'objectiu és posar pressió al Govern d'Israel en un intent de resoldre un conflicte que no coneix descans i que clama per solucionar-lo. És inajornable, com han dit els companys que m'han precedit. No comença el 7 octubre, són desenes d'anys de conflicte i crueltat que simplement no podem tolerar. És clar que la massacre del 7 d'octubre és insuportable i que el Govern de Hamas a Gaza no és model de res, però tampoc és acceptable cap mena de resposta indiscriminada cap a la població civil palestina de Cisjordània. No ho és, i no volem ser passius, no volem restar indiferents davant d'una guerra que ha posat fi a més de 30 000 vides, deixat prop de 70 000 ferits i forçat prop de dos milions a l'exili. Una guerra que ha deixat un rastre de destrucció en un territori on centenars de milers de nens i de nenes, centenars de milers de nens i nenes, malviuen o sobreviuen atrapats sense poder escapar. No sé si es pot anomenar genocidi o no; no entrarem en aquests debats, encara que les paraules són importants. No ho sé. Però el que sí que sabem és que el que estem veient cada dia als telenotícies és un Gernika televisat i ben documentat. Això sí que ho sé. I abans es posava el crit al cel quan es bombardejava població civil indefensa, i ara sembla que és el pa de cada dia i no passa res, la humanitat no ha après res. Sabem que hi ha centenars de milers de palestins i civils que moren sota les bombes sense cap via d'escapament, sense cap refugi possible. Centenars de milers de persones que es pregunten si sobreviuran demà, si tindran alguna cosa per menjar o si realment tindran un demà. Això és el que està passant a dos milions de palestins, amb infants innocents inclosos, i això és una qüestió humanitària a la qual no podem girar l'esquena.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la reducción de la jornada máxima legal de trabajo ordinario.
«I també recordar-los a alguns que quan parlen de nacions i d'històries, la patronal catalana va ser la que va assassinar el Noi del Sucre, Francesc Layret i el feixisme va matar Lluís Companys i a Ángel Pestaña. Vull dir que a vegades la dreta i l'extrema dreta, quan es tracta dels drets laborals i socials, no importa la bandera que portin, no importa la bandera que portin ni la nació a la qual pertanyin. Moltes gràcies. Buenas tardes. Gracias, presidenta. Señorías, la sociedad es un magma conflictivo, no todas las personas tienen los mismos intereses. De hecho, en casi todos los debates políticos y sociales hay personas con intereses contrapuestos y es nuestro trabajo hacer dos cosas: posicionarnos del lado de la justicia social, la libertad y la igualdad -si tenemos valores republicanos, vamos por aquí- y, en segundo lugar, acompañar las reivindicaciones sociales para conseguir cambios reales en la vida de las personas. Esta es una PNL, ¿no? Está muy bien y la vamos a votar. De hecho, lo que propone es una reducción de la jornada de trabajo. Como decía mi compañero, esto no es demagogia. Hace más de cien años que no se ha tocado la jornada laboral; ha habido cambios muy importantes en las tecnologías, etcétera, y ya es hora de replantear este debate, estamos de acuerdo con este debate. Y también queremos recordar, como decía mi compañero, que esto no es gratuito y los argumentos que se utilizaron en 1919 se vuelven a escuchar. Y es verdad que se consiguió gracias a la lucha del movimiento obrero. No fueron, como decía nuestro compañero, clases de coaching, no fue así, pero tampoco fueron PNL. Tenemos el Gobierno y lo tenemos que tirar para adelante.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la reducción de la jornada máxima legal de trabajo ordinario.
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Senyories, la societat és un magma conflictiu. No totes les persones tenen els mateixos interessos. De fet, en gairebé tots els debats polítics i socials hi ha persones amb interessos contraposats. I en tots aquests grans debats, la feina dels representants públics es resumeix amb dues coses. En primer lloc, posicionar-nos al costat de la justícia social, la llibertat i la igualtat. Els qui tenim valors republicans anem per aquí. En segon lloc, acompanyar les reivindicacions socials per aconseguir canvis reals en la vida de la gent cap a millor. Bé, és una PNL. És una PNL, eh?, està molt bé i la votarem. De fet, el que proposa és la reducció de la jornada de treball. Com deia molt bé el company, algú ha dit que és demagògia. No és demagògia. Fa més de cent anys que estem amb jornades que no s'ha tocat la jornada de treball. Hi ha hagut canvis, canvis molt importants en les tecnologies, etcètera. Crec que ja és hora de replantejar aquest debat, així que estem d'acord en aquest debat, no? També volem recordar, com deia també un company, que això no va ser gratuït i els arguments que es van utilitzar el 1919 seran els mateixos que sentirem aviat, no? I és veritat que es va aconseguir gràcies a la lluita del moviment obrer. No van ser, com deia el company, classes de coaching, etcètera, no va ser així, però tampoc van ser PNL, eh? Que tenim el Govern, tenim el Govern i hem de tirar endavant.»