Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.267 declaraciones · página 4 de 43
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Republicana, no van a poder contar con nuestro apoyo, porque la responsabilidad no es solo de quien vota. La responsabilidad es, sobre todo, de quien gobierna y quien gobierna tiene que cumplir. Ya basta de pedir confianza mientras acumulan estos incumplimientos. Cataluña no necesita más buenas palabras; necesita, sobre todo, tres cosas, señor ministro: recursos, inversiones y respeto. Nada más y muchas gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas excepcionales de sostenibilidad financiera para las comunidades...
«Pero -atención- después llegan los de VOX. Miren, al menos aquí no hay engaño, porque los de VOX no quieren una mejor financiación. De hecho, no quieren que los territorios estén musculados, no quieren territorios fuertes. Lo que quieren es eliminar las comunidades autónomas. Lo que quieren es ahogarlas, aniquilarlas, hacerlas desaparecer, desintegrarlas. Por lo tanto, es perfectamente coherente -permítanmelo decir así- que voten en contra de cualquier medida que refuerce las instituciones que ustedes, en definitiva, quieren hacer desaparecer. Lo que más cuesta entender, sin embargo, es que el Grupo Popular acabe votando exactamente lo mismo que aquellos que quieren liquidar el Estado autonómico que ellos dicen defender tanto. En fin, es complicado todo esto. En el tiempo que me queda, quiero desmontar una gran mentira de las muchas que he escuchado hoy aquí; obviaré las del señor Cruset. Decir que la condonación es un privilegio para los catalanes es falso. Es rotundamente falso. De hecho, sí, es verdad, Cataluña sale ganando, solo faltaría. Nosotros trabajamos para los ciudadanos y ciudadanas de Cataluña, para Cataluña, para que tenga todas las herramientas, y fíjense si trabajamos que queremos liberarla. Eso es lo que queremos, es verdad. Es normal que salga ganando Cataluña, porque precisamente Cataluña es uno de los territorios más castigados por esa infrafinanciación provocada por el Estado. Pero esta condonación también beneficia al país valenciano, a Murcia, a Andalucía, a CastillaLa Mancha y a Extremadura. De hecho, beneficia a todos los territorios que se tuvieron que endeudar para poder pagar médicos, maestros, servicios sociales o dependencia, básicamente, porque el Estado no las financiaba. Señorías, esto no es un privilegio, es la reparación de una injusticia que afecta a millones de ciudadanos de todo el Estado. Por eso la pregunta es muy sencilla: ¿qué carajo están votando ustedes hoy aquí? Hoy no votan contra Esquerra Republicana, no se equivoquen. Hoy votan contra los intereses de millones de ciudadanos de todo el Estado. Hoy votan en contra de que muchas comunidades y muchos territorios -de hecho, la mayoría gobernados por el Partido Popular y VOX- dispongan de más recursos para reforzar la sanidad, la educación y los servicios públicos. Eso cuesta explicarlo. Quizás sí que se explica: cuando tienen que escoger entre defender a los ciudadanos -lo decía el ministro- o atacar cualquier acuerdo que no hayan protagonizado ustedes, demasiado a menudo escogen el partido antes que a su país. Eso es tan ridículo como el caso del que compra un número de lotería. Imagínense: se compra un número de lotería y resulta que el vecino del balcón de al lado, que es un 'indepe' de los que tiene todo el día la estelada afuera colgada, que es súper del Barça, que no va a misa y que es proselecciones catalanas, compra el mismo número de lotería y toca y ustedes cogen el número y lo tiran. Pero ¿están locos? Pero ¿estamos todos locos? No, nosotros no. En Esquerra Republicana no vamos a renunciar a ningún objetivo. No lo haremos. Seguiremos denunciando el déficit fiscal que padece nuestro país y exigiremos un nuevo modelo de financiación. De hecho, seguiremos defendiendo que la única garantía de recursos plena para los catalanes es, como decíamos antes, disponer de todas las herramientas de un Estado independiente. Pero también tenemos muy clara una cosa: señorías, ser independentista no es esperar sentado a que llegue el día perfecto, es aprovechar cada oportunidad para hacer Cataluña más fuerte. Por eso, esta condonación es importante. No es un regalo, no es un privilegio, no es ningún favor. Cuando te devuelven una parte de aquello que no hubieras tenido que pagar nunca, tiene otro nombre, llamémosle reparación. Esa reparación no ha caído del cielo, es una conquista política de Esquerra Republicana de Catalunya. Más de 17000 millones de euros significa menos deuda para Cataluña, significa menos intereses y significa más margen presupuestario, más capacidad para invertir en hospitales, escuelas, vivienda, industria, agricultura y transporte público. Eso es política útil y no la política de ustedes o del bloqueo, no la política de, cuanto peor, mejor. Es la política que mejora la vida de la gente. Por eso, vamos a votar en contra de estas enmiendas, porque no solucionan absolutamente nada, solo ofrecen confrontación, bloqueo y más dependencia. Nosotros escogemos otra vía: una Cataluña menos endeudada, una Cataluña menos dependiente, una Cataluña más fuerte, en definitiva. Termino, presidente. Hoy damos un paso hacia adelante para una Cataluña más musculada y con más capacidad de decisión, mientras que ustedes querrían una Cataluña más resignada, más endeudada y más dependiente. Pues ¿saben qué?»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas excepcionales de sostenibilidad financiera para las comunidades...
«Però, atenció, perquè després arriben els de VOX. I miri, almenys aquí no hi ha engany, perquè aquests de VOX no volen un millor finançament. De fet, no volen que els territoris estiguin musculats, no volen territoris forts. El que volen és eliminar les comunitats autonòmiques. El que volen és escanyarles, aniquilarles, ferles desaparèixer, desintegrarles. Per tant, és perfectament coherent -deixim'ho dir així- que votin contra qualsevol mesura que reforci les institucions que vostès, en definitiva, volen fer desaparèixer. El que costa més d'entendre, però, és que el Partit Popular acabi votant exactament el mateix que aquells que volen liquidar l'estat autonòmic que ells diuen defensar tant. En fi, complicat tot plegat. Però avui deixi'm que, amb el temps que em queda, també defensi una altra gran mentida, de moltes de les que he escoltat avui aquí, moltes -obviaré les del senyor Cruset-, la de qui diu que aquesta condonació és un privilegi per als catalans i catalanes. Això és fals, això és rotundament fals. De fet, sí, és veritat, Catalunya hi guanya, només faltaria. Nosaltres treballem per als ciutadans i ciutadanes de Catalunya, perquè a Catalunya, els catalans i catalanes tinguin totes les eines. De fet, fixinse si treballem que el que volem és alliberarla. Això és el que volem. Sí, és veritat. I és normal que hi guanyi Catalunya, perquè justament Catalunya és un dels territoris més castigats per aquest infrafinançament provocat per l'Estat. Però aquesta condonació també beneficia al País Valencià, aquesta condonació beneficia Múrcia, beneficia Andalusia, Castellala Manxa, Extremadura... De fet, beneficia tots els territoris que s'han hagut d'endeutar per poder pagar metges per poder pagar mestres per poder pagar serveis socials o dependència. Bàsicament perquè l'Estat no les finançava com calia. I això, senyories, no és un privilegi, és una reparació d'una injustícia que afecta milions de ciutadans d'arreu de l'Estat. Per això la pregunta és molt senzilla: què coi estan votant vostès avui aquí? Perquè avui no voten contra Esquerra Republicana, eh? No s'equivoquin. Avui voten contra els interessos de milions de ciutadans d'arreu de l'Estat. Avui voten en contra que moltes comunitats, que molts territoris, alguns, la majoria de fet, governats pel Partit Popular i per VOX, disposin de menys recursos per reforçar la sanitat, per reforçar l'educació i els serveis públics. I això costa d'explicar. Bé, o potser sí que s'explica quan han de triar entre defensar els ciutadans -ho deia el ministre- o atacar qualsevol acord que no hagin protagonitzat. Vostès, doncs massa sovint, escullen el partit abans que el seu país. És que això és tan ridícul com aquell que compra un número de loteria... Imaginin si un de vostès compra un número de loteria, i resulta que el seu veí del balcó del costat, que és un indepe d'aquells que penja tot el dia l'estelada, que és súper del Barça, no va gaire a missa i a sobre és pro seleccions catalanes, compra el mateix número, va i toca. I vostès agafen el número i el llencen. Però que ens hem xalat? Però que ens hem xalat? Miri, no. Nosaltres no, des d'Esquerra Republicana no renunciarem a cap objectiu nacional. No ho farem. Continuarem denunciant el dèficit fiscal que pateix aquest país, el nostre. Continuarem exigint un nou sistema de finançament. De fet, continuarem defensant que l'única garantia plena dels recursos dels catalans és disposar, com deia abans, de totes, absolutament de totes, les eines d'un estat independent. Però també tenim molt clara una cosa. Ser independentista, senyories, no és esperar assegut que arribi el dia perfecte, és aprofitar cada oportunitat per fer Catalunya més forta. Per això aquesta condonació és important. No és cap regal, no és cap privilegi, no és cap favor quan et retorna una part d'allò que no hauries hagut de pagar mai. Això té un altre nom, diguemne reparació. Aquesta reparació no ha caigut del cel. És una conquesta política d'Esquerra Republicana de Catalunya. Més de 17 000 milions d'euros menys de deute per a Catalunya. I això vol dir menys interessos. Això vol dir més marge pressupostari, més capacitat per invertir en hospitals, escoles, habitatge, pagesia, indústria, transport públic. Això és política útil, no la política del soroll. No la política del bloqueig. No la política de com pitjor millor. És la política que millora la vida de la gent. Per això votarem en contra aquestes esmenes perquè no solucionen absolutament res. Només ofereixen senyories, confrontació, bloqueig i més dependència. Nosaltres escollim un altre camí, una Catalunya menys endeutada, una Catalunya menys dependent, una Catalunya més forta.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas excepcionales de sostenibilidad financiera para las comunidades...
«Molt bona tarda. Gràcies, president. Ministres, deixi'm que comenci, d'una manera molt clara, avui no discutim, no som aquí per discutir només de deute. De fet, avui discutim quin model de país, en realitat defensem. Perquè, atenció, darrere de cada milió d'euros destinat a pagar interessos del FLA -no ens equivoquem-, hi ha un milió d'euros que no arriba a la sanitat, hi ha un milió d'euros que no arriba a l'educació, que no arriba a la dependència, a l'habitatge o al transport públic. I aquesta és realment la qüestió. I avui el Partit Popular i VOX ens demanen una cosa molt senzilla 'parado todo el mundo': immobilisme. Que tot continuï igual que les comunitats autònomes, que els territoris continuïn endeutats, que continuïn pagant interessos, que continuïn sent atenció també més dependents de l'Estat. I això, senyories, té un nom, se'n diu bloqueig. Però, de fet, encara és pitjor, perquè el Partit Popular no només defensa el bloqueig, sinó que defensa el problema que ell mateix va crear. Ja té nassos la cosa. El Fons de Liquiditat Autonòmica no va néixer perquè les comunitats autonòmiques fossin unes irresponsables. Va néixer perquè l'Estat les infrafinançava i ho feia de manera sistemàtica. Per això va nàixer el FLA. I quan el Partit Popular va arribar al Govern, en lloc d'arreglar un sistema que, sí, és injust, va decidir convertir el FLA en una eina de control polític, va fer del deute una corretja curta per estacarnos curt i fort. Van convertir la necessitat financera que hi era en dependència política. I ara que es planteja reparar una part d'aquell prejudici, va i fan una esmena a la totalitat. És com si els responsables d'encendre un foc, els responsables de provocar un incendi, avui votessin en contra dels bombers perquè apagarlo, doncs, realment els espatlla el discurs. Vaja, que és perquè et petin absolutament totes les neurones que et poden quedar en aquesta Cambra a l'hora que avui és, després de 9 hores de ple. Aquesta és la realitat.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Moltes gràcies i bona tarda. Buenas tardes, diputados y diputadas. Gracias, presidenta. Bienvenidas, bien saludadas. Este punto del orden del día lo tendríamos que haber resuelto hace ya unas semanas, y aquí volvemos a estar. Porque yo creo que se impone una reflexión. Es decir, si tú planteas unas enmiendas y no lo haces porque realmente te las crees -porque es un sistema táctico- y luego tienes que ir al Senado y autorrectificarte porque no querías que se aprobasen, pues, bueno, tienes un problema como partido político. Y es lo que estamos haciendo hoy, arreglando un desastre de una enmienda presentada que, en realidad, solo era para poder decir que se había presentado, pero que no se quería que se aprobara, y resulta que va y se aprueba porque no sabíamos votar. Y aquí estamos todos, intentando resolver la desgracia de hace unas semanas. Bueno, es que yo lo siento. Me da pena cuántas veces he estado aquí explicando mi posicionamiento sobre la pasarela. He pedido disculpas; hemos trabajado intensamente; se ha conseguido por el resultado de la tenacidad y las ganas de impulsar esto de las personas afectadas y, como además es un tema un poco complejo -por suerte, hay personas muy formadas-, hemos podido conducir el debate técnico. Pero lo que es cierto es que no hemos conseguido obtener lo que yo, al menos, o nosotros como partido veíamos claro. Hace un momento decíamos lo del mantenimiento de la alternatividad. Perdonen, es que mantener la alternatividad es una desgracia, porque nos volveremos a encontrar igual de aquí a un tiempo y papá Estado tendrá que volver otra vez a poner sobre la mesa su bolsa, porque no se crean ustedes que las mutuas van a poner todo el capital que tendrían que poner para hacer esa transferencia, porque eso no va a suceder. Pues, escuchen, es que hay sistemas de seguros y de previsión social particulares que en forma de mutualidad ya están funcionando. Pues si quieren dedicarse a ese sector de la economía, que lo hagan. Pero lo que es evidente es que el seguro, la red de seguridad es la pública, es la de la Seguridad Social y, por lo tanto, no tiene sentido alguno que demos más posibilidades de que se saquen de esa red -que es la que nos va a dar la seguridad a todos- los ingresos pertinentes. Antes era obligatorio, ahora lo hemos resuelto, pero ¿tenemos que dejar esta puerta abierta? Entre esto y que no hemos conseguido incorporar los pasivos, estoy contenta por la parte de aquellos que se van a beneficiar, porque es que era una vergüenza de tal calibre que incluso daba un poco de cosita decir que estabas trabajando en esto. Pero ¿qué pasa con los que llevan más de quince años cotizados a la Seguridad Social? ¿Estos tampoco porque no tenemos convenio? Pues qué quieren que les diga. Hemos hecho bastante un desastre, un desastre entendiendo que una parte va a funcionar y que muchas personas van a salir de esta situación complicada.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Acabo. Nosaltres pensàvem que havíem d'anar contra el patrimoni de les mútues. Sí, és cert, tenim una visió diferent. Al final han estat invertint i han estat fent negocis amb aquests fons i a sobre els hi comptarem amb l'IPC d'ara, que això tampoc té perdó de Déu. I finalment, respecte a les esmenes, votarem a totes que sí, llevat de la 26, perquè si vostès volien fer la brometa que el PP volia que 'los pasivos entraran.' I d'aquí l'esmena, ara s'ho mengen -entre nosaltres i de bon rotllo-. Però el que no poden pretendre que jo hi voti en contra, que des del primer dia he dit que els passius havien d'entrar, que no he tingut la força parlamentària suficient, que potser no he tingut la capacitat de convicció suficient, que no he tingut les dades econòmiques suficients, però que a nivell de justícia és indubtable i indiscutible que es mereixen entrar a la passarel·la. Doncs, senyors, senyores, avui els hi comunico que, pel que es veu, no entraran. Aprovarem, sí, aprovarem un text, però com a parlament jo crec que parcialment hem fracassat.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Bona tarda, diputats, diputades. Gràcies, presidenta. Benvingudes, ben saludades, ben trobades de nou. Aquest punt de l'ordre del dia l'hauríem hagut de resoldre ja fa unes setmanes. Tornem a estar aquí perquè jo crec que s'imposa una reflexió. És a dir, si tu planteges unes esmenes i no ho fas perquè realment les creus, sinó que és un sistema tàctic i després quan te les aproven, has d'anar al Senat i autorratificarte perquè en realitat no volies que s'aprovessin, tens un problema com a partit polític. I això és el que estem fent avui, arreglant un desastre d'una esmena presentada que en realitat només era per poder dir que s'havia presentat perquè no es volia que s'aprovés. Va i s'aprova, que també sembla que no sapiguem votar. I estem tots aquí intentant resoldre la desgràcia que vam fer fa unes setmanes. Per tant, és que a mi em sap greu, perquè quantes vegades he pujat aquí i he explicat el nostre posicionament respecte de la passarel·la i he demanat disculpes. Hem treballat intensament, s'ha aconseguit pel resultat de la tenacitat i les ganes de tirar això endavant de les persones afectades, que a més, com que és un tema una mica complex, per sort eren persones molt formades i han pogut conduir el debat tècnic. Però el que és cert és que no hem acabat obtenint, almenys el que jo com a partit o nosaltres com a partit, veiem clar. És a dir, ara fa un moment deien: 'el manteniment de l'alternativitat.' Miri, perdoni, però és que el manteniment de l'alternativitat és una desgràcia i és una desgràcia perquè ens tornarem a trobar igual d'aquí a un temps. I Papá Estado haurà de tornar a posar damunt de la taula la seva bossa perquè no es pensin vostès que les mutualitats, posaran tot el capital que haurien de posar per fer aquesta transferència, perquè això no passarà. Doncs escolti'm, és que hi ha sistemes d'assegurances i sistemes de previsió social particulars que no en forma mutualitat ja funcionen si es volen dedicar a aquest sector de l'economia que ho facin. Però el que és evident és que l'assegurança és que la xarxa de seguretat és la pública, és la de Seguretat Social i, per tant, no té cap sentit que donem més possibilitats que es tregui d'aquesta xarxa, que és la que ens asseguren a tots els ingressos pertinents. Abans era obligatori. Ara ho hem resolt, però hem de deixar aquesta porta oberta? Entre això i que no hem aconseguit incorporar els passius, estic contenta per la part que toca a la gent que se'n beneficiarà, perquè era una vergonya de tal calibre que feia, fins i tot, coseta dir que estaves treballant en això, però hi ha els que tenen més de 15 anys cotitzats a la Seguretat Social? Aquests tampoc, perquè al final tampoc tenim el conveni? Doncs, que volen que els digui, hem fet bastant un desastre. Un desastre, amb el benentès que una part funcionarà i que, per tant, molta gent sortirà d'aquesta situació complicada.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso.
«Les esmenes de VOX ni tan sols parlen del reglament. Parlen, una vegada més, de la seva obsessió per uniformitzar l'Estat. Els incomoda que existeixin llengües diferents. Els incomoda que hi hagi nacions que reivindiquem la nostra identitat. Els incomoda que hi hagi pobles que vulguem decidir el nostre futur. En definitiva, els incomoda la llibertat quan no coincideix amb la seva manera d'entendre Espanya. El seu projecte és molt senzill una sola llengua, una grande i libre, i obligats a sentirnos espanyols. Encara que no vulguem. A vostès els obsessiona que posa el DNI, a nosaltres ens preocupa que posa a la nòmina el rebut del lloguer o la factura de la llum. A vostès els agrada que al DNI hi digui Espanya, a nosaltres ens preocupa que hi hagi famílies que, tot i que portin el mateix DNI que vostès, no poden pagar el lloguer, no arriben a finals de mes o han de marxar del seu poble perquè no hi ha oportunitats. Aquesta és la diferència entre vostès i nosaltres. Vostès fan de la identitat una imposició, nosaltres la defensem com una llibertat. Vostès volen que tots acabem sent iguals, nosaltres volem que tothom pugui ser diferent. Que cadascú pugui parlar la seva llengua, que cada poble pugui preservar la seva identitat, que cap territori sigui tractat com una perifèria condemnada per a sempre les inversions d'un estat que mai arriben. Perquè aquesta és també la seva manera d'entendre l'Estat, un Estat radial centralista on tot passa per Madrid i on massa sovint els territoris només existeixen quan toca demanarlos sacrificis. Nosaltres defensem exactament el contrari, defensem que Catalunya, Euskadi i Galícia i la resta de les nacions i territoris siguin representats en la seva diversitat. També el País Valencià, aquest País Valencià que vostès tenen tan tremendament ofegat. Defensem que la democràcia no consisteix a uniformitzar la societat, sinó a donar veu a totes les realitats que la conformen. I és precisament això el que fa aquesta reforma. Més pluralitat, més representació, més qualitat democràtica. Per això, aquesta iniciativa ha estat impulsada per diputats i diputades de diferents espais polítics, perquè entenem que defensar els drets parlamentaris és defensar també la qualitat democràtica de les institucions.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso.
«El Partit Popular i VOX han vingut aquí a parlar de frau. Però el veritable frau és mantenir unes regles pensades fa més de 40 anys per a una realitat política que ja no existeix. I això és el que els hi molesta. Una realitat política que ja no existeix. Les societats evolucionen, no com vostès, que viuen al segle passat. Les democràcies evolucionen. Avui els parlaments europeus són més diversos, hi conviuen més sensibilitats polítiques i els governs de coalició són la normalitat. Ja ho vam explicar durant la tramitació d'aquesta reforma. Molts països del nostre entorn permeten constituir un grup parlamentari amb requisits tant o més accessibles que els que hem plantejat. Perquè han entès una cosa molt simple, una democràcia és més forta quan totes les veus poden participar en igualtat de condicions. Les esmenes del Partit Popular busquen mantenir unes barreres que afavoreixen els grans partits i dificulten que les minories polítiques exerceixin plenament la seva funció parlamentària. A vostès els molesta la pluralitat, perquè la pluralitat obliga a dialogar i obliga a negociar, i vostès són més, doncs, d'aquestes majories absolutes que no els calgui negociar res.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 19/2026, de 29 de junio, de medidas urgentes en materia de jubilación parcial anticipada...
«Por lo tanto, Ministerio de Función Pública y Ministerio de Justicia, hablen entre ustedes, porque esto es un desastre. Unos te dicen: Función Pública. Hablas con los de Función Pública y te dicen: No, Justicia. Llevo tres años para poner pistas sobre la mesa para ver cómo podemos resolver este desastre. No hay manera de resolverlo, y los procesos de estabilización se tienen que utilizar como concursos de traslado o de promoción interna, porque no hubo manera de que fueran restringidos. Ya acabo, presidenta. Si hubiera sido así, el Tribunal de Justicia de la Unión Europea habría resuelto de otra manera. ¿Por qué ha resuelto lo que ha resuelto? Porque no estaban restringidos. Por lo tanto, tenemos a mucha gente pendiente de lo que hacemos. Apuesto por un real decreto ley que resuelva el problema de los interinos y que podamos traerlo aquí junto a la ley de función pública. Pongámonos las pilas. Esto antes de diciembre tiene que estar resuelto. (Aplausos).»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 19/2026, de 29 de junio, de medidas urgentes en materia de jubilación parcial anticipada...
«La retribución de la función pública tiene que ser decidida por el Parlamento de cada uno de los países que tienen Administración propia. En esta perspectiva no nos vamos a oponer a una mejora de las condiciones de los trabajadores del sector público estatal en las Islas Baleares, claro que no lo vamos a hacer. De hecho, no lo hacemos con ninguno de los grupos de trabajadores a los que podemos favorecer, pero es cierto que el Estado tiene que buscar la manera de relacionarse con las demás Administraciones de una forma distinta, porque no es lo mismo Cataluña que el País Vasco, que Galicia, que Canarias, que Andalucía o que el resto del Estado. Como no es lo mismo, quienes mandan en esos territorios son quienes deben decidir y legislar sobre retribuciones, carreras profesionales, requisitos de acceso y cómo se organiza su propia función pública. Dicho esto, voy a entrar en el fondo de lo que me ha pedido alguna plataforma que nos pedía que votáramos en contra porque no se tenía en cuenta el tema de los interinos. El tema de los interinos es un asunto más que complejo. La sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea no nos coloca donde queríamos, nos ha colocado en un lugar un poco peor. Hay que decir que los procesos de estabilización en los diferentes territorios funcionaron como funcionaron y las Administraciones locales también, pero los dos peores lugares han sido los ministerios: el de Educación y, sobre todo, el Ministerio de Justicia que tiene traspasadas en determinados territorios las competencias de pago de personal y de material, pero en cambio no puede decidir sobre las ofertas, cosa que le digo ahora que no tiene ningún sentido. Además, el personal del ministerio de Justicia que está en los tribunales está regulado en la Ley Orgánica del Poder Judicial.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 19/2026, de 29 de junio, de medidas urgentes en materia de jubilación parcial anticipada...
«Per tant, Ministeri de Funció Pública i Ministeri de Justícia parlin entre vostès perquè això és un desastre. Parles amb els de justícia, et diuen 'Ui, función pública', parles amb els de funció pública, et diuen 'ui, justicia'. I porto tres anys intentant resoldre o posar pistes a damunt de la taula de com podem resoldre aquest desastre. I no ens en sortim. I els processos d'estabilització s'han utilitzat com a concursos de trasllat o com a concursos de promoció interna, perquè no hi va haver manera que fossin restringits. Acabo ja, presidenta. Si ho haguessin estat, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea hauria resolt diferent. Perquè ha resolt el que ha resolt perquè no eren restringits. Per tant, tenim molta gent pendent del que fem. Jo sí que aposto per un reial decret que resolgui el tema d'interins i que el puguem portar aquí juntament amb la Llei de Funció Pública. Posemnos les piles i, abans de desembre, això ha d'estar resolt. Moltes gràcies. Después de esto, voy a intentar cambiar el tono un poco y voy al tema. Aunque parezca mentira voy a hablar del tema. El tema es básicamente que se recupera un derecho que querría recordar a la Cámara que ya existía. Es decir, el personal laboral ya tenía una jubilación parcial anticipada hasta que una modificación legislativa se la quitó. A veces este Congreso hace las cosas que hace: con la mano derecha arregla una cosa y con la izquierda deshace dieciocho. En este caso, dejamos a todo este personal sin un derecho laboral que ya tenían, y lo que hacemos hoy, por lo tanto, es corregir un error. Por ello, que en esta tesitura tengamos una mirada que enfrenta a trabajadores con trabajadores, y que votemos 'no' al reconocimiento de un derecho que ya existía para el personal laboral -un personal que se ha quedado sin poder disfrutarlo, que tiene todos los derechos, toda la razón y que están en una situación complicadísima- es absurdo. En Esquerra nunca enfrentaremos a trabajadores contra trabajadores; en la izquierda nunca enfrentaremos derechos contra derechos, porque eso es exactamente lo que quiere la derecha, y estamos hablando de trabajadores de la Administración pública.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 19/2026, de 29 de junio, de medidas urgentes en materia de jubilación parcial anticipada...
«Per tant, la retribució dels de la funció pública ha de ser decidida pel Parlament de cadascun dels països que tenen administració pròpia. Des d'aquesta perspectiva, no ens oposarem a una millora de condicions dels treballadors del sector públic estatal a les Illes Balears. És clar que no ho farem. D'entrada, no ho fem amb cap dels grups de treballadors que podem afavorir, però sí que crec que l'Estat ha de plantejarse la seva manera de relacionarse amb la resta d'administracions d'una manera diferent. No és el mateix Catalunya que el País Basc que Galícia que la resta de l'Estat que Canàries i Andalusia. I com que no és el mateix, és qui mana en aquests territoris qui ha de decidir i legislar sobre retribucions, carreres professionals, requisits d'accés i com s'organitza la seva pròpia funció pública. Dit això, i per entrar al fons del que alguna plataforma m'ha demanat que votéssim en contra perquè no resolia el tema dels interins. El tema dels interins és un tema més que complex. La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea no ens ha col·locat on volíem. Ens ha col·locat en un lloc una mica pitjor. Cal dir que els processos d'estabilització als diferents territoris van funcionar com van funcionar i a les administracions locals també. Però els dos pitjors llocs han estat ministeris, el Ministeri d'Educació i, sobretot, el Ministeri de Justícia, que té traspassades en determinats territoris les competències de pagament de personal i de material, però, en canvi, no pot decidir sobre les ofertes, cosa que ja els dic ara, no té cap sentit. I a més, el personal del Ministeri de Justícia dels tribunals estan sota la Llei Orgànica del Poder Judicial.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 19/2026, de 29 de junio, de medidas urgentes en materia de jubilación parcial anticipada...
«Després d'això intentaré apujar una mica el to i vaig al tema. I encara que sembli mentida, parlaré del tema. I el tema és bàsicament que es recupera un dret que jo voldria recordar a la cambra que ja existia. És a dir, els laborals ja tenien una jubilació parcial anticipada i amb una modificació legislativa, a vegades aquest congrés fa les coses que fa, i amb la mà dreta arregla una cosa i amb l'esquerra en desfà 18. I en aquest cas vam deixar tot aquest personal sense un dret laboral que ja tenia. Per tant, el que avui fem és la correcció d'un error. I, per tant, que en aquesta tessitura tinguem una mirada que enfronta treballadors amb treballadors i que votem que no al retorn d'un dret que ja existia, que era la jubilació parcial anticipada del personal laboral, que s'ha quedat sense poderla fer durant dos anys, perquè hi ha una gent que tenen tots els drets, que tenen tota la raó i que estan en una situació complicadíssima. És absurd. Des de l'esquerra mai enfrontarem treballadors amb treballadors. Des de l'esquerra mai enfrontarem drets amb drets perquè és exactament el que vol la dreta. I estem parlant de treballadors de l'administració pública.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 18/2026, de 29 de junio, por el que se adoptan determinadas medidas en el marco del Plan...
«I permeti'm també recordar un fet. De fet, si avui una comunitat energètica pot compartir energia en un radi de 5 kilòmetres és gràcies a la negociació d'Esquerra Republicana. Vam aconseguir ampliar aquest límit dels 2 als 5 quilòmetres. Però també vull recordar que, també, vam aconseguir passar dels 500 metres, dels ridículs 500 metres, i ens va costar Déu i ajut en els primers 2 quilòmetres. Aquesta era una reivindicació d'ERC, sí, però nosaltres ens la vam fer nostra perquè era una reivindicació del territori i del món local, de les cooperatives. També els dic, però, que aquests 5 quilòmetres continuen sent insuficients. Cal continuar ampliant aquest radi, cal adaptar la normativa a la realitat, a la realitat dels municipis, sobretot dels municipis rurals, a la realitat dels polígons industrials i a la realitat dels pobles que avui encara no poden compartir tota l'energia que produeixen. Perquè si volem una transició energètica ràpida, doncs és relativament fàcil. Deixem de posar obstacles i deixem de posar obstacles a qui vol fer les coses bé. I també si volem aquesta transició, doncs fem el favor que sigui justa, que sigui justa amb els territoris, que sigui justa, amb la pagesia, que sigui justa amb el món rural. En definitiva, que sigui justa amb la ciutadania.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«Segunda consideración. La libertad de expresión se predica de lo que nos molesta, no de lo que nos gusta. La libertad de expresión se predica con mayor amplitud con respecto a quienes tienen una posición preeminente, sea buscada -porque te presentas en las elecciones, eres periodista, tienes tus opiniones colgadas en la red?- sea por ser del Consejo General del Poder Judicial o instituciones del Estado. Es evidente que tienen un recorrido, un camino mucho más largo de admisión de críticas, claro que sí. Y también es evidente que estas críticas pueden hacerse de una forma que no nos guste, pues claro que sí. Pero es libertad de expresión; cuando esto no se entiende es cuando uno siempre ha pertenecido a las clases que han constituido estos poderes: la aristocracia, el juzgado... Este tipo de elementos hacen que les resulte tan raro algo como la libertad de expresión. Yo tengo que poder decir que, en mi opinión, un juez o alguien del Consejo General del Poder Judicial es prevaricador; lo tengo que poder decir. Además, les digo algo: tal y como está el Consejo General del Poder Judicial, nunca jamás va a recaer una sentencia que me dé la razón, porque perro no come perro -no sé cómo decírselo de otro modo?-, y lo muy corporativistas que son impide que haya cualquier crítica y cualquier validación de su trabajo, lo cual, por cierto, les está machacando su democracia.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«Deixinme també dir i vull fer d'alguna manera una reflexió i és que aquí s'han comportat tots vostès com a hooligans. Jo no sé si és que anaven agafant ja una mica de caloreta per al partit d'aquesta nit, però el que no pot ser és que no es pugui fer un debat sobre la llibertat d'expressió sense que l'un sigui displicent i absolutament menyspreadora de la resta dels diputats i l'altre sembli un cadell de les antigues SS i tota la graderia cridant de mala manera, que no hem sentit a la meitat dels diputats que han intervingut. Això no pot ser. I això està baixant la seva democràcia. Jo he de poder pujar aquí i dir tranquil·lament que la bandera espanyola és un drap i és un drap que vostès deuen tenir problemes amb el tèxtil perquè la porten a tot arreu oposada, que és que no se'n recorden d'on són, que han d'anar amb tota la bandereta per saber a quin país pertanyen? Aquesta és la nació mil*lenària, amb tanta, tanta, tanta solera i tant orgull de pertinença? Que semblen vostès pavos reales: quan no porten els tirants, porten la bandera, quan no porten el coll de la camisa... Que són un Estat per l'amor de Déu! I, per tant tots aquests plantejaments el que són és ridículs. Els únics que tenim dret, per dirho d'alguna manera, a reivindicar una bandera som els que vivim absolutament oprimits per un altre estat. I jo crec que és així i tinc tot el dret a treure la bandera espanyola del meu despatx, tot, i tinc tot el dret d'anar, si em sembla en contra de la bandera, en contra de la selecció.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de reforma de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal...
«Dit això, la segona consideració, la llibertat d'expressió es predica d'allò que ens molesta, no d'allò que ens agrada. La llibertat d'expressió es predica amb major amplitud respecte dels qui tenen una posició preeminent, sigui buscada perquè et presentes a les eleccions, ets periodista, tens les teves opinions penjades a la xarxa, sigui això, no? Consell General del Poder Judicial, institucions de l'Estat. És evident que tenen un camí molt més llarg, un recorregut molt més llarg d'admissió de crítiques. És clar que sí! I és evident també que aquestes crítiques poden ser fetes d'una manera que no ens agradin. És clar que sí! Però és llibertat d'expressió. I quan no s'entén això és quan has pertangut sempre a les classes que han constituït aquests poders: l'aristocràcia, el jutjat... Aquest tipus d'elements són els que fan que resulti tan estrany una cosa com la llibertat d'expressió. Jo he de poder dir que, sota la meva visió, un jutge o algú del Consell General del Poder Judicial és prevaricador. Ho he de poder dir. I, a més a més, els hi dic una cosa: tal com està el Consell General del Poder Judicial, mai a la vida recaurà una sentència que em doni la raó, perquè perro no come perro. No sé com explicarho d'una altra manera. I el molt corporativistes que són impedeix qualsevol crítica, qualsevol validació de la seva feina, la qual cosa, per cert, els està matxacant la seva democràcia.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2026, de 23 de junio, de medidas extraordinarias para el fortalecimiento y...
«Com deia abans, l'Estat espanyol dedica a les cures de llarga durada la meitat que la mitjana europea, 0,8 % del PIB, quan a Europa supera el 1,15. No és una feina d'un dia, és responsabilitat dels diferents governs, però també és una realitat la que estem vivint. Ens ho van dir els experts a la ponència. El nostre no és un sistema car, és un sistema, en tot cas de low cost. Què fa, doncs, aquest reial decret llei? Tres coses, primera, injecta 2218 milions d'euros addicionals aquest mateix 2026, no l'any que ve, ara. Bé, amb això l'aportació de l'Estat arriba enguany als 5513 milions. Segona, puja el mínim de l'Estat, que garanteix per cada persona. La gran dependència passa de 296 euros al mes a més del doble. El grau II se multiplica de 130 a 260. La tercera, garanteix 4930 euros mensuals per a les persones amb dependència extrema, l'ELA i les malalties equiparables, perquè hi ha malalties que no poden esperar cap tràmit. I això no és caritat, senyories, és començar a tornar el que se'ns deu.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 16/2026, de 16 de junio, de medidas para garantizar la prestación del servicio público...
«Bona tarda, president. Senyories. Aquest reial decret respon a una necessitat clara, concreta i urgent, que és, com s'ha dit, garantir la sostenibilitat econòmica de la corporació RTVE, davant la incertesa generada per litigis i per la interpretació i ocasional canvi de doctrina tributària que poden deixar determinats impostos suportats per Radiotelevisió Espanyola, sense deducció. Aquesta situació, senyor ministre, si no es tracta, com vostè ha dit, posa en risc l'equilibri patrimonial de la corporació i, en conseqüència, la continuïtat del servei públic que presta. No serà per nosaltres que això no tiri endavant. Tenim clar el servei que presta Radiotelevisió Espanyola i els seus professionals. Recordem també el centre de producció, important, de Sant Cugat a Catalunya i el canal La 2 Cat, important també per a la difusió de la llengua catalana. Bo i més senyories, en un moment en què hi ha una gran preeminència de les notícies falses i les postveritats. Tres punts faran que el nostre grup voti a favor d'aquest reial decret. En primer lloc, la defensa del servei públic i la pluralitat. La mesura preserva l'existència d'un mitjà públic important, capaç de garantir pluralitat d'informació, espais culturals i continguts en totes les llengües oficials. A Catalunya sabem bé la importància d'un espai mediàtic que reconegui i faci visible la nostra llengua i la nostra realitat. Una corporació econòmicament sanejada és també una garantia que aquestes realitats no quedaran relegades per criteris mercantils. En segon lloc, senyor ministre, votarem a favor per la seguretat jurídica i la previsibilitat financera. La inclusió d'un mecanisme de compensació davant circumstàncies sobrevingudes, com sentències o resolucions que alteren la deducció d'impostos, aporta previsibilitat comptable i evita que la gestió ordinària hagi de carregar amb riscos extemporanis que no depenen de l'activitat normal de la corporació. Això facilitarà una gestió més eficient i evitarà tensions en la plantilla i en la programació. I en tercer lloc, senyories, votarem a favor perquè entenem que és una mesura proporcional i adequada i que arriba en un moment urgent.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«I acabo, presidenta. Catalunya necessita més recursos i molta més capacitat de decisió. Necessitem ja un nou model de finançament. I quan dic ja vull dir per abans d'ahir, per abans d'ahir. Anem molt tard, ministre. Necessitem que s'acabin les lògiques d'austeritat que han condicionat durant massa anys l'autogovern. I un govern de l'Estat que compleixi allò que acorda. Nosaltres, ministre, continuarem exigint, continuarem negociant, continuarem denunciant sempre els incompliments, però sobretot, continuarem defensant Catalunya amb la mateixa fermesa que sempre. Res més. Moltes gràcies. Diputadas, diputados, muy buenos días. Gracias, presidenta. Señor ministro, permítame empezar con una afirmación. Este debate que estamos celebrando esta mañana no es un debate sobre unas décimas de déficit. Este es, sobre todo, un debate sobre quién tiene la capacidad de dar respuesta a los problemas de los ciudadanos y de las ciudadanas. Es un debate acerca de quién dispone de los recursos. Es un debate sobre quién puede gobernar. Es, en definitiva, un debate sobre quién puede ejercer su responsabilidad y estas responsabilidades ejercerlas con dignidad y solvencia. Porque hoy, señoras y señores diputados, no discutimos solo una cifra -o no solo una cifra?-, hoy discutimos quién podrá construir más vivienda pública. Hoy también estamos discutiendo quién p?odrá reforzar o muscular la sanidad pública. Hoy hablamos de quién podrá invertir en educación o de quién podrá mejorar cercanías. Es decir, quién va a tener las herramientas para mejorar la vida de la gente. Porque de eso debe ir la política, ¿no? Al menos aquí estamos unos cuantos que la entendemos así. De eso debe ir la política, de mejorar la vida de la gente. Y hay debates que se presentan como si fueran estrictamente técnicos, pero este -repito?- es, sobre todo, un debate profundamente político, profundamente político. Lo es porque habla de poder -sí, habla de poder?-. Lo es porque habla de recursos. Y habla también de la capacidad de las instituciones para dar respuesta -me voy a hacer pesada con esto, ¿eh?, pero creo que es importante?- a la ciudadanía-. Pero también de la capacidad de las instituciones no solo para dar respuesta a la ciudadanía, sino para hacer ver o entrever que la política sirve o juega a favor de los ciudadanos y de las ciudadanas. Y aquí es donde estriba el verdadero problema. Porque no es que el reparto sea insuficiente, que lo es, señor ministro ?-quiero pensar que usted lo sabe-, es que responde a un modelo que hace demasiado tiempo ya que no funciona. Eso también lo sabe, y si no lo sabe la hemos cagado, porque vamos fatal, ¿eh? Vamos fatal.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Hola, bon dia. Diputades i diputats, molt bon dia. Gràcies, presidenta. Senyor ministre, permeti'm començar amb una afirmació. Aquest, aquest debat que estem tenint aquest matí, no és un debat sobre unes dècimes de dèficit. Aquest és, sobretot, un debat sobre qui té la capacitat de donar resposta als problemes dels ciutadans i de les ciutadanes. És un debat sobre qui disposa dels recursos. És un debat sobre qui pot governar. És un debat, en definitiva, sobre qui pot exercir la seva responsabilitat i aquestes, aquestes responsabilitats, exercirles amb dignitat i amb solvència. Perquè avui, senyores i senyors diputats, no discutim només una xifra o no només una xifra. Avui discutim qui podrà construir més habitatge públic. Avui també estem discutint qui podrà reforçar o muscular la sanitat pública. Avui parlem de qui podrà invertir en educació o de qui podrà millorar rodalies. En definitiva, qui tindrà les eines per millorar la vida de la gent, perquè d'això deu anar la política, no? Almenys aquí som uns quants que l'entenem així. D'això deu anar la política, de millorar la vida de la gent. Mirin, hi ha debats que es presenten com si fossin debats estrictament tècnics. Però aquest, ho repeteixo, és sobretot un debat profundament polític, profundament polític. Ho és perquè parla de poder. Sí, parla de poder. Ho és perquè parla de recursos. I parla també de la capacitat de les institucions per donar resposta -em faré pesada en això, però crec que és important- per donar resposta a la ciutadania, a la ciutadania. Però parla també de la capacitat de les institucions, no només de donar resposta a la ciutadania, sinó de fer veure o entreveure que la política serveix o juga a favor dels ciutadans i de les ciutadanes. I aquí és on rau el veritable problema, perquè no és només que el repartiment sigui insuficient, que ho és, senyor ministre, i vull pensar que ho sap, és que respon a un model que fa massa temps que no funciona, i això també ho sap. I si no ho sap, cagada pastoreta, diguéssim, perquè anem fatal, perquè anem fatal.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 14/2026, de 9 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Por lo tanto, quisiéramos que algún día esta Cámara pudiera dedicar el mismo entusiasmo presupuestario que dedica a los billetes de verano para garantizar que los jóvenes tengan un trabajo digno, una vivienda asequible y expectativas de futuro, porque la política no se mide por la facilidad con la que los jóvenes pueden irse de vacaciones, sino por los motivos que tienen para quedarse en este país, en su pueblo o en su territorio cuando acaban estas vacaciones. ¿Qué garantías les damos a estos jóvenes? Nos preguntamos si, en septiembre, estos jóvenes que van a disfrutar del Verano Joven -por ejemplo, los que viven en Bellpuig- van a poder coger un tren y llegar hasta la Autónoma sin ningún problema, o si van a necesitar un transporte público que puede tardar cuatro horas en el mejor de los casos. A esto me refiero, señor Puente, que está muy bien, pero estaría mejor que los trenes funcionaran todo el año. Gracias. (Aplausos).»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 14/2026, de 9 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Ministro, ¿no cree que se puede hacer mejor todo esto, como le han dicho ya mis compañeros? ¿Cada verano debemos tener el mismo debate? ¿El verano que viene -si seguimos aquí- haremos la temporada 5 del Verano Joven? ¿Volveremos a hablar de viajes para los jóvenes? ¿Volveremos a anunciar descuentos, a hacer campañas para que puedan recorrer el país y para que puedan recorrer Europa? Mucha propaganda, ministro, y poca visión. ¿Le parece que el principal problema de los jóvenes hoy es el precio de un billete de tren durante los meses de julio a septiembre? Porque muchos jóvenes que hoy van a poder viajar con un 90 % de descuento no saben si pueden emanciparse antes de los 39 años. Muchos jóvenes que hoy van a poder hacer un Interrail a mitad de precio van a volver en septiembre y no sabrán si podrán llegar a su universidad en tren. Muchos de los jóvenes que hoy van a poder ir de Barcelona a Sevilla por pocos euros seguirán encadenando contratos temporales, prácticas mal remuneradas o salarios que no les van a permitir construir un proyecto de vida. Y algunos de ellos, que van a recorrer Europa este verano, van a descubrir una realidad curiosa: que en muchos países los jóvenes se emancipan antes, que tienen salarios más elevados, que encuentran viviendas asequibles con más facilidad que aquí y -lo más importante y que seguramente no han visto nunca- que los trenes van puntuales. Es un poco paradójico, ministro, les facilitamos el viaje para conocer Europa, pero aún no hemos resuelto por qué muchas de las oportunidades que van a encontrar en Europa no las encuentran en su casa. No lo digo para menospreciar la medida, al contrario, es positivo que los jóvenes utilicen el transporte público, muy positivo; es positivo también que conozcan otros territorios, y es positivo que el tren o el autobús puedan ser una alternativa real al vehículo privado, pero también es positivo recordar que la movilidad no puede sustituir las políticas de vivienda, ni las políticas salariales, ni las políticas industriales, ni las oportunidades laborales para los jóvenes, porque los jóvenes necesitan mucho más que poder viajar, necesitan poderse quedar en el territorio donde viven y construir un proyecto vital en este territorio, necesitan un trabajo estable y acceder a una vivienda, necesitan servicios públicos de calidad -no en verano, todo el año- y saber que su futuro no va a depender de una promoción estival que dura tres meses.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 14/2026, de 9 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Per tant, voldríem dirli que algun dia aquesta cambra pogués dedicar el mateix entusiasme pressupostari que dedica als bitllets d'estiu a garantir que els joves tinguin una feina digna, un habitatge assequible i que tinguin aquestes expectatives de futur. Perquè la política no es mesura per la facilitat amb què els joves poden marxar durant les seves vacances, sinó per les raons que tenen per quedarse en aquest país, per quedarse en el seu poble o en el seu territori, per quedarse quan acaben aquestes vacances. Quines garanties els donem a aquests joves? Al setembre, aquests joves que gaudiran del Verano Joven -?per exemple, li diré els joves que avui viuen a Bellpuig- al setembre podran agafar un tren i arribar fins a l'Autònoma sense cap problema? O necessitaran un transport públic que pugui tardar quatre hores en el millor dels casos? Això és el que em referixo, senyor Puente, que està molt bé, però estaria molt bé que els trens funcionessin tot l'any. Gràcies. Gracias, presidente. Ministro, los jóvenes de Cataluña esperan con entusiasmo -y permítame ser un poco cómica hoy, porque no es para menos- la Acampada Jove organizada por los jóvenes, como cada año, en el mes de julio; esperan el anuncio de una reconocida cerveza con su canción del verano, y esperan una nueva temporada del serial del verano organizado por el ministro Puente, el Verano Joven, temporada 4, con una trama que ya es conocida: viajes con descuentos para los jóvenes, mucho énfasis en el turismo, mucha fotografía institucional y ninguna garantía de que los trenes funcionen. Se trata de alguna manera de reencontrarse con los compañeros, con los que tanto han compartido durante el curso; en septiembre no sabían si llegarían a clase y ahora no sabrán si llegan a su destino. Eso sí, con un buen descuento para tomarse una cervecita a 40 grados y sin información en la pantalla. Es decir, como todo el año, ministro. Permítame decirle que la emoción este año ya no es tan grande, esperábamos que, como mínimo, el vendedor de billetes fuera alguien más famoso, con esas gafas para ver si se ilumina alguna pantalla, y así también les permitiría tener tema de conversación en esas largas horas de espera que les deparan en el andén. Pero no, el Gobierno ha hecho los mismos porcentajes de reducción de los años anteriores: 90 % en media distancia, 50 % en Avant, en los servicios comerciales ferroviarios y en Interrail. Eso sí, en la temporada 4 se incrementan algunas partidas presupuestarias, especialmente las destinadas a los servicios de autobús. Por lo tanto, no vamos a ser nosotros quienes pongamos obstáculos a una iniciativa que facilita el acceso al transporte público y que fomenta una movilidad más sostenible. Claro que también corremos el peligro de que les aburramos a la hora de coger cualquier transporte público.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 14/2026, de 9 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Però, ministre, vol dir que no es pot fer millor, tot això? Li han dit els meus companys. Cada estiu hem de fer el mateix debat? L'estiu que ve, si encara som aquí, farem la temporada 5 del Verano Joven? Tornarem a parlar de viatges pels joves, tornarem a anunciar descomptes, tornarem a fer campanyes perquè puguin recórrer el país i perquè puguin recórrer Europa? Molta propaganda, ministre, i poca visió. Els sembla que el principal problema dels joves avui és el preu d'un bitllet de tren durant els mesos de juliol a setembre? Perquè molts joves que avui podran viatjar amb un 90 % de descompte no saben si poden emanciparse abans dels trenta anys. Molts joves, que avui podran fer un Interrail a meitat de preu, tornaran al setembre i no sabran si podran arribar a la seva universitat amb tren. Molts dels joves que avui podran anar de Barcelona a Sevilla per pocs euros continuaran encadenant contractes temporals, pràctiques mal remunerades o salaris que no els permetran construir un projecte de vida. I alguns, els que recorreran Europa aquest estiu, descobriran una realitat curiosa: que en molts països els joves s'emancipen abans, que tenen salaris més elevats, que troben habitatges assequibles amb més facilitat que aquí i el més important, i que segurament no han vist mai, que els trens van a l'hora. I és una mica paradoxal, ministre, els facilitem el viatge per conèixer Europa, però encara no hem resolt, perquè moltes de les oportunitats que trobaran a Europa no les troben a casa seva. I no ho dic per menystenir la mesura. Al contrari, és positiu que els joves utilitzin el transport públic, molt positiu. És positiu també que coneguin altres territoris i és positiu que el tren i l'autobús puguin ser una alternativa real al vehicle privat. Però també és positiu recordar que la mobilitat no pot substituir polítiques d'habitatge ni polítiques salarials ni polítiques industrials ni oportunitats laborals per als joves, perquè els joves necessiten molt més que poder viatjar. Necessiten poderse quedar al territori on viuen, construir un projecte vital en aquest territori. Necessiten una feina estable i accedir a un habitatge. Necessiten serveis públics de qualitat -?no a l'estiu, tot l'any- i saber que el seu futur no dependrà d'una promoció estival que dura tres mesos.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso.
«Por todo eso, evidentemente, votaremos en contra de las dos enmiendas a la totalidad y defenderemos una reforma que fortalece el pluralismo político, amplía los derechos de representación de la ciudadanía y contribuye a hacer un Congreso más democrático, más representativo y más respetuoso con la realidad plural de este Estado. Porque la pregunta que nosotros nos hacemos y que nos gustaría que se hiciera la ciudadanía es: ¿Quién puede estar en contra de ser más democráticos a estas alturas? La respuesta es muy clara, la respuesta de los que están en contra de ser más democráticos es la España en blanco y negro; la de los que añoran el tiempo pasado; los que buscan un bipartidismo en el que puedan decidir dónde aplican sus políticas; a quién pueden ustedes enchufar; qué poderes pueden manipular para continuar así estando en el poder, tanto si están en el Gobierno como si no. Por lo tanto, nuestro voto será en contra a este Estado en blanco y negro y a sus políticas, que no nos han llevado a ningún lugar más que al sufrimiento de muchos ciudadanos y ciudadanas. Gracias. (Aplausos).»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso.
«Las democracias de nuestro entorno tienden a tener Gobiernos de coalición y Parlamentos con un mayor número de fuerzas políticas diferentes y, gracias a eso, la ciudadanía avanza. Muchos de esos países, como expusimos en la presentación de esta iniciativa, garantizan la posibilidad de conformar grupo parlamentario con requisitos tanto o más accesibles que los que se plantean en nuestra propuesta de reforma. Y lo hacen porque los Parlamentos solo pueden cumplir su cometido de articular las diferentes voluntades populares en propuestas políticas de mayorías, si las fuerzas políticas minoritarias tienen la posibilidad de expresarse, de defenderse y de hacer propuestas. Y la pregunta es muy sencilla: ¿tiene sentido que formaciones que obtienen cinco diputados y centenares de miles de votos puedan dar por limitada su capacidad de representación por unos requisitos que no responden a la realidad política actual? Nosotros creemos que no. Y su propuesta, señorías del PP, no resuelve este problema, al contrario, consolida las barreras existentes y mantiene un sistema que ha provocado reiteradamente que opciones políticas ampliamente apoyadas por la ciudadanía hayan quedado relegadas al Grupo Mixto con menos capacidad de iniciativa y de control parlamentario. Ustedes lo que quieren es que, cuando lleguen al Gobierno, no se les pueda controlar. Está claro que ustedes, señorías del PP, quieren seguir con un bipartidismo en el que puedan hacer y deshacer a su gusto, más o menos como hacen ahora, pero se ahorrarían tener que utilizar el Poder Judicial como hacen hoy.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso.
«Per tot això, evidentment, votarem en contra de les dues esmenes a la totalitat i defensarem una reforma que reforça el pluralisme polític, amplia els drets de representació de la ciutadania i contribueix a fer un congrés més democràtic, més representatiu i més respectuós amb la realitat plural d'aquest Estat. Per tant, la pregunta que nosaltres ens fem i que ens agradaria que es fes la ciutadania és: qui pot estar en contra de ser més democràtics a aquestes alçades? Qui pot estar en contra de ser més democràtics? La resposta és molt clara. La resposta dels qui estan en contra de ser més democràtics és el de l'Espanya en blanc i negre, els que enyoren un temps passat, el que volen aquí un bipartidisme on puguin decidir on apliquen les seves polítiques, a qui poden vostès enxufar, quins poders poden manipular i així poder continuar estant al poder, tant si estan al Govern com si no. Per tant, el nostre vot en contra en aquest Estat en blanc i negre, a les seves polítiques que no ens han portat enlloc més que al patiment de molts ciutadans i ciutadanes.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso.
«Les democràcies del nostre entorn tendeixen a tenir governs de coalició i parlaments amb un major nombre de forces polítiques diferents i, gràcies a això, la ciutadania avança. Molts d'aquests països, com vam exposar en la presentació d'aquesta iniciativa, garanteixen la possibilitat de conformar grup parlamentari amb requisits tan o més accessibles que els plantejats en la nostra proposta de reforma. I ho fan perquè els parlaments només poden complir la seva tasca d'articular les diferents voluntats populars en propostes polítiques de majories si les forces polítiques minoritàries tenen la possibilitat d'expressarse, de defensarse, de fer propostes. I la pregunta és molt senzilla: té sentit que formacions que obtenen cinc diputats i centenars de milers de vots puguin veure limitada la seva capacitat de representació per uns requisits que no responen a la realitat política actual? Nosaltres creiem que no i la seva proposta, senyories del PP, no resol aquest problema. Al contrari, consolida les barreres existents i manté un sistema que ha provocat reiteradament que opcions polítiques àmpliament recolzades per la ciutadania hagin quedat relegades al Grup Mixt, amb menys capacitat d'iniciativa i de control parlamentari. Això també és el que volen. Vostès volen que quan arribin al govern no se'ls pugui controlar. Està clar que vostès, senyories del PP, volen continuar amb un bipartidisme on puguin fer i desfer al seu gust, més o menys com fan ara, però s'estalviarien haver d'utilitzar el poder judicial com fan avui.»