Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
159 declaraciones · página 5 de 6
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 13/1982, de 10 de agosto, de reintegración...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats i diputades. Avui debatem l'aprovació d'un projecte de llei orgànica de reintegració i amillorament del Règim Foral de Navarra quant a tràfic, circulació de vehicles i seguretat viària. Primer de tot cal dir que nosaltres estem a favor de l'autogovern a tots els territoris, especialment a aquells que no volen formar part d'aquest Estat i que caminen cap a la seva independència. Per tant, tot el nostre suport. Som plenament conscients de la importància de conquerir l'autogovern i de tots els beneficis que aquest proporciona als territoris. Per tant, des del nostre grup votarem a favor d'aquest projecte de llei. Lluny del centralisme, cada territori sap les seves necessitats i com gestionar-les millor. La transferència de competències en matèria de trànsit a Catalunya és un dels exemples més destacats de l'autogovern en aquest àmbit, permetent a Catalunya gestionar de manera més directa aspectes claus de la seguretat viària i la gestió del trànsit. La transferència de competències en matèria de trànsit a Catalunya es va concretar l'any 1998 amb la creació del Servei Català de Trànsit, un organisme que ha gestionat i regulat el trànsit a les vies catalanes, ha tramitat multes i sancions per infraccions de trànsit i ha realitzat campanyes de sensibilització, educació viària i millora de la seguretat a les seves carreteres. Després de vint-i-sis anys, podem dir que la transferència d'aquestes competències ha estat un èxit a Catalunya, permetent una gestió més directa i ajustada a les necessitats del nostre territori.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Senyories del Partit Popular, avui tenim una llei d'amnistia. Avui jo i la senyora Madrenas i els companys del PNV podem parlar en català o podem parlar en euskera. Avui hem iniciat el traspàs de Rodalies, lent, però l'hem iniciat, i avui per fi podem gestionar l'ingrés mínim vital. No ens calen compareixences, tenim un acord i, sí, avui tenim un acord signat per acabar amb una de les grans lloses per Catalunya i pels catalans i catalanes, acabar amb un sistema obsolet, amb un sistema de finançament opac i, evidentment, injust. Perquè la política és acordar, perquè la política és pactar i fer servir totes les palanques de força, parlant, dialogant democràticament. No ho dic jo. Això ho diuen dades del CEO: només un 8 % dels catalans i catalanes són partidaris de mantenir l'actual model de finançament. Deuen ser els votants del Partit Popular, més els de VOX i algun altre espècimen. Un 64 % dels ciutadans que viuen i treballen a Catalunya demanen i volen que la Generalitat sigui qui recapti i gestioni tots els tributs que es paguen a Catalunya. Aleshores, no ha d'estranyar absolutament ningú que Esquerra Republicana estigui a favor i defensi sempre els grans consensos de país. Tenim clar que només la independència ens donarà totes les eines, però també tenim clar que mentre no l'abracem, la independència, hem d'aprofitar totes les oportunitats. I que quedi també clar abans d'acabar: no estem defensant absolutament cap privilegi. N'estem cansats ja, d'aquesta cantarella. Catalunya continuarà contribuint al mecanisme de solidaritat. No parlem de privilegis. Parlem que Catalunya pugui comptar amb uns serveis públics i unes infraestructures al nivell dels recursos que genera l'esforç i el treball diari dels seus ciutadans i ciutadanes, ni més ni menys. I això, senyor Bravo, és parlar de centres d'atenció primària. Això és parlar de més escoles. Això és parlar de més hospitals. Això és parlar de més recursos per fer més polítiques justes i més polítiques socials. I, escolti'm, que cada territori s'ho treballi. Nosaltres no ens hi neguem, al contrari, ajudarem en el que puguem, però que cada territori defensi la seva realitat. Acabo. Fa vint-i-quatre hores, Juanma Moreno ha fet una crida als andalusos a reaccionar. Ha fet una crida a prendre consciència del robo que suposa per a Andalusia el concert fiscal per Catalunya. Ole tu. Mirin, nosaltres serem solidaris amb els qui ens titllen de lladres. Sí. Ho serem, però recaptarem tots els impostos, els recaptarem tots, perquè així ho hem acordat, i els posarem al servei d'aquells i aquelles que els paguen cada dia obrint la persiana i amb la seva feina. Així ho hem acordat i així es farà, digui el que digui el duo Montero-Moreno.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies, president. Permeti'm fer una mica de memòria en aquest punt. De fet, la senyora Madrenes parlava de l'any 2010. Jo aniré una mica més enrere, inclús. Em traslladaré a fa 17 anys. L'any 2007 es va produir, a Catalunya, una manifestació de 700 000 persones. 700 000 persones que van ser convocades per la Plataforma pel Dret de Decidir i 200 entitats més amb el lema 'Som una nació i diem prou! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures'. Repeteixo, any 2007. La manifestació no era gratuïta. La manifestació es va produir després de mesos, setmanes i molts dies de retards, i, evidentment, de mal servei en la gestió espanyola de Rodalies a Catalunya. A Catalunya, parlar de Renfe és parlar de caos. No aquest estiu, que tothom s'hagi de posar les mans al cap, sinó cada dia, de manera permanent. Darrere d'aquest caos, hi ha responsabilitats, i les responsabilitats són dels Governs del PSOE i dels Governs del Partit Popular. I això és així. Com diria el meu portaveu, això no és una opinió, és senzillament informació. Les usuàries i els usuaris de Renfe a Catalunya saben perfectament quin és l'interès que té Espanya en resoldre el greu problema que diàriament afecta milers de persones al nostre país. Encara més, de fet, aquells que utilitzem el tren, aquells que utilitzem Rodalies, sabem perfectament que les xifres d'execució pressupostària a Catalunya, ho recordava abans la senyora Madrenas, són vergonyants, mentre que a Madrid han invertit més del 100 % pressupostari.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoAcuerdo del Gobierno por el que se fijan los objetivos de estabilidad presupuestaria y de deuda pública...
«Un últim apunt i una reflexió, i amb això vaig acabant, pel que fa a la distribució dels objectius de dèficit. Senyora ministra, per molt que expliquin que una dècima de dèficit és una gran concessió a les comunitats autònomes, la realitat és que l'Administració central s'apropia del 96 % de marge global del dèficit. I la realitat és, també, que les comunitats autònomes que assumeixen el 33 % de despesa pública només disposen d'un 4 % de marge conjunt de dèficit per al 2025. Aquesta és la realitat. I aquesta distribució dels objectius de dèficit profundament desproporcionada es revela, deixin-m'ho dir així, també, com especialment injusta, injusta amb majúscules, sobretot quan observem quines competències desenvolupa cada administració. Jo li parlaré de Catalunya, que és la que conec. A dia d'avui, la Generalitat de Catalunya és responsable d'educació, és responsable de salut, d'interior, d'habitatge, de drets socials, etcètera, etcètera, etcètera. I avui Catalunya es veu obligada a donar respostes a la ciutadania, respostes a tota la ciutadania, amb un dèficit fiscal que és asfixiant, que és insuportable, i amb un marge de despesa que, valgui la redundància, no li permet cap tipus d'actuació. D'acord, sí, hem guanyat una dècima. Tornem a posar en valor aquesta dècima. I és això millor que res? Home, doncs deixin-m'ho dir, de dècima en dècima... Però bé, és una dècima més. I jo demano: quin àmbit sectorial requereix més marge de despesa que aquells que impacten directament en la vida i el benestar de les persones? Només es mereixen una dècima més?»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley Orgánica 4/2000, de 11 de enero, sobre derechos y libertades...
«Com deia abans, també seria interessant que aquesta voluntat d'acollida fos compartida per totes les comunitats autònomes, igual que tots els països. Això seria fantàstic. No hi hauria d'haver cap comunitat, crec, que discuteixi això, perquè ha de complir, com deia abans, amb la Convenció dels Drets dels Infants. Doncs és una qüestió de compromís amb els drets humans i amb els drets de la infància, per la qual cosa, com deia abans, no hi ha discussió. I, precisament perquè acollir és garantir drets, no ens podem quedar només amb allò que passa a l'arribada. També és important allò que passa a les comunitats de destí. Reconeixem -i el senyor Clavijo ho sap- i som conscients de la urgència i l'emergència que viuen les illes Canàries, Ceuta i Melilla, ho saben. De fet, només en l'últim any i mig hem rebut 832 persones de les Canàries, i ho fem encantats que sigui així. Ara bé, el que volem dir és que a aquesta llei li calen unes esmenes per fer-la millor. I, en aquest sentit, el Grup Republicà proposa quatre coses, quatre blocs, que crec que tothom compartirà si volem ser coherents amb aquells valors que diem defensar.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley Orgánica de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia.
«I acabo dient: està molt bé legislar sobre l'Administració de justícia. Està molt bé i l'arreglarem en la mesura en què puguem i tot serà fantàstic. Però, si no hi ha una quantitat ingent de diners, no ens en sortirem. S'han de proveir les places. S'han de proveir amb una modificació de la llei orgànica del poder judicial que, d'alguna manera, garanteixi que els jutges que van a parar a cadascun dels jutjats poden atendre la ciutadania d'aquell lloc. Cal protegir els lletrats de l'Administració de justícia, cal mirar les seves retribucions i cal estabilitzar plantilles. Cal mirar la figura dels jutges substituts, perquè és una figura que està absolutament maltractada i que, d'alguna manera, també hem de posar en valor, perquè són els que tiren endavant, moltes vegades, aspectes essencials. I tot això no està recollit aquí. Per tant, tenim una oportunitat, durant aquestes setmanes que tenim encara d'esmenes a l'articulat, per introduir tots aquells temes que ens preocupen, per tirar endavant els que ja havíem pactat i per acabar fent una llei que en conté tres, però que sigui digne d'un nom com llei d'eficiència organitzativa. Moltes gràcies.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Però és que és interessant per als que ens estiguin escoltant, si és que algú ens escolta, posar en relleu que l'Audiència Nacional és el paradigma del que ha passat en aquest Estat entre la dictadura i avui. Los mismos perros con distintos collares. Amb un sol decret converteixen el Tribunal de Orden Público a l'Audiència Nacional, amb un altre decret traspassen els jutges d'un a l'altre i les competències d'un a l'altre. Amb un sol decret o amb tres que es van publicar el 5 de gener del 1977 es pretén que hi hagi un vernís de democràcia, un vernís de modernització, amb un òrgan judicial que trenca completament la lògica de la planta. Per tant, ho van dir socialistes insignes en aquell moment i ho repetim nosaltres ara. Agafant meves les paraules del company de Bildu: disuélvanse y entréguenlas todas. Perquè no té cap sentit ni jurisdiccional ni des de la perspectiva del dret de defensa que existeixi aquest tribunal. És més, per aquells de vostès que pensin que aquest és un Estat social i democràtic de dret, ja triguen a demanar-ne la supressió. Perquè mentre persisteixin les velles estructures provinents del franquisme, mai serà un Estat normal democràtic. I no hi podem fer res, perquè no hi podem fer res, amb la casta de jutges que no són els de primera instància i instrucció, els de les audiències provincials, els dels tribunals superiors de justícia... No són ells, sinó aquelles castes de jutges que segueixen jutjant exactament amb el mateix Codi Penal franquista. Aquesta és l'explicació de per què podem convertir un conflicte polític en un conflicte judicial. Perquè vostès, la separació de poders, encara no l'han integrada completament en la seva organització. Perquè no és un Estat que tingui la pàtina de democràcia en ell, perquè no és un Estat que fes cap transició. Simplement van agafar el BOE, van canviar els noms i ja està tot resolt. De la nit al dia, tota la policia era democràtica. De la nit al dia, tota la justícia era democràtica. De la nit al dia, tot l'Estat era democràtic. I mai han fet un autèntic acte de contrició de tot el que va representar una dictadura de 40 anys i una Guerra Civil de tres. I mentre no es faci, l'Estat espanyol mai serà un estat de veritat democràtic i que es pugui comparar amb les democràcies europees.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la atención integral de las necesidades de las personas afectadas por la...
«En memòria d'en Pau i de tots aquells que continuen lluitant, canviem el sistema perquè tots puguin tenir una vida digna i plena, malgrat la malaltia. I no m'agradaria acabar sense anomenar una frase seva escrita en el seu llibre de memòria mentre patia aquesta malaltia. I un homenatge als seus pares, que la van viure de tan a prop, la Carme Mas i en Joan Andreu Torres. Permeteu-me, doncs, citar unes paraules. En Pau diu: 'és important com morim. Però és més important com hem viscut. Les circumstàncies canvien, la vida continua i rendir-se no és una opció.' Amb això urgeixo a aquest Parlament a no rendir-se, a no deixar-se atrapar per la lentitud i la indecisió. Cada dia compta, cada vida importa, fem que la vida del Pau, la seva lluita i la de tantes altres famílies, que com han explicat abans, ja no podran viure, no hagi estat en va. Moltes gràcies. Esta enfermedad no discrimina; aparecen personas de cualquier perfil, sin ningún factor claro de riesgo. Por lo tanto, la realidad cruda es que cualquier persona podría encontrarse en la piel de Pau, y esta realidad nos obliga a actuar.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2024, de 21 de mayo, por el que se adoptan medidas urgentes para la simplificación y...
«Senyores i senyors, avui estem aquí discutint si val o no la pena augmentar el subsidi d'atur, un subsidi que fins i tot amb els increments d'aquesta llei que es mou en una forquilla de 480 euros o 570 euros mensuals, són uns subsidis que són insuficients, però, evidentment, s'ha de començar per aquí i per això votarem a favor. Però com a societat ens hem de preguntar què fem, com deia abans el company de Bildu, amb aquests centenars i milers de persones que són aturats de llarga durada o aquells treballadors que, malgrat ser indefinits o malgrat tenir treball de 40 hores, no arriben a final de mes. I això és un repte com a societat que hem d'assumir. I, a vegades, quan escoltes els brams que es fan aquí a les sessions de control i algunes propostes que estan molt fora de la realitat, potser seria interessant posar propostes a millorar aquest tipus de necessitat de tantíssima gent. Ens trobem amb un mercat laboral, la velocitat del qual ens empeny a la precarietat i la inestabilitat laboral, econòmica i social. Ningú opta, senyors, voluntàriament, per viure sota el llindar de la pobresa. Ningú desitja malviure amb només 600 euros. És mentida el discurs que la gent no vol treballar, que la gent vol cobrar subsidis i això és ridícul. És gairebé un insult a aquests centenars de milers de persones. Les mesures contingudes, senyor ministre, en el text que avui emetem són imprescindibles, així que gràcies. I també ha fet un recordatori: a vegades, els qui parlen de la llibertat i la democràcia s'obliden que també és un estat social i un estat social no pot tenir aquestes llacunes davant de tanta gent com s'està fent. La prova que no importa és que la bancada popular en aquesta llei, com vostè ha dit, estava mirant a la lluna. O és que han après el català de cop i volta o no s'interessa. Em sembla que és això segon, que no els interessa massa.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2024, de 21 de mayo, por el que se adoptan medidas urgentes para la simplificación y...
«Bon dia. Gràcies, presidenta. Bon dia, senyor ministre. Senyor Cervera, li recordo que a l'altra legislatura hi havia un grup que es deia Ciutadans amb el qual es podia parlar i no era catalanista. I mentre alguns menjaven crispetes, altres treballàvem per intentar canviar que no anessin amb Ciutadans i anessin amb nosaltres. I es van aconseguir moltíssimes coses. Dit això, les conjuntures parlamentàries han canviat. Però no s'oblidin dels canvis. Considero que és interessant fer una prèvia, senyor ministre, a la valoració del reial decret llei que el Govern ens porta per a la seva convalidació. Ja li dic que l'aprovarem perquè hi estem absolutament d'acord. Estem davant d'un text que suposa una millora respecte a l'actual marc normatiu laboral de Seguretat Social a l'Estat espanyol i, per tant, tots aquells que diuen defensar tots els interessos de la classe treballadora no poden renunciar a donar suport avui al text. Tots aquells que surten aquí de la dreta dient que defensen els treballadors, avui suposo que votaran massivament sí a aquest reial decret llei.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para regular la inteligencia artificial para proteger a los más vulnerables.
«En definitiva, senyories, entenem que, malgrat que pot semblar un esforç inútil, hem de fer un treball per evitar el que en diem la 'selva', el que en diem el 'campi qui pugui', i perquè l'emergència d'una eina tan apassionant i tan necessària com la intel·ligència artificial no acabi fent els febles més febles i aquells més desposseïts, més desposseïts, tant si parlem de grups de risc especial com dels menors o daltres ciutadans. Moltes gràcies. Toda tecnología tiene dos caras, lo sabemos. Hay una promesa de perfección y también abismos de destrucción, desde el invento más antiguo hasta la actualidad. En el caso de la inteligencia artificial, es innegable que estamos entrando en un terreno desconocido que saca lo peor y lo mejor de cada uno de nosotros. No distinguir entre lo que es cierto y lo que es falso es solo la punta del iceberg de una nueva realidad que nos lleva a plantearnos las últimas preguntas sobre la condición humana y sobre la libertad, la igualdad y la responsabilidad. La inteligencia artificial nos obliga a replantearnos mucho, especialmente el impacto de la inteligencia artificial sobre el espacio público, más allá del impacto obvio sobre la cultura, la educación, las empresas, el ejército, etcétera. La complejidad es tanta que el legislador está condenado a ir siempre por detrás. Tenemos la sensación de que con la inteligencia artificial los legisladores están descubriendo África. Estamos dibujando el mapa a medida que avanzamos, pero no tenemos todavía el dibujo completo.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Davant els reptes socials, la dreta, vostès, sempre busquen més caps de turc que solucions reals, perquè el que pretenen no és solucionar problemes, sinó alimentar els conflictes, alimentar la por i, alhora, alimentar l'enfrontament. Perquè, en definitiva, viuen justament d'això. Cap solució, cap ni una, pot arribar a través de la promoció d'una visió maniquea de la societat. El món, senyories, no es divideix en cap cas entre ciutadans bons a qui cal protegir i ciutadans dolents a qui cal castigar. Això és un relat paternalista, i no només paternalista, sinó també primari. Un relat que senzillament no aconsegueix lobjectiu de fons, si és que lobjectiu de fons és incrementar la seguretat humana en els nostres pobles i ciutats, que, al nostre entendre, justament és aquest. Per poder construir major seguretat, cal inevitablement atendre la correlació existent entre delictes, i, sobretot, delictes lleus i, evidentment, també desigualtat; la condició socioeconòmica de les persones i els grups socials que conformen la nostra societat. Mirin, únicament a mode d'exemple i que serveixi en resposta a tots aquells discursos -ja m'avanço- racistes que voldran o intentaran vincular migració i delinqüència. Demà, aquí, es tornarà a debatre una iniciativa per regularitzar la situació administrativa de les persones mal anomenades sense papers o il·legals. I aquests que avui volen endurir les penes, demà es negaran a regularitzar totes aquestes persones. S'han preguntat vostès quines opcions té per sobreviure una persona a qui la llei li prohibeix accedir, per exemple, a un contracte de treball? Ja els hi dic jo, bàsicament dues: l'economia submergida o la delinqüència. No els sembla un contrasentit proposar avui això i vetar demà allò altre? Encara més, vostès el que estan fent amb la seva postura respecte a les persones migrants en situació administrativa regular és alimentar una profecia autocomplerta: els tallen les vies de treball regular i digne a desenes de milers de persones i després aquells que han tallat aquestes vies van i els assenyalen directament com a delinqüents. Deixin-m'ho dir: és extremadament indigne.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la creación de un Sistema de Información Económica para la Negociación...
«Però, tot i així, sovint la desigualtat persisteix, perquè la direcció de l'empresa té accés a tota la comptabilitat, controla molta més informació i, al cap i a la fi, és qui acaba prenent les decisions que marquen el rumb de l'empresa. Per això, tenir més informació per part del treballador, perquè l'empresa té tota la informació del treballador, absolutament tota, iguala aquesta negociació. I per això és important que aquelles diputades i aquells diputats que es reclamen defensors dels interessos de classe treballadora votin avui, tots plegats, que sí a aquesta proposta no de llei, que és, com deia, molt interessant i un bon treball del senyor Martín. La proposta que ha presentat el company de SUMAR avança en aquesta línia i és positiva. Estem d'acord que cal avançar pel camí de la transparència, sobretot quan es tracta de desemmascarar les mentides de segons quin empresariat. I en diem alguna. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística i el Ministeri de Treball, l'any 2021 els salaris van créixer menys d'1,5 %, i la inflació va ser més del doble, per sobre del 3 %. L'any 2022, els salaris van créixer un 3 % i la inflació va ser gairebé el triple, el 8,4 %. A l'any 2023, en què en teoria s'havien de compensar aquest empobriment acumulat, aquesta baixada de salaris, que com vostè molt bé ha dit, ja portem dècades perdent salari i poder adquisitiu, com deia, l'any 2023, la diferència és de 7 %, en tan sols dos anys, la pujada de salaris ha tornat a quedar lleugerament per sota de la inflació. Mentre tot això passa, mentre cada any els treballadors s'empobreixen com a conseqüència de la inflació, les empreses continuen batent rècords de beneficis. L'any 2022, els beneficis empresarials, en global, gairebé es van duplicar i van créixer un 91 %. I així podria donar totes les dades, i estan a qualsevol lloc. Són comprovables.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Voldria destacar en positiu d'aquesta llei alguns aspectes. D'una banda, el reconeixement efectiu del caràcter professional i reglat, des del punt de vista educatiu, de les professions artístiques que, vull recordar-ho, no són una despesa gratuïta o sumptuària en una societat, sinó que són una inversió. Senyories, diguem-ho novament: la cultura és una inversió de valor en la societat, generadora de riquesa i d'economia i, per tant, quan fem que l'ensenyament se centri en les disciplines artístiques, el que fem és donar també riquesa i generar una economia nova del coneixement. També m'agradaria, com a positiu, subratllar el fet que la llei que aprovem posa el focus sobre noves disciplines artístiques importants; en el cas de Catalunya, per exemple, el circ modern, que té una gran tradició a Catalunya, o l'escriptura creativa que, en els últims anys, ha estat molt important. Per tant, és bo que diguem que aquesta llei està atenta al batec del moment, a les predileccions dels temps. Això és important. En tercer lloc, ja ho ha dit algun portaveu, la llei suposa una ampliació dels drets de l'estudiantat pel que fa a la conciliació acadèmica, familiar i laboral, el dret a l'aturada acadèmica, a l'educació inclusiva i al reconeixement acadèmic d'activitats vinculades a l'associacionisme i de representació estudiantil. Tot això fa que els drets d'aquells que són els actors principals d'un entorn educatiu estiguin reconeguts. En aquest sentit, posem en valor la inclusió del consell d'estudiants de centres d'ensenyaments artístics com a òrgan de representació dels estudiants, perquè siguin els mateixos alumnes els que defensin i protegeixin els seus interessos en aquest circuit.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la garantía de la aplicación de las políticas de memoria democrática en España.
«En fi, nosaltres sempre hem defensat polítiques de memòria, tant si el PSOE ho demana com si no. Sempre hem criticat que la llei de memòria democràtica va quedar curta. És una llei que no ho complia tot, i ara es veu. I ara que ve el llop, senyors socialistes, ara ens demanen que els ajudem. Ho farem amb molt de gust. Però no val, és a dir, no es quedin aturats, tirin endavant. Per cert, també a benefici d'inventari per aquells que no saben d'on venen les coses, el senyor Javier Milei, que sembla que inspira una part de la dreta espanyola, ha desmuntat totes les polítiques de memòria a Argentina que tenen a veure amb la nefasta dictadura entre l'any 1976 i 1983. El senyor Milei ha prohibit un programa a la televisió pública argentina de les Madres de la Plaza de Mayo. El senyor Milei ha desmuntat una oficina que operava des del Ministeri de Defensa argentí per documentar els morts i els desapareguts. I, per cert, el senyor Milei diu que la dictadura argentina no va produir, com va produir, 30 000 desapareguts o més. Per tant, sàpiguen, tots aquells que s'inspiren en aquest nou personatge, aquesta estrella del rock de la política, que Argentina també està fent el que està fent la dreta a Aragó. Si aquest és el model, doncs ja sabem el que ve.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica la Ley 12/2013, de 2 de agosto, de medidas para mejorar el...
«Acabo. La llei de la cadena alimentària va ser proposada per evitar les vendes a pèrdua. Aquesta era la bonança en aquell moment. I alhora, també, per prohibir les pràctiques deslleials. Doncs bé, aquesta llei no ha funcionat. És hora de modificar-la, i no passa res. El que no funciona es modifica. I s'ha de fer i s'ha de modificar sota les condicions que avui nosaltres portem a debat, que no són altres que les condicions de la nostra pagesia. Cada dia perdem centenars de pagesos. Cada dia homes i dones que estimen la terra i la seva feina pleguen, pleguen veles, treballadors i treballadores que garanteixen la sobirania alimentària dels nostres països, que veuen com el govern espanyol ignora les seves reclamacions. Per això avui hem vingut en nom d'un sector que està fart d'aquestes polítiques continuistes, d'un sector asfixiat per la covardia, a vegades, per la covardia d'un Govern que no lluita per les seves reivindicacions, que no ho fa tampoc a Europa, que no para els peus a aquells que abusen del seu poder i que tampoc escolta les seves necessitats a la seva pròpia casa.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica la Ley 12/2013, de 2 de agosto, de medidas para mejorar el...
«També proposem alleugerir la càrrega administrativa dels operadors de la cadena. En concret, creiem que s'ha d'eliminar l'obligació d'immediatesa del registre de contractes alimentaris. Estem d'acord, i ho hem dit en més d'una ocasió, que cal transformar i modernitzar el sector primari, que ja ho fa, però no podem imposar obligacions d'esquenes a la realitat dels nostres productors. Perquè, al final, el que fem és asfixiar-los, sense escoltar el seu criteri. No es poden crear, ho hem dit manta vegades, no es poden crear i acumular noves obligacions d'esquenes a aquells qui les han de complir. I el més important, ataquem directament l'arrel del problema abordant de forma valenta la prohibició de la venda a pèrdues. I ho fem incloent tant els costos fixos com els variables a la comercialització dels aliments. Vulnerar aquesta realitat passarà a ser considerat una infracció greu. I encara més important, proposem establir un llindar, en aquest cas del 8 % de la quota de mercat de les empreses en la cadena alimentària, per ser considerat a efectes legals en posició dominant de mercat. Aquesta mesura servirà per poder actuar de forma efectiva contra aquells que realitzin justament aquestes pràctiques considerades absolutament abusives.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para...
«Però, malgrat tot això, l'esforç imparable de la ciutadania, dels treballadors i treballadores, dels autònoms, de les grans i de les petites i també de les mitjanes empreses, dels professionals i també del govern republicà, fa que avui siguem la Catalunya dels rècords. Captem més inversions estrangeres que fa 10 anys. Exportem el doble que fa una dècada. Estem tres punts per sota de l'atur de l'estat espanyol. Captem més inversions industrials. Destinem més diners que mai en R+D+i i en Cultura. I els recursos en Salut, Educació i Drets Socials, en pocs anys, han passat de 14 000 milions d'euros a 24 000 milions d'euros. I sí, som la Catalunya dels vuit milions d'habitants, i avui tenim un dèficit fiscal de 22 000 milions d'euros o, dit en altres paraules, Catalunya viu molt per sota de les seves possibilitats per culpa, sí, de pertànyer en aquest estat. I sí, també tenim un acord, tenim un acord d'investidura i el tenim amb vostès. Un acord que s'ha de complir, un mecanisme bilateral entre el govern de l'estat i el govern de la Generalitat per abordar un finançament just pel nostre país, un finançament just per Catalunya. Coneixen perfectament la proposta. És una proposta diàfana, és una proposta rigorosa, és una proposta treballada amb un extens anàlisi jurídic. I sí, també, nosaltres som aquells que no ens rendim. Nosaltres som aquells i aquelles que treballem per totes aquelles persones que viuen al nostre país, siguin independentistes o no siguin independentistes, totes aquelles que des del Maresme, des del Garraf, des del Ripollès o des del Vallès, cada matí pateixen un model ineficient amb una desinversió galopant i una desídia sense límits en el servei ferroviari. Per això també vàrem optar per rodalies en la negociació amb el Partit Socialista. Igual que ho vàrem fer, ho fem, i a fe de Déu que ho aconseguirem, un finançament just per Catalunya, un finançament just que senzillament retorni a la seva ciutadania, a la seva gent, en forma de prestacions i serveis, tot l'esforç d'aquesta gent, tot l'esforç d'aquesta ciutadania.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la conservación del lobo en España y su cohabitación con la ganadería...
«Bé, molt bona tarda i molt bona diada de Sant Jordi a totes i a tots. No sé si és perquè estem en aquest context multielectoral o perquè a l'estat espanyol i, en particular, aquí a la Cambra Baixa, no hi ha gens de cultura de polítiques transversals ni gens de política de cogovernança, però ens tornem a trobar amb una iniciativa parlamentària, al meu entendre, caduca, extemporània, poc ambiciosa i, deixi-m'ho dir, fortament electoralista. Ho he explicat manta vegades. Som al 2024. Estem en plena emergència climàtica. Tenim una pèrdua de biodiversitat flagrant. Ens cal preservar el territori. També ens cal preservar aquells qui el cuiden i el gestionen, i necessitem, sens dubte, aliments sans, segurs i de qualitat. I sí, tot això és compatible. Ho és amb polítiques transversals i amb polítiques valentes. Ho és parlant i ho és cogestionant, i ho és perquè l'entesa entre el món conservacionista i el món productiu és tan necessària, senyores i senyors diputats, com possible. No són mons antagònics. Són mons complementaris. I m'explico: nosaltres som uns ferms defensors del paper cabdal de la ramaderia extensiva i també de la semiextensiva.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«... d'aquells recursos, acabo, president, que genera, acabo la frase, que genera el nostre país només i simplement per retornar-los a la nostra gent, sigui independentista o no. Moltes gràcies. ... de aquellos recursos que genera nuestro país solo y simplemente para poder devolvérselos a nuestra gente, sea independentista o no. Gracias. (Aplausos).»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre la necesidad de acordar una financiación singular para Cataluña a fin de que...
«Gràcies, vicepresidenta. Gràcies pel seu to. El to sempre és important. Sovint no n'hi ha prou, però el to entenc que és important. I més en aquesta cambra, últimament. Deixi'm-li dir que un partit d'esquerres, que sí, som un partit nítidament d'esquerres, un partit republicà, té moltes obligacions, perquè nosaltres arrosseguem uns valors per nosaltres claus i importantíssims. Però un partit republicà sempre ha de dir la veritat i ha de ser honest i solidari. I em sap greu dir-li, molt greu, segurament més greu a mi que a vostè, però, a Catalunya, se'ns espolia. I aquesta és la realitat. Deixi'm-li donar les gràcies també, en el fons, per deixar-nos clares algunes coses. Sé que hi ha voluntat, i això és clau i important. Però avui també ens ha deixat clar a mi, a la ciutadania de Catalunya i als meus companys que m'acompanyen aquí a l'hemicicle que el model de finançament que té el Partit Socialista espanyol i, en conseqüència, el PSC, vull pensar, és el que defensa el 8 % de la població catalana, que, essencialment, és aquells que diuen que continuem amb el mateix model de finançament, és a dir, que es mantingui aquest espoli.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para deflactar el IRPF ajustándolo a la inflación para ayudar a las familias.
«Seguirem. Una pujada generalitzada dels salaris, començant per l'SMI, que van votar vostès en contra, quan amb 1137 euros no es pot viure. No vull tindre un debat amb vostè. Jo l'he escoltat, vostè m'escolta; és molt senzill. Això funciona així. Venga, seguim. Van votar en contra del salari mínim interprofessional i no es pot viure amb 1137 euros mensuals. Cap família viu dignament. Segona, vostè confon impostos amb cotitzacions socials, i això és d'ignorància supina. Una cotització social és de salari diferit. Només paguen cotitzacions aquells que treballen i ho recuperem amb les pensions. Ho confonen tot. O és el mateix cotitzacions que impostos? No, no és el mateix. Ignorància absoluta. Seguim. Pujant salaris, amb un autèntic sistema d'inspecció fiscal i de treball que eviti el frau massiu de contractació i allargui la jornada i que hi hagi paradisos fiscals. Però vostès d'això no diuen mai res. I coronant-ho tot amb la plena derogació de les reformes laborals de 2010 i 2012. Tampoc en diuen res. Contra el que se sol dir, la redistribució de l'Estat no necessàriament és progressiva. Al Regne d'Espanya, segons diferents estudis solvents, és regressiva. Aquest caràcter regressiu i progressiu depèn de dues qüestions: la procedència dels ingressos, qui paga, i el destí de la despesa. Que hi hagi impostos per molta gent és fer-se ric. Per què és fer-se ric? Perquè només el qui no té valora els serveis públics, valora les beques, valora tot tipus d'ajudes. Per això, la gent que no té necessita impostos. Tant de bo poguéssim pagar més impostos dels que es paguen. Tampoc en diu vostè res. En canvi, cada vegada hi ha més ingressos provinents d'impostos indirectes, que aquests sí que afecten a tothom. Com l'IVA criminal sobre els aliments bàsics, que ningú en diu res.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la...
«Diguem-ho ben clar: la política passada per un debat que posa en el centre la corrupció se'ns desfarà a les mans, se'ns girarà en contra. Això vol dir que crearà més desconfiança. Quan la gent ens deixi de votar, quan la gent ens deixi d'escoltar, recordin aquestes sessions dels dimecres aquí. Tot això té costos, i alguns s'han pagat; per exemple, qui se'n recorda, del pobre senyor Casado, que va intentar ser contundent i el PP li va donar la puntada de peu? El senyor Pedro Sánchez ha dit: 'caiga quien caiga'; perfecte, peti qui peti. Però, per tant, senyor Pedro Sánchez, senyors del Govern, pensin també en aquells que ara són candidats a les eleccions i van ser ministres durant la pandèmia. Tothom haurà d'explicar moltes coses. Acabo. La corrupció, senyories, genera dos tipus de monstres: el cínic i el fanàtic. La corrupció, repeteixo, genera dos tipus de monstres: el cínic i el fanàtic. I això es tradueix a la realitat. Per exemple, en el cas dels governs autonòmics, es donen la mà. En els governs PP-VOX, els cínics i els fanàtics desfilen de la maneta perfectament. Evidentment, no tothom és igual davant la corrupció; no tothom respon hi respon igual. Però el debat sobre la corrupció que mantenen de manera convulsa reiterada PP i PSOE ens porta pel pedregar i ens allunya dels ciutadans i de l'interès general. Moltes gràcies.»
-
Montserrat Bassa Coll · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se regulan las enseñanzas artísticas superiores y se establece la organización...
«Gràcies, presidenta. L'art és omnipresent a les nostres societats, a les nostres vides. Les nostres llars, els restaurants, la consulta del dentista, els aparadors no serien els mateixos sense quadres, fotografies o estàtues. Les nostres festes populars no serien tan festives sense música i balls. El nostre oci no es pot entendre sense el cinema, el teatre, el circ. Totes les arts ens entretenen, ens fan reflexionar, ens emocionen fins al punt de posar-nos la pell de gallina o bé fer-nos lliscar alguna llagrimeta. Ens regalen felicitat. Quin valor té això per a la nostra societat? Quin suport li donem des de les institucions a unes arts que ens aporten felicitat i són part essencial de les nostres cultures? Des d'Esquerra Republicana, que somiem amb una República de la cultura i les arts amb, per exemple, un IVA cultural reduït del 2 %, donem suport a aquesta llei perquè suposa avançar en el reconeixement formatiu i professional dels artistes i les artistes. Per fi ja no s'haurà d'estudiar per amor a l'art, també per gaudir d'una titulació i, en definitiva, d'una professió digna. De totes maneres, per a aquells que els costa entendre el valor de l'art, els diré que precisament per la seva omnipresència, són una font d'economia i riquesa. Pensin, per exemple, que no es pot entendre la publicitat sense la fotografia, la música o l'audiovisual. Els recursos destinats a les arts no són una despesa, sinó una inversió. Ho repeteixo, els recursos destinats a les arts no són una despesa, sinó una i de les millors inversions.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación del Delta del Ebro.
«Ho deixem clar -i acabo, presidenta-: ni delimitacions, ni més mentides, ni més estudis, ni més excuses. N'estem farts; el Delta n'està fart. Ni més excuses, ni més projectes, ni més delimitacions, ni més mentides per part de l'Estat. Avui el Delta, l'Administració catalana i la societat anem a l'una, perquè només aquells que coneixen el temps i el desgast que costa reconstruir després de cada temporal, l'esforç, el temor, l'ansietat i les llàgrimes que comporta tant de patiment, poden entendre aquesta lluita, una lluita que, més d'hora que tard, guanyarà el Delta, guanyarà la seva gent i aquells que estimem aquest territori. Moltes gràcies. Buenas tardes noches a todos y a todas. El Delta del Ebro es un espacio único en Cataluña, es la primera zona húmeda del país y una de las más destacables del Mediterráneo occidental. Su situación es estratégica y su alto valor biológico, geológico y paisajístico contrasta de lleno con la humanización de estas tierras, que lo han convertido en un gran almacén alimentario gracias a sus valores socioeconómicos y también a su gente; hombres y mujeres con fuerza que trabajan y viven en la tierra que les vio nacer y crecer y que hacen latir cada día un espacio natural y productivo. Pero, además de ser un ecosistema único, el Delta del Ebro también es un ecosistema frágil, sobre todo por las inclemencias climáticas.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder...
«Anem per la primera idea, la de la manipulació per part del Partit Popular i el PSOE, deixin-m'ho dir, és bastant certa. Per què negar-ho?, com a portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya, un partit represaliat com el que més per la mala praxi judicial espanyola, no tinc la més mínima intenció de justificar ni tampoc de relativitzar la instrumentalització de la justícia que s'està duent a terme en aquest Estat. Ara bé, hi ha una idea, si em permeten, que realment sí que em crida l'atenció en la proposició de VOX, que és la següent, sobretot quan indiquen, i llegeixo textualment: 'La consecuencia de la elección exclusiva por la cámara ha sido que las mayorías parlamentarias se han apropiado de uno de los tres poderes del Estado' i, atenció: 'cuestión especialmente grave teniendo en cuenta que la gobernabilidad, las últimas décadas, ha dependido de los grupos separatistas'. I aquí, senyores i senyors diputats, sí que em vull aturar un moment, perquè al final resultarà que som justament els i les independentistes els que controlem el poder judicial espanyol, aquells que van ser condemnats a més de cent anys de presó per fer un referèndum per aquests mateixos jutges. Quina manera més extremadament curiosa de manipular, aquesta que t'acaba deixant un país amb desenes de presos polítics i exiliats. De fet, senyores i senyors diputats, si no estiguéssim parlant de vulneracions tan greus de drets humans, aquest paràgraf de VOX realment faria riure. És el que podríem catalogar d'acudit dolent.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la reducción de la jornada máxima legal de trabajo ordinario.
«I l'altra cosa important, vull dir als senyors del Govern i a les senyores del Govern que nosaltres donarem suport a aquesta proposta no de llei, però també volem que donin suport a les nostres propostes, que també en tenim, i a vegades la relació no és bilateral i això és important que ho sigui. Ho repeteixo, portarem aquí, portarem aquí combatre la parcialitat no desitjada. Ho portarem i també ho portarem a votació. Que cal que es paguin i es cotitzin totes les hores que de veritat es treballin, que cal que es registri l'horari efectiu, que cal que acabem amb el xantatge de les hores complementàries en contractes a temps parcial. No hi poden haver hores complementàries, com s'està fent en aquests moments en contractes parcials, que no són voluntàries. Cal garantir que els treballadors sotmesos a decisions algorítmiques no tinguin menys drets que aquells contractats d'altres formes. Cal dotar la Inspecció de Treball dels mitjans necessaris per combatre el frau fiscal i cal permetre que la Generalitat de Catalunya pugui gestionar de forma completa, total, també la contractació, perquè volem contractar inspectors fiscals i a la Seguretat Social en tenim pocs, i es paguen sols, i hi ha molt de frau a la Seguretat Social i al treball.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de los transportistas y agricultores españoles ante los ataques...
«Bona tarda a totes i a tots. Gràcies, presidenta. Venim, de fet, d'unes setmanes de fortes mobilitzacions, de protestes constants del sector primari a tot Europa, també a l'Estat espanyol i, òbviament, també al meu país, a Catalunya. La terra està esvalotada i aquells qui la treballen, amb tot el dret del món, cada dia es fan sentir més alt i més fort. De fet, sí, protesten i protesten per poder viure d'allò que produeixen. Deixin-me dir-los que la protesta és un dels drets més importants. Ho és perquè és un dret que aglutina el dret a reunió, el dret a expressió, el dret a manifestació, el dret a informació, el dret a associació. Sense la protesta, molts altres drets no haurien estat aconseguits. Per tant, defensar-la és també defensar tots els drets aconseguits fins ara i és també continuar lluitant per assolir-ne de nous. El dret a la protesta és, doncs, el primer dels drets. Senyories de Vox, jo no els parlaré de principis avui a vostès, perquè de ben segur seria una pèrdua de temps per part meva i tenim molta feina, però sí que avui els titllaré del que són: vostès són uns hipòcrites i uns oportunistes. I m'explico. Fer política vol dir acceptar que les teves accions moltes vegades tindran un retorn a llarg termini, perquè són bones accions i, sobretot, fer política vol dir no enganyar la gent, ni jugar amb el seu pa, ni jugar amb les seves esperances, ni fer populisme low cost.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica para garantizar la unidad de España.
«Vox té un problema, com a vegades tenen altres, consumir la pròpia propaganda com si fos anàlisi. És un mal consell, és una mala cosa. Per cert, en el cas de Galícia, a Vox no li ha anat gairebé. I aprofito per felicitar des d'aquí els amics del BNG pel bon resultat que han assolit. A veure, siguem una mica realistes, encara que és una hora complicada, potser. Pensen vostès, senyories de Vox, que pot desaparèixer de cop tots aquells que voten Esquerra Republicana, que voten Junts, que voten Bildu, que voten el PNV i que voten el BNG? Poden fer desaparèixer vostès de cop i volta tota aquesta gent? No, evidentment. Vox diu que vol preservar la unitat d'Espanya. Sembla que és un objectiu molt noble. Però en realitat l'objectiu de Vox no és preservar la unitat d'Espanya, l'objectiu de Vox és no acceptar la diversitat de l'Estat espanyol. Per cert, recomano a les senyories de la ultradreta i també del PP que, si poden, recuperin una obra que es va veure fa alguns dies al Teatro Español, molt a prop d'aquí l'hemicicle, una obra que es deia Carmen, nada de nadie. Era una obra que recordava el paper de Carmen Díez de Rivera, d'Adolfo Suárez i d'altres polítics durant la Transició. En aquell moment, el gran problema era legalitzar el Partit Comunista d'Espanya. Afortunadament, el president Suárez va legalitzar el Partit Comunista d'Espanya. Ara el que proposa Vox és tornar a un món anterior al de la Transició, tornar a un món predemocràtic.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de garantía del servicio de cajero automático en los municipios en riesgo de exclusión...
«Això és un comportament usurer totalment intolerable. I aquestes mateixes entitats bancàries no retallen només en la remuneració de l'estalvi, també ho fan en infraestructura i en serveis. Per exemple, a la circumscripció de Lleida, van passar de tenir 199 caixers automàtics a tenir-ne 49. Una caiguda del 75 % en quinze anys. De fet, en el conjunt de l'Estat, segons el Banc d'Espanya, en un sol any el nombre de caixers automàtics ha caigut un 7,2 %. I si fixem la mirada en els municipis més petits, els de menys de 500 habitants, la caiguda ha estat de l'11 %, de 426 a 379 caixers. S'entén quina és la tendència, oi? És un escàndol que les entitats bancàries és lucrin impunement, escanyant tots aquells a qui presten diners i aquells que els deixen en dipòsit. És un escàndol que deixin desproveïts d'accés als seus diners milers de ciutadans, tant en ciutats com en zones rurals. I mentre passa tot això, els mateixos bancs continuen amb pràctiques totalment abusives, com per exemple cobrar a una família per quedar-se en descobert. Sempre paga el més vulnerable.»