Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
681 declaraciones · página 5 de 23
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«I escolti el que els deia abans sobre qüestions lingüístiques i culturals, el mateix Parlament Europeu ja ha advertit per amplíssima majoria que polítiques com la llei xinesa de promoció de la unitat ètnica impulsen l'assimilació forçada i la destrucció de la identitat cultural. Per tant, la informació hi és, la tenim, la condemna i denúncia majoritària també. El que no hi és, és la mateixa contundència que avui s'està mostrant aquí. Li reconec que a nosaltres tampoc ens estranya tant. Els catalans sabem bé, també per experiència pròpia, fins a quin punt els costa encara defensar amb normalitat la presència del català a totes les institucions, a l'economia i a la vida pública. Però tornant al tema, el seu govern no està exercint cap pressió diplomàtica cap al règim xinès ni la mateixa urgència. I això no és una qüestió de distància geogràfica, és una qüestió de coherència política. Per això els hi faig esment, o més ben dit, d'incoherència política. Però aquesta incoherència ja ens tenen ben acostumats, per exemple, quan defensen el dret a l'autodeterminació de tots els pobles. Però aquest dret el defensen sense excepcions, sense seleccions interessades, perquè aquest principi no pot aplicarse en funció de qui els reclama o de si encaixen determinats interessos. Què estan fent pels kurds? Què estan fent pels saharauis? Després d'abandonar fins i tot tota la posició històrica de l'Estat espanyol sobre el Sàhara Occidental per alienarse amb les tesis del Marroc. Quina autodeterminació defensen exactament aquí? Què estan fent pels kosovars en un cas que Espanya continua sense reconèixer oficialment? On és el mateix criteri en tots aquests casos? Estat palestí. Sí, bé, i Kosovo? I el poble saharaui? I el kurd? Aquest és el doble raser. Dret internacional quan convé. Silenci quan incomoda.»
-
Marta Madrenas i Mir · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«Tot és molt més complex del que sovint es presenta en aquest debat. I nosaltres no entrarem en lectures de blancs i negres perquè hi ha molts grisos, encara que això avui sigui menys còmode políticament. I també rebutgem l'expansió dels nous assentaments a Cisjordània perquè això vulnera efectivament el dret internacional i alhora fa encara molt més complex avançar cap a una solució de pau. El problema de fons no és què es diu avui aquí, el dret internacional no pot dependre d'un context concret ni de la pressió mediàtica ni de la conveniència política. Dos detinguts mereixen tota l'atenció i tota l'exigència, i és correcte que sigui així. Però aleshores cal ferse una altra pregunta: quants detinguts fan falta perquè actuïn amb la mateixa contundència en altres llocs del món? Perquè fa anys que més d'un milió d'usuaris han estat sotmesos a detencions arbitràries, internaments massius, vigilància extrema i treball forçat, tortures, persecució cultural. Organitzacions com Human Rights Watch, Amnistia Internacional, experts de Nacions Unides i diversos informes independents. Fa anys que denuncien possibles crims contra la humanitat a Xinjiang. No estem parlant d'acusacions vagues. Estem parlant de camps d'internament, desaparicions i assimilació forçada documentada per organismes internacionals. I no és només el cas dels uigurs. També el Tibet. Hi ha denúncies cada vegada més greus sobre repressió cultural, lingüística i religiosa. Fa només unes setmanes, Human Rights Watch advertia que el govern xinès està accelerant l'assimilació forçada dels infants tibetans a través del seu sistema educatiu. El mandarí s'està imposant com a llengua obligatòria a les escoles infantils mentre es redueix progressivament l'ús del tibetà. Segons aquests informes, nens tibetans deixen de parlar la seva llengua materna, fins i tot amb les seves famílies, després de passar pel sistema educatiu xinès. Es denuncia adoctrinament ideològic des de la infància i un procés sistemàtic orientat a diluir qualsevol identitat diferenciada sota un model nacional únic imposat pel Partit Comunista Xinès. I davant d'això, què fa el Govern espanyol? Hom, sentintlos avui, esperaria que activaria tota la potència del seu Estat, totes les eines del Parlament, tota l'acció diplomàtica al seu abast per denunciar, condemnar, bloquejar, embargar. Doncs no. El que ha decidit fer el Govern espanyol és intensificar les relacions polítiques, diplomàtiques i comercials amb la Xina. Cimeres bilaterals. Contínues visites del president Sánchez i dels seus ministres, declaracions de cooperació estratègica, fotografia rere fotografia. I és legítim preguntarse si en alguna d'aquestes reunions hi ha hagut la mateixa contundència que avui escoltarem aquí, per què la defensa dels drets humans sembla molt exigent per a alguns i molt poc per a altres? Senyor ministre, vostè em sabria respondre quin és el motiu d'aquesta diferència?»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de reforma del artículo 43 de la Constitución Española.
«Però la Constitució sempre és una bona excusa per a uns i per altres, per socialistes o per populars. L'amnistia és un bon exemple. Ens deien que no tenia encaix a la Constitució, que era impossible. Catedràtics emèrits de clar signe polític defensaven amb vehemència que degradaria les institucions espanyoles, que seria, ens deien, un assalt a la democràcia, fins que va ser necessària i aritmèticament possible. Amb l'aval de la Comissió de Venècia, es va fer justícia, una justícia que neguen encara en alguns despatxos de l'alta judicatura que no han sabut pair el triomf del legislatiu. És per això que, arribats a aquest punt, vull acabar amb una reflexió. Tenim l'enemic dels qui defensem el somni d'una Catalunya lliure maquinant en despatxos on encara ressona el soroll de sabres que va acompanyar els moments més foscos de la transició. Davant d'aquesta realitat es fa molt difícil, molt difícil, entendre com alguns gosen convertir aquest faristol, aquest, en un escamot d'execució. A la presidència: dimarts no vàrem demanar la paraula, malgrat que hi va haver al·lusions directes, amb noms i cognoms dels set diputats de Junts. Ens van fer un 'a por ellos', que em va recordar les llistes d'altres temps. Ens van assenyalar -en castellà, per cert- perquè els catalans no eren el seu públic objectiu. No vàrem demanar paraula perquè no formem part d'aquest circ dels que embruten la política. Mirin, els de Junts venim aquí a anar per feina. Volem legislar des del rigor i sense oblidar mai que som aquí per Catalunya i pels catalans. Per responsabilitat, d'aquest hemicicle no poden sortir falses promeses. Per responsabilitat, Junts mai no farà seguidisme d'iniciatives que no resolen les necessitats socials, però que alguns converteixen en titulars d'un dia. No estar d'acord amb les polítiques que ens volen imposar no hauria de portar a qüestionar la nostra integritat moral ni a ser objecte d'un assenyalament que pot portar conseqüències.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de reforma del artículo 43 de la Constitución Española.
«Estem davant d'un nou espectacle electoralista i s'ha de denunciar, però els hem dit que analitzaríem arguments d'uns i altres. El PSOE proposa garantir constitucionalment, dins de l'article 43, diu: 'El dret de les dones a la interrupció voluntària de l'embaràs mitjançant les prestacions i serveis necessaris i en condicions d'igualtat efectiva'. Aquesta modificació, com s'ha dit, és dins del capítol dels principis rectors de la política social i econòmica, que informa del funcionament i de les prioritats dels poders públics de manera orientativa. No toca matèria -i això és rellevant- que requereixi el procediment agreujat de l'article 168. Però el PP no hi està d'acord. Considera que la reforma hauria de ferse, en tot cas, dins de l'article 15, que afecta drets fonamentals, com ho és el de la integritat i la salut i, per tant, sí que requeriria el procediment del 168 cosa que mai no ha passat. Recordem: suport de dos terços al Senat i Congrés, la dissolució de les Corts i la convocatòria d'eleccions generals i, un cop constituïdes les noves cambres, tornar a aprovar la reforma amb dos terços tant a la cambra baixa com a la cambra alta. Ah, i per reblarho tot al final, al final de tot plegat, un referèndum. Ara em sembla que s'entén perfectament per què la Constitució espanyola només s'ha modificat tres vegades en cinquanta anys i mai arribant als 168. La Constitució és gairebé irreformable. La seva rigidesa contrasta amb la flexibilitat d'altres textos constituents. Per exemple, Alemanya ha modificat el seu text seixanta vegades per adaptarlo a la modernitat d'un estat federal que respecta les competències dels länder. Però també hi ha els casos de Bèlgica, de França, d'Itàlia i de molts altres països de la Unió Europea, que tenen clar que la Constitució no són les taules de la llei que Déu li va lliurar a Moisès.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2026, de 14 de abril, de medidas urgentes en materia de transporte.
«El Corredor Mediterrani, que vostè això també ho deu conèixer, l'Estat espanyol s'ha dedicat a invertir amb un corredor central que porta la meitat de les mercaderies que el corredor mediterrani i ajornar i ajornar i ajornar sine die la finalització del corredor mediterrani que passa pels ports. I, per tant, els Ports, començant pel de Barcelona, continuant pel de Tarragona i pel de Castelló i pel de València, han pagat la factura i també la indústria catalana, que aquest corredor, que és prioritari a la Unió Europea i que és el que aporta més mercaderies de l'Estat, doncs no estigui acabat. Solució estructural, per si els falten idees. I a la xarxa viària passa exactament el mateix. Totes les autovies de Catalunya estan inacabades, totes. I les que estan acabades, els trams que ho estan, tenen un manteniment molt deficient. Fa poques setmanes, a la Panadella hi va haver un episodi d'accident de trencaments de llantes i rebentades de pneumàtics pel mal estat de la via. Hauria pogut acabar amb una desgràcia personal de grans dimensions i el ministeri, què fa? Arregla un trosset de tres o quatre quilòmetres, però els trossos de la vora han tornat a estar ja novament en una situació de perillositat, fins i tot. I a les nacionals passa el mateix: la 340, la 260 i la 240, la Nacional II, totes tenen trams pendents i amb un manteniment molt deficient i de perillositat. El deute acumulat en infraestructures, ministre, vostè ha de conèixer les dades, ja no li dic, però el Govern desatén la disposició addicional tercera de l'Estatut, una llei orgànica. Desatén les sentències del Tribunal Suprem que obliguen a complir amb aquesta disposició addicional tercera i també les incompleix, aquestes sentències, com perquè ara ens haguem de fiar d'un consorci que ha de dependre del mateix govern incomplidor de lleis orgàniques, incomplidor de sentències dels tribunals com per creure que ara en un consorci es resoldrà. De cap manera.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a los retrasos del Estado en infraestructuras y actuaciones hídricas en Andalucía.
«I això no és una casualitat o una anècdota: és el patró, l'Estat no inverteix. Acuamed, concretament a través de l'empresa pública estatal, per fer aquest tipus d'inversions, ha executat 4 de cada 10 euros pressupostats a Catalunya en l'última dècada. Per tant, el mateix que passa amb Rodalies, el mateix que passa amb infraestructures, passa amb les infraestructures hídriques. És el patró estructural. La desinversió de l'Estat a Catalunya. Quan s'executa només una misèria d'euros proposats en infraestructures hídriques, el problema, per tant, ja no és la sequera, és la desinversió i l'abandó. I l'aigua no surt dels anuncis. Per tant, Andalusia, benvinguts al club. Podríem fer una llista a Catalunya semblant a les 100 infraestructures pendents d'Andalusia que vostès presenten la iniciativa, la podríem fer molt semblant a Catalunya. Jo vull afegir un altre tema, el Canal d'Urgell, per exemple. El canal més important de tot l'Estat espanyol, pendent de modernització. Què està fent el Govern espanyol? Fer un acord amb el PSC del govern Illa on l'Estat només posa diners a través de préstecs i posen unes condicions inassumibles per un sector agrari envellit, descapitalitzat amb una incertesa d'ingressos i de recursos i amb equilibris per poder subsistir. Doncs bé, és una d'aquestes polítiques, però no només en la inversió, també en la gestió. 18 anys on les comunitats de regants han tingut de pagar el terme de potència elèctrica al preu més alt quan bombegen aigua per regar la resta dels anys. Segons Fenacore, això és el 20 % de la factura elèctrica. Més de 40 000 euros anuals d'una comunitat de regants mitjana. Parlo de dades de tot l'Estat. Veig que no està atenta la diputada, però ja li donaré després si vol. Més de 700 000 regants de tot l'Estat espanyol amb zones amb despoblament. 18 anys d'ineficiència i d'injustícia que hem hagut de resoldre amb una esmena de Junts per Catalunya a la Llei de Malbaratament Alimentari.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a los retrasos del Estado en infraestructuras y actuaciones hídricas en Andalucía.
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats, bé, tenim avui una proposició que, com va passar en el ple anterior -i jo vaig dir que era legítim-, és absolutament legítim que vostès ho facin. La diputada del Grup Popular que ha presentat la iniciativa, que és de context electoral, òbviament perquè hi ha eleccions a Andalusia i s'ha notat amb la iniciativa i amb el calendari, i s'ha notat amb les intervencions dels altres grups que també es presenten a les eleccions i que també han aprofitat aquesta intervenció. Com dic, és legítim. Nosaltres no parlarem tant d'Andalusia, però sí que aprofitarem per parlar de l'aigua i de les infraestructures hídriques. Jo, l'altre ple que em va tocar també intervenir en una iniciativa similar, els hi deia que el Partit Popular, des del nostre punt de vista i haver desacreditat amb aquest tipus de debats, quan planteja un greuge territorial que segur que existeix, que segur que hi ha base com per poderlo acreditar, perquè es fan un tip de fer declaracions en contra de Catalunya i de catalanofòbia, de comparar amb Catalunya, i vaig posar d'exemple de les declaracions del senyor Moreno Bonilla i avui podria dir les del senyor Ricardo Tarno, un diputat seu, dient: 'El Govern espanyol només inverteix en infraestructures catalanes per garantir si els vots dels partits catalans a les lleis que presenten'. Doncs miri, ni inverteixen ni tenen els vots, com s'ha vist perfectament avui aquí al ple. Per tant, aquestes declaracions tan lamentables que generen catalanofòbia, rebuig i un greuge fals són, ja dic, els desacrediten a vostès per fer aquest tipus de discurs.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la constitución de un consorcio de inversiones entre la Administración General del...
«Acceptar això, senyora diputada, és rebaixar les aspiracions de Catalunya fins a límits que haurien de fer envermellir a qualsevol persona que ho defensi. Perquè el problema no és menor. Parlem de la vida de la gent. Parlem del benestar de les persones. Parlem del futur de la nostra nació i avui Catalunya està al límit. Rodalies, habitatge, immigració, mestres, metges, pagesos, autònoms, gent gran, gent jove, famílies senceres. I els catalans no som aquí per pagar la festa a tota aquesta gent per no cobrar i a sobre callar. Caldria sortir d'aquesta espiral de mentides, d'invents i de sobredosi de titulars buits. El que ens està arrossegant els partits espanyols i ens estan arrossegant a tots. Els partits, ens estan arrossegant als mitjans de comunicació, estan arrossegant a la gent i com he dit, això només ho podem canviar els catalans. Senyora diputada, però per dir prou. Els ciutadans han de veure que els primers que diem prou som els representants polítics, el president, allà no farà res. De fet, el PSC no serveix de res. Aquí a Madrid el PSC és el PSOE. Però nosaltres hem demostrat, malgrat els insults, malgrat el xantatge, malgrat la pressió. Malgrat tot el que s'està dient de nosaltres, hem demostrat que aquesta gent se la pot forçar a fer coses que mai farien. Avui parlem català perquè els hem forçat. Avui s'està investigant l'atemptat del 17 d'agost perquè se'ls ha forçat. Avui hi ha llei perquè se'ls ha forçat. Avui hem recuperat competències perquè se'ls ha forçat, per tant, el nostre posicionament, és clar. O paguen o paguen. Avui som 7 i hem forçat el Govern espanyol com mai ningú ho havia fet abans. Som 7. Podríem ser més. Podríem ser 14 i podríem canviar ho tot.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la constitución de un consorcio de inversiones entre la Administración General del...
«Esquerra ja té, crec jo, prou experiència per saber que aquesta gent d'aquí no compleix ni traspàs històric de Rodalies ni clau de la Caixa, ni finançament singular, ni IRPF. Res del que han anunciat han complert i sabem que darrere de tota aquesta propaganda i de tots aquests incompliments del Partit Socialista hi ha més recentralització. I precisament per això i altres motius, nosaltres fa mesos que vam trencar la relació amb ells. Però és igual qui governi PP, PSOE, PSOE i SUMAR. Si no hi ha res que s'assembli més a un polític espanyol de dretes que un polític espanyol d'esquerres. I en els últims 15 anys els governs espanyols no han pagat mai, mai, el que per llei tocava als catalans, el que ens tocava pels nostres trens, per les nostres carreteres, pels nostres aeroports, pel manteniment dels nostres trens a les nostres carreteres, de les nostres vies, el que tocava a la nostra gent. I això no ho canvia cap consorci ni cap front espanyol. Això només ho podem canviar els catalans.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la constitución de un consorcio de inversiones entre la Administración General del...
«El nostre posicionament és claríssim. Ho paguen, ho paguen sense invents i sense excuses. Catalunya no necessita més xiringuitos pagats amb els diners de la gent. Catalunya necessita que ens paguin allò que ens correspon. Catalunya no necessita un consorci. Catalunya necessita, senyora diputada, que ens facin les transferències dels diners que ens pertoquen i si ens toquen 100, se'n paguen 100. No ens en paguen 10, o 20, o 30 o 40. Ens en toquen 100, se'n paguen 100. I no cal un consorci per saber que aquesta gent d'aquí no ens paga. El que volem és que el poder el tinguin a Catalunya i amb aquest consorci el poder no el té Catalunya; el continua tenint Madrid. Catalunya no està en deute perquè visqui per sobre de les seves possibilitats. Catalunya s'endeuta i paga més impostos perquè cap govern espanyol mai a la vida ha pagat a Catalunya el que li correspon a Catalunya i que no paguin el que han de pagar. Afecta a tots els ciutadans de Catalunya, pensin el que pensin i votin a qui votin.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el infierno fiscal al que ha condenado el Gobierno a...
«Moltes gràcies, president. Fa temps que s'ha instal·lat en aquesta cambra mentir i explicar mitges veritats. El Govern i els seus socis prefereixen mentir en lloc de reconèixer que no existeix aquest tros de paradís a la terra que vostès diuen que és Espanya. Per exemple, dades recents del Fons Monetari Internacional, previsions per al 2027 respecte al 2018. Creixement del PIB per càpita, mitjana de l'Eurozona, creixement d'un 1 %; Espanya per sota de la mitjana, un creixement del 0,9 %; creixement de la productivitat, mitjana de l'Eurozona un 0,2 %; Espanya, en sentit contrari, una pèrdua de productivitat del 0,3 %; taxa d'atur, mitjana de l'Eurozona un 6,1 %; a Espanya, un 60 % més d'atur que la mitjana europea, un 9,8 %. Ho entenen? Menys riquesa per cap, menys productivitat, més atur. La trampa del Govern espanyol és que els grans indicadors econòmics milloren pel creixement forçat de la població i no pas com a resultat de les seves polítiques econòmiques. Des del Govern provoquen una productivitat a la baixa i això implica un teixit productiu menys competitiu i amb menys productivitat i amb un teixit productiu menys competitiu. Els sous no creixen i si a això li sumem un cost de vida més alt i una major pressió fiscal, les famílies es queden cada vegada amb menys recursos. I si afegim que per culpa de les seves polítiques tenim un major dificultat d'accés a l'habitatge i uns serveis públics cada vegada més precaris, és evident que vostès estan deixant una societat amb menys qualitat de vida i una expectativa de futur més negre. Agafis al sector que agafis, parlis amb qui parlis, menys qualitat de vida i un futur més negre. I això és el que vostès, des del Govern i el seus socis, amaguen cada dia, sense voler reconèixer les dades. La pregunta, però, és per què ho amaguen? Per què no accepten la realitat? Doncs cada dia que passa, la raó sembla més evident i més clara. A vostès ja els hi va bé que les coses vagin malament. A vostès ja els va bé munyir a impostos la classe mitjana i treballadora de Catalunya. Ja els hi va bé que la gent no puguin prosperar gràcies al seu esforç. A vostès ja els va bé que els joves estiguin més desesperats que mai; a vostès ja els va bé que l'habitatge sigui un problema creixent; a vostès ja els hi va bé regularitzar massivament i per la porta del darrere gairebé un milió de persones; a vostès ja els va bé tenir cada vegada més famílies subsidiats; a vostès tot això els hi va bé perquè així poden seguir intentant enganyant a la gent. Poden seguir instrumentalitzant el patiment de la gent, poden capitalitzar treure'n rèdit polític en forma de vots, poden capitalitzar la por i, sobretot, poden alimentar la polarització entre uns ciutadans contra els altres. Això sí, reservant-se sempre vostès el paper dels bons de la pel·lícula per salvar-nos dels diferents llops que diuen que s'acosten i s'equivoquen. I tant que s'equivoquen. La gent majoritàriament n'està cuita. La gent cada vegada és més conscient que les polítiques del Govern porten directament al precipici i que avui viuen pitjor que fa uns anys endarrere. Els catalans, per exemple, són cada vegada més conscients que amb el seu autoanomenat govern progressista, precisament, el que no tenen és progrés, ni progrés ni futur.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cree que la Justicia española garantiza la libertad de expresión?
«I acabo. Ministre, de trencar ous, de fer humor i d'anar a manifestacions, n'han sortit processos judicials en contra dels catalans. En canvi, de tots els atacs que hem rebut els catalans que han sortit de la boca i de les porres de la dreta espanyola, però també senyor ministre de l'esquerra espanyola, només n'ha sortit una cosa: impunitat. No serà, senyor ministre, que en realitat a Espanya la llibertat d'expressió és un dret exclusiu dels patriotes espanyols, de dretes i d'esquerres? En tot cas, visca Catalunya lliure! Gràcies. Esto no va de plantillas. En el actual informe de discursos de odio no existe la catalanofobia. Esto que le he explicado pasa en España gobernando ustedes. Jair Domínguez expresó algo que pensamos muchos catalanes: que el fascismo se combate con un puñetazo en la boca. Que los fascistas de VOX se den por aludidos entiendo que no sorprende a nadie. Pero bien, ¿qué han hecho ustedes -ustedes, la izquierda española que está gobernando- para frenar la persecución, en este caso, perpetuada por la extrema derecha, a catalanes que opinan y que se manifiestan? ¿No dicen que son ustedes los que pueden frenar a la derecha? Ahora gobiernan y no la frenan. De hecho, llevan ocho años gobernando y no la frenan. Ustedes no frenan nada, solo administran miedo para que nada cambie. Saben perfectamente que el problema en Cataluña no son los bloques de derechas o de izquierdas. El problema en Cataluña es el bloque español de derechas y de izquierdas. Y nosotros somos catalanes: toda la vida hemos dado puñetazos al fascismo, un fascismo obsesionado frecuentemente con borrarnos, cuando ustedes, la izquierda española miraba hacia otro lado. Pero, como pueden comprobar, aún estamos aquí. Hagan lo que hagan todos ustedes, seguiremos aquí. Mil veces hemos caído y mil veces nos hemos levantado, y hasta el final.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cree que la Justicia española garantiza la libertad de expresión?
«Això no va de plantilles. A l'actual informe de discursos d'odi no existeix la catalanofòbia. Això que li he explicat passa a Espanya governant vostès. En Jair Domínguez va expressar una cosa que pensem molts catalans, que el feixisme se'l combat amb un cop de puny a la boca. Que els feixistes de VOX se sentin al·ludits, entenc que no sorprèn a ningú. Ara bé, vostès, què han fet vostès per frenar -l'esquerra espanyola que està governant- per frenar la persecució, en aquest cas perpetrada per l'extrema dreta a catalans que opinen i que es manifesten? No diuen que són vostès els que poden frenar a la dreta? Ara governen i no la frenen. De fet, porten 8 anys governant i no la frenen. Vostès no frenen res. Vostès només administren la por perquè res canviï. Saben perfectament que el problema a Catalunya no són els blocs de dretes o els blocs d'esquerres. El problema a Catalunya és el bloc espanyol de dretes i d'esquerres, i nosaltres som catalans. Tota la vida hem fet cops de puny al feixisme. Un feixisme obsessionat en esborrar-nos sovint, mentre vostès, l'esquerra espanyola, mirava cap a un altre costat, però com poden comprovar, encara som aquí. Encara som aquí i facin el que facin tots vostès, seguirem aquí. Mil cops hem caigut, mil cops ens hem aixecat i fins al final.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el estado de la infraestructura ferroviaria y las...
«No sé, president, si els pot dir a aquests senyors... Gràcies. Portem tres mesos de la pitjor crisi del servei de rodalies que ha viscut Catalunya mai i vostès fent victimisme i utilitzant la catalanofòbia. Fins i tot el ministre i fins i tot la consellera Paneque, han reconegut el desastre de la situació. La consellera Paneque va dir fa poc que la infraestructura de rodalies estava feta un desastre, deia ella: 'Molt pitjor del que ens esperàvem'. Potser el que pensava en aquell moment era culpar alguna altra formació política de la situació, perquè, pobra, no recordava que l'any 2021 una companya seva del PSC, la ministra Raquel Sánchez, va ser la que va fer un rècord de baixa inversió del Ministeri de Foment en inversió ferroviària. Quina mala memòria, la de la consellera Paneque! Vostès porten una moció d'onze punts que dona aquesta imatge de que a Andalusia el servei és un desastre, però els guanyem de carrer. Miri, amb el tema de l'alta velocitat, que vostès posen molt l'accent -perquè evidentment hi ha un problema, està clar, un problema que ens diuen que a final de mes segurament estarà resolt- el corredor Barcelona-Madrid ha caigut un 30 % d'ocupació i els que l'utilitzem -també els diputats catalans del PP, molts d'ells- arribem tard sempre, molt més tard que abans. La seva catalanofòbia és vergonyant i ridícula, intentant fer victimisme de la situació de Catalunya en comparació amb Andalusia. Però ja sabem que això de la catalanofòbia no va de dades. Jo els donaré alguna dada més. Miri, l'índex de puntualitat més baix de tot l'Estat espanyol amb compliment d'horari de rodalies és a Catalunya, el 50 % del compliment horari a Sevilla és del 58 %, gairebé el 60 %. La mitjana d'endarreriments del tren de rodalies a Catalunya és de 20 minuts, a Sevilla és de 13 minuts. Estan malament, doncs els guanyem, de carrer. I per cert, mercaderies, túnel de Rubí, fruit de la deixadesa, la mateixa deixadesa en la lluita històrica contra el corredor mediterrani que han fet vostès, senyors del PP, tota la vida, igual que aquests senyors d'aquí, ara estat tancat el túnel de Rubí, un desastre. El sector privat diu que és la més gran catàstrofe del transport de mercaderies per ferrocarril: 1450 trens de mercaderies deixaran de passar pel tancament del túnel de Rubí. I saben què, senyors del PP? També operadors d'Andalusia i ports d'Andalusia, es queden sense aquest servei ferroviari. I aprofito, ja que parlem d'això, ja que ara toca fer la declaració de la renda, que Catalunya té un dèficit fiscal anual de 21 000 milions i que Andalusia té un superàvit fiscal de 6000 milions d'euros com per venir aquí a fer la demagògia de la catalanofòbia.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para documentar el "bibliocausto español" y reconocer el compromiso con la cultura...
«Els que fan això, senyories, des del 2023 tindrien majoria en aquesta cambra si no fos pels set vots catalans que avui molts de vostès demonitzen cada cop que poden. I el Gobierno d'Espanya dissimulant, promovent eslògans grandiloqüents com 'España en libertad, cincuenta años', eslògans que el grup socialista intenta bastir amb PNL per reconèixer el compromís amb els bibliotecaris del passat. Reconèixer els bibliotecaris del passat aquí, mentre a Catalunya el mal autoanomenat govern de tothom, presidit pel senyor Illa, els diu els bibliotecaris d'avui que són sobrers, que són prescindibles, portant al Parlament una llei d'acompanyament de pressupostos que incloïa modificar la Llei de biblioteques, obrint la porta a prescindir del bibliotecari titulat a les biblioteques públiques catalanes. Els socialistes de Catalunya, un cop més, diluint la nostra nació, intentant carregar-se per la porta de darrere el model de biblioteques català, herència de la Mancomunitat, d'aquella Mancomunitat de Catalunya que fa més de cent anys que ja va posar en valor els seus professionals, els bibliotecaris, dones i homes, sí, represaliats pel 'bibliocautso' espanyol. Doncs sàpiguen que Junts per Catalunya treballem per revertir la voluntat del senyor Illa, la voluntat de prescindir dels bibliotecaris titulats i treballem per revertir la situació de caos i col·lapse general en què tenen immers el nostre país, Catalunya, i treballem per revertir la seva memòria, sempre esbiaixada. Aquesta és la feina de Junts, fer memòria del passat per encarar amb garanties i dignitat el futur dels catalans.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para documentar el "bibliocausto español" y reconocer el compromiso con la cultura...
«El que es va produir al nostre país, diputats i diputades del PSC, no va ser un 'bibliocausto' genèric, a Catalunya va ser ben espanyol. A Catalunya es van tancar biblioteques, depurar bibliotecaris i fons bibliogràfics per eliminar el català. La repressió va tenir una dimensió específica i diferencial: la prohibició i la marginació del català en l'àmbit editorial, educatiu i públic. Es perseguien idees, sí, però també una llengua i amb ella, una comunitat nacional. I d'aquí les nostres esmenes, que dono per defensades i que no s'han dignat ni a fer-nos-en retorn. No deuen necessitar els nostres vots. I no s'equivoquin, a Junts som conscients que en l'actualitat l'extrema dreta, amb el suport de la dreta espanyola, encara fan coses semblants en els Països Catalans. A Palma, s'han proposat auditar i reequilibrar els fons de les biblioteques públiques per reduir la proporció de llibres en català, especialment de literatura infantil i juvenil. A Borriana, es van cancel·lar les subscripcions i retirar directament les revistes en català de la biblioteca municipal.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para documentar el "bibliocausto español" y reconocer el compromiso con la cultura...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, senyories. El Grup Socialista ens diuen que aquesta proposició no de llei té per objecte reconèixer i estudiar la destrucció de llibres i la repressió cultural durant el cop d'estat del 1936, la Guerra Civil i la dictadura franquista, un fenomen que es descriu com el 'bibliocausto' espanyol. Assenyalen que el règim franquista va impulsar una política sistemàtica de retenció i crema de llibres, de depuració de biblioteques i persecució de professionals del món de la cultura, amb la voluntat d'eliminar idees considerades contràries i imposar un pensament únic. Un cop més, la memòria dels socialistes és desmemòria centralitzada i condicionada pel règim del 78. Vostès construeixen un relat homogeni de la repressió, obviant la realitat, obviant que a casa nostra el 'bibliocausto' espanyol cremava, perseguia, retirava i prohibia llibres per ideologia, com a la resta de l'Estat, però també, i sobretot, ho feia per ser escrits en català. Els llibres que vostè s'ha deixat en la seva llarga llista durant la seva intervenció i també a la seva PNL, els llibres en català, encara que fossin llibres de rondalles. Obvien que un dels objectius també era imposar el castellà i per això calia eliminar el català. Així, no és d'estranyar que a l'hora de citar el poeta Joan Margarit, els socialistes triïn el vers que diu: 'La llibertat és una llibreria' i obviï, que Margarit també va escriure a l'epíleg del seu llibre Es perd el senyal: 'Jo no vaig poder escoltar mai el català a l'escola'. Aquesta repressió, duta a terme mitjançant l'amputació de la parla, és de les més duradores i cruels.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el reconocimiento de las víctimas del Patronato de Protección a la Mujer.
«Hem presentat esmenes per deixar clar que el Patronat de Protecció a la Mujer va ser un instrument de repressió masclista, però també una eina del nacionalcatolicisme espanyol per anihilar qualsevol forma de llibertat personal i, en l'àmbit competencial, i per garantir que tota la documentació de centres de Catalunya es quedi a Catalunya. Avui que parlem de dones i de memòria històrica, no vull acabar sense citar l'activista Blanca Serra, que ens va deixar dissabte als 82 anys. Vàrem coincidir a l'assemblea del Consell de la República, on era, amb 80 anys, una de les veus més joves i segur, la més valenta i la més desacomplexada. Ens deia: 'Paga la pena no oblidar'. Per això no podem col·laborar amb la política de l'aquí no ha passat res, que ara tot va bé. La Blanca va patir tortures durant el franquisme i durant la transició a la comissaria de Via Laietana, la que Junts vol convertir en un espai per a la memòria de la repressió, mentre els socialistes, malgrat que governen a Madrid, a Catalunya i a l'Ajuntament de Barcelona, no accepten fer el canvi d'ús. En els anys 80, a la Blanca li van aplicar la llei antiterrorista, la van acusar de sedició i d'apologia de la rebel·lió per portar una pancarta amb el lema 'Independència' en una manifestació. I, fins a l'últim moment, la Blanca ha lluitat contra la desmemòria creixent d'una societat on els joves no han conegut la dictadura. Insistia en la importància de que sàpiguen què va passar durant el franquisme, amb i després de Franco.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el reconocimiento de las víctimas del Patronato de Protección a la Mujer.
«Els socialistes han presentat una esmena que diu 'estudiar' allà on deia 'establir indemnitzacions' i a més parlen de possibles vies de reconeixement a les persones afectades. Nosaltres entenem que això pot donar a entendre que no es vol pagar aquestes indemnitzacions i esperem que es reconsideri. A Catalunya n'hi va haver moltes, de víctimes, com recull el documental Els internats de la por, que descriu un món de càstig, de terror i d'angoixa. Moltes de les dones internades no havien comès cap delicte. Eren dones que s'havien rebel·lat contra la moral del nacionalcatolicisme, dones que havien fugit de casa, dones que havien tingut parella o fills fora del matrimoni, dones que estimaven altres dones, dones que el règim considerava caigudes i les castigava amb la pèrdua de la llibertat i amb el pes d'una culpa imposada. Alguns d'aquests centres on es maltractava les dones i els seus fills, on es van cometre greus violacions dels drets humans, formaven part de congregacions religioses. Poso un exemple: les adoratrices. Doncs bé, al 2015 les adoratrices va rebre el Premi de Drets Humans Rei d'Espanya que atorgava la Defensora del Poble del moment, Soledad Becerril, i que va lliurar el rei Felip VI. Per les víctimes, aquesta va ser una foto per la vergonya, perquè sense haver destapat les parts fosques de la seva història, com se'ls feia aquest reconeixement? Ara rep subvencions del Ministeri d'Igualtat per la seva feina amb dones en entorns de prostitució, però abans de premis i de subvencions toca, toca saber quina és la veritat de tot el que va passar dins d'aquestes parets, per no contribuir a construir aquest relat lligat i ben lligat de la transició modèlica espanyola dels mateixos que van permetre que el Patronat de Protecció de la Dona sobrevisqués deu anys a la mort del dictador.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el reconocimiento de las víctimas del Patronato de Protección a la Mujer.
«Gràcies, president. Bé, quaranta anys de dictadura i gairebé el mateix temps per començar -per començar!- a fer memòria. Fins fa ben poc no hi ha hagut interès a trobar la veritat, a fer justícia i reparar les víctimes del franquisme i del postfranquisme. De fet, el mapa de la memòria democràtica té encara zones molt fosques, com els passadissos dels internats de la por del Patronato de Protección de la Mujer que Franco va crear l'any 1941. El nom era el primer engany. En realitat, era un patriarcat de desprotecció que internava dones en reformatoris, psiquiàtrics i centres religiosos on eren maltractades i obligades a fer treballs forçats. Dones a les que es separava, com s'ha recordat fa uns minuts dels seus fills, a vegades per donar-los en adopció, encadenant-les per sempre més a la pena del fill robat. Cal fer memòria, sí, però per ajustar comptes amb totes les institucions que van donar cobertura a les pràctiques del Patronat i cal que el govern espanyol, responsable directe de l'esclavitud institucionalitzada i del robatori de nadons, indemnitzi econòmicament les seves víctimes. Demanar perdó, que s'ha fet, no és suficient. Les supervivents estan fartes de gestos i de retòrica. L'Estat espanyol ha de pagar.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la habilitación legal de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia...
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Bé, el mateix PSOE que va intentar que ens empasséssim el seu projecte de Llei de governança de Serveis Digitals i d'Ordenació de Mitjans de Comunicació presenta avui la meitat del projecte embolicat com a proposició de llei, declarant la urgència a establir la CNMC com a coordinador de serveis digitals, perquè fa dos anys que incompleixen amb la Unió Europea. Aquesta és la situació. Volem deixar clar, abans que res, que Junts està a favor de facilitar l'aplicació del reglament europeu, que recordem no cal transposar, perquè no és una directiva. Però també volem deixar molt clar que la urgència no pot justificar de cap de les maneres que es doni via a la tramitació d'un text que centralitza i concentra competències, que ignora el català i les altres llengües cooficials i que evita els controls democràtics exigibles en la tramitació. No tot s'hi val. La iniciativa exclou completament les comunitats autònomes, ignorant les seves competències i menystenint la seva experiència. I això és greu, perquè tots som conscients que la CNMC tampoc no tindrà la capacitat operativa per implementar la DSA. Ho hem vist en la implementació de la Llei General de la Comunicació Audiovisual, però volen tornar a ensopegar, sembla ser, amb la mateixa pedra. De fet, es concentra la totalitat de funcions de supervisió del Digital Service Act en dos organismes estatals: la CNMC com a coordinadora de Serveis Digitals i l'Agència Espanyola de Protecció de Dades. Catalunya, amb organismes com el Consell de l'Audiovisual Català o les autoritats catalanes de la competència o de la protecció de dades, queden fora de qualsevol paper rellevant. És inacceptable, perquè l'article 49 del reglament europeu no imposa un model centralitzat. Repeteixo, l'article 49 del reglament europeu no imposa una situació de centralització. Parla d'autoritats competents, en plural, i permet que els estats amb estructures descentralitzades distribueixin funcions en diferents organismes. Ho ha fet, per exemple, Bèlgica. Però vostès aquí fa uns moments han parlat, una vegada més, de 'coordinador nacional' i no, amb això, nosaltres no hi estem d'acord. Les comunitats autònomes, recordem-ho, tenen competències en matèria de consum audiovisual, comerç interior i protecció de dades pròpies i han de participar en el control i seguiment de l'aplicació d'aquest importantíssim reglament europeu. Vostès deixen fora els organismes autonòmics i això no és només una decisió tècnica. És una decisió política que menysté la realitat plurinacional de l'Estat. Cada cop que implementen un reglament recentralitzen competències. Sense oblidar que no hi ha ni una sola menció, ni una, a les llengües cooficials; en una llei -atenció- que regula l'espai digital. Això significa deixar desprotegides comunitats lingüístiques com la catalana davant dels biaixos dels algoritmes i dels sistemes de moderació.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica sobre la regulación del uso de velos integrales y la delegación en la...
«I això, deixar que aquest debat s'apropiï la ultradreta, precisament és el que ha fet el populisme d'una esquerra acomplexada, desvinculada de la realitat, que està més pendent d'inventar-se teories polítiques que banalitzen els drets de les dones que de buscar solucions als problemes reals de convivència i de seguretat de la gent dels barris que diu defensar. Això és el que fa una esquerra espanyola sectària, que acusa de racista a tots els que no pensen com ella, sobretot si dius el que penses en català. Nosaltres no ho podem permetre. No ens plegarem ni al racisme dels uns, ni a la superioritat moral dels altres. Ignorar la realitat, mirar cap a una altra banda, fer veure que no passa res, és una irresponsabilitat que no ens permetrem. Per això, des de Junts per Catalunya volem obrir un debat nou, un debat que fins ara ningú ha estat prou responsable d'obrir, perquè obrir el debat sobre el vel integral, no des dels prejudicis de la batalla partidista dels blocs espanyols, no des de les ideologies extremistes, sinó obrir-lo des de la centralitat, des del seny i des de la responsabilitat, des dels principis i valors fonamentals de la democràcia, és un debat nou al que cal fer front.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley integral de impulso de la economía social.
«Gràcies, president. Senyories, Catalunya sempre s'ha caracteritzat -i es caracteritza- per un teixit d'entitats socials ampli i potent, un teixit que sempre ha sabut fer de coixí de les necessitats del país, de forma destacada quan les administracions no hi han arribat o en situacions de crisi. Per això mateix, des de Junts per Catalunya, no només valorem la feina i la contribució del tercer sector, del cooperativisme i del conjunt de l'economia social, sinó que els escoltem i els acompanyem. Ho fem conscients que representen una part significativa del nostre PIB, del PIB català, però sobretot ho fem coneixedors que són uns aliats fonamentals per enfortir la cohesió i la inclusió social. I ho són perquè, més enllà del valor econòmic que aporten al nostre país, la seva veritable riquesa és el compromís amb les persones, sovint amb les més vulnerables, amb les que més ho necessiten. I quina millor manera de col·laborar-hi des de Junts per Catalunya, que treballant per protegir i recuperar les competències erosionades pel centralisme legislatiu tant de les dretes com de les esquerres espanyoles.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«Acabo. Aquesta hipocresia democràtica amb què el PP i el PSOE instrumentalitzen un òrgan com la Mesa, especialment per bloquejar qualsevol debat que pugui posar en qüestió els principis del règim del 1978 explica el perquè del fracàs democràtic d'aquest règim del 1978. La legalitat espanyola no és la nostra. La nostra lluita, precisament, és per alliberar-nos d'aquesta legalitat, que no és en cap cas una legalitat democràtica. Ho vam fer el 2017. El Parlament de Catalunya va aprovar les lleis per fer un referèndum d'independència. El referèndum va ser legítim i no només va ser legítim. Va ser un referèndum legal, es va fer i va guanyar el sí. Aquesta és la nostra legalitat i no la que vostès ens imposen. Acabo amb un reconeixement als membres de les meses del País Basc i de Catalunya, a les meses presidides per Juan Mari Atutxa i per Carme Forcadell, perseguits per donar veu a la democràcia. Atutxa i Forcadell van donar veu al poble. Des d'aquí, moltes gràcies per haver-ho fet.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Reforma del apartado 3 del artículo 69 de la Constitución Española, a los efectos de que la...
«En el present cas, la Mesa ha decidit impedir un debat legítim. Ens ha pres el dret, un dret també dels que no hem presentat esmenes de debatre sobre temes que venien al cas perquè formen part de la Constitució. La Mesa ha decidit que no podem parlar sobre l'existència de nacions dins de l'Estat espanyol. No podem parlar sobre el paper de les Forces Armades en el manteniment de la integritat territorial. No podem parlar sobre la inviolabilitat del rei, no podem parlar sobre el 155 o sobre el règim foral. La Mesa d'aquesta cambra ens ha arrabassat el dret a debatre sobre tot això, i per a nosaltres això és inacceptable. I no és la primera vegada. La passada legislatura la Mesa ja es va arrogar una mena de control previ de constitucionalitat per impedir debatre -com una mena de Tribunal Constitucional sense regulació que ho justifiqui- per impedir debatre iniciatives com la reforma del Tribunal de Comptes, la reforma de la inviolabilitat del rei o l'amnistia. Ho recorden? La Mesa va impedir debatre l'amnistia a la passada legislatura i, en aquesta legislatura, l'amnistia s'ha debatut, s'ha aprovat i s'ha declarat constitucional.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 6/2026, de 3 de marzo, por el que se modifica la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de...
«Gràcies, presidenta. Bon dia, senyories. Bon dia, ministre. Debatem en aquest punt la convalidació del Reial decret 6/2026. que modifica la Llei de Memòria Democràtica -ens diuen- per millorar el reconeixement i la reparació econòmica de persones que van morir o que van patir lesions greus en defensa de la democràcia. Modifiquen una llei de memòria democràtica que el 2022 Junts per Catalunya no vàrem votar. La vàrem votar en contra, perquè consideràvem que era insuficient, que era continuista i incapaç de garantir justícia real per a les víctimes del franquisme. Així, la llei avui vigent, al nostre entendre, manté la impunitat dels crims franquistes i serveix per legitimar el sistema polític espanyol actual. Des de Junts en el seu moment, vàrem expressar i intentar esmenar les mancances i importants limitacions d'aquell text. Ho vàrem fer sense èxit, però ja ho sabem, va prosperar perquè els socis de govern d'aquell moment i els d'avui van conformar-se, dient que malgrat la norma era imperfecta, hi havia un avenç en el reconeixement de les víctimes del cop d'estat, de la guerra i de la dictadura.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, al...
«I saben què ens torna a dir la gent pel carrer? Marxem d'Espanya, aquí no funciona res. I ens diuen: 'Això se'n va a la merda'. I és així. La Catalunya governada per vostès avui és un caos, no funciona Rodalies, anuncien diners que no acaben d'arribar mai, els mestres estan al límit, els metges estan al límit, els autònoms estan al límit, els pagesos estan al límit, els pescadors estan al límit, les famílies estan al límit. I on és el president Illa? Perquè la sensació és que som aquí 7 diputats fent la feina que hauria d'estar fent el Govern de Catalunya, o que haurien d'estar fent els 19 diputats del PSC, i no la fan. Tot i tenir aquí a Madrid a 330 analistes i un equip de més de 700 a la Moncloa. Algun dia hauran d'explicar qui està pagant tot això. Perquè digui'm, qui ha aconseguit la llei contra la multireincidència? Els socialistes? No, ho ha aconseguit la diputada de Junts, Marta Madrenas. Qui ha aconseguit la llei ELA? Els comuns? No. La diputada de Junts, Pilar Calvo. Qui ha aconseguit que aquí es parli català? El Rufián, que mai el parla? El senyor Illa, que està espanyolitzant les carreteres catalanes? No, ho ha aconseguit junts. Qui ha aconseguit que es constituís la comissió d'investigació dels atemptats terroristes perpetrats a Catalunya el 17 d'agost? Junts per Catalunya. Qui ha aconseguit que no s'apugi la quota dels autònoms? Junts. Qui ha aconseguit que es rebaixi l'impost de societats per a les petites i mitjanes empreses i cooperatives? Junts. Qui ha evitat que, en un context de crisi, SUMAR imposi una reducció de la jornada laboral? Junts. Qui ha aconseguit que no es perdi una inversió de 1300 milions d'euros a la demarcació de Barcelona? Els socialistes? No. El diputat de Junts, Josep Maria Cruset. Qui ha aconseguit que el repartiment de menors no acompanyats deixi de recaure només a Catalunya? Els comuns? No. El diputat de Junts, Josep Maria Cervera. Qui ha aconseguit recuperar les competències de secretaris i interventors? Els socialistes? No. El diputat de Junts, Josep Pagès. Qui ha aconseguit una subvenció per al transport públic urbà de 19 ciutats mitjanes de Catalunya? Els socialistes? No. El diputat de Junts, Gavín. Qui ha aconseguit que els ajuntaments tinguin més diners per poder invertir, entre altres coses, en habitatge públic? Junts. Qui ha aconseguit que Sant Cugat tingui partit judicial i, per tant, que pugui tenir els seus jutjats? Junts. Qui ha aconseguit excloure els petits pagesos de l'afectació de la llei de malbaratament alimentari? Junts. Qui ha aconseguit l'eliminació de la pujada dels impostos als ciutadans que tenen mútua? Junts. Qui ha aconseguit la transferència de la recaptació de l'impost de la banca a les comunitats autònomes en funció del PIB? Junts. Qui ha aconseguit que un canal espanyol es faci en català a Catalunya? Junts. Qui ha aconseguit millorar les condicions de jubilació del personal mèdic d'emergències aèries? Junts. Qui ha aconseguit l'aprovació com a esdeveniment d'excepcional interès de la Barcelona Music Lab, del Festival de Cultures del Pirineu, de l'Ironman de Calella, del Festival de Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols? Junts. Qui ha aconseguit incloure els drets dels clients a utilitzar el català en les seves queixes, reclamacions i peticions d'informació, independentment d'on estigui la seu de l'empresa? Junts. Qui ha aconseguit el pagament de la indemnització als veïns de l'Illa pels danys del túnel?»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, al...
«Què faríem nosaltres? 1. Han de reduir la burocràcia. No pot ser que hi hagi tràmits administratius que s'allarguin 5 i 6 anys. 2. Cal invertir en habitatge públic. Cal facilitar també la construcció d'habitatge públic i també d'habitatge privat, perquè Espanya és dels països que menys inverteix en això: 34 euros per habitant l'any, mentre hi ha països que estan invertint 300 i 400 euros per habitant l'any. En el mateix període que vostès han destrossat el mercat de lloguer, 5 anys, hi ha països com Canadà que han aplicat aquestes polítiques de les quals estem parlant i s'han construït 1 300 000 habitatges nous i han disminuït els preus un 21 %. 3. Cal posar els pisos de la Sareb ja a disposició de la Generalitat de Catalunya. He perdut el compte de quantes vegades ho hem demanat. La Marta Madrenas se n'ha fet un fart. A què coi esperen? Perquè són 13 000 habitatges i depèn exclusivament de vostès. 4. Cal que vostès, perquè vostès estan governant, es facin càrrec dels impagaments, de les okupacions de les famílies i de les persones vulnerables. I els caradures, els okupes de patada i les màfies fora perquè els recordo a tots vostès que gairebé el 50 % de les okupacions que hi ha a l'Estat espanyol estan a Catalunya, encara que alguns de vostès diguin que no existeixen les okupacions. És per això, potser, que no mouen fitxa? A vostè ja els va bé anar seguint fent propaganda? El cost de la vulnerabilitat, senyora Díaz, l'han de pagar vostès, que per això estan cosint a impostos als ciutadans. 5. Cal restablir la seguretat jurídica que necessiten els petits propietaris a Catalunya, perquè representen el 95,5 %. Molts d'ells estan venent la seva propietat perquè vostès han convertit llogar en un risc, en un problema, per a uns i per a altres. 6. Cal eliminar l'impost de transmissions patrimonials, especialment per als joves. Aquest impost és la barrera que separa molts joves de seguir vivint amb els seus pares a passar a emancipar-se. Aquí tenen la primera recepta i depèn de vostès que comencin a aplicar-la. Perquè les polítiques d'habitatge, com les polítiques en general, s'han d'avaluar pels resultats, i ja ha passat molt temps per saber que les seves polítiques, les polítiques actuals, són un absolut fracàs.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para reforzar la competitividad y la resiliencia de la industria siderúrgica y...
«Gràcies, president. Comentar que la proposta del PNB és oportuna i coincideix amb moltes de les nostres demandes històriques, algunes d'elles en defensa de la base industrial europea, ja sigui davant de la competència deslleial, els costos energètics abusius o l'amenaça de la deslocalització. Votarem, per tant, a favor. S'ha de dir, però, que el darrer Reial decret llei del Govern espanyol ja inclou-ens ha passat el mateix a nosaltres amb la nostra moció,- alguns dels punts dins de les mesures davant dels efectes socioeconòmics de la guerra d'Orient Mitjà. Aprofito, per tant, per comentar aquest Reial decret llei que es vota dijous en ple extraordinari. Inclou la bonificació del 80 % dels peatges per a la indústria electrointensiva, que nosaltres també reclamàvem. I, en l'àmbit energètic, que adapta moltes de les propostes de Junts, per exemple, les reduccions de l'IVA de l'electricitat o del gas. On no estem d'acord, i ja ho avancem, és en la manera en què tornen a eliminar només temporalment, com van fer en la crisi per la guerra d'Ucraïna, l'impost al valor de la producció d'energia elèctrica. El Govern espanyol ha decidit no aprofitar l'ocasió per eliminar un impost injust, que no paga cap altre ciutadà de la Unió Europea i que té repercussió en la factura elèctrica de cada mes. Un impost que penalitza l'electricitat, mentre Europa urgeix la descarbonització. Eliminen l'impost només el proper trimestre perquè pensen que en pocs mesos s'acabarà la guerra de l'Orient Mitjà? Si prenem de referència la guerra d'Ucraïna, ja portem quatre anys de guerra. I si fem cas dels anuncis de final de guerra de Trump, bé, jo crec que molta confiança amb el que digui Donald Trump en aquest sentit no podem tenir. En qualsevol cas, ara que la principal defensora de l'impost, la vicepresidenta Montero, deixa el Govern per anar a Andalusia, tenen l'oportunitat, aprofitin-la, aquesta oportunitat per acabar amb aquesta injustícia. Els ciutadans paguen per consumir electricitat, els ciutadans paguem per generar electricitat.»
-
Josep Maria Cruset Domènech · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de medidas fiscales urgentes para hacer frente a la fatiga tributaria que padecen la...
«Moltes gràcies, presidenta. Alguns de vostès s'esforcen a intentar imposar un relat que els permeti seguir fent veure que estem davant del millor Govern de la història. Primer, utilitzant adjectius grandiloqüents: si parlem de l'economia espanyola, és la millor del món; si parlem de les seves polítiques, són les més ambicioses i transformadores mai vistes, i, si parlem del Govern, és el més progressista de la història. Segon, no aportant mai dades en els debats per fer els seus posicionaments. I tercer, repetint mil vegades afirmacions falses per intentar convertir-les en veritats: que les polítiques d'habitatge del Govern són ambicioses i d'una força sense precedents, que les polítiques fiscals del Govern són transformadores, ambicioses i més redistributives que mai, o bé que les polítiques en infraestructures representen una gegantina transformació en un temps rècord. I, finalment, vostès sempre hi sumen una xifra astronòmica de diners públics en propaganda institucional per reforçar el seu relat. I certament, això durant un temps funciona. Però la veritat sempre acaba aflorant. I la realitat és que, malgrat les dades macroeconòmiques, fins ara fins ara, poden haver estat bones, la gent, quan es tanca a casa i parla amb els seus de com els van les coses, de com va l'economia familiar, sovint són pessimistes i es mostren molt preocupats pel futur que s'acosta.»