Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
3.024 declaraciones · página 56 de 101
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Ens diuen que inverteixen més, senyor ministre. Ens diuen que inverteixen més, que corregeixen aquest biaix. Però jo li diré tres coses que ens fan falta a nosaltres perquè això tingui credibilitat. Primer, vostès no fan públiques les dades d'execució territorialitzades. Les millorarà, senyor ministre, segur que les millorarà, perquè és que eren tan dolentes, que és que no és molt difícil millorar-les. Les millorarà. Però escolti, vostès no les publiquen. Segon, la bola s'ha fet tan grossa que per recuperar el que no s'ha fet en 20 anys, haurem d'estar 20 anys més. I sap què és el pitjor d'això? Que ara es dedicaran a recuperar els 20 anys endarrerits i no s'ocuparan de les inversions de futur, com l'augment de capacitat o la segregació de Rodalies i de mercaderies, especialment en trams congestionats, com tenim a Catalunya més d'un i més de dos. I d'això, l'únic que sabem és la seva abstenció. Si això no s'enfoca, tindrem problemes i mal servei de per vida. I, per acabar, què més fan? Fan un traspàs que no és un traspàs. Miri, fa 15 anys, 15 anys enrere, el govern tripartit de la Generalitat va acordar un traspàs amb el govern espanyol. Però durant tots aquells anys, no es va cedir a la Generalitat, ni infraestructures, ni personal, ni trens, ni diners, ni inversions. Un traspàs fake. Doncs ara, aquest traspàs d'ara, les seves expectatives han durat 15 dies, perquè en pocs dies tothom s'ha alineat per dir 'tranquils que aquí no canviarà res, no patiu'. Agafo les expressions de la consellera Paneque, diu: 'escolti, l'operador que gestionarà Rodalies Renfe ha de continuar sent Renfe'. Fos quin fos el percentatge de la nova societat que es crearà -que ja no és majoria de la Generalitat-, això ja estava previst que havia de ser així. La mateixa consellera que diu que el 80 % dels maquinistes de Renfe de Catalunya són de fora i el que estan desitjant és poder marxar a casa seva. La mateixa consellera que diu que el 25 % dels combois de Renfe a Catalunya estan fora de servei. Senyor ministre, l'ha corregit el president de Renfe, però digui'm: a qui hem de fer cas? A la consellera Paneque o al president de Renfe?»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Vostè demana paciència, la consellera de la Generalitat de Catalunya del Partit Socialista demana paciència. Miri, quan hi ha un problema greu i la gent veu que hi ha un temps necessari per atendre i resoldre, a la gent se li pot demanar paciència. Quan fa trenta anys que hi ha el mateix problema, a la gent no se li pot demanar paciència. I encara menys quan la gent dels impostos que paguen de la seva butxaca en un territori on tenen un dèficit fiscal entre 16 000 i 20 000 milions d'euros cada any i el pitjor servei ferroviari de tot l'Estat espanyol, no se li pot demanar paciència. El que s'ha de fer és assumir les responsabilitats, prioritzar i actuar amb urgència. Què més fan? Tirar pilotes fora. Senyor ministre, vostè sovint ha donat la culpa a les bretolades, al robatori de coure. Vostè, com jo, sap que la majoria d'incidències són avaries diverses. Jo tinc les dades, no cal que li doni, vostè també les té. De fet, cada vegada que jo li he preguntat senyor ministre, vostè ha acabat dient que jo feia demagògia. Doncs mira, la realitat és com és. I li acabo d'explicar una part de la realitat d'avui. Ara tenim una nova causa: els boicots dels mateixos treballadors de Renfe. Vostè no n'ha fet cap menció quan ha parlat de les incidències del mes de març. Aclareixin aquest tema, és molt greu. Es van anul·lar 40 trens de lHospitalet de Llobregat, R1, R3, R4 i un altre dia, un altre treballador, les línies del sud, segons diuen els responsables de Renfe. Això és molt greu. Hi havia rumorologia, però mai dit amb aquesta contundència. Bé, tirar pilotes fora, donar la responsabilitat a un altre és el que han fet sempre Renfe i Adif. Per tant, cap novetat.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Quart motiu, enèsim error de planificació: condemnar a les Rodalies a conviure amb les mercaderies. En aquesta mateixa moció de Junts per Catalunya, els hi demanàvem: s'ha de separar les mercaderies de les Rodalies, especialment, els trams més congestionats. També es van abstenir. Si això no s'aborda, condemnaran les Rodalies a 20 anys més de mal servei i d'incidències. Cinquè: no ser capaços de modernitzar Renfe i fer-ne una empresa eficaç. Renfe no s'ha modernitzat. És una empresa antiga, fortament centralitzada, polititzada, que té una manca de personal crònica, tant en maquinistes com en personal d'atenció a l'usuari, en revisors, estacions obertes que no se sap si l'usuari té bitllet o no i ningú no ho controla, estacions deixades, estacions no accessibles. Com pot ser que al segle XXI tinguem tantes estacions no accessibles? El resultat de tot plegat ja sabem quin és. I quines són les propostes per resoldre el problema i quina credibilitat tenen? Què estan fent diferent vostès dels darrers 30 anys? Primer, les primeres declaracions seves, senyor ministre, no generen massa confiança. El 18 de gener de l'any passat vostè va anar a un esmorzar informatiu i va dir 'escolti, en dos anys renovarem el cent per cent de tots els trens que circulen per les Rodalies de la Comunitat de Madrid'. El cent per cent. Hi ha una compra de trens molt importants, sí senyor ministre. D'aquests, 383 seran de Rodalies, però ens haurà de dir quin territori es queda amb només el 80 % o amb el 70 % i quin territori es queda amb els trens vells. Perquè no n'hi haurà per renovar el cent per cent de tota la flota de tot l'Estat. Ara, tranquils, que els de la Comunitat de Madrid, aquests sí que es renovaran el cent per cent. Senyors del PP, senyors del PSOE, estiguin tranquils. Els altres, que es fotin. Què més fan vostès? Demanen paciència.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Segon tema: una execució pressupostària que castiga greument a Catalunya. Senyors del PP, tornin a prendre nota una altra vegada, que no se saben els números, estudiïn una mica. Durant aquests anys del mateix informe d'IDEF, d'aquests 6,5 % que es van invertir en Rodalies -i vostès també surten en aquesta foto-, el 50 % es va invertir a Madrid. Això són elucubracions dels independentistes? Són dades oficials del govern espanyol. I n'hi ha pels dos, pel PSOE i pel PP 50 % a Madrid, 16,8 a Catalunya. Tercer, una planificació amb absència de criteris cost-benefici. Vostès inverteixen allà on el 10 % dels usuaris i no on hi ha el 90. Però a Catalunya, l'any 23 la Cambra de Comerç diu que es van perdre un milió d'hores degut al mal funcionament de les Rodalies, que no haurien d'invertir allà on s'estan perdent milers i milers d'hores de treball? Quan nosaltres els hi presentem, senyor ministre, amb una moció de Junts per Catalunya l'octubre passat, que inverteixen en les inversions ferroviàries d'acord amb criteris cost-benefici, vostès es van abstenir.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Senyor president, senyores i senyors diputats, senyor ministre. L'últim dia vaig dir que parlar de Rodalies és un déjà vu i vaig dir que diria a cada intervenció les incidències del dia. Senyor ministre, vostè ha estat deu minuts per explicar les incidències del mes de març intentant minimitzar la situació. Ara, senyor ministre, ara fa 15 minuts. Circulació interrompuda entre Fabra i Puig i Clot, línies R1, R2, R2 nord, R3, R4 i R7 per una avaria. Ara, a lhora de tornar a casa, a l'hora de buscar els nens al col·le. Miri, el mal funcionament de les Rodalies de Catalunya és la cronificació d'un fracàs, un fracàs que afecta la ciutadania, a la qualitat de vida de la gent, al son, a la pèrdua d'hores de treball, de classe. Un fracàs que té arrels molt antigues. Una mala planificació crònica, per exemple, molt lligada a aquesta megalomania espanyola de voler tenir la xarxa d'alta velocitat més llarga d'Europa i la segona més llarga del món després de la Xina, quan Espanya no és el país més ric d'Europa ni el segon més ric del món. I, per tant, fer això vol dir que té conseqüències sobre altres partides del pressupost. Aquesta estratègia, que ha estat compartida pel PP i el PSOE, té un altre greuge i és que s'ha fet permanent en el temps.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Vostè ens diu que la ciutadania vol veure això, però en realitat la ciutadania el que veu és un caos. Veu les andanes plenes de gent i que arriben tard a la feina. Crec sincerament, ministre, que no parlem el mateix idioma i no em refereixo que parlem un català o en castellà. Em refereixo que no parlem de la realitat quotidiana que viuen els usuaris. I li posaré un exemple perquè s'entengui millor. Vostè ens parla de moltes pomes, però la ciutadania necessita peres. Si no som capaços d'analitzar què fa realment falta a la ciutadania, no solucionarem mai aquest problema. Ens omplirà de pomes, ens posarà les estacions plenes de pomes, que vol dir promeses, titulars i inversions anunciades, però continuarem sense tenir cap pera. S'entén això? S'entén que no ens està donant el que necessitem? És a dir, no ens dona millores reals ni tangibles ni útils per a les persones que han de pujar cada dia al tren. I encara més greu, hi ha avaries que avui serien evitables amb una bona gestió, però no es pot gestionar bé si vostè no les veu. I el traspàs, aquest traspàs s'ha de fer, perquè és l'única via per garantir un servei digne a la ciutadania de Catalunya. Però això no pot convertir-se en una guerra entre treballadors de Renfe, treballadors d'Adif i els treballadors que cada dia agafen el tren, però tampoc pot derivar en sabotatges a les vies.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Gràcies, president. Bona tarda, diputats i diputades. Senyor Puente, ens tornem a trobar una altra vegada per tornar a parlar el mateix, però, és que aquesta és la vida diària dels ciutadans de Catalunya, perquè a Catalunya les notícies d'un dia qualsevol ja no sorprenen a ningú. Cada dia ens despertem amb aquestes notícies: 'El servei de Rodalies ha quedat interromput durant una hora a causa d'una avaria, el servei de Rodalies està afectat per la presència d'un vehicle a la via, el servei de Rodalies està...' i així infinit, trens cancel·lats, retards acumulats, manca d'informació als usuaris. Però el més greu és que aquesta situació ja no és una excepció, sinó que és una norma. El sistema ferroviari català pateix un problema estructural que vulnera un dret fonamental, que és el dret a una mobilitat quotidiana digna. Perquè darrere de cada incidència no hi ha només un tren que no arriba. senyor ministre, hi ha una mare, hi ha un pare que no pot portar el seu fill a l'escola, un treballador que fa tard a la feina, un estudiant que perd la classe, persones obligades a esperar sota la pluja sense saber quan podran tornar a casa. I aquesta situació afecta directament la qualitat de vida i genera frustració, estrès i una creixent desconfiança cap al transport públic.»
-
Fèlix Alonso Cantorné · Sumar ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«¿Qué hay que hacer? Acciones inmediatas. Mire, información fiable, que los usuarios sepan a tiempo real qué es lo que ocurre, algo tan sencillo como eso. Inversión en personal, que se está haciendo, pero muy lentamente: maquinistas y técnicos de catenarias. También garantías para los trabajadores en su convenio y salarios competitivos, porque sin salarios competitivos lo tenemos complicado. Coordinación efectiva: que la Generalitat tenga la capacidad política sobre Renfe y ADIF sin excusas, señor ministro. Un ejemplo de lo que no puede ser, de la mala coordinación, y que no se puede volver a repetir, es la noticia que aparecía el otro día en El Periódico de Cataluña. Se acuerda usted, imagino. Abro comillas: 'La consejera Paneque llamó al alcalde de Sant Miquel de Fluvià para certificar que los usuarios de un convoy llevaban toda la tarde de un sábado esperando que alguien fuera a atenderles'. ¿Dónde estaba la coordinación?, ¿dónde estaba la Protección Civil de la Generalitat de Catalunya Señor Puente, la gente no puede esperar dos años. Hay cosas que se pueden hacer y que espero y deseo que se estén haciendo ya. Una, que los trenes funcionen con regularidad y no se supriman sin explicaciones. Dos, que sean puntuales, porque la gente necesita llegar al trabajo, a la universidad o a casa sin vivir cada día y cada trayecto como una incógnita. Tres, que las estaciones y trenes sean accesibles y seguros para todos sin excepción. Y cuatro, que la información sobre las incidencias sea clara, inmediata y veraz. No es tan complicado. Esto no es un gasto importantísimo y no son obras a horizonte medio y largo. Inversiones con sentido, pensamos nosotros, no solo en mercancías, que, por supuesto, es importante en el corredor mediterráneo, sino también para mejorar la movilidad de las personas. Por cierto, tantas prisas del señor Boluda -¿lo recuerdan?- con su corredor... Pues es momento de preguntar a los empresarios también, ellos que tienen que mover las mercancías por ferrocarril. ¿Cuántos tractores y material rodante han encargado estos años por la red estándar? Porque, claro, sabemos bien que para tener material rodante se tarda un mínimo -un mínimo- de cinco años en tener los convoyes. Si queremos acercar un poquito más ese 3 % que tenemos ahora de movimiento de mercancías al 10 % soñado para 2030, creo que ya tendríamos que hacer estos encargos. ¿Se ha hecho? ¿Lo sabemos?»
-
Fèlix Alonso Cantorné · Sumar ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Què cal fer? Accions immediates. Miri, informació fiable que els usuaris sàpiguen en temps real què passa, una cosa tan senzilla com aquesta. Inversió en personal, que s'està fent, però molt lentament. Maquinistes tècnics de catenàries, garanties també per als treballadors en el seu conveni i salaris competitius. Sense salaris competitius, ho tenim complicat. Coordinació efectiva, que la Generalitat tingui la capacitat política sobre Renfe i Adif sense excuses. Senyor ministre, un exemple del que no pot ser i de la mala coordinació i que no es pot tornar a repetir és la notícia que apareixia laltre dia en El Periódico de Catalunya. Sen recorda, suposo. La consellera Paneque va trucar a l'alcalde per a, obro cometes 'La consellera Paneque va trucar a l'alcalde de Sant Miquel de Fluvià per certificar que els usuaris d'un comboi de l'R11 portaven tota la tarda d'un dissabte esperant que algú anés a atendre'ls'. On era la coordinació? On era la protecció civil de la Generalitat de Catalunya? Senyor Puente, la gent no pot esperar dos anys. Hi ha coses que es poden fer i que espero i desitjo que s'estiguin fent ja, que és: una, que els trens funcionin amb regularitat i no se suprimeixin sense explicacions, que siguin puntuals, perquè la gent necessita arribar a la feina, a la universitat o a casa sense viure cada dia i cada trajecte com una incògnita. Tres, que les estacions i trens siguin accessibles i segurs per a tothom, sense excepció. I quart, que la informació sobre les incidències sigui clara, immediata i veraç. No és tan complicat. Això no és una despesa importantíssima i no afecta i no són obres. Horitzó mitjà i llarg. Inversions amb sentit, pensem nosaltres, no només en mercaderies que, per suposat, en el corredor mediterrani, també per millorar la mobilitat de la gent. Per cert, tanta pressa del senyor Boluda, se'n recorden?, i el seu boí corredor, és moment de preguntar, i de preguntar als empresaris també que ells, que mouen les mercaderies, que han de moure les mercaderies per ferrocarril, quantes tractores i material rodant han encarregat aquests anys per l'assaig per la xarxa estàndard? Perquè clar, és conegut que per tenir material rodant es triga un mínim de 5 anys en tenir els combois. Si volem apropar un poc més del 3 % que tenim ara en moviment de mercaderies d'avui cap al 10 % somiat del 2030, jo crec que ja haurien de fer els encàrrecs. Ho han fet? Ho sabem vosaltres?»
-
Fèlix Alonso Cantorné · Sumar ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Com hem arribat fins aquí? Què ha passat? Què està passant? Què ha fet i què ha de fer el Ministeri i la Generalitat avui en l'horitzó, a mitjà i llarg termini? Com hem arribat fins aquí? Durant trenta anys, els successius ministeris de Fomento van prioritzar l'AVE sobre el tren social i convencional. Hi havia consens, tots els grups menys Esquerra Plural, avui SUMAR, apostàvem pel model TTR (turisme totxo Rodalies), AVE per connectar Madrid amb les províncies. Tots els alcaldes i alcaldesses volien el seu AVE i s'oblidaven dels corredors ferroviaris, de les mitges distancies i dels Regionals. Es tancaven trajectes i buidaven territoris. A finals dels anys 90, teníem un Rodalies amb bon servei a Madrid i acceptable Barcelona. Sense inversions suficients, aquests serveis no han suportat les conseqüències de l'increment de la població dels darrers 35 anys, quasi 10 milions d'habitants més a Espanya, que han recalat en les grans àrees metropolitanes. A Catalunya, 2 milions d'habitants més que l'any 1990. A finals del segle XX i principis d'aquest segle XXI, nosaltres, SUMAR, els Comuns, apostàvem per la velocitat alta, recosint tota l'Espanya buida, amb velocitats de 200 quilòmetres hora i amb aturades en les principals poblacions. La resta de grups eren ferms defensors del model d'acceleració capitalista basat en la TTR (turisme, totxo, radial), posant tots els ous en l'AVE i en la mobilitat radial.»
-
Fèlix Alonso Cantorné · Sumar ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Em va acompanyar durant divuit anys i és la que escolten mig milió de persones, catalans i catalanes, cada dia. Avui tothom sap com acaba aquest àudio, amb un 'disculpin les molèsties'. Quan parlo de trens convencionals, sempre ho dic, jo també demano disculpes als usuaris. 2,5 incidències remarcables de mitjana cada dia al Rodalies, al Mitja distància i als regionals, incidències que, amb efecte dominó, com vostè ha dit, afecten a tota la línia en cadena durant hores, Senyor Puente, la situació ferroviària al sud de Catalunya ha superat tots els límits d'angoixa imaginables. També és greu la situació a l'R3 de l'Hospitalet a Puigcerdà, passant per Vic, així com les línies del Maresme, Manresa i Lleida. Portem 20 anys de paciència. A tall d'exemple, el temps que jo recorria entre Altafulla i Sants ha passat de 58 minuts a una hora i tres minuts, segons l'horari oficial, quasi una cosa que mai es compleix. L'habitual és trigar una hora, deu minuts, una hora, quinze, sempre i quan no hi hagi incidències. Si a això li sumem les cancel·lacions, la caiguda d'electricitat, els arrollaments, els problemes a la catenària, maquinistes que no apareixen, robatoris de coure i vandalisme i graffitisme, podem afirmar que la gent del sud de Catalunya treballa un dia més que la resta de l'Estat i que es passa una jornada laboral sencera esperant a l'estació i dins els trens pels retards.»
-
Óscar Puente Santiago Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible· PSOE ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«En conclusión, las incidencias están disminuyendo y, lo que es más importante, también se reduce claramente el número de trenes afectados y el retraso acumulado. Por tanto, la supuesta agravación del caos ferroviario que motiva esta comparecencia no es así, sino más bien al contrario, y también tendremos oportunidad de comprobarlo, como esperamos, a lo largo del mes de abril. En cualquier caso, en absoluto estamos de brazos cruzados en el Gobierno. Más bien al contrario. Porque, como decía, nuestra prioridad es la prestación del mejor servicio de transporte posible a la ciudadanía. Y por ello, para empezar, más allá de la colaboración continua que existe en el plano técnico, el domingo 9 de marzo celebramos una reunión de seguimiento con la Generalitat de Catalunya, a la que por nuestra parte asistieron el secretario de Estado y los presidentes de ambas compañías, de ADIF y de Renfe; reunión en la que, por cierto, se acordó que ADIF iba a reforzar los efectivos de mantenimiento. Por otro lado, y no me cansaré de decirlo, es un hecho innegable y perfectamente tangible el incremento de las inversiones. De manera más detallada, en el caso de ADIF y ADIF Alta Velocidad, desde junio de 2018, la inversión ejecutada en Cataluña con cargo a los presupuestos generales del Estado asciende a 2222 millones de euros, con un notable acelerón en los últimos tres años. En el caso del corredor mediterráneo, desde junio de 2018, en los tramos exclusivamente que recorren Cataluña, asciende a más de 1180 millones de euros, lo que representa un 30 % del total ejecutado en el corredor para el mismo periodo. Quiero destacar, por ejemplo, las obras del tercer hilo entre Castellbisbal y Vila-seca, que tanto malestar han causado a los usuarios de la R4. Son obras del corredor, pero tienen una importante incidencia en rodalies. Cuando culminen los trabajos, esperamos que sea este verano, la R4 habrá sido renovada casi por completo, tanto la vía como la catenaria, los sistemas y algunas estaciones, lo que va a repercutir en la drástica mejora de la fiabilidad de la línea. Pero más concretamente, en rodalies se han ejecutado más de 1400 millones de euros en actuaciones con cargo al Plan de Rodalies 2020-2030. Y si consideramos desde junio de 2018, la ejecución asociada a actuaciones de mejora de la red de rodalies supera los 1700 millones de euros. Si hacen los cálculos, verán que ese mantra de que se prioriza a la alta velocidad no es cierto; no lo es en Cataluña. Es verdad que Cataluña cuenta ya con una red de alta velocidad consolidada y, por tanto, parece razonable que los esfuerzos inversores en materia ferroviaria en los últimos años se hayan volcado más en la red convencional.»
-
Óscar Puente Santiago Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible· PSOE ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«No obstante, en el marco de esta comparecencia haremos un nuevo repaso actualizado y pormenorizado de ellas. Aunque sea de manera muy breve, antes de nada, me gustaría contextualizar los servicios de rodalies. Hablamos de mil trenes diarios que circulan por una red muy compleja. ¿Cuántos son mil trenes, proporcionalmente hablando, dentro del sistema ferroviario de toda España? Por ponerles un ejemplo, esos mil trenes representan el 15 % del tráfico ferroviario de toda la red española; por ejemplo, Cercanías Madrid mueve diariamente dos mil trenes, el 30 %, es decir, entre Cercanías Madrid y Rodalies de Catalunya se mueven el 45 % de los trenes de toda España. Como digo, es una red muy compleja, con 202 estaciones y cuya configuración no tiene parangón con ninguna otra red de cercanías en España ni posiblemente de Europa. Mil trenes diarios que además deben coexistir con la circulación de otros servicios, como mercancías, con una elevada intensidad de obras de mejora tanto de su propia red como del corredor mediterráneo y de la operación La Sagrera-Sant Andreu.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Economía, Comercio y Empresa ante el Pleno...
«Com deia, un canvi radical de la proposta inicial que s'ha pogut tancar gràcies a les negociacions entre Junts i el Ministeri d'Economia, gràcies a posar el país per davant del partit, gràcies a buscar resultats i no titulars, gràcies a no formar part de cap bloc. Un canvi en la proposta inicial que acredita que es va millor quan s'entén que si no hi ha majories, hi ha d'haver negociacions i acords, i que es va millor quan s'entén que si no vols sorpreses i vols els acords, millor posar-te a negociar amb temps suficient. Moltíssimes gràcies. Segundo. Se ha incorporado que se van a articular los mecanismos de participación y seguimiento entre el Estado y la Generalitat de Catalunya para garantizar la aplicación del criterio territorial y velar por su despliegue. La Generalitat, que es la Administración que actúa en las distancias cortas, va a ser la responsable de velar por garantizar que los recursos, de acuerdo con lo que dice el real decreto, lleguen a las empresas y que estas empresas hagan las correspondientes peticiones. En Junts ya hemos hecho nuestra labor: garantizar que se pongan los recursos a disposición en función de las exportaciones. Ahora es la Generalitat la que tendrá que hacer su parte, la parte más fácil: que las empresas hagan las peticiones para que se les asignen estos recursos.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Economía, Comercio y Empresa ante el Pleno...
«Segon, s'ha incorporat que s'articularan els mecanismes de participació i seguiment entre l'Estat i la Generalitat de Catalunya per garantir l'aplicació del criteri territorial i vetllar pel desplegament d'aquest. La Generalitat, que és l'administració actuant a la curta distància, serà la responsable de vetllar per garantir que els recursos, d'acord amb el que diu el Reial decret, arribin a les empreses i que aquestes facin les corresponents peticions. Junts ja hem fet la nostra feina: garantir que es posen els recursos a disposició en funció de les exportacions. Ara la Generalitat haurà de fer la seva, la part més fàcil, que les empreses facin les peticions perquè se'ls assignin aquests recursos. Tercer, s'ha incorporat una disposició addicional nova per assegurar que l'assignació de fons no es faci amb criteris polítics o arbitraris. I quart, per fer el control del compliment dels punts previs, control del qual en dependran acords i votacions futures, s'ha incorporat que el Govern remetrà trimestralment al Congrés un informe desglossat de les actuacions per territori, per sector i beneficiaris de cadascun dels instruments del Reial decret. I tan important és aquest últim punt com el primer, perquè treballen en conjunt i, a més a més, el ministre compareixerà també trimestralment per donar compte de l'evolució del pla.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Economía, Comercio y Empresa ante el Pleno...
«El segundo elemento que cabe destacar es que estamos ante un nuevo intento del Gobierno del Estado de gobernar al margen de las atribuciones del Congreso de los Diputados. Solo hace falta fijarse cómo el real decreto original establecía que el desarrollo detallado de estos mecanismos se pretendía hacer única y exclusivamente mediante acuerdo del Consejo de ministros, sin que se requiriera ningún desarrollo normativo posterior para su aplicación y sin dar ninguna explicación aquí, en el Congreso de los Diputados, sin facilitar la participación de las Administraciones más cercanas a los ciudadanos y a las empresas. Como he dicho, esto era así en el texto original, pero Junts per Catalunya hemos puesto de nuevo nuestros votos al servicio de Cataluña, a fin de corregir esta nueva amenaza de recentralización de recursos y que no se puedan hacer las cosas por la puerta de atrás. Y se negoció la modificación del texto con el fin de evitarlo; sí, negociar para llegar a acuerdos, aquello que aquí yo mismo he explicado varias veces que hay que hacer cuando no se tiene la mayoría absoluta. Es preciso negociar para llegar a acuerdos y es preciso cumplir los acuerdos, y con la confianza ganada hay que volver a empezar a plantearse nuevos acuerdos, porque cuando esto no sucede, entonces votamos en contra, y al votar en contra, el bloque del Gobierno pierde la votación, y entonces, ¡ay, entonces! Entonces parece que el mundo se acabe porque nuestro voto ha coincidido con el voto del Partido Popular, y llegan las grandes proclamas de unos y de otros rasgándose las vestiduras. Pero cuando las cosas se hacen bien por parte del Gobierno, cuando hay negociación, se llega a acuerdos, y si estos acuerdos se cumplen Junts per Catalunya, nosotros, damos nuestro voto favorable. Pero entonces el mundo parece que también se acabe porque Cataluña se lleva lo que es de Cataluña, ni más ni menos que lo que nos corresponde, ya sea por peso poblacional, por PIB o por porcentaje de exportaciones; lo que nos corresponde. Y en esto tiene razón la señora Montero, el acuerdo no es ningún privilegio, es simplemente lo que nos toca por peso de exportación, pero en este caso el mundo también parece que se acabe y vuelve todo el mundo a cargar contra Junts porque ha evitado que el PSOE y el PP voten lo mismo. Porque, ¡ay, Dios!, cuando coinciden con el PP los mismos que antes se quejaban porque coincidíamos nosotros, entonces parece que no pasa nada. ¿Qué es lo que cambia, pues? ¿Cuál es el denominador común de los dos escenarios que provocan la misma reacción de algunos de ustedes contra nosotros, votemos lo que votemos, en un bloque u otro? Pues solo hay uno, que Junts per Catalunya vota solo en clave catalana y pensando en aquello que beneficia a Cataluña. Por tanto, hagan ustedes el favor de nombrar a las cosas por su nombre. A ustedes no les molesta que votemos una cosa u otra, a ustedes no les molesta que coincidamos con unos u otros, a ustedes Junts les molesta porque les molesta todo aquello que sea defender Cataluña sin complejos y no tenernos sujetos. En definitiva, les molesta que seamos libres de pensamiento y libres de acción.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Economía, Comercio y Empresa ante el Pleno...
«Què hem negociat en aquest cas? Doncs només cal agafar el Reial decret que es va filtrar dilluns i comparar-lo amb el que va aprovar el Consell de Ministres. Primer, s'ha incorporat la garantia que cadascun dels instruments financers del Reial decret es posaran a disposició basant-se en el percentatge que representen les exportacions de Catalunya. En resum, per a Catalunya, allò que és de Catalunya. I això no ho diem nosaltres en una declaració al passadís, no valen aquí les opinions. Això ho diu literalment el Reial decret. 'Disposición adicional Segunda. Garantía de proporcionalidad territorial en la aplicación de los fondos'. 'Garantía' i 'de proporcionalitat territorial'. El títol és clar del tot i el text diu: 'El Gobierno garantizará que la puesta a disposición de las empresas de los instrumentos financieros regulados en el presente Real Decreto ley se efectúe con respeto al equilibrio territorial sobre la base del porcentaje de las exportacions', 'garantizará' i 'la base del porcentaje de las exportacions'. No ho diem nosaltres, ho diu el BOE, és norma. I alguns, abans de parlar, haurien de llegir-se literalment el que diuen les poques pàgines d'aquest Reial decret.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Economía, Comercio y Empresa ante el Pleno...
«El segon element a destacar: estem davant d'un nou intent del govern de l'Estat de governar al marge de les atribucions del Congrés dels Diputats. Només cal fixar-se com el Reial decret original establia que el desplegament detallat d'aquests mecanismes es pretenia fer, únicament i exclusivament, mitjançant acord del Consell de Ministres, sense que es requereix cap desenvolupament normatiu posterior per a la seva aplicació. Sense donar cap explicació aquí, al Congrés dels Diputats, i sense facilitar la participació de les administracions més pròximes als ciutadans i a les empreses. Com he dit, això era així en el text original, però des de Junts per Catalunya, hem posat de nou els nostres vots al servei de Catalunya, per corregir aquesta nova amenaça de recentralització de recursos per tal de, per la porta del darrere, impulsar-los. I es va negociar la modificació del text per tal d'evitar, per tal d'evitar aquesta manera de fer, negociar, sí, negociar, negociar per arribar a acords, allò que aquí jo mateix ja he explicat diferents vegades que cal fer quan no es té majoria absoluta, negociar per arribar a acords, complir els acords i amb la confiança guanyada, tornar a començar plantejant nous acords. Perquè quan això no passa, votem en contra. I en votar en contra, el bloc del govern perd la votació i llavors, ai llavors, llavors sembla que el món s'acabi, perquè el nostre vot ha coincidit amb el vot del Partit Popular. Llavors arriben les grans proclames d'uns i altres estripant-se les vestidures. Però ep! Quan les coses es fan bé per part del govern i hi ha negociació, s'arriben a acords i aquests es compleixen, des de Junts per Catalunya, donem el nostre vot favorable. Però llavors, el món també sembla que s'acabi, perquè Catalunya s'endú el que és de Catalunya, ni més ni menys, el que ens pertoca. Ja sigui per pes poblacional, per PIB o per percentatge d'exportacions, el que ens toca. I en això, té raó la senyora Montero. Lacord no és cap privilegi, és senzillament el que ens toca per pes dexportacions. Però en aquest cas, el món també sembla que s'acabi i toca tornar a carregar contra Junts perquè ha evitat que el PSOE i el PP votin el mateix. Perquè, ai Déu!, quan coincideixen amb el PP, els mateixos que abans es queixaven perquè hi coincidia amb nosaltres, llavors sembla que no passi res. Què és el que canvia, doncs?, quin és el denominador comú dels dos escenaris que provoquen la mateixa reacció d'alguns de vostès contra nosaltres, votem el que votem, en un bloc o en l'altre? Doncs només n'hi ha un: que Junts per Catalunya vota només en clau catalana i pensant en allò que beneficia Catalunya. Per tant, facin el favor de dir les coses pel seu nom. A vostès no els molesta que votem una cosa o l'altra, a vostès no els molesta que coincidim amb els uns o amb els altres, a vostès els molesta el que fa Junts perquè els molesta tot allò que sigui defensar Catalunya sense complexos i no tenir-nos subjectes a les seves voluntats. Ras i curt, els molesta que siguem lliures de pensament i d'acció.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Economía, Comercio y Empresa ante el Pleno...
«Agafem, per exemple, el Reial decret que es va aprovar ahir dimarts. Sis articles, tres sense aportar res de nou. L'article 2, perquè només estableix les garanties i cobraments per part de l'Estat, i el tercer i el sisè perquè ja els havíem conegut en el desafortunat Reial decret Òmnibus de final d'any. De veritat que aquesta és tota la capacitat de desplegar mesures de protecció davant de la guerra aranzelària que estem vivim? No som capaços d'anar més enllà?, no tenen la capacitat de preveure totes les derivades i escenaris que es poden produir durant les pròximes setmanes i anticipar-se a cadascun d'aquests escenaris com caldria fer-ho? Sembla que no, en principi. I què hi trobem, per tant, en el Reial decret? Ja sigui amb recursos existents o amb nous que es mobilitzen, en el rerefons d'aquest Reial decret hi trobem diferents elements preocupants. El primer, aquest és un Reial decret que acredita, un cop més, la visió centralista del Govern. De fet, fins aquí cap novetat. Mobilització de recursos als quals una bona part provenen dels impostos dels catalans, sense establir en el primer text que vam conèixer, cap mecanisme que garantís que aquests recursos es repartirien en funció del percentatge que representen les exportacions de cada demarcació respecte al total de l'Estat. És a dir, una nova via per empobrir Catalunya en benefici d'altres territoris.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Economía, Comercio y Empresa ante el Pleno...
«Y el último, l'últim comentari cap a la gent de Junts. El que vostès van aconseguir, o suposadament aconseguir, ahir és fals, es fum, vostès ho saben. El PSOE ho ha dit. Nosaltres no entrarem gaire en això. Vostès sabran, ho venen els seus mitjans de comunicació. És molt respectable. El que sí que li demanem és que no facin cas als seus lobbys, els lobbys que els financen i els fan servir, sinó que escoltin una mica més el poble de Catalunya i ens ajudin. Potser de forma conjunta, d'una vegada per totes, podem aconseguir coses bones per al nostre país. Nosaltres no competirem amb vostès en què un tertulià de torn parli bé de nosaltres, perquè sempre guanyaran, sempre guanyaran. Sí que volem col·laborar amb vostès per aconseguir coses bones per a Catalunya. Moltes gràcies. Y un último comentario hacia Junts. Lo que ustedes consiguieron ayer es falso, ustedes lo saben. No vamos a entrar demasiado en esto, ustedes sabrán, tienen sus medios de comunicación y es muy respetable. Lo que sí pedimos es que no hagan tanto caso a sus lobbies, a los lobbies que les financian, sino que escuchen un poquito más al pueblo de Cataluña y nos ayuden para, de forma conjunta, de una vez por todas, poder conseguir cosas buenas para nuestro país. Nosotros no vamos a competir con ustedes en que un tertuliano hable bien de nosotros, porque siempre van a ganar, siempre van a ganarnos. Lo que sí queremos es colaborar con ustedes para conseguir cosas buenas para Cataluña. Muchas gracias.(Aplausos).»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué valoración hace el Gobierno de las manifestaciones por el acceso a la vivienda del pasado 5 de abril?
«Em sorprèn el respecte que té el Partit Popular a aquesta cambra, sincerament. La seva cambra, per cert. Com deia, hem de garantir un sostre digne per a tothom. Els carrers han tornat a parlar aquest cap de setmana i no podem fer altra cosa que seguir les seves reivindicacions, com ja s'està fent a Catalunya, en gran part gràcies a la feina d'Esquerra Republicana. Què me'n diuen? Estan disposats a arremangar-se i s'apunten amb nosaltres a ser part de la solució? Me sorprende el respeto que tiene el Grupo Popular en esta Cámara, sinceramente. Su Cámara, por cierto. Como decía, debemos garantizar un techo digno para todos. Las calles han vuelto a hablar este fin de semana y no podemos hacer otra cosa que seguir sus reivindicaciones, como ya se está haciendo en Cataluña, en gran parte gracias al trabajo de Esquerra Republicana. ¿Qué opinan? ¿Están dispuestos a empezar a trabajar? ¿Se apuntan, como nosotros, a formar parte de la solución? (Aplausos).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación...
«Bé, molt bon vespre a totes i a tots. Gràcies, presidenta. Sí, avui parlem, com s'ha vist, d'amenaces de geopolítica, parlem d'aranzels, parlem d'acords, parlem de cooperació comercial, etcètera, etcètera. Nosaltres avui volem parlar de l'impacte que tot plegat representa sobre el sector agroalimentari del nostre país, del sector agroalimentari català, que és un dels pilars, òbviament, de la nostra economia. Mirin, Catalunya exporta anualment prop de 460 milions d'euros en aliments i begudes als Estats Units, una xifra que representa un 10,6 % del total de les exportacions justament en aquest país. Estem parlant, doncs, d'un sector viu, estem parlant d'un sector estratègic i, òbviament, d'un sector arrelat al territori. Un sector que ha fet una gran feinada per internacionalitzar-se i que, a més a més, ho ha fet mantenint els estàndards màxims de qualitat. Un sector primari exportador que ja va ser greument castigat per les mesures aranzelàries, en aquest cas, imposades l'any 2019 per un tal Donald Trump. De fet, aquell any les exportacions de vi als Estats Units van caure i ho van fer dels 71 als 55 milions d'euros. Les de l'oli d'oliva també van caure del 41 al 30, 30 milions. I ara, amb aquestes noves tarifes, s'estima una pèrdua addicional de més de 37 milions d'euros per al nostre país. Saben perfectament que els Estats Units són el primer mercat pel vi i pel cava català. Representen un 15,67 % de les nostres exportacions vitivinícoles. Són unes xifres importants.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre reconocimiento y apoyo al pueblo gitano.
«I vull fer una menció especial a les dones gitanes. Com hem comprovat a Catalunya en els temps que ha governat el president Aragonès, la dona gitana jove és un motor de canvi important per accedir a l'educació superior. La dona gitana en aquest moment, jove, és la que pot transformar aquesta comunitat i cal fer èmfasi en aquest suport especial a les gitanes que volen estudiar i tirar endavant. I permeteu-me acabar, senyora presidenta, permeti'm acabar amb un fragment d'un poema d'un poeta català que tenia la mare gitana, Joan Salvat-Papasseit, poeta avantguardista, rebel, anarquista, catalanista que va morir fa 101 anys i que va escriure un poema titulat Nocturn per a acordió, que diu així: 'Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll: però totes les mans de tots els trinxeraires, com una farandola, feien un jurament al redós del meu foc. I era com un miracle que estirava les mans que eren balbes. I en la boira es perdia el trepig. Vosaltres no sabeu què és guardar fustes al moll. Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells, que són de tants colors com la mar sota el sol, que no li calen veles'.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre reconocimiento y apoyo al pueblo gitano.
«Com els deia, Catalunya ja fa deu anys que va celebrar els sis segles de l'arribada del poble gitano, d'aquesta altra nació sense Estat que té per bandera el blau del cel, el verd del camp i el carro com a símbol de llibertat. Una llibertat de ser que els ha estat negada amb una crueltat inimaginable, en forma de genocidi, amb el Samudaripen de la Segona Guerra Mundial, on mig milió de gitanos van perdre la vida. O la gran batuda recordada abans per altres companys del 1749 per exterminar la població gitana. Van arrestar tots els gitanos portant-los a fer treballs forçats o a presó, separant homes de dones, perquè no es poguessin reproduir. El rei Ferran VI vaní a rematar la feina de reis anteriors com l'ordre d'expulsió dels Reis Catòlics, renovada per Felip II i també per Felip III. Contra el poble gitano s'han conjugat totes les formes del verb discriminar i s'ha declinat fins a l'infinit el concepte repressió. Per això els independentistes hi sentim empatia i també proximitat. Són part del poble català. El poble gitano té una llengua pròpia, el romaní, que ha enriquit la nostra, amb el seu cangueli o la por a dinyar-la, o el xaval que jala, o l'avi que ja no guipa bé, o el paio ric de tants calés que té. Des de l'empatia, per tant, estem d'acord que hi hagi iniciatives per reconèixer el poble gitano i per fer memòria de la injustícia que han patit al llarg dels segles. Fer memòria de la injustícia i reparar-la.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre reconocimiento y apoyo al pueblo gitano.
«(Comienza su intervención en romaní). Sigueu beneïts amb la felicitat, germans i germanes. El 2024 no va marxar sol, es van portar de la mà el Ricard Valentí Carbonell, 85 anys de memòria, de records de la família gitana més antiga del meu barri de Gràcia, a Barcelona. Una família que hi viu des de fa dos segles. L'oncle Ricard explicava les històries del seu poble gitano amb la veu trencada i els ulls amarats de llàgrimes per la nostàlgia i també per la desesperança. El 2015, ens deia, portem 600 anys aquí a Catalunya, 200 anys al barri de Gràcia i encara estem lluitant, avui en dia, contra la discriminació. Sí, perquè el primer gitano, Tomàs, es deia, hauria arribat el 1415 a Perpinyà, a la Catalunya Nord. I obro parèntesi aquí per dir que la Catalunya Nord és la part del meu país que el delegat de la Casa de la Generalitat a Perpinyà no vol anomenar pel seu nom, fent-li el joc amb el vistiplau de Salvador Illa a la Corona espanyola, que fa quatre segles, amb el Tractat dels Pirineus, va cedir el Rosselló i una part de la Cerdanya a França sense escoltar les Corts Catalanes. Tanco parèntesi.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el nuevo mapa concesional estatal de los servicios de transporte público...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda. La proposició no de llei que ens porta avui el Partit Popular parla del servei de transport públic per carretera. Des del nostre espai polític, defensem un model integrat de mobilitat que permeti a la ciutadania utilitzar diversos models de transport: metro, autobús, autobús urbà, metropolitans, interurbans, tramvia, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya... I tot això amb una visió unificada. Aquest és el model que realment fomenta l'ús del transport públic, perquè és transversal independentment del mitjà en què es porti. Catalunya presenta una realitat territorial, demogràfica i urbana radicalment diferent de la bona part de l'Estat. La nostra elevada densitat d'assentaments i una xarxa de municipis altament interconnectats exigeixen una planificació adaptada a dinàmiques metropolitanes i intermunicipals pròpies. Qualsevol reforma del mapa concessional estatal ha de reconèixer aquesta especificitat i, sobretot, ha de respectar les competències exclusives de la Generalitat en matèria de mobilitat. Catalunya té una àmplia experiència en la gestió dels serveis interurbans per carretera. Ho demostren iniciatives com el Bus Express o el transport a demanda, pensades per adaptar-se a la diversitat territorial. Incorporar nous serveis integrals gestionats des de la Generalitat permetrà corregir ineficiències del model actual i reforçar una xarxa pública de mobilitat més eficient, més equitativa i més coherent amb la realitat del país.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el nuevo mapa concesional estatal de los servicios de transporte público...
«I, per tant, d'aquesta iniciativa, nosaltres estem en una cruïlla. Nosaltres votaríem tranquil·lament el punt tercer, el punt quart i probablement també el punt segon. Perquè el que sí que és cert que el que cal és dialogar i negociar amb les comunitats autònomes. Evidentment que sí. I cal acordar amb els territoris quines modificacions es fan del model concessional estatal. A Catalunya hi afecta relativament poc, també ho dic, eh, però s'ha de fer, aquest diàleg s'ha de fer. I en els casos en què hi ha hagut alguna discrepància a Catalunya, doncs s'ha dialogat i s'ha de fer. I també s'ha d'establir un servei de finançament, un mecanisme de finançament permanent i estable, eh? Molt en la línia del qual ha dit el representant del BNG, per exemple. Evidentment que sí. I que el que preveu actualment la proposta és totalment insuficient. D'acord. Per tant, dialogar, negociar, acordar, finançar millor per modernitzar i fer més eficient i més atractiu aquest sistema de transport públic, sí. Si la proposta el que pretén és senzillament confrontar amb el Govern, parar la proposta, ficar-la en una paperera, que no serveixi de res, tornar a començar de zero, nosaltres no jugarem. No estem aquí per perdre el temps ni per fer perdre el temps a la gent i, per tant, nosaltres valorarem si votem en contra o ens abstenim. Si al final no s'accepta alguna de les esmenes que van en aquesta línia d'aprofundir el tema de la negociació i del diàleg, o si es vota conjunta i totalment amb una sola peça la iniciativa. Perquè clar, el primer punt és que es llenci la basura a la proposta i que es comenci de zero. Això no és modernitzar el transport públic ni afavorir el transport públic; això és aturar i paralitzar perquè sí. I aquí ja he dit que nosaltres senzillament no ens hi trobem còmodes. En canvi, jo dic que amb tots aquests altres punts nosaltres els podríem votar tranquil·lament i aleshores sí, anar més aviat tots plegats en la direcció de negociar per millorar el servei.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados relativa a la regulación del debate de...
«Mirin, com els deia, ja decidiran com i quan volen fer els seus debats de política general, aquests que vostès mal anomenen de l'estat de la nació. Per cert, d'una nació artificial i artificiosa que no és la nostra. D'una nació que des de Junts ja els anuncio que no ens deixarem imposar. Els set vots de Junts a Madrid sempre estan al servei de la nació catalana i qualsevol debat en el qual participem i qualsevol acord al qual arribem el guia la voluntat d'esdevenir Estat. Un Estat que ens garanteixi el futur de Catalunya com un sol poble, un Estat que ens garanteixi els recursos suficients per fer les millors polítiques i oferir els serveis que ens corresponen en tots els àmbits, i un estat de drets i de deures que garanteixi el progrés de tothom. El seu debat de política general en aquesta cambra és el de l'estat de la nació. El nostre és el de la nació que vol ser Estat. Moltes gràcies i visca Catalunya lliure.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados relativa a la regulación del debate de...
«Al nostre entendre, i en bona part, aquest projecte és un brindis al sol; no per innecessari, perquè aquesta obligació de celebrar anualment aquest debat ja l'avalen els socialistes. Per això mateix ho van incloure com una de les mesures al Pla d'Acció per la Democràcia del Gobierno. Aquell anunciat ara aviat farà un any a bombo i plateret pel president Sánchez, no sé si ho recorden. Aquell pla anunciat després d'aquells dies d'aturada de la seva activitat i del seu tan poc democràtic amago de dimissió, només per condicionar les eleccions catalanes. En fi, senyories dun costat i laltre de la bancada, vostès decidiran com ho volen fer. Tots volen el mateix. En el fons, aquí un altre cop estan d'acord. El cert és que, des del darrer debat de política general de juliol del 2022, hi ha coses que no han canviat. Mirin, llavors la nostra portaveu els recordava que el dèficit fiscal que patim a Catalunya és de 22 000 milions d'euros. Els recordava l'incompliment amb les inversions, no amb les quals ens correspondrien a Catalunya, pel nostre pes i pel que generem, sinó l'incompliment amb aquelles establertes per llei des d'aquí, aquelles a què l'Estat s'havia compromès i que, de forma recurrent quan es tracta de Catalunya, sempre queden per sota del 50 %. Així, una de les nostres propostes de resolució presentada en aquell moment per corregir l'infrafinançament, per revertir el percentatge d'execució de les inversions i per accelerar el traspàs d'infraestructures i serveis a la Generalitat, avui continua sent ben vigent. I com a exemple de llibre, doncs el caòtic servei de Rodalies i el seu fals i miserable traspàs.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la gratuidad de los productos ópticos y de salud visual.
«Per tant, el que han de fer les comunitats autònomes en resposta a aquesta situació és demanar urgentment els diners que els corresponen des de les seves conselleries de Drets Socials per donar assistència a les persones amb ELA i dignificar la seva vida i la de les seves famílies, que és el que pretenia la llei ELA que es va aprovar aquí amb unanimitat, amb el vot favorable de tothom. No podem seguir empassant-nos que el que s'aprova a Madrid es pagui a Catalunya o a qualsevol altra comunitat autònoma. I menys encara quan hi va haver una opinió, com deia, unànime. I si, com diu l'Ilde, avui potser és el millor dia, però necessitem els recursos ja. Des de l'aprovació de la llei, ja ens han deixat més de 300 persones afectades per ELA, sense veure o viure els efectes positius de la llei. Respecte a la proposició que ens porta al Parlament andalús, votarem a favor. Muchas gracias, presidenta. Señorías, muy bienvenidas a esta Cámara. Esta propuesta de ley traslada la petición unánime del Parlamento andaluz para modificar la ley estatal de cohesión y calidad del sistema comunitario de salud para incluir los productos ópticos y de salud visual en la cartera común de prestaciones -tal y como ya se hace con las prestaciones farmacéuticas, ortoprotésicas y de productos dietéticos- y se pide que sea gratuita para los menores y con copago para las personas adultas con la opción de su poder adquisitivo.»