Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
471 declaraciones · página 6 de 16
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de medidas fiscales urgentes para hacer frente a la fatiga tributaria que padecen la...
«Pero, a partir de aquí, nada de lo que ustedes explican me lo puedo creer. Hablan del impuesto de sucesiones, y al respecto -ustedes estuvieron en el Gobierno, en aquel momento estaban allí presentes- quiero recordar a todo el mundo que nos escucha que los primeros 300 000 euros están exentos cuando es vivienda habitual. Por tanto, tal vez -y esto no se lo niego- tendremos que medir si, en lugar de 300 000, deberían ser 500 000 euros, pero en modo alguno podemos derogar el impuesto de sucesiones, porque es una herramienta fundamental en la redistribución de la riqueza y respecto a la capacidad de que haya una cierta igualdad en referencia a cómo todos los ciudadanos hacemos frente a la vida. Por tanto, es un elemento clave de la política fiscal, junto con la fiscalidad verde, a la que no pensamos renunciar, porque, si no hay aportación de las clases que más tienen, no puede haber redistribución en modo alguno, y este es un principio básico. Otro elemento que me sorprende, porque además ustedes lo tienen tan claro que incluso indican la forma de controlarlo -aunque ya digo que no va a servir de nada-, es esa concepción según la cual en el momento en que bajemos el IVA inmediatamente será absorbido por el precio y, por tanto, las familias en su bolsillo no van a ver nada de nada, ni un céntimo. ¿Saben cómo podemos ver esto? Es muy fácil, además de los informes que ya se han presentado sobre la absorción de los precios con las rebajas del IVA. Pero ¿cuál es la propuesta? Pues bien, para aquellos alimentos y servicios de primera necesidad pongamos un tope en los precios, fijemos un límite en los precios a través de un real decreto o de lo que consideremos conveniente como instrumento normativo. ¡Ah, claro, se lo cargaron! (Aplausos). Estos que tanto miran por las familias, estos que están tan preocupados por el hecho de que lleguemos a final de mes. Todos los elementos de contención de la pobreza que se nos replican en cualquier calle estaban contenidos en el escudo social, y ustedes se lo cargaron del escudo social. Así que no tienen ninguna legitimidad, no tienen legitimidad de ningún tipo para venir aquí a decir que les preocupa esa cesta de la compra o cómo sobreviven nuestros conciudadanos. No tienen ninguna legitimidad. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de medidas fiscales urgentes para hacer frente a la fatiga tributaria que padecen la...
«Hablábamos hace un momento acerca de dónde se iba a sacar el dinero con esta rebaja de impuestos que ustedes plantean, teniendo en cuenta que hay que satisfacer las necesidades del Estado del bienestar. Bueno, yo espero que esto lo compartamos, y, por tanto, que tengan claro que la sanidad, la enseñanza, los cuidados de los niños, de la independencia tienen que ir a cargo del Estado. Corría diciembre de hace un año y medio y ustedes se cargaron el paquete fiscal. No hubo manera humana de aprobar el impuesto a las energéticas, que habían tenido unas ganancias, aproximadamente, de unos 39 000 millones de euros. ¿Y tienen la cara dura de venir a decirnos que tenemos que proteger a las familias? Proteger a las familias es dar el fondo suficiente de dinero al Estado y, además, traspasarlo, en este caso a Cataluña, para que seamos sostenibles y, desde un punto de vista financiero, para que seamos viables. Eso es lo que toca: negociar una financiación justa. Eso es proteger a las familias.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de medidas fiscales urgentes para hacer frente a la fatiga tributaria que padecen la...
«Un altre element que em sorprèn, perquè, a més, vostès ho tenen tan clar que fins i tot posen la manera de controlar-ho -que, per cert, ja els ho dic ara, no servirà de res. És aquesta concepció segons la qual, en el moment en què abaixem l'IVA, immediatament serà absorbit pel preu. I, per tant, les famílies a la seva butxaca no en veuran res d'aquests decrements. Saben com podem veure-ho això? Doncs miri, és molt fàcil. A part dels informes de FACUA, d'aquesta absorció per part dels preus de les rebaixes de l'IVA. I és que quina és la proposta? Doncs per aquells aliments, per aquells serveis de primera necessitat, topem els preus, fixem un límit en els preus a través d'un Reial decret o a través del que creiem convenient com a instrument normatiu. Ai, però és que s'ho van carregar quan es van carregar l'escut social. Aquests que tant miren per les famílies. Aquests que estan tan preocupats perquè arribem a final de mes. Tots els elements de contenció de la pobresa que se'ns està replicant a tots els carrers estaven continguts a l'escut social, i vostès el van tombar. Per tant, no tenen cap legitimitat, cap legitimitat de cap tipus per venir a dir que els preocupa la bossa de la cistella, la cistella de la compra o com sobreviuen els nostres conciutadans. Cap legitimitat.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de medidas fiscales urgentes para hacer frente a la fatiga tributaria que padecen la...
«Deien ara fa un moment que d'on trauríem els diners amb aquesta rebaixa d'impostos que vostès plantegen, tenint en compte que s'ha de subvenir a les necessitats de l'estat del benestar. Estat del benestar, la formulació del qual espero, espero que compartim. I, per tant, que tinguem clar que sanitat, que ensenyament, que les cures dels infants, que les cures de la dependència han d'anar a càrrec de l'Estat. I dic jo, corria el desembre de fa un any i mig, i es va carregar vostès el paquet fiscal. No va haver-hi manera humana d'aprovar l'impost a les energètiques, que havien tingut uns guanys d'aproximadament 39 000 milions d'euros. I tenen la cara, la barra de venir a dir-nos que hem de protegir les famílies. Protegir les famílies és donar prou fons de diners a l'Estat i, a més a més, traspassar-ho, en aquest cas, a Catalunya, perquè siguem sostenibles i perquè siguem, financerament viables. Això és el que toca. És negociar l'IRPF, és negociar un sistema de finançament just. Això és protegir les famílies.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación del artículo 379.1 del Código Penal, sobre conducción a...
«Sense valentia legislativa, costarà molt poder acabar amb la seguretat viària, perquè, si de veritat volem reduir la sinistralitat, cal lideratge polític, cal una coherència i cal una estratègia per evitar aquests accidents. I ens tornarem a trobar en la negociació, senyories, seran més valents ara? O tornaran a deixar aquest projecte de llei un any aturat, sense parlar amb ningú, sense esperar res, sense fer res? Perquè la seguretat viària no va de titulars, no va de gesticulació; va de polítiques serioses, coherents i sostingudes en el temps. Nosaltres hi serem. Clar que sí que hi serem, però per millorar la seguretat viària, per garantir que serveixi per a allò que realment importa. Perquè, quan modifiquem una llei, s'ha de fer per salvar vides, salvar-les totes. Perquè la vida, senyories, és el bé més preuat que tenim i, per tant, s'ha de preservar. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Muy buenas tardes, diputados y diputadas. Debatimos hoy una modificación del Código Penal que aparentemente puede parecer técnica, pero que en realidad es profundamente política. Hablamos de qué modelo de movilidad queremos, hablamos de cómo proteger la vida y, sobre todo, hablamos de si ponemos en el centro a las personas o la velocidad. Esta proposición de ley modifica el artículo 379.1 del Código Penal para reducir los límites, a partir de los cuales de 60 a 50 kilómetros/hora en vías urbanas y de 80 a 70 en vías interurbanas. La pregunta es clara: ¿tiene sentido?, ¿es necesario? Los datos nos dicen que sí. El 22 % de los accidentes mortales tienen la velocidad como factor determinante y detrás de este porcentaje no hay números, lo que hay son vidas rotas. Hay familias -sobre todo, familias- destrozadas, hay víctimas que forman parte del colectivo más vulnerable: niños, víctimas con nombres y apellidos, como Josep Boan Rosanes, cuya familia hoy está aquí, y que en verano de 2020 perdió la vida con una motocicleta por un conductor que, superando la velocidad, invadió su carril con un resultado fatal.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación del artículo 379.1 del Código Penal, sobre conducción a...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats i diputades. Debatem avui una modificació del Codi Penal que aparentment pot semblar tècnica, però que en realitat és profundament política. Parlem de quin model de mobilitat volem. Parlem de com protegim la vida. I, sobretot, parla de si posem al centre les persones, o si hi posem la velocitat. Aquesta proposició de llei modifica l'article 379.1 del Codi Penal per reduir els llindars a partir dels quals l'excés de velocitat esdevé un delicte: de 60 a 50 quilòmetres per hora en vies urbanes, i de 80 a 70 en vies urbanes. La pregunta és clara: té sentit? És necessari? Les dades ens diuen que sí El 22 % dels accidents mortals tenen la velocitat com a factor determinant, i darrere d'aquest percentatge no hi ha números, el que hi ha és vides trencades i hi ha famílies, sobretot famílies, trencades. Hi ha víctimes que massa sovint formen part del col·lectiu més vulnerable: vianants, ciclistes, gent gran o infants; víctimes amb noms i cognoms, com el de Josep Boan Rosanes, que avui ens acompanya aquí la seva família, que l'estiu del 2020 van perdre la vida dalt d'una moto a causa d'un conductor que, superant el límit de velocitat permès, va envair el seu carril amb un resultat fatal.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la libertad de información y expresión.
«Multas y cárcel, señorías del Grupo Socialista. Multas -250 000, 300 000, 350 000, 500 000, un millón de pavos- a gente que haga esto, que reparta publicidad frente a acosadores. ¿Por qué no? Se ha filtrado la dirección de Rita Maestre como si fuera una casa de... ¡En fin!, y la llaman a las tres de la mañana con sus hijos dentro. ¿Es porque sí? No, es porque es Rita Maestre y porque es de izquierdas, igual que a Sarah Santaolalla, a Laura Arroyo... Con Laura Arroyo, sobre todo, ¿saben qué pasa? También sufre racismo, que es un añadido, porque, claro, uno se puede apellidar De Meer y ser superespañola, pero, en cambio, Laura Arroyo no porque, claro, todo el mundo sabe... ¡Ya, ya, ya! Solamente quiero hacer un comentario final. A mí me han pegado por Madrid, a mí me han pegado, me han cogido del cuello por Madrid. Yo voy con gorra y con mascarilla por Madrid, sobre todo en puertos y aeropuertos, que son zonas muy peligrosas para gente como yo. A mí me han insultado, me han amenazado, a mi familia, a mis hijos, pero ¿saben qué no me ha pasado a mí nunca como hombre? A mí nunca me han cuestionado que esté aquí por un favor sexual. (Aplausos). Nunca. Jamás. Jamás. Y a mí nunca me han seguido hasta la puerta de mi casa de noche sin ni siquiera ser político, simplemente por ser mujer. Están alimentando... Yo a VOX ni..., en fin, VOX... Pero ustedes, señores del Grupo Popular, están alimentando una bestia que algún día les comerá. De hecho, les está comiendo. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Gràcies, president. Bona tarda, diputats. Bona tarda, diputades. Gracias, presidente. Buenas tardes, diputados; buenas tardes, diputadas. Buenas tardes a las familias que están aquí (dirigiéndose a la tribuna de invitados). Les quiero expresar que, aun siendo incapaz de saber cuál es la dimensión de su dolor, que debe ser profundísimo, siendo incapaz de acompañarlos en este duelo y siendo incapaz de hacer nada para aligerarlo un poco, he quedado muy impactada por su presencia aquí esta tarde. Y he quedado muy impactada porque, más allá del uso que creo que deben hacer o están haciendo de su dolor, nos sitúa en un estadio de una cierta pornografía emocional por la que me cuesta mucho transitar. Es decir, a mí lo que me sale vitalmente es abrazarlos, llorar con ustedes, decir que lo siento muchísimo, rezar para que no me pase nunca a mí y poner todos los medios que tenga para impedir que esto vuelva a pasar. Y lo que me sale también es decir, sinceramente, que son ustedes (dirigiéndose hacia los escaños del Grupo Parlamentario Popular en el Congreso) unos ruines por hacernos ver esto esta tarde así. (Aplausos). Y les digo más, ellos tienen todo el derecho a pedir de nosotros que hagamos el favor de hacer lo que creen que es conveniente, pero ustedes son legisladores, no son familiares. Son responsables del efecto que van a crear, son responsables de lo que se va a hablar en la calle y son responsables de modificar las percepciones de la gente y de aminorar su dolor, no de regocijarse en ellos y de utilizarlo como materia de lanza. (Aplausos.-La señora Montesinos de Miguel: Y tú). No me haga estos gestos, porque en otro momento usted pensaría exactamente lo mismo que yo. Y esto es tan así que mi respeto se expresa, entre otras cosas, en que hablo en este idioma... (Rumores). Bueno..., 'que se calle'... A mí ya me da lo mismo, porque para lo que escuchan y para lo que entienden, me da lo mismo... (Rumores).»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación del Real Decreto Legislativo 5/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Decía -y sigo con el argumentario- que no nos encontrarán, porque, efectivamente, hay más pensamiento crítico entre los docentes que entre gran parte del resto de la sociedad; y por eso son docentes, por eso quieren enseñar a los menores. Además, ustedes lo predican incluso de aquellos que acompañan en el comedor, es decir, de cualquier persona que se relacione con menores. Pero, ya que utilizan el derecho penal del enemigo sistemáticamente contra independentistas y gente de izquierdas, por favor, hagan el esfuerzo de hacerlo dentro de su propia legislación, que ya prevé inhabilitaciones que se están aplicando y penas accesorias a la condena que seguro que les van a encantar. ¿Pero saben qué pasa? Que siempre se pasan de frenada, siempre. Si lo que quieren es que sepamos hacia dónde va el horizonte legislativo de este Estado, tranquilos, porque hemos tomado nota. Pero, si lo que quieren es que nadie que disienta de esta 'una, grande y libre' se dedique a alguna de las profesiones vinculadas con la enseñanza, lo siento, van muy equivocados, porque la enseñanza es donde se crea a las personas formadas con capacidad crítica, con capacidad de analizar el mundo, con capacidad de aprender, investigar, crear, transformar. Y eso sale de la enseñanza con crítica, en la discusión, sale de la enseñanza en la disensión, de la enseñanza en la contradicción entre las diferentes formas de ver el mundo. ¿Y quiere que le diga algo? Yo quizá a quien no dejaría enseñar a alumnos sería a gente procedente del mundo de la guerra o a gente que ha maltratado animales. Pero usted aquí no lo ha puesto, como tampoco el maltrato de tipo familiar que refería antes; tampoco esto aparece. Quizá ahí sí nos encontrarían; pero no, porque el populismo político no es lo nuestro, es contra lo que combatimos.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación del Real Decreto Legislativo 5/2015, de 30 de octubre, por el que...
«Deia, i segueixo amb l'argumentari, no ens hi trobaran, no ens hi trobaran perquè, efectivament, hi ha més pensament crític entre els docents que entre gran part de la resta de la societat, que per això són docents, que per això volen ensenyar a menors. Però és que, a més a més, vostès ho prediquen fins i tot d'aquells que acompanyen al menjador. És a dir, de qualsevol que es relacioni amb menors. Doncs miri, ja que utilitzen el dret penal de l'enemic sistemàticament contra independentistes i gent d'esquerres, facin per favor l'esforç de fer-ho dintre de la seva pròpia legislació, que ja preveu inhabilitacions que s'estan aplicant i que ja preveu penes accessòries a la condemna que segurament els encantaran. Però saben què passa? Que és que sempre es passen de frenada. Sempre es passen de frenada. Si el que volen és que sapiguem cap a on va l'horitzó legislatiu d'aquest Estat, tranquils, perquè ja hem pres nota. Si el que volen és que ningú que dissenteixi d'aquesta 'una, grande y libre' es dediqui a cap de les professions vinculades amb l'ensenyament, ho sento, però van molt errats. Perquè a l'ensenyament és on es creen les persones formades amb capacitat crítica, amb capacitat d'analitzar el món, amb capacitat d'aprendre, d'investigar, de crear, de transformar. I això surt, això surt de l'ensenyament en la crítica, de l'ensenyament en la discussió, de l'ensenyament en la dissensió, de l'ensenyament en la contradicció entre les diferents maneres de veure el món. Jo..., vol que li digui una cosa? Jo a qui potser no deixaria ensenyar a alumnes és a gent provinent del món de la guerra o a gent que maltractat animals. Però això aquí no ho ha posat. Igual que no ha posat el maltractament, que deia abans, de tipus familiar, tampoc no hi és. Aquí potser ens hi trobaríem, tot i que no, perquè el populisme punitiu no és lo nostre, és contra el que combatem.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2026, de 10 de febrero, por el que se garantiza la accesibilidad equitativa a bienes y...
«Gràcies, presidenta. Sembla que no els interessa gaire que la classe treballadora pugui accedir a transports o a vivendes. Després de la dana de València del 2024, els preus de l'habitatge als municipis afectats es van disparar fins a un 18,8 per cent la compra i fins a un 14,7 per cent del lloguer. No es pot ser més miserable. Moltes famílies van haver de recórrer a lloguers temporals o turístics per continuar vivint als seus pobles, assumint quotes de més de 1200 euros mensuals. I aquests preus, ministre, no sorgeixen de manera innocent ni màgica. Darrere hi ha especuladors, amb noms i cognoms que aprofiten la vulnerabilitat de les persones. Hauria calgut la intervenció valenta i tenir desplegada la llei per acabar amb els abusos dels lloguers de temporada també. És urgent oferir a la ciutadania, especialment a la classe treballadora, en matèria de regulació de preus. Un govern que no protegeix els seus consumidors quan el sector privat infla marges i encareix béns essencials, com també ho són l'energia, l'alimentació o les matèries primes, no és un govern útil. Cal intervenir més en aquesta direcció i no els compraré que el pobre pagès perdrà diners si s'apuja el preu de l'oli, perquè el pagès ja no pot sobreviure. El pagès és el més vulnerable, és el que necessita també l'ajuda. És el que necessita moltes de les coses. Sí, senyor Cruset, no cal que faci gestos, que després farà un tuit i ho arreglarà tot, que és la seva mesura. Cal intervenir més sovint en aquesta direcció, ministre. I permeteu-me, permeti'm lligar-ho amb els debats fiscals.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«Señorías del Gobierno, votaremos a favor por responsabilidad social, pero no es aceptable que seis años más tarde estemos prorrogando y estemos aquí a merced de estas derechas y de sus posiciones crueles. Seis años después, si seguimos con estos problemas, esta debería ser una medida estructural, un derecho social. Nadie puede sufrir miseria energética. Creo que eso hay que hacerlo, porque no puede ser que haya gente que esté constantemente esperando a diciembre o a enero a ver qué hacen estos o aquellos. (Aplausos). Dicen que se tiene que dividir, pero qué tenemos que hacer, ¿diez mil reales decretos leyes? Termino. O se está con el transportista, con las familias necesitadas y con el derecho a un techo digno o se está a otra cosa. Nosotros votaremos claramente sí, porque la política solo tendrá sentido si se da escudo a todas las personas que no tienen nada en sus manos. Todo lo demás es electoralismo rastrero y poca empatía con quienes sufren. Ojalá ustedes no se vean nunca en una situación en la que tengan que coger las bolsas, meter sus cosas y marcharse de casa. Muchas gracias. (Aplausos)»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«Gràcies. La derecha española es así, tiene poca educación. ¿Lo ven? Escuchan poco. Digo lo mismo: lo que votan ahora es más desahucios, más cortes de luz -¿o es que no hay más? Sí que hay más- y asfixia económica para miles de trabajadores. Hoy no venimos a discutir sobre trámites administrativos, sino sobre si esta Cámara sirve para proteger la vida de la clase trabajadora, si va a servir o no. No discutimos trámites administrativos, como decía antes, sino si están a favor de la gente o de los oligopolios. Y les explicaré por qué. Sobran los motivos para votar a favor, pero los resumiré en tres pilares, que son los pilares de la justicia social de nuestra sociedad. Primero, tener la vivienda como derecho y no como mercancía. Por supuesto, el Gobierno ha fallado en este tema, este y el anterior. Pero ahora estamos con medidas paliativas para la gente que sufre, y en este momento me preocupa más eso; después, hablaremos de otras cosas. Solo en 2024 había decenas de miles de desahuciados. El 75 % de los desahuciados -tengan un poco de empatía con lo que significa ser desahuciado, pues no significa ser un delincuente ni un malhechor- vienen de familias que no pueden pagar el alquiler. Esta norma es la única red de seguridad que evita que, hasta 2026, caigan en la pobreza. Hablamos de 350 000 autónomos y 30 000 transportistas que dependen de estas ayudas para evitar la ruina. Tampoco les importa. Tercero, la solidaridad y el futuro. La Generalitat de Catalunya ha recibido 206 millones vitales extra. Nos gustaría tener más, sí. Ustedes dicen que no, y también dicen que no a las ayudas de la dana; quien no se lo crea, que se lea el real decreto ley que tenemos. (Aplausos).»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«Senyories del Govern, votarem sí per responsabilitat social. Però ara li dic una cosa no és acceptable que sis anys després siguem estant prorrogant i estem aquí a l'arbitri d'aquestes dretes -jo què sé com dir-los- cruels. Penso que, si sis anys després hi ha gent amb aquests problemes, això ha de ser una mesura estructural. Això ha de ser ja un dret social. Ningú pot passar misèria energètica. I crec que això s'ha de fer, s'ha de fer, s'ha de fer perquè no pot ser que hi hagi gent que estigui constantment esperant el desembre o el gener a veure què fan aquests i aquests, si els tomben una cosa que, evidentment, diuen que és que s'ha de dividir. És que s'han de dividir. Home, què hem de fer? Deu mil reials decrets lleis? No, home, no. Bé, en fi, a mi em sembla tot plegat de calaix. Al final, i acabo ja, o s'està amb el transportista o s'està amb les famílies que necessiten o s'està amb el dret a un sostre digne o s'està per un altre tema. Nosaltres ho tenim clar: Votem sí, perquè la política només té sentit si serveix d'escut a aquells que no tenen res més que les seves mans per treballar. Tota la resta, senyories és soroll, és electoralisme rastrer i és dolor per als que més pateixen. Una mica d'empatia i que mai es vegin vostès en la situació d'haver d'agafar una bossa de coses i marxar de casa seva amb les seves criatures, si us plau.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«La dreta espanyola és així. D'educació poca. Ho veuen? Ho veuen? Escoltar, poc. Tornem a dir el mateix. El que està votant avui, ras i curt, és més desnonaments, sí, senyor, més desnonaments. Anem a veure què és un desnonament: més talls de llum. O no hi ha més talls de llum? És clar que hi ha més talls de llum i asfixia econòmica per a milers de treballadors, és clar, i asfixia econòmica per milers de treballadors. Avui no anirem a discutir sobre tràmits administratius. Venim a decidir si aquesta cambra serveix per protegir la vida de la classe treballadora, sobretot la més empobrida, o no serveix. I quedarà clar que no serveix. Avui no venim a discutir, com deia abans, tràmits administratius, sinó si estan a favor de la gent o dels oligopolis. I us explicaré per què. Em sobren els motius per votar a favor, però els resumiré en tres pilars que són en realitat els tres pulmons de justícia social de les nostres societats. Primer, l'habitatge com a dret i no com a mercaderia. Evidentment que el Govern ha fallat en aquest tema, aquest i aquest, aquest i aquest, evidentment. Però ara estem per mesures pal·liatives de gent que està patint. I en aquest moment em preocupa més això, perquè és aquest moment. Després parlarem d'allò altre, que és important també. I en aquests moments, el 2024 sols hi havia desenes de milers de desnonats. El 75 per cent d'aquests desnonats, amb els quals no senten cap empatia -m'agradaria que sentissin una mica d'empatia per què significa ser desnonat, que no és un malfactor ni un delinqüent, per favor- el 75 provenen de famílies que no poden pagar el lloguer. Aquesta norma és l'única tanca de seguretat que evita que milers de persones caiguin al buit fins al 2026. Això no els importa. Segon, la protecció de l'economia real, parlem de 350 000 autònoms i 30 000 transportistes que depenen de mantenir els límits de facturació per no anar a la ruïna demà mateix. Tampoc els importa. Tercer, la solidaritat i el futur. Des dels 206 milions vitals que arribaran més a la Generalitat de Catalunya... Ens agradaria molt més? Sí, ens agradaria molt més, però tenim 206 milions més. Vostès també diuen que no. També diuen que no els ajuts a la dana. També diuen que no els ajuts de la dana. I qui no s'ho cregui, que llegeixi el reial decret llei.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2026, de 27 de enero, de ayudas a las víctimas de los accidentes ferroviarios de Adamuz...
«Ministro, votaremos a favor porque hoy nos toca estar al lado de las víctimas y de sus familias, pero seguiremos exigiendo que nunca más tengamos que debatir un decreto de urgencia para reparar lo que se podía haber evitado. La vida está por encima de cualquier ahorro presupuestario, la seguridad está por encima de cualquier margen empresarial y el respeto a las víctimas está por encima de cualquier tacticismo político. Ministro, dejen de exteriorizar torres de control y de externalizar centros de reparación de infraestructuras ferroviarias. Empiecen a reparar la A-2 porque tendrán un grave accidente, y están avisadísimos. No puede ser que los coches y los camiones pasen por las carreteras con el riesgo de que se pinchen sus ruedas continuamente, porque hace años y años que les pedimos que arreglen el firme de una carretera. Si allí pasa algo, volverán a ser responsables. ¿Qué haremos? ¿Un real decreto para ayudar a unas víctimas que nos las podíamos haber ahorrado si hubiéramos hecho bien el trabajo? Tienen unos presupuestos prorrogados, pero con una inversión y una ejecución presupuestarias muy por debajo de lo que están haciendo en Cataluña. Hagan el favor de poner la seguridad de las personas por encima de todo. Gracias. (Aplausos).»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2026, de 27 de enero, de ayudas a las víctimas de los accidentes ferroviarios de Adamuz...
«Hoy, sin embargo, hablaremos de ayudas. porque detrás de esas ayudas hay nombres y apellidos. Hay cuarenta y ocho muertos entre Adamuz y Gelida. Señorías del PP, cuarenta y ocho muertos. Ayer, su líder, el señor Feijóo, parece que se dejó el de Gelida; no tuvo en cuenta a esta víctima. (El señor De Olano Vela: No. ¡Vamos hombre!). También despreció al municipio, diciendo mal su nombre. Lo digo porque incluso en el dolor ha habido frivolidad, y nosotros no lo aceptamos. Las víctimas merecen respeto y rigor, también las familias, y el rigor es no equivocarse; a algunos quizás les parece solo un error, para nosotros es una cuestión de respeto institucional. (Aplausos.-El señor De Olano Vela hace signos negativos). Hay cuarenta y ocho víctimas. Este real decreto es necesario porque pone al Estado al lado de las víctimas y no las deja solas ante las aseguradoras o los tribunales, y eso es coherente con una visión de izquierdas: el Estado como escudo social, como garantía de derechos, como instrumento de protección. Pero también decimos que no se pueden resignar a gestionar consecuencias. Tenemos que corregir las causas: más inversión pública, menos subcontratación opaca, más responsabilidad directa y control y menos logística mercantil en servicios esenciales.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2026, de 27 de enero, de ayudas a las víctimas de los accidentes ferroviarios de Adamuz...
«Gràcies. Gracias, presidente. Buenos días, diputados y diputadas. Hoy debatimos el real decreto ley de 2026 que da una respuesta económica a los graves accidentes ferroviarios en Adamuz y Gelida el pasado mes de enero, y quiero empezar con lo esencial: votaremos a favor. Votaremos a favor porque las víctimas no pueden esperar, porque las familias no pueden quedarse atrapadas durante años en procesos judiciales interminables y porque el Estado tiene que actuar con rapidez cuando la vida y la dignidad de su ciudadanía se han visto golpeadas. Este real decreto ley establece ayudas directas complementarias a las aseguradoras y -importante- exentas de IRPF, con un pago único, oficinas de atención integral y la posibilidad de anticipos para que las familias no tengan que esperar una sentencia para poder rehacer su vida. Es una medida que creemos correcta y necesaria, como también es positivo que incluya medidas de protección laboral para que ninguna trabajadora y ningún trabajador sea sancionado por retrasos o problemas derivados del caos ferroviario. Tampoco podemos poner la carga sobre los pequeños comerciantes o las pymes. La clase trabajadora no puede pagar los platos rotos de un sistema que falla.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2026, de 27 de enero, de ayudas a las víctimas de los accidentes ferroviarios de Adamuz...
«Votarem a favor perquè avui toca estar al costat de les víctimes i de les seves famílies, però continuarem exigint que mai més haguem de debatre un decret d'urgència per reparar el que es podia haver evitat. La vida està per sobre de qualsevol estalvi pressupostari i la seguretat està per sobre de qualsevol marge empresarial i el respecte a les víctimes està per sobre de qualsevol tacticisme polític, ministre. Deixin d'externalitzar torres de control, deixin d'externalitzar centres de reparació d'infraestructures ferroviàries, comencin a reparar l'A-2 perquè tindran un greu accident a l'A-2 i estan avisadíssims. No pot ser que els cotxes, els camions passin per les carreteres amb risc de punxar rodes contínuament, perquè fa anys i anys que els demanem que arreglin el ferm d'una carretera. Si allà passa alguna cosa, en tornaran a ser responsables. Què farem? Un reial decret per ajudar unes víctimes que les podíem haver.., ens les podíem haver estalviat per fer ben feta la feina? Tenen uns pressupostos prorrogats, però amb una inversió pressupostària i amb una execució pressupostària molt per sota del que estan fent a Catalunya. Facin el favor de posar la seguretat de les persones per davant de tot.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2026, de 27 de enero, de ayudas a las víctimas de los accidentes ferroviarios de Adamuz...
«Avui, però, parlarem d'ajudes, perquè darrere d'aquestes ajudes hi ha noms i cognoms. Hi ha quaranta-vuit morts entre Adamuz i Gelida i senyories del PP, quaranta-vuit, quaranta-vuit morts. Ahir, el seu líder, el senyor Feijóo, va semblar que es va deixar el de Gelida. No en tenen prou amb menysprear un municipi dient malament el seu nom, sinó que, a més a més, ni tan sols compten amb aquesta víctima. I no ho dic perquè, fins i tot, en el dolor hi ha hagut frivolitat i nosaltres no ho acceptem. Les víctimes mereixen respecte. Les famílies mereixen rigor i el mínim és no equivocar-se. Per a alguns sembla que potser només és un error, però per nosaltres és una qüestió de respecte institucional. Hi ha quaranta-vuit víctimes. Aquest reial decret és necessari, perquè posa l'Estat al costat de les víctimes i no les deixa soles davant de les asseguradores o davant dels tribunals. I això és coherent amb una visió d'esquerres. L'Estat com a escut social, com a garantia de drets, com a instrument de protecció. Però també diem que no ens podem resignar a gestionar conseqüències. Hem de corregir les causes: més inversió pública, menys subcontractació opaca, més responsabilitat directa i control i menys logística mercantil en serveis essencials, ministre.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2026, de 27 de enero, de ayudas a las víctimas de los accidentes ferroviarios de Adamuz...
«Gràcies, president. Bon dia, diputats i diputades. Avui debatem el Real Decret Llei 1/2026 que dona una resposta econòmica als greus accidents ferroviaris de Ademuz i de Gelida el passat mes de gener i avui vull començar amb el que és essencial: hi votarem a favor. Hi votarem a favor perquè les víctimes no poden esperar, perquè les famílies no poden quedar atrapades durant anys en processos judicials interminables i perquè l'Estat ha d'actuar amb rapidesa quan la vida i la dignitat de la seva ciutadania han estat colpejades. Aquest reial decret llei estableix ajudes directes, complementàries a les assegurances i -important- exemptes d'IRPF, amb pagament únic, amb oficines d'atenció integral i amb la possibilitat d'avançaments perquè les famílies no hagin d'esperar una sentència per poder refer la seva vida. Una mesura que creiem que és correcta i necessària, com també és positiu que incloguin mesures de protecció laboral perquè cap treballador o treballadora sigui sancionat per retards o absències derivades del caos ferroviari. Però compte, amb això! Tampoc no ho podem posar a les espatlles dels petits comerciants o les pimes. La classe treballadora no pot pagar els plats trencats d'un sistema que falla.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la ejecución efectiva de las órdenes de expulsión de extranjeros nacionales de...
«Presidenta, bona tarda. Quiero empezar contándoles una fábula, señorías del PP que proponen esta iniciativa. Esta fábula les será familiar. Empieza al día siguiente del último congreso que celebraron ustedes, lo que ustedes llaman el Congreso Nacional. En el último Congreso Nacional del PP su líder, Núñez Feijóo, prometió endurecer las políticas migratorias. Están en su derecho, está en su programa. ¿Qué ocurrió al día siguiente? Al día siguiente el partido VOX, a través de una diputada y portavoz de temas sociales, dijo lo siguiente: Si VOX gobierna en España, expulsaremos a ocho millones de personas. A ocho millones de personas, repito. (El señor Robles López: ¡Bulo!). ¿No? La señora De Meer lo dijo. (Rumores). Está registrado. (El señor Robles López: ¡Bulo!). ¿Cómo se llama esta fábula? Se llama la subasta insomne del perdedor Feijóo. (El señor Robles López hace signos negativos). Nunca llegarán ustedes a superar la subasta del señor Abascal. Esta es su condena y esta es nuestra ruina. Per tant, senyories del PP, tot el que vostès proposen avui, obeeix a aquesta lògica perversa que és intentar encalçar la subhasta perpetua de la ultradreta. I això és el que explica, per exemple, el debat trampós sobre el burka, o això és el que explica, senyories, el debat trampós sobre la multireincidència, o això és el que explica tantes coses. La faula també es podria dir: com un partit que reclamava hereu dels democristians o dels liberals o dels millors conservadors, va acabar a les platges pútrides de la ultradreta? També és una altra faula. També l'hauran d'explicar.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la garantía efectiva del derecho a la educación sexual integral en cumplimiento...
«Hecho este apunte de entrada, querría empezar diciendo que compartimos plenamente el fondo de esta iniciativa, que garantiza una educación afectiva-sexual integral. Garantizar los derechos, la salud, así como la prevención de violencias machistas es una herramienta imprescindible y de libertad. Pero hay que hablar con rigor, sobre todo en un escenario institucional, porque, señorías de Podemos, ustedes saben perfectamente que mientras algunos territorios tienen este debate todavía por comenzar, en mi país hace años que se trabaja en ello y no partimos de cero. La coeducación y la perspectiva de género forman parte de los currículos competenciales desde la educación infantil hasta el bachillerato y hasta la formación profesional en Catalunya. No son una declaración de intenciones, son una normativa vigente y una práctica educativa consolidada. En Cataluña el diseño curricular se despliega dentro de un marco de competencias compartidas. Hay reales decretos que fijan unas bases comunes, sí, pero hay un espacio de plena capacidad de decisión que nosotros hemos ejercido con responsabilidad. Bajo este paraguas hemos construido un modelo propio que incorpora de manera transversal la educación afectivo-sexual, la coeducación y la perspectiva de género en todas las etapas educativas; un modelo que nos ha costado años de consenso pedagógico, institucional y social. Este despliegue se concreta en el Programa Coeduca´t especialmente, que da apoyo a los centros para trabajar la coeducación y la sexualidad de forma explícita, sistemática y rigurosa. Hablamos de un programa avalado por marcos internacionales como la Unesco y la OMS y construido con la implicación de la Generalitat, los ayuntamientos, las universidades y las entidades expertas. Es una política pública que hoy ya funciona en mi país. En el curso 2021-2022 todos los centros educativos de Cataluña incorporaron de forma explícita estos contenidos en su proyecto educativo. Se trabaja en el aula, en las tutorías, en la organización de los centros y con las familias también. Hay formación específica para el profesorado, para personas referentes del centro y acompañamiento desde los servicios territoriales y las inspecciones. Todo ello con un único objetivo: preparar a los niños y jóvenes para una vida afectiva-sexual basada en la igualdad y en los derechos humanos.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la garantía efectiva del derecho a la educación sexual integral en cumplimiento...
«Moltes gràcies, president. Jo voldria començar dient que no només li ha dit 'viciosa' a la diputada, sinó que quan ja estàvem tots asseguts allà han exclamat un: 'estáis todas locas'. Bé, en tot cas, aquest és el feminisme que practica VOX i que el PP practica igual pel que han dit. Fet aquest apunt, d'entrada jo volia començar dient que compartim plenament el fons d'aquesta iniciativa que garantir una educació afectivo-sexual integral és garantir drets, és garantir salut, és garantir la prevenció de violències masclistes és una política pública imprescindible i una eina de llibertat. Dit això, però, cal que parlem amb rigor i sobretot, amb honestedat institucional, perquè senyories de Podem, vostès saben perfectament que mentre alguns territoris aquest debat encara està per començar, el meu país fa anys que s'hi treballa i que no partim de zero. La coeducació i la perspectiva de gènere formen part dels currículums competencials, des de l'educació infantil fins al batxillerat i fins i tot a la formació professional a Catalunya. No són una declaració d'intencions, són una normativa vigent i una pràctica educativa consolidada. A Catalunya, el disseny curricular es desplega dins d'un marc de competències compartides. Hi ha uns reials decrets que fixen unes bases comunes, sí, però també hi ha un espai de plena capacitat de decisió que nosaltres hem exercit amb responsabilitat. Sota aquest paraigua hem construït un model propi que incorpora de manera transversal l'educació afectivo-sexual, la coeducació i la perspectiva de gènere a totes les etapes educatives. Un model que ens ha costat anys de consens pedagògic, institucional i social. Aquest desplegament es concreta en el programa Coeduca que dona suport als centres per treballar la coeducació i la sexualitat de forma explícita, sistemàtica i rigorosa. Parlem d'un programa avalat per marcs internacionals com la UNESCO i l'OMS, i construït amb la implicació de la Generalitat, dels ajuntaments, d'universitats i d'entitats expertes. És una política pública que avui ja funciona al meu país. El curs 2021-2022 tots els centres educatius de Catalunya van incorporar de manera explícita aquests continguts al seu projecte educatiu. Es treballa a l'aula, a les tutories, en l'organització dels centres i també amb les famílies. Hi ha formació específica per al professorat, per a persones referents als centres i acompanyament des dels serveis territorials i la inspecció. Tot plegat amb un únic objectiu: preparar els infants i joves per a una vida afectiva-sexual basada en la igualtat i els drets humans.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la garantía de los derechos de las personas trabajadoras en procesos de...
«I demanem als treballadors d'aquestes empreses que tinguin memòria perquè no tothom és igual. I al govern li dic el mateix: no han recuperat la direcció administrativa. Per això avui els hi demano, i acabo, una cosa molt concreta: votin sí, votin sí per la vaga indefinida; votin sí, perquè hi ha alternatives a l'empresa bloquejada; votin sí, perquè no poden normalitzar que una multinacional mani més que la democràcia d'un Congrés; votin sí per empatia, però també per una cosa molt simple: per dignitat institucional d'aquesta cambra. I acabo, senyories, avui aquest Congrés tria o està al costat d'empreses com International Paper DS-Smith, amb el seu cinisme i perversitat, o està al costat de la gent que treballa i que avui s'ha posat dempeus per guanyar-se el pa. Nosaltres votem sí. I que quedi gravat aquí no hi ha reestructuracions, aquí hi ha un abús de poder. I avui el Congreso pot limitar aquest abús de poder. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Muy buenas tardes. La deslocalización. Hoy, 24 de febrero, en Montblanc hay una huelga indefinida para salvar los puestos de trabajo de los que se ganan el pan, y lo hacen por una razón: están sufriendo una deslocalización. Todo nuestro apoyo para ellos y sus familias. (Aplausos).»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la garantía de los derechos de las personas trabajadoras en procesos de...
«Gràcies, presidenta. Molt bona tarda. Deslocalitzacions. Avui dimarts 24 de febrer, a Valls i a Montblanc hi ha treballadors que comencen una vaga indefinida per salvar la feina amb què es guanyen el pa. I ho fan per una raó perquè estan patint una deslocalització. Tot el nostre suport a ells i a les seves famílies. Deixeu-m'ho dir clar, una deslocalització no és una reestructuració. Una deslocalització és això, marxar amb els beneficis i deixar aquí el desastre. És convertir persones en números i pobles en danys col·laterals. I els responsables tenen nom: International Paper i DS Smith. Per això avui votarem que sí. I els demano que votin que sí a tota aquesta cambra perquè el que passa a Valls i Montblanc és la prova que aquest Congrés, si frena les deslocalitzacions no s'agenolla al poder. Vostès avui escolliran en quin costat estan. El debat avui no és tècnic. És, si em permeten, que la deslocalització sigui un dret del poder o si la prenem com una injustícia. Votarem que sí per tres raons. Primera, perquè és una deslocalització. No és una xifra, és la vida. No és un Excel, no és una reestructuració, és la hipoteca, és la criatura, és la salut mental, és el torn de nit, és el pa a la taula. És la gent que plorava l'altre dia, quan vaig anar a Montblanc i Valls, que plorava perquè, després de trenta anys de feina, se'ls tirava al carrer. Trenta anys de feina se'ls tirava al carrer i havien vist el seu pare, que treballava en aquesta empresa, i avui els seus fills són llençats al carrer en una empresa que, a més, té beneficis. Això és una deslocalització. Quan una planta tanca, no tanca, només una fàbrica, s'afebleix un poble sencer. Al bar, els transportistes, el taller, el comerç, el lloguer, l'escola, vida real.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el evidente fracaso de las políticas en materia de...
«No basta con bajar impuestos, hay que garantizar el acceso real y la protección efectiva de aquellos que no pueden acceder a esas viviendas. Y desde Esquerra hemos defendido medidas fiscales para ampliar los recursos públicos que permitan afrontar esta crisis y que permitan también desincentivar la especulación, que ese sí es el gran problema de la crisis de la vivienda. Lo hemos dicho muchas veces, el que quiera hacerse rico que se compre joyas, oro o criptomonedas. El objetivo de la vivienda es que la gente pueda vivir en ella, que pueda construir un futuro y que pueda formar una familia. El problema, señorías del PP y del PSOE, es un problema demasiado grave, creo, para seguir instalándonos en estas mociones que al final no sirven para nada y en esa lucha partidista de a ver quién presenta qué. Sinceramente, cuando veo iniciativas de unos y otros y cuando hablo con unos y otros veo que entre ustedes hay cosas que las podrían acordar; seguramente no estaríamos demasiado de acuerdo o no serían aquellas cosas que nosotros impulsaríamos, pero, señorías, hagan algo, algo más que pelearse. Porque que se estén peleando todo el día lo único que hace es poner una alfombra roja a la frustración. Y ¿saben quién capitaliza la frustración verdad? Las extremas derechas, así que por favor reflexionen un poco e intenten trabajar para arreglar los problemas de la gente. (Aplausos).»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el evidente fracaso de las políticas en materia de...
«Dit això, a mi m'agradaria introduir avui una qüestió en la qual no hem parlat quan parlem d'habitatge, que és que la crisi de l'habitatge no és neutra, també té un rostre i té un rostre femení. Perquè, mirin, normalment les que tenen sous més precaris, més temporalitat en les seves feines, més bretxa salarial i més problemes per afrontar el lloguer d'un habitatge són les dones. Així que sí, treballar per un habitatge assequible també és treballar per un món igual entre homes i dones. Moltes llars monoparentals són monomarentals. Són llars on dones soles es fan càrrec de fills i també del lloguer, i moltes d'elles no dormen a les nits pensant que d'aquí un mes, dos o sis se'ls acaba el contracte de lloguer i si els hi pugen, hauran de triar entre pagar un lloguer o seguir donant de menjar als seus fills. Per això, qualsevol política d'habitatge que no incorpori aquesta realitat també és incompleta. I avui no volia deixar de dir-ho. No n'hi ha prou amb abaixar impostos. Cal garantir l'accés real i la protecció efectiva de qui no pot accedir a aquest habitatge. I des d'Esquerra hem defensat mesures fiscals per ampliar els recursos públics per afrontar aquesta crisi i, sobretot, per desincentivar l'especulació, que això sí que és el gran problema de la crisi de l'habitatge. Ho hem dit moltes vegades: qui vulgui fer ser ric, que es compri or, que es compri joies o criptomonedes. L'objectiu de l'habitatge és que la gent hi pugui viure, que la gent hi pugui construir un futur i pugui formar una família.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre una nueva regulación para los créditos rápidos en defensa del consumidor.
«De forma didáctica, esto es lo que pide esta PNL: control, registro, transparencia y protección para los microcréditos, que justamente son los que solicitan las familias con menos recursos. Ahora bien, seamos claros, tenemos que ser críticos también. Les recuerdo que están ustedes en el Gobierno, en el Consejo de Ministros, tienen ustedes al ministro de Consumo y me parece que podríamos ir un poco más allá también o, al menos, hacerlo de forma más rápida. Por eso, Esquerra Republicana va a decir que sí a esta PNL, pero estamos con ganas de que llegue la ley para poder realizar tres enmiendas que creo que pueden mejorar su propuesta. En primer lugar, el derecho de retracto, que me parece que es importante cuando una familia no puede pagar. A menudo, el banco ve aquí un fondo buitre y lo puede vender por cuatro duros y el fondo lo compra barato. Lo que le pedimos nosotros es que si la familia puede recomprarlo lo haga al mismo precio. Nosotros decimos que ustedes tienen que poder liquidarlo barato también, ni un euro más. Basta ya de hacer negocio con el sufrimiento. En segundo lugar, que haya una mediación antes del juicio. Antes de llevar a una familia a los tribunales y condenarla a la angustia tiene que ser obligatorio -insisto, obligatorio- sentarse para hablar y pactar. Queremos un mediador que ayude a acordar un plan de pago posible y digno y evitar que esa familia que no puede pagar la deuda se endeude aún más. Menos violencia burocrática y más soluciones humanas. Y también queremos topes de intereses mucho más bajos para esos microcréditos. Nos parece que en estos casos los créditos tienen que ser mucho más bajos. Ojalá exista una banca pública un día que sea capaz de tener como retorno un retorno social y no tan solo beneficios, porque es necesario para muchos menesteres y este sería uno. Como decía, vamos a votar a favor porque es un paso. Sin embargo -avisamos-, nos gustaría que dentro de poco esta sea ya una realidad, se haya enmendado, transaccionado y exista una protección real y justicia para todas estas personas. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre una nueva regulación para los créditos rápidos en defensa del consumidor.
«Per això Esquerra Republicana dirà que si a aquesta PNL, però estem ja amb ganes de que arribi la llei per poder fer tres esmenes que crec que poden millorar la seva proposta. La primera és el dret de retracte. Crec que és important. Quan una família no pot pagar massa sovint el banc venen el seu deute a un fons voltor perquè el ven a quatre duros. Doncs bé, el fons el compra barat i nosaltres el que demanem és que la família, si pot recomprar, també ho faci al mateix preu. Nosaltres diem si el vostre deute s'ha venut barat, vosaltres heu de poder liquidar-lo també barat. Ni un euro més. Prou fer negoci, com deia abans, amb el patiment. Segona: mediació abans del judici. Abans de portar una família als tribunals i condemnar-lo a l'angoixa, ha de ser obligatori -ho repeteixo- ha de ser obligatori seure, parlar i pactar. Volem un mediador que ajudi a acordar un pla de pagament possible i digne i no fer que s'endeuti més encara aquella família que no pot pagar aquest deute. Menys violència burocràtica i més solucions humanes.»