Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
355 declaraciones · página 7 de 12
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la derogación de la Ley 18/2013, de 12 de noviembre, para la regulación de la...
«Gràcies, presidenta. Bé, primer de tot. Bona tarda i benvinguts els membres de la plataforma 'No és la meva cultura', que ens acompanyen i que representen els més de 715 000 ciutadans i ciutadanes que han firmat arreu de l'Estat espanyol donant suport a aquesta ILP. Jo voldria començar la meva intervenció amb un record per la Jane Goodall, que ens va deixar el passat 1 d'octubre després de 91 anys de lluita, fins a l'últim dia, en favor dels drets dels animals. Vaig tenir la sort, la gran sort, de conèixer la Jane Goodall, la primatòloga britànica, i de compartir algunes converses en la meva etapa com a periodista. La Jane Goodall ha estat un dels lideratges més importants del canvi social positiu, una de les més grans influencers del canvi social positiu pel que fa al respecte dels drets dels animals i de la conservació. I la seva lliçó és especialment vàlida en moments com l'actual, en què la falta d'empatia, l'odi i les guerres posen a prova la confiança en la humanitat. Goodall ens ha ajudat a conscienciar-nos de la importància, com deia, de la conservació, des del respecte cap als animals i la natura. Ens ha ajudat a entendre que, com nosaltres, els animals són éssers amb capacitat de sentir emocions. Doncs bé, la Jane Goodall va fer sentir la seva veu contra la tauromàquia i ho va fer aquí, al Congrés dels Diputats. L'any 2013 va firmar una carta en contra de la declaració de les curses de braus com a bé d'interès cultural. La Jane parlava de manera directa, valenta, amb missatges fàcils d'entendre i ens deia: 'Si jo fos toro, no voldria formar part d'aquest espectacle'. I ens recordava que, com dèiem, els toros tenen capacitat de sentir i això està provat científicament i que la manera d'acabar amb ells després de torturar-los no hauria de ser declarat mai patrimoni cultural de cap estat.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la modificación del artículo 30.2 del RD 295/2009 referente a la solicitud de...
«Aquestes empreses i aquests treballadors per a nosaltres representen -ho deia també l'altre dia- la base de la nostra economia, de Catalunya, i representen la cultura de l'emprenedoria, del treball i de l'esforç. Uns valors que creiem que s'haurien de potenciar i no menystenir i deixar de banda. Bé, si vostè pregunta als petits pagesos i ramaders o als petits empresaris o als professionals, o fins i tot als artistes -per què no?, els que se'n surten, que són la immensa majoria- si els hi preguntés si pensen en treballar el menys possible cada dia i esforçar-se el menys possible, estic segur que la immensa majoria, òbviament, els hi diria que no. Els petits pagesos i ramaders que a més a més estan plegant, farts de les dificultats de l'administració i de no guanyar-se la vida, òbviament. I moltes d'aquestes explotacions després queden en mans de grups inversors. En aquest país les petites empreses i les petites explotacions tenen massa difícil treballar i el que hauria de ser és fàcil treballar. Hauria de ser més fàcil treballar que demanar ajudes. Perquè de les rendes del treball és on surt la riquesa que després es pot redistribuir i finançar l'estat del benestar i finançar les polítiques socials. Això en un estat que té el doble d'aturats de la mitjana europea i l'atur juvenil més alt d'Europa.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de emergencia que atraviesa la vivienda en...
«Després venen dos altres punts que aquí se'ns plantegen molts més problemes. El tercer, perquè és una invasió clara, flagrant de les competències de la Generalitat de Catalunya i, per tant, no hi donarem mai suport. Ja saben vostès que sempre ho fem així. I el quart ha estat redactat amb molt poca gràcia, perquè, per una banda, parlen de les ocupacions i que siguin desallotjades, les persones que ocupen, en 48 hores. Saben que nosaltres hem presentat la nostra pròpia llei antiocupacions i que també parla de reduir els terminis per desocupar les vivendes ocupades. Però en canvi, també parla de les inquiocupacions i que també siguin desallotjats en 48 hores. I això, òbviament, ni és factible, ni és honest, ni és just, perquè les persones que estan pagant un lloguer i que no el puguin pagar, doncs s'han de trobar d'altres fórmules per donar-hi sortida, per no perjudicar als propietaris, però no és el desallotjament en 48 hores. Per tant, de cap manera els hi podríem donar suport a això.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión para mejorar la protección, la promoción y la atención integral de la salud mental.
«Però avui venim a presentar la feina que ha fet la subcomissió, que esperem serveixi per canviar, ni que sigui una mica, la realitat. Els deia en comissió que malgrat que a l'informe no apareixen paraules com 'soledat, desamor, pobresa o estrès', tots sabem que són al darrere de les vulnerabilitats, de les addiccions, del patiment psicològic o del suïcidi, que sí apareixen, i molt, al llarg del document. A l'informe hi ha una sèrie de recomanacions orientades a ser més efectius en l'atenció i al tractament dels problemes de salut mental, com, per exemple, quan es recomana revisar la qualitat dels processos de notificació i registre de causes de mort per suïcidi per classificar -i això és rellevant- correctament aquests episodis. Això és important. Poseu-vos en el lloc d'un pare o d'una mare que ha perdut el seu fill, que patia brots psicòtics. L'informe mèdic de defunció parla de suïcidi o parla també qualsevol altre informe de lesió autoinfligida. Però ells, -els pares o els germans o la germana- saben que no, que el seu fill els havia dit que quan venien els brots no podia controlar-se. En vaig conèixer fa poc un cas. Va ser la mare la que em va explicar el que li va passar a la seva família. La mare em deia que va perdre el seu fill, un jove i brillant estudiant d'educació física, molt estimat per la seva colla d'amics. El jove va sortir a caminar per la seva muntanya del Pirineu dies després de ser diagnosticat de brots psicòtics i just abans de caure al precipici, va trucar a la seva germana, espantat. Li va dir a la seva germana: 'No sé què em passa, no puc controlar el meu cos'. Causa de la mort: suïcidi. Això no pot tornar a passar. Hi pot haver accions involuntàries o accidentals, derivades d'una manca de control de la pròpia voluntat, i les famílies que s'enfronten a aquest tipus de situacions pateixen doblement, per la pèrdua de la persona estimada i per l'estigma que el suïcidi suposa. Però, a més, si es registra l'event com el que realment ha estat, entre totes i tots, millorarem la qualitat epidemiològica de les dades i podrem ajustar millor les polítiques a desenvolupar per prevenir una mort involuntària. Una mort que es podria haver evitat si, a més, canviem els protocols d'atenció en aquest tipus de trastorns mentals, si sensibilitzem a tot el personal implicat en l'atenció i la prevenció per adaptar els protocols, si orientem, per tant, correctament a la família o a l'entorn més proper del malalt, perquè tothom, tothom sigui conscient del risc que hi ha.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSubcomisión para mejorar la protección, la promoción y la atención integral de la salud mental.
«Avui votarem l'informe de la Subcomissió de Salut Mental, un document amb moltes, moltíssimes aportacions expertes, de professionals i de pacients -i dels companys, per què no dir-ho?- Un document que busca concretar maneres d'apaivagar aquesta xacra que patim a les societats avançades. Doncs bé, mentre l'entorn global no ajudi a generar confiança, especialment entre els nostres joves, seguirem patint aquesta plaga. Hem de ser capaços, per tant, de convertir el seu món més proper en un entorn capaç de guarir les seves ferides, capaç de protegir-los, a ells i a totes les persones que en un moment donat puguin patir un problema de salut mental, que podem ser qualsevol de nosaltres. Però per poder atendre les necessitats de la gent amb problemes de salut mental calen recursos econòmics i humans. A Catalunya, la sanitat té cada any un forat de més de 5000 milions d'euros. Fa deu dies es va saber que una pacient amb un trastorn psiquiàtric greu es va suïcidar després d'estar dos dies en un box d'urgències esperant a poder tenir un llit a planta, esperant a poder rebre les atencions necessàries davant de la seva condició mental. No és culpa del personal sanitari. Estem convençuts que van fer -segur- tot el que van poder, però és culpa de la manca de mitjans. Quan des de Junts assenyalem l'espoli fiscal de l'Estat de més de 22 000 milions d'euros a l'any és també, també, per posar el focus en la conseqüència en la sanitat de la falta d'aquests recursos. El sistema sanitari està molt tensionat i, per tant, en paguem les conseqüències.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley por la que se modifican la Ley 48/1960, de 21 de julio, sobre Navegación Aérea, y la Ley...
«Per tant, corregir deficiències i desviacions d'aquesta gestió centralitzada. Per tant, com vostè ha dit, jo em vull afegir als seus comentaris en el sentit de que l'actual Govern s'omple la boca sovint, els ministres o alguns representants dels partits que donen suport al govern, en el sentit que ells estan ja amb una idea, amb una visió d'estat plurinacional i descentralitzat i coses d'aquestes. Però quan això s'ha de dur a la pràctica -la senyora Madrenas acaba de posar un excel·lent exemple de com, quan s'ha de deixar compartir la informació de les policies, després tot són requeriments i condicionants- a l'hora de posar a la pràctica -i amb la gestió dels aeroports està passant exactament el mateix- el model segueix sent un model centralitzat. I, per tant, prenguin bona nota els grups del govern de que això a nosaltres no només no ens complau, sinó que ho lluitarem i ho batallarem, o bé dins del text de les lleis o com sigui. Gràcies. Gracias, presidenta. Señoras y señores diputados, quería hacer una intervención relativamente breve, pero aprovecharé para hablar de esta cuestión desde enfoques diferentes. En cualquier caso, como ha dicho la interviniente anterior, es una ley que actualiza un par de leyes muy antiguas, de hace sesenta y cinco y veintidós años respectivamente; por lo tanto, son leyes que había que modernizar para incorporar legislación europea. A través de una serie de enmiendas que se incorporaron a la ley, nosotros hemos querido introducir una visión más amplia de la navegación aérea, es decir, una visión que permita que la navegación aérea no pise y condicione todas las actividades de un territorio, sino que se busque la convivencia y la compatibilidad, que fortalezca elementos de sostenibilidad ambiental e incorpore conceptos que fortalezcan la eficiencia de la navegación aérea. Por ejemplo, incorporamos enmiendas que hacían referencia a los aeropuertos para que estén obligados a dedicar espacios para el autoconsumo de las energías renovables, o bien a promover los servicios atendidos para aeronaves no tripuladas, drones, una explosión que ya no es futuro, es presente, y tiene muchas limitaciones y condicionantes administrativos que hace que sea difícil que puedan desarrollarse bien en muchas actividades económicas.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Acabo amb una menció ràpida al cas Avlo. El cas Avlo és espectacular. El fracàs tremendo de Renfe d'haver de retirar tot això, per uns problemes amb uns trens que volem saber si és un problema de materials, si és un problema d'un contracte mal fet a l'hora d'encarregar aquests trens, si és un problema de construcció. Hem de saber què ha passat amb això, però aquí, com sempre ho ha dit, també ho ha citat, la meva conveïna territorial, portaveu d'Esquerra, el que paga el pato sempre acaba sent l'usuari. Ella ha fet referència a que Lleida, per exemple, augmenta amb aquesta situació d'ara sense Avlo un 50 % el preu de Lleida a Barcelona. Però és que els de Figueres i Girona es queden a zero. Desapareix el servei. S'han quedat en res i molt bé, com ha dit la Inés Granollers, menys places a uns preus més alts. Per tant, un càstig una vegada més per als usuaris. Molt ràpidament també corredor mediterrani ?acabo, no arribaré al minut que han arribat alguns altres portaveus d'escreix- corredor mediterrani passa el mateix: Invertir en el corredor central, el corredor mediterrani de mercaderies, inacabat. Fa 33 anys va arribar el Madrid-Sevilla. Trenta-tres anys després, València i Barcelona, la segona i la tercera ciutat en importància, no tenen connexió amb alta velocitat i el corredor no està acabat. Hi ha un munt d'iniciatives que ha fet el nostre grup, ministre, amb una proposició no de llei i amb una moció que són propostes raonables, que ajuden a resoldre els problemes i que estan pensades perquè puguin ser viables. Home, l'altre problema és que vostès tampoc no han atès totes aquestes propostes que hem fet des de Junts per Catalunya i, per tant, el nostre grup, evidentment, no pot estar satisfet amb la seva gestió.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«El senyor ministre ha fet una cosa aquests últims dies que jo li reconec, i és que, com a mínim, ha reconegut les dades i ha reconegut la situació. I això és un bon pas, això és una reacció positiva. No és suficient perquè el que cal ?diem nosaltres- és revertir tot aquest dèficit crònic que ?després explicaré- portarà molt de temps de revertir. Del traspàs, no vull allargar-me massa, però sí que si tinc temps parlaré una miqueta del per què nosaltres aquest traspàs no el veiem la solució. No té la Generalitat les capacitats reconegudes i, sobretot, s'accepta Renfe com a operador. M'hagués agradat estendre'm del que nosaltres en diem el model Ferrocarrils, per posar en evidència com és el model català de gestió ferroviària i com és el model de Renfe. Doncs miri, el 95 % de puntualitat i de satisfacció en el cas de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Però li diré una cosa que no sé si sap: Quan es compten els trens de Renfe que no són puntuals, sap com es compten, senyor ministre? Abans era a partir dels cinc minuts. Ara és a partir dels quinze. Sap com compta Ferrocarrils els trens que no són puntuals? A partir del minut 3. A partir del tercer minut, Ferrocarrils posa els trens a la llista de trens que no arriben amb puntualitat. Renfe, a partir de 15. Per això li deia que totes aquelles dades genèriques, mitjanes espanyoles, a Catalunya no ens serveixen.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Gràcies, senyora presidenta. Senyor ministre, efectivament, com vostè diu, va comparèixer el dijous passat a la Comissió. Per tant, es van tractar molts temes allà. Avui vostè ha preferit parlar de transport aeri, de qüestions jo crec que una mica avançades del debat de la llei de mobilitat sostenible, que recuperarem ?com el tema del mapa concessional d'autobusos- però nosaltres ens centrarem en el tema del ferrocarril, perquè nosaltres considerem a Catalunya és la nostra prioritat, perquè és un panorama, no es resolen els problemes, no arriba el bon servei. La solució no té un termini curt. I en tot cas, el que sí que farem és simplificar i reduir aquells aspectes que hem comentat en altres moments i afegir informació nova que reforci les inquietuds que tenim. I tornar-li a preguntar o a fer plantejaments sobre algunes qüestions que a mi em sembla que valdria la pena que el ministeri es mullés una mica i concretés la seva posició. Bé, d'entrada ja n'hem parlat tantes vegades, les rodalies és un sistema col·lapsat, amb un mal servei. La veritat és que la gent està indignats. Nosaltres no estem disposats a normalitzar aquesta situació, que fa molts anys que dura però que continua durant. Vostès, durant moltes ocasions, han negat el problema. Han dit que exagerem, que som uns demagogs, que és per culpa dels que tiren pedres o dels que roben cable ?després donaré algunes dades noves sobre tot això- però la veritat és que el problema segueix sent pràcticament el mateix cada dia. Ara que els responsables sindicals s'han reunit en una església, sembla ser ?he llegit una notícia d'ahir- podríem dir que les rodalies a Catalunya és com el viacrucis dels ciutadans de Catalunya, perquè és que cada dia ple de dificultats.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el impulso de la Agenda 2030.
«Un comentari a banda, la gent que pateix ELA i les seves famílies tenen més risc de patir pobresa perquè l'ELA els arruïna. L'ELA arruïna famílies senceres, especialment quan calen cuidadors les 24 hores, pel risc que hi ha de mort evitable. O quan han de fer, per exemple, adaptacions de la llar o s'han de comprar un altre vehicle per poder-se desplaçar. Per això, Junts segueix reclamant que el govern espanyol compleixi aportant els recursos necessaris per a aquesta atenció especialitzada que necessiten. Al febrer, el Ministeri de Sanitat va proposar a l'associació Con ELA fer una subvenció directa de deu milions en lloc de canalitzar les ajudes via comunitats autònomes, com determina la llei. I ho van fer així, d'aquesta manera ?van dir- per raons d'urgència. Set mesos després, el pla de xoc no ha tingut cap impacte, cap. El Govern espanyol no ha aportat ni un sol euro a les famílies que tenen persones malaltes d'ELA. És absolutament vergonyant. Per tant, facin el favor de fer la feina i deixin de perdre el temps i, sobretot, de posar en risc a la ciutadania.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el impulso de la Agenda 2030.
«I això no es resol amb iniciatives no vinculants com la d'avui, sinó amb polítiques efectives. Prou de dir que treballaran més i treballin més i amb eficàcia, per exemple, aprovant ja una modificació que permeti que el bo social elèctric s'automatitzi per evitar ?i aquesta també és una dada rellevant- que a l'Estat espanyol, aquest bo social elèctric, no arribi al 80 % dels consumidors que reuneixen els requisits per rebre'l. El 80 % no rep un bo social elèctric que els correspon. I no ho diem nosaltres, sinó l'estudi que va impulsar Oxfam i ESADE. Davant de la seva ineficàcia i donat que el més important és que les ajudes arribin a les llars, acceptin un autodeclaració responsable per agilitzar el tràmit del bo social elèctric i després, i no abans, revisin si es compleixen les condicions necessàries. La seva burocràcia ofega, per no parlar de l'IVA. Famílies que no arriben ni als bàsics de llum, aigua i gas, que han de viure sense calefacció o sense aigua calenta i sense climatització, han de fer front a un IVA absolutament abusiu. Els subministraments també, també, són un bé essencial, un bé de primera necessitat. Per tant, fixin de manera estructural un IVA reduït, com el del pa o d'altres productes bàsics d'alimentació. Calen mesures urgents, que vostès no posen en marxa ?atenció!- perquè estan renovant la seva estratègia contra la pobresa energètica. Quina bona estratègia, eh?, anar fent que les mesures vagin passant el temps i les mesures no arriben. De qui ha estat idea? Perquè la pobresa està clar que no ho espera. Mentre la Unió Europea intenta posar fre el llast de la burocràcia, vostès segueixen convertint-la en una forma de maltractament a la ciutadania. Ho saben molt bé no només els consumidors vulnerables, ho saben també els pagesos o els ramaders o els empresaris en general. Estan farts de com apliquen vostès la famosa discrecionalitat administrativa, perquè els marges de decisió de l'administració sempre acaben perjudicant el ciutadà. Ens intenten despistar mentre fan estratègies nyacionals ?amb enya- superplans, pactes d'estat, subcomissions, iniciatives que no serveixen per a res, convertint la política en una inadmissible pèrdua de temps. Un detall: No he posat a la llista els seus plans de xoc, perquè en vull fer una menció especial.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · Diputación PermanenteSolicitud de convocatoria de la Diputación Permanente de la Cámara, a fin de que por esta se acuerde la...
«Moltes gràcies. En primer lloc, respecte als processos de què se sol·licita la compareixença respecte a uns processos que segueixen al Tribunal Suprem, nosaltres a Junts per Catalunya, sí que ens preocupen alguns processos que estan duent a terme al Tribunal Suprem. La cúpula del poder judicial està en rebel·lió. Ens agradarà poder-ne parlar. La cúpula del poder judicial s'ha rebel·lat contra el poder legislatiu i està corrompent l'estat de dret, eliminant les costures que protegeixen a l'Estat de dret, a dinamitar la separació de poders i, per tant, l'Estat de dret. I en aquest sentit, doncs, ens sembla adequat poder tenir una compareixença del ministre. En segon lloc, respecte al caos ferroviari, és clar. La deixadesa i la desinversió sistèmica de l'Estat a Catalunya, això sí, tant si governa el PP com si governa el PSOE, doncs està provocant un caos absolutament estratosfèric en el meu país. Aquest estiu l'acumulació d'incidències greus ha estat vergonyós. El col·lapse de les infraestructures ferroviàries catalanes és permanent sempre. Només aquest juliol s'han suprimit a Catalunya 700 trens de Rodalies només en un mes. Catalunya som a la cua de l'execució de les inversions estatals i això no és casualitat, és clar. Amb un minso 20 % d'inversions executades, no ens pot estranyar el que passa després amb les infraestructures catalanes. La causa del caos ferroviari és la dependència pressupostària i legislativa de Catalunya cap a Madrid, per la qual cosa per això sempre defensarem nosaltres Junts per Catalunya la independència, que serà l'única manera de poder donar solució a aquests problemes greus que té la nostra ciutadania. Respecte al tercer punt, si s'acaben aprovant part de les compareixences proposades que hauran de ser en dos dies, nosaltres creiem que la compareixença del president Pedro Sánchez quedaria absolutament diluïda. No ens sembla massa adequat. Nosaltres creiem que la compareixença del president del Govern té prou entitat com perquè sigui ara immediatament, durant el període de sessions ordinàries. Respecte al punt quart i cinquè. Respecte al que es refereix a la compareixença de la ministra de Transició Ecològica, nosaltres creiem que encara és una miqueta massa avançat si encara hi ha incendis. Creiem que si volem que es faci una compareixença amb rigor respecte a aquest tema, ens calen una mica de dies per recollir les dades i preparar-la amb rigor com cal. Un altre tema és el de la compareixença del Ministeri de Defensa. Nosaltres sabem que aquest tema és un tema de gestió de territori i que, efectivament, és un tema que ve agreujat pel canvi climàtic. La resposta en cap cas ha de passar ni per la centralització ni per la militarització de cap dels aspectes vinculats als incendis forestals. El nostre model, el model català i el model de Junts, és el de gestió del territori des de la proximitat i des dels cossos d'emergència civils. Ja avisem que com estem començant a sentir això de pacte d'Estat, sàpiguen que Junts per Catalunya no permetrem, no validarem mai que s'eliminin les competències de Catalunya, ni en aquest àmbit ni en cap tampoc en el tema dels bombers. I si algú s'imagina que junts permetrem que en matèria d'incendis es fulminin les competències del nostre país, doncs està molt equivocat.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara, para dar cuenta sobre...
«Ara fa deu anys, ara fa deu anys, vostès, PP i PSOE i els seus lloros mediàtics, no es cansaven de repetir de manera fal·laç que Catalunya estava dividida, que les famílies es trencaven i que la gent no es parlava. I ho feien perquè nosaltres sortíem any rere any i de manera democràtica a defensar massivament els nostres drets i perquè debatíem quin era el millor futur pel nostre país, que és exactament el que fan les societats democràticament madures, sense drames i sense violència, cosa que no ha passat aquí al reino. Deu anys després, qui veritablement està trencada és la societat espanyola i no per raons de debat democràtic, sinó per raons de poder i de cadira, no per l'esperança d'un país lliure i millor, sinó per destruir a l'adversari. Catalunya fa deu anys discutia sobre un futur millor i, deu anys després, vostès es destrossen mútuament. No els sembla que els hi cal una mica d'autocrítica? Perquè fins fa poc anaven vostès, PP i PSOE, de la mà per posar-nos a la presó, per suspendre les nostres institucions democràticament escollides.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados.
«Sí, gràcies, president. I breument, perquè el debat de l'únic punt d'aquest ple ens arriba després de la seva presa en consideració el passat 20 de maig, moment on Junts ja vàrem fixar el nostre posicionament respecte a la proposició per reformar el reglament d'aquesta cambra amb el doble objectiu, per una banda, d'ampliar els supòsits en què es pot autoritzar el vot telemàtic per garantir el nostre dret de participació i, de l'altra, per abordar la problemàtica creixent i per tots coneguda, generada en l'àmbit del periodisme parlamentari. Les esmenes a la totalitat del Grup Popular i de VOX, totes dues amb text alternatiu, comparteixen una mateixa finalitat que és l'involucionisme. Ho fan, certament, des de perspectives i intensitats diferents, tant en l'estil com en l'abast. Bé, això ja ho havia escrit després d'haver llegit l'esmena a la totalitat del Grup Popular i evidentment, abans d'haver escoltat a la senyora Álvarez de Toledo. Però, en definitiva, totes dues pretenen mantenir l'activitat d'aquesta cambra ancorada en dinàmiques pròpies del passat, que avui no representen ni la diversitat ni les necessitats del present de la institució.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 5/2025, de 10 de junio, de medidas de promoción del uso del transporte público colectivo...
«Bon dia, senyories, president. Aquesta primera part va dedicada al ministre Puente, que està de baixa per maternitat, i a tots els diputats de la comissió de transports perquè sàpiguen el pa que s'hi dona. Ahir, dia 25 de juny, 6:29 del matí, anunci: 'El tren de l'estació de França de les 6:28 a Vilanova, que ha d'arribar a les 7:29, avui no circularà. Agafin el tren de després'. 6:44, 'El tren de Portbou de les 7:05 a Sants 9:40, de la R11, avui no circularà. Els viatgers entre Portbou i Figueres disposen del següent tren des de Figueres fins a Girona'. No, de Portbou a Figueres i després han d'agafar un tren a Figueres a les 8:16 per arribar a Sants a les 10:10. 7:34, 'Noves incidències a la xarxa. Problemes a l'R2, R2 sud, R2 nord, els regionals sud, R14, R15 i R16, R17. Els trens circulen amb afectacions per una incidència a l'estació del Prat de Llobregat i poden romandre aturats i augmentar el seu temps de recorregut'. Tot, en hora punta. Sis de la tarda: 'La xarxa de Rodalies experimenta retards en diverses línies aquesta tarda. Hi ha demores de 30 minuts en els trens de les línies R1 a causa d'una incidència tècnica a l'Hospitalet del Llobregat i els de la R2 sud també tindran retards per la incidència ja resolta a l'estació del Prat. Hi ha demores de 20 minuts a l'R4 a causa d'una incidència a la infraestructura entre Sant Vicenç de Calders i l'Arboç i a la R8 per incidència tècnica a l'origen de la línia. També hi ha demores puntuals a la R3'. Avui, 6:57, la R4, endarreriments de més de 15 minuts a causa d'una incidència a la infraestructura a l'estació de la Granada. A la R4 i a la R8, en diverses estacions, les pantalles no funcionaran perquè s'està actualitzant el programari. No saben actualitzar el programari en un dia de festa o per la nit ? No, l'han d'actualitzar a mig matí. Les pantalles no funcionen. Diu: 'Mirin els senyals dels trens', que moltes vegades no estan il·luminats i no funcionen. Avui també incidències per una avaria a Tarragona a l'alta velocitat, que ha afectat els Avant. Mobilitat quotidiana d'anar a treballar amb mobilitat obligada. I amb aquestes anomalies que hi ha hagut, el servei d'Avant una vegada més, en un moment els han dit que per un tema de senyalització i en un altre moment els han dit per un tema elèctric, han tingut demores del voltant dels vint minuts o mitja hora.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opina de la situación actual?
«Senyor Bolaños, si es pensa que Junts per Catalunya donarà els seus set vots a qualsevol iniciativa només perquè porti la signatura del Partit Socialista, és que després de dos anys encara no ha entès res. Junts per Catalunya més val que se'n faci la idea. No forma part de cap dels blocs d'aquesta cambra. Mai hem sigut socis del seu govern. De fet, li recordo que som els únics que no hem signat cap acord d'estabilitat amb vostès. I si en algun moment això ha estat important és precisament ara. Alguns, alguns, prediquen que PP i VOX vindran de la mà de Junts. Però a aquestes alçades de la història ja sabem que si PP i VOX acaben venint serà per la corrupció a l'estil socialistes i pel pànic en el bloc de les esquerres que ja estem veient en aquest hemicicle. Insisteixo, Junts per Catalunya no som ni hem estat mai els seus socis ni els socis de cap partit espanyol. Per això nosaltres no ens fa falta gesticular, com sí que necessiten fer del primer a l'últim dels seus socis d'esquerres. I per això tampoc mai no ens ha tremolat el pols a l'hora de votar 'no' a les seves iniciatives, quan hem cregut que eren contràries als interessos dels ciutadans de Catalunya.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política fiscal y presupuestaria.
«Però la voluntat del Govern per extreure recursos econòmics aprofitant els moments de patiment i de dolor dels ciutadans encara va més enllà d'aquests dos exemples que hem vist ara. Després d'una vida de treball i de pagar tots els impostos corresponents a aquest treball, després d'estalviar per poder-se comprar la casa on viure, després de pagar els impostos per comprar aquesta casa i després de pagar tota la vida els impostos associats a ser titulars d'aquesta casa, després de tota aquest esforç durant anys, el dia que ens morim ve l'Estat i aplica l'impost de successions sobre tot allò que és fruit d'una vida de treball, fent molts diners per part de l'Estat, de nou, en el moment de més dolor que viuen els ciutadans. Davant d'aquest sense sentit, proposem des de Junts per Catalunya la bonificació del 99 % de l'impost de successions. Per altra banda, i per tal de garantir el desenvolupament econòmic d'una part estructural de l'economia del país, des de Junts per Catalunya, considerem fonamental protegir els autònoms i garantir que tinguin el futur que es mereixen tots els que estan en aquest àmbit. Per això, cal impulsar mesures potents en defensa dels autònoms. Proposem que s'augmentin les deduccions per als autònoms fins el 10 % del rendiment net. A més a més, les despeses deduïbles dels autònoms pels elements que tinguin un ús compartit, personal i professional s'han de poder deduir en un 50 % de l'amortització. Aquesta deducció també ha de ser aplicable a les despeses vinculades a la utilització de vehicles i altres elements d'immobilitzat, incloses les despeses de manteniment. D'altra banda, els consums compartits entre l'activitat econòmica i l'habitatge habitual, quan aquesta és espai de treball, s'han de poder deduir en un 25 % del total. I finalment, ja que parlem de l'habitatge habitual dels autònoms quan hi desenvolupen la seva activitat, s'ha de considerar aquest habitatge habitual com a element fonamental per a la família i, per tant, ha de ser considerat patrimoni protegit i inembargable.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la rendición de cuentas del Plan Industrial y Tecnológico para la...
«Però si em permet, vostès estarien demanant al partit socialista que fes una cosa que vostès tampoc no van fer quan governaven. Quan el senyor Aznar va dir que l'Estat espanyol, amb la inversió de l'Iraq buscant armes de destrucció massiva -unes armes de destrucció massiva que després es va veure que no existien- doncs no va fer tot això que vostès demanen. No va venir al Congrés a demanar autorització. No va donar tota la transparència. No ho va fer. Vostès aquí, diuen: 'Sotmetre a debat i votació el pla', diuen: 'Sotmetre a debat i votació al Congrés dels Diputats qualsevol modificació del pla', però és que això és absurd en la situació en què estem i vostès no ho van fer. Tampoc no van fer aquest exercici de transparència i de compartició de dades i d'informacions de l'11-M, quan vostès van estar explicant que allò era un atemptat d'ETA -quan resulta que no era cert, era mentida. Tampoc no ho van fer. Per tant, transparència i informació, tota. Però ens sembla que el plantejament que vostès estan fent no és prou sòlid. És més, algú ha dit: 'Avui és un mal dia perquè arribi aquesta iniciativa aquí, en aquesta sessió plenària', perquè, com hem dit, estan passant coses, però si em permet, d'aquí sis dies compareix la ministra de Defensa a la Comissió. Nosaltres estarem expectants de què la ministra de Defensa, segons el que digui a la Comissió, nosaltres estarem o no estarem en aquest pla. Però aquesta aparença que a mi em sembla, com també ha dit la portaveu del PNV, aquesta sensació de que aquesta iniciativa, més que voler fer un plantejament seriós d'aquesta qüestió, és una iniciativa de desgast, nosaltres no ens interessa. A nosaltres el que ens interessa és que Europa desperti d'una vegada i desenvolupi una estratègia de defensa pròpia, independent, i independent del senyor Trump, evidentment; que es mantingui el suport a Ucraïna com una necessitat ètica, democràtica i humanitària -no es pot permetre una invasió criminal com la de Rússia...»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la recuperación de la memoria histórica en relación a los sucesos de...
«Com diu la proposta, han passat 47 anys i encara ningú no ha assumit cap responsabilitat pels fets esdevinguts ni s'ha fet efectiu el dret a la veritat, la justícia i la reparació que la família de Germán Rodríguez reclama. En realitat, ningú ha estat jutjat ni condemnat pels prop de dos-cents assassinats que s'atribueixen a l'aparell repressor de l'Estat durant la transició i al final del franquisme. No ha estat jutjat Rodolfo Martín Villa, encara que esperem que sigui jutjat finalment per la mort de Teófilo del Valle a Elda, al País Valencià, una mort que es va produir l'any 1976. Però el fet és que a data d'avui ja han passat gairebé cinquanta anys, Martín Villa continua impune. Martín Villa, el que va ser responsable polític i penal de la matança de Vitòria del març del 1976. Martín Villa, el responsable de la mort de Germán el juliol del 1978. I Martín Villa, el responsable també de la mort, pocs mesos després dels sanfermins del 1978, del militant independentista i comunista català Gustau Muñoz, un català nascut a Sevilla, assassinat d'un tret a l'esquena l'11 de setembre de 1978, quan tornava d'una manifestació amb el lema 'Fora les forces d'ocupació' per un policia, per un agent de les forces d'ocupació que encara -encara avui- ocupen Via Laietana.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados relativa a la actividad legislativa.
«En definitiva, el problema, senyories, el problema no és el reglament. El problema és el parlamentarisme mal entès dels dos grans partits espanyols. El problema és la transparència a la carta segons convingui als uns o als altres. El problema és una democràcia defectuosa en pro del bipartidisme que empodera el filibusterisme parlamentari i mai, mai, va a l'arrel del problema. A veure si després de tota la gesticulació d'uns i altres, una llei antinevera, un cop més, acabarà al congelador. Moltes gràcies. Gracias presidenta. Buenas tardes, señorías. Llega a debate la toma en consideración de una nueva proposición para reformar el Reglamento de esta Cámara. Si no me he descontado, en lo que llevamos de legislatura ya van cinco, incluida la única cerrada, que es la que forzamos Junts per Catalunya y que ahora me permite expresarme en mi lengua, en catalán. La proposición de hoy, del Partido Popular, es relativa a la actividad y el procedimiento legislativo. Cabe decir que en legislaturas anteriores el Grupo Socialista también había propuesto iniciativas que iban en el mismo sentido -se ha referido a ello el diputado que lo propone-: limitar las prórrogas, por ejemplo, centrándose en ese momento en las de los plazos de enmiendas a las iniciativas legislativas. (El señor vicepresidente, Rodríguez Gómez de Celis, ocupa la Presidencia). Lo hacía el Grupo Socialista con argumentos y causas similares a las que ahora esgrime el Grupo Popular para reformar media docena de artículos del reglamento, reformular media docena de artículos para impedir los retrasos intencionados y los bloqueos recurrentes, reformular media docena de artículos para limitar el tiempo de tramitación de todos los procedimientos legislativos.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados relativa a la actividad legislativa.
«A priori, aquest objectiu no sembla inadequat, però la veritat, i un cop més, és que darrere d'una iniciativa raonable, el que hi torna a haver, el que hi ha és l'obsessió dels dos grans partits de l'Estat per controlar el procés legislatiu. Mirin, quan els blaus allarguen i bloquegen, els vermells proposen tenir-ho tot ben acotat perquè els blaus no puguin abusar de la situació. Però saben què passa? Doncs que quan són els vermells que ho controlen, després ja els va bé que la màniga sigui ampla per legislar al seu ritme. I llavors, com passa ara, són els blaus els que proposen fer rígids els terminis. I com els deia, els arguments que fan servir uns i els que fan servir els altres canvien de bancada tant bon punt com canvien els papers. I avui ja hem vist com el ponent popular ha dedicat bona part del seu temps d'intervenció a criticar i a desqualificar els socialistes més que a argumentar el fons de la seva proposta. I això és el mateix que els retreien vostès als socialistes, si recuperen aquell debat d'ara fa vuit anys, de l'octubre del 2017. Veurem quina serà la resposta del grup socialista. M'hi jugo un pèsol que, com deia, hauran intercanviat els rols. I és que això és el que porten fent fa més de quatre dècades, amb més o menys intensitat, en tants àmbits, en tantes institucions, promoure canvis perquè no canviï res.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre la política...
«I si parlem de situacions crítiques, també podem parlar d'habitatge. Cortina de fum. 'La regularización del mercado de vivienda favorece el acceso a una vivienda a precios asequibles'. Segur? Realitat: dos anys després de l'aprovació de la Llei de l'habitatge, el preu de l'habitatge de lloguer ha augmentat un 24 % i l'oferta s'ha reduït un 17 %. Precisament l'efecte contrari que vostès diuen que s'ha produït. I, finalment, podem parlar de pressió fiscal. Aquí vostè ens farà el discurs clàssic que com a vicepresidenta repeteix constantment per intentar que algú se'l cregui. Cortina de fum. En aquest cas de vostè: '¿En qué página del libro de sesiones este gobierno ha aprobado subir los impuestos de la renta media y trabajadora? Anem a les dades de la pròpia Agència Tributària, que depèn del seu ministeri. Increment de la recaptació des que vostès van arribar al Govern: IVA, un 9,6 % d'increment; impost de societats, un 30,8 % d'increment; IRPF, un 30,6 % d'increment de recaptació. L'any passat vostès van recaptar 42 800 milions d'euros més en impostos que quan vostès van arribar el 2018 i com que em posaran mil excuses per justificar-ho, i em dirà, ja ho dic jo, que l'economia ha crescut i per això es recapta més, jo li explico el perquè totes aquestes coses no són veritat. Fixi's: si el nombre de treballadors ha crescut un 14,5 % en aquests anys, per què l'IRPF creix més del doble que aquesta xifra en el mateix període? Si el salari mitjà ha crescut un 0,6 %, per què el tipus mitjà del IRPF creix un 11 %? Doncs perquè la pressió fiscal ha augmentat espectacularment, perquè vostè s'ha obstinat a no ajustar els trams de l'IRPF? Ras i curt.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre la política...
«Tot al contrari, han empitjorat i, per tant, aprofundim ara en l'àmbit més personal i familiar dels ciutadans. Salaris. Cortina de fum del Govern. 'Estamos incentivando la calidad del empleo en lugar de buscar salarios bajos, aumentamos y buscamos la precariedad'. Diuen això les dades? Realitat: dades segons l'Instituto Nacional d'Estadística. El salari mig d'Espanya és de 23 000 euros bruts a l'any. El 19 % dels treballadors no arriben a 15 000 euros bruts a l'any. Senyora vicepresidenta, que després no em podrà contestar les dades amb dades. Sí? Venga, doncs escolti bé. El 67 % dels treballadors d'Espanya, 14 milions d'espanyols, cobren menys de 23 155 euros nets a l'any. El 67 % cobren menys que 23 000 euros nets a l'any. Segons dades d'Eurostat, Espanya és el segon país europeu amb la major caiguda de salari real, una reducció del 4,1 % dels salaris des del 2021. No només no han augmentat, sinó que han reduït un 4,1 %. Per tant, vostès, en lloc de progrés, porten precarietat i misèria.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre la política...
«Moltes gràcies, presidenta. Senyora vicepresidenta, gràcies per ser avui aquí. Després de l'espectacle lamentable que hem viscut aquest matí en la sessió de control com a bèsties ferotges bastonejant-se uns als altres, li proposo ara un canvi de registre. Un debat pausat i ben fonamentat sobre la situació fiscal i econòmica del seu país. 17 de juliol de 2024. President Sánchez: 'España vive uno de los mejores momentos de su historia'. 19 de gener de 2025. President Sánchez: 'España es la mejor economía del mundo'. Però és evident que si vas pel carrer, si observes el que passa, si parles amb la gent, hi ha alguna cosa que en aquestes dues afirmacions no encaixen. Alguna cosa que evidencia que ni Espanya viu el millor moment de la seva història, ni és la millor economia del món. I un es pregunta si no serà que el seu govern no pensa més en sobreviure el següent CIS i que per sobreviure és capaç d'amagar les dades i mentir tant com calgui. Doncs miri, això és el que li proposo avui: parlar de dades, parlar d'evidències, deixar les opinions i parlar de veritats. I, per tant, li faig una primera proposta. Una primera proposta que consisteix en que després d'aquesta interpel·lació jo penjaré totes les dades que ara utilitzaré per tal que qui vulgui les pugui contrastar tant com calgui. Li proposo a vostè fer exactament el mateix. No hauria de ser un problema per vostè. Pensi que nosaltres només som 7 diputats i vostès en són 119 i tenen al darrere tot un ministeri amb més de 30 000 treballadors. Si no ho accepta i està en el seu dret, la seva intervenció només seran opinions. I darrerament, senyora vicepresidenta, tots sabem que la veracitat de les opinions del govern cotitzen molt i molt a la baixa. Així doncs, entrem en matèria. Comencem amb dades macro, aquelles que defineixen la salut econòmica d'un país.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«A què esperen? No necessiten cap proposició no de llei per posar-se en acció. I és urgent per mirar de parar-li els peus a l'extrema dreta d'Orbán, donat que, malauradament, i per molt increïble que sembli, per molt increïble que sembli, no existeix cap mecanisme per fer fora de la Unió Europea un Estat que, com Hongria, vulnera sistemàticament els drets humans. Discriminar, en aquest cas per orientació sexual o identitat de gènere, impedeix la llibertat d'expressió i no respecta la vida privada dels seus ciutadans, que ho són també, recordem-ho, de la Unió Europea. La Comissió Europea ja ha interposat un recurs d'incompliment davant del Tribunal de Justícia de la Unió per altres raons, no per aquesta, per altres raons, però si vostès volen, torno a dirigir-me al Govern espanyol, poden promoure altres accions. Potser la feminista Simone de Beauvoir no estaria d'acord que ara la cités, però m'agrada fer-ho, perquè ella deia, advertia que n'hi haurà prou amb una crisi política, econòmica o religiosa, perquè els drets de les dones tornin a ser qüestionats. Aquests drets mai no es donen per adquirits. Heu de romandre vigilants tota la vida, tota la vostra vida. Doncs bé, aquesta cita, aquesta sentència, seria aplicable també als drets del col·lectiu LGTBI i a tots els drets humans. Res, res no es pot donar per conquerit. Prova d'això és que a Catalunya portem anys observant un creixement sostingut de la violència i la discriminació contra les persones LGTBI+, malgrat l'existència de marcs legals protectors. Per aquesta raó, des de la legislatura anterior, l'Observatori contra l'LGTBIfòbia impulsa la modificació de la llei catalana 11/2014, la primera, recordem-ho, en favor dels drets del col·lectiu LGTBI a lEstat espanyol. I impulsa aquesta modificació justament per garantir-los plenament. Sí, plenament, perquè 10 anys després d'aquesta llei pionera, hi ha mancances encara a corregir.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora la situación cultural en Cataluña?
«Senyor ministre, tot això està molt bé, però parlem ara de Cultura en majúscules. Aquella cultura que neix de decisions valentes en moments crítics. Aquella cultura en què els seus protagonistes passen a la història del país jutjats per les seves decisions. Vostè es troba ara davant d'un d'aquests moments. Fa gairebé cent anys, Catalunya va rescatar les pintures murals de la sala capitular del monestir de Sixena i, quan ningú hi volia posar un sol cèntim, Catalunya va posar-hi els recursos necessaris per protegir-les al MNAC. Ara, però, els tentacles de l'espanyolisme ranci posen una altra vegada en perill aquestes pintures. Però com poden estar en perill si els arguments tècnics són irrefutables? Per què s'han de posar en perill si tothom acredita que arrencar ara les pintures és condemnar-les a un dany irreparable? I per què els mateixos que ho demanen no han reclamat les obres de Sixena dipositades en altres ciutats? Per què no han reclamat la Nativitat, que és al Museu del Prado, a Madrid? O per què no reclamen la presentació de la Verge Maria al temple, que és a Toledo? La resposta és clara: perquè totes aquelles altres obres no són a Catalunya i el que importa, senyor ministre, és humiliar Catalunya. I ara, després d'anys de despropòsits, arriba la decisió a la seva taula. Vostè, com a ministre de Cultura i com a membre del Patronat del MNAC, té la màxima responsabilitat de protegir i preservar els béns d'interès cultural, que són aquells que tenen la màxima protecció de l'Estat. Per tant, senyor ministre, què farà davant de l'espanyolisme populista que amenaça aquest patrimoni? Actuarà com els polítics mediocres que volen arrencar les pintures? Farà com el president Illa, que s'amaga una altra vegada, mentre el PSC votava ahir al Senat al costat del PP, que aquestes pintures siguin arrencades sense dilació? Veurem un ministre progressista deixar perdre un patrimoni cultural? Vostè sap que només amb un informe seu de Patrimonio Nacional el problema queda resolt. Així doncs, com voldrà passar a la història, al costat dels bàrbars culturals o al costat de la Cultura en majúscules? Pel que decideixi serà jutjat, jutjat per la història i pels catalans.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso para incorporar un nuevo Título XIV para la regulación...
«El maig del 2021 el nostre diputat, en Josep Pagès, els deia des d'aquí mateix que anaven tard i que eren poc ambiciosos perquè, en comptes de copiar el que ja havien fet els altres, en comptes de fer com vàrem fer a Catalunya el 2014 i aprovar una llei de transparència per a tota l'administració, vostès només proposaven una modificació del Reglament de la Cambra baixa. És evident que quatre anys després han avançat i tenen en tràmit un projecte de llei que inclou el conjunt de l'Administració General de l'Estat. Hauria estat bé no oblidar-se de la seva tan volguda i opaca corona, massa sovint vinculada a foscos grups d'interès. Mirin, no se'ls pot negar, senyories del grup socialista, que vostès, amb el president Sánchez al capdavant, de boquilla i sobre el paper, gesticulen per fer de la transparència i dels valors democràtics un pilar de la seva agenda i acció política. Però lamento dir-los que la situació conjuntural que els envolta, i sobretot com l'afronten, fa que sovint transmetin tot el contrari.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«En altres casos, a més de l'esport, hi ha criteris culturals per preservar els clubs com el Club de Mar de Sitges, un edifici de l'arquitecte Coderch de mitjans del segle passat i que forma part de la memòria dels sitgetans. Mentre el Museu Reina Sofia té per missió protegir i difondre l'arxiu Coderch, el Miteco proposa la seva demolició. Junts ha aconseguit el compromís de la ministra que no hi haurà enderroc en els propers mesos, respectant l'activitat estival i donant temps per demanar que aquest bé d'interès local sigui un bé CIN, és a dir, un bé cultural d'interès estatal per salvar-lo de la piconadora. Un altre cas és el que es viu a Cabrera. El 2019 el govern espanyol els va tancar el club nàutic i dos anys després el van tirar a terra. Els van ofegar amb la llei, no van tenir cap, cap mirament davant d'un club referent de la nàutica catalana. Quan hi ha un club, hi ha arrelament social, els nens i les nenes fan esport tot l'any, no només els mesos d'estiu. Això no és tan difícil d'entendre. Des de Junts, farem el que sigui possible perquè Cabrera recuperi espais on els nens i les nenes puguin fer esports de mar.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre los hechos, las causas, las responsabilidades...
«Gràcies, presidenta. Bé, senyories, el primer que hem de dir, el 28 d'abril se'ns farà llarg. Serà un d'aquells dies que, com s'acostuma a dir, duren anys. Un d'aquells dies en els quals tothom recorda on era i què estava fent quan va passar l'inesperat, allò que marca un abans i un després, com va passar amb l'11 de setembre, amb l'11-S a les Torres Bessones, o l'anunci de confinament per la Covid. En aquest cas, el 28 d'abril va marxar la llum, però no la de l'escala, no la de l'edifici, no la del barri, no la de la ciutat, sinó la llum de tota la península Ibèrica. Vàrem quedar-nos a les fosques, també informativament, perquè d'entrada ningú, ni tan sols els periodistes, sabien què estava passant. Potser un ciberatac enmig d'aquesta guerra híbrida que tenim a les portes d'Europa? Començaven a córrer rumors, que els recordo, que mig continent estava com nosaltres en blackout, mentre els de sempre s'abonaven amb les fake news del dia. Va ser un col·lapse total, angoixant, sense poder contactar amb la família, alguns atrapats a l'ascensor, sense poder contactar amb els veïns, o atrapats entre el tràfic o atrapats en un llit o en una cadira de rodes, sense saber si la bateria del seu respirador aguantaria prou. Els més afortunats, amb possibilitat de desplaçar-se als centres mèdics, als hospitals o de buscar-se la vida literalment a través d'algú que els pogués aconseguir un generador i combustible per fer-lo funcionar. Això si és que el de la gasolinera te'l podia vendre sense cash a sobre i amb el sistema de cobrament desconnectat. I així anava passant el temps. Anaven passant les hores.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de reconocimiento del movimiento vecinal.
«Senyories, lassociacionisme a Catalunya té una llarga, jo diria llarguíssima, tradició. Es remunta al segle XIX, quan van sortir les primeres entitats per promoure la cultura, la llengua, els drets socials, en un context sovint de repressió política i en un moment sovint també de canvis econòmics. Aquest fenomen es va consolidar amb el moviment obrer, amb la renaixença, amb la necessitat de defensar la identitat catalana. Al segle XIX, neixen associacions com els Cors de Clavé, segur que vostès nhauran sentit a parlar, promotors de la cultura popular i de la cohesió social, i entitats com el Centre Català lany 1882, que defensaven la cultura catalana. També es creen societats obreres i mutualitats per millorar les condicions laborals dels treballadors, en aquell moment molt precàries. Al segle XX, lassociacionisme es diversifica amb el creixement del catalanisme polític. Per exemple, la Unió Catalanista i Cultural, lOrfeó Català lany 1891. Durant la Segona República es van crear i van florir moltíssimes associacions importants, associacions que després la dictadura franquista dalguna manera va reprimir, i fins i tot segons com perseguir. I en aquell moment van néixer algunes de les entitats emblemàtiques encara avui dia. Lany 1961 es creà Òmnium Cultural. Òmnium Cultural és avui una de les entitats amb més socis dEuropa, amb 190 000 socis, segons les dades de lany 2019, que són les darreres que he pogut consultar.»