Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.309 declaraciones · página 8 de 44
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre medidas para combatir los discursos de odio en el deporte español.
«Vull acabar la meva intervenció tornant una mica a l'arrel de la PNL. Mentre aquesta tarda debatem aquí sobre discursos d'odi, aquests dies hem conegut també el cas de l'àrbitre somalí Omar Abdulkadir Artan, designat per la FIFA per xiular un partit del Mundial i que resulta que els Estats Units no han deixat entrar al país. Durant anys ens hem acostumat a veure com grans competicions esportives es celebraven en països on els drets humans, els drets de les dones i LGTBI no estaven garantits. Però ara ja hem fet un pas més enllà. Ara hi ha competicions on ni tan sols es garanteix l'entrada a una persona acreditada per la mateixa organització esportiva, una persona convidada per la pròpia competició, un àrbitre designat per la FIFA. Fins aquest punt arriba l'odi d'alguns. I abans d'acabar, president, vull fer esment, perquè l'he llegit abans de baixar a l'esmena que ha presentat el Partit Popular. Increïble! És una esmena que ens retorna a temps immemorials. Una esmena que, resumint, el que vol dir és: Si us plau, que el Futbol Club Barcelona no deixi cridar 'independència' als partits del Barça al minut 17:14. Aquest és el rotllo del Partit Popular.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre medidas para combatir los discursos de odio en el deporte español.
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. Junts per Catalunya compartim plenament la necessitat de combatre qualsevol forma de racisme, de xenofòbia, de misogínia o discriminació en l'esport. Però perquè aquesta lluita sigui creïble ha de ser completa i aquí és on falla la seva iniciativa perquè, senyors i senyores socialistes, hi ha una forma d'odi que continua sent invisibilitzada, perquè les institucions de l'Estat la invisibilitzen i vostès, des d'aquí, també. Està invisibilitzada i sovint és aplaudida per alguns dels seus votants i per algun que altre electe seu. Em refereixo a la catalanofòbia. Parlen dels discursos d'odi als estadis, a les xarxes socials, però no hi ha ni una sola referència als insults, càntics i expressions de menyspreu contra Catalunya i els catalans, contra la llengua catalana, contra els símbols nacionals catalans o contra els clubs i aficionats catalans. Durant anys hem sentit el crit de 'puta Catalunya'. A quin camp no han sentit cridar 'puta Barça' i 'puta Catalunya'? A molt pocs, molt pocs no s'ha cridat. Insults a la nostra identitat col·lectiva, manifestacions de menyspreu que massa sovint han justificat com a rivalitat esportiva. Quan la víctima és Catalunya, allò que se li diria intolerància, en qualsevol altre context, es converteix en un folklòric fet menor. I això no és acceptable. La lluita contra l'odi no pot funcionar amb una doble vara de mesurar. No és creïble perseguir unes discriminacions i ignorarne unes altres. No és creïble parlar de diversitat mentre s'exclou la diversitat nacional i lingüística. Per això reclamem que qualsevol estratègia pública contra els discursos d'odi incorpori de manera explícita la discriminació per identitat nacional, per llengua o origen territorial.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 16/1983, de 24 de octubre, de creación del Instituto de...
«Quan passen aquestes coses així, és impossible no recordar que les víctimes no necessiten només bones lleis. Les víctimes necessiten un sistema que funcioni, escolti i es prengui seriosament i les acompanyi amb recursos professionals, temps i coordinació. No necessiten haver de demostrar una vegada i una altra que tenen por, que estan en risc i que les amenaces són reals. Per això crec que aquest debat també ens ha de servir per recordar que no n'hi ha prou amb reforçar les estructures si després les dones continuen trobant obstacles quan demanen ajuda. No n'hi ha prou amb crear organismes si les víctimes continuen sent revictimitzades. No n'hi ha prou amb aprovar normes si els mecanismes de protecció fallen quan més se'ls necessita. I fetes aquestes reflexions, vull deixar clar que, tot i compartir bona part dels objectius que planteja el text de la proposició de llei, Catalunya no parteix de zero en aquest tema. Fa anys que al nostre país es va fer un pas endavant importantíssim en matèria d'igualtat i feminismes, creant la primera conselleria de l'Estat en aquest àmbit. El govern d'Esquerra Republicana va situar la lluita contra la violència de gènere al centre de les seves polítiques i el Departament va desplegar polítiques pioneres en àmbits com la lluita contra les violències masclistes, la igualtat de tracte i nodiscriminació, els drets LGTBI+ o la incorporació de la perspectiva feminista al conjunt de les polítiques públiques, igual que som l'única administració que reconeix la violència institucional com a tal.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la modificación de la Ley 16/1983, de 24 de octubre, de creación del Instituto de...
«La setmana passada vaig tenir l'oportunitat de visitar l'OCDE, on ens van explicar que actualment s'està donant una situació insòlita, que és que els Estats Units està pressionant perquè desapareguin les referències a la igualtat de gènere i els drets sexuals i reproductius dels documents, dels programes i dels espais de treball internacionals. Un intent d'esborrar una realitat tossuda que mata cada dia, des dels organismes internacionals que teòricament treballen amb dades i de forma objectiva i no partidista. Que desapareguin aquests conceptes no només ens porta a una batalla dialèctica, sinó que fa que fent desaparèixer les paraules també desapareguin les prioritats polítiques i els recursos econòmics. De fet, res nou. Fa mesos que veiem com els programes de cooperació internacional que durant anys han estat essencials per garantir els drets bàsics de milions de dones i nenes, de salut sexual i reproductiva, de la prevenció de matrimonis forçats, de la lluita contra la violència masclista o de la promoció de l'autonomia econòmica de les dones, estan patint una pressió brutal per aquesta desaparició dels recursos que aportava els Estats Units i d'altres països amb aquesta ideologia, que estan retirant tots els recursos dels programes, generant una pèrdua total d'oportunitats a milers i milions de dones i nenes al món.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Els hi diré una cosa: vostès sempre diuen que és de sentit comú que els jutges es trien entre ells, allò, perquè aleshores serà més neutral, serà més imparcial. Això és una barbaritat, perquè també del poder de la judicatura se'n deriva un fonament democràtic, també d'aquest poder. No hi ha cap poder que no estigui sotmès als principis democràtics. I saben quin és el seu gran problema? La impunitat absoluta amb què aquí qualsevol sentencia el que li sembla en aquell moment és oportú sense que tingui cap conseqüència. I parlo de resolucions polítiques, però, per exemple, presons preventives de dos anys i després absolució total per falta de proves com parlo d'hipoteques, com parlo de clàusules abusives de l'IRPH, com parlo d'interins. A, no es fan càrrec de que el dret europeu és dret intern i, b, no l'apliquen. Ja m'explicaran vostès de què m'estan parlant. Per acabar, vostès realment tenen algun tipus d'interès en la justícia? Molt bé, doncs parlem del tema dels interins. Encara és hora de que dient que el Govern ho està fent fatal i ho està fent fatal, vostès aportin alguna solució, ah, però el Suprem ja s'ha encarregat de dir que segons quines solucions, que serien justes, no es poden aplicar.Parlem del corporativisme. Què passa amb els jutjats i fiscals substituts? Passa que són bons per substituir els jutges quan estan de vacances, de baixa, de viatge, però no són bons per accedir a la carrera, però en canvi les seves sentències tenen exactament el mateix valor que els jutges de carrera. A mi m'ho volen explicar això, si us plau, d'una vegada? Perquè no s'entén. No s'entén aquest corporativisme que no permet regularitzar unes situacions que a la pràctica fan exactament la mateixa funció. I tres quarts del mateix passa amb els lletrats de l'administració de Justícia. Per tant, Govern, posinse les piles en el tema d'interins perquè ens caurà l'estructura de l'administració de justícia d'aquí a un mes, d'aquí a un mes, quan siguin cessats tots ells. I no només és injust, no només és contra les persones, sinó que deixaran tots els serveis deserts. Posinse les piles amb els jutges i fiscals substituts d'una vegada.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial,...
«Però vostès se n'adonen que estan fent amb la justícia d'aquest país? ¿Vostès, més enllà dels que estem aquí asseguts, dels que exerceixen, dels que porten toga, se n'adonen que, amb aquesta tensió entre vostès, amb aquesta tensió per controlar l'Estat, amb aquesta tensió de los mismos perros con otros collares, amb aquesta tensió l'únic que fan és desmuntar completament qualsevol aparençade neutralitat, d'imparcialitat o de justícia de la seva pròpia administració de justícia? A mi ja m'està bé, perquè la meva feina aquí era venir a posar l'Estat en contradicció per explicar a la gent del meu país que no val la pena ni hem de formar part d'aquest estat. Però, home, deixinm'ho fer a mi, no ho facin vostès, perquè aleshores ja és que és un contrasentit i avorridíssim. Dit això, que hem vist manifestacions de jutges togats contra una llei ni tan sols aprovada. que hem vist, vaja, sentències on el dret europeu no només no s'aplica, sinó que s'aplica en contra del que digui el dret europeu. Hem vist manifestos de jutges explicant com tombar una llei i fent un manual de com interposar les querelles contra aquella llei o les demandes contra aquella llei. I vostès volen que nosaltres ens creiem de veritat que hi ha algun interès en com es trien els jutges, perquè si no, estarà polititzat? Home, per l'amor de Déu, si fan qualsevol cosa, menys justícia. I parlo, evidentment, de les cúpules. Si fan bàsicament política, perquè fer política és encausar la dona del president del Govern. Fer política és el que han fet amb el fiscal general de l'Estat. Fer política és el que està passant en els tribunals d'aquest Estat des de fa quatre anys i mig. I fer política de la dolenta, perquè sap què passa? Que ho destrossen tot. No quedarà títere con cabeza. Però és que tampoc quedaran vostès i no quedaran vostès, perquè quan es destrossa la credibilitat del suposat poder independent que és la judicatura, ja no queda res.»
-
Júlia Boada Danés · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de algunas disposiciones normativas procesales con relación al derecho...
«Gràcies, presidenta. Siscents un dies, recordin aquesta xifra, senyories, perquè és una de les raons per les quals som avui aquí. La Noelia Castillo, una jove catalana de vinticinc anys a la que ja s'ha mencionat, va haver d'esperar més de 601 dies per poder decidir sobre el final de la seva vida, amb el conseqüent dolor, patiment, frustració, angoixa perquè els processos de recursos es van dilatar en el temps. Durant aquests quasi dos anys, la decisió d'una jove que no volia viure es va portar a un debat públic, mediàtic i sovint amb cert sensacionalisme que de ben segur li va causar més dolor. I tot per exercir un dret que aquesta cambra li havia reconegut. Concretament, senyories, el 24 de març del 2021 aquest país va donar un pas de gegant cap a una democràcia més madura i més digna. Des de l'entrada en vigor de la Llei Orgànica de Regulació de l'eutanàsia, el juny del 21, les persones que es troben en un patiment greu crònic i impossibilitant o davant d'una malaltia greu i incurable, poden exercir un dret vital, el de posar fi a la pròpia vida per voluntat expressa i per acabar amb el patiment.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de algunas disposiciones normativas procesales con relación al derecho...
«Gràcies de nou, presidenta. Per quarta vegada, saludo els diputats i les diputades aquest matí i, per primera, tinc la satisfacció de donar la benvinguda per part del meu grup als tres diputats del Parlament de Catalunya, Sara, Juli, Jordi Fàbregas, a vostè no el conec, però amb la Sara hem compartit anys d'història política i amb en Juli compartim partit i ideologia. Per tant, molt contenta que sigueu aquí i molt contenta que estigueu aquí amb aquest tema. Deixi'm fer una prèvia, i ho dic perquè fa tres segons escassos m'he quedat paralitzada per una cosa que he sentit. L'eutanàsia per motius econòmics no està ni contemplada ni permesa, ni se li pot acudir a ningú. Ho dic perquè després de la intervenció de fa uns segons cal posar les coses clares. No existeix l'eutanàsia per motius econòmics. Existeixen situacions desesperades si vostès volen, però l'eutanàsia només té cabuda en supòsits mèdics i en supòsits mèdics -?ja ho han dit- dos informes més una comissió. Per tant, que tothom es tranquil·litzi.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de algunas disposiciones normativas procesales con relación al derecho...
«Però avui, avui tornem a fer un vot en contra dels governs Illa i Sánchez, perquè lluny de posarse en el lloc de les persones que es troben en una situació de patiment tan gran que han de plantejarse una eutanàsia, els donen l'esquena en algunes ocasions. I m'explico el perquè dic això. A hores d'ara hi ha centenars de malalts d'ELA a tot l'Estat, a tot l'Estat, en situació de dependència extrema. A Catalunya n'hi ha cent. A la meva estimada Barcelona, hi ha vintiset persones amb dependència extrema, patint la ELA. Però és que també hi ha altres persones en aquesta situació amb Parkinson o Alzheimer o amb altres malalties. Els malalts d'ELA han estat dos anys esperant i dos anys, en una malaltia que té un pronòstic de tres a cinc anys, és una eternitat, com podeu entendre. Doncs com dic, han estat dos anys esperant a tenir els diners de les prestacions que els corresponen per l'aplicació de la llei ELA. Ara poden demanar aquestes prestacions, però atenció! Alguns no ho faran. No ho poden fer perquè si reben uns diners per pagar cuidadors -?diners per cures que no van a la butxaca dels malalts- els treuen els complements de gran invalidesa -?altres complements econòmics, per tant- i aleshores els passa que no arriben a final de mes. Un malalt amb traqueotomia o amb un respirador té un risc evident de mort evitable. Necessita cuidadors. Igual que un malalt amb càncer pot necessitar quimioteràpia, doncs un malalt amb ELA necessita cuidadors. I això, com deia, no s'aplica només a les persones amb ELA, sinó amb altres malalties.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Per tant, us donarem..., donarem suport a la proposició, és clar que sí, perquè ens ho demaneu, no perquè creiem que sigui absolutament justa o que sigui globalment vista justa, perquè guanyen els de sempre. I l'únic que fem, en lloc de reconèixer els drets que ens vau demanar, és com aquell qui diu fer aquella caritat de dir: No podem tenir tota aquesta gent en la indigència perquè porten molts anys treballant i és absolutament injust. Però deixem gent pel camí. Deixem situacions pel camí. Encara ho hem pogut arreglar una mica. Espero que -?i sé que no passarà- que amb seu del Senat això es pugui arreglar mínimament. Nosaltres volem deixar ben clar que estem a la disposició de les plataformes. Ens devem, en aquest cas crec que és claríssim, a les persones que han patit tot això i per això -?i acabo ja- vull reconèixer la María José, vull reconèixer la Yolanda, vull reconèixer l'Antònia, la Marta, la Isabel i també la Gemma dels procuradors. A totes vosaltres, moltes gràcies.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Hi ha una tensió somorta. Ja no em referiré a tota la resta. Jo vull parlar avui, perquè no és l'últim pas d'aquest Congrés. Ara anirà al Senat a veure què passa allà i després tornarà al Congrés. Deia: Jo vull parlar del marc general. Aquí hi ha hagut una tensió, una tensió que s'ha d'explicar entre allò que les mútues van prometre en els que estaven obligats a ser mutualistes o en els que, per mala informació dels col·legis d'advocats -?i ho vull dir- van anar a parar a les mútues. Però parlem bàsicament de procuradors i d'advocats i també és veritat que afecta altres col·lectius que no tenen idènticament el mateix posicionament. Arquitectes hi està d'acord, metges ens estan demanant que les mutualitats no acabin... Deia: Hi ha una tensió entre aquella gestió privada de la mutualitat i la gestió de l'Estat. Quan les mutualitats fallen i no són capaces de proveir el que era la seva funció, aleshores ha de venir l'Estat a recaptar. Doncs mirin, mantenir l'alternativitat és una mala idea i és una mala idea que farà que d'aquí a deu anys estiguem exactament igual. I això no ho hem dit tots els grups. Això és una imposició de la dreta i vull que aquí quedi ben clar. La nostra opinió era, que més enllà de que sigui un sistema que català, escolti'm de tota la vida, perquè és el nostre sistema... Saben què passa? Que les tradicions, al final, potser les hem de posar a revisió, perquè si no, encara aniríem amb mantellina. I deia aquesta tensió entre allò públic i allò privat, com sempre, s'ha resolt a favor d'allò privat, la interiorització dels beneficis, l'externalització de les despeses. I això, per mi, des d'una perspectiva d'esquerres i progressista, és inadmissible perquè, d'aquí a quinze anys tornaran a fer el mateix? D'aquí a quinze anys s'haurà de fer la transferència dels fons de les mutualitats d'una manera ordenada que no posi en perill la seva subsistència, que els fons no estan disponibles, que el patrimoni no es toca. Els hi recordo que aquells que van deixar les mutualitats i es van passar al RETA i avui no entren en aquesta llei, van perdre tot el seu capital i no vaig sentir ningú dir res.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«I, per tant, no surt bé, i què fem? El primer, deixar fora els passius. Home, a mi em fa vergonya. Em fa vergonya pujar en aquest faristol, dir que votaré positivament perquè ho faré i ser conscient de que estic cometent una injustícia d'aquest calibre que és deixar fora a tots els passius. I escolti'm, votarem, eh?, i això serà llei. Però jo personalment he de dir que sento vergonya de classe, vergonya de classe, perquè al final són els que ho han posat damunt de la taula. I, al final, si avui votem que sí, és perquè les plataformes ens ho demanen i perquè cada dia que passa hi ha gent esperant jubilarse després de quaranta o quarantacinc anys d'exercici. I, és clar, la mínima dignitat social et diu: Arreglem això com sigui, perquè almenys es puguin incorporar a la jubilació. Però no oblidem els que deixem en el camí, no ho oblidem, i ens sap molt de greu. I reconec, i crec que ho hauríem de fer més sovint, la meva incompetència per no haver sigut capaç de convèncer el Govern. Reconec també que no hem sigut capaços de donar les dades que ens convencin d'això i que al final un govern, al final un govern no s'explica pel que es diu en aquest faristol. S'explica que per com s'apliquen els pressupostos i si es tria determinades coses de salvar de la fallida i no se'n trien d'altres, s'explica qui és el Govern i s'ha triat no rescatar els passius. I això és lamentable.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Hem parlat molt del procediment. Comparteixo amb els grups de l'oposició i amb grups que no se sap ben bé si donen suport o donen suport, ara venen, ara van... Bé, deia, comparteixo absolutament la crítica sobre com ha anat el procediment. I ho comparteixo, perquè ens hem trobat amb esmenes vetades com a transaccionals, però que no ho han estat com a esmenes. I avui votarem coses que s'havien inclòs en transaccionals que han estat vetades i que, al final, d'alguna manera, projecten una ombra sobre el text d'aquesta disposició que jo crec que no era la millor manera d'arribarhi. Hem vist de tot. Hem vist suspensions, convocatòries, desconvocatòries i aquesta no és manera de treballar. Però és que no és manera de treballar d'entrada. Hi ha una auditoria de la Seguretat Social pendent, que va estar introduïda en una llei i no la tenim i fa anys d'això! Vam demanar que hi haguessin les dades damunt de la taula, les dades no del Govern per vetar o per deixar de votar..., de vetar per afectacions pressupostàries, sinó les dades de la Seguretat Social. Perquè la gran, la gran història, és: 'És que això és inassumible'. Doncs escolti'm, si és inassumible, posiho damunt de la taula, digui'm exactament què és inassumible, digui'm de quanta gent parlem, digui'm del que diuen les mutualitats, de les quals, per cert, tampoc hem pogut obtenir dades fiables. Per tant, estem legislant sobre sensacions, impressions, conviccions. I això perdonin, eh?, però amb els anys que portem ja hauríem de saber que mai surt bé.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Però saben quina era la diferència? Que són aquestes que podrem votar de Podemos i dels grups del bloc del govern, ja ho ha dit una diputada abans. I a nosaltres ja ens sembla bé que, davant la incapacitat d'aquest desgovern per legislar i en el context actual que viu la gent, s'aprofiti qualsevol forat, qualsevol oportunitat per donar respostes a la població. I avui tindrem l'oportunitat de ferho amb aquelles persones que hagin cotitzat més de quaranta anys i que es jubilin anticipadament i també amb el torn d'ofici, però no amb els autònoms i la microempresa, perquè les transaccionals per no haver de pagar l'IVA quan encara no l'has cobrat, per no haver de passar per caixa quan vols apel·lar i per no penalitzar l'I+D+i, les havíem presentat Junts per Catalunya. I la resposta a abaixar la pressió que s'exerceix des de la hisenda espanyola i donar aire a la gent és vetar el debat i impedir la votació. La Mesa va fer el mateix que ha fet el Govern amb la proposició de llei de reforma integral del treball autònom, registrada per Junts l'abril passat.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica el artículo ochenta de la Ley Orgánica 1/1979, de 26 de...
«Bon dia, diputats, diputades. Gràcies, presidenta. Deixi'm fer algunes consideracions prèvies abans d'expressar la posició del meu grup. Aquesta proposta l'hem debatuda en les seves diverses preses en consideració de proposicions de llei quatre vegades els darrers anys, dues a l'anterior legislatura, dues en aquesta legislatura, les dues anteriors van caducar. I el nostre posicionament, encara que sorprengui en aquesta cambra, és exactament el mateix que era el primer dia. Mirin, al gener d'enguany, amb la Llei 1/2026, de modificació del decret legislatiu 1/97 de refosa del text únic en matèria de funció pública del Parlament de Catalunya, es va votar a Catalunya una disposició gairebé idèntica a la que avui votarem. I, lamentablement, es va guanyar. Per tant, no entenc la crida a l'element competencial i de fons, que comparteixo sempre en aquest cas en concret, perquè la Generalitat de Catalunya ha d'aplicar ja la llei del Parlament de Catalunya, que preveu exactament el mateix pels vots -?recordo- de Junts, del PSOE, de VOX i del PP i el vot en contra de Comuns, CUP i Esquerra Republicana de Catalunya.»
-
Evarist Aznar Teruel · PP ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que va a tomar el Gobierno para garantizar...
«Quiero empezar reconociendo algo fundamental: nuestro partido tiene un firme compromiso con la educación pública, sin lugar a dudas. (Aplausos). Y puedo hablar en primera persona, como docente en ejercicio durante muchos años, hasta el pasado 15 de enero. En mi primer día de clase, siempre, en una pizarra, y hoy la pizarra es imaginaria, pongo solo una palabra: respeto. Respeto social, respeto político, respeto para todos. (Rumores). Sí, por supuesto, y para ustedes, faltaría más. Hoy, en mi primer día, también está esa palabra, porque las familias confían en una mejor educación para sus hijos. También para el alumnado, que son el futuro. Y, por supuesto, para el profesorado, que es el sostén del sistema con su profesionalidad y vocación. Por eso, quiero referirme hoy a las reivindicaciones planteadas por los docentes que han ejercido su derecho en mi tierra, en la Comunidad Valenciana, y para los cuales la Generalitat Valenciana ha presentado la mayor propuesta de inversión pública educativa de nuestra historia: más de 3338 millones de euros para transformar la educación pública, más de 1400 millones en infraestructuras, la incorporación de más de 7000 docentes, nuevas aulas de inclusión, bajada de ratios, menos burocracia y mejoras salariales notables. Además, la Generalitat Valenciana destina 658 millones de euros para la gratuidad de 0 a 3 años. Y frente a estas grandes ayudas e inversiones, ¿qué teníamos y qué tenemos enfrente? Pues teníamos un Gobierno, señora Micó, del PSOE y de Compromís. Lo tuvimos ocho años; huit anys, señora Micó. ¿Qué hicieron ustedes? Res. No hicieron nada. Hasta en cinco ocasiones les negaron a los profesores el aumento salarial. (Aplausos). Aumentaron la burocracia y su gestión fue un triste 20 % del Plan»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el desempeño de la Ministra de Inclusión, Seguridad...
«Bé, bona tarda, president, senyories. És una paradoxa que nosaltres, en aquest Estat, que venim d'un règim corrupte en essència com va ser el franquisme, ens dediquem a convertir les corrupteles i corrupcions de la democràcia en el centre de la nostra vida pública. I senyories del PP i senyories del PSOE, vostès saben quina és la gran diferència a efectes de corrupció entre una dictadura i una democràcia. Això no cal que els ho recordi, però ho faré. En una dictadura que és estructuralment corrupta, ningú es fa càrrec, ni ningú és responsable i ningú dona la cara. I en una democràcia sobre el paper, els governs són responsables d'allò que fan o allò que deixen fer. Per tant, des del nostre grup només podem constatar una desgràcia per a la ciutadania, que és que els dos grans partits del sistema bipartidista, quan han governat molts anys, han tingut tendència a la corrupció. Ho constatem. És una inèrcia del bipartidisme. És una inèrcia d'aquest Estat que, malauradament, malgrat les lliçons que hauríem d'haver après de la dictadura, estem a dia d'avui, any 2026, parlant de corrupció, d'una corrupció que pot existir o no. I d'una corrupció que ha existit o passant el dit, per cert, en un Estat on també la figura principal del cap d'Estat, el rei emèrit, ha estat també un corrupte. Així s'ha determinat. Per tant, el primer que hem de dir és que cadascú entomi la seva responsabilitat.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la reversión de las decisiones sobre el incremento...
«Per això ens preocupa profundament el missatge que s'està enviant. Se'ns diu que no hi haurà retallades. Fantàstic! Que no hi haurà retallades socials. Perfecte. Però senyories, atenció! No retallar no és el mateix que no reforçar. I aquí és on hi ha la clau. Després de 8 anys de governs suposadament progressistes, encara arrosseguem moltes de les ferides que van deixar la crisi financera i, evidentment, també les polítiques d'austeritat. I si ara tenim més recaptació, que està molt bé, la pregunta és molt senzilla: aquesta recaptació la destinarem a reconstruir l'estat del benestar o a alimentar la cursa armamentística? La pregunta és molt binària. És sí o no. Fem una cosa o fem l'altra? També ens preocupa - amb el temps que em queda- la manca de transparència. Per nosaltres és clau i molt important. El Govern espanyol afirma que ja va assolir el famós 2 % de despesa militar. Bé, i la pregunta és, i ara? I ara què? Quin és l'objectiu real per a aquest any? Quin percentatge, senyories, s'està executant? Perquè tampoc ho sabem. Quins compromisos s'han adquirit per la pròxima dècada? La veritat és que aquesta cambra no ho sap. Jo crec que no hi ha ningú. O sí? Seria una sorpresa que pogués respondre a aquestes preguntes. I això deixam'ho dir és especialment greu, molt greu, perquè sense pressupostos aprovats i amb partides disperses en diferents ministeris és molt difícil. Se'ns fa molt difícil que aquest Parlament pugui fiscalitzar adequadament aquestes suposades preses de decisions.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la reversión de las decisiones sobre el incremento...
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Compartim bona part del fons d'aquesta moció, entre altres coses perquè hi ha una pregunta que cada cop és més evident. Si Europa ha d'invertir més en seguretat, ho ha de fer a tots els serveis, ho ha de fer sota les seves pròpies prioritats? Aquesta és una pregunta. Ho ha de fer sota els dictats de Donald Trump? I aquesta acaba sent la pregunta. Per Esquerra Republicana, la resposta és clara: l'OTAN és un marc cada vegada més esgotat. Fa anys que ho diem, però la presidència de Trump ho ha deixat encara més al descobert. Un aliat que practica el xantatge. I ho hem de dir així, de manera permanent, als seus socis. No és precisament un model que jo definiria com un model de seguretat compartida. Necessitem, doncs, una política europea de seguretat. Una política europea de defensa europea amb majúscules. Una política multilateral, una política multilateral basada en els drets humans i el respecte al dret internacional, i no una competició permanent entre estats per veure qui compra més armament i aquest ho faci en un temps rècord. I aquí és on tenim la principal discrepància amb la cursa actual de despesa militar. Per què? Doncs mirin, perquè mentre es parla de desenes de milers de milions en armament, continuem tenint un dèficit enorme. Un dèficit gegant, per exemple, en habitatge públic. I aquesta és una realitat. Continuem tenint problemes estructurals en la sanitat. Continuem tenint problemes estructurals en educació i també en transport. De fet, només cal preguntar a qualsevol usuari de Rodalies si creu que les prioritats d'inversió de l'Estat estan resoltes. Jo els animo a provarho i, de fet, encara hi afegiria una qüestió més: els ajuntaments i les comunitats autònomes, justament aquestes administracions, són les que continuen assumint una gran part de l'estat del benestar. Això sí, sense disposar d'un finançament ni just ni suficient. I quan augmenten els recursos, aquests recursos són aquells que també haurien d'arribar als qui gestionen aquests serveis públics. Els serveis del dia a dia. Aquí ho deixo dit també.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opinión tiene sobre la situación política actual en Cataluña?
«Doncs aleshores li fan falta ulleres, senyor Sánchez. Miri, val la pena recordar que el seu govern no ha pagat ni un sol any els diners que li corresponen a Catalunya i als ciutadans de Catalunya. I malgrat els ciutadans de Catalunya paguem impostos de primera, però rebem un tracte de país de tercera, les famílies catalanes, els mestres, els metges, els autònoms, les pimes, els pagesos, els pescadors catalans fan sobreesforços des de fa molts anys per mantenir en peu un país que tots vostès han abandonat. De fet, només se'n recorden de Catalunya quan necessiten els vots dels catalans, però tenen la sort de tenir un govern de la Generalitat poruc que no s'atreveix a venir a Madrid a reclamar els diners que són dels catalans, que és incapaç de gestionar cap crisi, ni rodalies, ni mestres, ni metges, ni corrupció, senyor Sánchez. Un govern que ni tan sols és capaç de defensar la llengua catalana. Tenen la sort de tenir un president Illa més preocupat per defensar els interessos de Madrid i del seu partit que per trencarse la cara als catalans, que és exactament el que hauria de fer un president de Catalunya.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 11/2026, de 12 de mayo, por el que se modifica la aportación de los usuarios y sus...
«Però hi ha encara una altra qüestió que per a nosaltres és especialment preocupant i és la de la lògica profundament centralitzadora, que torna a aparèixer una vegada més, perquè aquest decret no es limita a establir unes bases generals. L'Estat entra a regular absolutament tots els detalls: els percentatges, els topalls, les exempcions i, fins i tot, el sistema de reintegrament. Però després, qui ha de gestionar tot això, qui ha d'assumir la càrrega administrativa, qui afronta la pressió assistencial i, sobretot, qui acaba assumint les conseqüències econòmiques són les comunitats autònomes. I tot això cuinat des dels despatxos del ministeri. En definitiva, vostès conviden a la festa i nosaltres la paguem. És el model de sempre. L'Estat decideix i les comunitats gestionen. Madrid legisla i Catalunya paga i executa. I després encara ens parlen de plurinacionalitat? Mirin, la plurinacionalitat no consisteix a informar els territoris d'allò que ja han decidit vostès des de Madrid. La plurinacionalitat coincideix en creure de veritat que els territoris tenen autogovern i que cal respectarne les polítiques, perquè les realitats socials no són igual a tot arreu. La pressió assistencial no és la mateixa. Les necessitats sanitàries tampoc. I Catalunya fa molts anys que sosté enormes tensions al sistema de salut, mentre continua patint un infrafinançament crònic i limitacions constants de la capacitat política. Molts anys porta la gent d'Esquerra Republicana fent mans i mànigues per revertir les retallades d'Artur Mas en sanitat, molts. I mentrestant, l'Estat continua actuant amb aquesta idea uniforme segons la qual el BOE pot substituir permanentment la capacitat de decisió dels territoris. No és això, companys, no és això.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 11/2026, de 12 de mayo, por el que se modifica la aportación de los usuarios y sus...
«Bé, bon dia. Gràcies, president. Ministre, senyories, aquest Reial decret torna a deixarnos una sensació que, sincerament, ja comença a ser massa habitual en aquesta legislatura, la sensació que el Govern continua sense entendre què significa governar en minoria. Perquè una cosa és tenir la iniciativa legislativa i una altra molt diferent és actuar com si les majories parlamentàries fossin automàtiques o com si la resta de grups només haguessin vingut aquí a validar les decisions que vostè prenen. I aquest decret arriba exactament així, tancat, cuinat unilateralment des del Ministeri i sense haver compartit prèviament un debat polític de fons amb els grups que fan possible aquesta majoria. Sincerament, sembla mentida que, després de tants anys, encara no hagin après que les coses no funcionen així. Governar en minoria exigeix parlar abans d'aprovar textos que ningú ha vist al Consell de Ministres, negociar i construir acords. I això és especialment important quan parlem de salut pública, perquè avui no estem discutint una qüestió burocràtica o administrativa. Estem parlant del model d'accés als medicaments. Estem parlant de persones que depenen d'un tractament per poder viure amb dignitat. I estem parlant de famílies que moltes vegades fan equilibris impossibles per arribar a final de mes.»
-
Viviane Ogou i Corbi · Sumar ·
Congreso · PlenoInforme del Defensor del Pueblo correspondiente a la gestión realizada durante el año 2025.
«L'informe també posa sobre la taula les enormes disfuncions del sistema migratori. I és que hi ha milers de persones que passen anys esperant la resolució de la seva sol·licitud d'asil, persones que treballen, que cotitzen i que tenen aquí la seva vida i es troben en una situació d'irregularitat administrativa, quelcom que la reforma del Reglament d'estrangeria no ha fet que empitjorar, que no ha fet que empitjorar deixant a moltíssimes persones en situació administrativa irregular i havent d'esperar fins a tres anys o quatre anys per aconseguir el seu arrelament social. I sí ara, amb la regularització extraordinària, sabem que solucionem aquesta situació per a moltes persones, però i les que venen després? Hem de reformar una altra vegada el reglament d'estrangeria, senyories. Mirin, i la desregulació i la impunitat del mercat no es queda només entre quatre parets. S'estén als nostres entorns, als nostres cels, als nostres barris. I és que l'informe de 2025 alerta també amb urgència d'una crisi ambiental i climàtica que està colpejant amb molta força. L'informe reconeix un clamor ciutadà insuportable, que és la contaminació acústica. El soroll no és una molèstia menor, senyories. La contaminació acústica afecta directament la integritat física, el descans, el benestar de tota la població i això s'està permetent, perquè hi hagin locals i perquè hi hagin empresaris altra vegada que es lucren a costa del benestar de la gent.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoInforme del Defensor del Pueblo correspondiente a la gestión realizada durante el año 2025.
«En aquesta qüestió, l'Estat espanyol està incomplint frontalment els mandats de la Unió Europea. Fa poc, el Tribunal de Justícia, els darrers mesos, ha dictat dues sentències que deixen en evidència aquesta negativa de l'Estat espanyol a transposar la Directiva 1999/70, una directiva de fa vintisis anys. El fracàs de les solucions legislatives de l'Estat per acabar amb la precarietat dels treballadors públics és indiscutible. Senyor Gabilondo, no n'hi ha prou amb gestionar la temporalitat. Cal voluntat política. Cal que el Govern mogui fitxa. Cal que el Govern mogui fitxa. Perdó. Cal que s'estableixin mesures efectives, dissuasives i proporcionades a l'abús de temporalitat que compleixin els estàndards europeus. Cal posar fi a la precarietat en el sector públic estatal. Moltes gràcies. Presidente, señor Gabilondo, señorías, muy buenos días. Señor Gabilondo, como usted recordará, en comisión le hablé de las muertes, los abusos y las vejaciones sufridos por miles de jóvenes durante el servicio militar obligatorio en los años ochenta y noventa del siglo pasado y le entregué la documentación de la que disponemos. Agradezco a su institución, al Defensor del Pueblo, que nos haya dado registro de entrada y a usted que haya reconocido la gravedad de los hechos.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoInforme del Defensor del Pueblo correspondiente a la gestión realizada durante el año 2025.
«Senyor Gabilondo, com vostè va indicar en comissió -amb raó- el Defensor del Poble ha de tenir un mandat d'aquesta cambra. Jo el que li demano és que faci tot el possible perquè, sigui de la manera que sigui, vostè pugui acabar investigant els abusos en el servei militar obligatori. Senyor Gabilondo, també voldria parlarli de l'abús de temporalitat que pateixen els funcionaris interins. Els informes de la seva institució del Defensor del Poble dels darrers anys ja recullen les queixes sobre els processos selectius, les demores, la manca de transparència... No obstant, ara voldria parlar de l'abús de temporalitat estructural que afecta els servidors públics, que pateixen centenars de milers de persones, els cossos d'administració general de l'Estat, els autonòmics, els locals, els funcionaris de justícia, també els lletrats de l'administració i també, per cert, les jutgesses i fiscals i, evidentment, que pateixen els funcionaris a la sanitat, a l'educació, als serveis socials, amb la consegüent afectació en la qualitat dels serveis públics. La Llei 20/2021 ha estat un fracàs. No només no ha resolt la temporalitat, sinó que en molts casos s'ha produït a l'empara d'aquesta llei una perversió i els processos, que havien de servir per estabilitzar els treballadors públics temporals abusats, han acabat sent una promoció interna encoberta pels funcionaris que ja formaven part de l'administració i que ja tenien la condició de funcionari o també han servit per facilitar l'entrada de persones de fora de l'administració, no per resoldre la temporalitat. Això és especialment greu a Catalunya i a l'administració de justícia catalana.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoInforme del Defensor del Pueblo correspondiente a la gestión realizada durante el año 2025.
«Però des de Junts per Catalunya no ens hem donat per vençuts i cada setmana, a cada Junta de Portaveus, hem tornat a posar sobre la taula que es debati al Ple la creació d'aquesta comissió d'investigació sobre els abusos del servei militar. Aquest dilluns, per sisena vegada, ho hem tornat a fer i, per sisena vegada, els partits d'Estat, PP, VOX i PSOE, s'han tornat a posar d'acord per bloquejar la iniciativa de Trencant el silenci. Un cop més ha quedat en evidència el doble joc del PSOE que s'omple la boca amb la memòria democràtica, però que quan es tracta de l'exèrcit espanyol, s'oblida d'aturar la dreta i es transforma ell mateix en la dreta més antidemocràtica. Però l'escarni als milers de famílies d'afectats no ha quedat aquí. Paral·lelament a la sol·licitud d'una comissió d'investigació, els mateixos partits que varen presentar..., els mateixos partits varen presentar a la Comissió de Defensa una proposició no de llei per instar la seva institució, senyor Gabilondo, a investigar els abusos en el servei militar. I què ha passat aquí? Doncs que el PSOE es va negar a votar la PNL. El PSOE va considerar excessiu sol·licitarli, a vostè, una investigació exhaustiva i independent que inclogués una recopilació dels suïcidis, morts no aclarides i abusos, que analitzessin possibles responsabilitats, que es reconegués públicament les víctimes, que se les reparés moral i econòmicament i que s'establissin mesures de no repetició. Jo penso que és el mínim que cal demanar, però el PSOE, pel que sembla, no ho veu així i ha impedit demanarli a vostè aclarir i reparar els abusos a la mili en una proposició no de llei, una proposició no de llei que recordo ni tan sols va dirigit al Govern, sinó que va dirigida a la seva institució, al Defensor del Poble i que, a més, no té contingut vinculant. Gairebé dos milers de joves, gairebé dos milers de joves, van morir en l'exèrcit espanyol durant els anys vuitanta i noranta. No van ser casos aïllats. No va ser simple negligència. Va ser una política conscient d'impunitat i de silenci que va passar sota governs, sota ministres suposadament democràtics.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoInforme del Defensor del Pueblo correspondiente a la gestión realizada durante el año 2025.
«President, senyor Gabilondo, senyories, molt bon dia. Senyor Gabilondo, com vostè recordarà, en comissió vaig parlarli de les morts, dels abusos i vexacions patits per milers de joves en el servei militar obligatori als anys 80 i 90 del segle passat. I li vaig entregar la documentació de la que disposem. Agraeixo a la seva institució, el Defensor del Poble, que ens hagi donat registre d'entrada i a vostè que hagi reconegut la gravetat dels fets. Com li vaig explicar, la plataforma Trencant el silenci va registrar aquí al Congrés un escrit amb més d'un miler de signatures instant la creació d'una comissió d'investigació. Vuit partits polítics d'aquesta cambra vàrem formalitzar la proposta de creació d'aquesta comissió. I què ha passat? Doncs que els partits d'estat, més ben dit, els partits de les vergonyes de l'Estat, VOX, PP i PSOE, van impedir a la Junta de Portaveus que la proposta arribés a aquest Ple, amb l'argument, segons el senyor Patxi López, de que en un moment amb tantes guerres no estem per comissions d'aquest tipus, que no serveixen per a la finalitat per la qual es creen; unes declaracions que no crec que ajudin gaire a generar confiança en aquesta institució parlamentària.»
-
Isidre Gavin i Valls · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Ministra de Sanidad ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«Una mica de cronologia. La primera mort per hantavirus va ser l'11 d'abril, un holandès de 70 anys que va morir al vaixell amb problemes respiratoris. Onze dies més tard, el seu cadàver es desembarca a Santa Helena, enmig de l'Atlàntic, però també baixen fins a gairebé 30 passatgers sense passar cap control mèdic. Alguns viatgen a SudÀfrica, com la dona de la primera víctima que mor en un hospital a Johannesburg, i hi ha una tercera víctima alemanya. Aleshores és quan el 2 de maig l'OMS alerta del brot d'hantavirus. Un dia abans que l'home arribés a Praia, a Cap Verd, l'OMS podria haver enviat material per ajudar en el desembarcament Cap Verd podia haver enviat especialistes i podia haver enviat material. L'home podia haver fet PCR dins del vaixell. També es podrien haver detectat els positius abans, evitant tres dies de viatge dins d'un vaixell que no estava preparat. Això sí, efectivament, per atendre una urgència clínica respiratòria, com va quedar clar amb la primera mort. Però aquí també s'estaven assumint uns riscos. Un viatge de tres dies més de vaixell amb una instal·lació no preparada amb persones potencialment infectades. Una cadena de decisions més que qüestionables en les que el Ministeri de Sanitat participava. Per què no es van fer PCR? Vostè diuç: 'Home, és que són PCR diferents. Son uns PCR especials'. Sí, sí, ja ho sabem, uns PCR especials. Per què no els van fer PCR especials els passatgers de l'òmnibus abans de traslladarlos a l'aeroport de Tenerife per repatriarlos? No van considerar important detectar casos positius per reforçar encara més les mesures de seguretat en la repatriació dels passatgers infectats? No van pensar que tenir informació dels casos positius, l'avanç possible podia ser important a l'hora de tractar aquestes persones? Justament per protegir la seva salut. Com pot dir el director de Salut Pública que no hi havia motius per pensar que el passatger nordamericà amb una PCR dèbilment positiva fos infecciós? Quan es conegut que persones asimptomàtiques amb PCR positiva poden ser contagioses. L'haurien d'haver gestionat com si fos i no ho van fer. Així, a diferència dels americans, com podria dir vostè que tot el passatge era asimptomàtic quan en hores una passatgera francesa estava a l'UCI. Si li haguessin fet una PCR haurien sabut que estava infectada, però com no es van fer PCR no es va saber per què el Govern espanyol no va facilitar des d'algun centre de referència com vostè ha dit, especialitzat en malalties infeccioses i brots epidemiològics. Que hi ha a l'Estat que l'enviessin a Canàries? Les Canàries, els materials necessaris per poder recollir les mostres dels passatgers i realitzar les PCR. També es podia fer això. Van demanar l'OMS que féssim proves PCR a Cap Verd a tots els passatgers per poder saber si alguns dels mateixos estaven eren positius abans de decidir enviar el vaixell a les Canàries? És una altra pregunta. Que de la seva intervenció jo no he vist la resposta d'això.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Ministra de Sanidad ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«I dit això, ministra, vull utilitzar uns minuts d'aquesta compareixença a parlar de temes pendents que fa temps que estan aturats o que tenim encallats perquè tenen afectació pressupostària. La meva pregunta és: un govern que no fa cap política que impliqui finançament i que tingui afectació pressupostària, exactament què fa? Però aniré més enllà. Diners n'hi ha, però només n'hi ha perquè el Govern vol que n'hi hagi. I això per què li dic? Doncs li ho dic perquè vostè mateix ahir va anunciar que el Consell de Ministres aprovava 60 milions d'euros per ampliar la cobertura bucodental, però en canvi no són capaços de convèncer els seus socis del PSOE que cal ampliar la gratuïtat dels dentistes entre els nois i noies d'entre 14 i 18 anys. Una proposta d'Esquerra Republicana que el PSOE ens ha vetat. La salut bucodental continua sent una de les grans desigualtats més importants del sistema sanitari. Qui té recursos econòmics, accedeix a tractaments preventius, revisions, ortodòncies i qui no els té, simplement hi renuncia. I això genera desigualtat en la infància i és incompatible amb qualsevol idea mínimament digna d'un sistema públic de salut. La salut dental no és només estètica, com a vegades se'ns intenta plantejar, sinó que afecta a l'alimentació, el dolor crònic, l'autoestima, el desenvolupament infantil i fins i tot a la salut mental. I per això creiem que la universalització progressiva de l'atenció bucodental ha de ser una prioritat real i no només un anunci parcial. No podem entendre com és possible que un govern progressista veti una proposta com aquesta.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Ministra de Sanidad ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«De fet, tenim un exemple claríssim de com gestiona aquests temes la dreta durant la crisi de l'Ebola de fa uns anys, on la seva gran mesura per aturar la va ser assassinar el gos Excalibur sense cap mena de pietat, sense cap evidència científica i sense alternativa de quarantena i vigilància. Una gestió basada en l'alarmisme, l'autoritarisme i la propaganda. Aquell animal no és només un animal, avui simbolitza moltes coses. Una víctima d'una manera de governar les emergències, basada més en l'impacte mediàtic que no pas en l'evidència científica. Més centrada en aparentar control que no pas en solucionar la crisi i en generar confiança pública. Més preocupada en preguntar al ChatGPT si les rates neden i enviarli la captura de pantalla a la ministra, -que perdonin això si, preguntarli ja em sembla lleig, però enviar la captura de pantalla a la ministra em sembla d'un nivell alarmant-. Més preocupada d'això de les consultes del ChatGPT que de la vida. La veritat un autèntic drama. El que protegeix de veritat la vida de les persones és una sanitat pública robusta, professionals preparats, recerca científica i recursos per no deixar ningú enrere. Per això és important reforçar totes les eines de prevenció i resposta davant les malalties infeccioses. I aquí, ministra, li recordo que tenen una assignatura pendent: el reconeixement oficial de l'especialitat de malalties infeccioses. I sincerament, tal com està el món, costa molt d'entendre que estigui aturat. Parlem constantment de la preparació davant futures pandèmies. N'han parlat vostè aquí, en aquest faristol. Parlem de noves zoonosis, de resistències antimicrobianes, parlem de riscos globals derivats del canvi climàtic i de la mobilitat internacional, però després mantenim bloquejada una especialitat absolutament central per afrontar tot això, que els professionals fa anys que reclamen i que ja prometia Salvador Illa quan era ministre de Sanitat d'aquest Govern i, honestament, després del que hem viscut amb la COVID, costa molt d'explicar que encara continuem encallats en aquest punt. A vegades tinc la sensació que hem après molt poc de la pandèmia.»