Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
4.382 declaraciones · página 81 de 147
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de reconocimiento del movimiento vecinal.
«Bé, doncs avui, lany 2025, les associacions són tot això i també són espais de socialització, són espais dacollida, són espais dintegració, són espais de generació dactivitats de tot tipus, de prestació de serveis, dassociacionisme. I tot això ha anat evolucionant amb noves eines també per a aquest associacionisme. Parlàvem fa pocs dies amb la meva companya Marta Madrenas, com ella, quan era regidora de lAjuntament de Girona, sent alcalde el president Puigdemont, van posar en marxa una de les primeres experiències de pressupostos participatius. I mexplicava com el model que van agafar a Girona en aquell moment, el president Puigdemont i la Marta com a regidora, era un model en què eren les associacions de veïns de cada barri les que eren empoderades per dialogar directament amb lAjuntament, aportar les seves propostes i discutir-les i ser dalguna manera un actor més de la política municipal i de lexecució de les polítiques públiques. Per tant, una història, la de les associacions de veïns, que ha aportat molt a la nostra societat. I per això des de Junts per Catalunya ens hem volgut sentir sempre hereus daquest esperit associatiu i per això ens sumem a aquest reconeixement a les associacions de veïns. Nosaltres hem fet una esmena que el que pretén és, en el segon punt de la proposta, quan parla de fer una regulació, posar en evidència que a Catalunya tenim ja una regulació molt madura. Tenim la Confederació dAssociacions de Veïns, amb estatuts, amb un codi ètic, amb un règim intern de les associacions i, per tant, el que nosaltres hem fet amb aquesta esmena és, dalguna manera, demanar que les competències que té transferides la Generalitat de Catalunya i potser daltres comunitats siguin respectades i siguin tingudes en compte a lhora de fer aquesta legislació. Si aquesta esmena és recollida dalguna manera, doncs nosaltres, òbviament, votarem a favor de la iniciativa.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de reconocimiento del movimiento vecinal.
«Precisament, durant la dictadura franquista i acompanyat del desenvolupament urbà, proliferen les associacions de veïns, com deia la ponent daquesta iniciativa, com a resposta a les múltiples necessitats de serveis i mancances dinfraestructures i necessitats no ateses per les ciutats daquell moment. Ciutats que creixien descontroladament, sense urbanisme ni serveis, que acceleraven la creació dassociacions per reivindicar aquestes necessitats. Serveis moltes vegades, serveis bàsics, com molt bé sha dit per part de la ponent de la iniciativa. Per tant, les associacions de veïns han estat sempre un emblema de la reivindicació democràtica i de la reivindicació social i de la reivindicació política. Hi ha exemples emblemàtics daixò que han triomfat el cinema, El 47. El 47 és una història que vostès deuen conèixer de com un conductor, el Manolo Vidal, segresta un autobús amb complicitat amb lassociació de veïns daquell barri de Torre Baró per aconseguir que arribés el transport públic en aquell barri. Un barri costerut, Susana. I aquesta bona combinació del lideratge del Manolo, vital, i de la força dels veïns, de la força reivindicativa i de la valentia dels veïns, va fer que per fi arribés lautobús a Torre Baró, que, per cert, és un barri que avui encara ara reivindica moltíssims serveis i moltíssimes necessitats.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley de reconocimiento del movimiento vecinal.
«Senyories, lassociacionisme a Catalunya té una llarga, jo diria llarguíssima, tradició. Es remunta al segle XIX, quan van sortir les primeres entitats per promoure la cultura, la llengua, els drets socials, en un context sovint de repressió política i en un moment sovint també de canvis econòmics. Aquest fenomen es va consolidar amb el moviment obrer, amb la renaixença, amb la necessitat de defensar la identitat catalana. Al segle XIX, neixen associacions com els Cors de Clavé, segur que vostès nhauran sentit a parlar, promotors de la cultura popular i de la cohesió social, i entitats com el Centre Català lany 1882, que defensaven la cultura catalana. També es creen societats obreres i mutualitats per millorar les condicions laborals dels treballadors, en aquell moment molt precàries. Al segle XX, lassociacionisme es diversifica amb el creixement del catalanisme polític. Per exemple, la Unió Catalanista i Cultural, lOrfeó Català lany 1891. Durant la Segona República es van crear i van florir moltíssimes associacions importants, associacions que després la dictadura franquista dalguna manera va reprimir, i fins i tot segons com perseguir. I en aquell moment van néixer algunes de les entitats emblemàtiques encara avui dia. Lany 1961 es creà Òmnium Cultural. Òmnium Cultural és avui una de les entitats amb més socis dEuropa, amb 190 000 socis, segons les dades de lany 2019, que són les darreres que he pogut consultar.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a financiar con máxima urgencia la "Ley 3/2024, de 30 de octubre, para...
«Para hacerse la foto todo el mundo estaba, pero ahora hace falta retratarse. El Gobierno español tiene que asignar una partida suficiente a través de las comunidades autónomas para aplicar la ley respetando las competencias y no haciendo pruebas piloto con aportaciones nominales insuficientes, que es lo que, parece ser, ha anunciado el Ministerio de Sanidad: una aportación nominal de solo 10 millones de euros. Inicialmente eran 40, pero como las aportaciones nominales no pueden ser de más de 10, resulta que hemos pasado de 40 a 10. Lo que pedimos son los 45 millones, como mínimo, para esta atención veinticuatro horas especializada que necesitan los enfermos. Entre la publicación de la ley y hoy han pasado siete meses y 630 personas afectadas por ELA nos han dejado. Hagamos, por lo menos, que la ley no sea algo en vano. Aquí hemos dado una palabra en el hemiciclo y tenemos que cumplirla. Muchas gracias.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a financiar con máxima urgencia la "Ley 3/2024, de 30 de octubre, para...
«Dice Ilde: Mi situación actual es delicada, ya que dependo totalmente de una máquina de ventilación mecánica que cada vez es menos efectiva por la debilidad de mi musculatura pulmonar. Próximamente tendré que optar por la traqueotomía o morir. Fui una de las personas que asistió a la visita que hicimos un grupo de afectados y representantes de entidades ELA al Palacio de la Moncloa el 19 de septiembre de 2024, justo antes de la publicación de la ley ELA. En aquella visita se mostró impactado por la violencia que relaté y que había pasado la noche anterior: mi máquina de ventilación se había quedado sin batería y casi muero ahogado por no poder avisar a mi mujer. Sinceramente, sentí que empatizaba con los afectados de ELA, con lo que mis compañeros y yo le habíamos explicado. Ahora me dirijo a usted en relación con el compromiso que adquirió con las personas afectadas de ELA durante nuestra visita: nos garantizó que se aseguraría de que se destinase una partida económica para financiar la ley ELA y que, pasado un año, se volvería a reunir con nosotros para valorar la evaluación de la implementación de la ley. Hoy, y después de cinco meses -ya son siete-, no hay ninguna partida económica para la ley; es más, desde su Gobierno se nos ha indicado al colectivo de pacientes que no hay presupuesto y que por ello nos tenemos que adaptar al presupuesto de la ley de dependencia. Yo soy un privilegiado porque me quiero hacer la traqueotomía y con mucho esfuerzo físico y económico de mi familia podré tener los cuidados necesarios, pero me entristece pensar en todos mis compañeros de enfermedad que no pueden decidir, que solo tienen una opción, y me indigna como ciudadano, porque tenemos el derecho reconocido por la ley. Le pido que haga lo que sea necesario, tal y como se comprometió, para que esta situación se arregle. Dejen de decirnos que no hay presupuesto y empiecen a trabajar realmente en una implementación efectiva de la ley. Por favor, señor Sánchez, no tenemos tiempo. Este es nuestro bien más preciado y se nos está acabando. Ildefons Oliveras Gisbert, afectado de esclerosis lateral amiotrófica.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a financiar con máxima urgencia la "Ley 3/2024, de 30 de octubre, para...
«Gràcies. Buenas tardes. Gracias, presidente. Bien, empezaremos diciendo que en política hay una cosa peor que las promesas vacías, y son los acuerdos rotos. Hoy, siete meses después de publicar la ley ELA con el apoyo del Gobierno español, no hay los recursos comprometidos para poderla aplicar ni la partida necesaria para la atención especializada de veinticuatro horas para los cuatrocientos enfermos de ELA que están en situación de final de vida. Personas enganchadas a un respirador o que cogen aire a través de una traqueotomía quieren vivir, pero sin ser una carga insoportable para sus familias. Desplegar la ley requiere 230 millones, pero la partida más urgente, la más urgente, es de 45 millones. Les invito a hacer una regla de tres: 45 millones son el 0,45 % del nuevo presupuesto de defensa del Gobierno español, 10 741 millones; 45 millones son el 0,32 % de las ayudas para hacer frente a los aranceles de Trump, 14 000 millones. Sí, cuando al Gobierno español le conviene, hay dinero, con o sin presupuesto general del Estado, pero para garantizar un final de vida digno para las personas con ELA no hay ni dinero ni respuestas. Tampoco la tiene la carta que en marzo mandó Ilde Oliveras, diagnosticado con ELA en 2020, a Pedro Sánchez. Leeré algunas partes.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a financiar con máxima urgencia la "Ley 3/2024, de 30 de octubre, para...
«Sí, per fer-se la foto. Tothom va ser a punt, però ara toca retratar-se. El Govern espanyol ha dassignar una partida suficient i a través de les comunitats autònomes per aplicar la llei, respectant les competències i no fent proves pilot amb aportacions nominals i insuficients, que és el que sembla ser ha anunciat el Ministeri de Sanitat, una aportació nominal a Con ELA de només 10 milions deuros. Inicialment, eren 40, però com que les aportacions nominals no poden ser de més de 10, resulta que hem passat de 40 a 10. El que demanem són els 45 milions, com a mínim, per a aquesta atenció 24 hores especialitzada que necessiten els malalts. Entre la publicació de la llei i avui dia, han passat 7 mesos i hi ha hagut 630 persones afectades per la ELA que ens han deixat. Fem possible, com a mínim, que la llei no sigui paper mullat, sinó la paraula que totes i tots hem donat aquí, en aquest hemicicle, una paraula que hem dhonorar i hem de complir.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a financiar con máxima urgencia la "Ley 3/2024, de 30 de octubre, para...
«Tampoc la té la carta que al març va enviar lIlde Oliveras, diagnosticat amb ELA el 2020, al president Pedro Sánchez. En llegiré alguns fragments. Diu lIlde: «La meva situació actual és delicada, ja que depenc totalment duna màquina de ventilació mecànica que cada vegada més menys efectiva per debilitat de la meva musculatura pulmonar. Ben aviat hauré doptar per la traqueotomia o morir. Vaig ser una de les persones que va assistir a la visita que vam fer un grup dafectats i representants dentitats dELA al Palau de la Moncloa el 19 de setembre del 2024, just abans de la publicació de la Llei ELA. En aquella visita, es va mostrar impactat per la vivència que vaig relatar i que havia passat la nit anterior. La meva màquina de ventilació shavia quedat sense bateria i gairebé moro ofegat per no poder avisar la meva dona. Sincerament, vaig sentir que va empatitzar amb els afectats dELA a través del que els meus companys i jo li havíem explicat. Ara, em dirigeixo a vostè amb relació al compromís que va adquirir amb les persones afectades dELA durant la nostra visita. Ens va garantir que sasseguraria que es destinés una partida econòmica per finançar la Llei ELA i que, passat un any, es tornaria a reunir amb nosaltres per valorar levolució de la implementació de la llei. Avui dia, i després de cinc mesos -?ja en són set-, no hi ha cap partida econòmica per a la llei. És més, des del seu Govern sens ha indicat el col·lectiu de pacients que no hi ha pressupost i que per això hem dadaptar-nos al pressupost de la llei de dependència. Jo soc un privilegiat perquè em vull fer la traqueostomia i, amb molt desforç físic i econòmic de la meva família, podré tenir les cures necessàries. Però mensorro quan penso en tots i totes les meves companyes de malaltia que no poden decidir, que només tenen una opció. I mindigna com a ciutadà perquè tenim el dret reconegut per llei. Li demano que faci allò que calgui, tal i com es va comprometre, perquè aquesta situació sarregli. Deixin de dir-nos que no hi ha pressupost i comencin a treballar realment en una implementació efectiva de la llei. Si us plau, senyor Sánchez, no tenim temps, aquest és el nostre bé més preuat i sens està acabant». Ildefonso Oliveras Gisbert, afectat desclerosi lateral amiotròfica.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a financiar con máxima urgencia la "Ley 3/2024, de 30 de octubre, para...
«Bona tarda. Gràcies, president. Bé, començarem dient que en política hi ha una cosa pitjor que les promeses buides, i són els acords trencats, els acords trencats. Avui, set mesos després de publicar la llei ELA amb el suport del Govern espanyol, no hi ha els recursos compromesos per poder-la aplicar, ni tan sols la partida necessària per a latenció especialitzada de 24 hores per als 400 malalts dELA que estan en situació de final de vida. Persones enganxades a un respirador o que agafen laire a través duna traqueotomia. Que volen viure, però sense ser una càrrega per a les seves famílies. Desplegar la llei requereix 230 milions, però la partida més urgent, la més urgent, és de 45 milions. Els convido a fer una regla de tres. 45 milions són el 0,45 % del nou pressupost de defensa del Govern espanyol: 10 741 milions. 45 milions són el 0,32 % de les ajudes per fer front als aranzels de Trump: 14 000 milions. Sí, quan al Govern espanyol li convé, hi ha diners, amb o sense pressupostos generals de lEstat. Però per garantir un final de vida digne a les persones amb ELA, ni hi ha diners ni hi ha respostes.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema...
«Vaig acabant, president. I en làmbit de la medicina, a més a més, el que cal és formació sanitària especialitzada al MIR i homologació de títols en mans de la Generalitat. Això és el que cal en matèria de formació sanitària i de medicina. Derogar el districte universitari únic i permetre que el sistema universitari i de recerca català tingui vida pròpia és tan difícil Voy acabando, presidente. En el ámbito de medicina, asimismo, lo que necesitamos es formación sanitaria especializada, el mir y homologación de títulos en manos de la Generalitat. Esto es lo que cabe en materia de formación sanitaria y de medicina. Derogar el sistema universitario único y permitir que el sistema de investigación catalán tenga vida propia es tan difícil»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema...
«Por otro lado -y entraré en un tema que creo que también es muy importante y que sí centra el debate en materia universitaria en Cataluña-, ustedes proponen ahora una reforma de la LOSU. En su tramitación ya dejaron claro que su modelo no es el nuestro. Nosotros apostamos por un modelo de universidad plural que admita universidades y docentes investigadores; un modelo que no fuera funcionarial; con más autonomía universitaria; con más respeto para las competencias autonómicas; con una limitación de la legislación central que ustedes desconocen, como hemos visto, por ejemplo, en la nefasta situación que se da en los planes de estudio; un plan de gobernanza no uniforme y que permita la convivencia en Cataluña del modelo propio de investigación docente e investigadora con los contratos en pie de igualdad. También cabe decir que ha llegado el momento de poner en la agenda el distrito universitario único. Hoy ya podemos decir que este distrito universitario único es una desgracia para el sistema universitario catalán y, por ende, también para la sociedad catalana. Abro comillas: «Casi cuatro de cada diez estudiantes de medicina en las universidades catalanas vienen de otras comunidades autónomas. Muchos de estos estudiantes con la carrera financiada por Cataluña irán a ejercer a otros territorios. Estos alumnos pueden superar la nota de corte en las universidades catalanas gracias a que en sus territorios la exigencia académica es más baja. El porcentaje de excelentes en la nota de acceso en el grado varía del 20 % en Murcia, Extremadura o Asturias, al 6 % en Cataluña, la más baja». Cierro aquí comillas. Lo que acabo de leer no es una elegancia separatista ni mucho menos supremacista, lo que acabo de leer es un artículo de La Vanguardia de esta semana que reproduce la opinión de los colegios de médicos catalanes y los datos del ministerio. Lo que no puede ser es que Cataluña esté financiando unas carreras de medicina muy buscadas por su excelencia en alumnos de España, mientras miles de alumnos catalanes no puedan competir porque la exigencia en Cataluña es superior y las pruebas de acceso son más exigentes. En este curso solo tres de cada diez estudiantes de las facultades de medicina de Lleida y de Tarragona, Rovira i Vigili, han sido catalanes. Resultado, en Cataluña faltan médicos, tenemos que recurrir a personal de fuera que no tiene nuestros estándares formativos y desconoce la lengua, y esto no toca. Esto, como dicen en los colegios de médicos, no es justo ni es equitativo. Por ello, nosotros decimos basta. En Cataluña lo que necesitamos es acabar con el distrito universitario único, y lo que necesitamos es un distrito universitario propio adaptado a nuestra sociedad, adaptado también al sistema universitario del país.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema...
«La Ley de la Ciencia catalana del año 2022 se aprobó bajo el impulso de los consejeros Geis y Tremosa, pero también -y quiero recordarlo- con votos favorables del Grupo Popular y del Grupo Socialista. Por ello, estamos yendo en contra de lo que dijo el Parlamento de Cataluña, y eso de entrada no nos parece bien. Con ello, considero que está todo dicho porque lo que ustedes proponen es más regulación, y esto no interesa al ecosistema de investigación y de desarrollo e innovación catalán más allá de lo que dice la propia Ley de la Ciencia catalana. Ustedes quieren más burocracia, más rigidez estructural, más homogeneidad. Nosotros, en cambio, lo que queremos es más flexibilidad, más especialización, más creatividad, más colaboración público-privada, como decía el diputado Agirretxea. Porque precisamente en Cataluña hay una excelente relación entre el mundo de la universidad y la investigación y el tejido empresarial. Asimismo, su propuesta vulnera la competencia exclusiva de la Generalitat en centros e investigación propios establecido en el artículo 158 del estatut, por ejemplo, en el hecho de establecer tres tipos de herramientas de experimentación y su regulación que incluye evaluación del Estado. Consideramos que esto no es compatible con nuestras competencias.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema...
«Muy buenas tardes. Señorías, como hemos visto, el tema de las prácticas universitarias no es que sea en realidad lo que centra el debate de hoy, sino que son otras cuestiones. Intentaré centrarme, al menos al principio de mi intervención, en la propuesta de ley, que consideramos que es un ejercicio de retórica que esconde una trampa competencial y que se desvía del debate o de los temas que realmente interesan; por ejemplo, el sistema universitario catalán. De entrada, la propuesta del Grupo Socialista consiste en multiplicar por seis el texto que la LOSU dedica a las prácticas externas de los estudios universitarios. Lo multiplica por seis. Empezamos mal porque, como desde el principio, en Junts per Catalunya defendemos las competencias con cero improvisación estatal, y si no puede ser cero, que sea la mínima intromisión estatal. Cataluña ya tiene su propia Ley de Universidades, que tiene por objeto la ordenación del sistema universitario de Cataluña y, a pesar de la infrafinanciación crónica, Cataluña dispone de un único sistema de universidades y de investigación muy potente. Con más ambición y valentía que recursos, hemos conseguido situar el país en el mapa mundial de la ciencia y la investigación. Quisiera darles unos datos. Cataluña representa el 0,1 % de la población mundial, pero produce el 1 % del conocimiento científico. Esto ha sido gracias al esfuerzo de varias generaciones que han entendido que el futuro se construye con talento, flexibilidad, conexión con el mundo, agilidad, coordinación con el sector empresarial y productivo y, por lo que aquí interesa, escapando de las inercias y de la burocracia española. Sin embargo, la proposición que hoy se nos presenta no es inercia, es burocracia, y esto no nos gusta. Nosotros consideramos que cualquier regulación que tengamos que hacer de las prácticas universitarias externas ya la haremos nosotros en la ley catalana, muchas gracias. Para rizar el rizo aún más, por último, como si fuera un añadido inocuo, intentan colar sin ninguna explicación una reforma entera de la ley de ciencia, tecnología e investigación sobre entorno de espacios de experimentación. Esto supone implementar un régimen jurídico nuevo que reproduce normas que ya son vigentes sobre confidencialidad, secreto empresarial, propiedad industrial. El resto del régimen que se introduce es centralización del control y la evaluación es sobrerregulación y es limitación de la capacidad de las comunidades autónomas para impulsar sus propias políticas de investigación. Les leeré una parte de la exposición de motivos de ciencia aprobada en 2022 por parte del Parlamento de Cataluña sobre la base de la competencia exclusiva del artículo 158 del estatut. La excesiva regulación que afecta al sistema de investigación, desarrollo y la homologación de ámbitos de la Administración pública de difícil encaje con la generación de conocimiento dificultan a los agentes del sistema en el cumplimiento de su misión, condicionan el potencial de generación de nuevas ideas y conocimiento y limitan la capacidad de actuación cooperativa con otros agentes de dentro y fuera del sistema.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema...
«Per altre costat, i entraré en un tema que jo crec que també és molt important, que sí que centra el debat en matèria universitària a Catalunya. Vostès proposen ara una reforma de la LOSU. En la seva tramitació, ja varen deixar clar que el seu model no és el nostre. Nosaltres apostem per un model duniversitats plural que admeti universitats docents i universitats investigadores, un model ni homogeni, ni funcionarial, amb més autonomia universitària, amb respecte per les competències autonòmiques, amb una limitació del legislador central que vostès desconeixen, com hem vist, per exemple, amb la nefasta situació que es dona dels plans destudis; un model de governança no uniforme i que permeti la pervivència a Catalunya del model propi de recerca docent i investigadora, amb els contractats laborals en peu digualtat. Dit això, també cal dir que ha arribat el moment de posar a lagenda la derogació del districte universitari únic. Avui ja podem dir que el districte universitari únic és una desgràcia per al sistema universitari català i, per tant, també per a la societat catalana. Obro cometes, gairebé 4 de cada 10 estudiants de medicina a les universitats catalanes venen daltres comunitats autònomes. Molts daquests estudiants, amb la carrera finançada per Catalunya, aniran a exercir a altres territoris. Aquests alumnes poden superar la nota de tall a les universitats catalanes, gràcies al fet que als seus territoris lexigència acadèmica és més baixa. Segons dades del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, el percentatge dexcel·lents en la nota daccés al grau varia del 20 % a Múrcia, Extremadura o Astúries, al 6 % a Catalunya, la més baixa. Tanco cometes. Mirin, el que acabo de llegir no és un al·legat separatista, ni molt menys supremacista. El que acabo de llegir és un article de La Vanguardia daquesta setmana que reprodueix lopinió dels col·legis de metges catalans i les dades del Ministeri. El que no pot ser és que Catalunya estigui finançant unes carreres de medicina molt buscades per la seva excel·lència a alumnes darreu dEspanya, mentre milers destudiants catalans no poden competir-hi perquè lexigència acadèmica a la secundària catalana és superior i les proves daccés són més exigents. Aquest curs, només tres de cada deu estudiants de les facultats de Medicina de Lleida i de Tarragona, Rovira i Virgili, han estat catalans. Resultat: a Catalunya falten metges, hem de recórrer a personal de fora que no té els nostres estàndards formatius i desconeix la llengua, i això no és de rebut. Això, com diuen els col·legis de metges, no és ni just ni equitatiu. Acceptar-ho és ser cornut i pagar el beure. I per tant diem prou. A Catalunya el que li cal és acabar amb el districte universitari únic. El que cal és un districte universitari propi, adaptat a la nostra societat, adaptat al sistema universitari del país i a lecosistema de recerca.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema...
«La Llei de la ciència catalana de lany 2022 es va aprovar sota limpuls dels consellers Geis i Tremosa, però també, i vull recordar-ho, amb els vots favorables del PP i del PSOE. Per tant, estem anant en contra del que va dir al Parlament de Catalunya i això, dentrada, no ens sembla de rebut. Amb això, considero que està tot dit, perquè el que vostès proposen és més regulació i això no interessa a lecosistema de recerca i desenvolupament i innovació català, més enllà del que diu la mateixa llei de la ciència catalana. Vostès volen més burocràcia, més rigidesa estructural, més homogeneïtat. Nosaltres, en canvi, el que volem és més flexibilitat, més especialització, més creativitat, més i més col·laboració publicoprivada, com deia el diputat Agirretxea, perquè precisament a Catalunya hi ha una excel·lent relació entre el món de la universitat i la recerca i el teixit empresarial. A més a més, la seva proposta vulnera la competència exclusiva de la Generalitat en centres i estructures de recerca propis o finançats, establerta a larticle 158 de lEstatut, per exemple, en el fet destablir tres tipus deines dexperimentació i la regulació que sen fa, que inclou constants referències al control i avaluació de lEstat. Considerem que això no és compatible amb les nostres competències.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema...
«Però és que per acabar-ho darreglar, por último, diu lexposició de motius, com si fos un afegit innocu, por último, va i intenten colar sense cap explicació una reforma sencera de la Llei de ciència, tecnologia i investigació sobre entorn despais dexperimentació. Això suposa implantar un règim jurídic nou que reprodueix normes que ja són vigents. Confidencialitat, secret empresarial, propietat industrial. I la resta, la resta de règim que sintrodueix és centralització del control i lavaluació, és sobreregulació i és limitació de la capacitat de les comunitats autònomes per impulsar les seves pròpies polítiques de recerca. Els llegiré una part de lexposició de motius de la Llei de ciència aprovada lany 2022 pel Parlament de Catalunya en base a la competència exclusiva de larticle 158 de lEstatut. Lexcessiva regulació que afecta el sistema de recerca, desenvolupament i innovació, i lhomologació dàmbits de ladministració pública de molt difícil encaix amb la generació de coneixement dificulten els agents del sistema en lacompliment de llur missió. Condicionen llur potencial de generació de noves idees i coneixement, i limiten la capacitat dactuació cooperativa amb altres agents de dins i de fora del sistema.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema...
«Molt bona tarda. President, senyories. Com hem vist, el tema de les pràctiques universitàries no és que sigui en realitat el que centra el debat davui, sinó que són altres qüestions. Però intentaré centrar-me, almenys al principi de la meva intervenció, en la proposició de llei, que considerem que és un exercici de retòrica que amaga una trampa competencial i que es desvia del debat dels temes que realment interessen, per exemple, el sistema universitari català. Dentrada, la proposta del Partit Socialista consisteix a multiplicar per sis el text que la LOSU dedica a les pràctiques externes dels estudis universitaris. Ho multiplica per sis. Comencem malament. Comencem malament. Perquè com a principi, des de Junts per Catalunya defensem, en les matèries que són competència de la Generalitat, zero intromissió estatal i, si no pot ser zero, doncs que sigui la mínima intromissió estatal. Catalunya ja té la seva pròpia Llei duniversitats, que té per objecte lordenació del sistema universitari de Catalunya i, malgrat linfrafinançament crònic i la burocràcia espanyola, Catalunya disposa dun ecosistema duniversitats i recerca molt potent. Amb més ambició i valentia que recursos, hem aconseguit situar el país al mapa mundial de la ciència i la investigació. I voldria donar-vos una dada: Catalunya representa el 0,1 % de la població mundial, però produeix l1 % del coneixement científic. Això ha estat gràcies a lesforç de vàries generacions que han entès que el futur es construeix amb talent, flexibilitat, connexió amb el món, agilitat, coordinació amb el sector empresarial i productiu, i pel que aquí interessa, escapant de les inèrcies i de la burocràcia espanyola. I en canvi, la proposta que avui sens presenta va en sentit contrari: és inèrcia i és burocràcia. I no ens agrada. Nosaltres considerem que qualsevol regulació que hàgim de fer de les pràctiques universitàries externes ja la farem nosaltres a la llei catalana. Moltes gràcies.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Es en este marco en el que se encuentra nuestra voluntad de hacer una gestión integral de dicho hecho migratorio. Con estas cifras que le acabo de mencionar, ¿esto es insolidaridad? En Junts per Catalunya hace tiempo que abordamos este debate sin miedo, el debate demográfico, y quien no lo haga se estará equivocando. Nosotros lo queremos abordar por nuestro país y por nuestra gente, porque necesitamos respuestas decididas de los Gobiernos para enfrentar la situación tan compleja generada por su impacto en muchísimos de los ámbitos de nuestra sociedad. Cataluña acabará -y lo hará- asumiendo la gestión de la inmigración por dos motivos. Uno, porque Junts quiere todas las competencias en todos los ámbitos de todo lo que nos afecta en nuestro país, todos, por Cataluña, y la inmigración es una de ellas; pero, en cualquier caso, porque sobre todo la gestión que ha hecho hasta la fecha el Estado ha conducido a mi país, ha conducido a Cataluña a una situación que pone en peligro su propia cohesión, y ya basta. Y sí, tengo una mala noticia para ustedes, ya se lo dijo el diputado Cervera: le reiteramos de nuevo que ahora, cuando gestionemos la inmigración desde Junts per Catalunya, no renunciaremos de ninguna manera a integrar en catalán, porque ahí va el futuro de nuestra nación, el progreso y el bienestar de toda nuestra gente. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Es necesario clarificar los criterios para la venta de armas en países en conflicto, como, obviamente, en todos aquellos en que se estén violando los derechos humanos de su población. Necesitamos normas prefijadas y no reaccionar ante un único caso concreto dependiendo de la mayor o menor presión existente en un momento concreto. Tenemos que dotar de coherencia los criterios y, evidentemente, tienen que ser comunes en la Unión Europea. Finalmente, y en relación con la crisis migratoria, ya saben que este es un tema que hemos hablado aquí y que nos preocupa mucho en Junts per Catalunya. En Cataluña tenemos una fotografía que ahora les explicaré, porque queremos siempre dejar clara esta imagen cuando hablamos de este tema. Creemos que cuando tenemos que enfrentarnos a retos lo tenemos que hacer con mucho rigor y de manera desacomplejada. Yo quiero decir aquí que el 18,3 % de la población en Cataluña hoy en día es extranjera; en el Estado español solo lo es un 13,5 -nosotros nos incluimos en ello así que estamos haciendo subir ese 13,5 %-. De toda la población extranjera del Estado español el 22,4 % está en Cataluña; en Madrid, el 17; en Valencia, el 15, y en Andalucía, el 13. Durante la crisis migratoria de Canarias en octubre de 2023, Cataluña acogió 1988 migrantes, más de un 17 % del total. ¡Solidaria Cataluña! Andalucía, un 6; Madrid, un 3,9; Euskadi, un 7,3. Del total de transferidos a la Península, Cataluña acogió un 36,17 %, más del doble de lo que representa nuestra población, la población catalana en relación con el Estado. ¿Insolidarios los catalanes? ¿Insolidaria Cataluña? Con estos datos, ¿alguien en este hemiciclo se puede extrañar de que queramos gestionar el hecho migratorio desde Cataluña? ¿A usted le puede extrañar esto? Porque puso muchas dificultades -no sé si aún las pone-, a que desde Cataluña podamos gestionar el hecho migratorio que nos apremia.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Otro ejemplo. La derogación prometida de la ley mordaza, derogación que ha acabado quedando en modificación, modificación que ha acabado siendo una modificación diluida, ridículamente ligera de la ley, ya que ni la reformula, tampoco la deroga evidentemente, ni replantea seriamente los fundamentos antidemocráticos de la ley que hizo el PP y que se aprobó, eso sí, con la connivencia del PSOE en un contexto en que el Estado español articuló toda una batería legislativa que ha servido durante años -y aún sigue sirviendo- y los resortes institucionales, policiales y judiciales del Estado para criminalizar con total impunidad los movimientos de activismo social y, como siempre, especialmente los del independentismo catalán. Por no hablar de que la ley puso a disposición del ministro del Interior todos los instrumentos necesarios para criminalizar la libertad de expresión, los derechos de reunión y los derechos de manifestación. ¿Qué pasa con esa ley mordaza -tercera cosa que le pido- Nada de nuevo. Señor ministro, usted y su Gobierno están haciendo las cosas mal, se lo hemos dicho desde hace mucho tiempo en Junts per Catalunya, se lo ha dicho el PP con diferentes propuestas de reprobación que han traído constantemente a este hemiciclo, hoy se lo están diciendo socios suyos del Gobierno e incluso el mismo presidente Sánchez hace algunos días le tuvo que hablar públicamente por el tema de los contratos. Hablemos de este tema, hablemos de las exportaciones de armas españolas, recordémoslo. Se han incrementado un 29 % durante los últimos cinco años y especialmente quería recordar que los principales importadores de armas españoles en estos últimos cinco años han sido países como, en primer lugar, Arabia Saudí o Turquía, también Kuwait, Marruecos, etcétera. Regímenes autoritarios donde se vulneran de forma flagrante los derechos humanos. Algunos se escandalizan de la exportación de armas solo si lo hacen en algunos Estados, pero no cuando se exporta a países como Irán, donde las mujeres sufren la violencia más extraordinaria cada día de sus vidas, en Siria o en Sudán. Están dando apoyo armamentístico a organizaciones como Hamás o Hizbulá. Tal como dijo ayer, muy bien dicho, mi compañero Gavin, Junts per Catalunya no usará ni pretenderá nunca usar este tema como un arma ideológica ni política. Y lo decimos porque parece que para algunos no exista, por ejemplo, la represión marroquí versus el pueblo saharaui o China versus Hong Kong, el Tíbet o de Turquía versus los kurdos, parece que no exista. Para nosotros sí existe porque no diferenciamos entre víctimas, nosotros nos solidarizamos y damos todo el apoyo y queremos proteger a todas las víctimas de todas las violencias. Junts per Catalunya exigirá con la nueva regulación que ayer empezó a andar que se desarrollen políticas responsables más allá de improvisaciones políticas motivadas por cualquier tipo de presión temporal, por cualquier reacción impulsiva ni decisiones que pueden terminar siendo precipitadas o incoherentes. Junts per Catalunya sabe que hay que estandarizar los criterios para la venta de armas, por ello dimos apoyo, para que se hable de ello, para que se haga una buena propuesta.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Otro ejemplo. ¿Cuántos años hace que Junts per Catalunya le advertimos de la forma de funcionar de la UDEF -y aquí ni haré referencia a los millones que encontraron detrás de la pared de su responsable principal?-, del Gobierno y de la UCO, con informes directamente falsos, novelas de ciencia ficción contra los independentistas basándose en los preservadores de la unidad patriótica española, aunque tuvieran que corromper y romper las costuras del Estado de derecho y de la democracia? ¿Qué hicieron ustedes todo este tiempo respecto a esta policía patriótica? ¿Qué han hecho durante todos estos años? De nuevo, nada. En nuestra casa tenemos una frase que dice que no hay más ciego que el que no quiere ver, y usted no quería ver, señor ministro. Ahora la UCO ha ampliado su objetivo, lo están oyendo bien y ahora lo ven bien, ¿sí? ¿Ahora sí por fin harán caso a lo que hace tanto tiempo que los independentistas catalanes y Junts per Catalunya les estamos exigiendo, ahora sí harán limpieza en la cúpula de la UCO? Así tendría que ser, pero van tarde. Empiecen a desballestar de una vez por todas esa cúpula.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«I ja n'hi ha prou. I sí, tinc una mala notícia per a vostès, ja els ho va anunciar el diputat Cervera, els tornem a reiterar que, ara quan gestionem la immigració, des de Junts per Catalunya, no renunciarem de cap de les maneres a integrar en català, perquè ens hi va el futur de la nació, i ens hi va el progrés i el benestar de tota la nostra gent. Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Muy buenos días a todos. Le hemos estado escuchando atentamente, señor Grande-Marlaska, como siempre hacemos, y también hemos estado escuchando, obviamente, algunas de las intervenciones de otros grupos parlamentarios que nos han precedido, como también hemos estado escuchando los últimos días algunas intervenciones que han hecho en los medios algunos de los grupos que aún no han tenido la oportunidad de intervenir en esta comparecencia. Y sinceramente, la primera conclusión que creo que podemos sacar es que nadie aboga por usted, señor ministro, ni por su gestión, e imagino que no será ninguna sorpresa que nosotros tampoco lo hagamos. Junts per Catalunya hace mucho tiempo que ya se lo dice. De hecho, cada vez que tenemos la oportunidad le decimos que usted y su gestión no son de fiar. Le pondré algunos ejemplos. Lo constatamos hace pocos meses cuando descubríamos toda la opinión pública -nosotros también-, sorprendidos, el último de los casos de infiltración, que en este caso era una policía nacional infiltrada en entornos independentistas, en este caso de Gerona. Una policía infiltrada no en entornos criminales para luchar contra la delincuencia, no, porque ya sabemos que obviamente cualquier Estado democrático puede permitir, con la preceptiva autorización judicial, infiltrar policías para hacer frente a mafias, que ya lo hemos hablado en algunas ocasiones, o para luchar contra el tráfico de estupefacientes o de personas, terrorismo, etcétera. Esto es usual, es habitual, pero no, en el Estado español la policía de la cual usted es el principal responsable se infiltró para espiar ambientes sociales y de activistas independentistas. Señor Marlaska, bajo su responsabilidad directa se han utilizado métodos policiales propios de regímenes totalitarios, como los de las dictaduras comunistas, que precisamente se excedían en su espionaje. Aquí hicimos lo mismo. Usted autorizó y validó una vulneración gravísima de los derechos fundamentales de muchos ciudadanos catalanes, porque una cosa es infiltrarse en una asamblea, que ya estaría mal, y otra muy diferente es dedicarse a intervenir políticamente a condicionar estrategias del activismo social y, sobre todo, a afectar gravemente la vida privada de personas inocentes, como fue el caso. Usted ha bendecido que agentes de la policía manipulen la vida familiar, sentimental y emocional de personas inocentes con nombres y apellidos, personas que no eran delincuentes de ninguna manera, y esto usted lo ha autorizado. Maniobrar con falsedades y engaños las vidas emocionales y las vidas privadas de las personas nunca puede ser una actuación policial legítima, nunca, y como juez que usted es se tiene que dar cuenta de que estamos ante una vulneración flagrante de los derechos fundamentales. No estamos hablando de VOX, estamos hablando de un juez y de un Gobierno PSOE-SUMAR. ¿No ve que esta práctica, cuando ya se conoce, tiene que ser castigada severamente? ¿No ve que su Gobierno debería reparar a todos y todas las afectadas y a sus familias porque estas prácticas han supuesto un inmenso daño moral y un inmenso menosprecio a su persona y dignidad? ¿Y qué ha hecho usted? Nada. ¡Qué gran diferencia con la reacción que tuvo el Estado británico en el caso de 'spy cops' scandal! ¡Qué gran diferencia! ¡Qué diferencia tan abismal hay entre los laboristas británicos y los socialistas españoles!»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Amb aquestes dades, algú d'aquest hemicicle es pot estranyar que vulguem gestionar el fet migratori des de Catalunya? A vostè li pot estranyar? Perquè hi va posar moltes dificultats. No sé si encara les està posant, al fet que des de Catalunya puguem gestionar el fet migratori que ens afecta. És en aquest marc en què s'emmarca la nostra voluntat de fer una gestió integral del fet migratori, en el qual li acabo de dir, en les dades que li acabo de dir. Això és insolidaritat? Junts per Catalunya fa temps que entonem..., l'entomem aquest debat, sense por, el debat del repte demogràfic, i qui no ho faci s'estarà equivocant molt. I nosaltres el volem entomar pel nostre país i per la nostra gent. Perquè calen respostes decidides dels governs per afrontar les situacions tan complexes generades pel seu impacte en moltíssims dels àmbits de la nostra societat. Catalunya acabarà, i ho farà, assumint la gestió de la immigració per dos motius, perquè Junts volem totes les competències en tots els àmbits de tot el que ens afecti al nostre país, totes per Catalunya, totes. I la immigració n'és una. Però, en aquest cas, perquè sobretot la gestió que n'ha fet fins ara l'Estat, la qual ha fet fins ara, ha conduït el meu país, ha conduït Catalunya a una situació que posa en perill la seva pròpia cohesió.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«I finalment, i pel que fa a la crisi migratòria, saben que aquest és un tema, n'hem parlat a vegades aquí també, que ens preocupa molt a Junts per Catalunya, perquè a Catalunya tenim una fotografia que ara els hi diré, perquè la volem deixar palesa sempre que abordem aquest tema, perquè creiem que, quan s'han d'abordar reptes, s'han d'abordar amb molt de rigor i fent-ho de forma desacomplexada. Jo avui vull dir aquí que un 18,3 % de la població a Catalunya avui és estrangera. A l'Estat espanyol només ho és un 13,5 %. Nosaltres hi estem inclosos, és a dir, que estem fent pujar aquest 13,5 %. De tota la població estrangera de l'Estat espanyol, el 22,4 % és a Catalunya. A Madrid, el 17. A València, el 15. A Andalusia, el 13. Durant la crisi migratòria de Canàries, l'octubre de 2023, Catalunya va acollir 1988 migrants, un 17, més d'un 17 % del total. Insolidaris Catalunya? Per favor. Andalusia, un 6. Madrid, un 3,9. Euskadi, un 0,3. Del total de transferits a la Península, Catalunya en va acollir un 36,7 %, més del doble del qual representa la nostra població, la població catalana en relació amb l'Estat. Insolidaris Catalunya?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«I tal com va dir ahir molt ben dit el meu company Gavin, Junts per Catalunya no farem, no utilitzarem, ni ho pretenem fer mai, utilitzar aquest tema com una arma ni ideològica ni política. I ho diem perquè sembla que per a alguns no existeixi, per exemple, la repressió marroquina vers el poble sahrauí, ni la xinesa vers els uigurs o al Tibet o a Hong Kong, ni la repressió turca vers els kurds. Sembla que no existeixi. Per a nosaltres sí que existeixen, perquè no diferenciem entre víctimes. Nosaltres ens solidaritzem i donem tot l'escalf i suport i volem protegir totes les víctimes de totes les violències. Junts per Catalunya exigirem, en la nova regulació que ahir va començar a caminar, que es desenvolupin polítiques responsables, més enllà de mocions d'improvisacions polítiques motivades per res, per cap tipus de pressió temporal de cap tipus, cap reacció impulsiva ni decisions que poden acabar essent precipitades o incoherents. Junts per Catalunya sabem que cal clarificar i estandarditzar els criteris per a la venda d'armes. Per això hi vam donar suport, perquè se'n parli, perquè es faci una bona proposta. Clarificar els criteris per a la venda d'armes, tant en països en conflicte com, òbviament, en tots aquells en què s'estiguin violant els drets humans de la seva població. Calen normes prefixades i no reaccionar davant d'un únic cas concret, depenent de la major o menor pressió existent en un moment donat. Cal dotar de coherència els criteris i, òbviament, que siguin comuns en el si de la Unió Europea.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Senyor ministre, vostè i el seu Govern estan fent les coses malament. Li hem dit des de fa molt temps des de Junts per Catalunya, li ha dit al PP amb diverses propostes de reprovació que han portat contínuament en aquest hemicicle, avui li estan dient socis seus del Govern. Si fins i tot el mateix president Sánchez fa pocs dies li va haver d'esmenar la plana públicament, pel tema dels contractes. Parlem d'aquest tema, de les exportacions d'armes espanyoles. Recordem, s'han incrementat un 29 % els darrers cinc anys i, especialment, el que volia recordar és que els principals importadors d'armes espanyoles, en aquests mateixos darrers cinc anys de tant d'augment, han estat països, en primer lloc, com l'Aràbia Saudí o com Turquia, també Kuwait, el Marroc, etc., règims autoritaris on es conculquen de forma flagrant els drets humans. Alguns només s'escandalitzen de l'exportació d'armes si es fa depèn de quin Estat, però no, quan s'exporta a països com Iran, on les dones pateixen la violència més extraordinària cada dia de les seves vides, a Síria o al Sudan, que estan donant suport armamentístic a les organitzacions terroristes com Hamas o Hezbollah.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Un altre exemple, la derogació promesa de la Llei Mordassa, derogació que ha acabat quedant en modificació. Modificació que ha acabat essent una modificació diluïda, ridículament light de la llei. Ni la reformula, òbviament, no la deroga, no replanteja seriosament els fonaments antidemocràtics de la llei que va fer el PP i que es va aprovar, això sí, amb la connivència del PSOE, en un context en què l'Estat espanyol va articular tota una bateria legislativa que ha servit durant anys i encara serveix, els ressorts institucionals, policials i judicials de l'Estat per criminalitzar amb total impunitat els moviments d'activisme social i, com sempre, especialment els de l'independentisme català. Per no parlar també de la seva pota policial, batejada com a la Llei Morrió, perquè va néixer amb l'única voluntat de posar a la seva disposició, a disposició del ministre de l'Interior, tots els instruments necessaris per a criminalitzar la llibertat d'expressió, els drets de reunió, els drets de manifestació. Què en queda d'aquella derogació promesa de la Llei Mordassa? Tercera cosa que li he demanat. Què en queda? Res, de nou.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«I com a jutge que vostè és, bé que se n'ha d'adonar que estem davant d'una vulneració flagrant dels drets fonamentals. Que no estem parlant de VOX, a més, que estem parlant d'un jutge i d'un govern PSOE-Sumar. No ho veu que aquesta pràctica, un cop coneguda, hauria de ser castigada severament? No ho veu que el seu Govern hauria de reparar tots i totes les afectades i les seves famílies, perquè aquestes pràctiques han suposat un immens dany moral i un immens menyspreu a la seva intimitat i dignitat? I què ha fet vostè? Res. Quina enorme diferència de la reacció que va tenir l'Estat britànic en el cas Spycops scandal. Quina gran diferència. Quina diferència tan abismal que hi ha entre els laboristes britànics i els socialistes espanyols. Un altre exemple. Quants anys fa que des de Junts per Catalunya l'advertim de la forma de fer de la UDEF? Aquí ni m'hi referiré als milions que van trobar darrere la paret del seu responsable, de casa del seu responsable principal, no. De la UDEF i de l'UCO. Amb informes directament falsos, novel·les de ciència-ficció contra els independentistes, autoerigint-se en els preservadors de la unitat patriòtica espanyola, encara que haguessin de corrompre, d'estirar, d'esquinçar les costures de l'estat de dret i de la democràcia. Què van fer vostès tot aquest temps respecte d'aquesta policia patriòtica? Què han fet durant tots aquests anys? De nou, res. A casa nostra, senyor ministre, tenim una dita: ja pots xiular si l'ase no vol veure. I vostè no volia veure, senyor ministre. I ara què? Ara l'UCO ha ampliat el seu objectiu. Vostès ho estan sentint bé. Ara sí? Ara per fi faran cas del que fa tant de temps que els independentistes catalans, que Junts per Catalunya els estem exigint? Ara sí que faran neteja a la cúpula de l'UCO? Així hauria de ser. Però van molt tard. Comencin a desballestar d'una vegada la cúpula de l'UCO.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bon dia a tothom. Senyor ministre, l'hem estat escoltant atentament, senyor Grande-Marlaska, com fem sempre. I també hem estat escoltant, òbviament, algunes de les intervencions d'altres grups parlamentaris que ens han precedit. I també hem estat escoltant els darrers dies algunes intervencions que han fet a mitjans alguns dels grups que encara no han tingut l'oportunitat d'intervenir en aquesta compareixença. I, sincerament, la primera conclusió que crec que en podem extreure és que ningú advoca per vostè, senyor ministre, ni per la seva gestió. I suposo que no serà cap sorpresa que li diguem que nosaltres tampoc. Junts per 1 Nota del Diario de Sesiones: Se refiere a que no va a agotar el tiempo previsto reglamentariamente para su intervención. Catalunya fa molt de temps que li diem, de fet, cada vegada que tenim oportunitat, que vostè i la seva gestió no és de fiar. Li posaré alguns exemples. Ho vam constatar ara fa pocs mesos, que descobríem, tota l'opinió pública, nosaltres també, estupefactes, el darrer dels casos d'infiltració, en aquest cas, era una policia nacional infiltrada en entorns independentistes, en aquest cas gironins. Una policia infiltrada, no en entorns criminals per lluitar contra la delinqüència, no, perquè ja sabem que, òbviament, qualsevol estat democràtic pot permetre, òbviament, amb la preceptiva autorització judicial, doncs infiltrar policia per fer front a màfies, que n'hem parlat en ocasions, o per fer front a temes de tràfic d'estupefaents o de tràfic de persones o terrorisme, etc. Això és usual. Però no, a l'Estat espanyol, la policia de la qual vostè n'és el darrer responsable, o principal responsable, es va infiltrar per espiar entorns socials i d'activistes independentistes. Senyor Marlaska, sota la seva responsabilitat directa, s'han utilitzat mètodes policials propis de règims totalitaris, com el de les dictadures comunistes, igual que precisament excel·lien en el seu sexpionatge, aquí van fer el mateix. Vostè ha autoritzat i validat una vulneració gravíssima dels drets fonamentals de molts ciutadans catalans. Perquè una cosa és infiltrar-se en una assemblea, que ja estaria malament, i l'altra, molt diferent, és dedicar-se a intervenir políticament en elles, a condicionar estratègies de l'activisme social i, sobretot, afectar greument la vida privada de persones innocents, com així va estar. Vostè ha beneït que agents de la policia manipulin la vida familiar, sentimental, emocional, de persones innocents amb noms i cognoms, persones que no eren delinqüents de cap de les maneres. I això ho ha autoritzat vostè. Maniobrar amb falsedats i enganys les vides emocionals, les vides privades de les persones, mai de la vida pot ser una actuació policial legítima. Mai de la vida.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cómo valora las consecuencias de las políticas que ha llevado a cabo su Ejecutivo en Cataluña?
«Mire los datos. La oferta de alquiler ha caído un 50 %, más de un 80 % en la ciudad de Barcelona, un fracaso absoluto de Collboni y Colau. Mientras que los Países Bajos tienen un 29 % de vivienda pública; Austria, un 24 %; Dinamarca, un 20 %, y Francia, un 17 %, España tiene un miserable 1,7 %. ¿Qué hacen ustedes ante el resultado de sus políticas, señor Sánchez? Pues hacen lo peor que puede hacer un Gobierno, a saber: persistir en el error. Ustedes no rectifican; persisten en el error, insisten. Señor Sánchez, basta de titulares. En un titular no se vive. Hagan vivienda pública, traspasen los pisos de la Sareb a Cataluña, dejen de hacer sufrir a la gente y, sobre todo, apaguen ya la máquina de triturar a la clase media catalana. ¡Viva Cataluña libre! (Varios señores diputados: ¡Oooh!). Muchas gracias. (Aplausos).»