Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
46 declaraciones · página 1 de 2
-
Oriol Junqueras @junqueras· ERC ·
L’amnistia dels CDR és una gran notícia. Mai no haurien d’haver estat acusats de terrorisme, perseguits ni empresonats. La justícia s’obre pas, però res no esborrarà el patiment viscut. Una abraçada a tots ells i a les seves famílies.Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Elisenda Alamany @Elisendalamany· ERC ·
Qui va generar bronca - i patiment- amb les retallades més brutals i severes als serveis públics no va ser Gabriel Rufián, President, va ser vostè. Menys lliçonetes a @Esquerra_ERC.Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Oriol Junqueras @junqueras· ERC ·
Cada causa que es tanca és un alleujament per a moltes persones i les seves famílies, que han viscut massa anys amb incertesa i patiment. Ara cal que l'amnistia arribi a totes les persones que encara esperen que es faci justícia.Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Oriol Junqueras @junqueras· ERC ·
Ningú hauria de morir per la por de perdre la seva llar. Un sistema que ho permet no és just ni humà. La política ha de servir per evitar aquestes situacions i tots hem de treballar per evitar aquest patiment injust per a tantes persones.Ver en X ↗ Ficha cita otro tweetcatalán
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la puesta en marcha de un instrumento europeo excepcional de contribución sobre...
«Això és pornografia pura, senyories, i als senyors del PSOE tampoc el regalarem avui l'aplaudiment, perquè aquesta proposició no de llei, ja s'ha dit, és insuficient i molt insuficient. De fet, és un molt deficient. Vostès ens proposen seguir impulsant, Però què coi és això? Cachondeo? No és que vostès governen, no impulsin i facin, si us plau, creïn un impost permanent sobre els beneficis extraordinaris de les grans energètiques. De fet, és que són obscens aquests beneficis. Cal gravarlos i cal destinar el que recapti a ajudar. Si a la ciutadania que pateix una inflació desbocada precisament per l'augment de preus, entre altres, dels combustibles i de l'energia. També important coordinar aquesta iniciativa amb la Unió Europea, ja sigui per establir una figura comuna per harmonitzar aquest impost o bé, com ens proposaven els companys de Bildu, per posar un límit al preu màxim del gas que paguen les famílies facin alguna cosa. I aquest últim minut no voldria acabar sense parlar mínimament del gran problema social que ens ocupa des de des de fa massa temps l'habitatge. Ho deia abans el meu company de mar. La meva companya interpel·larà també a la ministra l'habitatge que no ens ocupa avui, que Esquerra Republicana fa molt temps que diu que això és un problema. I també em dirigeixo a les senyories de Junts que no hi són. Escoltin, si us plau, el que reclama el carrer. Hi ha un consens social cada vegada més ampli en què cal garantir el dret a un habitatge digne. I davant d'aquesta realitat, senyories de Junts han de decidir en quin costat estan. No es poden posar més de perfil o estan al costat de la gent o estan al costat dels especuladors. Però aquest problema també té més responsables: els de Junts que tomben una vegada i una altra de la mà del PP i de VOX. Mesures que poden evitar el patiment de persones com l'Olga o com la Mari Carmen, però també el Partit Socialista.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley contra las medidas de coerción de Estados Unidos contra Cuba y la defensa del...
«Els drets humans, com diu algun diputat i diputada d'aquí, obliguen a tothom. El nostre internacionalisme i el nostre pacifisme parteixen d'aquí a qualsevol lloc del món, sigui quin sigui el règim que hi hagi. Per això, Esquerra Republicana defensa aquesta proposició compartida amb SUMAR i altres grups i exigim, i aquí potser falta una mica més d'insistència per a un grup que dona suport al Govern, insistim, exigim el cessament de les ingerències polítiques i l'ajuda d'aquest govern, valenta de veritat. Portin vaixells a Cuba. Menys paraules i més accions. Siguem valents també en això. Al fi i a la cap estem complint una resolució de les Nacions Unides. No estem fent terrorisme, estem complint el que les Nacions Unides demanen als països. No ho estem complint. Nosaltres creiem, com deia abans, en la cooperació internacional, sigui quin sigui el règim que sigui. I per acabar, m'agradaria dir alguna cosa sobre Catalunya a l'Havana. El Casal Català de l'Havana ens fa arribar informació sobre aquest patiment. És una entitat nascuda el 1840 per ajudar catalans que havien emigrat i s'havien quedat sense recursos. Perquè sí, senyors, els catalans també algun dia van emigrar buscant una vida millor. I aquí aprofito aquest faristol per demanar ajuda no solament al Casal Català, sinó ajuda i solidaritat amb el poble cubà. Sí, ho repeteixo: amb el poble cubà. Que no són, no són els seus governants ni res. Estem parlant d'una ajuda humanitària. Cap poble ha d'haver de triar. Ha d'haver de triar entre la seva sobirania i el menjar dels seus fills. La fam, no pot ser una arma política contra un poble. No s'hi val tot. Suport a Cuba ara i sempre.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley contra las medidas de coerción de Estados Unidos contra Cuba y la defensa del...
«Gràcies, presidenta. De vegades, escoltant a segons quins diputats i diputades del Partit Popular i de VOX, sembla que estigui escoltant l'encarnació del maligne en persona, perquè realment s'ha de ser dolent per dir les coses que es diuen. I ara m'explicaré per què. Per cert, senyor Enrique, el grup dels socialistes, se li ha caigut una paraula a l'esmena. Aquest bloqueig se li ha caigut. Ahí lo dejo. I és important. Avia'm, un infant malalt no és un adversari polític. El seu patiment no pot ser una eina per fer caure un govern. Això és elemental. És elemental. Al juny les Nacions Unides -?no un grup bolxevic- al juny les Nacions Unides informaven que més de 7000 operacions quirúrgiques ajornades a Cuba, més de 7000. El seu coordinador a l'illa parlava d'unes 12 000 intervencions pediàtriques pendents. L'Alt Comissariat dels Drets Humans, tampoc és cap grup bolxevic, denunciava que hi havia infants que morien perquè els metges no disposaven de medicaments i material essencial. Molt bé, molt bé. Aquesta és la realitat humana que hem de mirar cara a cara i la que portava, la que porta aquesta proposició no de llei. Un tractament oncològic interromput vol dir temps perdut davant d'una malaltia que no espera.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso.
«Per tot això, evidentment, votarem en contra de les dues esmenes a la totalitat i defensarem una reforma que reforça el pluralisme polític, amplia els drets de representació de la ciutadania i contribueix a fer un congrés més democràtic, més representatiu i més respectuós amb la realitat plural d'aquest Estat. Per tant, la pregunta que nosaltres ens fem i que ens agradaria que es fes la ciutadania és: qui pot estar en contra de ser més democràtics a aquestes alçades? Qui pot estar en contra de ser més democràtics? La resposta és molt clara. La resposta dels qui estan en contra de ser més democràtics és el de l'Espanya en blanc i negre, els que enyoren un temps passat, el que volen aquí un bipartidisme on puguin decidir on apliquen les seves polítiques, a qui poden vostès enxufar, quins poders poden manipular i així poder continuar estant al poder, tant si estan al Govern com si no. Per tant, el nostre vot en contra en aquest Estat en blanc i negre, a les seves polítiques que no ens han portat enlloc més que al patiment de molts ciutadans i ciutadanes.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Gràcies, presidenta. Bon dia, diputades i diputats. Avui és un dia, és un dia important. És un dia important perquè aquesta cambra fa una cosa que, de fet, hauria d'haver fet fa molt de temps. Avui diem, amb tota la força de la llei, que les teràpies de conversió són violència. Són violència en majúscules. No són, senyories, una ajuda no són un acompanyament, no són una opció terapèutica, són violència, violència exercida contra persones pel simple fet de ser qui són. Vull començar fent un agraïment. Un agraïment, si m'ho permeten, immens, un agraïment al Saúl, un agraïment a l'associació No es Terapia, al col·lectiu LGTBI, a la sectorial també de la meva formació política, a la Comissió d'Igualtat, a la Berta, a la Claudia, a la Tess, a l'Àgueda, a la Noemí, a l'Abel, un amic, el Víctor també, que sabem que s'ho ha currat. Sabem que s'ho ha currat, però Víctor, gas! Gas! I també, evidentment, a la resta de ponents d'aquesta llei, gràcies. Durant massa anys hi ha hagut joves tancats en despatxos. Hi ha hagut joves tancats en consultes, en grups de pressió, escoltant que la seva orientació sexual era un problema, que la seva identitat era una desviació, que la seva manera de viure sí, havia de ser corregida. Durant massa anys hi ha hagut famílies a qui s'ha venut una mentida, una mentida cruel. Famílies a qui se'ls ha dit que un fill gai, que una filla lesbiana, que una persona trans podien ser reconduïts, podien ser normalitzats, -?atenció!- podien ser recuperats. I darrere aquesta mentida hi ha hagut patiment. De fet, aquesta mentida, com tantes d'altres, però aquesta en particular, no ha estat gratuïta, perquè darrere d'197PRESIDENCIA DE LA EXCMA. SRA. D.ª FRANCINA ARMENGOL SOCIASSesión plenaria núm. 191celebrada el jueves, 25 de junio de 2026 Dictámenes de comisiones sobre iniciativas legislativas:- Proposición de ley orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal, paiar una conducta. Les teràpies de conversió intenten destruir una part essencial de la persona. Intenten convèncer algú que és indigne, indigne de ser estimat tal com és. I això, senyories, és extremadament dur. És una de les formes més cruels de violència que es poden exercir.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el apoyo a las víctimas de las pseudoterapias de...
«Bé, molt bona tarda. Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputades i diputats. Avui donarem, com no pot ser d'altra manera, un suport així de gran a aquesta moció, una moció que, si em permet la senyora Micó, hauria de ser fil per randa la proposició de llei que espero que s'aprovi el proper dijous en aquest hemicicle. I aprovarem aquesta moció, i ho farem amb convicció, ho farem amb molta convicció, però també, val a dir, amb una certa ràbia, perquè tot plegat, i ara ja m'emmirallo amb dijous, s'ha hagut d'esperar massa, massa anys, massa testimonis, massa patiment, massa silenci, si m'ho permeten. I perquè, sincerament, arribem tard. Durant dècades hi ha hagut persones que han crescut sentint que era un error, i això es diu molt ràpid, però és molt dur. Persones que durant dècades s'han pensat que havien de ser corregides, que l'amor que sentien, que la identitat que expressaven, la manera com existien al món era una malaltia, una malaltia a combatre. I això, s'ha dit, no eren teràpies. Això, senyories, és violència en majúscules. Violència disfressada del que vostès vulguin. Violència disfressada d'acompanyament. Violència disfressada d'un coi d'espiritualitat que no entén ni Déu, si em permeten l'expressió. Violència disfressada d'afecte, repeteixo, el que vulguin, però, en definitiva, violència. I encara avui hi ha qui pretén presentar aquesta barbàrie com una opinió respectable. De debò? Doncs no. Miri, no hi ha dues versions, no existeixen. No hi ha un debat científic, no hi ha neutralitat possible davant aquesta barbàrie, perquè ningú necessita ser curat de qui és, en aquest sentit, n'hi ha d'altres, n'hi ha d'altres que sí també deixinm'ho dir. N'hi ha d'altres que sí.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de algunas disposiciones normativas procesales con relación al derecho...
«És important deixar clar dos elements. El primer, sobre el dret a l'eutanàsia. Aquest dret aquí ja s'ha debatut. Aquest dret es va aconseguir la legislatura passada. Avui el que fem és veure com articulem un procediment específic, perquè l'exercici d'aquest dret sigui real, factible, amb un temps raonable i d'una manera ordenada. I això és necessari tenirho present perquè, en el moment de defensa d'aquest dret, ja vam dir que nosaltres l'enteníem no com un dret a la mort, sinó com un dret a la vida. Perquè una vida digna és aquella en què saps que disposaràs de la manera de morir, si es donen determinades circumstàncies: un dolor crònic insuportable, inguarible, una malaltia que no es pot superar i que et posa en una situació que no vols viure. Per tant, és un dret de vida, no és un dret de mort. I, per tant, l'únic que fem avui, i ho fem gràcies al Parlament de Catalunya, que també va ser l'impulsor, el primer que va portar a aquest congrés al dret a l'eutanàsia, el que fem és ordenar per tal de que retards injustificables no afectin aquesta dignitat que creiem que preserva el dret a l'eutanàsia. I això és necessari saber que l'exercici dels drets... Moltes vegades hem parlat de l'exercici de la justícia i dèiem: una justícia fora de temps i una justícia dilatada absolutament no és justícia, és injustícia. Doncs bé, un dret, un dret subjectiu, un dret fonamental, un dret humà com el de ser el mestre o la mestressa de la teva pròpia mort també queda absolutament esborrada si el transcurs del temps és excessiu, si aquell patiment que no pots assumir, aquell patiment amb qui no pots viure, aquell dolor, aquella malaltia, te la fan passar, tant sí com no, d'una manera injustificable en el temps.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente de la Ministra de Sanidad ante el Pleno de la Cámara, para rendir...
«També voldria referirme als professionals reconeguts com a PESTOS. Parlant de salut mental, parlem de psicòlegs i psicòlogues que van accedir il·legalment al Sistema Nacional de Salut però que encara avui no tenen reconeguda oficialment les pacients i l'especialitat de psicologia clínica, cosa que genera inseguretat jurídica, dificultats professionals i una situació profundament injusta. Sobretot perquè coincideix amb un moment en què totes les dades ens indiquen un augment sostingut dels problemes de salut mental. Cada vegada hi ha més demanda assistencial, més saturació, més patiment emocional i, sobretot, més demanda entre els joves. I davant d'això, no podem continuar funcionant amb pedaços administratius eterns. Necessitem entendre que la salut mental no pot continuar sent la germana petita del sistema sanitari. Calen més professionals i més estabilitat. I finalment, ministra, voldria fer una reflexió més general sobre com funciona actualment el Ministeri de Sanitat. Jo sé que vostès tenen molt bona voluntat i ideològicament segurament coincidim en moltes de les propostes que vostès plantegen. Creiem, però, que el ministeri viu instal·lat en un anunci permanent. Les mesures no arriben mai a desencallar completament, no arriben al Congrés i les que arriben s'encallen i no podem viure eternament de rodes de premsa. Tenen vostès moltes carpetes obertes. La llei del medicament, la reforma del tabac, l'Estatut marc, la llei de menors i alcohol, el desplegament efectiu de l'Agència Estatal de Salut Pública, les mesures sobre salut mental o la reparació completa de les víctimes de la talidomida. Per cert, una altra vegada con Hacienda hemos topado. Persones que tributen per les ajudes que reben gairebé el 50 % del que reben, com si fossin rendiments del treball, quan són persones víctimes d'un medicament que els ha produït discapacitats des del seu naixement. És incomprensible que el Partit Socialista segueixi bloquejant aquesta reforma de la tributació, perquè després vindrà l'extrema dreta. Ho farà i serà culpa nostra que els votin a ells. Bé, culpa nostra, no, serà culpa seva.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2026, de 14 de abril, de medidas urgentes en materia de transporte.
«Gràcies, presidenta. Ministre. Avui debatem la convalidació del Reial Decret 9/2026, una norma que sabem que neix en un context extraordinari, una pujada de preus del combustible que està posant en risc la viabilitat del transport i, sobretot, de milers de transportistes. I vull començar reconeixent una cosa important: no venim aquí a qüestionar el text, que ens agrada. De fet, recull mesures que en la convalidació del Decret 7/2026 ja vam dir que es quedava curt, però, però continua quedantse curt. I sí que li vull traslladar algunes preocupacions reals, urgents i concretes que avui encara no s'han resolt. Perquè, senyories, entre el que diu la norma i el que passa al carrer hi ha una distància que no podem ignorar. Al volant hi ha majoritàriament conductors autònoms amb molts problemes econòmics no resolts, i li poso exemples. La primera qüestió, que creiem que és clara i greu, és que les ajudes que es van aprovar el Reial Decret 7/2026 encara no estan arribant. Es va anunciar una ajuda de vint cèntims per litre de carburant, però aquesta ajuda encara no es paga. Sabem que cal aprovarho per la Unió Europea, però és imprescindible que es pagui. Com també que es paguin aquelles ajudes directes i sí que ja sabem que han anunciat que, a partir de demà, es podran fer les sol·licituds, però cal ferho. Però encara hi ha una cosa més preocupant. El mateix Reial decret, el 7/2026, mentre s'aprovava l'ajuda d'aquests vint cèntims, es suspenia la devolució del gasoil professional si et podies acollir a aquesta ajuda que fins ara rebien els transportistes. En canvi, aquesta no? Aquesta devolució, o sigui aquesta supressió de la devolució, sí que ja és efectiva. I això què significa a la pràctica? Que, per una banda, no es cobren els vint cèntims per litre i, per l'altra, no se'ls abonen els 4,9 cèntims. Per tant, els transportistes estan perdent diners. I celebrem que es redactin reials decrets amb la intenció d'ajudar el sector, més afectats pel context geopolític actual. Però la realitat immediata és que des del 22 de març molts autònoms i pimes del transport s'han vist augmentats els seus costos sense rebre cap compensació. I aquí creiem que s'ha de ser molt més àgil. També cal regular les quotes de mòduls. Cada any el sector arriba amb un patiment sense saber què passarà. De fet, aquest any es va haver de solucionar amb una norma de pressa i corrents perquè, com sempre, VOX, PP i Junts van votar en contra d'aquesta mesura en un reial decret. No podem entendre aquest sector, sempre patint també. Tot i el drama que viuen ara mateix, el seu problema no és només l'econòmic, que és molt greu, però no és només aquesta, és la incertesa. La incertesa en un sector amb uns marges tan ajustats no es pot ignorar.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para dar cuenta de las medidas que está poniendo en marcha el...
«Bé, bona tarda de nou. El Partit Popular ens porta avui una moció teòricament per pal·liar les conseqüències de la guerra amb l'Iran. I ho fa com si tot això, com si aquesta guerra hagués aparegut sola, com si fos per generació espontània, com si fos una desgràcia inevitable. De fet, com si fos una tempesta. Doncs mirin, no, de cap manera. No estem davant de cap fenomen natural, per més que els seus socis de VOX siguin negacionistes, no. Estem davant de les conseqüències d'una escalada militar, d'una escalada militar provocada per actuacions unilaterals contràries al dret internacional. Així de clar. Així de diàfan. Així de simple. I això no és un detall menor, és la clau de volta de tot aquest debat. Perquè, quan es vulnera el dret internacional, quan es normalitza la llei del més fort, quan alguns Estats decideixen poder bombardejar, poder atacar i poder desestabilitzar una regió sencera, al marge de qualsevol marc legal, el resultat sempre és exactament aquest. Més inseguretat, més inestabilitat i més patiment. Per a qui? Doncs per a la majoria social. I això també passa aquí. I el més greu és que el Partit Popular parla de les conseqüències, però evita -atenció- parlar de les causes. O pitjor encara, massa sovint prefereix aplaudir o blanquejar les aventures unilaterals dels seus aliats internacionals i callar. I després venen aquí a fer veure que els preocupen moltes coses. Venen aquí i fan veure que els preocupa el rebut de la llum, que els preocupa la cistella de la compra o la situació de les empreses. Doncs mirin, una mica de serietat, si us plau. Perquè, si no es defensa el dret internacional quan toca, després no es pot fingir sorpresa quan arriben les conseqüències. I dit això, anem a les mesures concretes.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre una nueva regulación para los créditos rápidos en defensa del consumidor.
«Per això Esquerra Republicana dirà que si a aquesta PNL, però estem ja amb ganes de que arribi la llei per poder fer tres esmenes que crec que poden millorar la seva proposta. La primera és el dret de retracte. Crec que és important. Quan una família no pot pagar massa sovint el banc venen el seu deute a un fons voltor perquè el ven a quatre duros. Doncs bé, el fons el compra barat i nosaltres el que demanem és que la família, si pot recomprar, també ho faci al mateix preu. Nosaltres diem si el vostre deute s'ha venut barat, vosaltres heu de poder liquidar-lo també barat. Ni un euro més. Prou fer negoci, com deia abans, amb el patiment. Segona: mediació abans del judici. Abans de portar una família als tribunals i condemnar-lo a l'angoixa, ha de ser obligatori -ho repeteixo- ha de ser obligatori seure, parlar i pactar. Volem un mediador que ajudi a acordar un pla de pagament possible i digne i no fer que s'endeuti més encara aquella família que no pot pagar aquest deute. Menys violència burocràtica i més solucions humanes.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Ministerio de Hacienda en relación...
«Per tot això, el nostre vot serà favorable a la moció perquè aposta per una via pacífica i efectiva. Tallar el flux d'armes i de complicitats que alimenten la guerra i el patiment del poble palestí des de fa dos anys. Arriba tard, però si arriba a l'hora, salvarem vides. També hi ha una evidència política. El que passa a Gaza no seria possible, com deia abans, sense suports externs, econòmics, militars i diplomàtics, sense la hipocresia de molts països que no són coherents amb els valors que diuen defensar, ni amb els drets humans, ni amb les cartes socials, ni amb res. Per això, apostar per mesures de pressió política és legítim i no és antisemitisme. Aquestes mesures no són gestos. Són polítiques concretes que tallen els suports materials de la guerra i envien el missatge a la resta del món que els pobles, els diferents pobles de l'Estat espanyol no seran còmplices d'aquesta barbàrie. Som, a més, coherents amb el que està passant als carrers del món: mobilitzacions massives, transversals, pacífiques. I crec que aquí, en aquesta cambra, hem de ser fidels al que la gent demana i sobretot si el que la gent demana és pau i que no hi hagi ni una arma, ni un cèntim, ni cap vida per la guerra i, evidentment, pels genocidis. I en això sempre ens trobaran a Esquerra Republicana. Per això, votarem sí a aquesta moció conseqüència d'interpel·lació.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Salutacions. Bona tarda. Bona tarda a les entitats que ens acompanyen. I avui, abans de començar, permetin fer una prèvia per posar-los en situació. Els faré un símil, perquè així poden entendre millor el que pateix la ciutadania de Catalunya cada dia. Aquesta llei va néixer malament. Era una llei incomplerta, com les línies ferroviàries que tenim al nostre país. En la legislatura passada es van presentar prop de 900 esmenes i vostès les van ignorar, igual com el PP ignorava les inversions a les línies ferroviàries. Arriba tard, molt tard, tan tard que gairebé no arriba. I avui estem tots amb un tren, aturats des de fa mesos, després d'haver-nos mogut uns cent metres fa quinze dies. I estem aquí, però arribarem? Aprovarem avui aquesta llei? Doncs, senyories, aquest patiment, aquest patiment que avui tenen vostès, aquest patiment el tenen cada dia milers de catalans i catalanes que esperen en una andana per saber si el seu tren arribarà o no. Per tant, quan parlem de mobilitat sostenible pensem en el patiment de les persones.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la derogación de la Ley 18/2013, de 12 de noviembre, para la regulación de la...
«I si parlem de cultura, parlem de cultura i no podem disfressar la violència i el maltractament animal de cultura. La cultura és la llengua, és la música, és les festes populars, és la creativitat, és la memòria compartida. La cultura és tot menys veure com un animal es dessagna, atrapat dins una plaça d'on no pot escapar i sense cap possibilitat de defensar-se. No pot ser cultura veure com un ésser viu cau esgotat i ensangonat davant d'aplaudiments. La cultura evoluciona, igual que les nostres ciutats. Allò que un dia eren fortificacions de pedra, avui són espais oberts i sostenibles. El mateix passa amb les tradicions. Les que no respecten la vida no sobreviuen, perquè no resisteixen el pas del temps ni la consciència col·lectiva. Per això, aquesta ILP avui és important, perquè és democràcia en estat pur i perquè obre la porta a una cultura sense crueltat. El Congrés pot mirar enrere i perpetuar els privilegis d'una minoria o pot mirar endavant i escoltar la majoria social que vol avançar. El Congrés avui pot mirar enrere o pot equiparar-se amb els països del seu entorn d'Europa, on ja fa temps que no es permeten espectacles ni es subvencionen festes amb crueltat animal amb diners públics. Espanya és pràcticament una excepció en això. A la majoria dels països del nostre entorn, els espectacles amb animals que impliquen patiment, com deia, estan prohibits o han quedat relegats al passat. França, com deien abans, és l'única que manté la tauromàquia en alguns territoris, és cert, però ni de lluny amb el suport institucional i financer que aquí encara es defensa. Portugal, tot i permetre'n algunes modalitats, ha introduït restriccions clares i si mirem al nord, a l'est o a l'oest, la resposta és unànime: no hi ha lloc per a la crueltat disfressada de tradició. La cultura europea d'avui és drets, és respecte i és benestar animal. Nosaltres, i jo en particular, ho tenim molt clar. La tauromàquia no és cultura. És crueltat. És maltractament animal i és inacceptable.»
-
Teresa Jordà i Roura · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes, a totes i a tots. Avui som aquí, s'ha dit, per parlar de dignitat, però també per parlar de por, per parlar de patiment, per parlar d'impunitat. Avui som aquí per parlar, sobretot, si m'ho permeten, de responsabilitat política. Potser els pot semblar exagerat, fins i tot els pot semblar una mica marciano. Potser pensen que no és cert molta de la gent que ens està escoltant -si és que algú ens escolta, també val a dir-ho- de fet, tant de bo no fos veritat, però ho és. Avui a l'Estat espanyol hi ha joves, hi ha adolescents, fins i tot criatures que són sotmeses a allò que alguns descerebrats s'atreveixen a anomenar 'teràpia', però que en realitat és una autèntica tortura psicològica, una autèntica tortura emocional. Una tortura que busca -sí, escoltin bé- que busca esborrar qui són. Coneixem el Jorge, un noi de 24 anys, un noi que quan en tenia 16 el van portar al psicòleg amb el pretext de resoldre dubtes. Aparentment era una teràpia normal. Era una teràpia legal, però de forma molt subtil el van començar justament a fer dubtar de qui era. Ens ho explica ell mateix. Ens ho explicava justament ahir. Deia: 'A un infant més vulnerable el destrossen, per sort', deia el Jorge, 'jo vaig aconseguir sortir-me'n'. Això també són teràpies de conversió, aquelles silencioses. No calen electroxocs. Són silencioses, són encobertes, són devastadores. Cal dir-ho clar, no són teràpies, és directament violència. I sí, això passa avui dia. Aquesta bestialitat passa a les nostres ciutats, passa als nostres barris. Alguns de vostès poden seguir repetint o poden seguir creient-se que Espanya és un referent de drets LGTBI, però en realitat no sempre coincideix amb l'autoestima institucional. Perquè mentre el BOE callava, mentre el BOE encara avui calla, les víctimes criden i cridaven i ningú en aquell moment les escoltava. De fet, a vegades encara ningú les escolta.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a financiar con máxima urgencia la "Ley 3/2024, de 30 de octubre, para...
«Per tant, és necessari afirmar que, malgrat els esforços realitzats, la llei encara no sha implementat plenament i requereix accions concretes i immediates per assegurar els drets i el benestar de les persones amb ELA. I això no només és un problema de tràmit. Jo diria que és pràcticament un escàndol més. És una falta de respecte majúscul a les persones que no tenen temps per esperar. Persones que necessiten atenció urgent, suports específics, recursos públics, investigació, reconeixement i vida digna. No promeses buides, no notes de premsa, no plans, plans i plans de desplegament, sense calendari i sense pressupost, com va passar amb la Llei de dependència també, que encara lestem arrestant, etc. I mentrestant, què fan el Govern sustentat per PSOE i SUMAR? Doncs això, mirar cap a una altra banda, fer veure que tot rutlla quan sabem perfectament que no han habilitat ni una partida pressupostària per fer la realitat i no ho han fet perquè no els ha donat la gana. Perquè els pressupostos es poden presentar, shaurien de presentar els pressupostos i així tothom quedaria retratat. Les dretes perquè les dretes, quan no manen, mai aproven pressupostos ni a Catalunya ni a lEstat espanyol. És així, és val tot. No els importa el patiment de la gent, si això serveix per desgastar el Govern, però lobligació del Partit Socialista i del Govern del Partit Socialista i de SUMAR és presentar els pressupostos i que tothom quedi retratat. Estaria molt bé que els portessin. Llavors a veure què diuen. Què diuen tots aquests que diuen que no hi ha diners. I veuríem si els voten o no els voten i a què voten que sí, i a què voten que no.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la atención a los pasajeros en caso de incidencias extraordinarias.
«Recordem-ho, quan parlem de caos ferroviari, de retards crònics, d'apagades monumentals, no estem parlant d'un accident meteorològic o d'un incident fortuït, parlem de dècades d'infrafinançament, d'amiguisme i de falta de planificació estratègica. I qui governava llavors? La veritat és que ens és igual qui governava, perquè en aquest aspecte les polítiques centralistes i sense visió s'han repartit durant anys entre el PP i el PSOE. Tots són exactament iguals. Només els interessa el seu centralisme. No tenen capacitat per veure el que és necessari. Per això volem gestionar nosaltres les vies, volem gestionar els trens, els aeroports, i volem gestionar tot el país. Senyories del PSOE, votarem que no a aquesta PNL que ens presenta avui el Partit Popular, però no ho farem... Votarem que no per no fer seguidisme a aquesta gent que utilitza el patiment de les persones per fer iniciatives, però posin solucions ja, posin-les ja. Perquè fa dos mesos ja de la moció que vam presentar el nostre grup en aquest parlament i els vam fer una proposta de solucions ràpides a problemes que afecten cada dia els usuaris.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la atención a los pasajeros en caso de incidencias extraordinarias.
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats i diputades. Avui assistim un cop més a un espectacle de cinisme i frivolitat que ens ofereix el Partit Popular. Vostès pretenen utilitzar el patiment de les persones que cada dia han d'agafar un tren per anar a treballar o estudiar, per provocar crispació. I està clar que moltes de les demandes que fan en aquesta PNL hi estem d'acord. Hi estem tan d'acord que són les nostres demandes que fem, però no des d'ara, des de fa dècades, fins i tot quan vostès governaven. I és que vostès, senyories del PP, no tenen vergonya. I pel que fa a infraestructures, encara menys. Dècades que només s'han dedicat a gestionar grans obres que només enriquien els seus amics, mentre desatenien les infraestructures del país. El primer punt de la iniciativa reflecteix clarament la seva covardia. Volen reprovar tots els ministres, oi? Doncs facin una moció de censura. No s'atreveixen a fer una moció de censura, senyories del PP? Pretenen convertir aquesta cambra en l'escenari d'una moció de censura encoberta, embolcallada amb paraules grandiloqüents sobre responsabilitat i sobre gestió. Cínic, cínic és poc amb el qual els hauríem de dir. Per tant, quan ens venen amb aquesta moralina exigint dimissions, nosaltres els demanem coherència. On eren quan la ministra Pastor inaugurava aeroports sense avions? O quan el senyor de la Serna retallava manteniment de Rodalies mentre prometia Aves a totes les capitals? És més, on eren mentre el seu partit orquestrava l'Operació Catalunya? No pensaven amb els viatgers mentre el seu partit estafava i creava notícies falses en contra dels seus contrincants polítics, com el nostre president d'Esquerra Republicana, el senyor Oriol Junqueras?»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«La Universitat Rovira i Virgili ha iniciat un estudi per analitzar els efectes psicològics del col·lapse ferroviari. I no és cap detall anecdòtic, senyor ministre, és la constatació que ens trobem davant d'una crisi que afecta la salut pública. L'estrès crònic que viuen els treballadors, estudiants, famílies, persones grans, que està deixant una petjada profunda. Perquè no es tracta només de viatges ininterromputs. Es tracta de vides malmeses, de gent que cada dia arriba tard al seu lloc de treball i això genera un estrès molt important. I és per això que cal posar un nom a aquest patiment, perquè aquesta situació no es pot seguir normalitzant. No són incidències puntuals, ministre, són vulneracions quotidianes del dret a viure amb dignitat. Són obstacles constants per a milers de persones que només volen arribar a l'hora a la feina, a l'escola o, simplement, a casa seva, o anar-se'n a un cine o a un teatre i arribar a l'hora. Aquesta gent no vol més excuses, vol i necessita respostes, no vol més promeses, vol un respecte per tota aquesta gent.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«El col·lapse ha arribat a extrems inadmissibles. El passat 7 de març, vostè ho va dir, ho ha explicat, 900 persones van quedar atrapades en un tren entre Bellvitge i Gavà. Una passatgera explica que van haver de forçar una porta per poder respirar. Altres van haver de baixar caminant, els bombers van haver de venir a rescatar gent, alguns van necessitar atenció mèdica. Això, senyor Puente, és inadmissible. I això no és tot. Ens parla de les obres, les obres de Sant Vicenç de Calders. Li faig una pregunta molt seriosa: 'serviran de res, senyor ministre, aquestes obres?' Perquè tenim la sensació, per no dir la certesa, que està fabricant un coll d'ampolla. Crec que se li ha advertit moltes vegades. I aquest patiment, aquest patiment que té ara la gent, aquesta inseguretat tindrà conseqüències per a qui les pateix. La ciutadania, per sort, s'organitza i diverses plataformes ja han alçat la veu. De fet, el dia 22 de març van convocar concentracions en diferents punts del país per denunciar aquesta situació. El malestar és tan profund que fins i tot també ha arribat al Parlament, de fet, s'hi va celebrar un ple monogràfic en què el president de la Generalitat va prometre millores i va defensar el traspàs com a solució per a una gestió més eficaç i sabem que aquest traspàs no serà fàcil, però que cal fer-lo amb decisió, amb compromís, amb transparència, perquè vostès van signar aquest acord i ara cal complir-lo. I com més àgil, més eficaç i més sòlid sigui el traspàs, més beneficis tindrà per a tothom. I per això, ministre, li fem preguntes clares: està disposat a posar dates concretes i un compromís ferm a les inversions pendents? Com pensa garantir que el traspàs no sigui una excusa per continuar allargant l'agonia del servei?»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las causas y asunción de responsabilidades con relación...
«Però anem a parlar de problemes que poden tenir una solució ràpida, senyories. El personal ferroviari també està tensionat i desmotivat, amb 800 maquinistes, la majoria dels quals provenen d'altres comunitats i abandonen el servei en menys d'un any. Això és una mala planificació de recursos humans i aquestes estacions infradotades i un centre de gestió col·lapsat no donen un bon servei. Ara mateix no estem posant les persones al centre. Presenciem amb gran frustració com continuen avaries i hores i hores sense cap informació els viatgers. El Ministeri de Transports promet plans de xoc i protocols nous. Ens parla d'inversions milionàries, però les actuacions continuen sent reactives, parcials i clarament insuficients. Els plans de millora de la informació dels usuaris i de les infraestructures d'estacions, com escales mecàniques, senyalització o il·luminació es poden fer des de ja i això generaria confiança als usuaris. Seria un mínim servei de qualitat. Catalunya no pot continuar atrapada en un sistema ferroviari disfuncional i centralitzat que maltracta la seva ciutadania perquè ens frena el desenvolupament social i econòmic del país. Per aquests motius, el desplegament del traspàs integral del servei de Rodalies a la Generalitat de Catalunya no és només una fita històrica, és un compromís que també estigui gestionat per la mateixa Generalitat, perquè aquesta és l'única sortida viable per posar fi a dècades de desatenció, ineficiència i un greuge inversor. Però que ningú s'equivoqui buscant rèdits electorals al patiment de la ciutadania a Catalunya. Aquest acord representa una oportunitat real de transformació estructural que ha de garantir dotació econòmica, capacitat normativa i autonomia plena en la gestió ferroviària. Perquè l'alternativa a aquest traspàs és quedar-nos tal com estem. Nosaltres no proposem deixar enrere un model centralitzat fallit i construir des del territori. El que volem nosaltres és construir des del territori un sistema de mobilitat digne, segur i a l'alçada del país, i parar ja d'una vegada amb aquest transport fallit que tenim ara a Catalunya.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las cesiones que acaba de realizar el Gobierno en...
«Però més enllà, perquè saben que aquesta no és només una batalla de paraules, sabem que l'extrema dreta guanya, converteix els seus discursos en lleis. Quan guanya converteixen els discursos en lleis. I això ho hem d'evitar perquè els seus discursos, quan guanyen, es converteixen en eines i lleis de patiment. Buenas tardes ya. Gracias, presidente. Señora Vázquez, si no existiera Cataluña no sé de qué hablarían, la verdad. Creo que tendrían que darnos la independencia, aunque fuera por salud mental. ¡Serían ustedes tan felices! (Aplausos). Lo cierto es que vienen con muy mala leche cada vez que vienen aquí y hablan de Cataluña. La verdad es que les sale de las entrañas. Usted ha dicho que veintiséis menores para Cataluña. Se olvida de que en estos momentos tenemos 2204 menores tutelados. Se olvida de que tenemos un programa asistencial que mantiene el programa más allá de los 18 años, sumando a más tutelados. Es decir, usted habla de veintiséis, pero se pueden sumar algunos más. Habla usted de competencias. Claro, queremos todas las competencias. (Aplausos). Nosotros somos el partido de Companys y de Masià, y ustedes vienen del franquismo: tenemos dos modelos de Estado diferentes, claro que sí. Es normal, ¿verdad? Es decir, el problema radica en que el Partido Popular ha vuelto a hacer lo que mejor sabe hacer, mezclar xenofobia y catalanofobia en un cóctel que yo calificaría de bastante cutre. Ustedes no vienen hablar de políticas migratorias, vienen a vomitar los mismos mantras de siempre, que España se rompe, el efecto llamada, la seguridad nacional, los Mossos son malos, la»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente sobre las causas y asunción de responsabilidades con relación a la agravación del...
«Aquest és un dels traspassos més ambiciosos que Esquerra Republicana aconseguirà per Catalunya, precisament per la seva complexitat, pels anys de desinversió a Catalunya, pel que patim tots els ciutadans de Catalunya. Em dirigeixo als votants, als votants de tots els partits que avui som aquí, els que s'abstenen i no van votar. Els usuaris que ara mateix no creuen en cap de nosaltres, que creuen que els polítics no estem fent res. Per ells i per elles, cal fer-ho bé. Cal que aquest traspàs sigui integral i total, i demano als diputats de Catalunya que si els importa la ciutadania de Catalunya, diputats i diputades del grup del PSC, de SUMAR, del PP, dels diputats de Junts que no m'escolten, que deixin de frivolitzar en un tema que tant de patiment genera a la ciutadania. Perquè aquest patiment no ve de fa tres mesos ni de fa tres anys, aquest patiment ve de fa 50 anys. L'alternativa al traspàs, senyors de Junts, l'alternativa al traspàs és quedar-nos tal com estem ara. Però, senyor ministre, exigim millores immediates a aquest servei. Vostès volen aprovar una llei de mobilitat sostenible? Comencin per garantir una mobilitat digna per Catalunya i els Països Catalans, perquè estem abocats a anar en el nostre cotxe particular. Cal garantir els drets laborals? Clar que sí, però també cal complir els compromisos amb els treballadors que no són els treballadors de Renfe i Adif perquè aquests treballadors volen arribar a l'hora a la seva feina i cal accelerar les solucions. Les promeses buides no frenen el deteriorament. Només la gestió des de Catalunya pot garantir un servei digne.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de medidas urgentes para hacer frente a la ocupación ilegal de inmuebles.
«En conclusió, ahir vaig fer una xerrada en un institut i em van preguntar què és allò que és millor de la teva feina i què és el pitjor. I vaig dir: 'Miri, el millor és que després de mesos, setmanes i a vegades anys havent lluitat un tema, aquell tema es desbloquegi i això millori la vida de les persones. Això és el millor. El pitjor és sortir d'aquesta sala tenint el convenciment que has fet això i que algú et digui que fas les coses a canvi de res'. No, no acceptem que sigui el mateix legislar una violació de domicili o una ocupació d'un habitatge buit, i repeteixo, buit d'un banc, d'una multinacional, d'un fons d'inversió. Nosaltres el que volem és que des d'aquí s'acabi amb el problema de l'habitatge, s'acabi amb el patiment de la gent que no troba habitatge o que no pot pagar-lo. Volem que es regulin els lloguers de temporada i d'habitacions per retornar tots aquests habitatges al parc habitual. Volem que es posin a disposició de la gent els pisos de la Sareb que ja ha pagat. I volem sobretot, sobretot, sobretot, sobretot, que els més poderosos deixin d'especular amb l'habitatge i deixin de canviar-se cromos polítics absurds, a canvi de cadires en consells d'administració d'empreses públiques espanyoles com la Renfe, que fa la vida impossible de la gent cada dia embolicats en estelades. Nosaltres el que volem és que tothom a Catalunya, també a la resta de l'Estat, però a Catalunya, tingui una casa digna amb un balcó on pugui penjar amb molt d'orgull aquesta estelada.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2025, de 28 de enero, por el que se aprueban medidas urgentes en materia económica, de...
«Però el que sí que veiem, per exemple, és que les elèctriques, curiosament amb uns beneficis multimilionaris, deixen de pagar impostos. Que estrany, no? Però mentrestant els impostos que deixen de pagar aquestes elèctriques els farem pagar a les persones que amb prou feines cobren el sou mínim? En serio, això són polítiques progressistes, senyors del PSOE? Perquè dels de Junts ja ens ho esperem. De fet, ja hem vist aquesta setmana com algunes empreses els han agraït moltíssim que els traguessin l'impost. Però en serio que vostès legislen mirant sempre cap a la dreta? La ciutadania, davant d'aquest patiment, davant d'aquest espectacle mediàtic que tant els agrada fer de portar-ho tot al límit, trien les opcions més populistes. I ho hem vist aquest últim cap de setmana. Madrid ha estat la cumbre de los patriotas per Europa, perquè això és un espectacle que reuneix figures de l'extrema dreta internacional, difusors de discursos d'odi, populismes reaccionaris que surten gràcies a les polítiques que fan vostès, que fan els de Junts i que fan els del PP. Si volen fer polítiques de dretes, escolti, no siguin la marca blanca de Vox. I facin polítiques de dretes, però no enganyin més a la ciutadania. Perquè el més preocupant és que els grans partits, en lloc de plantar cara amb valentia contra aquesta dreta reaccionària el que fan vostès és preocupar-se més per no incomodar certs sectors de poder econòmic i mediàtic. I això realment qui ho paga és la ciutadania. Per tant, acabin amb els discursos tebis de condemna. Hi ha d'haver una resposta contundent, amb polítiques transformadores de veritat cap a la classe treballadora, no cap a polítiques transformadores que només beneficien la gran empresa. Necessitem que l'esquerra d'avui no tingui por de dir les coses pel seu nom, que no tingui por, d'enfrontar-se als privilegis i que defensi sense complexos els drets de la majoria social.»
-
Inés Granollers Cunillera · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 1/2025, de 28 de enero, por el que se aprueban medidas urgentes en materia económica, de...
«I parlant de dreta, no podem ignorar que el primer reial decret es tomba per la dreta del meu país. Cal dir-ho així de clar, però també per la dreta del seu país. Unes dretes, totes dues la catalana i l'espanyola, que com sempre, posen davant els interessos dels oligopolis i del seu partit abans que els de la ciutadania. Jo ja sé que unes quantes setmanes més tard s'ha arreglat, però vostès coneixen gent. Sincerament, vostès coneixen gent que pateixin? Jo ja començo a pensar que no. Vostès saben el grau de patiment que hem posat amb aquestes persones que han vist com no se'ls apujava les pensions, que anaven a comprar un bitllet d'AVE i veien que els feien un bitllet davant i veien que els valia el doble que havien de comprar un abonament de transport i havien perdut el seu el seu descompte? En serio, vostès es pensen que aquesta gent no va patir perquè al cap d'uns dies ja els arreglarem? Sincerament, viuen en un altre món.»