Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
80 declaraciones · página 1 de 3
-
Marta Madrenas @MartaMadrenas· Junts ·
@NilForgues @JuntsxCatMadrid La denúncia s’ha presentat ara perquè és ara que s’ha fet efectiva la regularització massiva, que Junts entenem que vulnera la normativa europea. Junts fem, altres xerren. En tot cas: Quina habilitat que teniu per convertir-vos en protagonistes fins i tot quan no hi pinteu res!🤷♀️Ver en X ↗ Ficha respuestacatalán
-
Marta Madrenas @MartaMadrenas· Junts ·
@Txell_Catalan @22carmeta @PSOE @sumar @Esquerra_ERC @JuntsXCat @JuntsxCatMadrid @JuntsGirona Txell, sempre m’ha semblat que les dones tenim coses molt més interessants a aportar que comentaris sobre el físic d’altres dones. I encara més quan ho fem públicament. Al capdavall, el respecte pels altres ( les altres) també diu molt de nosaltres mateixes.Ver en X ↗ Ficha respuestacatalán
-
Marta Madrenas @MartaMadrenas· Junts ·
@JanManels Tranquil, que això s’acabarà aprovant per la porta del darrere. I llavors veurem com, lluny de solucionar el problema, agreuja la situació de joves i famílies que encara no tenen pis i els condemna a anys de desesperança. Junts hem proposat solucions reals. D’altres: eslògans.Ver en X ↗ Ficha respuestacatalán
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«També haurem de revisar durant la tramitació altres aspectes que potser van una mica en una direcció diferent de la que diu la Unió Europea. Però són petites revisions, però aquestes qüestions no alteraran el debat de fons. Per nosaltres no l'altera. La millor política de seguretat viària no és la que s'aconsegueix per més sancions, és la que aconsegueix que cada vegada calgui sancionar menys perquè una determinada conducta ja ha deixat de tenir qualsevol mena d'acceptació social. És a dir, es converteix en absolutament inacceptable amb l'alcohol i la conducció. Aquest canvi nosaltres entenem que ja fa molt temps que ha començat, l'ha fet la mateixa societat i ara correspon que la norma s'hi adeqüi. Moltes gràcies. Muy buenas tardes. Muchas gracias, presidenta. En primer lugar, quisiera reconocer el trabajo que durante muchos años han hecho tantísimas asociaciones de víctimas, entidades de prevención y personas que han trabajado por cambiar nuestra forma de entender la seguridad vial. Todos hemos visto casos en los que los grandes avances sociales no empezaron en el BOE; muchas veces empiezan antes, en la sociedad, cuando conductas que durante años parecían normales dejan de parecernos mínimamente aceptables, y con el alcohol y la conducción, señorías, ha pasado exactamente eso. Durante demasiado tiempo se asumió que el problema era haber bebido demasiado -no solo haber bebido-, que por una copa o dos no pasaba nada, que cada uno conocía sus límites, que sé hasta dónde puedo llegar, que yo sí controlo. Hoy, afortunadamente, ese discurso ha quedado muy atrás. La sociedad ha cambiado, hemos cambiado la forma de entender lo que significa conducir responsablemente y cada vez tenemos mucho más interiorizada una idea muy simple, y es que, si vas a conducir, no tienes que beber alcohol, porque precisamente afecta a algunas de las capacidades que necesitamos para conducir. No lo dice nadie de aquí, lo dice la ciencia: aumenta el tiempo de reacción, altera la percepción de las distancias y la velocidad, reduce la atención, perjudica la coordinación y, en definitiva, afecta a la toma de decisiones. Además, hay una paradoja especialmente importante, y es que también altera la propia percepción del riesgo del conductor que ha bebido. Por eso no podemos hacer descansar la seguridad de todos, de toda la colectividad en la sensación subjetiva de alguien que después de una o dos copas cree que continúa controlando perfectamente, precisamente porque eso que ha consumido puede estar afectando a su capacidad para valorarlo.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica el Real Decreto Legislativo 6/2015, de 30 de octubre, por el que...
«En una societat lliure, òbviament, cadascú pot decidir si consumeix o no vol consumir alcohol, però la llibertat individual no pot significar traslladar als altres un risc que era evitable. La llibertat d'un no pot convertirse en inseguretat per als altres. I això és convivència, això és responsabilitat, això és ciutadania madura. I si abans d'obtenir un permís de conduir exigim saber conduir, conèixer les normes, haver practicat i demostrar unes aptituds mínimes, és coherent que una vegada obtingut, exigim que el conductor preservi també aquestes capacitats intactes quan es posa al volant. Per això compartim l'objectiu d'aquesta proposició. De fet, no és una posició nova. Ja vam donar suport a la reducció en l'anterior tramitació. Ara bé, durant la tramitació és cert que hi haurà algunes petites qüestions que probablement s'hauran de corregir. Ja en parlarem. Especialment, possiblement no tindria gaire sentit abaixar la taxa i que, al mateix temps, alguns determinats conductors més sensibles, com poden ser els novells o els conductors professionals amb la mateixa conducta, acabessin perdent menys punts dels que ara perdrien. Possiblement és un error o no sabem si s'hauria de corregir, perquè sobretot els conductors professionals que tenen interioritzat que òbviament no poden conduir sota els efectes de l'alcohol, sobretot quan porten passatgers. I són així i són professionals. I ho tenen interioritzat. Però passen moltes hores a les carreteres i, per tant, no té sentit que ara la sanció sigui menor que fins avui.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 23/2026, de 8 de septiembre, por el que se adoptan medidas fiscales y financieras...
«Aquest decret pretén primer que les comunitats puguin utilitzar excedents i superàvits per invertir en lloc d'haverlos de destinar a reduir deute. Bé, però, amb els condicionants que el Govern espanyol ha decidit posar i Catalunya queda fora. Han fixat el límit el 12,4 % del PIB. Podien haver escollit altres criteris. Si han escollit aquest, Catalunya fora. Segona, les comunitats que van tancar el 2025 en superàvit podran utilitzar aquests diners per fer inversions. Bé, Catalunya va tancar amb un dèficit de 1733 milions d'euros. Catalunya fora una altra vegada. I que no ens venguin, que això és simplement premiar qui ha fet els deures. Catalunya fa anys que pateix un dèficit fiscal indecent. Generem molts recursos, paguem una immensitat d'impostos, però una part massa gran d'aquests diners marxen i no tornen mai. També aquí el Govern espanyol podia haver buscat una altra fórmula. No ho ha fet. Dues vies noves per donar més marge financer a les comunitats. Bé, i Catalunya queda fora de totes dues. Fatal. I si volen els nostres vots per aprovar decrets com aquests, és evident que nosaltres mirarem què hi guanya Catalunya, perquè contraprestacions per a Catalunya en tenen per donar i per vendre. Comencin per les inversions. Cada any ens anuncien milions d'euros en carreteres, ferrocarrils amb obres diverses. Però després arriba l'hora de ferles i la realitat és un altre s'esfuma. L'any 2025, de tot el que l'Estat espanyol havia pressupostat per a Catalunya només va fer el 58 %. Però és que a Madrid el 266 %. I no és una excepció d'un any concret del 2025. Hem mirat la mitjana dels darrers cinc anys i a Catalunya és només el 48,8 % del que s'havia pressupostat a Madrid, el 201, 7,4 %. És a dir, que quan poden volen any rere any i rodalies ja és que és directament un desastre. Parlar d'incidències gairebé ha perdut el sentit. Sembla una broma. Una incidència hauria de ser una excepció. A Rodalies, amb la quantitat d'avaries, retards, problemes de cada dia, l'excepcional ja és que tot funcioni més o menys com tocaria.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 23/2026, de 8 de septiembre, por el que se adoptan medidas fiscales y financieras...
«Moltes gràcies. Molt bon dia a tothom. Junts no qüestionem cap de les ajudes destinades a la Palma, cap. Les persones que encara pateixen les conseqüències de l'erupció, mereixen tot el nostre suport i el tindran. Però aquest decret no parla només de la Palma. El Govern hi ha afegit altres coses que no tenen res a veure amb les conseqüències per als veïns, per a les empreses de Palma provocades per l'erupció. Dues noves possibilitats perquè algunes comunitats puguin gastar diners que fins ara no podien tocar bé. Però, per variar, Catalunya no se'n podrà beneficiar ni per una via ni per l'altra. Mirin, una cosa és ajudar a la Palma i que hi estem absolutament d'acord. I una altra és aprofitar la Palma per posar altres qüestions i obligarnos a votar tot en bloc. I una vegada més, el Govern espanyol ha tirat pel dret, registren un text tancat i després pretenen els set vots de Junts. Ja ho han fet altres vegades i no sabem la veritat perquè hi tornen, perquè ja saben què passa quan actuen així. De vegades sembla que es pensin que tenen majoria absoluta i els recordo que no la tenen. Ja estem acabant la legislatura i ja haurien d'haverse'n ha adonat. En tot cas, per tant, i que quedi clar si aquest reial decret llei no s'acabés invalidant, que no passarà, podríem presentar demà mateix a les ajudes de La Palma per separat i Junts per Catalunya donaríem el nostre vot absolutament favorable a la Palma si ajuda a la Palma. Sí, però aprofitar la Palma per tornar a perjudicar Catalunya, doncs no.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política en materia de vivienda del Gobierno.
«Aquesta és també una diferència principal amb la moció de vostès. Ens diu que cal més oferta mobilitzar sòl, bé, però continua pensant essencialment en l'habitatge convencional i sense concretar, doncs, ni tan sols en quins recursos perquè s'esgoti amb indecent dèficit fiscal que patim els catalans ens és absolutament impossible. Ampliar el parc d'habitatge. I vostès es neguen recurrentment a revertir. O per exemple, i a sobre, quan concreta, reapareix un vell costum del Partit Popular de voler decidir des de Madrid allò que correspon decidir a Catalunya. No, nosaltres no volem substituir el supra intervencionisme del PSOE per la recentralització del PP. Però mentre uns ho regulen i els altres centralitzen. Hi ha persones que necessiten solucions avui. Anunciar 15 000 nous habitatges no paga el lloguer ni la hipoteca del mes que ve. Per això, Junts hem registrat propostes que van a ajudar a la butxaca de les persones. Desgravacions de les persones que paguen el lloguer, desgravacions a la hipoteca i els interessos de les persones que poden comprar també. És també que els pares que ajudin a l'entrada que no es vegin sotmesos a un doble esforç fiscal. En definitiva, menys impostos sobre l'habitatge i més diners a la butxaca de les famílies. I també cal, d'una vegada que l'Estat cedeixi ja els immobles de la Sareb i del mateix Estat. Aquesta és la política d'habitatge que Junts defensem. Per això no votarem sí, perquè no convertirem aquesta moció en la nostra política d'habitatge. La nostra és molt més ambiciosa, completa, pensada des de Catalunya i per a Catalunya. Catalunya no necessita que Madrid ens expliqui com es gestiona l'escassetat. Necessitem eines, recursos i llibertat per deixar de tenirne. Perquè al final, per Junts la política d'habitatge només té una mesura de l'èxit que pagar l'habitatge no s'emporti la tranquil·litat de les famílies catalanes, que treballar i tenir un sou torni a ser suficient per viure bé i arribar a final de mes.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la situación de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del...
«En aquest àmbit sabem que cal una resposta molt més contundent. Junts creiem que cal més contundència penal contra les grans xarxes de narcotràfic, el blanqueig de capitals i la tinença i circulació il·legal d'armes. Més recursos tecnològics els ports i fronteres. Més intel·ligència financera per atacar el patrimoni de les màfies. Més coordinació europea i també més confiança en els Mossos d'Esquadra. Perquè és incomprensible que una policia integral com els Mossos encara no pugui actuar amb plena capacitat de coordinació directe amb l'Europol, amb d'altres policies europees en aquesta lluita cal actuar amb contundència davant el narcotràfic i la infiltració criminal a les institucions. Impulsar les reformes legislatives necessàries en l'àmbit penal i processal, que són competències de l'Estat, i també deixar de bloquejar eines útils com seria la llei impulsada per Junts contra les ok upacions delinqüencials, que ajudaria a actuar amb més rapidesa contra els narcopisos. Fins ara, el missatge que l'Estat espanyol ha enviat a aquestes organitzacions criminals és de debilitat. I això davant màfies que mouen milers de milions d'euros i intenten infiltrar institucions públiques és un risc gegantí. I quan un Estat permet que al narcotràfic acumuli poder econòmic, territorial i institucional, el risc de convertirse en un costat deixa de ser una exageració retòrica i passa a ser un perill ben real.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el 40 Aniversario de España en la Unión Europea.
«Moltes gràcies, senyora presidenta. No empresona líders socials i polítics, no intenta derrotar als tribunals un moviment que no ha pogut derrotar políticament. Altres Estats han afrontat aquests mateixos debats, aquests debats territorials profunds, amb molta maduresa democràtica. El Regne Unit va pactar amb Escòcia el referèndum del 2014. Canadà ha celebrat ja dos referèndums al Quebec i va establir un marc legal sobre la claredat de la pregunta i del mandat. Dinamarca ja reconeix a Groenlàndia un camí jurídic cap a la decisió sobre el seu futur. Cap d'aquests exemples és perfecte, segur, però tots comparteixen la idea de que les democràcies fortes afronten els conflictes polítics democràticament. Espanya, en canvi, fa segles que intenta resoldre la qüestió catalana uniformitzant, recentralitzant i castigant qualsevol expressió de diferència nacional, a vegades amb repressió directa com l'1 d'octubre, altres amb asfixia econòmica, com està passant avui. Dèficit fiscal crònic, bloqueig d'infraestructures essencials com el corredor mediterrani, per exemple, o el menyspreu constant cap a la llengua catalana, que és el nostre tresor. Perquè també hi ha una hostilitat persistent, flagrant contra la nostra llengua i la nostra cultura, una obsessió malaltissa per arraconar el català de l'escola, les institucions i tot qualsevol espai de poder. I això tampoc és Europa. Europa protegeix les llengües minoritzades i defensa la diversitat cultural. Europa entén que les identitats nacionals no s'han d'eliminar, sinó que s'han de respectar i s'han de protegir. Catalunya té arrels profundíssimament europees. Les assemblees de Pau i Treva ja limitaven la violència i el poder feudal al segle XI. Les Corts Catalanes són una de les institucions parlamentàries més antigues d'Europa. El Llibre del Consolat del Mar va estendre -el dret mercantil, que encara és vigent- el català per tota la Mediterrània. Això és tradició europea. Pacte, representació i límits al poder. I quan Pau Casals va dir davant les Nacions Unides: 'I am a Catalan'. Recordava al món que Catalunya és una nació europea antiga, vinculada a la llibertat, la cultura i la dignitat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 49/1960, de 21 de julio, sobre propiedad horizontal.
«Bé, molt bona tarda de nou. Junts no donarem suport a aquesta proposició de llei. No ho farem perquè el que vostès proposen forma part ja del dret civil propi de Catalunya. De fet, el nostre Codi Civil català ja permet la celebració de juntes telemàtiques i aquest és el primer problema que ens trobem. Amb aquesta proposició, un problema polític, el Partit Popular, de nou, com fan SUMAR, igual que qualsevol partit espanyol, torna a legislar com si només existís el dret civil comú. I com si les comunitats amb dret civil propi fossin una realitat secundària o directament irrellevant. Junts, òbviament, no estem en contra de facilitar reunions telemàtiques ni que es digitalitzen els llibres d'actes. Òbviament, sí ja ho fem. Però és que aquesta llei no està pensada per abordar el veritable problema que avui tenen moltes comunitats de propietaris. Problemes realment molt greus. No només aquesta simple possibilitat de celebració telemàtica de les juntes. I m'estic referint a la morositat cronificada i que es perd una oportunitat perquè parlar de fer reunions telemàtiques podent abordar un tema que realment preocupa moltíssim a la ciutadania. Comunitats que acumulen impagaments enormes durant anys, veïns que han d'assumir les despeses dels que no poden complir o que no compleixen dificultats reals per afrontar els manteniments més bàsics i els serveis comunitaris més bàsics de les comunitats. I no parlem ja de quan les comunitats han d'afrontar rehabilitacions energètiques, obres de conservació o eliminació de barreres arquitectòniques, especialment quan existeixen aquests pagaments recurrents que acaben traslladant tota la càrrega econòmica a la resta de propietaris. Fins i tot s'arriba a fer impossible fer aquest tipus de rehabilitacions o d'obres. I això sí que és un problema seriós. Això és un problema que afecta molt greument la vida diària de la nostra gent. I aquí sí que hi ha marge perquè el legislador estatal actuï en allò que efectivament és competència seva. De moment, especialment en matèria processal i d'eficàcia de mecanismes de reclamació judicial, per exemple. Però sincerament, si el Partit Popular volia abordar de debò els problemes que causats per la propietat horitzontal, doncs possiblement havia d'haver començat per aquí perquè és el problema més gordo que tenen actualment. En canvi, ens porta una reforma molt minsa. Una proposició que, no sé, jo diria que gairebé cosmètic, que de fet li ha costat uns 12 minuts i ha hagut d'estar molt parlant de les mesures i polítiques del seu partit en habitatge, passant per altres temes més escabrosos. Però la veritat és que es presenta com una solució important i el que seria una solució important és treballar contra la morositat cronificada i sobretot, el que fa el Partit Popular, en aquest cas, com moltes, com en moltes ocasions, és tornar a obviar la pluralitat nacional i la pluralitat jurídica d'aquest Estat, i concretament, en aquest cas, les competències pròpies de Catalunya, perquè ja ho tenim regulat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las políticas en materia de vivienda de este Gobierno.
«Catalunya, per exemple, ha passat de sis a vuit milions d'habitants els darrers anys. Però el problema no és demogràfic, és també estructural. Mirin, els explicaré unes dades i els recomano que mirin aquest informe. Les llars cada vegada són més petites, augmenten molt substancialment les persones que viuen soles, algunes obligades, però d'altres perquè és l'estil de vida que escullen. Augmenten les separacions, augmenta la gent gran que viu sola durant molts més anys, gràcies també a l'esperança de vida més llarga; augmenten les parelles que decideixen mantenirse cadascú a casa seva. Segons l'Eurostat, les llars unipersonals són la tipologia que més creix a Europa, un 20 %, un 20 %. Algun govern ha fet prospeccions serioses d'aquesta tendència? Perquè, si algú del ministeri o d'aquest hemicicle fes prospeccions serioses, percebria que, si la tendència continua així, a mitjà termini, a tota Europa hi haurà necessitat de milions de noves llars addicionals, encara que la població no cresqués. És a dir, encara que la població s'estabilitzés, continuarien fent falta aquí centenars de milers de nous habitatges. Per algun motiu que no puc entendre, algú es pensa que el que està passant a tota Europa no passarà aquí, o no passarà a Catalunya? Doncs els que ho pensin s'estan equivocant i han de deixar de negarho i ho han d'assumir.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda, companys i companyes. El debat d'avui és important. I ho és, sobretot, perquè durant massa temps alguns han intentat convertir el fenomen de les okupacions en un debat fals, o bé negant el problema o bé utilitzantlo des del populisme penal més simplista. I nosaltres no participarem ni d'una cosa ni de l'altra. A Junts per Catalunya no negarem mai la realitat que viuen molts ciutadans, barris i comunitats de veïns. No participarem del relat interessat de l'extrema esquerra, que fa anys que intenta presentar qualsevol preocupació sobre les okupacions com si fos una exageració o una obsessió ideològica. No, les okupacions existeixen, generen conflictes reals, inseguretat jurídica, degraden comunitats i en molts casos alimenten activitats delictives organitzades. I negar aquesta realitat no és ser més progressista. És irresponsabilitat. Catalunya, lamentablement, i potser per això no són gens sensibles, lidera les dades d'okupacions de l'Estat. Segons dades de la Conselleria d'Interior -socialista, per cert-, l'any passat es van produir 7110 intents d'okupació, dels quals 5044 es van acabar consumant. Les okupacions continuen tenint una incidència molt superior a Catalunya que en altres territoris, i això preocupa la ciutadania, els ajuntaments, les policies locals catalanes i els Mossos d'Esquadra. Ara, també vull deixar clar que solucionar les okupacions en cap cas resoldrà la crisi de l'habitatge. Nosaltres no farem demagògia amb això. La crisi de l'habitatge té causes molt més profundes: manca d'oferta, dèficit estructural en la construcció, burocràcia excessiva i incapacitat, sobretot, incapacitat dels poders públics per desplegar polítiques eficaces. Però que les okupacions no siguin la causa principal del problema no vol dir que no s'hagin d'abordar, perquè aquí també parlem de convivència, de seguretat jurídica i de responsabilitat pública. Garantir l'accés a l'habitatge és responsabilitat de les administracions públiques, no d'uns particulars que acaben suportant individualment situacions que l'Estat és incapaç de gestionar. I això és el que alguns no volen entendre. Perquè és molt fàcil fer grans discursos morals des d'aquesta tribuna, mentre són els veïns dels barris més vulnerables els que conviuen durant anys i anys amb okupacions conflictives, en alguns casos narcopisos o amb connexions fraudulentes o amb degradació dels espais comuns. I aquesta és la realitat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«I en aquest context, aquest ple no és proporcional. No ho és si es compara amb altres vulneracions greus que no han merescut ni la meitat d'atenció. No ho és si es construeix una mirada parcial del conflicte. I no ho és si es converteix en un instrument de posicionament polític i de consum partidista, en lloc d'una eina útil per adoptar solucions. El dret internacional no és un relat, és un marc que obliga i quan s'aplica de forma selectiva es debilita i quan es debilita es fa més difícil exigir responsabilitats a ningú. I com que molts dels que són avui aquí el pretenen aplicar de manera selectiva, l'han debilitat. I com que s'ha debilitat molt, difícilment podrà actuar com un límit efectiu davant d'abusos i vulneracions. Junts per Catalunya mantenim una posició clara: defensa dels drets humans sense excepcions i del dret de l'autodeterminació de tots els pobles, no només d'alguns. Aplicació del dret internacional amb coherència i el rebuig a qualsevol instrumentalització dels conflictes. Perquè el que està en joc no és només aquest cas, és la credibilitat i l'operativitat del sistema internacional en tot el seu conjunt.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«Tot és molt més complex del que sovint es presenta en aquest debat. I nosaltres no entrarem en lectures de blancs i negres perquè hi ha molts grisos, encara que això avui sigui menys còmode políticament. I també rebutgem l'expansió dels nous assentaments a Cisjordània perquè això vulnera efectivament el dret internacional i alhora fa encara molt més complex avançar cap a una solució de pau. El problema de fons no és què es diu avui aquí, el dret internacional no pot dependre d'un context concret ni de la pressió mediàtica ni de la conveniència política. Dos detinguts mereixen tota l'atenció i tota l'exigència, i és correcte que sigui així. Però aleshores cal ferse una altra pregunta: quants detinguts fan falta perquè actuïn amb la mateixa contundència en altres llocs del món? Perquè fa anys que més d'un milió d'usuaris han estat sotmesos a detencions arbitràries, internaments massius, vigilància extrema i treball forçat, tortures, persecució cultural. Organitzacions com Human Rights Watch, Amnistia Internacional, experts de Nacions Unides i diversos informes independents. Fa anys que denuncien possibles crims contra la humanitat a Xinjiang. No estem parlant d'acusacions vagues. Estem parlant de camps d'internament, desaparicions i assimilació forçada documentada per organismes internacionals. I no és només el cas dels uigurs. També el Tibet. Hi ha denúncies cada vegada més greus sobre repressió cultural, lingüística i religiosa. Fa només unes setmanes, Human Rights Watch advertia que el govern xinès està accelerant l'assimilació forçada dels infants tibetans a través del seu sistema educatiu. El mandarí s'està imposant com a llengua obligatòria a les escoles infantils mentre es redueix progressivament l'ús del tibetà. Segons aquests informes, nens tibetans deixen de parlar la seva llengua materna, fins i tot amb les seves famílies, després de passar pel sistema educatiu xinès. Es denuncia adoctrinament ideològic des de la infància i un procés sistemàtic orientat a diluir qualsevol identitat diferenciada sota un model nacional únic imposat pel Partit Comunista Xinès. I davant d'això, què fa el Govern espanyol? Hom, sentintlos avui, esperaria que activaria tota la potència del seu Estat, totes les eines del Parlament, tota l'acció diplomàtica al seu abast per denunciar, condemnar, bloquejar, embargar. Doncs no. El que ha decidit fer el Govern espanyol és intensificar les relacions polítiques, diplomàtiques i comercials amb la Xina. Cimeres bilaterals. Contínues visites del president Sánchez i dels seus ministres, declaracions de cooperació estratègica, fotografia rere fotografia. I és legítim preguntarse si en alguna d'aquestes reunions hi ha hagut la mateixa contundència que avui escoltarem aquí, per què la defensa dels drets humans sembla molt exigent per a alguns i molt poc per a altres? Senyor ministre, vostè em sabria respondre quin és el motiu d'aquesta diferència?»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación del artículo 379.1 del Código Penal, sobre conducción a...
«Per a mi, aquesta llei serà la llei Boan, i no per simbolismes, sinó perquè hi ha una vida concreta darrere d'aquest canvi, i perquè hi ha una mare que ha decidit que aquesta vida no quedi en el buit. Tal com ella defensa, si aquesta reforma aconsegueix que una sola persona aixequi el peu de l'accelerador abans d'entrar en una corba, haurà valgut la pena. I això és el que avui hem de protegir. Perquè cada vegada que algú s'asseu al volant pren una decisió que no és només seva, decideix per tots els que es creuaran en el seu camí. Aquesta reforma és una advertència jurídica. Hi ha conductes individuals que no són acceptables i que no podem tolerar. Perquè cap societat digna pot assumir com a inevitable que algú decideixi posar en risc voluntàriament la vida dels altres. Avui fem un pas petit, és cert, però és un primer pas perquè això deixi de ser així. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Muy buenas tardes a todos. Como dijo la periodista Rosa Prieto, las peores heridas son las del alma; no se curan, no desaparecen; se convive con ellas. Lo escribió cuando explicaba que el 9 de agosto de 2020, en una carretera de umbría, un coche que circulaba a 116 kilómetros/hora, en una curva limitada a 70, embistió la moto de Josep. Sus padres iban detrás y lo vieron todo, lo vivieron todo. En un instante, veinte años de vida quedaron en el asfalto. Todo sucedió por una sola cosa: una maldita decisión al volante. No fue una fatalidad. Tal vez hablar de accidente nos tranquiliza a todos porque parece algo inevitable, pero no lo es.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación del artículo 379.1 del Código Penal, sobre conducción a...
«L'estiu passat Junts per Catalunya acordàvem amb el Govern, mitjançant el diputat Manuel Arribas, que cal reduir els llindars de velocitat punible. Sabem que no és la proposta completa que defensa la Maria Pilar, ni les associacions de víctimes. Segur que cal ser més exigents i rebaixar encara més aquests límits, però és un inici, una presa de consciència per començar a corregir una desproporció absolutament immoral, perquè, quan algú condueix molt, però molt per sobre del límit establert, no estem davant d'una simple imprudència. Per això, la clau de penalitzar aquesta conducta no ha de limitar-se al resultat -si ha acabat causant ferits o fins i tot morts-, sinó a la pròpia conducta, a la decisió de generar un risc extrem. Si el sistema només reacciona quan el dany ja s'ha produït, arriba tard. El dret penal hauria de dissuadir abans, no només castigar després. Aquest és el sentit d'abaixar els llindars, per reconèixer que hi ha conductes que per si mateixes ja són absolutament intolerables. Mirin, el que avui discutim no és una xifra, és si acceptem o no que algú pugui decidir conscientment posar en perill la vida dels altres sense que suposi cap resposta penal. Això és el que vol canviar aquesta reforma. No ho resol tot, però canvia el missatge, i el missatge sí que importa. Importa per a qui condueix, òbviament, i importa també per a qui passeja, per a qui pedala, per a qui va en moto, importa sobretot als més febles de la circulació. Importa especialment per a qui encara no sap que un dia veurà destruïda la seva vida i la dels seus estimats per culpa d'una nefasta decisió aliena abans d'afrontar una corba.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación del artículo 379.1 del Código Penal, sobre conducción a...
«Durant massa temps, la nostra legislació ha tractat aquestes conductes com si fossin un mer incompliment més del codi de circulació, quan en realitat són una creació conscient de perill molt greu per a la vida de les persones. Avui, en un carrer dins de qualsevol dels nostres pobles en què la velocitat està limitada a 40 quilòmetres, no hi ha delicte si no se superen més els 100 quilòmetres. 100 quilòmetres dins d'un dels nostres pobles o de les nostres ciutats. Això no és un marge tècnic, és un llindar que, a més, envia un missatge ben equivocat: que fins aquí, fins a aquests límits, encara els tolerem. I aquest missatge és incompatible amb la protecció de la vida. Maria Pilar Rosanes, Jesús Boan, avui sou aquí. Gràcies per ser-hi, sobretot gràcies per no haver acceptat els silencis de les lleis. Maria Pilar, el 18 de març de 2025, m'ho vaig mirar ahir, ens vam escriure per primera vegada, fa just un any. En aquest any he pogut conèixer millor en Josep, a través teu, és clar, i sobretot a entendre la dimensió del que esteu fent: convertir un dolor irreparable en una exigència concreta de canvi, de transformació. Mirin, perquè es facin una idea, la Maria Pilar té escrit al seu perfil d'X un poema d'Auden que ho explica tot. Diu: 'Ja no desitjo cap estrella, apagueu-les totes, emboliqueu la lluna i desmantelleu el sol, buideu l'oceà i arraseu el bosc, perquè ja res del que passi podrà ser bo'. I, tot i això, tot i aquest punt de foscor absoluta, ha decidit fer exactament el contrari: actuar perquè alguna cosa sí que pugui ser millor. Maria Pilar, la seva pèrdua i la de tants altres, i la seva lluita i la de tants altres, avui ha de tenir conseqüències en aquest hemicicle. La proposta que es vol tramitar neix de la seva esperança i amb la seva decisió que ningú hagi de viure el que ells han viscut.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la defensa de los cristianos perseguidos en el mundo y la acción...
«La seva proposició parteix d'una realitat innegable: la persecució de comunitats cristianes és gravíssima i persistent en moltes regions del món. Precisament per això creiem que la resposta ha de situar-se en un marc més ampli i més coherent: la defensa universal de la llibertat religiosa. També perquè la persecució religiosa afecta moltes altres comunitats en diferents contextos del món. Ho veiem en les comunitats jueves que pateixen antisemitisme i violència en diverses regions. En els budistes tibetans, sotmesos a restriccions severes a la seva llibertat religiosa o en minories com la fe bahaí, durament perseguida en alguns països. La defensa dels drets humans exigeix congruència i universalitat, i aquest enfocament és especialment coherent amb el model de societat que defensem. Catalunya és una societat diversa i oberta. Una societat on conviuen persones amb moltes tradicions religioses diferents, però també moltes persones que es defineixen com a atees o no religioses. Aquesta diversitat forma part de la nostra realitat social, i és precisament per gestionar-la amb respecte que les institucions públiques són aconfessionals. L'aconfessionalitat és la garantia que totes les creences, i també les no-creences, són respectades per igual per les institucions públiques. Implica que les institucions no s'identifiquin amb cap confessió concreta i que garanteixin la igualtat de tothom davant la llei.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«I mentre aquí es perllonguen els problemes, altres països avancen. Canadà, en els mateixos cinc anys en què aquí hem estirat una mesura excepcional, convertida en norma, ha reduït traves i impostos, incentivant la construcció i garantit la seguretat jurídica. Resultat? Un milió tres-cents mil habitatges nous en cinc anys i una caiguda del 21 per cent dels preus. Més habitatge, més oferta, menys pressió. Amb menys propaganda i més feina, les coses sí funcionen. Aquí, en canvi, continuem atrapats en mesures temporals, transformades en eternes, amb paràlisi política i amb discursos que no resolen res. I mentrestant, tant llogaters com propietaris continuen patint. Això no va d'enfrontar uns contra altres, va de compartir solucions. Una societat justa no divideix, protegeix i resol. Les famílies vulnerables necessiten estabilitat real, no pròrrogues eternes d'any en any, i els propietaris necessiten seguretat, no ser els encarregats involuntaris d'una política social que el govern no vol assumir. Per tot això, no. No validarem una excepcionalitat eterna ni una injustícia estructural, sobretot quan existeixen alternatives que beneficiarien tothom. La política ha de protegir, donar esperança i garantir dignitat. El que no pot fer és utilitzar la gent com a instrument i generar molts més problemes dels que resol.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«I, paral·lelament, les okupacions. Hi ha comunitats de veïns que fa anys que conviuen amb situacions insostenibles: llum punxada, risc d'incendi, inseguretat, baralles i convivència trencada i els deixen sense cap solució. Què els importarà als veïns d'un okupa que els està amargant la vida si el propietari del pis en té un o en té deu? Què els importarà? El problema és la seguretat, la convivència, la dignitat als barris, el criteri sobre el nombre d'habitatges no resol res. El que resol és actuar, cosa que no han estat disposats a fer durant sis anys. A tot això, s'hi suma una altra incoherència: amb la suspensió de desnonaments, un llogater que ingressa 1700 euros queda totalment exempt de pagar res, però molts altres que cobren una mica més -superen amb prou feines els 1800- han d'assumir tot el lloguer. Que, per cert, és més car que mai. Les recomanacions ètiques indiquen que cap llar hauria de destinar més del 30 per cent dels ingressos a l'habitatge. Llavors, per què alguns ni tan sols paguen aquest percentatge mentre altres ho paguen tot? Aquesta frontera artificial no protegeix millor. Al contrari, castiga la classe treballadora que es trenca l'esquena per arribar a final de mes. No és just que qui fa sacrificis rebi menys protecció que qui queda lleugerament per sota del llindar molt mal plantejat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2026, de 3 de febrero, por el que se adoptan medidas urgentes para hacer frente a...
«Recordem d'on venim. El reial decret llei 8/2020 va néixer en plena pandèmia, en una situació de paràlisi global sense precedents. Suspendre temporalment desnonaments va ser una mesura justa i ponderada, una mesura excepcional en un moment excepcional. Però han passat sis anys, d'això. I si, com diu el Govern d'Espanya va com un coet, si tot va tan bé, per què segueixen governant com si fóssim en una pandèmia permanent? Per què prorroguen mesures que només tenien sentit en aquell context extraordinari? En tots aquests anys, el Govern no ha estat capaç de generar alternatives. No ha reforçat el parc públic ni el privat, no ha reallotjat aquestes famílies vulnerables. No han creat itineraris d'acompanyament per sortir de la provisionalitat. L'únic que han fet és carregar la seva responsabilitat sobre els privats, fer pagar a altres la seva incompetència, convertir una mesura excepcional en una penitència indefinida per als propietaris, sobretot petits propietaris, que porten anys assumint un cost que no els correspon. Alguns fa tres, quatre o cinc anys que no cobren el lloguer. I el pitjor és que mentre ells pateixen aquest desgast, els llogaters vulnerables tampoc avancen cap a una solució real, atrapats indefinidament en un sistema que no els garanteix cap futur. Aquest és el seu doble fracàs. Uns pateixen perquè se'ls imposa una obligació que no és seva i els altres, perquè el govern no ha estat capaç d'oferir-los cap sortida estable en sis anys.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la ejecución efectiva de las órdenes de expulsión de extranjeros nacionales de...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bona tarda a tothom. Avui aquí no parlem de depèn de què. Avui aquí parlem de persones que han comès un delicte, no d'altres persones. Persones que han comès un delicte i que un jutge estima que ha de ser expulsada i que el Govern no executa l'ordre del jutge. Si això és xenofòbia, doncs no ho sé, tenim un problema. Ordres judicials inexecutades. Estem parlant d'això. Diu la proponent que hi ha moltes ordres judicials d'expulsió a persones estrangeres que han delinquit, que no s'executen, i això és radicalment cert. És cert i preocupa la gent i preocupa Junts i hauria de preocupar a tothom que defensa un estat de dret sòlid. Perquè no fer-ho genera enormes desconfiances amb el sistema, frustració amb la justícia i una sensació d'impunitat que cap societat madura pot assumir. Fins i tot les institucions europees han expressat en diverses ocasions la necessitat de millorar l'efectivitat d'aquest sistema. Ara bé, també és cert que aquesta PNL parteix d'una base molt fràgil. Ho he de dir, utilitza dades parcials fora de context, metodològicament feble. Amb dades febles no es pot construir política migratòria seriosa, òbviament. Tampoc compartim el model competencial centralitzador que el text dona per descomptat. El relat que ens presenten converteix estimacions en certeses i barreja períodes temporals diversos, genera una fotografia inconsistent. Ara aquest tema no és un tema menor, perquè quan es parla d'expulsions de seguretat, el rigor és absolutament imprescindible. Dades febles no fan polítiques fortes.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica en materia de multirreincidencia, por la que se modifica la Ley Orgánica...
«Moltes gràcies. Molt bon dia a tothom. Aquesta llei neix del territori i no dels despatxos. Neix dels municipis que durant anys han hagut de suportar inseguretat als seus barris sense comptar amb cap eina eficaç per combatre-la. Per això vull saludar especialment als alcaldes i caps de llista de Junts per Catalunya, que avui són aquí. Han estat a primera línia lluitant contra un sistema que no els oferia eines i donant sempre la cara davant dels seus veïns. En bona part gràcies a la seva persistència que fem un pas que els seus veïns segur que agrairan. També vull saludar els alcaldes i alcaldesses de l'Arc Metropolità i d'altres entitats municipalistes que també sé que són presents avui. Avui presentem una llei impulsada per Junts, una llei molt esperada i que arriba molt tard, massa tard, després d'una tramitació marcada per bloquejos i dilacions. Però avui som aquí i això és una bona notícia per a la ciutadania, que reclama solucions concretes, útils i efectives. Aquesta és una llei necessària i equilibrada no és una llei ideològica, sinó una resposta a la realitat, perquè respon a una realitat incontestable. Els furts i les estafes, quan es repeteixen una vegada i una altra, generen una enorme inseguretat i un tremend impacte en la convivència. Fins ara, el sistema no disposava de les eines adequades per actuar i amb aquesta norma s'ataca la impunitat. Trenquem amb una dinàmica que cronifica el delicte i ho fem de manera ponderada. És una bona regulació eficaç, equilibrada i útil per a jutges, fiscals i policies, perquè els dotarà de les eines que necessiten per la seva feina.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la legalidad internacional.
«Mirin, no es pot defensar la legalitat internacional de manera selectiva. No es pot exigir als altres allò que un no vol complir. Avui és molt pertinent que Junts per Catalunya reafirmem que la qüestió catalana no és un problema d'ordre públic ni un afer penal. No és una anomalia. És la reivindicació legítima d'una nació que vol viure amb dignitat, amb respecte i amb la capacitat per decidir el seu futur. I cada dia que Espanya persisteix en negar-ho, cada dia que desatén el que diu la comunitat internacional, cada dia que posa obstacles al nostre progrés, la seva credibilitat democràtica es va esmicolant. Junts continuarem defensant Catalunya, la seva dignitat, els seus drets i el seu futur. I un Estat que es vol presentar com a democràtic només té una opció: escoltar-la. Moltes gràcies. Muchas gracias. Buenas tardes a todo el mundo. Venezuela, Groenlandia, Irán: hoy volvemos a oír discursos que apelan con vehemencia a la defensa de la legalidad internacional. Eso sí, siempre que hablen de los demás, siempre para criticar a Gobiernos extranjeros o siempre que señalen abusos cometidos a muchos kilómetros de aquí. Pero, curiosamente, cuando la legalidad internacional habla de España, cuando organismos independientes de la ONU señalan vulneraciones claras de derechos fundamentales, entonces hay silencio. Y se calla porque la verdad les delata, porque saben que, cuando se trata de Cataluña, el Estado acumula una lista de agravios que ninguna democracia madura toleraría. Este es el punto clave. No se puede utilizar la legalidad internacional como un arma política hacia fuera, mientras que se ignora de forma sistemática cuando se ponen en evidencia las carencias internas. No se mide por lo que se denuncia fuera la capacidad de un Estado, sino por lo que puede corregir y reparar en su seno.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la legalidad internacional.
«I arriba la llei d'amnistia, que havia de reparar el dany causat per anys de persecució penal del moviment independentista. Però els mateixos poders que van impulsar aquella persecució han fet l'impossible per impedir que la llei tingui efectes reals. La premsa internacional se n'ha fet ressò, alguna documentant les resistències internes de la judicatura espanyola per aplicar-la, especialment quan afecta el president a l'exili, Carles Puigdemont, i d'altres s'hi refereixen literalment com una paradoxa jurídica, una llei vigent que en realitat no es vol aplicar. Tot plegat evidencia un problema estructural. Quan es tracta de Catalunya, l'Estat espanyol ha actuat i continua actuant amb un biaix profundament antidemocràtic. No només ha reprimit l'independentisme, no només ha ignorat l'ONU, també ha menystingut la realitat nacional catalana, negant-li la possibilitat de decidir lliurement el seu futur i negant-li el respecte que mereix qualsevol nació del món. Catalunya vol ser reconeguda i respectada com a nació que és, vol governar i dirigir el seu futur sense estar subordinada a un Estat que sovint actua com si no entengués o no volgués entendre la seva identitat lingüística, cultural, política, social. I, a més, Catalunya vol deixar de ser arrossegada cap a un empobriment estructural. Perquè totes aquestes vulneracions de drets polítics i democràtics no són un accident aïllat, formen part d'un sistema que condemna Catalunya a un futur d'oportunitats estroncades. Un Estat que critica els altres però que manté Catalunya infrafinançada, amb infraestructures que s'esberlen, amb serveis públics saturats, amb inversions promeses i mai executades, un Estat que condemna una de les nacions més dinàmiques d'Europa a empobrir-se dia rere dia, amb trens que fan figa, hospitals i escoles que infrafinança. Si realment els preocupessin els catalans, si els drets humans els interpel·lessin, si realment volguessin protegir la legalitat internacional, farien una sola cosa: reconèixer Catalunya com la nació que és i permetre-li governar-se ella mateixa. No hi ha altra fórmula per evitar que Espanya continuï limitant el nostre progrés i la nostra prosperitat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la defensa de la legalidad internacional.
«Moltes gràcies. Bona tarda a tothom. Veneçuela, Groenlàndia, Iran, avui tornem a escoltar discursos que apel·len amb vehemència a la defensa de la legalitat internacional. Això sí, sempre que parli dels altres, sempre per criticar governs estrangers o sempre que assenyalin abusos comesos quilòmetres lluny d'aquí. Però curiosament, quan la legalitat internacional parla d'Espanya, quan organismes independents de l'ONU assenyalen vulneracions clares de drets fonamentals, llavors capcots i silencis. I callen perquè la veritat els delata, perquè saben que quan es tracta de Catalunya, l'Estat acumula una llarga llista de greuges que cap democràcia madura toleraria. Aquest és el punt clau. No es pot usar la legalitat internacional com una arma política cap enfora mentre s'ignora sistemàticament quan posa en evidència les pròpies mancances internes. La credibilitat d'un Estat no es mesura pel que denuncia a fora, sinó pel que és capaç d'admetre, reparar i corregir a dins. Senyor Montávez, ara li parlaré de normes i legalitat. El Comitè de Drets Humans de l'ONU va dictaminar amb el referèndum de l'1 d'octubre que Espanya estava vulnerant els drets fonamentals a la llibertat d'expressió, de reunió, de participació política i el món sencer va veure les imatges de gent colpejada i arrossegada per terra a col·legis electorals assaltats, més d'un miler de ferits als hospitals. El Regne d'Espanya s'ha guanyat a pols ser duríssimament qüestionat per aquest comportament, però aquí encara hi ha qui no vol acceptar que aquella repressió no va ser normal. Aquell dia els catalans vam patir abús de poder i indignitat democràtica. Els recordo que l'ONU també va denunciar que les detencions de dirigents socials i polítics catalans van ser arbitràries i va exigir corregir la situació. I la resposta, quina va ser? Ignorar-ho. I quan el Comitè de Drets Humans va afirmar que Espanya havia vulnerat els drets polítics dels diputats Junqueras, Rull, Turull i Romeva? La reacció, la seva també, el silenci de la prepotència.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Un primer parèntesi. He parlat abans, m'he referit a l'apartheid de gènere. Vostè ha dit que hi estava absolutament d'acord. Els proposem: Poden instar demà mateix iniciar tots els tràmits per instar demà mateix a que sigui inclòs com un delicte perseguible per la Cort Penal Internacional? Concrecions. Avui hem escoltat alguns que celebren qualsevol cop contra un règim autoritari, sense preguntar-se pel cost jurídic i polític del precedent que òbviament està establint. I n'hem sentit d'altres que condemnen sistemàticament els Estats Units, però guarden un silenci selectiu i vergonyós davant d'altres potències com Rússia o la Xina. I això no és internacionalisme, això és populisme, també de manual. Ja ho he dit a la primera intervenció: l'autoritarisme no té una sola bandera i els drets humans no poden defensar-se només quan encaixen amb el relat propi. Des de Junts no proposem una posició còmoda. De fet, no fem massa aquí, per no dir gens. Proposem una posició coherent, això sí. Dir que Maduro dirigia una dictadura, dir que Trump ha vulnerat el dret internacional i dir que totes dues coses són certes alhora. Quan el dret internacional falla -i avui està fallant, si no, no ens trobaríem en la situació que ens trobem- la temptació és abandonar-lo, però les normes no desapareixen perquè siguin inútils, sinó perquè incomoden a aquells que tenen el poder i la força. Sense aquest marc, la política exterior es converteix en arbitrarietat i l'arbitrarietat pot semblar molt eficaç a curt termini, però sempre genera, òbviament, molta més inestabilitat, més violència i menys drets per al poble. El dret internacional no és un dogma -ho hem dit- és una eina imperfecta -ho hem dit- que cal reformar.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«I permetin-me acabar posant un exemple recent: l'Iran. Fa dies que hi ha una revolta profunda i sostinguda, un crit col·lectiu contra un règim que governa amb la por. Està sent represaliada brutalment per l'autoritarisme. Des d'ahir es comencen a veure imatges de centenars de morts, manifestants morts. És una lluita liderada per les dones, però també pels homes que lluiten al seu costat, colze a colze, reclamant llibertat, dignitat i drets. El seu lema 'Dona, vida i llibertat', que estan cridant per igual dones i homes, diu exactament el que els és negat. Expressa una idea simple però profundament política. La llibertat de les dones és una condició irrenunciable per a qualsevol societat que es vulgui lliure, justa i democràtica. Allà on les dones són silenciades, perseguides o excloses, la llibertat del poble queda inevitablement segrestada. El que està passant ara a l'Iran podria acabar obrint una escletxa d'esperança per altres països de la regió, com l'Afganistan, per exemple, on les dones continuen menyspreades, abusades, silenciades, expulsades de l'espai públic, sotmeses a un règim de la por. I des d'aquí hem d'actuar per enderrocar aquest marc d'opressió sistematitzat i sostingut en el temps, que es basa en la supremacia masculina i està exclusivament dissenyat per perpetuar la subordinació i repressió de les dones.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y...
«Dit això, el debat d'avui no és només sobre què ha passat, sinó sobre com ha passat. L'actuació del Govern Trump ha vulnerat els principis bàsics del dret internacional, com la prohibició de l'ús unilateral de la força o el marc multilateral com a espai de resolució de conflictes. No hi ha hagut mandat compartit, no hi ha hagut un procediment col·lectiu. Hi ha hagut una demostració de força i això ens ha d'interpel·lar. Quan parlem de dret internacional, cal fer-ho amb honestedat, és clar. No és perfecte. Les seves eines són limitades, lentes, insuficients per respondre al patiment immediat. Negar-ho seria infantilitzar el debat. El dret internacional falla, entre altres coses, moltes altres, però perquè depèn dels mateixos estats que després el vulneren, perquè no disposa de mecanismes coercitius suficients i perquè massa sovint s'aplica amb dobles estàndards. Aquesta feblesa, òbviament, erosiona la confiança en les normes comunes. Però constatar-ho no pot servir d'excusa per prescindir-ne, sinó d'argument per reforçar-les, perquè quan desapareixen les normes compartides, el buit no l'omple la justícia sinó la força. I això no és una discussió teòrica, és una qüestió profundament humana.»