Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
557 declaraciones · página 11 de 19
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a incrementar las medidas de prevención en el consumo de alcohol y drogas por...
«Ho diem amb dades clares i alarmants. Ledat mitjana del conductor del transport pesat supera els 50 anys. Segons el mateix Ministeri de Transports, més del 30 % tenen més de 55 anys i només un 12 % en té menys de 40. I segons la DGT, a partir dels 60 anys el risc daccident augmenta considerablement, especialment en casos de conducció intensiva, un risc daccident que també mata daltres conductors. Perquè sí, la fatiga, el deteriorament visual i la pèrdua de reflexos tenen un impacte directe en la seguretat viària. A això cal afegir-hi les dades de lInstitut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball, que alerten de lelevada incidència de malalties musculoesquelètiques, estrès i trastorns del son en aquest col·lectiu. Tots aquests factors afecten clarament la capacitat de conducció segura i, malgrat això, malgrat tot això, avui milers de conductors només tenen una opció: seguir treballant fins als 67 anys, com si conduir un camió de més de 40 tones durant 8, 10 o més hores fos una feina qualsevol. I no ho és. I això ho sap tothom que tingui un mínim coneixement del sector.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Senyor ministre, aprofitant la compareixença i aquests 9 minuts que em falten, permeti'm recordar-li també que seguim esperant que es converteixi la comissaria de Via Laietana en un centre de memòria. Això és un compromís. La paraula 'compromís' és una paraula meravellosa, el que passa és que vostès no sé si l'entenen massa, però això és un compromís seu. Un compromís de mínims, que aquesta sí que l'entenen més, un compromís de mínims amb els drets humans i també que el seu propi partit, en aquest cas, ha subscrit. Com bé sap, aquesta comissaria va ser un centre de tortura i va ser un centre mirall de la pitjor repressió del règim franquista. Durant 40 anys, va tenir com a objectiu la resistència antifranquista, els moviments socials o també la comunitat LGTBI. La petició que li fem des d'Esquerra Republicana és molt diàfana, és molt clara. De fet, la coneix perfectament. Transfereixi, senyor ministre, les instal·lacions i els fons necessaris per reconvertir l'edifici en un museu centre memorial documental i arxivístic de la repressió franquista al meu país, a Catalunya, amb una exposició permanent sobre la repressió, sobre les seves causes, els seus protagonistes i també les seves conseqüències durant la dictadura de Franco, així com la lluita per les llibertats democràtiques. Asseguri que la part de l'Arxiu Històric de la Prefectura corresponent a la Sisena Brigada Regional d'Informació Social es quedi a Catalunya. I tres, ofereixi a la Generalitat de Catalunya els recursos necessaris per museïtzar aquest espai, incloent-hi una còpia, això sí, de tota la documentació incautada a la Prefectura entre l'any 1939 i l'any 1977, anys, evidentment, del terror franquista. Senyor ministre, la policia espanyola no pot continuar operant des d'aquest edifici, no pot. Dignificar aquest espai és un compromís ferm amb la memòria democràtica, 50 anys després de la mort del dictador. És un gest que es mereixen, un mínim gest que es mereixen les víctimes. Que, per cert, que, per cert, han aconseguit una gran victòria judicial, portar les tortures a la fiscalia. I és un pas que té, també li vull dir, un gran suport a Catalunya. De fet, el propi Partit Socialista de Catalunya també ho demana.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política del Gobierno en materia de gobernanza de...
«Deixi'm dir també que Air Europa i tot el que hi ha a l'entorn d'aquest rescat està judicialitzat i per tant ens esperarem. Ens esperarem a veure si hi ha un arxiu de les actuacions, ens esperarem a veure si finalment hi ha algun tipus de sentència condemnatòria o ens esperarem a veure si hi ha algun tipus d'interlocutòria que digui que hi ha alguna cosa més que indicis i, per tant, es vagi endavant en el camí judicial. Mentrestant, els hem de dir que sí, que a nosaltres ens interessa el que fa i com ho fa la SEPI. I els he de dir també que..., i la veritat és que aquesta tarda està sent una mica, una mica sorprenent, perquè nosaltres donarem suport al punt que diu que ha d'haver-hi l'establiment d'una compareixença anual de la presidenta de la SEPI per donar compte de les seves actuacions. I votarem que sí, perquè ens és igual si vostès han estat corruptes molts anys abans, que ho han estat, o si vostès ho són ara. El que volem són els números. El que volem és l'auditoria. El que volem és la transparència. De la mateixa manera que donarem suport a la compareixença i a l'auditoria externa, perquè ens hem mirat la que hi ha penjada al web. Però sabem què passa? Que amb allò no n'hi ha prou. Per tant, són dos punts a què donarem suport. Quan, curiosament, per exemple, el PNV hi votarà en contra. Per tant, s'estan esdevenint coses francament estranyes.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre la atención a los pasajeros en caso de incidencias extraordinarias.
«Recordem-ho, quan parlem de caos ferroviari, de retards crònics, d'apagades monumentals, no estem parlant d'un accident meteorològic o d'un incident fortuït, parlem de dècades d'infrafinançament, d'amiguisme i de falta de planificació estratègica. I qui governava llavors? La veritat és que ens és igual qui governava, perquè en aquest aspecte les polítiques centralistes i sense visió s'han repartit durant anys entre el PP i el PSOE. Tots són exactament iguals. Només els interessa el seu centralisme. No tenen capacitat per veure el que és necessari. Per això volem gestionar nosaltres les vies, volem gestionar els trens, els aeroports, i volem gestionar tot el país. Senyories del PSOE, votarem que no a aquesta PNL que ens presenta avui el Partit Popular, però no ho farem... Votarem que no per no fer seguidisme a aquesta gent que utilitza el patiment de les persones per fer iniciatives, però posin solucions ja, posin-les ja. Perquè fa dos mesos ja de la moció que vam presentar el nostre grup en aquest parlament i els vam fer una proposta de solucions ràpides a problemes que afecten cada dia els usuaris.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Vicepresidenta Tercera del Gobierno y Ministra para la Transición...
«A més, cal revisar amb urgència el sistema de fixació de preus de l'electricitat. Aquesta és una altra. No podem continuar amb un model on, en determinats moments, es produeix l'electricitat pràcticament a cost zero. I això passa. Aquesta situació genera disfuncions. I no només genera disfuncions, sinó que el que fa és desincentivar la inversió en renovables i comprometre seriosament la viabilitat a llarg termini del sistema. Cal un mecanisme, vicepresidenta, que doni senyals clars, estables i justos per a tothom. A Catalunya, avui Red Eléctrica Española està construint la línia elèctrica més llarga de totes les que s'estan fent a l'Estat. El 2023, el Govern de la Generalitat va autoritzar la línia d'alta tensió de 200 quilowatts de Mangraners a Begues, després d'una dècada, val a dir, de bloqueig, és a dir, estava bloquejada. Més de deu anys, aquesta línia estava bloquejada. Ara, avui, gràcies al Govern anterior, el Govern republicà, està en construcció. Són uns 150 quilòmetres i 30 municipis afectats. Sense aquest eix elèctric, Catalunya no hauria pogut avançar en descarbonització ni tampoc hauria pogut avançar en reindustrialització. També calia avançar en emmagatzematge hidroelèctric i en bateries. Importantíssim. Per això es va treballar en una nova central reversible a Riba-roja i una altra a la Baells. També es va col·laborar, en aquest cas, amb Endesa, per accelerar l'ampliació de la central de Moralets, un projecte fàcilment executiu, ja que moltes infraestructures ja existien, cosa també molt important: no cal destrossar el territori per fer la transició energètica, cal aprofitar aquelles infraestructures que ja existeixen.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de Interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre el control público...
«Aquests són, doncs, els dos titulars sobre els quals Esquerra Republicana treballa: la desconnexió de l'oligopoli, l'energia pública i la descentralització a favor de la distribució. La realitat, però, i els titulars, malauradament, no són aquests, són uns altres. I això s'explica perfectament quan almenys 24 exministres han tingut càrrecs a les sis principals empreses energètiques espanyoles o quan fins i tot 19 secretaris d'Estat han estat directament vinculats a aquestes energètiques. Aquest, malauradament, és el titular. En resum, i acabo, president, el pastís energètic es reparteix en poques mans i això és el que explica la relació fluida, deixin-m'ho dir així, i directa entre els governants del bipartidisme espanyol i els dirigents empresarials del negoci energètic. I això, diputades i diputats, és el que també explica, això també és el que explica les traves administratives. Això és el que explica l'absurd burocràtic, la manca de normatives valentes, la paranoia absoluta de marcar objectius inassolibles, la poca transparència i, sobretot, l'absurd d'exigir i demanar als qui porten anys cobrant desmesurats beneficis amb connivència dels governants que aconsegueixin descarbonitzar-nos i que aconsegueixin fer una transició verda, neta i justa, posant la ciutadania al centre. Tot plegat, creguin-me, una comèdia dramàtica de les autènticament dolentes.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de Interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre el control público...
«Gràcies, president. Molt bona tarda, una altra vegada, a totes i a tots. Després de l'apagón de fa quinze dies, després de la compareixença del president del Govern fa justament una setmana, després de llegir aquesta moció i les dues mocions que vindran seguidament, i a l'espera d'escoltar la vicepresidenta tercera demà en aquest faristol, des d'Esquerra Republicana tenim clars, molt clars tres titulars per a nosaltres cabdals. El primer: és imprescindible desconnectar-se de l'oligopoli. Segon: l'energia ha de ser pública. I tercer: és vital recuperar la xarxa de distribució elèctrica, i ho és bàsicament per garantir l'accés universal, per garantir la sostenibilitat i alhora també la sobirania energètica. Comencem pel primer titular vinculat també directament al tercer. Tenim, senyories, una immensa oportunitat. Una oportunitat de fer la transició energètica. Però aquesta transició no es pot fer a la mida de l'oligopoli ni tampoc es pot fer a la mida del capital. El model ha de ser sí o sí un model distribuït, i no un model centralitzat, on qui té el capital és justament qui pot realitzar aquests projectes. Avui per avui, qui té les de guanyar, per variar, són les grans empreses energètiques i la seva enorme capacitat d'influència, també política, a través de les depravades portes giratòries, on els dos partits del règim, deixin-m'ho dir així, s'han fotut literalment les botes per endarrerir també durant anys la transició energètica.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la creación de un impuesto que grave las emisiones ocasionadas por el uso de...
«El context d'emergència climàtica l'estem veient cada dia i el context d'emergència climàtica portarà més pobresa als que ja són pobres i, en canvi, no afectarà aquest 1 % que dèiem de la població que és capaç de depredar els recursos de la terra sense cap mena de mirament. Per tant, tenint en compte que aquest any l'Estat ja estem tots plegats superant l'augment de 1,5 graus, marcats com a límit a l'Acord de París, la reflexió és que no podem esperar mesos, anys, paquets fiscals, acords verds, perquè o l'actuació és immediata o la irreversibilitat del procés de deteriorament de les condicions climàtiques del planeta és imparable. La proposta respecte de localitzar en aquells territoris ens sembla que també suma a l'esperit que ha de tenir qualsevol proposta fiscal. Vostès saben que nosaltres estem demanant un finançament singular. També per això. Vostès saben que nosaltres considerem que els recursos de l'Estat no estan ben distribuïts. Vostès saben que nosaltres som independentistes, entre moltes altres coses, també per això. I vostès saben que nosaltres creiem que la capacitat de normar sobre això hauria de residir al Parlament de Catalunya, dipositari de la sobirania del poble català. No obstant, davant d'una proposta que pot d'alguna manera enfortir l'Estat i que pot atendre les necessitats de redistribució i de justícia social, sempre ens hi trobareu, amb esmenes que podem transaccionar i amb acords a què puguem arribar.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/1995, de 19 de diciembre, de Organización del Centro de...
«Nosaltres no estem aquí per jugar a fer veure qui manipula millor el CIS. El que proposem, o podríem proposar, és reformar-lo de veritat. I per fer-ho cal connectar-lo amb el món acadèmic, com fan tots els estudis demoscòpics seriosos a Europa. Obrir el CIS a col·laboracions amb universitats, amb experts independents, amb equips de recerca que aportin noves mirades, nous mètodes, noves preguntes. I els dono una idea, perquè avui en dia tot està inventat, copiïn una mica el CEO. Això ja ho vam inventar nosaltres i creiem que funciona bé. I ja que parlem del CIS, no puc deixar de posar sobre la taula quines són les preguntes que fa el CIS, perquè amb això vostès també fan política. Vostès i vostès. El CIS fa anys que evita preguntar sobre la monarquia. Quina por tenen de preguntar sobre la monarquia? Que guanyi de forma clara l'opció republicana? Que la Casa Reial tregui mala nota? Ara, si algú vol saber què pensa la ciutadania sobre Felip VI, el rei emèrit o la infanta Leonor, millor s'ha de buscar la vida amb una enquesta privada. El CIS, l'organisme públic encarregat de prendre el pols de l'opinió ciutadana, fa com si la Corona fos invisible. Un detall menor, una institució decorativa sense gaire interès. Doncs no, no ho és. I si no ho pregunten, no és per rigor metodològic ni per democràcia, és per por al resultat, és per servilisme institucional. I això, en una democràcia que es vol madura, és inacceptable. Si el rei ha d'estar per damunt del bé i del mal, almenys tinguin l'honestedat de dir-ho. Però si és el cap d'estat, com diu la seva sacrosanta Constitució, llavors cal saber què en pensa el poble. I si no es pregunta, és perquè saben que no els agradarà la resposta.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la Ley 39/1995, de 19 de diciembre, de Organización del Centro de...
«Mirin, en el fons la seva proposta, l'objectiu de la seva proposta fins i tot podríem compartir-lo. El CIS necessita una reforma, sí, però jo crec que la credibilitat del Partit Popular en aquestes coses també necessita una bona reforma, perquè quan vostès governaven, recordem-ho, no només no van fer res per independitzar el CIS, sinó que el van utilitzar, com han fet tots els governs espanyols, com un aparell més de comunicació política. I ara que estan a l'oposició, de cop i volta volen transparència, mètode i neutralitat. Però sento dir-los que ja fa dies que ens coneixem aquí tots, sabem que això no va de millorar el CIS, això va de desgastar el PSOE. Avui fan política amb el CIS, exactament igual que feien politica amb el CIS quan vostès governaven i el PSOE estava a l'oposició. La qüestió aquí no és qui el manipula millor, sinó com el transformem perquè ningú el pugui manipular més. Perquè el CIS fa temps que arrossega problemes greus: un funcionament antiquat, una direcció massa dependent del Govern de torn, una metodologia poc permeable... I aquí és on cal posar el focus. Volen un CIS útil? Doncs comencem a fer-lo transparent. Que publiqui no només el resultat, sinó també la metodologia completa, les microdades i fins i tot el codi estadístic utilitzat, com ja fa el CEO a Catalunya. El Centre d'Estudis d'Opinió ha demostrat que es pot fer ciència des del sector públic, que es poden fer enquestes amb criteris objectius i que es poden replicar i revisar els resultats amb garanties. I això només es fa amb voluntat política, perquè la qualitat democràtica no es construeix només votant cada quatre anys, sinó també garantint que la ciutadania disposa d'informació veraç, rigorosa i completa sobre què pensa i què sent el país.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Presidente del Gobierno ante el Pleno de la Cámara,...
«Señorías, lo del 28 de abril ha sido un aviso para que se invierta y planifique más en un sistema que no se debe basar solo, repito, en el beneficio salvaje de cuatro oligopolios, sino en el derecho de millones de personas a tener luz. Por cierto, lo del apagón no es algo nuevo. De hecho, hay gente en este país que vive en un apagón crónico. La Cañada Real, por ejemplo, o asentamientos de jornaleros migrantes en Huelva y en Almería. Casi 15 000 personas en este país, señorías, viven en un apagón crónico, sin luz, 15 000 personas. Y aquí no pasa nada. Ojalá tras lo que sucedió el lunes 28 de abril el debate nacional se centre más en nacionalizar un bien como la luz que en el kit de supervivencia. Señorías del govern. 5 anys. Hi ha hagut una pandèmia, un volcà, dues guerres, un temporal de neu històric, una inflació disparada, una dana, dues vegades Trump, una guerra d'aranzels i un gran apagón. Això sembla Jumanji, però és el que ha passat en aquest país els últims cinc anys. Però senyor president i senyores del govern tinguin clara una cosa: van trigar. Van trigar una eternitat a sortir a parlar. Van trigar una eternitat. Concretament, el president del govern va sortir a les sis de la tarda amb un retard de quaranta-cinc minuts. I jo estic d'acord que potser en aquell moment, les primeres hores, la gent no necessitava saber què era un mix elèctric. La gent potser no necessitava saber què era un gigahercio. Sí, estic d'acord. Però la gent sí que necessitava en aquelles primeres hores, el màxim representant públic d'aquest govern explicant què s'havia de fer, si estaves tancat a un ascensor. Si havies o no havies d'anar a un súper, si havies o no havies de trucar al 112. Això sí. I van trigar una eternitat. Van trigar una eternitat a sortir a parlar. I és un terrible error polític tot plegat.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los planes del Gobierno para poder afrontar, sin...
«Segon punt: aquesta moció no va de millorar la vida de ningú. No parla en cap moment de reforçar la sanitat, ni l'educació, ni de garantir les ajudes a qui més ho necessita. Va d'una altra cosa i ho demostren els seus punts 2 i 3: complir els números de Brussel·les i amb la factura de l'OTAN. Aquests són els punts principals que vostès els interessa. Això és el que demanen. I res més. Ni una paraula sobre habitatge, ni sobre salaris, ni sobre drets socials, etcètera, etcètera. Volen més control i més despesa militar. Doncs nosaltres, evidentment, hi votarem en contra. S'ha de dir que tenen una veritat. Han dit una veritat: que el govern del Partit Socialista i el govern de SUMAR no han estat capaços de presentar els pressupostos. Això és cert. Que s'ha retirat dues vegades la senda de dèficit i que mentrestant, ajuntaments i comunitats autònomes, qui són qui atenen més a la gent, estan obligats a tenir superàvit mentre el dèficit se'l queda l'Estat. I és una presa de pèl, com deia abans qui m'ha precedit. I encara més, també és veritat que Catalunya arrossega un finançament injust des de fa anys amb governs del Partit Popular, també, i amb governs del Partit Socialista i SUMAR sempre és el mateix. Sistemes caducats, promeses d'inversió incomplertes. I ara tenen la barra de parlar de sanitat i d'educació mentre són responsables directes del seu infrafinançament.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre los planes del Gobierno para poder afrontar, sin...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda a tothom. Ens demana el Partit Popular que aprovem una moció perquè el govern presenti ja els Pressupostos Generals de l'Estat i inclogui la despesa militar dictada per l'OTAN i una Unió Europea cada cop més dretenitzada. I ho fan amb aires de responsabilitat i bones maneres. Però no cola, senyors del Partit Popular. No cola. De debò que no cola. Diuen una democràcia Occidental ha de presentar els pressupostos ha de complir la Constitució. S'omplen la boca d'aquestes paraules. Mirin, senyors del Partit Popular. Vostès van estar anys prorrogant els pressupostos, 2016, 2017, 2018. Sí o no? Vinga, quan la gent més ho necessitava i tenen la barra de dir i de vindre aquí a donar lliçons. Vostès que van fer passar a la gent una travessia duríssima, que cada divendres era un divendres de dolor, que conjuntament amb altres dretes d'altres comunitats, van retallar metges, mestres, ajudes. No hi havia diners i que vivíem per damunt de les nostres possibilitats, ens deien. Que deien a la gent que s'estrenyia el cinturó mentre afavorien als de sempre. I ara venen fent-se els milhomes. Doncs no, vostès no van gestionar bé. Vostès van saquejar.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para una Estrategia Integral para una Transición Energética limpia, justa y competitiva.
«Tenim, doncs, una immensa oportunitat, una oportunitat històrica. Una oportunitat històrica que passa per canviar la lògica del sistema actual i situar, com deia abans, la ciutadania al centre del model energètic fent-la, protagonista i fent-la alhora copropietària molt important, copropietària de la generació energètica. Tenim l'oportunitat de democratitzar l'energia, d'aprofitar les xarxes de distribució que ja estan desplegades pel territori. I també tenim l'oportunitat d'acabar amb l'statu quo del negoci energètic tradicional en aquest estat i entrant de manera molt ràpida en tres consideracions respecte a la PNL, parlen d'aquest Pla Nacional de Seguretat de Subministre Energètic. I això, evidentment, és una fal·làcia, una fal·làcia, si tenim en compte que a l'Estat espanyol existeix el PNIEC, el Pla Integral Nacional d'Energia i Clima, i evidentment, totes aquelles inversions que s'han fet durant els últims vuit anys i que han tingut en compte o han seguit aquest full de ruta, és obvi que vostès els envien directament a la ruïna. Una segona consideració: aquest codi nacional de neutralitat tecnològica és una bestiesa. El que hauríem de ser justament és no neutrals tecnològicament en matèria d'energia, perquè seria la manera d'afavorir fonts d'energia que ens apropin a la sobirania energètica i que abarateixin els preus de l'electricitat. I per últim, des d'un punt de vista fiscal, sí que és veritat que a nivell d'impostos, en aquests moments tots aquells que recauen en el sector elèctric, que és un sector que no contamina, que abarateix els preus i que proporciona sobirania energètica, són desorbitants.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«I una cosa a part d'això, enlloc aquest article, que és el que vostès fan servir de base, parla de codi penal. Enlloc parla de codi penal, parla de causes que generen matrimonis forçats. Causes com la pobresa, la falta d'accés a l'educació, de contextos, d'inseguretat, parla de desigualtats de gènere. I saben què diu també l'article? L'article diu que en els últims deu anys s'han reduït en 25 milions els matrimonis forçats al món. I saben com s'han reduït? Amb accés a l'educació, amb accés a l'educació i amb finançaments públics dels governs per preparar aquestes nenes, informar-les, acompanyar-les, programes d'acompanyaments, no amb l'enduriment del Codi Penal. L'enduriment del Codi Penal no dissuadeix res. El que dissuadeix és estar informada, el que dissuadeix és estar empoderada, el que dissuadeix és saber quins són els teus drets. I el que dissuadeix, sobretot, és que es facin polítiques des dels governs dels estats per acabar amb aquestes coses. I les polítiques es fan a través de coses com el pacto. Un pacto que no només no van votar, sinó que vostès es van dedicar a intentar boicotejar a cada sessió de treball. I ara venen aquí vostès a dir que no sé què del Codi Penal. Home, sincerament, a mi em sembla, com els deia, que vostès han fet una PL, l'han redactat en una horeta, li han demanat al ChatGPT que els hi tregui 'Código Penal', bueno 'Código Penal' no, perquè l'article no diu Código Penal, per tant, el ChatGPT va quedar buit. Però que posi 'islam', 'països àrabs' i tal. I amb això fem un refrito. I com els hi deia, abans de les sis de la tarda del dimarts, vostès han complert el seu expedient i poden dormir tranquils perquè el seu sou ha estat ben invertit. Home, sincerament, ja em sap greu, però aquesta PL no és res més que un graó més en la seva estratègia constant d'escampar a tort i a dret odi.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Amb tot això, per tant, el pas que fem avui és un pas d'inici de començar a treballar, perquè a més a més, així ens ho ha dit el govern. Ens ho ha dit el PSOE, que és el grup del govern, que seran flexibles en la tramitació, que acceptaran innovacions, que acceptaran modificacions i que tot està obert a la negociació. Per tant, el que comencem avui és un nou pas de la feina que hem de fer plegades. Perquè vosaltres l'heu impulsat nosaltres, l'hem recollit, l'acabarem executant, però ens heu de dir la direcció, perquè al final, quan afecta a un grup de treballadors tan específic i tan nombrós, deu ser que és just i raonable. I deixi'm acabar amb una consideració: més enllà de que les actualitzacions actuarials expliquessin que resulta que en lloc de viure 70 anys, ara vivint 83 i que per això les pensions, que havien de ser de 800 , passen a ser de 500 . Més enllà de què les mutualitats hagin o no hagin fet correctament els números, i hagin o no hagin invertit correctament. El que es posa de manifest és que l'únic que ens preserva és lo públic. Lúnic que ens preserva és lo que és de tots. L'únic que ens preserva és un estat que pugui garantir els drets de la seva gent. I jo crec que dir que intentem garantir els drets amb un pas d'un per un a gent que porta 40 i 45 anys d'exercici professional, és el mínim que se li pot demanar a un estat teòricament social i legal.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación del Real Decreto Legislativo 8/2015, de 30 de octubre, por el que se...
«Hi ha dos elements que vull posar damunt de la taula que per a mi no han estat suficientment posats en valor. Fins a l'any 1995 no hi havia cap possibilitat d'opció i estem parlant de carreres professionals de més de 40 anys. Per tant, quan diuen allò de: 'ustedes podrían haber optado'. No. No és cert. I quan va arribar el tram del 1995 al 2005, ja hi havia una quantitat de diners empantanegada que tampoc ho feia possible. I això explica que trenta o quaranta anys després haguem d'arreglar una cosa que no es preveia que estigués tan malament. Quin de tots els advocats o procuradors, que en el seu inici va començar amb la mutualitat, va pensar que després de 40 anys de professió, tindria una jubilació de 400 euros? Ningú. Ningú. Perquè som advocats i procuradors, però no som idiotes. Ningú va voler, entre cometes, enganyar el sistema pagant menys, que és del que se'ns acusa als que volem ara fer la passarel·la. Això no va passar. Va passar que hi havia una obligatorietat, va passar que després ja hi havia uns diners que no permetien fer el pas, i va passar que es va seguir fent l'accés a les mutualitats en lloc del sistema comú, perquè el que deien els col·legis, diguem-ne per dir-ho fi, que no era exacte.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo, reguladora del...
«Presidenta, senyories. Donem compliment avui al que estableix la Llei de Memòria Democràtica. El nucli de tota la qüestió és l'apologia del franquisme. Però aquestes senyories és la història d'un fracàs, d'un enorme fracàs. Diguem-ho clarament. Un fracàs que el resumiré en dues frases. Hem passat d'una cosa que es deia fa uns quants anys. Es deia: 'El franquismo tuvo sus cosas buenas y sus cosas males'. I ara diem, com s'ha dit en aquesta cambra, que 'el franquisme fue una etapa de reconstrucción, de progreso i de reconciliación para lograr la unidad nacional'. Això s'ha dit en aquesta cambra i ho ha dit un diputat de VOX. Hem anat a pitjor, senyories. Hem anat a pitjor. Vivim en un fracàs i tenim un problema, un problema molt gran. I posaré un exemple d'aquest terrible problema. L'anomenada Fundación Nacional Francisco Franco. La Fundación Nacional Francisco Franco és una anomalia escandalosa en el context europeu. Un escàndol democràtic continental. Una cosa inusual fins i tot a la Itàlia de la senyora Meloni. És una vergonya per a qualsevol patriota espanyol, suposo. Descompto els patriotes amics de Trump, naturalment. I la pregunta que ens hem de fer avui aquí és: com es defensa la democràcia del feixisme? Com es defensa un sistema de llibertats davant els feixistes? Perquè diguem-ho clar: l'apologia del franquisme és l'apologia del feixisme. És el mateix.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 2/2025, de 18 de marzo, por el que se aprueban medidas urgentes para la garantía del...
«I faré una mica de treure pit del meu país i de les polítiques del meu partit. Catalunya no és territori d'entrada, però sí terra d'arribada i esperança. I això no és una frase bonica, és una realitat. I donaré dades. Entre el 2017 i el 2025, Catalunya ha acollit més de 15 000 joves migrats sols, i avui 6435 infants i joves viuen sota la protecció de la Generalitat. És per nosaltres un orgull. Infants, adolescents, nens i nenes que arriben sols, sense ningú, sense papers, sense diners, sense suport, només amb una maleta buida i un cor ple d'esperança. Aquesta és la realitat. Que hi ha problemes? Sí que hi ha problemes, com a tot arreu. I si hi ha problemes, hi ha solucions. I els problemes que això impliqui es busquen solucions. És tan senzill com això, com qualsevol altre menor, com qualsevol altra persona. Si hi ha problemes, es busquen solucions. Nosaltres a Catalunya vam decidir no fallar-los. Fins i tot vam anar més enllà. Acompanyem fins als 21 anys. Oferim habitatge, formació i inserció laboral, escolarització i cultura cap a la llengua. Per això diem que el nostre sistema està compromès i amb orgull, i així ens ho ha reconegut més d'una vegada el propi ministeri. Tenim una petita diferència, però crec que aquest decret ho soluciona.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Senyor Puente, la gent està cansada de tenir paciència. Fa anys que se'ns prometen millores, però el malson continua. La portaveu de Dignitat a les Vies, Ana Gómez, li fa una proposta de lema, li ho dic perquè és que potser estaria bé: 'els nostres trens arriben quan arriben'. I no és per falta de respecte, sinó com a horari oficial. També té d'altres lemes, simplement que el seu govern poden desafiar les lleis físiques i sortir abans i arribar després. El que hauria de ser un transport públic, fiable, sostenible i just s'ha convertit en un obstacle per a la vida quotidiana de milers de persones. No es pot construir una mobilitat sostenible sense una confiança ciutadana. Per què la gent no es fia del tren i agafa el seu cotxe i així no podem anar. El company Fèlix, li han anomenat, van haver d'enviar un alcalde a comprovar si hi havia un tren aturat. Senyor Puente, això no genera confiança en la ciutadania, la confiança només es guanya amb responsabilitat, inversió i transparència. Ja n'hi ha prou de retards ja n'hi ha prou de promeses incomplertes, cal actuar ja, perquè no podem continuar penalitzant la ciutadania per una aposta decidida pel transport públic si aquest transport públic no és àgil i no és eficaç. I el país no pot esperar més, i li ho diem amb tota claredat,»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Entre els mesos de gener i març d'aquest any només hi ha hagut 12 dies en servei normal. Cal remuntar-se al 23 de febrer per trobar l'últim dia sense cap incidència. Això vol dir que, des de l'inici del 2025, hi ha hagut problemes el 85 % dels dies, un total de 78 jornades amb afectacions per avaries, obres, vagues o altres incidències. Vostè ha fet una llista molt detallada del mes de març, per tant, no em repetiré amb totes aquestes avaries. I sí, senyor ministre Puente, sabem que el seu discurs l'omplirà de xifres i promeses d'inversió i sabem que és un problema estructural que ve de molts anys de desinversió. Però és que els números, els números que tenim ara són clars i parlen per si sols. En total, des del 2021 al 2023, s'han pressupostat més de 4418 milions d'euros, però només se n'ha executat uns 1412 milions d'euros. I això representa que el que s'ha executat és menys del 32 % del pressupostat i aquesta és la realitat, no ho són ni les promeses ni ho són els anuncis, ni tan sols els powerpoints que ens poden passar. És la realitat.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que pretende adoptar el Gobierno para que...
«Aquesta és la guerra que ens afecta ara i aquí, la qual colpeja els que venen, els que marxen i els que es queden. I ara parlem clar. A mi no em preocupa tant aquesta gent, la veritat, em preocupa ben poc, però sí, senyories del PSOE i de SUMAR, si no fos perquè a l'altre costat de l'hemicicle hi ha la barbàrie, hi ha la barbàrie, vostès no tindrien cap excusa, perquè hi ha una cosa que diuen que és veritat, que la gent ha de marxar. I aquí hi ha responsables. Perquè vostès porten governant 8 anys. I els diré unes quantes coses. 8 anys al poder. Se'n recorden vostès de la ILP de la llei de regularització ja, que van agafar el 2021? Estem al 2025. 2025. Fa un any que la vam prendre en consideració aquesta ILP que deixa sense papers, a la intempèrie, a l'explotació -l'explotació pels mateixos que defensen aquesta gent, eh- més de mig milió de persones. I això és responsabilitat seva i només seva. No d'ells. I els joves? El mateix. S'ha garantit feina digna? No. S'ha construït habitatge social? No. I ara tothom a córrer, tothom a córrer. Però això és una feina que es fa en dècades que no han fet. Senyors de VOX, tant de bo tinguessin la mateixa empatia i la mateixa humanitat que tenen amb els espanyols i que la tinguessin per a tota la resta dels éssers humans del planeta. Aquest planeta aniria molt millor.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que pretende adoptar el Gobierno para que...
«Si ens prenguéssim VOX seriosament, avui no estaríem en un congrés. Avui estaríem en una trinxera lluitant contra els invasors. Ojo, eh, un país que té tres milions d'immigrants. Doncs no. Qui marxa o qui ve, per a mi és el mateix, qui marxa o qui ve ho fa per les mateixes raons. Tots busquen una vida millor. Com ho faria qualsevol persona. Punt. No hi ha res més a dir. Cada dia, milions de persones a l'Estat espanyol lluiten per fugir de la pobresa, per arribar a final de mes. Amb això estem d'acord. Per pagar el lloguer, hi estem d'acord. Per no enfonsar-se en l'angoixa, hi estem d'acord. I aquesta és la causa. I mentre això passa, l'Estat es gasta una morterada cada any en armament i el sistema encara en vol més. I a això vostès li donen suport. Com vostès saben quina edat és l'edat d'emancipació dels joves a Espanya? 30,4 anys. A Europa, 26,3. Per què? Per què no poden? Sous de pobresa, pisos inaccessibles, feines a temps parcial, temporals, contractes discontinus. I quan troben feina, sovint és inestable, intermitent, mal pagada, això sí, indefinida diuen, no? I per això marxen. I no només els joves, no només els joves. Segons dades oficials, el 2025, hi ha 3 045 966 espanyols residint a l'estranger, una xifra que quadruplica des del 2009, quan eren 751 000 persones fora a treballar. Segons VOX, deuen estar envaint el món. En aquests moments hi ha una invasió d'espanyols al món per recuperar el imperio donde nunca se pone el sol. La veritat, quin llenguatge més ridícul, per favor, quin llenguatge més ridícul. En fi, on no n'hi ha, com diuen, al meu país no en raja. Més de dos milions de persones han marxat en una dècada i mitja. Això no és una anècdota, és l'èxode de qui no veu sortida aquí. El 30 % dels joves estan a l'atur, el 92 % dels joves el seu sou se'n va només a pagar el lloguer.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre reconocimiento y apoyo al pueblo gitano.
«I vull fer una menció especial a les dones gitanes. Com hem comprovat a Catalunya en els temps que ha governat el president Aragonès, la dona gitana jove és un motor de canvi important per accedir a l'educació superior. La dona gitana en aquest moment, jove, és la que pot transformar aquesta comunitat i cal fer èmfasi en aquest suport especial a les gitanes que volen estudiar i tirar endavant. I permeteu-me acabar, senyora presidenta, permeti'm acabar amb un fragment d'un poema d'un poeta català que tenia la mare gitana, Joan Salvat-Papasseit, poeta avantguardista, rebel, anarquista, catalanista que va morir fa 101 anys i que va escriure un poema titulat Nocturn per a acordió, que diu així: 'Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll: però totes les mans de tots els trinxeraires, com una farandola, feien un jurament al redós del meu foc. I era com un miracle que estirava les mans que eren balbes. I en la boira es perdia el trepig. Vosaltres no sabeu què és guardar fustes al moll. Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells, que són de tants colors com la mar sota el sol, que no li calen veles'.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre reconocimiento y apoyo al pueblo gitano.
«Presidenta, senyories. De fet, més que parlar, i parlant en caló o romaní, hauríem de dir chanta la mui, i fer un minut de silenci. Chanta la mui i no dir res més. En memòria de tants gitanos perseguits, empresonats, assassinats, desterrats al llarg de tants i tants anys en aquesta península, en nom no se sap de quines lleis. Fem memòria, fem memòria. Des de fa sis-cents anys, menys dos minuts en la història, la vida de les persones gitanes a l'Estat ha estat una història clarament de repressió, d'odi institucional, de racisme estructural, d'exclusió, de persecució, de criminalització, de misèria i, diguem-ho clarament, senyories, d'enorme dolor. La història dels gitanos a l'Estat està ben documentada: assimilació forçada, servitud, trasllat, detencions i l'intent d'extermini de tota una comunitat. S'ha recordat, i ho tornaré a fer jo mateix, Ferran VI, la data negra del 30 de juliol del 1749 i dies posteriors, la gran redada. De què parlem? Parlem de més de 9000 gitanos que van ser tancats en presons, convertits en mà d'obra esclava en galeres, mines i arsenals. Molts d'ells van morir, d'altres van emmalaltir i van quedar amb lesions per a tota la vida.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las causas y asunción de responsabilidades con relación...
«En els darrers 30 anys, l'Estat espanyol ha destinat 56 000 milions d'euros a la xarxa d'alta velocitat; mentre que només destinava 3700 milions a les Rodalies de tot l'Estat. I d'aquest pressupost, només el 17 % s'ha invertit a Catalunya, tot i que representa una de les zones amb major densitat d'usuaris i de circulacions ferroviàries, un greuge comparatiu flagrant que explica el deteriorament constant de la xarxa ferroviària convencional. Un Estat que durant dècades ha marginat la xarxa ferroviària catalana prioritzant infraestructures radials en lloc de vertebrar un sistema eficient. Per tant, és un estat classista i centralista que perjudica els treballadors i les treballadores que depenen del tren per anar a treballar o estudiar. A Catalunya hi ha 1119 quilòmetres de vies ferroviàries, dels quals gairebé el 46 % són de via única i un total de 200 estacions que donen servei a 166 municipis. Però tot això afecta el 71 % de la població catalana. Aquesta xarxa és, o almenys hauria de ser, la columna vertebral de la mobilitat del país, però es troba en un estat de ruïna. El parc mòbil de Rodalies, que consta de 271 unitats, tenen una mitjana de 20 anys i un 16 % ja superen els 25 anys. El transport que hauria de vertebrar Catalunya, tal com diem, en aquests moments, no és un servei públic, senyories, és un museu sobre rodes. I a tot això cal sumar-hi una infraestructura altament tensionada. Només al nucli de Barcelona es registren fins a 2894 circulacions setmanals, en condicions precàries i amb una xarxa que no pot assumir el volum de demanda actual.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las causas y asunción de responsabilidades con relación...
«Bona tarda, gairebé bon vespre. Crec que és una bona manera de començar parlant de Rodalies fer un ple que fa que tots els diputats estiguem aquí hores i hores esperant que s'acabi el ple. Aquesta és la vida dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. Però en comptes d'un plenari, en una andana d'una estació de trens. Bé, doncs, posat en context com ens trobem la ciutadania de Catalunya i arran de la interpel·lació al ministre Puente dimecres passat per conseqüència d'unes setmanes encara més caòtiques si cap al transport ferroviari de Catalunya, i després d'un cap de setmana on hem vist que la ciutadania s'ha fet sentir amb manifestacions conjuntes arreu del territori, creiem molt oportú portar aquesta moció. I és que avui tornem a parlar del caos ferroviari a Catalunya, un problema crònic que afecta milers de persones cada dia i evidencia el fracàs de la gestió centralitzada de les infraestructures. Retards constants, avaries que es repeteixen setmana rere setmana, inversions promeses però també incomplertes. Concretament, 4500 milions promesos i no invertits en 9 anys. El servei ferroviari, especialment Rodalies i Regionals, és un autèntic desastre i en comptes de millorar, empitjora. Rodalies va tenir una mitjana de 31 incidències diàries el 2024. Regionals només a Lleida ja suma 665 dies d'incidències en tres anys. I sabem que aquesta causa, que la causa d'aquest despropòsit prové d'anys de desinversió, perquè les dades són clares.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica la Ley 1/2005, de 9 de marzo, por la que se regula el régimen...
«Segona consideració. El Govern espanyol tampoc fa els deures. Espanya evidencia un clar retard en la transició ecològica. Les dades d'emissions de gasos d'efecte hivernacle ho evidencien de manera contundent. I no ho dic jo, que també podria dir-ho, ho diuen les últimes dades d'Eurostat. Mentre la Unió Europea ja ha reduït les seves emissions un 31 % respecte al segle passat, respecte al 1990, Espanya no només no ha avançat en la mateixa línia, sinó que les seves emissions, atenció, són avui un 1,4 % superiors a les d'aquell any. És a dir, qualsevol persona que estigui escoltant o veient aquest debat es deu posar les mans al cap, perquè no és que no avancem, no és que avancem a poc a poc, és que estem reculant. Tampoc entenc el debat, el cara a cara que ha tingut el PSOE amb VOX, perquè al final no estem al lloc on VOX voldria ser. Perquè d'avançar no avancem absolutament en res. Aquesta data és especialment greu si tenim en compte que el país, que el seu país s'ha compromès a reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle un 55 % l'any 2030. Això vol dir, no sé si ho saben, d'aquí a cinc anys. A diferència de països com Dinamarca i Suècia que ja superen el 45 % de reducció acumulada.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Per altra banda, celebrem que avui s'aprovi també la reforma de la representativitat agrària a la llei que estem a punt d'aprovar. Celebrem l'acord arribat per fixar les condicions mínimes i les condicions objectives de representativitat per poder accedir a les taules i als òrgans de negociació i, òbviament, de decisió. Celebrem, senyores i senyors diputats, que aquí, almenys la democràcia arribi a la pagesia i a la ramaderia de tots els territoris de l'Estat, recordant que a Catalunya celebrem eleccions agràries des de 1994, 20 anys després del manifest fundacional d'Unió de Pagesos, nascuda quan el franquisme ja agonitzava, bé, quan Franco agonitzava, perquè això de que el franquisme ja no existeix, això és un altre tema. Avui, el meu país, les eleccions agràries, val a dir, deixem-ho dir, es celebren cada cinc anys i, a més a més, aquestes últimes les hem celebrat ja telemàticament. Ja les hem fet telemàticament. I ara sí que acabo president, amb la ferma voluntat que es facin eleccions agràries arreu, perquè aquest és l'objectiu. Avui estem contents que amb aquesta reforma tothom se senti més o menys representat. Acabo. Tindrem una llei que, malgrat quedar ser curta des del nostre punt de vista, esperem que ajudi i esperem sobretot, que contribueixi a difuminar una de les grans paradoxes de la societat actual i un titular demolidor: el malbaratament d'aliments creix i ho fa sense mesura. I que això passi mentre al món més de 828 milions de persones pateixen gana al món és, si més no, deixem-ho dir, patètic.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario.
«Molt bon dia a totes i a tots. Gràcies, president. Una salutació a les organitzacions agràries que avui ens acompanyen, així com també a les entitats i associacions que han participat activament en la Llei de Prevenció de Pèrdues i Malbaratament Alimentari, que avui esperem s'aprovi definitivament després. Val a dir també d'un llarg periple parlamentari, ja que recordo que aquesta llei va arrencar la legislatura passada. Abans d'entrar en matèria, des d'Esquerra Republicana no podem fer altra cosa que expressar una vegada més des d'aquest faristol, el nostre rebuig frontal al veto que el Govern espanyol ha presentat al Congrés dels Diputats. Un veto, s'ha dit, reiteradament, a una esmena inclosa en la llei que avui debatem i que feia referència a allargar la vida útil a les plantes de cogeneració, sobretot les que afecten el sector porcí català. En aquest cas la d'Alcarràs i la de Masies de Voltregà, al Segrià i a Osona, respectivament. Volem denunciar des d'aquest faristol, una vegada més, una profunda arbitrarietat en la decisió, en aquest cas del Partit Socialista, a l'hora de vetar aquesta esmena. Avui se'ns estan vulnerant els drets, se'ns estan vulnerant els drets democràtics. Avui la mesa d'aquesta cambra no està permetent que sigui el poder legislatiu el que decideixi sobre aquest fet. De fet, no sabem si és que ens estem perdent alguna cosa o és que a partir d'ara la Cambra de Representants de l'Estat espanyol només es podrà votar, només es podrà debatre, només es podrà deliberar sobre allò que li interessi el govern espanyol. No ho sabem, no ho sabem. De debò que això anirà així? Volen que parlem de la separació de poders? Perquè en podem parlar també. El que ha passat aquestes 48 hores ho trobem inacceptable, inacceptable del tot. Per això, tant des del Senat com des del Congrés, el que ha fet el nostre grup parlamentari és demanar la compareixença del ministre Planas. Perquè la pregunta és també per al ministre Planas, membre d'aquest Govern, i pel conseller Ordeig, el conseller d'Agricultura i Ramaderia del govern del meu país. Ells dos saben, espero, que la cabana porcina a Catalunya ha incrementat un 21 % des de l'any 2013 i, de fet, que les previsions diuen que fins l'any 2035, aquesta cabana augmentarà un 11 % de manera addicional. Tot plegat, s'acaba traduint en tenir, més o menys, un milió i mig de tones de purí excedent cada any. I a Catalunya, per si algú no ho sap, tenim el 40 % de la superfície del territori, zona vulnerable per nitrats. Portem molts anys fent els deures, molts anys des del govern de la Generalitat i, de fet, també una notícia, una informació si algú no la sap, el sector ramader tantes vegades assenyalat són els primers justament interessats a no contaminar els aqüífers i a fer bé les coses. Jo crec que no és tan difícil. I no sé, volem saber què pensa el Ministeri d'Agricultura al respecte.»