Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
503 declaraciones · página 11 de 17
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política fiscal y presupuestaria.
«Però la voluntat del Govern per extreure recursos econòmics aprofitant els moments de patiment i de dolor dels ciutadans encara va més enllà d'aquests dos exemples que hem vist ara. Després d'una vida de treball i de pagar tots els impostos corresponents a aquest treball, després d'estalviar per poder-se comprar la casa on viure, després de pagar els impostos per comprar aquesta casa i després de pagar tota la vida els impostos associats a ser titulars d'aquesta casa, després de tota aquest esforç durant anys, el dia que ens morim ve l'Estat i aplica l'impost de successions sobre tot allò que és fruit d'una vida de treball, fent molts diners per part de l'Estat, de nou, en el moment de més dolor que viuen els ciutadans. Davant d'aquest sense sentit, proposem des de Junts per Catalunya la bonificació del 99 % de l'impost de successions. Per altra banda, i per tal de garantir el desenvolupament econòmic d'una part estructural de l'economia del país, des de Junts per Catalunya, considerem fonamental protegir els autònoms i garantir que tinguin el futur que es mereixen tots els que estan en aquest àmbit. Per això, cal impulsar mesures potents en defensa dels autònoms. Proposem que s'augmentin les deduccions per als autònoms fins el 10 % del rendiment net. A més a més, les despeses deduïbles dels autònoms pels elements que tinguin un ús compartit, personal i professional s'han de poder deduir en un 50 % de l'amortització. Aquesta deducció també ha de ser aplicable a les despeses vinculades a la utilització de vehicles i altres elements d'immobilitzat, incloses les despeses de manteniment. D'altra banda, els consums compartits entre l'activitat econòmica i l'habitatge habitual, quan aquesta és espai de treball, s'han de poder deduir en un 25 % del total. I finalment, ja que parlem de l'habitatge habitual dels autònoms quan hi desenvolupen la seva activitat, s'ha de considerar aquest habitatge habitual com a element fonamental per a la família i, per tant, ha de ser considerat patrimoni protegit i inembargable.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la recuperación de la memoria histórica en relación a los sucesos de...
«Como dice la propuesta, han pasado cuarenta y siete años y todavía no hay nadie que haya asumido ninguna responsabilidad por aquellos hechos sobrevenidos y que se haya hecho justicia y reparación a la familia de Germán Rodríguez, que ha reclamado hace mucho tiempo. De hecho, nadie ha sido sometido a juicio ni condenado por los más de doscientos asesinados que se atribuyen al aparato del Estado durante esa época y el final del franquismo. No se ha juzgado a Rodolfo Martín Villa, aunque esperamos que sea juzgado por la muerte de Teófilo del Valle, en Elda, en el país valenciano, una muerte producida en el año 1976. Pero el hecho es que han pasado casi cincuenta años y sigue impune Martín Villa, que fue responsable político y penal de la matanza de Vitoria de marzo de 1986; Martín Villa, responsable de la muerte de Germán en julio de 1978; y Martín Villa, responsable también de la muerte pocos meses después de los sanfermines de 1978 del militante independentista y comunista catalán Gustavo Muñoz, un catalán nacido en Sevilla, asesinado de un tiro en la espalda en 1978 cuando volvía de una manifestación por las fuerzas de ocupación, por un policía o por un agente de estas fuerzas de ocupación que hoy todavía ocupan Via Laietana.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la recuperación de la memoria histórica en relación a los sucesos de...
«Com diu la proposta, han passat 47 anys i encara ningú no ha assumit cap responsabilitat pels fets esdevinguts ni s'ha fet efectiu el dret a la veritat, la justícia i la reparació que la família de Germán Rodríguez reclama. En realitat, ningú ha estat jutjat ni condemnat pels prop de dos-cents assassinats que s'atribueixen a l'aparell repressor de l'Estat durant la transició i al final del franquisme. No ha estat jutjat Rodolfo Martín Villa, encara que esperem que sigui jutjat finalment per la mort de Teófilo del Valle a Elda, al País Valencià, una mort que es va produir l'any 1976. Però el fet és que a data d'avui ja han passat gairebé cinquanta anys, Martín Villa continua impune. Martín Villa, el que va ser responsable polític i penal de la matança de Vitòria del març del 1976. Martín Villa, el responsable de la mort de Germán el juliol del 1978. I Martín Villa, el responsable també de la mort, pocs mesos després dels sanfermins del 1978, del militant independentista i comunista català Gustau Muñoz, un català nascut a Sevilla, assassinat d'un tret a l'esquena l'11 de setembre de 1978, quan tornava d'una manifestació amb el lema 'Fora les forces d'ocupació' per un policia, per un agent de les forces d'ocupació que encara -encara avui- ocupen Via Laietana.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre la política...
«Por lo tanto, profundicemos ahora en el ámbito más personal y familiar de la ciudadanía. Sueldos. Cortina de humo del Gobierno: Estamos incentivando la calidad del empleo. En lugar de buscar salarios bajos, los aumentamos y eliminamos la precariedad. ¿Esto dicen los datos? Realidad: según datos del Instituto Nacional de Estadística, el sueldo medio en España es de 23 000 euros brutos anuales. El 19 % de los trabajadores no llega a 15 000 euros brutos anuales. (La señora vicepresidenta primera y ministra de Hacienda, Montero Cuadrado, habla con un señor diputado). ¡Señora vicepresidenta, que luego no va a poder contestar a mis datos con datos! (La señora vicepresidenta primera y ministra de Hacienda, Montero Cuadrado, hace gestos afirmativos). ¿Sí? ¿Lo tiene? (Asentimiento). Pues escúcheme bien, el 67 % de los trabajadores en España -14 millones de españoles- cobra menos de 23 155 euros netos anuales. ¡El 67 % cobra menos de 23 000 euros netos anuales! Según datos de Eurostat, España es el segundo país europeo con la mayor caída salarial real, con una reducción del 4,1 % de los sueldos desde el 2021. No solo no han aumentado, sino que se han reducido en un 4,1 %. Por lo tanto, en vez de progreso, lo que traen ustedes es precariedad y miseria.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Vicepresidenta Primera del Gobierno y Ministra de Hacienda sobre la política...
«Tot al contrari, han empitjorat i, per tant, aprofundim ara en l'àmbit més personal i familiar dels ciutadans. Salaris. Cortina de fum del Govern. 'Estamos incentivando la calidad del empleo en lugar de buscar salarios bajos, aumentamos y buscamos la precariedad'. Diuen això les dades? Realitat: dades segons l'Instituto Nacional d'Estadística. El salari mig d'Espanya és de 23 000 euros bruts a l'any. El 19 % dels treballadors no arriben a 15 000 euros bruts a l'any. Senyora vicepresidenta, que després no em podrà contestar les dades amb dades. Sí? Venga, doncs escolti bé. El 67 % dels treballadors d'Espanya, 14 milions d'espanyols, cobren menys de 23 155 euros nets a l'any. El 67 % cobren menys que 23 000 euros nets a l'any. Segons dades d'Eurostat, Espanya és el segon país europeu amb la major caiguda de salari real, una reducció del 4,1 % dels salaris des del 2021. No només no han augmentat, sinó que han reduït un 4,1 %. Per tant, vostès, en lloc de progrés, porten precarietat i misèria.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que el Gobierno tiene previsto adoptar para...
«Finalmente, un breve comentario sobre la última propuesta, la de impulsar las modificaciones legales que no competan a derechos propios del derecho civil catalán. Junto con nuestra lengua y cultura, constituyen las tres columnas básicas de nuestra nación, es uno de los tesoros principales que tenemos que preservar. En Cataluña hemos podido proteger hasta ahora nuestras costumbres, el derecho familiar de sucesiones, derechos reales, un largo etcétera y, también, nuestras propias fuentes de derecho.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que el Gobierno tiene previsto adoptar para...
«Les dades avalen que no podem persistir en aquesta línia. Sempre volem parlar amb rigor. Catalunya, dades oficials publicades per la Generalitat de Catalunya del PSC, any 2023, es van constituir 132 988 contractes de lloguer, quasi 124 000; any 2024, 118 626, 14 362 nous contractes menys de lloguer a Catalunya, dels quals el 2023, 9300 eren de temporada. Ara ja tenim xifres. El 2024, 13 500 van ser de temporada, 4000 més. El preu mitjà del lloguer a Catalunya el 2023, 835 euros; el 2024, 844. Segueixen augmentant els preus de lloguer. I es van vendre, el 2024, 7260 habitatges més. Però, això sí, es van iniciar 707 noves construccions menys. Els preus no baixen. El nombre de lloguers sí que baixen, enormement. El nombre de compres puja en proporció similar a la que baixa en el nombre de lloguers. No ho veuen, que així no anem bé? A casa meva això se'n diu fer molt mal negoci. Per tant, Junts seguirem votant en contra d'aquestes propostes que van en aquesta línia. I finalment, un breu comentari a la darrera proposta, la d'impulsar les modificacions legals que no competin a drets propis al dret civil català, que juntament amb la nostra llengua i la nostra cultura, constitueixen les tres columnes bàsiques de la nostra nació. És un dels principals tresors que estem obligats a preservar. A Catalunya hem pogut protegir fins ara els nostres costums família, dret de successions, drets reals, un llarg etcètera i també les nostres pròpies fonts dels drets.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la necesidad de...
«Gràcies. Señor presidente, señorías, es mi primer mandato como diputado en las Cortes y qué decepción ver lo que pasa, lo que se oye y lo que se dice en el hemiciclo. Son malos tiempos para la política, tiempos de confrontación. Los dos grandes partidos españoles entretenidos en una dinámica de destrucción mutua. Ya se lo harán ellos. Y luego, gracias en buena medida a las comisiones de investigación que ha puesto en este mandato como una condición de Junts, la de la Operación Cataluña y la de los atentados en Las Ramblas y Cambrils, afloran ahí indicios y pruebas suficientes para concluir que durante años la estrategia del Gobierno español de turno para resolver los problemas políticos fue la autorización a los cuerpos de seguridad, de la justicia, de la Fiscalía -se entiende la parte patriótica- y la influencia en medios de comunicación amigos para fabricar mentiras y pruebas falsas para cargarse a actores políticos que no eran de su cuerda, poniéndolos en prisión, inventando delitos, arruinando a familias, maquinando cosas, hundiendo empresas... Mientras pasaba eso, el gran partido español en la oposición callaba, abrazaba el 155, se manifestaba con la derecha y con la ultraderecha, miraba hacia otro lado o aprovechaba algunas de las mentiras fabricadas para desacreditar al presidente Puigdemont, a su entorno, a la gente de Junts per Catalunya y a todo el movimiento independentista en general. Recordemos una cosa. Tenemos memoria. El señor Pérez Rubalcaba decía aquel año: el Estado pagara un coste para quitar de en medio a Puigdemont. Y decía: Ahora lo que estamos discutiendo es cuánto coste pagamos para que Puigdemont no sea investido presidente de la Generalitat. No hemos perdido la memoria. Este es el auténtico problema de la política española. No el de lanzarse acusaciones de corrupción entre los grandes partidos de forma continua, como dicen ustedes. No es nada comparado con esto: manipular las estructuras del Estado, que tendrían que ser la salvaguarda de los derechos democráticos, y cargarse la separación de poderes para destruir a contrincantes políticos. Y como decía, el PSOE ha participado en esto, ha querido aprovecharse, incluso infiltrando a policías en organizaciones civiles, manipulando sentimentalmente a algunos de los miembros de estas organizaciones y todavía no se han depurado responsabilidades. O dejando de investigar lo que pasó en Las Ramblas y en Cambrils, lo que hizo el CNI. Y este partido seguramente sufre ahora el mismo modus operandi de la 'toga nostra' para destruirle también a él y hacerlo caer. Les advertimos, se lo advertimos, y miraron hacia otro lado. (La señora presidenta ocupa la Presidencia).»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la necesidad de...
«Senyor president, senyories, és el meu primer mandat com a diputat a Corts i quina decepció tot sovint en veure el que passa, el que escoltes, el que vius en aquest hemicicle. Són mals temps per a la política. Són temps de confrontació. Els dos grans partits espanyols, entretinguts en una dinàmica de destrucció mútua, ja s'ho faran. Al mateix temps, gràcies en bona mesura a les comissions d'investigació que ha posat en marxa aquest mandat com una condició de Junts, la de l'operació Catalunya i la dels atemptats a les Rambles i Cambrils, afloren indicis i proves suficients per concloure que durant anys l'estratègia del govern espanyol de torn per resoldre els problemes polítics va ser la utilització dels cossos de seguretat, de la justícia i de la fiscalia, s'entén la part patriòtica, i la influència en mitjans de comunicació, amics, per tot fabricant mentides i proves falses, carregar-se els actors polítics que no eren de l'agrat. Carregar-se'ls, si calia, política i personalment, ficant gent a la presó, inventant delictes, arruïnant famílies, manipulant eleccions, enfonsant empreses. Mentre això passava, el gran partit espanyol a l'oposició callava, abraçava el 155, es manifestava amb la dreta i la ultradreta, mirava a una altra banda o aprofitava alguna de les mentides fabricades per desacreditar el president Puigdemont, el seu entorn, la gent de Junts per Catalunya o tot el moviment independentista en general. Recordem que tenim memòria que l'any 2018 el senyor Pérez Rubalcaba deia: 'El Estado pagará un coste para quitar de en medio el Puigdemont' i deia: 'Ahora lo que estamos discutiendo es cuánto coste pagamos para que Puigdemont no sea investido presidente de la Generalitat'. No hem perdut la memòria. Aquest és l'autèntic femer de la política espanyola. Aquest és l'autèntic femer, no el de llançar-se acusacions de corrupció entre els dos grans partits continuadament, allò del fango que diuen vostès. Això és l'autèntic femer. No és res comparat amb això. Manipular les estructures d'estat que haurien de ser salvaguarda dels drets democràtics i carregar-se la separació de poders per destruir contrincants polítics. I com deia el PSOE, d'això n'ha participat, se n'ha volgut aprofitar i fins i tot ara infiltrar policies en organitzacions civils, manipulant sentimentalment alguns dels membres d'aquestes organitzacions i encara no s'han depurat responsabilitats o no investigant el pitjor atemptats del 17-A a les Rambles i a Cambrils amb implicacions directes del CNI. Ara, aquest mateix partit segurament pateix el mateix modus operandi de la 'toga nostra' i de l'exèrcit patriòtic de l'Estat per a destruir-lo també a ell i fer-lo caure. Els vam advertir i van mirar a una altra banda.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«Pero lo primero es recuperar sus playas. Hace diez años se anunció un plan estatal para resolver la recesión de las playas del Maresme construyendo espigones desde Montgat hasta Malgrat: 50 millones de euros para hacer 30 y para aportar 5,5 millones de metros cúbicos de arena. Desgraciadamente, el consenso inicial se rompió por unos pocos ayuntamientos, y ahora resulta que hay poblaciones que están en situación de emergencia, como Cabrera, que sigue esperando la arena y el espigón. Según la Ley de Costas, Cabrera es de actuación prioritaria. ¿Prioritaria de verdad? Han tardado cinco años en adaptar el proyecto del nuevo espigón y en que se apruebe el proceso de aprobación pública. ¿Cuándo se va a presentar la licitación? ¿Cuándo se van a iniciar las obras? También hemos visto cómo una apisonadora echaba a tierra dos clubes náuticos en Pineda y en Canet, históricos los dos. Estamos hartos de que desde Madrid se decida cómo tiene que ser nuestro litoral y se deje sin deportes del mar a nuestros niños y nuestras niñas. Y, mientras tanto, parece que al Gobierno de la Generalitat de Salvador Illa todo eso no les importa, que le trae al pairo. Nosotros tenemos otra expresión marinera, que buen viento y barca nueva. Y no voy a concluir sin decir que sin duda desde Dénia, donde el Estado ya ha expropiado a la brava las viviendas de catorce familias de Les Deveses, también conocen esta expresión. A los compañeros de los países catalanes les decimos que pueden contar con nuestra solidaridad y todo nuestro apoyo, la solidaridad y el apoyo de Junts. Gracias.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas, para la...
«Però el primer pas és recuperar les seves platges. Fa deu anys es va anunciar un pla estatal per resoldre la recessió de les platges del litoral del Maresme construint espigons des de Montgat fins a Malgrat, 50 milions d'euros per fer-ne 30 i per aportar 5,5 milions de metres cúbics de sorra. Malauradament, el consens inicial es va trencar per part d'uns pocs ajuntaments i ara resulta que poblacions en emergència com Cabrera segueixen esperant espigó i sorra. Segons Costes, Cabrera és actuació prioritària. Prioritària? De debò? Han trigat cinc anys a redactar el projecte del nou espigó i a passar el procés d'informació pública. Ens preguntem: Quan licitarà i començarà les obres el Miteco? També hem vist com la piconadora tirava a terra a altres dos clubs nàutics històrics a Pineda o a Canet. Insistim, estem farts que des de Madrid es decideixi com ha de ser el nostre litoral i es deixi sense esport de mar als nostres nens i les nostres nenes. I mentrestant, al Govern de la Generalitat de Salvador Illa tot això li porta, com diuen els mariners, al pairo. No es sorprenguin si, veient com tracten Catalunya, ens vingui al cap una altra expressió ben marinera, que és allò de bon vent i barca nova. I no vull acabar sense dir que, de ben segur, des de Dénia, on l'Estat ja ha expropiat a la brava els habitatges de 14 famílies de les Deveses, també coneixen aquesta expressió.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre los hechos, las causas, las responsabilidades...
«Volem respostes i volem solucions que evitin que això torni a passar i protocols que ens permetin adaptar-nos a situacions com la viscuda el 28 d'abril. Volem escoltar els responsables del sistema, però també volem escoltar els afectats pel col·lapse. Per això estem a favor de les comissions d'investigació. A Junts les hem defensat sempre, sempre, volem comissions d'investigació. Acabo. Això de l'apagada del 28 d'abril pot tornar a passar. Pot tornar a passar per inestabilitat a la xarxa, però també podria ser que tornés a passar per un sabotatge, com ha passat al Festival de Canes a França, on 160 000 llars, no persones, llars s'han quedat sense llum per l'incendi d'una subestació ara fa quatre dies. Hi estem exposats, almenys que no ens falti la llum per trobar solucions. Gràcies. Gracias, presidenta. Señorías, lo primero que tenemos que decir: el 28 de abril se nos hará largo. Será uno de esos días que, como se acostumbra a decir, durarán años. Uno de esos días en los que todo el mundo recuerda dónde estaba y qué estaba haciendo cuando ocurrió lo inesperado, algo que marca un antes y un después, como ocurrió con el 11S, con las Torres Gemelas o con el anuncio de confinamiento por la COVID. En ese caso, el 28 de abril nos quedamos sin luz, pero no la luz del edificio, del barrio o de la ciudad, sino la luz de toda la península ibérica. Nos quedamos a oscuras también informativamente porque, de entrada, nadie, ni tan solo los periodistas, sabían qué estaba ocurriendo. Quizá era un ciberataque entre esta guerra híbrida que tenemos en las puertas de Europa. Corrían rumores -que les recuerdo- de que medio continente estaba como nosotros en blackout, mientras que los de siempre hacían correr las fake news del día. Fue un tiempo preocupante, sin poder contactar con la familia, personas atrapadas en los ascensores sin poder contactar con los vecinos o atrapadas en el tráfico o atrapadas en una cama o en una silla de ruedas sin saber si la batería de su respirador aguantaría suficiente; los más afortunados, con posibilidad de desplazarse a los sitios médicos y a los hospitales o de buscarse la vida a través de alguien que les pudiera conseguir un generador y combustible para hacerlo funcionar, eso si el de la gasolinera te lo podía vender sin efectivo y con el sistema de cobro desconectado. Y así iban pasando las horas.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre los hechos, las causas, las responsabilidades...
«Gràcies, presidenta. Bé, senyories, el primer que hem de dir, el 28 d'abril se'ns farà llarg. Serà un d'aquells dies que, com s'acostuma a dir, duren anys. Un d'aquells dies en els quals tothom recorda on era i què estava fent quan va passar l'inesperat, allò que marca un abans i un després, com va passar amb l'11 de setembre, amb l'11-S a les Torres Bessones, o l'anunci de confinament per la Covid. En aquest cas, el 28 d'abril va marxar la llum, però no la de l'escala, no la de l'edifici, no la del barri, no la de la ciutat, sinó la llum de tota la península Ibèrica. Vàrem quedar-nos a les fosques, també informativament, perquè d'entrada ningú, ni tan sols els periodistes, sabien què estava passant. Potser un ciberatac enmig d'aquesta guerra híbrida que tenim a les portes d'Europa? Començaven a córrer rumors, que els recordo, que mig continent estava com nosaltres en blackout, mentre els de sempre s'abonaven amb les fake news del dia. Va ser un col·lapse total, angoixant, sense poder contactar amb la família, alguns atrapats a l'ascensor, sense poder contactar amb els veïns, o atrapats entre el tràfic o atrapats en un llit o en una cadira de rodes, sense saber si la bateria del seu respirador aguantaria prou. Els més afortunats, amb possibilitat de desplaçar-se als centres mèdics, als hospitals o de buscar-se la vida literalment a través d'algú que els pogués aconseguir un generador i combustible per fer-lo funcionar. Això si és que el de la gasolinera te'l podia vendre sense cash a sobre i amb el sistema de cobrament desconnectat. I així anava passant el temps. Anaven passant les hores.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a financiar con máxima urgencia la "Ley 3/2024, de 30 de octubre, para...
«Dice Ilde: Mi situación actual es delicada, ya que dependo totalmente de una máquina de ventilación mecánica que cada vez es menos efectiva por la debilidad de mi musculatura pulmonar. Próximamente tendré que optar por la traqueotomía o morir. Fui una de las personas que asistió a la visita que hicimos un grupo de afectados y representantes de entidades ELA al Palacio de la Moncloa el 19 de septiembre de 2024, justo antes de la publicación de la ley ELA. En aquella visita se mostró impactado por la violencia que relaté y que había pasado la noche anterior: mi máquina de ventilación se había quedado sin batería y casi muero ahogado por no poder avisar a mi mujer. Sinceramente, sentí que empatizaba con los afectados de ELA, con lo que mis compañeros y yo le habíamos explicado. Ahora me dirijo a usted en relación con el compromiso que adquirió con las personas afectadas de ELA durante nuestra visita: nos garantizó que se aseguraría de que se destinase una partida económica para financiar la ley ELA y que, pasado un año, se volvería a reunir con nosotros para valorar la evaluación de la implementación de la ley. Hoy, y después de cinco meses -ya son siete-, no hay ninguna partida económica para la ley; es más, desde su Gobierno se nos ha indicado al colectivo de pacientes que no hay presupuesto y que por ello nos tenemos que adaptar al presupuesto de la ley de dependencia. Yo soy un privilegiado porque me quiero hacer la traqueotomía y con mucho esfuerzo físico y económico de mi familia podré tener los cuidados necesarios, pero me entristece pensar en todos mis compañeros de enfermedad que no pueden decidir, que solo tienen una opción, y me indigna como ciudadano, porque tenemos el derecho reconocido por la ley. Le pido que haga lo que sea necesario, tal y como se comprometió, para que esta situación se arregle. Dejen de decirnos que no hay presupuesto y empiecen a trabajar realmente en una implementación efectiva de la ley. Por favor, señor Sánchez, no tenemos tiempo. Este es nuestro bien más preciado y se nos está acabando. Ildefons Oliveras Gisbert, afectado de esclerosis lateral amiotrófica.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a financiar con máxima urgencia la "Ley 3/2024, de 30 de octubre, para...
«Gràcies. Buenas tardes. Gracias, presidente. Bien, empezaremos diciendo que en política hay una cosa peor que las promesas vacías, y son los acuerdos rotos. Hoy, siete meses después de publicar la ley ELA con el apoyo del Gobierno español, no hay los recursos comprometidos para poderla aplicar ni la partida necesaria para la atención especializada de veinticuatro horas para los cuatrocientos enfermos de ELA que están en situación de final de vida. Personas enganchadas a un respirador o que cogen aire a través de una traqueotomía quieren vivir, pero sin ser una carga insoportable para sus familias. Desplegar la ley requiere 230 millones, pero la partida más urgente, la más urgente, es de 45 millones. Les invito a hacer una regla de tres: 45 millones son el 0,45 % del nuevo presupuesto de defensa del Gobierno español, 10 741 millones; 45 millones son el 0,32 % de las ayudas para hacer frente a los aranceles de Trump, 14 000 millones. Sí, cuando al Gobierno español le conviene, hay dinero, con o sin presupuesto general del Estado, pero para garantizar un final de vida digno para las personas con ELA no hay ni dinero ni respuestas. Tampoco la tiene la carta que en marzo mandó Ilde Oliveras, diagnosticado con ELA en 2020, a Pedro Sánchez. Leeré algunas partes.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a financiar con máxima urgencia la "Ley 3/2024, de 30 de octubre, para...
«Tampoc la té la carta que al març va enviar lIlde Oliveras, diagnosticat amb ELA el 2020, al president Pedro Sánchez. En llegiré alguns fragments. Diu lIlde: «La meva situació actual és delicada, ja que depenc totalment duna màquina de ventilació mecànica que cada vegada més menys efectiva per debilitat de la meva musculatura pulmonar. Ben aviat hauré doptar per la traqueotomia o morir. Vaig ser una de les persones que va assistir a la visita que vam fer un grup dafectats i representants dentitats dELA al Palau de la Moncloa el 19 de setembre del 2024, just abans de la publicació de la Llei ELA. En aquella visita, es va mostrar impactat per la vivència que vaig relatar i que havia passat la nit anterior. La meva màquina de ventilació shavia quedat sense bateria i gairebé moro ofegat per no poder avisar la meva dona. Sincerament, vaig sentir que va empatitzar amb els afectats dELA a través del que els meus companys i jo li havíem explicat. Ara, em dirigeixo a vostè amb relació al compromís que va adquirir amb les persones afectades dELA durant la nostra visita. Ens va garantir que sasseguraria que es destinés una partida econòmica per finançar la Llei ELA i que, passat un any, es tornaria a reunir amb nosaltres per valorar levolució de la implementació de la llei. Avui dia, i després de cinc mesos -?ja en són set-, no hi ha cap partida econòmica per a la llei. És més, des del seu Govern sens ha indicat el col·lectiu de pacients que no hi ha pressupost i que per això hem dadaptar-nos al pressupost de la llei de dependència. Jo soc un privilegiat perquè em vull fer la traqueostomia i, amb molt desforç físic i econòmic de la meva família, podré tenir les cures necessàries. Però mensorro quan penso en tots i totes les meves companyes de malaltia que no poden decidir, que només tenen una opció. I mindigna com a ciutadà perquè tenim el dret reconegut per llei. Li demano que faci allò que calgui, tal i com es va comprometre, perquè aquesta situació sarregli. Deixin de dir-nos que no hi ha pressupost i comencin a treballar realment en una implementació efectiva de la llei. Si us plau, senyor Sánchez, no tenim temps, aquest és el nostre bé més preuat i sens està acabant». Ildefonso Oliveras Gisbert, afectat desclerosi lateral amiotròfica.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a financiar con máxima urgencia la "Ley 3/2024, de 30 de octubre, para...
«Bona tarda. Gràcies, president. Bé, començarem dient que en política hi ha una cosa pitjor que les promeses buides, i són els acords trencats, els acords trencats. Avui, set mesos després de publicar la llei ELA amb el suport del Govern espanyol, no hi ha els recursos compromesos per poder-la aplicar, ni tan sols la partida necessària per a latenció especialitzada de 24 hores per als 400 malalts dELA que estan en situació de final de vida. Persones enganxades a un respirador o que agafen laire a través duna traqueotomia. Que volen viure, però sense ser una càrrega per a les seves famílies. Desplegar la llei requereix 230 milions, però la partida més urgent, la més urgent, és de 45 milions. Els convido a fer una regla de tres. 45 milions són el 0,45 % del nou pressupost de defensa del Govern espanyol: 10 741 milions. 45 milions són el 0,32 % de les ajudes per fer front als aranzels de Trump: 14 000 milions. Sí, quan al Govern espanyol li convé, hi ha diners, amb o sense pressupostos generals de lEstat. Però per garantir un final de vida digne a les persones amb ELA, ni hi ha diners ni hi ha respostes.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«I ja n'hi ha prou. I sí, tinc una mala notícia per a vostès, ja els ho va anunciar el diputat Cervera, els tornem a reiterar que, ara quan gestionem la immigració, des de Junts per Catalunya, no renunciarem de cap de les maneres a integrar en català, perquè ens hi va el futur de la nació, i ens hi va el progrés i el benestar de tota la nostra gent. Moltes gràcies. Muchas gracias, señora presidenta. Muy buenos días a todos. Le hemos estado escuchando atentamente, señor Grande-Marlaska, como siempre hacemos, y también hemos estado escuchando, obviamente, algunas de las intervenciones de otros grupos parlamentarios que nos han precedido, como también hemos estado escuchando los últimos días algunas intervenciones que han hecho en los medios algunos de los grupos que aún no han tenido la oportunidad de intervenir en esta comparecencia. Y sinceramente, la primera conclusión que creo que podemos sacar es que nadie aboga por usted, señor ministro, ni por su gestión, e imagino que no será ninguna sorpresa que nosotros tampoco lo hagamos. Junts per Catalunya hace mucho tiempo que ya se lo dice. De hecho, cada vez que tenemos la oportunidad le decimos que usted y su gestión no son de fiar. Le pondré algunos ejemplos. Lo constatamos hace pocos meses cuando descubríamos toda la opinión pública -nosotros también-, sorprendidos, el último de los casos de infiltración, que en este caso era una policía nacional infiltrada en entornos independentistas, en este caso de Gerona. Una policía infiltrada no en entornos criminales para luchar contra la delincuencia, no, porque ya sabemos que obviamente cualquier Estado democrático puede permitir, con la preceptiva autorización judicial, infiltrar policías para hacer frente a mafias, que ya lo hemos hablado en algunas ocasiones, o para luchar contra el tráfico de estupefacientes o de personas, terrorismo, etcétera. Esto es usual, es habitual, pero no, en el Estado español la policía de la cual usted es el principal responsable se infiltró para espiar ambientes sociales y de activistas independentistas. Señor Marlaska, bajo su responsabilidad directa se han utilizado métodos policiales propios de regímenes totalitarios, como los de las dictaduras comunistas, que precisamente se excedían en su espionaje. Aquí hicimos lo mismo. Usted autorizó y validó una vulneración gravísima de los derechos fundamentales de muchos ciudadanos catalanes, porque una cosa es infiltrarse en una asamblea, que ya estaría mal, y otra muy diferente es dedicarse a intervenir políticamente a condicionar estrategias del activismo social y, sobre todo, a afectar gravemente la vida privada de personas inocentes, como fue el caso. Usted ha bendecido que agentes de la policía manipulen la vida familiar, sentimental y emocional de personas inocentes con nombres y apellidos, personas que no eran delincuentes de ninguna manera, y esto usted lo ha autorizado. Maniobrar con falsedades y engaños las vidas emocionales y las vidas privadas de las personas nunca puede ser una actuación policial legítima, nunca, y como juez que usted es se tiene que dar cuenta de que estamos ante una vulneración flagrante de los derechos fundamentales. No estamos hablando de VOX, estamos hablando de un juez y de un Gobierno PSOE-SUMAR. ¿No ve que esta práctica, cuando ya se conoce, tiene que ser castigada severamente? ¿No ve que su Gobierno debería reparar a todos y todas las afectadas y a sus familias porque estas prácticas han supuesto un inmenso daño moral y un inmenso menosprecio a su persona y dignidad? ¿Y qué ha hecho usted? Nada. ¡Qué gran diferencia con la reacción que tuvo el Estado británico en el caso de 'spy cops' scandal! ¡Qué gran diferencia! ¡Qué diferencia tan abismal hay entre los laboristas británicos y los socialistas españoles!»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«I com a jutge que vostè és, bé que se n'ha d'adonar que estem davant d'una vulneració flagrant dels drets fonamentals. Que no estem parlant de VOX, a més, que estem parlant d'un jutge i d'un govern PSOE-Sumar. No ho veu que aquesta pràctica, un cop coneguda, hauria de ser castigada severament? No ho veu que el seu Govern hauria de reparar tots i totes les afectades i les seves famílies, perquè aquestes pràctiques han suposat un immens dany moral i un immens menyspreu a la seva intimitat i dignitat? I què ha fet vostè? Res. Quina enorme diferència de la reacció que va tenir l'Estat britànic en el cas Spycops scandal. Quina gran diferència. Quina diferència tan abismal que hi ha entre els laboristes britànics i els socialistes espanyols. Un altre exemple. Quants anys fa que des de Junts per Catalunya l'advertim de la forma de fer de la UDEF? Aquí ni m'hi referiré als milions que van trobar darrere la paret del seu responsable, de casa del seu responsable principal, no. De la UDEF i de l'UCO. Amb informes directament falsos, novel·les de ciència-ficció contra els independentistes, autoerigint-se en els preservadors de la unitat patriòtica espanyola, encara que haguessin de corrompre, d'estirar, d'esquinçar les costures de l'estat de dret i de la democràcia. Què van fer vostès tot aquest temps respecte d'aquesta policia patriòtica? Què han fet durant tots aquests anys? De nou, res. A casa nostra, senyor ministre, tenim una dita: ja pots xiular si l'ase no vol veure. I vostè no volia veure, senyor ministre. I ara què? Ara l'UCO ha ampliat el seu objectiu. Vostès ho estan sentint bé. Ara sí? Ara per fi faran cas del que fa tant de temps que els independentistes catalans, que Junts per Catalunya els estem exigint? Ara sí que faran neteja a la cúpula de l'UCO? Així hauria de ser. Però van molt tard. Comencin a desballestar d'una vegada la cúpula de l'UCO.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro del Interior ante el Pleno de la Cámara, para explicar la posición...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Molt bon dia a tothom. Senyor ministre, l'hem estat escoltant atentament, senyor Grande-Marlaska, com fem sempre. I també hem estat escoltant, òbviament, algunes de les intervencions d'altres grups parlamentaris que ens han precedit. I també hem estat escoltant els darrers dies algunes intervencions que han fet a mitjans alguns dels grups que encara no han tingut l'oportunitat d'intervenir en aquesta compareixença. I, sincerament, la primera conclusió que crec que en podem extreure és que ningú advoca per vostè, senyor ministre, ni per la seva gestió. I suposo que no serà cap sorpresa que li diguem que nosaltres tampoc. Junts per 1 Nota del Diario de Sesiones: Se refiere a que no va a agotar el tiempo previsto reglamentariamente para su intervención. Catalunya fa molt de temps que li diem, de fet, cada vegada que tenim oportunitat, que vostè i la seva gestió no és de fiar. Li posaré alguns exemples. Ho vam constatar ara fa pocs mesos, que descobríem, tota l'opinió pública, nosaltres també, estupefactes, el darrer dels casos d'infiltració, en aquest cas, era una policia nacional infiltrada en entorns independentistes, en aquest cas gironins. Una policia infiltrada, no en entorns criminals per lluitar contra la delinqüència, no, perquè ja sabem que, òbviament, qualsevol estat democràtic pot permetre, òbviament, amb la preceptiva autorització judicial, doncs infiltrar policia per fer front a màfies, que n'hem parlat en ocasions, o per fer front a temes de tràfic d'estupefaents o de tràfic de persones o terrorisme, etc. Això és usual. Però no, a l'Estat espanyol, la policia de la qual vostè n'és el darrer responsable, o principal responsable, es va infiltrar per espiar entorns socials i d'activistes independentistes. Senyor Marlaska, sota la seva responsabilitat directa, s'han utilitzat mètodes policials propis de règims totalitaris, com el de les dictadures comunistes, igual que precisament excel·lien en el seu sexpionatge, aquí van fer el mateix. Vostè ha autoritzat i validat una vulneració gravíssima dels drets fonamentals de molts ciutadans catalans. Perquè una cosa és infiltrar-se en una assemblea, que ja estaria malament, i l'altra, molt diferent, és dedicar-se a intervenir políticament en elles, a condicionar estratègies de l'activisme social i, sobretot, afectar greument la vida privada de persones innocents, com així va estar. Vostè ha beneït que agents de la policia manipulin la vida familiar, sentimental, emocional, de persones innocents amb noms i cognoms, persones que no eren delinqüents de cap de les maneres. I això ho ha autoritzat vostè. Maniobrar amb falsedats i enganys les vides emocionals, les vides privades de les persones, mai de la vida pot ser una actuació policial legítima. Mai de la vida.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2025, de 8 de abril, de medidas urgentes de respuesta a la amenaza arancelaria y de...
«Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, presidente. Cataluña es tierra de emprendedores, de gente trabajadora que se sobrepone a todas las dificultades; tierra de gente luchadora que aprieta los dientes para coger fuerzas cuando todo es cuesta arriba; tierra de gente firme ante las dificultades, que prefiere esforzarse ante las adversidades que se enfrentan, en vez de esperar sobrevivir a cuesta de los esfuerzos de los demás. Por eso, a pesar del maltrato económico que desde hace siglos el Estado profiere hacia Cataluña; a pesar de vivir cada día con un Estado que expolia todo lo que puede, que boicotea el desarrollo de nuestras estructuras; a pesar de estar sometidos a un enorme déficit fiscal y a una enorme y creciente presión tributaria, y a pesar de tener que avanzar con todo en contra desde hace siglos, a pesar de todo esto, Cataluña es un enorme motor económico. Son siglos de gente curtida a base de esfuerzos, de generación tras generación, para levantar a sus familias, para hacer prosperar la actividad allí donde trabaja y exportar su potencial más allá de nuestras fronteras.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2025, de 8 de abril, de medidas urgentes de respuesta a la amenaza arancelaria y de...
«Moltes gràcies, president. Catalunya és terra d'emprenedors. Terra de gent treballadora que se sobreposa a totes les dificultats. Terra de gent lluitadora que serra les dents per agafar forces quan tot fa pujada. Terra de gent ferma davant de les dificultats que prefereix esforçar-se per tirar endavant, quan apareixen adversitats en el camí, en lloc d'asseure's al voral esperant sobreviure dels esforços d'altres. Per això, malgrat el maltractament econòmic que des de fa segles l'Estat està dispensant a Catalunya. Malgrat haver de conviure en el dia a dia amb un Estat que espolia tot el que pot i intenta boicotejar constantment el desenvolupament de les nostres infraestructures. Malgrat estar sotmesos a un enorme dèficit fiscal i a una enorme i creixent pressió tributària. Malgrat haver d'avançar amb tot en contra des de fa segles. Malgrat tot això, Catalunya és un enorme motor econòmic. Segles de gent curtida gràcies a l'esforç de generació rere generació per aixecar les seves famílies, fer prosperar l'activitat allà on treballa i exportar el seu potencial més enllà de les nostres fronteres. No en va, Catalunya va ser pionera al segle XIII en el desenvolupament de les drassanes, la constitució de gremis i l'impuls del comerç internacional. No en va, al segle XIV, va esdevenir referent en dret marítim internacional a través del Consolat de Mar. No en va és la primera àrea peninsular a fer la Revolució Industrial al segle XIX. No en va és la capdavantera desenvolupant infraestructures modernes durant el mateix segle XIX. Els primers ferrocarrils. El primer sistema portuari modern o la implantació d'un servei de telègraf inèdit fins llavors. No en va, Catalunya esdevé motor del creixement de nous sectors econòmics a començament del segle XX, com ara el metal·lúrgic, el químic i l'alimentari. No en va, en els mateixos anys, Catalunya lidera el naixement de moviments obrers i el cooperativisme des de les grans ciutats als pobles més petits, marcant-hi sovint la vida política, social i cultural. No en va, Catalunya en l'actualitat lidera les exportacions i representa més d'un 25 % del total dels productes exportats en sectors molt importants: l'agroalimentari, el químic, el farmacèutic, el metal·lúrgic, amb una facturació de milers de milions d'euros.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre reconocimiento y apoyo al pueblo gitano.
«Us han robat el perdó. Com ho va ser una altra oportunitat perduda, la del pacte d'estat contra l'antigitanisme que vàrem treballar en aquesta cambra colze a colze amb els diputats gitanos Ismael, Sara i Bea. Així que estem d'acord a fer mesures d'inclusió social, a seguir treballant per la igualtat d'oportunitats i no discriminació, i pel reconeixement de la cultura gitana, afegint, per cert, programes per recuperar la llengua romaní. I també estem d'acord a promoure la participació de la població gitana i del moviment associatiu gitano. Però si realment es vol dignificar la memòria del poble gitano, la Corona espanyola ha de demanar perdó. Hauria servit per commemorar molt millor el Dia Internacional del Poble Gitano i per celebrar els 600 anys des de l'arribada del Joan, comte d'Egipte Menor, el primer gipsy literalment a la península Ibèrica. Salut i llibertat i, per descomptat, ¡Opre Roma! Sed bendecidos con la felicidad de hermanos y hermanas. El 2024 no se fue solo, se llevó de la mano a Ricard Valentí Carbonell; ochenta y cinco años de memoria, de recuerdos, de la familia gitana más antigua de mi barrio, de Gracia, en Barcelona. Una familia que vive allí desde hace dos siglos. El tío Ricard contaba las historias de su pueblo gitano con la voz rota y los ojos llenos de lágrimas por la nostalgia y por la desesperanza. En 2015 nos decía: Llevamos 600 años aquí, en Cataluña, 200 años en el barrio de Gracia, y aún estamos luchando hoy contra la discriminación. Sí, porque el primer gitano -Tomás se llamaba- habría llegado en 1415 a Perpiñán, a la Cataluña norte. Y abro un paréntesis aquí para decir que la Cataluña norte es la parte de mi país que el delegado de la casa de la Generalitat en Perpiñán no quiere llamar por su nombre, haciéndole el juego, con el visto bueno de Salvador Illa, a la Corona española, que hace cuatro siglos, con el Tratado de los Pirineos, cedió el Rosellón y una parte de la Cerdaña a Francia, sin escuchar a las Cortes catalanas. Y cierro paréntesis.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre reconocimiento y apoyo al pueblo gitano.
«(Comienza su intervención en romaní). Sigueu beneïts amb la felicitat, germans i germanes. El 2024 no va marxar sol, es van portar de la mà el Ricard Valentí Carbonell, 85 anys de memòria, de records de la família gitana més antiga del meu barri de Gràcia, a Barcelona. Una família que hi viu des de fa dos segles. L'oncle Ricard explicava les històries del seu poble gitano amb la veu trencada i els ulls amarats de llàgrimes per la nostàlgia i també per la desesperança. El 2015, ens deia, portem 600 anys aquí a Catalunya, 200 anys al barri de Gràcia i encara estem lluitant, avui en dia, contra la discriminació. Sí, perquè el primer gitano, Tomàs, es deia, hauria arribat el 1415 a Perpinyà, a la Catalunya Nord. I obro parèntesi aquí per dir que la Catalunya Nord és la part del meu país que el delegat de la Casa de la Generalitat a Perpinyà no vol anomenar pel seu nom, fent-li el joc amb el vistiplau de Salvador Illa a la Corona espanyola, que fa quatre segles, amb el Tractat dels Pirineus, va cedir el Rosselló i una part de la Cerdanya a França sense escoltar les Corts Catalanes. Tanco parèntesi.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la gratuidad de los productos ópticos y de salud visual.
«Esta redefinición del marco general de la cartera de prestaciones no se puede hacer si no hay una transferencia de recursos a las comunidades autónomas. Y hoy todo el mundo va a votar a favor o se va a abstener, pero la propuesta, sin duda, va a salir adelante. A mí en este punto me gustaría compartir con ustedes una reflexión. Hemos visto demasiadas veces cómo los partidos del Gobierno toman en consideración las iniciativas de los parlamentos autonómicos o, incluso, las nacidas de la voluntad popular -las ILP famosas-, que luego se quedan, al final, en un cajón, durmiendo ese sueño bíblico de los justos. Así que, quizás, deberíamos acabar convirtiendo lo que se pide en esta iniciativa en una enmienda para presentarla en alguna de las leyes que presente el Ministerio de Sanidad, para asegurarnos de que esto sea una realidad. Cubrir el gasto de las gafas de la población que lo necesita es muy caro y por eso necesitamos que el Gobierno se comprometa por ley, pero solo el visto bueno del Congreso no es una garantía de que las personas que necesiten esa prestación la vayan a recibir. Fíjense en lo que está pasando, por ejemplo, con la aplicación de la ley ELA. Tiñó de verde este hemiciclo, arrancó el compromiso del Gobierno, prácticamente cinco meses después, y tras preguntar al Gobierno español cómo va a garantizar los recursos necesarios para la aplicación de esa ley -lo han hecho, por descontado, las asociaciones- les voy a contar cuál es la situación. Lo que tenía que ser una transferencia extraordinaria a las comunidades autónomas para cubrir los gastos de asistencia especializada de 24 horas a los enfermos en riesgo de muerte evitable se convirtió, primero, en un plan de choque de decenas de millones de euros a transferir directamente a las asociaciones, no a las comunidades autónomas, y, después, en una prueba piloto con la cuarta parte de los recursos que, clarísimamente, no llega ni de lejos a atender las necesidades de los enfermos en situación crítica en el Estado. Una vez más, a partir de un modelo centralizado que escurre la vía administrativa competencial. Por lo tanto, lo que deben hacer las comunidades autónomas para evitar esta situación es pedir urgentemente los recursos, el dinero que les hace falta desde sus consejerías de Derechos Sociales, para dar asistencia a las personas que lo necesiten y dignificar su vida y la de sus familias, que es lo que pretendía la ley ELA que se aprobó aquí por unanimidad, con el voto favorable de todos.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la gratuidad de los productos ópticos y de salud visual.
«Es una iniciativa, y lo decimos claramente, de gran impacto. Tienen mucha razón cuando dicen, cuando hablan de pobreza visual, de las dificultades que hay por parte de determinadas familias a la hora de pagar gafas o lentes de contacto. Además, nos lo están reflejando las estadísticas. Vayamos a la miopía, por ejemplo. En cinco años, los casos de miopía han aumentado una media de 2 dioptrías, y los más graves, los de más de 6 dioptrías, se han disparado hasta el 8,2 % entre los adolescentes de la generación Z, es decir, la generación que nació entre 1997 y 2011. En el 2017, la cifra era solo del 1,3 %. La miopía afecta a un 3 % de los jóvenes entre 12 y 18 años; además, se constata que hay 2 dioptrías de diferencia entre los que nacieron entre el 2000 y el 2005, y los nacidos entre el 2004 y el 2010. Otro dato, por lo tanto, que tener en cuenta. En Cataluña, el 60,9 % de los adolescentes afirma que no ven bien o que podrían ver mejor, y esto es una cifra superior en 4 puntos a la media del Estado español. Los jóvenes, por lo tanto, y parece que está bastante claro, se llevan la peor parte, seguro que por el abuso de las pantallas. Siete de cada diez jóvenes catalanes utilizan el móvil a oscuras antes de ir dormir, y eso es un hábito malo que, efectivamente, influye en la mala salud visual. Por lo tanto, estamos hablando de una auténtica pandemia entre los jóvenes, entre los menores, pero también entre los adultos, que se ve agravada desde la pandemia de la COVID, como es el caso de los problemas de salud mental.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la gratuidad de los productos ópticos y de salud visual.
«Per tant, el que han de fer les comunitats autònomes en resposta a aquesta situació és demanar urgentment els diners que els corresponen des de les seves conselleries de Drets Socials per donar assistència a les persones amb ELA i dignificar la seva vida i la de les seves famílies, que és el que pretenia la llei ELA que es va aprovar aquí amb unanimitat, amb el vot favorable de tothom. No podem seguir empassant-nos que el que s'aprova a Madrid es pagui a Catalunya o a qualsevol altra comunitat autònoma. I menys encara quan hi va haver una opinió, com deia, unànime. I si, com diu l'Ilde, avui potser és el millor dia, però necessitem els recursos ja. Des de l'aprovació de la llei, ja ens han deixat més de 300 persones afectades per ELA, sense veure o viure els efectes positius de la llei. Respecte a la proposició que ens porta al Parlament andalús, votarem a favor. Muchas gracias, presidenta. Señorías, muy bienvenidas a esta Cámara. Esta propuesta de ley traslada la petición unánime del Parlamento andaluz para modificar la ley estatal de cohesión y calidad del sistema comunitario de salud para incluir los productos ópticos y de salud visual en la cartera común de prestaciones -tal y como ya se hace con las prestaciones farmacéuticas, ortoprotésicas y de productos dietéticos- y se pide que sea gratuita para los menores y con copago para las personas adultas con la opción de su poder adquisitivo.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la gratuidad de los productos ópticos y de salud visual.
«Moltes gràcies, presidenta. Senyories, siguin molt benvingudes a aquesta cambra. Bé, aquesta proposició de llei trasllada la petició unànime del Parlament andalús per modificar la Llei estatal de cohesió i qualitat del sistema públic de salut, per incloure els productes òptics i de salut visual en la cartera comuna de prestacions, tal com ja es fa amb les prestacions farmacèutiques, ortoprotètiques i de productes dietètics. I es demana que sigui de manera gratuïta per als menors i amb copagament per a les persones adultes en funció del seu poder adquisitiu. És una iniciativa, i ho diem clarament, de gran impacte, de gran impacte. I tenen molta raó quan diuen, quan parlen de pobresa visual, de les dificultats que hi ha per part de determinades famílies a lhora de pagar ulleres o lents de contacte, i més veient el que ens estan reflectint en les estadístiques: en cinc anys... Per exemple, agafem el cas de la miopia. En cinc anys, els casos de miopia han augmentat de mitjana 2 diòptries i els més greus, els de més de 6 diòptries, shan disparat fins al 8,2 % entre els adolescents de la generació Z, és a dir, la que va néixer entre l'any 1997 i el 2011. Com a dada, el 2017, la xifra era només de l'1,3 %. La miopia afecta gairebé un terç dels joves entre 12 i 18 anys i, a més, es constata que hi ha gairebé 2 diòptries de diferència entre els que van néixer entre el 2000 i el 2005 i els nascuts entre el 2004 i el 2010. Una altra dada, per tant, a tenir en compte. A Catalunya el 60,9 % dels adolescents afirmen que no hi veuen bé o que podrien veure-hi millor, i això és una xifra superior en 4 punts a la mitjana de l'Estat espanyol.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las causas y asunción de responsabilidades con relación...
«Nosotros hemos presentado unas enmiendas, compañeros de Esquerra Republicana, que en su mayoría van a reforzar un mensaje que yo creo que es perfectamente compartible, que es el agravio y las deficiencias que ha habido con el tema de las inversiones. Usted ha facilitado unos datos muy similares a los que tengo yo. Tenemos unas versiones de esos datos, pero son una vergüenza, en cualquier caso, estos fallos crónicos. Veo que se me está acabando el tiempo, voy a concluir. Coincidimos en la mayoría de los puntos, pero queríamos fortalecer también el impacto que tiene esto sobre las personas, porque hablamos de personas que pierden horas de sueño, horas de descanso, horas de familia, horas de estar con los hijos, horas del trabajo, horas de estudio o de clases por culpa de todas estas incidencias. Nuestras enmiendas también iban en la línea de reforzar todos estos conceptos y lamento que no se haya podido llegar a un acuerdo con estas enmiendas. Solo discrepamos en un punto que es importante, porque nosotros, aunque no se haya llegado a este acuerdo con estas enmiendas, votaremos la mayoría de los puntos menos uno, que es el que hace referencia al acuerdo de cercanías. Nosotros no creíamos en esto, lo hemos explicado ya aquí, en público. Es nuestra opinión. Ya sé que les pone un poco nerviosos esto, pero es nuestra opinión y la defendemos y razonamos. Renfe es parte del problema. No solo las inversiones, Renfe es parte del problema y una de las condiciones del pacto de este traspaso es que Renfe siga siendo la empresa que opere. Además, en esta empresa mixta, que en realidad es una filial de Renfe, estos últimos días, a raíz de la huelga, la Generalitat ya ha perdido la mayoría. Mire, Renfe es una empresa española fuertemente centralizada. Dígame alguien de Renfe de Cataluña que corte el bacalao o que pueda decir algo. Nadie, en Cataluña no hay nadie de Renfe que tome decisiones de nada. Es una empresa que no se ha modernizado y es una empresa que no ha cambiado la cultura de empresa; el usuario no está en el centro de la actividad de la empresa; el 80 % de los maquinistas son de fuera de Cataluña y están esperando irse a sus lugares de origen, a sus territorios de origen. Miren, es como si quisiéramos resolver unas averías en un sistema industrial, que hace muchos años que se perpetúan, con las herramientas y procedimientos antiguos de siempre. No las vamos a resolver así. O un ejemplo más moderno: es como si tuviéramos un software antiguo que no garantiza la eficiencia de una organización o de una empresa y quisiéramos, con ese mismo software, sin cambiarlo, intentar resolver los mismos problemas que tenemos día tras día. Pues no, hay que cambiar el software. Pues esto es igual: si Renfe sigue operando, nosotros defendemos que opere Ferrocarriles de la Generalitat, que tiene un servicio infinitamente mejor.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las causas y asunción de responsabilidades con relación...
«I coincidim amb la majoria de punts. Volíem reforçar també l'impacte que té sobre les persones, perquè el que estem parlant és que la gent perd hores de son, perd hores de descans, perd hores de família, perd hores d'estar amb els fills, perd hores de treball, perd hores d'estudi, perd classes per culpa de totes aquestes incidències. Les nostres esmenes també anaven en la línia de reforçar tots aquests conceptes. I em sap greu que no s'hagi pogut entrar a..., arribar a un acord amb aquestes esmenes. I només tenim discrepància amb un punt que és important, perquè nosaltres votarem, encara que no s'hagi arribat a aquest acord amb les nostres esmenes, votarem la majoria de punts excepte un, el que fa referència a l'acord de Rodalies. Nosaltres no creiem en aquest acord de Rodalies i li hem explicat, ho hem explicat aquí públicament. És la nostra opinió. Ja sé que els excita una mica això, però és la nostra opinió i la defensem i la raonem. Renfe és part del problema, no només les inversions. Renfe és part del problema i aquest pacte d'aquest traspàs, una de les condicions és que Renfe continuï sent l'empresa que opera i, a més a més, aquesta empresa mixta, que en realitat és una filial de Renfe, aquests últims dies, arran de la vaga, la Generalitat ja ha perdut la majoria. Miri, Renfe és una empresa espanyola fortament centralitzada, fortament centralitzada. Digui'm algú de Renfe de Catalunya que talli el bacallà o decideixi alguna cosa. Ningú. No hi ha ningú a Catalunya de Renfe que decideixi res. És una empresa que no sha modernitzat. És una empresa que no ha canviat la cultura dempresa. Lusuari no és el centre de lactivitat de lempresa. El 80 % dels maquinistes són de fora de Catalunya. El que estan esperant és marxar als seus llocs dorigen, als seus territoris dorigen.»