Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.343 declaraciones · página 11 de 45
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al parque público de vivienda y al refuerzo de la transparencia y los...
«Moltes gràcies. Bona tarda de nou. Òbviament, Junts defensem un sistema públic d'habitatge basat en la transparència i la igualtat d'oportunitats, i que cal perseguir qualsevol irregularitat, òbviament. Però amb aquesta proposició vostès, el Grup Socialista, no venen a parlar d'habitatge. El que fan avui aquí és pura política de desgast bipartidista. I amb la greu crisi que tenim a sobre, la que ens està caient, amb la greu crisi d'habitatge que tenim, és bastant cínic dedicar aquest plenari a les seves guerres partidistes amb el PP, i no ajudar la gent a accedir a un pis on no deixarse mig sou. El PSOE, que governa a Espanya i controla el Ministeri d'Habitatge, compareix avui aquí per instar a si mateix, al seu propi govern, a reforçar controls i registres. I és bastant revelador. O és que per fi el PSOE ja ha assumit que el Govern de PSOE i SUMAR està completament desbordat en matèria d'habitatge? Perquè després de 7 anys governant, el balanç és certament devastador. Els preus disparats, joves i famílies expulsades del mercat, l'oferta enfonsada. I, lluny de corregir el rumb, s'han deixat arrossegar pels plantejaments de les extremes esquerres, convertint l'habitatge en un camp de batalla populista: més intervencionisme, més burocràcia, menys habitatge i més car. I encara dediquem el temps del ple a proposar aquests mecanismes de més burocratització i nous intents de recentralització, per cert. Perquè aquesta proposició torna a ser exactament això: registres de demandants, inventaris públics, registres de sòls, mecanismes estatals de supervisió. Sempre igual, més centralització des de Madrid. I ho recordo especialment als diputats socialistes catalans, que a Catalunya tenim les competències en habitatge, que som una nació amb institucions pròpies. Ho recorden? Estem farts que cada vegada que el PSOE té un problema, intenti laminar competències i recentralitzar decisions i registres des de Madrid. I Junts ens oposarem sempre a aquesta manera de fer.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen...
«La segona, la segona cosa, la segona reflexió, aquesta una mica més de fons. Aquesta proposició modifica dos articles de la LOREG, dos articles que es modifiquen per adaptarlos a la nova configuració de les circumscripcions, en aquest cas, insulars. I està bé, està bé que es faci, però també, si m'ho permeten, hem d'assenyalar que això, que aquest fet, el que fa és posar en evidència les mancances estructurals d'un Senat, d'una cambra, la cambra alta, en aquest cas, que continua sense exercir com una veritable cambra territorial. I això crec que cal dirho, que és necessari dirho. Perquè el problema no és només qui hi és representat, sinó per a què serveix en realitat aquesta representació. Això és el que nosaltres, almenys des del Grup Republicà, ens demanem cada vegada que pensem en el Senat. De fet, fa anys que escoltem discursos sobre la pluralitat territorial de l'Estat, sobre el respecte a la diversitat i també sobre la necessitat de cooperació institucional. D'això en sentim a parlar mantes vegades. Però després tenim un Senat amb unes competències que són les que són, subordinat també al Congrés -deixinm'ho dir així- i incapaç de canalitzar de manera efectiva les demandes dels territoris, que és per al qual hauria de servir, per canalitzar les demandes del territori. I això passa encara de manera més flagrant, especialment quan es tracta dels Països Catalans.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«Però, més enllà de totes aquestes dades, es fa evident que el veritable problema de lhabitatge és que depèn del model especulatiu, que s'ha deixat de considerar l'habitatge com un dret per convertirlo en un actiu financer. Un model que té responsables, com vostès, i que té conseqüències molt concretes sobre la vida de la gent. I posaré dos exemples. Recentment, en Mariano, a Madrid, on governa la senyora Ayuso, un jubilat de 60 anys, ha estat expulsat de casa seva després d'haverhi viscut tota la vida, des del seu naixement. El desnonament es va executar al cinquè intent, amb un desplegament desproporcionat de vuit furgons policials, gairebé un centenar d'agents, bombers i efectius del Samur. I tot perquè la congregació religiosa propietària de l'immoble va decidir apujarli la quota, una quota que ell no podia assumir. Aquesta és la cara més cruel del sistema, que protegeix la propietat especulativa per sobre de la dignitat de les persones. De veritat, vostès pensen que en Mariano és un delinqüent? De veritat? Aquest model especulatiu també es perpetua per la manca d'ambició política d'aquells que no s'atreveixen a plantar cara als especuladors. El Partit Socialista parla molt d'habitatge, però massa sovint ens trobem que no passa als fets. Recentment, hem conegut un altre exemple dramàtic, el de la Trinidad Cruzado, veïna de Cornellà, una dona de 56 anys que viu sola en un pis pel qual paga 600 euros, i que ha començat a patir problemes quan la gestió de l'habitatge ha passat a mans d'un administrador de finques. Darrere de cada operació immobiliària, de cada expedient immobiliari, hi ha persones que veuen trencada la seva seguretat, la seva estabilitat i el seu projecte de vida. I és aquí on la política ha de decidir en quin costat està. Per això, mentre vostès debaten sobre tallarli els subministraments a en Mariano o la Trinidad, i evitar empadronaments de persones vulnerables, nosaltres continuarem treballant per combatre l'especulació i garantir el dret a l'accés a un habitatge assequible per a tothom, que aquest és el veritable problema.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«Estem vivint una situació d'emergència greu i extraordinària. Si ho comparem amb la majoria dels països del planeta, l'Estat espanyol, que és un país ric, malgrat això, la gent no té cobertes les necessitats més bàsiques de l'ésser humà: tenir un sostre on aixoplugarse, tenir una casa on resguardarse, on construir una família i un projecte vital. Però, senyories del Partit Socialista, aquest cinisme no és exclusiu del Partit Popular, perquè els seus discursos no són tan esperpèntics, evidentment, com els del PP, però les seves accions i sobretot les seves omissions els delaten. En una situació tan dramàtica com la que acabem d'exposar, només preveuen mil milions d'euros l'any per tot l'Estat per construir habitatge. No és que sigui insuficient, és que és ridícul. Espanya ja ha tingut 500 000 desnonaments la darrera dècada, més de 27 000 només l'any passat, malgrat semblar que són cosa del passat. Durant els últims dos anys, el preu de l'habitatge ha pujat un 80 %, mentre l'increment dels salaris no ha arribat ni al 8 %. I, després de vuit anys de governs socialistes, el parc públic d'habitatge a l'Estat és tan sols del 3 %; mentre que la mitjana europea gairebé el triplica, i hi ha exemples com Països Baixos i Àustria que es troben per sobre del 25 %.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Aquesta proposició de llei és una obra de teatre dolenta, caducada, que pretén convèncernos que el principal problema en relació amb la crisi de l'habitatge no és que el preu de compra d'un pis de segona mà de dues habitacions hagi passat en tan sols una dècada de costar 130 000 euros a costar 200 000 euros, no és que una de cada quatre famílies hagi de dedicar més del 70 % dels seus ingressos a pagar les despeses d'habitatge, i tampoc és que prop del 15 % de tots els habitatges estiguin buits. El Partit Popular avui ens vol convèncer que això no és tan important, que el que és important de veritat és poder tallarli l'aigua i la llum a una família que acabi vivint en un pis okupat, o assegurarnos que aquesta família no la deixaran empadronar a l'Ajuntament. Senyories del Partit Popular, sens dubte hi ha casos d'okupacions que són problemàtiques i cal buscarhi solucions. Cal treballarhi perquè la justícia sigui més ràpida per trobar solucions efectives i perquè els propietaris puguin recuperar els seus pisos. De fet, per això ara Esquerra Republicana va aconseguir que hi hagués 180 jutges més a Catalunya en dos anys, per enfortir la justícia i perquè aquests processos puguin ser més ràpids. Però pretendre fer passar això pel principal problema en l'àmbit de l'habitatge és d'un cinisme inacceptable.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«En tot cas, Junts creiem que el debat s'hauria de centrar en allò que és important: garantir que el titular legítim pugui recuperar la possessió de forma ràpida i efectiva. Perquè el problema no és qui està legitimat per actuar. El problema és que el sistema continua sent massa lent, i el més sorprenent és que, mentre avui debatem aquesta iniciativa, la proposta de Junts continua bloquejada en un calaix del Govern socialista i els seus socis. Més d'un any. Més d'un any bloquejant una reforma tècnica moderada i útil. Però després alguns vindran aquí a donar lliçons de sensibilitat social. Miri, sensibilitat social també és defensar les famílies treballadores que conviuen durant anys amb okupacions, les que siguin conflictives. Sensibilitat social també és protegir la gent gran que veu degradada la seva comunitat i no sap com solucionarho. Sensibilitat social també és impedir que les màfies facin negoci amb la vulnerabilitat i evitar que alguns facin negoci també amb la desesperació de molts propietaris que veuen constantment els seus drets limitats. I sensibilitat social també és deixar de fer demagògia cada vegada que algú planteja abordar aquest problema amb sentit comú.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«I també és veritat, i nosaltres no ho amagarem, que la immensa majoria de denúncies no afecten domicilis habituals. I això és així. I nosaltres no alimentarem discursos alarmistes ni fake news. La majoria dels casos corresponen a usurpacions d'habitatges buits, però això no fa el problema menys greu, perquè avui les okupacions s'han convertit també en un negoci criminal. Hem vist xarxes que okupen habitatges per vendre'n les claus, per cobrarne lloguers, 3000 euros, il·legals o explotar persones vulnerables. Hem vist barris suportant situacions absolutament insostenibles. I davant d'això, els poders públics tenen l'obligació d'actuar. Ara bé, també direm clarament que la proposició del Partit Popular ens genera dubtes importants, perquè nosaltres no defensem la resignació davant les okupacions, en cap cas, però tampoc legislacions passades de volta. Junts per Catalunya fa més d'un any que té admès a tràmit en aquesta cambra una proposta legislativa elaborada conjuntament amb els Il·lustres Col·legis d'Advocats de Barcelona, de Màlaga, de Madrid i amb experts de l'Institut I+Dret. Una proposta tècnicament solvent, moderada i respectuosa amb els drets fonamentals i centrada en allò que realment funciona: el desallotjament ràpid. La majoria dels països del nostre entorn disposen de mecanismes molt més àgils que els d'aquí per recuperar la possessió davant d'okupacions il·legals. I això és el que nosaltres defensem. Menys simbolisme penal, més eficàcia. Perquè, quan el desallotjament és ràpid, les màfies deixen de tenir negoci. En canvi, quan una okupació es pot allargar, com és el que passa durant anys, apareixen intermediaris, estructures criminals que exploten la vulnerabilitat. Per això ens preocupa la tendència d'aquesta proposició a incrementar penes i ampliar alguns tipus penals. Nosaltres no creiem en la suprapenalització com a resposta automàtica a tots els problemes socials. I també ens preocupen algunes formulacions jurídicament molt discutibles. Algunes les ha apuntat el company Legarda, amb qui coincideixo. Les lleis no es poden redactar des de l'eslògan, sinó amb moltíssim rigor jurídic. El tema de les comunitats de propietaris, el tema de les coaccions quan puguin ser, en certs casos, extorsives de debò.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda, companys i companyes. El debat d'avui és important. I ho és, sobretot, perquè durant massa temps alguns han intentat convertir el fenomen de les okupacions en un debat fals, o bé negant el problema o bé utilitzantlo des del populisme penal més simplista. I nosaltres no participarem ni d'una cosa ni de l'altra. A Junts per Catalunya no negarem mai la realitat que viuen molts ciutadans, barris i comunitats de veïns. No participarem del relat interessat de l'extrema esquerra, que fa anys que intenta presentar qualsevol preocupació sobre les okupacions com si fos una exageració o una obsessió ideològica. No, les okupacions existeixen, generen conflictes reals, inseguretat jurídica, degraden comunitats i en molts casos alimenten activitats delictives organitzades. I negar aquesta realitat no és ser més progressista. És irresponsabilitat. Catalunya, lamentablement, i potser per això no són gens sensibles, lidera les dades d'okupacions de l'Estat. Segons dades de la Conselleria d'Interior -socialista, per cert-, l'any passat es van produir 7110 intents d'okupació, dels quals 5044 es van acabar consumant. Les okupacions continuen tenint una incidència molt superior a Catalunya que en altres territoris, i això preocupa la ciutadania, els ajuntaments, les policies locals catalanes i els Mossos d'Esquadra. Ara, també vull deixar clar que solucionar les okupacions en cap cas resoldrà la crisi de l'habitatge. Nosaltres no farem demagògia amb això. La crisi de l'habitatge té causes molt més profundes: manca d'oferta, dèficit estructural en la construcció, burocràcia excessiva i incapacitat, sobretot, incapacitat dels poders públics per desplegar polítiques eficaces. Però que les okupacions no siguin la causa principal del problema no vol dir que no s'hagin d'abordar, perquè aquí també parlem de convivència, de seguretat jurídica i de responsabilitat pública. Garantir l'accés a l'habitatge és responsabilitat de les administracions públiques, no d'uns particulars que acaben suportant individualment situacions que l'Estat és incapaç de gestionar. I això és el que alguns no volen entendre. Perquè és molt fàcil fer grans discursos morals des d'aquesta tribuna, mentre són els veïns dels barris més vulnerables els que conviuen durant anys i anys amb okupacions conflictives, en alguns casos narcopisos o amb connexions fraudulentes o amb degradació dels espais comuns. I aquesta és la realitat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«Tot és molt més complex del que sovint es presenta en aquest debat. I nosaltres no entrarem en lectures de blancs i negres perquè hi ha molts grisos, encara que això avui sigui menys còmode políticament. I també rebutgem l'expansió dels nous assentaments a Cisjordània perquè això vulnera efectivament el dret internacional i alhora fa encara molt més complex avançar cap a una solució de pau. El problema de fons no és què es diu avui aquí, el dret internacional no pot dependre d'un context concret ni de la pressió mediàtica ni de la conveniència política. Dos detinguts mereixen tota l'atenció i tota l'exigència, i és correcte que sigui així. Però aleshores cal ferse una altra pregunta: quants detinguts fan falta perquè actuïn amb la mateixa contundència en altres llocs del món? Perquè fa anys que més d'un milió d'usuaris han estat sotmesos a detencions arbitràries, internaments massius, vigilància extrema i treball forçat, tortures, persecució cultural. Organitzacions com Human Rights Watch, Amnistia Internacional, experts de Nacions Unides i diversos informes independents. Fa anys que denuncien possibles crims contra la humanitat a Xinjiang. No estem parlant d'acusacions vagues. Estem parlant de camps d'internament, desaparicions i assimilació forçada documentada per organismes internacionals. I no és només el cas dels uigurs. També el Tibet. Hi ha denúncies cada vegada més greus sobre repressió cultural, lingüística i religiosa. Fa només unes setmanes, Human Rights Watch advertia que el govern xinès està accelerant l'assimilació forçada dels infants tibetans a través del seu sistema educatiu. El mandarí s'està imposant com a llengua obligatòria a les escoles infantils mentre es redueix progressivament l'ús del tibetà. Segons aquests informes, nens tibetans deixen de parlar la seva llengua materna, fins i tot amb les seves famílies, després de passar pel sistema educatiu xinès. Es denuncia adoctrinament ideològic des de la infància i un procés sistemàtic orientat a diluir qualsevol identitat diferenciada sota un model nacional únic imposat pel Partit Comunista Xinès. I davant d'això, què fa el Govern espanyol? Hom, sentintlos avui, esperaria que activaria tota la potència del seu Estat, totes les eines del Parlament, tota l'acció diplomàtica al seu abast per denunciar, condemnar, bloquejar, embargar. Doncs no. El que ha decidit fer el Govern espanyol és intensificar les relacions polítiques, diplomàtiques i comercials amb la Xina. Cimeres bilaterals. Contínues visites del president Sánchez i dels seus ministres, declaracions de cooperació estratègica, fotografia rere fotografia. I és legítim preguntarse si en alguna d'aquestes reunions hi ha hagut la mateixa contundència que avui escoltarem aquí, per què la defensa dels drets humans sembla molt exigent per a alguns i molt poc per a altres? Senyor ministre, vostè em sabria respondre quin és el motiu d'aquesta diferència?»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de reforma del artículo 43 de la Constitución Española.
«I ara aniré al tema. I aniré al tema, abans n'he parlat amb la ministra. Mirin, fa uns mesos estàvem en una comissió d'igualtat i va comparèixer la ministra i ens va anunciar que volien portar aquesta iniciativa i des d'uns quants partits que estàvem allà li vam dir: 'Ministra, no, ministra, no'. Parlemne abans, perquè nosaltres el que creiem és que, després d'una sentència del Tribunal Constitucional, que ha trigat tretze anys a arribar, però que garanteix, vinculat a drets fonamentals, el dret a l'avortament, no és oportú obrir en l'article 43 -principis rectors, com sap tothom- la situació, és a dir, l'encaix constitucional del dret a l'avortament. Perquè, segons com, que este país es muy raro, suposarà un endarreriment en la protecció de l'avortament. I, per tant, no ens ho podem permetre. I no ens ho podem permetre per tres motius. El primer, perquè des del meu partit, des de la meva pròpia convicció i crec que representant la convicció de gran part de la nostra gent, mirin, avortament lliure i gratuït, uno. Dos, les dones parim, les dones decidim. Tres, els drets sexuals i reproductius són drets humans i, per tant, no malbaratin el que ja tenim.»
-
Pilar Vallugera Balañà · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de reforma del artículo 43 de la Constitución Española.
«Bon dia, presidenta. Bon dia, diputats. Bon dia, diputades. Mirin, hi ha temes que són fonamentals, fonamentals en la ideologia, fonamentals de la ideologia del partit, fonamentals de l'acció política i que no m'agrada barrejar amb altres temes, però lamentablement -perdonin, si us plau, sobretot des de les graderies- he de començar amb una altra història. Aquest matí hem sabut que Israel ha detingut més d'una vintena d'embarcacions, a part de la flotilla que pretenia trencar el bloqueig d'ajuda humanitària a Gaza després de gairebé tres anys de genocidi. Des d'Esquerra volem condemnar, una vegada més, la violació del dret internacional d'Israel, que ha detingut embarcacions que no han comès cap crim en aigües internacionals i que transportaven coses tan bàsiques com aigua, aliments o medicaments. Exigim l'alliberament immediat de totes les persones detingudes, entre les quals n'hi ha de catalanes i també de basques, i que en cap cas es prenguin represàlies judicials contra els membres de la flotilla. I exigim també que el Govern espanyol i la Unió Europea es posicionin clarament contra les accions d'un estat clarament embogit. Moltes gràcies.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de reforma del artículo 43 de la Constitución Española.
«Estem davant d'un nou espectacle electoralista i s'ha de denunciar, però els hem dit que analitzaríem arguments d'uns i altres. El PSOE proposa garantir constitucionalment, dins de l'article 43, diu: 'El dret de les dones a la interrupció voluntària de l'embaràs mitjançant les prestacions i serveis necessaris i en condicions d'igualtat efectiva'. Aquesta modificació, com s'ha dit, és dins del capítol dels principis rectors de la política social i econòmica, que informa del funcionament i de les prioritats dels poders públics de manera orientativa. No toca matèria -i això és rellevant- que requereixi el procediment agreujat de l'article 168. Però el PP no hi està d'acord. Considera que la reforma hauria de ferse, en tot cas, dins de l'article 15, que afecta drets fonamentals, com ho és el de la integritat i la salut i, per tant, sí que requeriria el procediment del 168 cosa que mai no ha passat. Recordem: suport de dos terços al Senat i Congrés, la dissolució de les Corts i la convocatòria d'eleccions generals i, un cop constituïdes les noves cambres, tornar a aprovar la reforma amb dos terços tant a la cambra baixa com a la cambra alta. Ah, i per reblarho tot al final, al final de tot plegat, un referèndum. Ara em sembla que s'entén perfectament per què la Constitució espanyola només s'ha modificat tres vegades en cinquanta anys i mai arribant als 168. La Constitució és gairebé irreformable. La seva rigidesa contrasta amb la flexibilitat d'altres textos constituents. Per exemple, Alemanya ha modificat el seu text seixanta vegades per adaptarlo a la modernitat d'un estat federal que respecta les competències dels länder. Però també hi ha els casos de Bèlgica, de França, d'Itàlia i de molts altres països de la Unió Europea, que tenen clar que la Constitució no són les taules de la llei que Déu li va lliurar a Moisès.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2026, de 14 de abril, de medidas urgentes en materia de transporte.
«Això és el que demostra, com dic, és que vostès s'estan especialitzant en posar pegats, en mirar d'arreglar les situacions que es van produint davant de les diferents situacions d'incertesa o de mobilitat, però no estan resolent els problemes reals estructurals del transport, de l'economia i dels serveis. I aquí és on fa molts anys que vostès no estan complint. Gracias, presidenta. Señoras y señores diputados, tal y como ha dicho algún otro ponente de otro grupo parlamentario, este real decreto es una forma de anexo al decreto anterior porque tiene medidas que se habrían podido incluir en el anterior real decreto de medidas contra el efecto de la guerra de Irán. De hecho, casi podríamos decir que es una fe de erratas, una modificación del anterior decreto. Lo que prevé son medidas que Junts per Catalunya hemos pedido en alguna ocasión y que, evidentemente, también hace muchos años que el sector pide: por ejemplo, mecanismos de revisión automática de precios en el transporte por carretera ante la fluctuación del precio del combustible; o también una línea de ayudas para las máquinas diésel ferroviarias, que son la inmensa mayoría de maquinaria que se utiliza para montar y desmontar trenes en las vías ferroviarias. Son medidas imprescindibles para poder hacer un paquete de actuaciones contra los efectos de la guerra de Irán y que -como digo- el sector y Junts per Catalunya hemos pedido desde hace mucho tiempo. Este sector está muy tensionado por el problema de los combustibles, por la pandemia, la guerra, la invasión de Ucrania, etcétera, y, por lo tanto, las medidas son bienvenidas, no hay duda de esto, pero ustedes, el Gobierno, plantean esta medida, de alguna manera, como una solución estructural. Una solución estructural desde el punto de vista de la fluctuación de los precios del combustible se podría entender, pero lo que a nosotros nos preocupa realmente es que son medidas coyunturales, evidentemente, y el sector del transporte tiene tal cantidad de problemas estructurales no resueltos por su Gobierno que, sinceramente, no podemos admitir ese tipo de lenguaje.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2026, de 14 de abril, de medidas urgentes en materia de transporte.
«Començant per l'execució pressupostària de les infraestructures. Vostè ara fa poc que ha estat nomenat ministre, però hem donat aquí quantitats ingents de dades oficials que demostren la mínima inversió pressupostària i la baixíssima execució pressupostària a Catalunya. Entre l'any 2010. Li dono unes quantes perquè així vostè ja vagi prenent nota. Entre el 2010 i el 2023, l'execució mitjana de les inversions d'ADIF i de Renfe a Catalunya, per exemple, va ser del 50 % del pressupostat, inadmissible. Els anys crítics, com l'any 2021, va caure fins al 19,3, totalment inadmissible. I, per tant, això quan es perpetua en el temps de forma sistemàtica i crònica, ja no és un problema de mala gestió o del que sigui. És un problema de model crònic estructural. Un model on nosaltres hem denunciat aquí moltes vegades que l'Estat es dedica a invertir en alta velocitat radial i centralitzada i abandonar la resta de modes de transport. Jo gairebé diria que això és la prioritat madrilenya d'una mena d'acord tàcit, no escrit, entre el Partit Popular i el PSOE, perquè sempre passa tant si governa el PP com si governa el PSOE. La concentració de la inversió al centre, a Madrid, i la desatenció de la resta. I jo gairebé el posaria en contraposició a la prioridad nacional que han pactat aquests senyors de PP i VOX en aquests moments, però en realitat són complementàries. El pacte de la prioritat madrilenya és constant i permanent en el temps tant si governa el PP com si governa el PSOE. I això afecta tots els sistemes. Rodalies, és un escàndol que està passant a Catalunya amb Rodalies. Ho deia el president de la Comissió d'Investigació Ferroviària: 'No sé cómo los catalanes aguantan tanto', eh? Jo tampoc no ho sé. Projectes com el desdoblament de l'R3 de Vic, que porten endarreriments de vint anys per dir alguna cosa. I un infrafinançament deliberat amb un servei que afecta la salut de les persones, el seu descans, la conciliació familiar, la seva qualitat de vida, però que també té un fort impacte econòmic en l'economia, ministre, no ho oblidin. Amb tot, amb les persones i també amb l'economia. El greu impacte econòmic en hores de treball perdudes és constant amb el servei de Rodalies a Catalunya. Aquesta darrera crisi, la darrera, la més forta dels darrers quaranta anys el ministre deia que ha tingut una factura de 186 milions d'euros. Però miri, l'Associació General de Transportistes de Catalunya, que agrupa autònoms i petits transportistes -perquè li recordo que aquesta última crisi de rodalies anava acompanyada amb el tall de l'AP7- ens deien que en aquells dies aquests petits transportistes només perdien 2 milions d'euros cada dia. Per tant, home, solucions estructurals, les d'aquest Reial decret, no.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2026, de 14 de abril, de medidas urgentes en materia de transporte.
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats, tal com ha dit ja algun altre ponent d'algun altre grup parlamentari, aquest Reial decret, de fet, és una mena de annex del decret anterior. És a dir, conté mesures que s'haguessin pogut incloure a l'anterior Reial decret de mesures contra l'efecte de la guerra d'Iran. De fet, gairebé podríem dir que és quasi quasi una fe d'errates. Hi ha una modificació de l'anterior decret. El que preveu són mesures que en algun moment donat Junts per Catalunya hem demanat en alguna ocasió i també el sector. Evidentment, el sector fa molts anys que clama, per exemple, per mecanismes de revisió automàtica de preus en el transport per carretera davant de la fluctuació del preu del combustible, o també una línia d'ajuts per a les màquines dièsel ferroviàries, que són la immensa majoria de maquinària que s'utilitza per muntar i desmuntar trens a les terminals ferroviàries. Eren mesures, de fet, com dic, imprescindibles per poder fer un paquet d'actuacions en contra de l'efecte de la guerra d'Iran. Són mesures que, com dic, el sector les ha demanat -Junts per Catalunya, també- des de fa molt de temps. Aquest sector, el sector del transport està molt tensionat per la fluctuació del preu dels combustibles des de la pandèmia, des de la guerra de la invasió d'Ucraïna, etcètera, etcètera, i, per tant, són benvingudes. No hi ha cap mena de dubte sobre això. Però vostès, el Govern planteja aquestes mesures d'alguna manera, com una solució estructural. Solució estructural des del punt de vista de la fluctuació del preu del combustible es podria interpretar. Però el que a nosaltres ens preocupa realment, ministre, és que això són mesures conjunturals, evidentment, i el sector del transport té tal quantitat de problemes estructurals no resolts pel seu govern que, sincerament, no podem admetre aquest tipus de llenguatge.»
-
Alberto Ibáñez Mezquita · Sumar ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuáles van a ser las prioridades del Gobierno en cuanto...
«Señorías, la política servirá si de nuevo se trae a esta Cámara la prórroga de alquileres para garantizar que al menos los próximos dos años la gente pueda estar tranquila. Y mientras hacemos eso, compañeros y compañeras, hay que organizarse mejor. Dejémonos de mirar de reojo y centrémonos, acumulemos fuerza y votos para que en la siguiente podamos conseguir el alquiler indefinido, prohibir la compra especulativa y ampliar el parque público de vivienda. (Aplausos). Porque, señorías, todos no somos iguales y no hay dilema ni teléfono de la esperanza que lo resuelva, sino una intervención drástica del mercado del alquiler. Senyories de VOX, compartim amb vostès la importància de potenciar el ferrocarril, del malestar de la gent que arriba amb mala llet a treballar i esgotada i emprenyada a casa per retards, cancel·lacions i la saturació dels rodalies. Per això li exigim al ministre Puente que prioritze, que deixe d'obsessionarse en ampliar ports i aeroports que van en contra de la realitat climàtica i es centren a millorar els rodalies i la mitja distància. El senyor Puente ha de complir amb el Pla Valencià de Rodalies que vam aprovar ací. Ha de portarnos nous trens. I és que no som menys que els madrilenys: garantitzar la seguretat d'Alfafar, Benetússer i Sedaví; accelerar el túnel passant de València o la connexió ferroviària a l'Altet. Però, senyories, justament vostès no poden donar cap lliçó de mobilitat. I és que allà on governen, com la ciutat de València, en només dos anys han despertat el caos absolut. I és que la seua política procotxe ha fet que en només dos anys de govern de la senyora Català i VOX, el trànsit s'haja disparat un 43 %. El seu model suposa hores perdudes dalt del cotxe en vies col·lapsades i un increment de la contaminació bestial amb greus conseqüències per a la salut. Vostès parlen d'ecofanatisme. I saben què? Que la seua política s'oposa als que som provida, segons Greenpeace, provoca la mort prematura de 38 600 persones cada any al nostre país. I acabe. Senyories, l'extrema dreta connecta amb el malestar de la gent per culpa de perdre el temps en la carretera, de la malvada Agenda 2030 i la saturació al metro dels immigrants. I els podem explicar mil voltes amb 100 informes científics, que això és mentira. Però mentre l'alternativa siga que anar a VilaReal des de València en tren suposa hora i mitja més que fa deu anys, serà impossible.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuáles van a ser las prioridades del Gobierno en cuanto...
«Gràcies, presidenta. És curiós, senyories de VOX, ahir voten en contra d'una iniciativa nostra que podia resoldre problemes d'execució pressupostària, i avui ens porten una mesura tan ràpida per corregir anys de desinversions com demanar el cessament del ministre. Tothom sap que si canvies de ministre automàticament tot queda solucionat. Per això vostès porten aquesta proposta, perquè tota la resta de llençol de la seva moció que ens presenten avui, un consorci d'inversions com el que Esquerra Republicana defensa, ho solucionava. Però vaja, cap sorpresa. Vostès, igual que Junts, ja només saben fer populisme i votar en contra dels catalans i les catalanes. Què els preocupa? Que Esquerra faci la feina ben feta o que vostès no poden remenar les cireres? Quines són les prioritats de Junts, de VOX, del Partit Popular? Perquè ahir va quedar clar que Catalunya no és i la classe treballadora i la ciutadania tampoc. Ahir es va perdre una oportunitat i no una oportunitat qualssevol, sinó una oportunitat clara, concreta i útil; la d'avançar cap a un model on les inversions en les infraestructures responguin per fi a les necessitats reals del territori i no a decisions preses des de la distància, perquè sovint se fa tard i malament. Parlem d'infraestructures, parlem de trens que no arriben, de carreteres saturades, d'estacions eternament inacabades, de corredors estratègics que no connecten com haurien de connectar. Parlem, en definitiva, d'un dèficit inversor crònic que Catalunya arrossega des de fa dècades i també a altres comunitats autònomes. Però vostès no ho volen solucionar. Vostès prefereixen sortir aquí a fer un discurs que no arregla res. Igual com va fer ahir la diputada de Junts, perquè al final acaben votant amb el PP i VOX contra Catalunya, perquè són el partit del no a tot. Són zero constructius uns i uns altres.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política económica de este Gobierno y cómo impacta a...
«Vostès només tenen un objectiu: mirar d'extreure tots els diners que puguin de la gent en forma d'impostos, però oferint a canvi uns serveis cada vegada més precaris. Sense cap visió de futur per part del Govern, sense cap voluntat d'anticiparse als problemes, sense capacitat d'aprofitar l'època de bonança econòmica per prepararse per l'època de crisi, sense cap intenció d'acceptar la realitat i, òbviament, sense cap empatia per entendre el que els estàvem advertint. I ara, quan la veritat es vagi fent evident, tot serà pànic. Però això si, per vostès sempre serà culpa d'algú altre. Doncs no. Cada petit grau que augmenti la pressió del sistema i la gent pateixi més, més i més gent es preguntarà què han fet vostès en època de bonança per evitar el que està passant i aquests indicadors econòmics negatius que hem conegut aquests dies, que ara vostès es pensen que només són un petit moviment de fons, serà el tsunami que se'ls endurà pel davant a vostès des del Govern i els seus socis. Però no pateixin la seva miopia política s'estudiarà durant temps com a exemple d'enfonsar un país governantlo en època de bonança econòmica. I algú que ara es passeja per aquí amb ínfules de milhomes, donant lliçons, fent llistes i assenyalantlos, serà recordat com el col·laborador necessari dels qui hauran perpetrat el major fracàs econòmic i social dels darrers anys.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política económica de este Gobierno y cómo impacta a...
«Evidències, dades, xifres oficials que topen totes elles amb el relat triomfalista de vostès, els socialistes, i els seus socis. Fa temps que els advertim. Jo mateix m'he fet un tip d'aportar evidències i dades en aquest faristol i sempre, absolutament sempre, ens hem trobat que vostès negaven la realitat. Segurament perquè vostès comptaven que, confonent les seves previsions amb els seus desitjos, que la cosa aniria més a poc a poc i gràcies a la publicitat institucional, vostès podrien mantenir l'engany fins al final de la legislatura. Però sovint, en economia, els canvis es produeixen de manera exponencial i l'efecte contagi de les males dades acceleren les crisis. I tot això, que de per si ja hauria de preocupar a tothom, sense tenir en compte que en molt poc temps, en els pròxims mesos, s'acabarà el dòping econòmic que ha representat els fons europeus postcovid. Per tant, sense fons Next Generation, sense pressupostos des de fa anys, sense marge en el deute públic, amb un sistema de pensions cada vegada més finançat via pressupostos, amb uns ciutadans sagnats al límit pels seus impostos i amb una economia desaccelerantse aviat arribarà la preocupació de veritat, entre les seves files. Aviat ho valoraran vostès, la por entre vostès. Si haguessin estat una mica menys prepotents, en lloc de maltractarnos per avisar que passaria precisament això, en lloc d'anar pel món donant lliçons des de la presumpta millor economia del món, en lloc d'anar pregonant que Espanya viu el millor moment econòmic de la seva història i tot va com un coet, si en lloc de tot això haguessin mostrat una miqueta menys de prepotència, s'haurien estat preparant per al que ja ha començat: el canvi de ritme econòmic. Però en lloc d'això han escanyat a impostos la classe mitjana i treballadora, han ofegat els emprenedors castigantlos com han fet amb els autònoms i han emprès polítiques en clau ideològica i no d'interès general, que han fet col·lapsar, per exemple, el mercat de l'habitatge.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la política económica de este Gobierno y cómo impacta a...
«Moltes gràcies, presidenta. Ahir coneixíem les dades d'atur confirmantse el pitjor primer trimestre dels darrers 15 anys. També es feia públic ahir que el Govern reconeixia que la inflació s'enfilaria fins al 3,1 %, en lloc del 2,1 % previst. Fa pocs dies es feia públic que el PIB per càpita s'estanca i se situa un 30 % per sota del que és la mitjana europea. Recentment també hem conegut que les famílies tenen menys renda familiar ara que no pas fa vint anys, i encara podríem sumarhi que també hem conegut que Espanya és un dels països de la Unió Europea on més ha pujat la pressió fiscal des de l'any 2018, precisament l'any en què vostès van entrar a governar. També podríem sumarhi les inacceptables dades sobre risc de pobresa i exclusió social que deixen 1 de cada 4 ciutadans en aquesta situació. Podríem sumarhi les dramàtiques dades sobre la caiguda d'emancipació juvenil o el creixement del nombre de famílies que sobreviuen gràcies als subsidis de l'Estat dels quals vostès tan presumeixen.»
-
Vicenç Vidal Matas · Sumar ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el impacto de la crisis generada por la guerra de Irán...
«Gràcies, presidenta. Al 2004 cridàvem als carrers, a les places, el 'No a la guerra'. Ho dèiem per 'Iraq i avui un crit aquí al Congrés, 'No a la guerra' per Iran. Aquest és el marc que tenim, perquè nosaltres creiem en la multilateralitat, creiem en la justícia global, creiem en els drets humans i creiem que els imperialistes no poden fer agressions d'aquesta manera. Una guerra que és il·legal. Una guerra que és il·legal, decidida per Netanyahu i Trump, no sé en quin ordre, però el que tinc clar és que, a part de l'impacte que té damunt moltíssimes persones, damunt les seves vides, a l'Orient Mitjà també el té a casa nostra. Té un impacte, un xoc, al dia a dia de la nostra gent, a l'hora d'anar a comprar, a l'hora d'anar al supermercat, a l'hora d'agafar un transport, a l'hora d'intentar comprar un bitllet, el dia a dia es veu afectat per la decisió d'una persona que es passa pel forro el dret internacional. I aquí sempre per donarse la raó, un dels arguments més clàssics que utilitzen molts diputats: 'Es es que esto es de primero de Derecho'. Doncs ja els hi diré que avui això va de primer de Geografia. A les Illes, quan arriba tot o la majoria de mercaderies en vaixell, la pujada de costos energètics és major. La pujada de costos dels productes és major i això és de primer de Geografia. Apunti'sho fort i clar: ens puja el cost de vida. El cost de vida dels nostres ciutadans. Uns ciutadans que tenen el cost de vida més elevat de l'Estat espanyol per la insularitat, pel cost de l'habitatge que ara hi afegim, si em permeten l'expressió, al banyat, hi afegim el cost de derivats d'aquesta guerra injusta, d'aquesta guerra il·legal, el cost de l'energia, el cost del combustible que evidentment repercuteixen damunt tota la cadena de valor. Damunt de la construcció, damunt dels aliments, damunt tots els sectors empresarials. I damunt ho fa un territori sensible on la mitjana de les pensions és més baixa que a la resta de l'Estat, on el 50 % dels treballadors assalariats cobren manco de 10 000 euros. On deia el secretari general de Comissions Obreres aquesta setmana que tot i que negociem convenis col·lectius molt favorables, aconseguim a la lluita sindical pujar els salaris, l'escalada de preus fa que se'm mengi aquesta pujada de salaris. A les persones que eduquen als més petits de 0 a 3 anys es manifesten ara al carrer per poder arribar a final de mes per tenir un conveni laboral autonòmic just per a elles. Tot el suport des d'aquesta tarima.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a los retrasos del Estado en infraestructuras y actuaciones hídricas en Andalucía.
«I això no és una casualitat o una anècdota: és el patró, l'Estat no inverteix. Acuamed, concretament a través de l'empresa pública estatal, per fer aquest tipus d'inversions, ha executat 4 de cada 10 euros pressupostats a Catalunya en l'última dècada. Per tant, el mateix que passa amb Rodalies, el mateix que passa amb infraestructures, passa amb les infraestructures hídriques. És el patró estructural. La desinversió de l'Estat a Catalunya. Quan s'executa només una misèria d'euros proposats en infraestructures hídriques, el problema, per tant, ja no és la sequera, és la desinversió i l'abandó. I l'aigua no surt dels anuncis. Per tant, Andalusia, benvinguts al club. Podríem fer una llista a Catalunya semblant a les 100 infraestructures pendents d'Andalusia que vostès presenten la iniciativa, la podríem fer molt semblant a Catalunya. Jo vull afegir un altre tema, el Canal d'Urgell, per exemple. El canal més important de tot l'Estat espanyol, pendent de modernització. Què està fent el Govern espanyol? Fer un acord amb el PSC del govern Illa on l'Estat només posa diners a través de préstecs i posen unes condicions inassumibles per un sector agrari envellit, descapitalitzat amb una incertesa d'ingressos i de recursos i amb equilibris per poder subsistir. Doncs bé, és una d'aquestes polítiques, però no només en la inversió, també en la gestió. 18 anys on les comunitats de regants han tingut de pagar el terme de potència elèctrica al preu més alt quan bombegen aigua per regar la resta dels anys. Segons Fenacore, això és el 20 % de la factura elèctrica. Més de 40 000 euros anuals d'una comunitat de regants mitjana. Parlo de dades de tot l'Estat. Veig que no està atenta la diputada, però ja li donaré després si vol. Més de 700 000 regants de tot l'Estat espanyol amb zones amb despoblament. 18 anys d'ineficiència i d'injustícia que hem hagut de resoldre amb una esmena de Junts per Catalunya a la Llei de Malbaratament Alimentari.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo piensan garantizar que haya suficientes médicos en el sistema público de salud?
«Miri, avui en realitat, m'hauria agradat que aquesta pregunta l'haguessin pogut contestar dues ministres del Govern. Vostè i la ministra d'Universitats. I és que, miri, a Tarragona l'última promoció de metges que es va graduar, només un era de Tarragona, només un. Ara mateix vivim una situació absolutament dantesca en matèria de sanitat a Catalunya. Mentre el sistema sanitari públic no té capacitat per cobrir les places necessàries amb metges del país, hi ha molts i moltes estudiantes catalanes que no poden accedir a places de les nostres universitats perquè altres estudiants, que al seu torn estan en la mateixa situació que tampoc volen marxar de casa seva, però tenen la mateixa problemàtica, ocupen les places dels centres catalans. Mentre tenim problemes molt greus perquè els pacients catalanoparlants siguin atesos en la seva llengua, no hi ha manera que els i les estudiants del nostre país puguin accedir a estudiar i exercir a casa seva. Ara mateix, algunes universitats catalanes estan ocupades per un 70 % d'estudiants que només estan de pas, i un estudi elaborat pel Departament de Salut del 2024 subratllava que les persones que s'han graduat en Medicina els últims anys, només el 50 % eren d'origen català. Tot això, és cert, és conseqüència d'un districte universitari únic que sé que no depèn del seu ministeri, però que no beneficia a ningú. Miri, a Catalunya aquest sistema és un desastre i des d'Esquerra Republicana li exigim al seu Govern que canviï aquest model. Un model que, per altra banda, també és un problema a Madrid, a la seva comunitat, per exemple, no entenc per què hauria de ser tan complicat canviarlo. Cal garantir que els i les joves que volen seguir a casa seva, sigui on sigui casa seva, ho puguin fer. Que puguin estudiar i treballar al seu territori, que puguin quedarse a viure a la seva ciutat o al seu poble i que no hagin de desplaçarse, si no ho volen, a una altra comunitat en una etapa tan important com la universitària.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2026, de 20 de marzo, de medidas en el alquiler en respuesta a las consecuencias...
«Una altra qüestió també greu en aquest cas, per exemple, haver parlat avui a la Comissió de l'Habitatge. I més venint de SUMAR, que no ho puc entendre. Quan un banc ven en bloc el préstec hipotecari sobre un habitatge habitual a un fons, un fons d'inversió o un fons voltor, vostès ja ho saben, que el titular de l'habitatge és el que té el préstec. El titular del préstec no pot cancel·lar el préstec pel mateix preu al qual s'ha venut, que sempre és molt inferior. Un magistrat fins i tot deia que era un 10 % del preu. El ciutadà no es pot beneficiar d'això. Se n'està beneficiant aquests grans fons. En fa d'anys d'això. Només caldria una modificació de bisturí del Codi Civil. Ja els hi hem proposat per escrit. No l'han fet, i això és una injustícia flagrant que vostès estan decidint mantenir. En resum, hi havia per aquest Reial decret llei diverses mesures molt necessàries i urgents. Algunes ja els he dit ni se les han plantejat. Els detallaré. Quatre, més agilitzar llicències, reduir burocràcia, etcètera, però sobretot pel lloguer assequible, flexibilitzar la contractació pública per construir habitatge públic més àgilment, flexibilitzar el procés de modificació. Això que els deia del preu de les obres adjudicades per no perdre les promocions que estan en curs, ajudar a leconomia de tots els llogaters amb deduccions fiscals reals i també compensar els propietaris que sadaptin a aquests canvis legislatius, també amb certes deduccions. Aquesta podria haver estat un inici, el nucli inicial dun bon decret, però no han fet això. Vostès han optat per una mesura més estètica que no pas res més que no crear ni un sol habitatge que ni una sola persona de les que està buscant lloguer en trobarà més. Aquest és el veritable problema. No estan resolent res, només maquillen una situació que tota la societat està veient que empitjora cada dia que passa. Per això aquest decret no és una solució, és jurídicament defectuós, econòmicament incoherent i socialment ineficaç.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2026, de 20 de marzo, de medidas en el alquiler en respuesta a las consecuencias...
«I mentre discutim i anem donant voltes vostès, sobre tot de com repartir el que ja és escàs, ignoren el més important, que és crear més oferta. La setmana passada em vaig reunir amb una entitat social que fa promocions d'habitatges que em deia que avui ja són capaços de fer promocions senceres d'habitatges modulars en sis mesos, però la tramitació administrativa tarden anys. Tarda anys. Això té algun sentit? No hauria de ser una prioritat de vostès? Reduir aquesta burocràcia per als ajuntaments, agilitzar llicències, facilitar aquesta construcció d'habitatge assequible, sobretot al públic. Habitatge assequible. Però això exigeix molt de treball, reformes de fons i és més fàcil presentar un Reial decret llei que la part dispositiva. Cap. En menys d'un foli també ignoren un altre problema clau la contractació pública, i això ens està preocupant molt. Ho saben vostès que molts promotors aquests dies estan renunciant a projectes de construcció d'habitatge públic ja adjudicats per l'augment dels costos derivats d'aquest context internacional i de la guerra de l'Iran. Ho saben? Saben que els ajuntaments no tenen eines flexibles per poder modificar una miqueta el preu i poder modificar aquests contractes. Saben vostès que s'estan renunciant a marxes forçades a projectes que s'estan aturant promocions públiques i que, per tant, ja s'albira molt menys habitatge públic del que es podia, del que podíem preveure. No haurien d'estar aprovant en aquest moment d'urgència la possibilitat de que els ajuntaments poguessin salvar aquestes adjudicacions i no abocarlos a haver de tornar a començar tots aquests processos que duraran anys. Abandonar així els ajuntaments és una autèntica negligència institucional i no sé ni si estaven al cas.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2026, de 20 de marzo, de medidas en el alquiler en respuesta a las consecuencias...
«Entraré al detall. Primer, la pròrroga obligatòria dels dos anys no s'exigeix que el llogater estigui al corrent de pagament. Això no és un oblit menor, és una negligència jurídica greu perquè donen un dret automàtic sense condicionarlo a que es compleixi la part més bàsica del contracte, que és pagar. Això es compensa absolutament l'equilibri contractual. Segon, l'excepció per necessitat del propietari. Sobre el paper existeix. Li han volgut posar a la pràctica tal com està redactada. És inaplicable. Tots ho sabem. El Tribunal Suprem exigeix que aquesta possibilitat estigui prevista en el contracte inicial i tots sabem també que en la immensa majoria d'aquests contractes no ho van incloure perquè ningú ni tan sols s'arribava a plantejar que el contracte es podria allargar per llei el temps que vostès han decidit. Resultat: una excepció que pretén quedar bé amb els propietaris, però resulta ser absolutament inútil. Paper mullat. Tercer, la supressió de facto de l'IRPF. A veure, no ho entenem. Un índex que vostès mateixos se l'inventen que vostès creen per limitar els increments dels lloguers per sota de l'IPC. I ara s'inventen i no l'utilitzen. Ara proposen un topall del 2 %. Escolti, que li va passar per alt. Dos collons, em sembla. Per què un 2 %? Quin criteri econòmic ho justifica? Cap. És una decisió absolutament arbitrària. El primer percentatge que els va passar pel cap i no usar l'IRPF evidencia la manca de coherència de les seves polítiques quan volien penalitzar els grans tenidors. Resulta que acaben beneficiant l'ús per sobre dels petits tenidors. Amb la seva deficient redacció, han provocat que les zones tensionades com a Catalunya, passi exactament el contrari del que vostès pretenien. Cinquè, la col·lisió amb la pròrroga de tres anys de la Llei de l'Habitatge. El mateix ja que la doctrina ja està advertint del risc d'una aplicabilitat. Tots ho hem llegit de catedràtics de dret civil que ho estan dient. Estan generant inseguretat jurídica sistèmica, falses expectatives i una futura litigiositat massiva.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2026, de 20 de marzo, de medidas en el alquiler en respuesta a las consecuencias...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyores i senyors ministres, companys. Deia Plató que el primer acte de corrupció d'un governant no és robar, és acceptar un càrrec per al qual no està preparat. I avui aquest Reial decret llei n'és la prova clara. En primer lloc, el Govern sabia perfectament quines eren les nostres objeccions, tant tècniques com de fons, i ha decidit ignorarles. Ens porta el mateix decret de nou, sense fer cap feina, sense fer la feina que els correspon, tot i saber des del primer minut que Junts no podíem avalar així. PSOE i SUMAR porten molts anys governant i l'habitatge és més inaccessible que mai. I no és estrany. Avui, de nou, tenim una mostra de quina n'és la causa. La proposta que tenim davant no és una mesura rigorosa d'habitatge com les que ens solen portar. És una operació de propaganda i, per cert, jurídicament molt defectuosa. I ho dic així de clar només pels seus defectes tècnics. Aquest decret ja no es pot votar a favor tal i com està redactat.»
-
Candela López Tagliafico · Sumar ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la constitución de un consorcio de inversiones entre la Administración General del...
«El que és més preocupant és el funcionament dels trens, del transport, de la gent, el transport de la vida quotidiana, especialment en el cas de Rodalies. Aquí Foment del Treball, que no és precisament l'esquerra radical, diu que el dèficit inversor acumulat en infraestructures a Catalunya entre el 2009 i el 2023 s'enfila fins a 42 500 milions. És una xifra brutal, però no és només una dada econòmica. Aquí estem parlant de trens que no arriben, d'obres que s'endarrereixen de territoris que esperen per poder esperar estar millor, connectats i, evidentment, d'oportunitats perdudes. En realitat, aquest dèficit, com dic, no és només quantitatiu, també és un problema de prioritats. I això ho ha denunciat moltes vegades el meu company Félix Alonso des d'aquesta tribuna. I és que massa sovint s'ha prioritzat altres infraestructures, en aquest cas l'alta velocitat, en comptes de pensar en Rodalies i en el transport que fa servir la gent. I això és el que parlem avui. Com podem revertir aquesta situació? Perquè en realitat, com dic, estem parlant de la vida de la gent, del que arriba tard a la universitat i del que arriba tard a la feina, del que arriba tard, a cuidar els familiars de la gent que viu fora de Barcelona i se sent que el seu dret a moure's és molt menor. Per tant, estem parlant del temps, de la vida, de la gent, del temps, de la vida a causa de la mala gestió pública. I, evidentment, això també és una forma de desigualtat i, per tant, hem de pensar en revertir aquesta situació. Crec que s'ha de reconèixer que en els darrers anys s'ha avançat amb més inversió i amb més execució, però en realitat arrosseguem massa anys de compromisos, calendaris i anuncis que en realitat no s'han traslladat en més vies o més estacions, en més carreteres ni han més.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la constitución de un consorcio de inversiones entre la Administración General del...
«Esquerra ja té, crec jo, prou experiència per saber que aquesta gent d'aquí no compleix ni traspàs històric de Rodalies ni clau de la Caixa, ni finançament singular, ni IRPF. Res del que han anunciat han complert i sabem que darrere de tota aquesta propaganda i de tots aquests incompliments del Partit Socialista hi ha més recentralització. I precisament per això i altres motius, nosaltres fa mesos que vam trencar la relació amb ells. Però és igual qui governi PP, PSOE, PSOE i SUMAR. Si no hi ha res que s'assembli més a un polític espanyol de dretes que un polític espanyol d'esquerres. I en els últims 15 anys els governs espanyols no han pagat mai, mai, el que per llei tocava als catalans, el que ens tocava pels nostres trens, per les nostres carreteres, pels nostres aeroports, pel manteniment dels nostres trens a les nostres carreteres, de les nostres vies, el que tocava a la nostra gent. I això no ho canvia cap consorci ni cap front espanyol. Això només ho podem canviar els catalans.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la constitución de un consorcio de inversiones entre la Administración General del...
«I això, senyories, no és una qüestió identitària, és una qüestió d'eficiència, de justícia i de bona gestió dels recursos públics. Aquest consorci permetrà elaborar un pla plurianual d'inversions. I això és clau perquè vol dir passar de la improvisació a la planificació. Vol dir decidir quines infraestructures necessita realment el país amb una visió a llarg i mig termini. Vol dir prioritzar en funció de criteris socials, econòmics i territorials i no d'interessos polítics conjunturals. Però no és només la planificació, també és el control, i això és fonamental. Aquest consorci tindrà la capacitat d'activar mesures correctores si no es compleixen els nivells d'execució, perquè ja n'hi ha prou de pressupostos que no s'executen. Ja n'hi ha prou d'anuncis que no es materialitzen. Els recursos públics han d'arribar allà on es necessiten. I encara més, aquesta proposició de llei incorpora una eina que pot ser decisiva per desbloquejar projectes: la creació d'una societat mercantil per facilitar l'execució de les obres de les inversions. I ho hem de dir sense embuts. El model actual és lent, rígid i massa burocràtic. No és acceptable que infraestructures clau triguin anys a superar fases inicials. No és acceptable que el país perdi oportunitats per ineficiències administratives. I aquesta societat mercantil permet agilitzar processos i reduir els terminis.»