Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.343 declaraciones · página 12 de 45
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la constitución de un consorcio de inversiones entre la Administración General del...
«Quan la Sagrera acumula anys i anys de retard, el que tenim és el símbol del fracàs de la planificació centralitzada. Quan no es connecta bé Catalunya amb el País Valencià... Gracias, presidente. Buenas tardes, diputadas y diputados. Hoy traemos a debate una proposición de ley que nace de una realidad que nadie puede negar, una realidad que la ciudadanía sufre cada día: la desinversión estructural del Estado en Cataluña. Lo hemos visto infinidad de veces. Cada semana hablamos de colapsos. No es una cuestión coyuntural ni un problema puntual, como tampoco es responsabilidad de un solo Gobierno. Hablamos de décadas de desinversión sostenida con Gobiernos del PP y del PSOE; décadas en las que se ha prometido mucho y se ha ejecutado poco, demasiado poco. El resultado lo sufrimos hoy: una red de infraestructuras que no está dimensionada a la realidad de lo que es Cataluña. Somos un país de 8 millones de personas, dinámico, industrial y exportador, con un área metropolitana potente, pero también un territorio diverso que necesita cohesión. El colapso de cercanías es un buen ejemplo de la escasa ejecución que tenemos en Cataluña. Ahora mismo tenemos áreas metropolitanas gentrificadas y poblaciones rurales vacías. Esta falta de inversión, por consiguiente, tiene consecuencias sociales, económicas y territoriales muy concretas. (Rumores). Cuando la Sagrera acumula años de retraso, lo que tenemos es el símbolo del fracaso de la planificación centralizada. Cuando no se conecta... (Rumores).»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuándo se van a licitar y adjudicar las obras de...
«Un sistema que rega més de 70 000 hectàrees i que dona suport a milers d'explotacions agràries. Un pilar econòmic de les terres de Lleida, però també, en el cas del Canal d'Urgell, un sistema obsolet, un sistema amb pèrdues d'aigua importantíssimes, amb una modernització pendent pendent. No. La segona fase, sinó pendent, encara ha de començar des de fa dècades i amb una dependència excessiva de decisions que una vegada més, es prenen fora del territori. I el pitjor de tot, quan arriba a una situació extrema com la sequera que vàrem viure recentment, val a dir, la més llarga i més persistent des que existeixen dades. Quan això va passar, el sistema, aquest va col·lapsar. I vull recordar perquè és bo fer memòria. El Canal d'Urgell va haver de tancar el rec en plena campanya agrària. Senyories, ho va haver de fer d'un dia per l'altre, sense informació, sense debat, sense previsió, sense comptar amb la pagesia. I tot això, senyories, no és només una sequera. Tot això és el resultat de molts anys, de moltes coses, de manca d'inversió estructural, de l'absència de planificació real i d'una governança que evidentment no funciona. Perquè quan les decisions es prenen des de despatxos llunyans i sobretot sense coneixement del territori, mirant el sector de reüll i no a la cara, ni en temps ni en forma. El resultat bàsicament és ineficiència i vulnerabilitat.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuándo se van a licitar y adjudicar las obras de...
«Bé. Gràcies presidenta. Bona tarda a totes i a tots. Debatem avui una moció que denuncia vàries coses. El senyor Catalán s'ha dedicat a denunciar retards, manca de calendari i, sobretot, una gestió deficient en infraestructures claus, en aquest cas el Canal de Navarra. Doncs miri, senyor Catalán, no sé si li sonarà estrany o potser una mica estrambòtic, però escolti'm bé: els independentistes republicans d'esquerra estem una mica d'acord. D'acord amb alguna cosa. Bàsicament que el que falla no és un tema puntual, sinó que el que falla quan parlem d'infraestructures hidràuliques és un problema estructural. I com que només estem una mica d'acord, doncs votarem que no a aquesta moció. I deia, sí, és un problema estructural i el problema no és només el canal de Navarra, el problema és el model de gestió de l'aigua existent. Un model, s'ha dit, centralitzat, lent, un model caduc i un model allunyat del territori. Un model que es repeteix arreu de l'Estat i per això avui volem posar damunt la taula un cas molt clar, almenys des del nostre punt de vista i el nostre país, que és el Canal d'Urgell, un sistema amb més de 150 anys d'història.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el infierno fiscal al que ha condenado el Gobierno a...
«Moltes gràcies, president. Fa temps que s'ha instal·lat en aquesta cambra mentir i explicar mitges veritats. El Govern i els seus socis prefereixen mentir en lloc de reconèixer que no existeix aquest tros de paradís a la terra que vostès diuen que és Espanya. Per exemple, dades recents del Fons Monetari Internacional, previsions per al 2027 respecte al 2018. Creixement del PIB per càpita, mitjana de l'Eurozona, creixement d'un 1 %; Espanya per sota de la mitjana, un creixement del 0,9 %; creixement de la productivitat, mitjana de l'Eurozona un 0,2 %; Espanya, en sentit contrari, una pèrdua de productivitat del 0,3 %; taxa d'atur, mitjana de l'Eurozona un 6,1 %; a Espanya, un 60 % més d'atur que la mitjana europea, un 9,8 %. Ho entenen? Menys riquesa per cap, menys productivitat, més atur. La trampa del Govern espanyol és que els grans indicadors econòmics milloren pel creixement forçat de la població i no pas com a resultat de les seves polítiques econòmiques. Des del Govern provoquen una productivitat a la baixa i això implica un teixit productiu menys competitiu i amb menys productivitat i amb un teixit productiu menys competitiu. Els sous no creixen i si a això li sumem un cost de vida més alt i una major pressió fiscal, les famílies es queden cada vegada amb menys recursos. I si afegim que per culpa de les seves polítiques tenim un major dificultat d'accés a l'habitatge i uns serveis públics cada vegada més precaris, és evident que vostès estan deixant una societat amb menys qualitat de vida i una expectativa de futur més negre. Agafis al sector que agafis, parlis amb qui parlis, menys qualitat de vida i un futur més negre. I això és el que vostès, des del Govern i el seus socis, amaguen cada dia, sense voler reconèixer les dades. La pregunta, però, és per què ho amaguen? Per què no accepten la realitat? Doncs cada dia que passa, la raó sembla més evident i més clara. A vostès ja els hi va bé que les coses vagin malament. A vostès ja els va bé munyir a impostos la classe mitjana i treballadora de Catalunya. Ja els hi va bé que la gent no puguin prosperar gràcies al seu esforç. A vostès ja els va bé que els joves estiguin més desesperats que mai; a vostès ja els va bé que l'habitatge sigui un problema creixent; a vostès ja els hi va bé regularitzar massivament i per la porta del darrere gairebé un milió de persones; a vostès ja els va bé tenir cada vegada més famílies subsidiats; a vostès tot això els hi va bé perquè així poden seguir intentant enganyant a la gent. Poden seguir instrumentalitzant el patiment de la gent, poden capitalitzar treure'n rèdit polític en forma de vots, poden capitalitzar la por i, sobretot, poden alimentar la polarització entre uns ciutadans contra els altres. Això sí, reservant-se sempre vostès el paper dels bons de la pel·lícula per salvar-nos dels diferents llops que diuen que s'acosten i s'equivoquen. I tant que s'equivoquen. La gent majoritàriament n'està cuita. La gent cada vegada és més conscient que les polítiques del Govern porten directament al precipici i que avui viuen pitjor que fa uns anys endarrere. Els catalans, per exemple, són cada vegada més conscients que amb el seu autoanomenat govern progressista, precisament, el que no tenen és progrés, ni progrés ni futur.»
-
Ernest Urtasun Ministro de Cultura· Sumar ·
Congreso · Pleno¿Cómo piensan garantizar la integridad del conjunto pictórico de Sijena?
«Per tant, en aquestes qüestions i vostè ha dit que no li agrada que estigui judicialitzat i, a mi, per descomptat, tampoc. Crec que hi ha dos criteris fonamentals que nosaltres som els que seguim sempre. La primera, sempre protegir el bé patrimonial. Això passa per davant de tot, perquè és la nostra responsabilitat com a responsables de cultura. I en segon lloc, per protegir un bé patrimonial, sempre, sempre escoltar aquells tècnics i conservadors que porten custodiant una obra durant tants anys i que han permès que arribi fins al dia d'avui. Moltíssimes gràcies. Diputado, voy a ser claro, ya que me ha señalado con tanta claridad. Yo no puedo compartir una sentencia que ignora el criterio de aquellos técnicos que han custodiado una obra durante muchos años y que nos han alertado del gravísimo riesgo que puede suponer este traslado. Pero ustedes siempre comparan esto con el Guernica, voy a ser claro también. En el caso del Guernica, la decisión depende del Ministerio de Cultura en el marco del Patronato del Reina Sofía, y en el caso de los murales de Sijena hay una sentencia en firme que ni yo ni ninguna Administración catalana puede ignorar. Por cierto, una sentencia que ha dicho que ningún informe que pudiera hacer en cualquier caso un técnico va a parar su ejecución. ¿Qué vamos a hacer a partir de ahora, por lo tanto? Vamos a seguir trabajando de la mano del ayuntamiento y de la Generalitat para proteger este patrimonio mural, que es lo más importante. Y ya se lo anuncio, si en el marco del Patronato del MNAC se acuerda realizar algún tipo de recurso para proteger este bien patrimonial, siempre van a tener el apoyo del Ministerio de Cultura, igual que han tenido el apoyo del Ministerio de Cultura todos los informes del MNAC y sus técnicos y todos los informes que se han elaborado en su patronato, del que, por otro lado, participamos, como sabe usted.»
-
Ernest Urtasun Ministro de Cultura· Sumar ·
Congreso · Pleno¿Cómo piensan garantizar la integridad del conjunto pictórico de Sijena?
«Diputat, deixi'm ser clar, ja que em demana claredat. Jo no puc compartir una sentència que ignora el criteri dels tècnics que han custodiat una obra durant molts anys i que ens han alertat del gravíssim risc que pot suposar aquest trasllat. Ara bé, vostès sempre fan la comparació d'això amb Guernica. Deixi'm ser clar també. En el cas del Guernica, la decisió depèn del Ministeri de Cultura, en el marc del Patronat del Reina Sofía, i en el cas dels murals de Sixena, hi ha una sentència en ferm que, ni jo ni cap administració catalana, pot ignorar. Per cert, una sentència que ha dit que cap informe que pugui fer hipotèticament lícit aturarà la seva execució. Per tant, què és el que farem a partir d'ara? El que farem a partir d'ara és seguir treballant de la mà de la Generalitat i l'Ajuntament per protegir aquest bé patrimonial, que és el més important, i ja li anuncio si en el marc del Patronat del MNAC s'acorda fer algun tipus de recurs en la línia de protegir aquest bé patrimonial, això sempre comptarà amb el suport del Ministeri de Cultura. Igual que han tingut el suport del Ministeri de Cultura tots els informes del MNAC i dels seus tècnics i també tots els informes que s'han fet en el si del Patronat, en el qual, per altra banda, nosaltres, com vostè sap, participem.»
-
Ernest Urtasun Ministro de Cultura· Sumar ·
Congreso · Pleno¿Cómo piensan garantizar la integridad del conjunto pictórico de Sijena?
«Diputat, moltes gràcies. Miri, el Ministeri de Cultura vetlla i vetllarà per la protecció dels murals de Sixena, igual que ho ha fet al llarg de tots aquests anys, que han estat custodiats pel MNAC. Perquè és la nostra obligació. La nostra obligació com a responsables de cultura és protegir el patrimoni. Vull aprofitar aquesta ocasió, a més a més, per agrair la professionalitat dels tècnics del MNAC, que són els que han permès que aquests murals arribessin fins avui. I miri, amb aquestes qüestions el Ministeri de Cultura, com vostè bé deia, sempre es guia per un criteri: escoltar el criteri d'aquells tècnics que han conservat una obra en un determinat moment o durant molts anys, en aquest cas. I això val, efectivament, per als tècnics del Museu Reina Sofia que custodien el Guernica. I això val també per als tècnics del MNAC que han custodiat Sixena perquè són ells, principalment, qui coneixen la fragilitat i l'estat de conservació i els riscos d'un possible trasllat. Moltes gràcies. Diputado, muchas gracias.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno para abandonar la guerra y...
«Presidenta, senyories, bona tarda de nou. És una evidència clara que vivim en un món convuls. M'agradaria utilitzar una referència pop. Hi ha una sèrie nord-americana dels anys seixanta que es deia Twilight Zone. Estem en una veritable dimensió desconeguda de la política internacional. Però deixin-me dir també alguna bona notícia: El futur no està escrit. El futur no està escrit. Tenim darrerament una notícia interessant: Orbán no va guanyar Hongria. Això és una bona notícia. La ultradreta no va aconseguir el que aspirava als Països Baixos. Això és una bona notícia. Nova York té un alcalde progressista claríssimament actiu en les polítiques socials. Això també és una bona notícia. Són bones notícies en un món certament convuls. Diré una altra bona notícia: divendres passat, a França, una quarantena d'estats es van conjurar, diguem-ho així, contra la política exterior dels Estats Units. No és cap broma, una quarantena d'estats. I penso, senyories, que cal anar en aquesta línia. Hem de reforçar els consensos europeus per fer que Europa sigui realment una entitat autònoma de les grans potències, que tingui com a eixos centrals el respecte al dret internacional i el multilateralisme. Ja veuen on hem arribat. Hem de defensar qüestions que fa deu anys ningú discutia: el dret internacional i el multilateralisme.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a los planes del Gobierno para abandonar la guerra y...
«Bona tarda, senyores i senyors diputats, senyora presidenta. Aquesta moció del Grup de Podemos, amb quatre punts, demana, en el seu primer: convocar un referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN. I ja que ells han fet una referència al senyor Felipe González de fa 45 anys enrere, jo em permeto la llicència de dir: d'entrada, no. Només llegint el primer punt ja nosaltres diem d'entrada no. Sí que és veritat que avui debatem una moció en un context crític. L'augment dels conflictes bèl·lics del món, inestabilitat creixent, el desmoronament del món basat en regles que coneixíem de no fa gaire i, des de Junts, volem dir clar des del primer moment: no avalem tot això que està passant. No ho avalem, no som acrítics, no ens agraden molts dels fets que veiem, ni la manera de com es produeixen determinades decisions a escala internacional, entre altres coses perquè es prenen de forma unilateral i, entre altres coses, perquè es prenen en forma d'agressions militars i violentes que provoquen morts de civils, danys i víctimes, també víctimes de cooperants i de personal d'assistència de les víctimes per part d'organitzacions neutrals i independents i, a més, perjudica també a la gent d'aquí, a l'economia d'aquí, el cost de l'energia i a tantes altres coses. No és admissible el que estem vivint, no ho compartim. Però la resposta a aquesta situació no pot ser la ruptura unilateral d'aliances estratègiques des del nostre punt de vista. La moció que presenta Podemos planteja una proposta aparentment contundent, però que és profundament irresponsable a la nostra manera de veure: abandonar aliances, trencar estructures multilaterals com si en matèria de defensa es pogués anar per lliure. No és realista ni responsable. Quan el món democràtic clama pel retorn a la multilateralitat, vostès proposen sortir d'una organització multilateral de primer ordre. La seguretat avui és compartida, és interdependent. Cap país europeu pot garantir la seva seguretat en solitari. I nosaltres no estem aquí per fer discursos fàcils. Estem aquí per dir el que pensem que és la veritat. La veritat és que el món no és més segur si trenquem aliances defensives. És al revés. Trencar aliances no ens fa més forts.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para impulsar la erradicación del matrimonio forzado a nivel global.
«El matrimoni forçat, com deia abans, és control social del cos, de la sexualitat i de l'autonomia econòmica, de dones i de nens, tant de dones com de nens. Encara que majoritàriament, molt majoritàriament de dones, s'utilitza per tapar moltes vegades una agressió sexual, obligant a la víctima casant-se amb l'agressor. Això no és família, això és dominació. Segona, les dades són una bufetada. Els qui m'han precedit ja ho han dit. Potser hi ha una dada que no han dit i també em sembla important que en aquests moments al món hi ha 640 milions de dones vives, 640 milions de vives, que van ser casades quan eren nenes. I al ritme que anem farien falta 300 anys per erradicar aquesta xacra. Tercer, si algú vol fer veure que això aquí no ens interpel·la, recordo una evidència: a l'Estat espanyol no hi ha matrimonis sense consentiment. I un matrimoni sense consentiment és nul i forçar a algú a casar-se amb violència o intimidació és delicte. Per tant, la línia és claríssima: és el consentiment o res. I contra el consentiment, tota la força del món. Hi ha gent que ha fet una comparació amb una posar-se la roba, treure's la roba. Ni posar-la, ni treure-la: amb consentiment o sense consentiment, és la diferència, és la clau. Cap dona sota imposició. Cap dona sota imposició, ni per casar-se, ni per vestir-se d'una manera ni per una altra. Aquesta és la part important i alguns no l'entenen, aquesta part important.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para impulsar la erradicación del matrimonio forzado a nivel global.
«Bé, gràcies, president, senyories. Per començar voldria donar la benvinguda a l'associació Valentes i acompanyades. M'ha demanat la Marta Madrenas que us donés aquesta benvinguda i una forta abraçada, o sigui que per vosaltres. I també volem agrair tota la feina que fan les diferents associacions que es preocupen per aquestes nenes i joves adolescents -on també, és cert, hi ha nens, un 10 % de casos són nens- als que roben la seva joventut, el seu dret a estudiar, a decidir lliurement quina vida volen tenir, a decidir lliurement a qui volen estimar. La dada és demolidora, un cop a l'estómac, una sacsejada a la consciència: cada tres segons -un, dos, tres- una nena es casa en contra de la seva voluntat. Cada tres segons -un, dos, tres- un dia i un altre i un altre tot l'any, fins a sumar 12 milions de víctimes al món, segons Nacions Unides. A Catalunya no en som aliens. Malgrat la prevenció que s'hi fa, s'hi han documentat 83 casos en cinc anys. Per tant, compartim plenament l'objectiu d'erradicar el matrimoni forçat des de la coherència dels nostres valors, els mateixos valors que ens porten a presentar una iniciativa contra el burca que els partits progressistes van votar en contra. Per cert, moltes de les dones que són forçades a casar-se el porten. Perquè al final estem parlant de diferents formes d'empresonament, però totes tanquen els drets, les emocions i les vides de les dones que en són víctimes, en presons de roba, en presons de totxana o del pitjor masclisme. Les vides d'aquestes dones són vides de desigualtat, de precarietat. La pobresa és un dels millors caldos de cultiu per a aquesta pràctica, que cosifica la dona, que la converteix en un objecte que col·locar a canvi de diners en el llit d'un home sovint molt més gran i sempre sense escrúpols. Per això, el rati de suïcidis entre les dones víctimes de matrimonis forçats sempre és més alt. Per tant, no necessitem tres segons -un, dos, tres - per dir que la nostra posició contra el matrimoni forçat és ferma.»
-
Josep Pagès i Massó · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para la adopción de medidas urgentes en la lucha contra la inseguridad ciudadana...
«Molt bona tarda, president. Senyories, en els primers nou mesos de l'any passat, els Mossos d'Esquadra, la policia de Catalunya, van comissar 10 200 armes blanques, ganivets, navalles, matxets i va atendre 3750 incidents amb exhibició o utilització de navalles o objectes perillosos. Fa dos dies, un home de 53 anys va morir a Barcelona intentant mediar en una baralla. A Tàrrega, un jove de 18 anys va morir l'estiu passat assassinat per arma blanca. A Tarragona, Lleida, Girona, Figueres, Badalona, Manresa, Terrassa i a molts altres llocs hi ha hagut baralles amb navalles i matxets. L'ús d'armes blanques, els apunyalaments, les baralles entre bandes que es resolen a cop de matxet, la banalització de portar una arma blanca, tot això és una realitat que no podem ignorar. Fer veure que aquesta preocupant problemàtica no existeix és una irresponsabilitat. El que cal és abordar-la i fer-ho amb urgència. La proposició del PP assenyala aquest problema, la preocupació de la ciutadania i dels cossos i forces de seguretat i la necessitat de prendre mesures per fer-hi front. Ara bé, les propostes que planteja són incompletes, perquè obvien la distribució competencial, i desequilibrades, perquè només proposen endurir les sancions quan el que cal és un nou marc normatiu.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la regulación sobre la crioconservación de ovocitos.
«La societat en què vivim encara avui en dia ens jutja a totes aquelles que un dia vam decidir que no volíem tenir fills i això pot passar sense haver congelat òvuls i només has d'aguantar aquest judici constant d'haver decidit no tenir fills, perquè sembla que si no els tens no ets completa. O pot passar havent decidit a una edat temprana, 25, una edat fèrtil biològicament, haver congelar els teus òvuls. Si amb 35 la teva vida et porta o la teva consciència et porta a decidir no tenir fills, el que has de fer és seguir mantenint aquells ovòcits perquè no els pots destruir si no tens dos informes mèdics que diuen que no ets fèrtil o que hi ha risc, com deia, o fins que tingui 50 anys i ja la ciència et consideri directament infèrtil. Això és un tutelatge que és inacceptable i que aquesta proposició de llei intenta corregir. Dit això, com deia, volia estendre'm més, però bàsicament els meus predecessors han dit exactament això. Creiem que és bo que passi aquesta proposició de llei. Fa anys, fa vint anys que hi ha aquesta diferència entre la conservació del semen o dels òvuls i, en aquest cas, és molt important que fem aquest pas endavant. Suposo que no hi haurà unanimitat en aquesta qüestió, cosa que em sembla absolutament increïble.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de modificación de la regulación sobre la crioconservación de ovocitos.
«Bé, moltes gràcies. Jo, de fet, volia dir aquesta tarda moltes coses que ja han dit els oradors que m'han precedit. Crec que estem absolutament d'acord que aquesta proposició de llei va més enllà d'una qüestió tècnica, de canvi de la legislació i el que aborda és una qüestió profundament feminista. Avui, en el fons, estem discutint qui té la capacitat de decidir sobre la reproducció, la vida reproductiva de les dones. Des d'Esquerra Republicana, hem estat sempre al costat d'aquest poder de decisió i ho diem amb claredat: les decisions sobre els cossos de les dones han de correspondre sempre a les mateixes dones, i això també val per la decisió sobre els seus ovòcits. La proposició de llei que avui debatem el que fa és modificar la regulació de crioconservació d'ovòcits i de tècniques de reproducció humana assistida. Però més enllà del que concretament planteja, el que realment fa és corregir una anomalia jurídica que fa massa anys que arrosseguem. Com comentaven, com deia abans les persones que han parlat abans que jo, hi ha unes diferències molt clares entre què poden decidir els homes amb el seu semen i què poden decidir les dones amb els seus òvuls i ovòcits en el moment, sobretot que ja no els volen. Com poden desfer-se'n? Com poden no utilitzar-los? Els homes simplement diuen que ja no els volen conservar més i els seus gàmetes ja no es segueixen conservant. En canvi, les dones necessitem aportar dos informes mèdics que diuen que no som fèrtils o que hi ha risc per la nostra vida o la del nadó. Això és profundament paternalista. És un tutelatge absolut de la decisió conscient, en algun moment de la nostra vida, per exemple, de no ser mares.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de medidas administrativas y procesales para la seguridad jurídica de la ordenación...
«Però avui el govern del PSOE i SUMAR afirma que l'habitatge és la seva prioritat. Ho diu i ho repeteix i ho situa al centre del debat. Però entre el discurs i la realitat hi ha una distància gegant, perquè el que està marcant l'acció de l'actual govern és una visió excessivament ideologitzada, impulsada especialment pel sectarisme de SUMAR, que està arrossegant el conjunt de l'executiu cap a un model basat en limitar, sancionar i sobrerregular. I el més preocupant: no és només el model. És la resposta que estan tenint davant dels nefastos resultats que estem veient tots. Perquè quan les dades indiquen menys oferta, més tensió de preus i més dificultats d'accés, els socialistes no rectifiquen. Hi ha persistència, una persistència que no poden entendre com a fortalesa. És una incapacitat absoluta d'adaptació i aquesta rigidesa està deteriorant les expectatives de tota una generació sencera. Però hi ha una altra qüestió que és sincerament incomprensible: si realment es vol actuar sobre el problema de l'habitatge, per què el govern socialista i de SUMAR no impulsa cap reforma estructural per reduir la burocràcia urbanística? Els municipis estan fent una crida de socors, no poden més. La tramitació és cada cop més complexa, més llarga, més incerta, i això afecta directament la capacitat de produir habitatge. I malgrat això, no s'ha adoptat cap mesura de simplificació real. I els diré més: per què no s'ha abordat també amb decisió el règim de la contractació pública? Per facilitar que els ajuntaments i les administracions puguin impulsar habitatge públic amb agilitat. Saben que es pot tardar set o vuit anys per part d'un ajuntament per poder fer una edificació, una construcció d'habitatge? Si no es pot contractar amb eficàcia, no es pot executar. Si no s'executa, no hi ha oferta, no hi ha pisos ni públics ni privats. No hi ha res ni del lloguer assequible ni de protecció oficial. Res. El que estan fent a l'actual govern és res. I aquí també la conclusió es fa evident: aquest govern no ha fet cap reforma de fons útil o amb impacte.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley de medidas administrativas y procesales para la seguridad jurídica de la ordenación...
«Moltes gràcies, senyora presidenta. Bona tarda, senyories. Guaitin, el dret urbanístic s'ha anat configurant amb el pas del temps com un sistema d'una complexitat enorme, resultat de la superposició de normes, procediments i controls sectorials que, tot i respondre a finalitats legítimes, han acabat generant un model tremendament difícil de gestionar i encara més d'aplicar. El que havia de ser una eina per ordenar el al territori amb criteri i previsibilitat s'ha convertit massa sovint en un entramat que retrassa decisions, multiplica conflictes i erosiona la confiança en les institucions. I això té conseqüències. Té conseqüències concretes. Els plans generals s'eternitzen durant més d'una dècada. Qualsevol que hagi estat al món local ho sap. Les modificacions puntuals es dilaten durant anys. Els informes sectorials no arriben o arriben tard i bloquegen procediments sencers. I mentrestant, plans vigents durant molt de temps acaben anul·lats al final, al cap de molts anys, per defectes formals que no eren ni essencials. Això no és només ineficiència. Això és una enorme inseguretat jurídica, perquè quan el sistema no és previsible, quan les regles no són clares o no s'apliquen amb estabilitat, el que es posa en risc és el conjunt del model, l'actuació pública sobretot, la iniciativa privada també, i també la protecció del dret de la propietat. I sense seguretat jurídica no hi ha inversió -això ho sabem tots- i no hi ha un desenvolupament ordenat del territori, tampoc. I sobretot, no hi ha una política d'habitatge capaç de funcionar.»
-
Jordi Hereu Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación· PSC ·
Congreso · Pleno¿Consideran sostenible la actual política industrial?
«Moltes gràcies, diputada Inés Granollers. Jo li agraeixo la preocupació que sempre expressa pel sector industrial i el seu treball propositiu presidint la Comissió d'Indústria. Bé, la veritat és que Espanya està en un clar procés de reindustrialització. Aquesta és una de les raons que expliquen el fort creixement econòmic i els resultats des de tots els punts de vista que Espanya està tenint amb un gran diferencial respecte a la resta de la Unió Europea. Per tant, estem treballant justament amb un pla estratègic que sap que nosaltres compartim perquè necessitem més indústria, perquè vol dir més ocupació, més innovació, més exportació, millors salaris i, per tant, més qualitat social. Però a més a més, en aquesta conjuntura actual que vivim, més indústria vol dir més i millor Europa. I, per tant, el procés de reindustrialització és el que estem fent amb una política industrial que no només és sostenible, sinó que és molt desitjable i que sap que està tenint molts bons resultats. Per tant, en aquest sentit, li he de dir que nosaltres atraiem inversió, que nosaltres estem generant llocs d'ocupació industrial com no fèiem durant els últims 30 anys.»
-
Alberto Ibáñez Mezquita · Sumar ·
Congreso · Pleno¿Cómo y cuándo piensa resolver el Gobierno de España la infrafinanciación histórica del País Valencià?
«Gràcies, presidenta. Quin susto! Bon dia, ministre. Enhorabona i benvingut. Sap que m'alegre personalment que estiga ací. Vostè fou conseller d'Hisenda, així que no necessitem 100 dies de cortesia parlamentària per començar a parlar, entre altres coses perquè als valencians se'ns ha esgotat la paciència. No volem ser més que ningú, però estem farts de ser de quarta. I és que aportem com si fórem rics, mentre som pobres i això no és solidaritat, això és una estafa. Set anys després d'haver canviat a Montoro per Montero, continuem arrossegant una injustícia històrica que fa que una valenciana perceba 380 euros menys que la resta. Ho escolten bé 1262 euros menys que una càntabra. Motiu? Sembla que ser valencians. Ajudem a desmentir que això no és aixina. Vosté a la Generalitat, amb Compromís, va demostrar que governar d'una altra manera era possible. Va demostrar que els rics podien aportar més i les treballadores menys. Fins i tot va deflactar l'IRPF. Ho farà ara com a ministre. Quan vam entrar, els proveïdors cobraven als 99 dies; quan vam eixir, als 17. Quan vam entrar, la inversió social estava per terra; quan vam eixir era 107 euros més que la mitjana estatal. Però no ens enganyem. Vostè sap com de difícil era quadrar els comptes. El deute per infrafinançament suposava 1 de 3 euros i, a més a més, impossibilitava capgirar un model productiu basat en el turisme. Per això, mentre Madrid ens obligava a ser la única comunitat empobrida que aportava com si fóra rica, ens vam plantar, ministre. Ens vam plantar i vam generar una partida reivindicativa de 1336 milions anuals. Ara, afortunadament, després d'anys d'incompliments tant del PP com del PSOE, tenim una proposta ferma de finançament autonòmic que capgira aquesta injustícia històrica amb un increment de 3369 milions. Malauradament tenim un govern de la Generalitat covard, atrapat pels càlculs electorals del senyor Feijóo i l'autoodi del senyor Mazón, però sap què? Que ho farem malgrat ells.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Cree que la Justicia española garantiza la libertad de expresión?
«Això no va de plantilles. A l'actual informe de discursos d'odi no existeix la catalanofòbia. Això que li he explicat passa a Espanya governant vostès. En Jair Domínguez va expressar una cosa que pensem molts catalans, que el feixisme se'l combat amb un cop de puny a la boca. Que els feixistes de VOX se sentin al·ludits, entenc que no sorprèn a ningú. Ara bé, vostès, què han fet vostès per frenar -l'esquerra espanyola que està governant- per frenar la persecució, en aquest cas perpetrada per l'extrema dreta a catalans que opinen i que es manifesten? No diuen que són vostès els que poden frenar a la dreta? Ara governen i no la frenen. De fet, porten 8 anys governant i no la frenen. Vostès no frenen res. Vostès només administren la por perquè res canviï. Saben perfectament que el problema a Catalunya no són els blocs de dretes o els blocs d'esquerres. El problema a Catalunya és el bloc espanyol de dretes i d'esquerres, i nosaltres som catalans. Tota la vida hem fet cops de puny al feixisme. Un feixisme obsessionat en esborrar-nos sovint, mentre vostès, l'esquerra espanyola, mirava cap a un altre costat, però com poden comprovar, encara som aquí. Encara som aquí i facin el que facin tots vostès, seguirem aquí. Mil cops hem caigut, mil cops ens hem aixecat i fins al final.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el estado de la infraestructura ferroviaria y las...
«Per tant, passo a detallar dades que m'han facilitat: un pla de rodalies amb només el 30 % de les actuacions executades, projectes amb retards mitjans de 18 mesos, infraestructures clau encallades durant anys. Exemples: el desdoblament de l'R3 entre Centelles i Vic, les estacions del Camp de Tarragona o de Terrassa, millores a l'R1 i l'R4, que ni tan sols han començat. O una cosa tan simple com recuperar la doble via a Bellpuig. I això no és casualitat, és el resultat d'un model centralitzat, lent i allunyat del territori. I aquí és on la seva moció falla, senyories del PP, perquè vostès parlen de més plans i més estructura, però el problema és de fons. Fa dècades que el sistema ferroviari es gestiona d'esquena a la gent, prioritzant grans titulars mentre es degrada el servei quotidià. I això, des d'una mirada d'esquerres, és inacceptable, perquè el tren no és només una infraestructura. És cohesió social. És una eina per treballar, estudiar i també prosperar. I per això calen decisions clares, transparència real en els projectes encallats, execució efectiva dels recursos públics, prioritzant rodalies i el seu manteniment.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el estado de la infraestructura ferroviaria y las...
«Gràcies, president. Senyores i senyors diputats. aquesta moció és la típica iniciativa, d'alguna manera, motivada pel context electoral d'Andalusia. Suposo que tothom és conscient d'això, no? El calendari la delata, però també el contingut en bona mesura i en parlaré una miqueta després. És legítim, eh? És legítim. Tothom decideix quina iniciativa presenta i, evidentment, no falten raons per qüestionar la qualitat del servei ferroviari d'Andalusia. N'hi ha moltes. Això és evident. Però per nosaltres queda desacreditada d'entrada, perquè lamentablement ve acompanyada de les declaracions del candidat del PP a les eleccions a Andalusia i també d'altres polítics del PP, molts, amb la catalanofòbia típica del Partit Popular de sempre, com per exemple dient: Què passaria a Barcelona si passés el que està passant a Màlaga? O dient que no s'inverteix a Andalusia perquè tot s'inverteix a Catalunya. Quina vergonya! Només cal que preguntin als diputats del PP de Catalunya, que saben perfectament com està la situació del sector ferroviari de Catalunya. Els usuaris de Catalunya suporten no dos mesos, no, 40 anys d'un servei absolutament degradat i desastrós. I això ho sap tothom. La situació de les rodalies de Catalunya és amb dades, que les poden trobar a qualsevol lloc, dantesca. En nou anys, s'han multiplicat per tres les limitacions temporals de velocitat. Durant l'any 2025, rodalies va acumular 140 000 minuts de retard, cent dies sencers perduts, el 60 % dels dies de l'any amb alteracions, el 75 % de les incidències en hora punta, 2 milions de passatgers i vuit mil trens. Miri si és fàcil de saber, com per venir aquí a fer victimisme. Portem tres mesos...»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley para documentar el "bibliocausto español" y reconocer el compromiso con la cultura...
«Els que fan això, senyories, des del 2023 tindrien majoria en aquesta cambra si no fos pels set vots catalans que avui molts de vostès demonitzen cada cop que poden. I el Gobierno d'Espanya dissimulant, promovent eslògans grandiloqüents com 'España en libertad, cincuenta años', eslògans que el grup socialista intenta bastir amb PNL per reconèixer el compromís amb els bibliotecaris del passat. Reconèixer els bibliotecaris del passat aquí, mentre a Catalunya el mal autoanomenat govern de tothom, presidit pel senyor Illa, els diu els bibliotecaris d'avui que són sobrers, que són prescindibles, portant al Parlament una llei d'acompanyament de pressupostos que incloïa modificar la Llei de biblioteques, obrint la porta a prescindir del bibliotecari titulat a les biblioteques públiques catalanes. Els socialistes de Catalunya, un cop més, diluint la nostra nació, intentant carregar-se per la porta de darrere el model de biblioteques català, herència de la Mancomunitat, d'aquella Mancomunitat de Catalunya que fa més de cent anys que ja va posar en valor els seus professionals, els bibliotecaris, dones i homes, sí, represaliats pel 'bibliocautso' espanyol. Doncs sàpiguen que Junts per Catalunya treballem per revertir la voluntat del senyor Illa, la voluntat de prescindir dels bibliotecaris titulats i treballem per revertir la situació de caos i col·lapse general en què tenen immers el nostre país, Catalunya, i treballem per revertir la seva memòria, sempre esbiaixada. Aquesta és la feina de Junts, fer memòria del passat per encarar amb garanties i dignitat el futur dels catalans.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el reconocimiento de las víctimas del Patronato de Protección a la Mujer.
«Hem presentat esmenes per deixar clar que el Patronat de Protecció a la Mujer va ser un instrument de repressió masclista, però també una eina del nacionalcatolicisme espanyol per anihilar qualsevol forma de llibertat personal i, en l'àmbit competencial, i per garantir que tota la documentació de centres de Catalunya es quedi a Catalunya. Avui que parlem de dones i de memòria històrica, no vull acabar sense citar l'activista Blanca Serra, que ens va deixar dissabte als 82 anys. Vàrem coincidir a l'assemblea del Consell de la República, on era, amb 80 anys, una de les veus més joves i segur, la més valenta i la més desacomplexada. Ens deia: 'Paga la pena no oblidar'. Per això no podem col·laborar amb la política de l'aquí no ha passat res, que ara tot va bé. La Blanca va patir tortures durant el franquisme i durant la transició a la comissaria de Via Laietana, la que Junts vol convertir en un espai per a la memòria de la repressió, mentre els socialistes, malgrat que governen a Madrid, a Catalunya i a l'Ajuntament de Barcelona, no accepten fer el canvi d'ús. En els anys 80, a la Blanca li van aplicar la llei antiterrorista, la van acusar de sedició i d'apologia de la rebel·lió per portar una pancarta amb el lema 'Independència' en una manifestació. I, fins a l'últim moment, la Blanca ha lluitat contra la desmemòria creixent d'una societat on els joves no han conegut la dictadura. Insistia en la importància de que sàpiguen què va passar durant el franquisme, amb i després de Franco.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el reconocimiento de las víctimas del Patronato de Protección a la Mujer.
«Els socialistes han presentat una esmena que diu 'estudiar' allà on deia 'establir indemnitzacions' i a més parlen de possibles vies de reconeixement a les persones afectades. Nosaltres entenem que això pot donar a entendre que no es vol pagar aquestes indemnitzacions i esperem que es reconsideri. A Catalunya n'hi va haver moltes, de víctimes, com recull el documental Els internats de la por, que descriu un món de càstig, de terror i d'angoixa. Moltes de les dones internades no havien comès cap delicte. Eren dones que s'havien rebel·lat contra la moral del nacionalcatolicisme, dones que havien fugit de casa, dones que havien tingut parella o fills fora del matrimoni, dones que estimaven altres dones, dones que el règim considerava caigudes i les castigava amb la pèrdua de la llibertat i amb el pes d'una culpa imposada. Alguns d'aquests centres on es maltractava les dones i els seus fills, on es van cometre greus violacions dels drets humans, formaven part de congregacions religioses. Poso un exemple: les adoratrices. Doncs bé, al 2015 les adoratrices va rebre el Premi de Drets Humans Rei d'Espanya que atorgava la Defensora del Poble del moment, Soledad Becerril, i que va lliurar el rei Felip VI. Per les víctimes, aquesta va ser una foto per la vergonya, perquè sense haver destapat les parts fosques de la seva història, com se'ls feia aquest reconeixement? Ara rep subvencions del Ministeri d'Igualtat per la seva feina amb dones en entorns de prostitució, però abans de premis i de subvencions toca, toca saber quina és la veritat de tot el que va passar dins d'aquestes parets, per no contribuir a construir aquest relat lligat i ben lligat de la transició modèlica espanyola dels mateixos que van permetre que el Patronat de Protecció de la Dona sobrevisqués deu anys a la mort del dictador.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el reconocimiento de las víctimas del Patronato de Protección a la Mujer.
«Gràcies, president. Bé, quaranta anys de dictadura i gairebé el mateix temps per començar -per començar!- a fer memòria. Fins fa ben poc no hi ha hagut interès a trobar la veritat, a fer justícia i reparar les víctimes del franquisme i del postfranquisme. De fet, el mapa de la memòria democràtica té encara zones molt fosques, com els passadissos dels internats de la por del Patronato de Protección de la Mujer que Franco va crear l'any 1941. El nom era el primer engany. En realitat, era un patriarcat de desprotecció que internava dones en reformatoris, psiquiàtrics i centres religiosos on eren maltractades i obligades a fer treballs forçats. Dones a les que es separava, com s'ha recordat fa uns minuts dels seus fills, a vegades per donar-los en adopció, encadenant-les per sempre més a la pena del fill robat. Cal fer memòria, sí, però per ajustar comptes amb totes les institucions que van donar cobertura a les pràctiques del Patronat i cal que el govern espanyol, responsable directe de l'esclavitud institucionalitzada i del robatori de nadons, indemnitzi econòmicament les seves víctimes. Demanar perdó, que s'ha fet, no és suficient. Les supervivents estan fartes de gestos i de retòrica. L'Estat espanyol ha de pagar.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el reconocimiento de las víctimas del Patronato de Protección a la Mujer.
«Malgrat la gravetat dels fets, cap responsable polític, judicial, policial o religiós ha estat jutjat en aquest Estat. I aquestes dones continuen avui sense un reconeixement explícit en la legislació vigent. Però el Patronato no va desaparèixer amb la dictadura. Va durar fins al 1985, amb el govern de Felipe González, un govern socialista perquè en aquell moment Felipe González era socialista. Aquesta estructura repressiva va sobreviure durant anys de democràcia i fins que, i tot i que no ens posem d'acord amb els grups de govern de si la llei actual reconeix o no a les dones que van estar al Patronato fins al 1975 o fins el 1978, amb l'última aprovació del Reial Decret, el que sí que està clar i on sí ens posem d'acord és que queda un espai temporal de vuit anys ara en què aquestes dones no estan reconegudes com a víctimes del franquisme. Però per això la nostra proposició avui, a part de plantejar reconèixer a aquestes dones -una cosa que, com dic, ens està costant trobar l'encaix- va molt més enllà i vol avançar cap a mecanismes de reparació adequats i garantir també el dret a la veritat. Perquè encara avui una part molt important de la documentació continua dispersa o està inaccessible. Per això, gran part de la nostra proposició va encaminada a que sigui l'Estat qui assumeixi les responsabilitats que té en la recerca de la documentació, l'inventari de centres que van formar part del Patronato i la localització de víctimes que potser ni són conscients que ho van ser. És l'Estat qui ha de posar esforços i recursos per trobar-les i també per facilitar-les-hi la documentació que les acredita com a víctimes, si realment estan incloses com vostès diuen. No es pot deixar a les espatlles de senyores que poden tenir 80 o 90 anys aquesta feina. Elles potser només saben que les van enviar les monges. Molts d'aquests centres ni tan sols estaven identificats com a centres col·laboradors del Patronato en concret i no els podem deixar a elles la responsabilitat d'aquesta investigació. Això és el que diu també el relator de Nacions Unides en una petició formal que va fer arribar al Govern de l'Estat espanyol el 2025. Els experts de Nacions Unides expressen una preocupació molt clara davant la manca de mesures de veritat, de justícia i reparació per a les dones internades al Patronato i recorden que els estats tenen l'obligació d'investigar les violacions greus dels drets humans, garantir el dret a la veritat i oferir reparació integral a les víctimes. Una reparació que, segons el dret internacional, ha d'incloure restitució, rehabilitació, satisfacció i també indemnització, també indemnització. Ara ja no ho diem nosaltres, ho estan dient Nacions Unides.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el reconocimiento de las víctimas del Patronato de Protección a la Mujer.
«Gràcies, president. S'imaginen que els tanquessin a un reformatori per llegir un determinat llibre o per portar pantalons o per haver-se pintat els llavis massa vermells, per haver-se enamorat de qui no tocava o simplement perquè algú els havia considerat en algun moment rebels? Això va passar. Va passar en aquest Estat. Durant dècades, milers de dones i joves van ser tancades als centres del Patronato de Protección a la Mujer sense haver comès cap delicte, sense judici i sense cap possibilitat de defensa, un sistema institucional de repressió moral que va funcionar sota el franquisme i que tenia un objectiu molt clar: controlar les dones que no s'ajustaven al model imposat pel nacionalcatolicisme. Consideraven que estaven en 'riesgo moral' i sota aquesta etiqueta hi cabia pràcticament tot: haver fugit de casa, no entendre's amb els pares, haver-se quedat embarassada sense casar-se, inclús si era per una violació, inclús d'un familiar, tenir relacions fora del matrimoni, mostrar dissidència o opinió política o simplement desautoritzar la família o l'autoritat social. Aquestes dones eren internades durant mesos o anys, patien humiliacions, càstigs físics, aïllaments, treballs forçats i imposicions religioses, però també algunes eren enviades a psiquiàtrics, on eren sotmeses a tractaments farmacològics que podien arribar a provocar-les comes insulínics. Altres eren internades en maternitats especials on patien violència i, sobretot, pressions per donar als seus fills en adopcions o els deien que s'havien mort i els entregaven a famílies afins al règim. Per tant, estem parlant també de crims de lesa humanitat, separacions forçades i nadons robats.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la habilitación legal de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia...
«President, senyories, bona tarda. Senyories del PSOE, no ens facin triar. No ens facin triar, perquè Esquerra és un partit europeista amb noranta-cinc anys d'història i avui vostès, tarde y mal, porten això aquí i ens venen a dir: 'Si són europeistes i, a més a més, tenen consciència de la protecció dels vulnerables, votin això a favor'. És el que ens venen a dir, però no val. No s'hi val a fer aquesta trampa. Sap per què? Perquè la seva proposició de llei fa una cosa que no està bé: recentralitza per la porta del darrere. Sí, sí, ja sé que vostès no ho veuen. És que vostès estan tan acostumats, senyories del PSOE, a recentralitzar que no se n'adonen, perquè per vostès és: 'El mundo tal como es, el mundo normal'. El mundo normal és que la Comisión Nacional del Mercado de la Competencia s'ho quedi tot i, per tant, això és profundament recentralitzador. I aleshores, per això els hi dic: no ens facin triar entre ser europeistes o ser el que som, que és un partit on el nostre centre de gravetat és Catalunya. Per tant, malauradament ens haurem d'abstenir, senyories del PSOE. Ens haurem d'abstenir i la responsabilitat és de vostès per haver fet les coses malament, perquè no són formes.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la habilitación legal de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia...
«I per acabar, aquesta, segons entenem nosaltres, és una llei sense ambició, perquè no crea nous mecanismes de protecció per a la ciutadania, no millora realment els drets digitals i no anticipa els reptes de la intel·ligència artificial. Aquest govern de nou va tard a l'hora d'alinear-se amb els temps actuals. Acabem de registrar avui, per exemple, una bateria de preguntes sobre l'impacte de la intel·ligència artificial en el mercat laboral i en les cotitzacions de la Seguretat Social, perquè aquest problema es veu a venir i perquè hem sabut que, mentre altres països de l'entorn europeu -França, Països Baixos, Alemanya- fa anys que treballen amb dades mesurables i comparables, vostès acaben de crear un grup de treball per començar a estudiar què pot passar amb la intel·ligència artificial en el mercat laboral i en les cotitzacions. Tornant a la iniciativa d'avui, no podem avalar una llei que centralitza, que retalla garanties, que perjudica el nostre teixit empresarial i, sobretot, -i també que quedi molt clar- que ignora la nostra llengua. Per responsabilitat institucional, per coherència política i per defensa dels drets de la ciutadania de Catalunya, hem de votar en contra.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley sobre la habilitación legal de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia...
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Bé, el mateix PSOE que va intentar que ens empasséssim el seu projecte de Llei de governança de Serveis Digitals i d'Ordenació de Mitjans de Comunicació presenta avui la meitat del projecte embolicat com a proposició de llei, declarant la urgència a establir la CNMC com a coordinador de serveis digitals, perquè fa dos anys que incompleixen amb la Unió Europea. Aquesta és la situació. Volem deixar clar, abans que res, que Junts està a favor de facilitar l'aplicació del reglament europeu, que recordem no cal transposar, perquè no és una directiva. Però també volem deixar molt clar que la urgència no pot justificar de cap de les maneres que es doni via a la tramitació d'un text que centralitza i concentra competències, que ignora el català i les altres llengües cooficials i que evita els controls democràtics exigibles en la tramitació. No tot s'hi val. La iniciativa exclou completament les comunitats autònomes, ignorant les seves competències i menystenint la seva experiència. I això és greu, perquè tots som conscients que la CNMC tampoc no tindrà la capacitat operativa per implementar la DSA. Ho hem vist en la implementació de la Llei General de la Comunicació Audiovisual, però volen tornar a ensopegar, sembla ser, amb la mateixa pedra. De fet, es concentra la totalitat de funcions de supervisió del Digital Service Act en dos organismes estatals: la CNMC com a coordinadora de Serveis Digitals i l'Agència Espanyola de Protecció de Dades. Catalunya, amb organismes com el Consell de l'Audiovisual Català o les autoritats catalanes de la competència o de la protecció de dades, queden fora de qualsevol paper rellevant. És inacceptable, perquè l'article 49 del reglament europeu no imposa un model centralitzat. Repeteixo, l'article 49 del reglament europeu no imposa una situació de centralització. Parla d'autoritats competents, en plural, i permet que els estats amb estructures descentralitzades distribueixin funcions en diferents organismes. Ho ha fet, per exemple, Bèlgica. Però vostès aquí fa uns moments han parlat, una vegada més, de 'coordinador nacional' i no, amb això, nosaltres no hi estem d'acord. Les comunitats autònomes, recordem-ho, tenen competències en matèria de consum audiovisual, comerç interior i protecció de dades pròpies i han de participar en el control i seguiment de l'aplicació d'aquest importantíssim reglament europeu. Vostès deixen fora els organismes autonòmics i això no és només una decisió tècnica. És una decisió política que menysté la realitat plurinacional de l'Estat. Cada cop que implementen un reglament recentralitzen competències. Sense oblidar que no hi ha ni una sola menció, ni una, a les llengües cooficials; en una llei -atenció- que regula l'espai digital. Això significa deixar desprotegides comunitats lingüístiques com la catalana davant dels biaixos dels algoritmes i dels sistemes de moderació.»