Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
137 declaraciones · página 2 de 5
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2026, de 20 de marzo, por el que se aprueba el Plan Integral de Respuesta a la Crisis...
«Y si hay un ámbito en el que el decreto es claramente insuficiente es el ámbito de la vivienda. Ya sabemos que habrá un decreto para eso, pero lo echamos de menos. Aquí el Gobierno ha cedido a las presiones de la derecha, especialmente la derecha catalana, para no incluir medidas en un ámbito que hoy es central, porque la vivienda es la principal preocupación de la ciudadanía ahora mismo. Y la realidad es muy clara, lo que pueda ahorrar la gente de estas medidas lo tendrá que destinar a alquileres desorbitados o a evitar que los echen de sus casas. El Gobierno tiene que no verse condicionado por quien prioriza los derechos de los grandes tenedores y que vulnera un derecho básico. Y la consecuencia de esta visión es evidente. Se agota la legislatura y no se ha dado una respuesta a la principal urgencia social del país: la vivienda. En todo caso, este decreto es un paso, ya se lo he dicho, pero no puede ser el último. Esta crisis vuelve a evidenciar que la dependencia de los combustibles fósiles no solo es un problema ambiental, sino de seguridad y de soberanía. Por eso insistimos: Europa tiene que acelerar las renovables y reducir las dependencias estratégicas.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2026, de 20 de marzo, por el que se aprueba el Plan Integral de Respuesta a la Crisis...
«Y en este sentido, queremos reivindicar una medida concreta: la ampliación de la distancia del autoconsumo hasta los 5 kilómetros. Estos kilómetros llevan el nombre de Esquerra Republicana, porque hace años que los defendemos. (Aplausos). Les recuerdo que gracias al diputado Capdevila pasamos de los 500 metros a los 2 kilómetros. Y ahora saltar hasta los 5 kilómetros multiplica el alcance del proyecto. Y aquí también hay que reconocer un proyecto de mi municipio, como es la cooperativa energética ECOBS, porque somos un buen ejemplo a seguir para la ciudadanía. Ha permitido el acceso a energía renovable a gente que antes no la tenía hasta ahora y que probablemente no la habría tenido si no fuera por esos 2 kilómetros que se aprobaron y por estos 5 que aprobaremos ahora. Porque los 5 kilómetros no son un detalle técnico, es lo que hace posible que el autoconsumo sea real, permite conectar instalaciones que antes quedaban fuera, facilita comunidades energéticas más grandes, cooperativas, proyectos en polígonos industriales o en entornos rurales y aprovecha mejor coberturas existentes. Y eso se traduce en facturas más bajas para las familias y más estabilidad.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2026, de 20 de marzo, por el que se aprueba el Plan Integral de Respuesta a la Crisis...
«I si hi ha un àmbit on el decret és clarament insuficient és en l'àmbit de l'habitatge. Ja sabem que hi haurà un decret, però ho trobem a faltar aquí. Aquí el Govern ha cedit a les pressions de la dreta, especialment de la dreta catalana, per no incloure mesures en un àmbit que avui és central perquè l'habitatge és la principal preocupació de la ciutadania. Ara mateix, i la realitat és molt clara- que la gent pugui estalviar aquestes mesures, ho acabarà destinant a pagar lloguers desorbitats o, pitjor encara, a què els desnonen de les seves cases. No és acceptable, doncs, que el Govern quedi condicionat per qui prioritza la protecció dels grans tenidors i una visió especulativa com un dret bàsic. I la conseqüència d'aquesta manca d'ambició és evident. S'esgota la legislatura i no s'ha donat una resposta a la principal urgència social del país, que és l'habitatge. En tot cas, aquest decret és un pas, ja li he dit, però no pot ser l'últim. Aquesta crisi torna a evidenciar que la dependència dels combustibles fòssils no és només un problema ambiental, sinó de seguretat i de sobirania. Per això, insistim, Europa ha d'accelerar en renovables i reduir les dependències estratègiques.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 7/2026, de 20 de marzo, por el que se aprueba el Plan Integral de Respuesta a la Crisis...
«I en aquest sentit, volem reivindicar una mesura concreta l'ampliació de la distància de l'autoconsum fins als 5 quilòmetres. És una victòria d'Esquerra Republicana. Aquests 5 quilòmetres porten el nom d'Esquerra Republicana perquè fa anys que ho defensem. El recordo que gràcies al diputat Capdevila, vam passar dels 500 metres als 2 quilòmetres i ara fer el salt fins a 5 quilòmetres multiplica l'abast del projecte. I aquí també deixi'm reconèixer un projecte del meu municipi com és la cooperativa energètica ECOBS, perquè són un bon exemple a seguir per la ciutadania. Un referent que ha permès l'accés a energia renovable a gent que fins ara no en tenia i que probablement no n'hauria pogut tenir si no fos per aquells 2 quilòmetres que ja es van aprovar. I per aquests 5 que ho aprovarem ara. Perquè els 5 quilòmetres no és un detall tècnic, és el que fa possible que l'autoconsum sigui real: permet connectar instal·lacions que abans quedaven fora, facilita comunitats energètiques més grans, cooperatives, projectes en polígons industrials o en entorns rurals i aprofita millor cobertes existents. I en la pràctica això es tradueix en factures més baixes per a les famílies i més estabilitat.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la estrategia energética del Gobierno para garantizar...
«No son eslóganes, son medidas concretas para que el sistema sea más robusto, y aquí es donde se ve la diferencia con VOX. Su modelo no es solamente erróneo, es que es peligroso, y lo es porque copia lógicas que vemos en otros países como la Argentina de Milei, un modelo que ataca al medio ambiente y los derechos laborales con jornadas de hasta doce horas y despidos más baratos. No sé si explican suficientemente a sus votantes -que dicen que son la clase trabajadora- que a ustedes lo que les gustaría es que volvieran a trabajar doce horas. Y eso tiene que ver con la industria. Una industria fuerte no se construye precarizando el trabajo, sino garantizando derechos y estabilidad, porque, si no, la gente se nos va; la gente ya no quiere vivir en blanco y negro, como les gustaría a ustedes. Hacer eso solo empobrece el tejido productivo y destruye la cohesión social. Ante esto, nosotros defendemos una transición que incluya industria y clima. Por eso, permítanme recordarles, señorías del PSOE, que tenemos una ley de industria por tramitar. Aun así, pediremos también la tramitación del real decreto ley que van a presentar mañana como proyecto de ley porque no responde a las necesidades específicas del sector, sector industrial que pide que tramitemos esta ley. La industria necesita energía asequible; no subastas de potencia ni revisión de fórmulas ni una estrategia concreta, porque estas instalaciones tienen que avanzar hacia tecnologías limpias. Eso es lo que vemos en su real decreto, y por eso necesitamos una ley con condicionalidad verde, con exigencias de descarbonización, con control público de las ayudas y con una transición que sea ordenada. En definitiva, una industria de futuro que pasa por políticas activas como las que proponemos: más inversión en redes, en almacenamiento, fidelización y también una contratación pública que impulse el cambio, porque el Estado no puede ser un espectador, tiene que ser un actor activo en esta industria.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la estrategia energética del Gobierno para garantizar...
«Deixin recordar-los, per això, senyories del PSOE, que tenim una llei d'indústria per tramitar. Tot i això, demanarem també tramitar el Reial decret llei que presentaran demà com a projecte de llei, perquè no respon a les necessitats específiques del sector. El sector industrial demana que tramitem aquesta llei. La indústria necessita energia assequible, i ni subhastes de potència, ni pròrrogues retributives, ni revisió de fórmules, ni una estratègia concreta perquè aquestes instal·lacions avancin cap a tecnologies netes veiem en el seu Reial decret. Per tant, necessitem una llei ben orientada, amb condicionalitat verda, amb exigències de descarbonització, amb control públic dels ajuts i amb una transició ordenada. En definitiva, una indústria de futur que passa per polítiques actives com les que proposem. Més inversió en xarxes, emmagatzematge i digitalització, i una contractació pública que impulsi el canvi. Perquè l'Estat no pot ser un espectador, ha de ser un actor d'aquesta indústria. Acabo, president. Avui triem dos models, el de VOX, que mira el passat, que debilita drets i que acabarem en blanc i negre; i el nostre, que aposta per més renovables, més control públic, més participació, més justícia social i, en definitiva, un model més verd. Nosaltres ho tenim clar, volem un sistema industrial al servei de la gent i del planeta.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la estrategia energética del Gobierno para garantizar...
«No són eslògans, són mesures concretes per fer el sistema més robust i menys dependent. I aquí és on es veu la diferència amb VOX. El seu model no és només erroni, és que és perillós. I ho és perquè copia lògiques que veiem en altres països, com l'Argentina de Milei, un model que ataca el medi ambient i els drets laborals, amb jornades de fins a 12 hores i acomiadaments més barats. Jo no sé si expliquen prou als seus votants, que diuen que és la classe treballadora, que a vostès els agradaria que tornessin a treballar 12 hores, i això té a veure amb la indústria. Una indústria amb força no es construeix precaritzant el treball, sinó que es construeix garantint drets i estabilitat. Perquè, si no, la gent ens marxa. La gent ja no vol viure en blanc i negre, com a vostès els agradaria. Competir per baix només empobreix el teixit productiu i destrueix cohesió social. Davant d'això, nosaltres defensem una transició que inclogui indústria i clima.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación del artículo 379.1 del Código Penal, sobre conducción a...
«Así que reducir la velocidad no es solo una cuestión normativa, es una cuestión de vida y es una cuestión de justicia, porque quien más sufre las consecuencias de la inseguridad viaria no es quien más corre, sino quien está más expuesto. En este sentido, reconocemos que esta iniciativa va en la buena dirección. Reducir los límites puede tener un efecto disuasorio, pero, señorías, tenemos que decirlo claro: no hay bastante con el Código Penal, porque el riesgo es evidente. Pensamos que con una reforma penal resolveremos el problema, pero no es cierto, porque el problema es un problema estructural y la seguridad viaria no se construye solo con sanciones, no se construye solo con un castigo; se construye con políticas públicas integrales. Y hablamos de infraestructuras seguras; hablamos de calles pensadas durante décadas para priorizar el vehículo privado; hablamos de la falta de transporte público eficiente, especialmente fuera de las grandes áreas urbanas; hablamos de desigualdades territoriales que obligan a mucha gente a coger el coche cada día. Por eso, desde una perspectiva de izquierdas, creemos que esta reforma debería ir acompañada de cuatro grandes ejes. Primero, prevención y educación. Hay que reforzar la seguridad viaria desde la base, invertir en formación, en campañas de concienciación y en responsabilidad colectiva. Segundo, el urbanismo y las infraestructuras necesitan ciudades y pueblos más seguros: zonas 30 reales, pacificación del tráfico, carriles bicicleta protegidos, entornos escolares seguros, porque cuando el diseño es seguro, la velocidad baja por sí sola. Tercer punto, alternativas al vehículo privado. Sin transporte público digno accesible y bien conectado, exigimos responsabilidad individual sin ofrecer alternativas colectivas. Y cuarto punto, importante, terminar con la precariedad de los conductores profesionales, como las furgonetas de la última milla, los riders, con demasiadas horas contrarreloj, mal pagadas, con presión para entregar ese paquete que no puede llegar un minuto más tarde, cuando a veces su vida está en juego y la vida también de las personas que pasan en ese momento por la calle.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación del artículo 379.1 del Código Penal, sobre conducción a...
«I, per això, des d'una perspectiva d'esquerres, creiem que aquesta reforma hauria d'anar acompanyada de quatre grans eixos. Primer: prevenció i educació. Cal reforçar la seguretat viària des de la base i invertir en formació, en campanyes de conscienciació i en responsabilitat col·lectiva. Segon: l'urbanisme i les infraestructures. Necessitem ciutats i pobles més segurs, zones 30 reals, pacificació del trànsit, carrils bici protegits, entorns escolars segurs. Perquè, quan el disseny és segur, la velocitat baixa per si sola. Tercer: alternatives al vehicle privat. Sense transport públic digne, accessible i ben connectat, estem exigint responsabilitat individual, sense oferir alternatives col·lectives. I quart i important: acabar amb la precarietat dels conductors professionals, com les furgonetes d'última milla, els riders. Massa hores a contrarellotge, massa hores mal pagades, massa pressió per entregar aquell paquet que no pot arribar un minut més tard, quan a vegades els hi va la seva vida i la vida de la gent que en aquell moment passa pel carrer. I també volem fer una advertència important: el dret penal hauria de ser sempre l'últim recurs. Cal garantir que aquesta reforma s'aplica amb proporcionalitat i justícia, evitant que acabi penalitzant més aquells que no tenen alternatives, especialment en territoris amb menys serveis i amb jornades i feines precàries. Dit això, senyories, no farem demagògia, nosaltres no obstaculitzarem la tramitació d'aquesta proposició de llei. No ho farem perquè entenem la urgència, i no ho farem perquè darrere aquest debat hi ha vides humanes. I no ho farem perquè la seguretat viària no pot quedar atrapada en bloquejos polítics de no poder tramitar una llei. Però això no és un xec en blanc, perquè presentarem esmenes, perquè es pot modificar moltíssim i es pot fer pensant en la vida de tothom. Esmenes en pro de la seguretat viària real, amb voluntat de millorar el text i d'anar més enllà del que avui se'ns proposa. Podem anar més enllà perquè, sincerament, el que avui porten aquí fa la sensació d'una regulació feta a trossos, de posar pedaços: ara modifiquem una cosa, ara modifiquem una altra. I el que cal és una visió integral.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación del artículo 379.1 del Código Penal, sobre conducción a...
«Per tant, reduir la velocitat no és només una qüestió normativa, és una qüestió de vida i és una qüestió de justícia, perquè qui més pateix les conseqüències de la inseguretat viària no és qui més corre, sinó qui està més exposat. I, en aquest sentit, reconeixem que aquesta iniciativa va en la bona direcció: reduir els llindars pot tenir un efecte dissuasiu i contribuir a reduir la sinistralitat. Però senyories, i ho hem de dir clar, no n'hi ha prou amb el Codi Penal, perquè el risc és evident. Pensar que amb una reforma penal resoldrem el problema no és cert, perquè el problema és un problema estructural, i la seguretat viària no es construeix només amb sancions, no es construeix només amb un càstig, es construeix amb polítiques públiques integrals. I parlem d'infraestructures segures, parlem de carrers pensats durant dècades per prioritzar el vehicle privat, parlem de la manca de transport públic eficient, especialment fora de les grans àrees urbanes; parlem de desigualtats territorials que obliguen molta gent a agafar el cotxe cada dia.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de modificación del artículo 379.1 del Código Penal, sobre conducción a...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda, diputats i diputades. Debatem avui una modificació del Codi Penal que aparentment pot semblar tècnica, però que en realitat és profundament política. Parlem de quin model de mobilitat volem. Parlem de com protegim la vida. I, sobretot, parla de si posem al centre les persones, o si hi posem la velocitat. Aquesta proposició de llei modifica l'article 379.1 del Codi Penal per reduir els llindars a partir dels quals l'excés de velocitat esdevé un delicte: de 60 a 50 quilòmetres per hora en vies urbanes, i de 80 a 70 en vies urbanes. La pregunta és clara: té sentit? És necessari? Les dades ens diuen que sí El 22 % dels accidents mortals tenen la velocitat com a factor determinant, i darrere d'aquest percentatge no hi ha números, el que hi ha és vides trencades i hi ha famílies, sobretot famílies, trencades. Hi ha víctimes que massa sovint formen part del col·lectiu més vulnerable: vianants, ciclistes, gent gran o infants; víctimes amb noms i cognoms, com el de Josep Boan Rosanes, que avui ens acompanya aquí la seva família, que l'estiu del 2020 van perdre la vida dalt d'una moto a causa d'un conductor que, superant el límit de velocitat permès, va envair el seu carril amb un resultat fatal.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2026, de 10 de febrero, por el que se garantiza la accesibilidad equitativa a bienes y...
«Sovint es rebutja una fiscalitat més justa per a grans empreses o activitats contaminants amb l'argument que això encarirà els preus. Aquest mantra s'ha de desmuntar. Moltes vegades, no és cert i en tot cas depèn de com dissenyem les polítiques. Regular els mercats, delimitar marges en temps de crisi és fer política útil per a la classe treballadora, especialment a Catalunya, on el cost de la vida és més alt i calen eines que ho reconeguin, com per exemple un sou mínim interprofessional propi. I acabo. Donem suport a aquest reial decret per tres motius. Un, per protegir la ciutadania davant dels abusos de les grans empreses i dels especuladors. Dos, per garantir la justícia social i l'equitat. Ningú no pot lucrar-se amb la vulnerabilitat. No hi ha res que sigui més repugnant que lucrar-se quan una altra persona pateix. I tres, exigir la responsabilitat dels operadors en situacions de risc. És el moment de demostrar que l'estat del benestar és una eina real per protegir la gent i garantir l'accés als serveis essencials. I ho fem per dignitat, per justícia i per defensar el dret també a la mobilitat de totes aquelles persones que, per causa d'un accident, avui han de pagar unes tarifes altíssimes si volen desplaçar-se. I esperem que aquest no sigui un pedaç puntual, sinó el primer pas d'un camí sostingut que posi definitivament els drets de les persones al centre de la política, no els drets de qui més té per damunt del més vulnerable.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 4/2026, de 10 de febrero, por el que se garantiza la accesibilidad equitativa a bienes y...
«L'accident ferroviari d'Ademuz ha estat el mirall d'una realitat insuportable. Mentre la ciutadania patia una infraestructura deficient i col·lapsada, alguns operadors apugen preus de forma desproporcionada, restringint de facto el dret a la lliure circulació, però -ojo- no restringixen el dret de la lliure circulació. Només el restringixen a aquella gent que no es pot permetre pagar els bitllets abusius. Per això, avui, qui es pot pagar aquests bitllets abusius, troben que vostès fan una cosa descomunal, una cosa súper mal feta, perquè com que ells ho poden pagar i els seus votants, molts d'ells, són els socis que apujaran els preus, doncs, ho troben bé, que puguin apujar el preu. Però el que sí que està clar és que la classe treballadora necessita que, si un tren avui no pot sortir, l'avió no pot valdre deu vegades més que el que valia la setmana passada. Els drets fonamentals no poden dependre de la llei de l'oferta i la demanda en moments de crisi. I no és la primera vegada que ho veiem, com alguns aprofiten les dificultats per fer negoci.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa al deterioro y a la insuficiencia estructural del...
«Desde 2008 se han perdido millones de viajeros en el país valenciano, no porque la gente no quiera el transporte público, claro que no, sino porque el servicio no es fiable, porque el precio -que sea más caro o más barato- si no hay servicio tampoco importa. Cuando uno de cada cuatro trenes llega tarde, no es una percepción del transporte, es una realidad, una realidad que condiciona trabajo, salario, conciliación y oportunidades. Y no podemos seguir gestionando el siglo XXI con las inercias del siglo XX, porque la movilidad, ya lo hemos dicho, no es una cuestión cotidiana, es una cuestión de futuro. El país valenciano hoy vive momentos decisivos. Una gigafactoría de baterías en Sagunto, el corredor del Mediterráneo, la conexión con Barcelona, con el Cantábrico, con Europa. Nos jugamos la reindustrialización verde, la transición energética, la creación de empleo de calidad. En la Comisión de Industria se ha hablado mucho del país valenciano esta semana. ¿Cómo se va a hacer todo esto si no tenemos un transporte digno? Sin una red ferroviaria moderna, electrificada e integrada en el resto de los territorios de los países catalanes y con Europa no hay competitividad, no hay cohesión territorial y no hay soberanía económica. Mientras los demás nodos de logística mediterránea avanzan, nosotros seguimos discutiendo por qué los trenes no llegan puntuales. Y eso, a estas alturas del siglo XXI, da risa. Por lo tanto, la transferencia efectiva a la Generalitat valenciana junto con las competencias no es un capricho identitario. Ya lo han dicho, no es un capricho, es que hay que gestionarlo desde la proximidad. Eso es aplicar el principio de subsidiariedad: que gestione el que está cerca, el que conoce el territorio, el que da la cara ante la ciudadanía. Por lo tanto, vamos a votar a favor de esta moción, como no podía ser de otra forma, porque para nosotros la movilidad es un derecho social. La movilidad significa llegar a tiempo...»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa al deterioro y a la insuficiencia estructural del...
«Gracias, presidente. Buenos días, diputadas y diputados. Hoy vamos a hablar otra vez de cercanías. Esta vez de las cercanías en el país valenciano, que también arrastran décadas de falta de inversión. Recientemente hemos visto cómo ADIF solucionaba uno de los problemas más graves que tienen en el país valenciano, bajando todavía más la limitación temporal de 30 a 10 kilómetros por hora en el puente de hierro de la C2 del núcleo de Valencia que une Alzira con Carcaixent. La red de cercanías del país valenciano está llena de limitaciones temporales de velocidad, pero este no es el único problema, hay que sumar la falta de correspondencias eficientes, la insuficiencia de material rodante e incluso la existencia de estaciones con escasa o nula oferta de servicios. Y, reiteramos, no hablamos solo de trenes, hablamos de derechos, hablamos de dignidad, hablamos de equidad territorial y hablamos de un modelo de país que es el que queremos construir y, sobre todo, hablamos de la gente, de la clase trabajadora. Estos sí son los que aguantan el país y son los que cogen cercanías, la gente que cada mañana se levanta antes de que salga el sol, que llega al andén con prisas mirando el reloj, que después mira el panel y ve: retraso. Y eso ya no es una incidencia, es una rutina impuesta. Son madres y padres que no llegan a tiempo a las escuelas, trabajadoras y trabajadores que acumulan horas perdidas que nadie les va a compensar y estudiantes que empiezan el día con incertidumbre. Hablamos de horas perdidas de los valencianos y las valencianas, horas de vida que tampoco les van a devolver. Y esto no es una anécdota, señoría, es un fracaso político.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa al deterioro y a la insuficiencia estructural del...
«Des del 2008 s'han perdut milions de viatgers al País Valencià. No perquè la gent no vulgui el transport públic, clar que no, sinó perquè el servei no és fiable, perquè el preu que sigui més car o més barat, si no hi ha servei, tampoc no importa. Quan 1 de 4 de cada quatre trens arriba tard, no és una percepció del transport i això és una realitat. Una realitat que condiciona feina, salaris, conciliació i oportunitats. I no podem continuar gestionant el segle XXI amb les inèrcies del segle XX. Perquè la mobilitat, ja ho hem dit, no és una qüestió quotidiana, és una qüestió de futur. El País Valencià avui viu un dels grans moments decisius. Una factoria de bateries a Sagunt, el corredor del Mediterrani, la connexió amb Barcelona amb el Cantàbric, amb Europa. Ens hi juguem la reindustrialització verda, la transició energètica, la creació d'ocupació de qualitat. A la Comissió d'Indústria s'ha parlat molt del País Valencià aquesta setmana. Com ho hem de fer tot això si no tenim un transport digne? Sense xarxa ferroviària moderna, electrificada i integrada a la resta dels territoris dels Països Catalans i a Europa no hi ha competitivitat, no hi ha cohesió territorial i no hi ha sobirania econòmica. Mentrestant, els altres nodes del logístic mediterrani avancen i nosaltres continuem discutint perquè els trens no arriben puntuals. És que això, a aquestes alçades del segle XXI, fa riure. Per tant, la transferència efectiva a la Generalitat Valenciana, juntament amb les competències, no és cap caprici identitari. Ja ho hem dit, no és cap caprici perquè s'ha de gestionar des de la proximitat. Això és aplicar el principi de subsidiarietat que gestiona qui és a prop, qui coneix el territori, qui dona la cara davant la ciutadania. Per tant, li votarem a favor d'aquesta moció, com no podia ser d'altra manera, perquè per a nosaltres la mobilitat és un dret social, perquè mobilitat vol dir arribar a temps...»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa al deterioro y a la insuficiencia estructural del...
«Gràcies, president. Bon dia diputats i diputades. Avui tornarem a parlar de Rodalies. En aquest cas, les rodalies del País Valencià que arrosseguen dècades també de manca d'inversió. Recentment hem vist com Adif solucionava un dels problemes més greus que tenen al País Valencià, que és baixant encara més la limitació temporal de 30 quilòmetres per hora. A 10 kilòmetres per hora al pont de Ferro de la línia C2 del nucli de València, que uneix Alzira amb Carcaixent. La xarxa de Rodalies del País Valencià està plena de limitacions temporals de velocitat, però aquest no és l'únic problema. No s'hi sumen la manca de correspondències deficients, la insuficiència de material rodant i, fins i tot, l'existència d'estacions amb excuses, amb escassa o nul·la oferta de serveis. I sí, ho reiterem. No parlem només de trens. Parlem de drets, parlem de dignitat, parlem d'equitat territorial i parlem d'un model de país que és el que volem construir. I sobretot, parlem de la gent, de la classe treballadora, que aquests sí que són els que aguanten el país i són els que agafen Rodalies de la gent que cada matí s'aixeca abans que surti el sol que arriba a l'andana amb presses, mirant el rellotge. Després mira el panell i veu el retard. I això ja no és una incidència. És una rutina imposada de mares i pares que no arriben a temps a l'escola, de treballadors i treballadores que acumulen hores perdudes que ningú els hi compensarà i d'estudiants que compensen el dia amb incertesa. Parlem avui d'hores perdudes dels valencians i les valencianes. Hores de vida que tampoc no els tornaran. I això no és cap anècdota, senyories, això és un fracàs polític.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre actuaciones urgentes para corregir el caos ferroviario.
«I el que proposa a la proposta que ens porten avui aquí és una proposta còmoda, pensada per fer veure que estan fent alguna cosa, però no ataca l'arrel del problema. Dissabte la ciutadania de Catalunya va sortir a Barcelona, cansats de perdre el temps. Milers de persones es van manifestar per que rodalies no funciona. Ja li he dit: hem passat del caos al col·lapse. El país s'està quedant aturat mentre la gent veu com les hores de vida i les oportunitats se'ls escapen a les andanes i als trens avariats. I aprofito també per dirigir-me al PSOE i directament al Govern de l'Estat. Vostès han tret pit i, fins i tot, han presumit que aquesta legislatura ha de ser la legislatura de l'habitatge i dels trens. Doncs els ho diré ben clar: ni una cosa ni una altra. És un govern fracassat amb habitatge, amb preus desbocats i sense mesures efectives, i fracassen estrepitosament en rodalies, condemnant a milers de persones a perdre hores de vida a les andanes.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2025, de 23 de diciembre, de medidas de promoción del uso del transporte público...
«La gente no pide milagros, pide algo muy básico. Pide que cuando vaya a la estación, llegue el tren y llegue a tiempo, y que además sea seguro. Y eso, señorías -vuelvo a repetirlo-, es algo que no se resuelve ni con descuentos ni con titulares bonitos; se resuelve con inversión, planificación, liderazgo y responsabilidad política real, que es lo que les pedimos desde hace mucho tiempo. Esta responsabilidad política real es importante. Evidentemente, votaremos a favor del real decreto ley, porque solo faltaría que, con todo el caos que hay ya, la gente tuviera que pagar para esos viajes. Pero recuerden una cosa: la gratuidad que ahora se ha puesto a los trenes que no pasan no va a solucionar nada. Están creando traumas que va a costar mucho revertir. Podría ser que nuestros jóvenes no tuvieran nunca ganas de coger un tren, porque les estamos traumatizando completamente. No puede ser que llegues a una estación y que no sepas si el tren pasará o no. Eso no puede ser. No puede ser que te subas a un tren y que esté vacío. No puede ser que llegues a una estación y que no funcionen las escaleras mecánicas. No puede ser que no funcione el ascensor, porque la gente que tiene movilidad reducida se ve excluida de un sistema que tendría que estar pensado para todos. Hemos aprobado la ley de movilidad hace muy poco. Hace muy poco que se aprobó esa ley, con unas medidas en las que hemos trabajado con diputados de su grupo parlamentario. ¿Qué hacemos? ¿Excluimos a toda la gente porque no funcionan las estaciones ni las escaleras mecánicas ni los ascensores? ¿Saben cuánto tiempo pasa para arreglar algo tan simple en una estación? Pueden llegar a pasar tres y cuatro meses, y eso no es incentivar el transporte público. Pónganse las pilas. Pongan a los informadores informados, porque ponen gente allí que está allí para que todo el mundo les riña y les grite porque no tienen ni idea de lo que se va a hacer, porque ponen informadores que ni siquiera se han molestado en informarles. Con esto lo dejo. Muchas gracias. (Aplausos).»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2025, de 23 de diciembre, de medidas de promoción del uso del transporte público...
«Esquerra Republicana, señor Gavin, no apoya esta nefasta gestión que hace el Estado español, no le da apoyo. (Aplausos). En todo caso, usted, que ha sido secretario de Infraestructuras durante muchos años. En cualquier caso, gracias a la exigencia de Esquerra Republicana, hoy sobre la mesa tenemos un plan para acelerar las inversiones en rodalies. Ahora hace falta que ese acuerdo se traduzca en un compromiso firme para que durante los próximos cinco años se pueda elevar la inversión total de la década hasta esos 8000 millones de euros tan necesarios. Además, gracias al trabajo de Esquerra Republicana también, por primera vez -por primera vez, se lo recuerdo- la Generalitat ha podido participar en la definición del Plan de Rodalies, un paso que sabemos que es necesario, pero que es insuficiente y por eso es preciso ir más allá. Hay que acelerar el despliegue de Rodalies de Cataluña, asumir el liderazgo real del servicio, incluso esos cambios urgentes en la dirección de Renfe en Cataluña. Y, sobre todo, hay que priorizar lo que se ha dejado de lado demasiado tiempo, que es el mantenimiento y la seguridad de nuestras vías. Menos anuncios, menos nuevos kilómetros de AVE y más mantenimiento. Más mantenimiento, más fiabilidad y más seguridad para los usuarios y para los trabajadores. Este real decreto pone casi todo el acento en las tarifas y eso, como mínimo, es reduccionista, porque para potenciar el transporte público no basta con que sea económico, tiene que ser fiable, seguro y digno. Y ahora mismo no tenemos nada de todo eso. Lo que tenemos ahora mismo en Cataluña es un trauma colectivo, gente que sale de casa con miedo, gente que asume que llegará tarde, gente que normaliza perder citas, horas de trabajo o clases en las universidades. ¿Ustedes se imaginan las caras de los estudiantes este fin de semana o ayer por la mañana, que tenían exámenes y tuvieron que ver cómo no podían llegar a su examen porque estaban en una estación en la que nadie les estaba informando de si el tren pasaría al cabo de una hora o si no pasaría, con esas pantallas vacías o, lo que es peor, llenas de datos totalmente erróneos? Eso, señor ministro, no se compensa con descuentos; se compensa con inversión real, con planificación rigurosa y con una gestión responsable para reparar la red, renovar la infraestructura y garantizar la seguridad de cada kilómetro de la vía. Y hay que decir que la crisis de Rodalies no es culpa ni de la lluvia ni de la mala suerte; es culpa de décadas de negligencia política, tanto de los Gobiernos del PSOE como de los Gobiernos del Partido Popular, porque hasta que Esquerra Republicana no ha podido incidir en las políticas del Govern, estas políticas nunca se han pensado en Cataluña.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2025, de 23 de diciembre, de medidas de promoción del uso del transporte público...
«Posin-se les piles. Fiquin els informadors informats que ara posen gent allà a ser un pal de paller, a que tothom els hi expliqui o els renyi perquè no en tenen ni idea del que passarà, perquè posen informadors que no s'han entretingut ni a informar. Res més. Aquí ho deixo. Moltes gràcies. Hola. Gracias, presidente. Buenas tardes, diputados y diputadas. Antes de empezar, permítanme decir unas palabras de recuerdo. Quiero expresar nuestras condolencias más sinceras a los familiares y a las personas allegadas de las víctimas de los accidentes tanto de Adamuz como de Gelida, así como nuestro calor y respeto en estos momentos tan difíciles como los que deben estar pasando. Hoy debatimos un real decreto ley que habla principalmente de bonificaciones, y lo diré de entrada y con absoluta claridad: reducir el coste del transporte es importante, pero hoy no es el principal problema que tenemos. El principal problema que tenemos hoy es que el servicio no funciona, no es fiable, no es regular y, lo que es más grave, pone en riesgo la seguridad de las personas y afecta a la salud mental de los usuarios.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2025, de 23 de diciembre, de medidas de promoción del uso del transporte público...
«La gent no demana miracles. Demana una cosa molt bàsica: demana que quan vagi a l'estació el tren que arribi i arribi a temps i que a més a més, sigui segur. I això, senyories, torno a repetir, no es resol ni amb descomptes ni amb titulars bonics. Es resol amb inversió, planificació, lideratge i responsabilitat política real, que és el que els hi demanem des de fa molt temps aquesta responsabilitat política real. Evidentment, votarem a favor d'aquest Reial Decret, perquè ja només faltaria que amb tot el caos que hi ha, la gent hagués de pagar per fer aquests viatges. Però recordin: la gratuïtat que ara han posat els trens que no passen, no ens solucionarà res. Estan creant traumes que costarà molt de revertir. Podria ser que la nostra gent jove no tingués mai ganes d'agafar un tren perquè els estem totalment traumatitzant. No pot ser que arribin a una estació i no sàpiguen si el tren passarà o no passarà. Això no pot ser. No pot ser que pugis a un tren i estigui buit. No pot ser que arribis a una estació i no funcionen les escales mecàniques. No pot ser que no funcioni l'ascensor perquè la gent que té mobilitat reduïda els estem excloent també d'un sistema que hauria d'estar pensat per a tothom. Hem aprovat la Llei de Mobilitat fa molt poc. Fa molt poc que es va aprovar amb unes mesures que eren importants. Ho vam estar treballant amb diputats del seu grup parlamentari. Què fem? Deixem exclosa tota la gent perquè no poden funcionar les estacions, ni els ascensors, ni les escales mecàniques? Sap quant temps passen a arreglar unes coses tan simples amb unes estacions? Poden arribar a passar tres i quatre mesos. Això no és incentivar el transport públic.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 17/2025, de 23 de diciembre, de medidas de promoción del uso del transporte público...
«I senyor Gavín, Esquerra Republicana no dona suport a aquesta nefasta gestió que fa l'Estat espanyol. No li dona. En tot cas, li va donar vostè sent el secretari d'Infraestructures durant molts anys. Ara bé, gràcies al treball i a l'exigència d'Esquerra Republicana, avui hi ha sobre la taula un acord per accelerar les inversions a Rodalies. Ara cal que aquest acord es tradueixi en un compromís ferm perquè els propers cinc anys permeti elevar la inversió total de la dècada fins aquests 8000 milions d'euros que són tan necessaris. A més, gràcies a la feina d'Esquerra Republicana, també per primera vegada, per primera vegada, li recordo. La Generalitat ha pogut participar en la definició del pla de Rodalies, un pas que sabem que és necessari però que és insuficient. Per aquest motiu cal anar més enllà accelerar el desplegament de Rodalies de Catalunya, assumir el lideratge real del servei i impulsar aquests canvis urgents en la direcció de Renfe a Catalunya. I sobretot, cal prioritzar allò que s'ha deixat de banda massa temps, que és el manteniment i la seguretat de les nostres vies. Menys anuncis, menys nous quilòmetres d'AVE i més manteniment. Més fiabilitat i més seguretat per als usuaris i per als treballadors. Aquest Reial decret posa gairebé tot laccent en les tarifes i això, com a mínim és reduccionista, perquè per potenciar el transport públic no nhi ha prou que sigui econòmic ha de ser fiable, segur i digne. I ara mateix no tenim res d'això. El que tenim ara mateix a Catalunya és un trauma col·lectiu. Gent que surt de casa amb por; gent que assumeix que arribarà tard; gent que normalitza perdre cites, hores de feina o classes a les universitats. Vostè s'imagina les cares dels estudiants aquest cap de setmana o ahir al dematí que tenien exàmens i van veure com el seu examen no hi podien arribar perquè estaven en una estació on ningú els hi estava informant de si el tren passaria al cap d'una hora, si no passaria amb aquelles pantalles buides o, el que és pitjor, plenes de dades totalment errònies. Això ministre, no es reverteix amb descomptes, només es reverteix amb inversions reals, amb planificació rigorosa i amb una gestió responsable per reparar la xarxa, renovar la infraestructura i garantir la seguretat de cada quilòmetre de la via. I cal parlar clar. La crisi de Rodalies no és culpa ni de la pluja ni de la mala sort. És culpa de dècades de negligència política tant dels governs del PSOE com dels governs del Partit Popular. Perquè fins que Esquerra Republicana no ha pogut incidir en les polítiques del Govern, aquestes polítiques mai s'han fet pensant en Catalunya.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la digitalización y el mantenimiento de los centros de examen desplazados...
«I senyories del PP, els ho dic de veritat, mentre la DGT serà un centre centralista a l'Estat espanyol que només pensi en Madrid i les seves rodalies, a Catalunya tindrem un col·lapse, perquè ja el teníem quan governava el Partit Popular també. Gràcies. Buenas tardes, diputados y diputadas. Hoy, el Grupo Popular nos trae una PNL que denuncia un problema real: la digitalización de los exámenes de conducir está creando obstáculos enormes, sobre todo en los municipios pequeños y en las zonas rurales. Pero lo que presenta hoy el Grupo Popular aquí es una tirita para tapar una hemorragia. El problema de fondo no es la digitalización, sino el centralismo enfermizo que la DGT aplica cuando gobierna un servicio esencial. Ignora la realidad de los territorios, las distancias, las necesidades de la gente y las capacidades de los ayuntamientos. Digámoslo claro, cuando la DGT falla -y está fallando estrepitosamente, y no solo ahora, hace años que falla- no es solo mala gestión, es una injusticia territorial: un sistema que trata a los territorios como periferia. Cataluña, como tantos otros territorios, sufre una gestión centralizadora y negligente. Se concentran exámenes, se estancan centros desplazados como el de Vielha o se dejan morir por falta de recursos, como en La Popla. Además, se trasladan costes a los ayuntamientos, que no tienen dinero ni competencias para asumirlos, y eso agrava la situación de municipios pequeños, rurales, de montaña, sin alternativas de transporte público. Obliga a la gente a hacer decenas de kilómetros para examinarse. Y eso no es modernizar, es un abandono institucional. Digitalizar es modernizar, sí, pero modernizar no quiere decir recentralizar ni empobrecer el acceso a un servicio básico. El problema, por tanto, es estructural. La DGT gobierna como si todo ocurriera en Madrid. Las colas de meses, los calendarios que se anuncian y se cancelan, los examinadores que no llegan, las listas de espera eternas y esta digitalización improvisada y además impuesta, todo eso no es mala suerte, todo eso es mala gestión. En Cataluña lo sufrimos como nadie: 80 000 personas esperando ir a examen, jóvenes que no pueden trabajar, familias que no pueden moverse, empresas que no pueden contratar. Es una situación insostenible y es sencillamente una vergüenza.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la digitalización y el mantenimiento de los centros de examen desplazados...
«Bona tarda, diputats i diputades. Avui el Partit Popular ens porta una PNL que denuncia un problema real: la digitalització dels exàmens de conduir està creant obstacles enormes, sobretot als municipis petits i a les zones rurals. Però el que presenta avui, el que el PP presenta avui aquí és una tirita per tapar una hemorràgia. El problema de fons no és la digitalització, sinó el centralisme malaltís que la DGT governa un servei essencial. Ignora la realitat dels territoris, les distàncies, les necessitats de la gent i la capacitat dels ajuntaments. I diguem-ho clar, quan la DGT falla -?i està fallant estrepitosament, i no només ara, ja fa anys que falla- no és només mala gestió, és una injustícia territorial, un sistema que tracta els territoris com perifèria. Catalunya, com molts altres territoris, pateix una gestió centralista i negligent. Es concentren exàmens, es tanquen centres desplaçats, com el de Vielha, o se'l vol deixar morir per manca de recursos, com pretenen fer a la Pobla. A més, es traslladen costos als ajuntaments que no tenen ni diners ni competències per assumir-los, i això colpeix especialment municipis petits, zones rurals o comarques de muntanya sense alternatives de transport públic. Obligar la gent a fer desenes de quilòmetres per examinar-se no és modernitzar, és un abandó institucional. Digitalitzar és modernitzar, sí; però modernitzar no vol dir recentralitzar ni empobrir l'accés a un servei bàsic. El problema, doncs, és estructural. La DGT governa com si tot passés a Madrid, les cues de mesos, els calendaris que sanuncien, es cancel·len, els examinadors que no arriben, les llistes d'espera eternes, i aquesta digitalització improvisada i, a més a més, imposada. I tot això no és mala sort. Això és mala gestió. A Catalunya ho patim com ningú. 80 000 persones esperant fer un examen. Joves que no poden treballar, famílies que no poden moure's, empreses que no poden contractar. És una situació insostenible i és senzillament una vergonya.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Por último, financiación global del transporte público. Abramos el camino para que se plantee una estrategia estatal de financiación a las autonomías, para hablar de financiación a largo plazo. Sin financiación estable no hay transición ecológica. Y ahora paso al bloque de la miseria. Hay que ser claros: cuán miserable es jugar con las ilusiones de las personas que viven de su trabajo en las centrales nucleares, cómo se pueden utilizar como instrumento partidista, cómo manipulan su angustia con una enmienda que quiere proteger a la gente y garantizar que nadie quede atrás. Les recuerdo que, en la legislatura anterior, de la mano de Norma Pujol, nosotros trajimos una moción sobre la contribución del Gobierno español en un fondo de transición justa en las zonas nucleares y les instamos a elaborar e implementar un plan de transición nuclear a partir del año 2023 para garantizar la diversificación económica y la reindustrialización de las zonas nucleares de Ascó, Vandellós y Cofrentes ante el cierre definitivo de las centrales nucleares, y que el Estado contribuyera con una dotación de fondo de transición nuclear. ¿Y saben qué votó el Partido Popular a esta moción que presentó mi compañera Norma Pujol?, ¿saben qué votó el Partido Popular? Votaron que no. ¿Saben qué sí votó el Partido Popular a favor? A un impuesto al sol (aplausos), arruinando a los pequeños productores de energía renovable. Y ahora vienen a decirnos, con todo el morro, que necesitan más energía. Hay que ser muy miserable para traer una enmienda sobre la ampliación de la vida de las plantas nucleares en una ley que nada tiene que ver con las centrales nucleares. La transición energética, señorías del PP, no puede basarse en la demagogia ni en la amenaza, sino en la planificación, la justicia territorial y, sobre todo, en la garantía de los puestos de trabajo para aquellas personas que hoy están trabajando en las centrales nucleares. Y eso nosotros lo defendemos de verdad. Señorías del PSOE, hagan su trabajo en transición nuclear. Y, señorías del PP, traigan a debate las centrales nucleares donde corresponde, no en la ley de movilidad sostenible, porque no corresponde.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Gràcies. Gracias, presidenta. Buenos días, diputados y diputadas. En el Grupo Republicano hemos trabajado para hacer que esta ley de movilidad sea más verde, más justa y más útil para la ciudadanía. Lo hemos hecho con la mirada puesta en la gente, en el territorio y en el futuro. Hoy, traemos a este Pleno un conjunto de enmiendas que no solo mejoran la ley de movilidad sostenible, sino que introducen elementos esenciales: equidad, cohesión territorial, descarbonización real y derechos de movilidad para todos y todas. Y lo hemos logrado la izquierda, desde el compromiso con el país y con los territorios, que siempre quedan al margen. En primer lugar, en la votación en el Congreso, que hemos salvado competencias para la Generalitat. Hemos dado un paso histórico en el transporte ferroviario de mercancías. Hemos mejorado servicios concretos, como la línea Lérida-Cervera. Hemos transformado los puertos en espacios de transición energética. Hemos garantizado que las naves logísticas sean prioritarias en la red eléctrica estatal. Hemos conseguido que el Gobierno revise las etiquetas medioambientales de la DGT. Hemos impulsado planes de movilidad sostenible en el trabajo. También, hemos introducido un compromiso pionero para reducir vuelos domésticos innecesarios. Y las enmiendas que se han incorporado en el Senado, y sobre las que solicitamos su voto favorable, incluyen un primer bloque de financiación estable del servicio público, porque fijamos un mínimo del 15 % de aportación estatal de los costes públicos del transporte urbano. Esto garantiza planificación y equidad territorial. Los municipios pequeños dejan de depender del ministerio de turno. Además, hemos corregido otro despropósito: el criterio de las unidades urbanas censadas en el Catastro. El criterio ahora será en la población real, porque la movilidad tiene que tratarse de personas, no de metros cuadrados. Hemos puesto el foco en lo que la ley había olvidado: el derecho a la movilidad en el mundo rural. Por lo tanto, podemos decir que consolidamos el transporte a demanda como servicio público esencial, porque hay comarcas en las que sin este servicio a demanda la gente mayor no puede ir al médico, los jóvenes no pueden estudiar y muchos trabajadores no pueden llegar a su puesto de trabajo. Eso es cohesión territorial de verdad. Y ahora lo es porque nosotros, en Esquerra Republicana, lo hemos introducido en el Senado.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«I per acabar, hem aconseguit que aquesta llei és molt més que modificacions tècniques. Hem fet entrar el territori en la llei i posar la mirada d'Esquerra transformadora en un text que tenia més llacunes que ambició. Hem aportat rigor, equitat, justícia social i, sobretot, cohesió territorial. Hem convertit la Llei de mobilitat en una llei més útil, més justa i més al servei de la gent. I ho hem fet amb responsabilitat, des del compromís amb el país i amb la idea que la mobilitat no és un dret... Ai, perdó. La idea que la mobilitat és un dret, no ha de ser un privilegi. Per això avui podem dir amb orgull: Aquesta llei serà molt millor gràcies a Esquerra Republicana. I això no ens ho podrà discutir ningú. I abans d'acabar vull fer un agraïment sincer a tots los grups i a tots els diputats i diputades que han tingut la voluntat real de negociar: Héctor Palencia, Cristina, Cristina, César, Ignacio, l'Albert de Compromís, el Fèlix, el Mikel, el company Gavín, l'Isidre, a tots, moltes gràcies per negociar. Als companys i companyes de les entitats, als tècnics del grup parlamentari, als tècnics de les sectorials. Hem passat hores de trucades, missatges, llegides... I als lletrats, els lletrats també, que han fet una feina intensa i complexa, sovint invisible, però que sabem que sense els lletrats aquestes lleis no prosperarien. I un propòsit per a tots nosaltres: Aquesta llei és una llei molt important, per tant, no la menystinguem parlant únicament d'una sola esmena que presenta el Partit Popular per fer campanya. És una llei que ens garantirà la mobilitat a les zones rurals. És una llei que ens garantirà la mobilitat per poder anar a estudiar, per poder treballar i per poder aconseguir una equitat territorial. Doncs, si us plau, avui parlem de mobilitat i del que hem aconseguit.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«I, finalment, el finançament global del transport públic. Obrim el camí perquè el Govern presenti una estratègia estatal de finançament a les comunitats autònomes per sortir del pedaç i entrar a la planificació a llarg termini. Sense finançament estable no hi ha transició ecològica. I ara permetin-me entrar al bloc de la misèria, perquè cal dir-ho clar: Com de miserable s'ha de ser per jugar amb les il·lusions de les persones que viuen del treball, del seu treball a les centrals nuclears? Com es poden utilitzar com a instrument partidista? Per com poden manipular la seva angoixa mentre presenten una esmena contra una llei que vol protegir la gent i garantir que ningú es quedi enrere? Els recordo que la legislatura passada, de la mà de la diputada Norma Pujol, vam portar una moció sobre la contribució del Govern espanyol a un fons de transició justa en les zones nuclears, instant-los a elaborar i implementar un pla de transició nuclear a partir de l'any 2023 per assegurar la diversificació econòmica i la reindustrialització de les àrees nuclears d'Ascó, Vandellòs i Cofrents davant del tancament definitiu de les centrals nuclears i que l'Estat contribuís amb una dotació de fons de transició nuclear. Saben què va votar el Partit Popular aquesta moció que va presentar la meva companya Norma Pujol? Saben què va votar el Partit Popular? Va votar que no. Saben què sí que va votar el Partit Popular? Posar un impost al sol. Sí, sí, un impost al sol, arruïnar els petits productors d'energia renovable. I ara venen a dir-nos, amb tota la barra, que es necessita més energia. Com de miserable s'ha de ser per portar una esmena sobre l'allargament de la vida de les centrals nuclears en una llei que no té res a veure amb les centrals nuclears? Perquè la transició energètica, senyories del PP, no pot basar-se en la demagògia ni en l'amenaça, sinó en la planificació, la justícia territorial i, sobretot, sobretot, la garantia dels llocs de treball per a aquelles persones que avui estan treballant en les centrals nuclears. I això nosaltres ho defensem de debò. I senyories del PSOE, facin la seva feina en transició nuclear! I senyories del PP, portin a debat les centrals nuclears allà on toquin, no a la llei de mobilitat sostenible, perquè no toca.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoProyecto de Ley de Movilidad Sostenible.
«Bon dia, diputats i diputades. Gràcies, presidenta. Des del grup Republicà hem treballat per fer que aquesta llei de mobilitat sigui més verda, més justa i més útil per a la ciutadania. Ho hem fet amb la mirada posada en la gent, en el territori i en el futur. I avui portem a aquest plenari un conjunt d'esmenes que no només milloren la Llei de mobilitat sostenible, sinó que introdueixen elements essencials: equitat, cohesió territorial, descarbonització real i drets de mobilitat per a tothom. I ho hem aconseguit des de l'esquerra, des del compromís amb el país i amb els territoris que sempre queden al marge. En primer lloc, i a la votació al Congrés, hem salvat competències a la Generalitat, hem fet un pas històric en el transport ferroviari de mercaderies, hem millorat serveis concrets com la línia Lleida-Cervera, hem transformat els ports en espais actius de la transició energètica, hem garantit que els grans nodes logístics siguin prioritaris en la xarxa elèctrica estatal. També hem aconseguit que el Govern revisi les etiquetes mediambientals de la DGT. Hem impulsat plans de mobilitat sostenible al treball, hem introduït un compromís pioner per reduir els vols domèstics innecessaris. I, en segon lloc, les esmenes que s'han incorporat al Senat i que demanem el seu vot. Fem un primer bloc de finançament estable al transport públic. Fixem un mínim del 15 % en l'aportació estatal als costos operatius del transport urbà. Això garanteix planificació i equitat territorial. Els municipis petits deixen de dependre de l'alè del ministeri de torn. També hem corregit un altre despropòsit, el criteri de les unitats urbanes censades al cadastre. El criteri ara serà amb la població real, perquè la mobilitat ha d'anar de persones, no de metres quadrats. Hem posat el focus en què la llei havia oblidat el dret a la mobilitat al món rural. Per tant, podem dir que consolidem el transport a demanda com a servei públic essencial, perquè hi ha comarques on, sense aquests serveis, sense el servei a demanda, la gent gran no pot anar al metge, els joves no poden estudiar i molts treballadors no poden arribar a la feina. Això és cohesió territorial de veritat. I ara ho és perquè nosaltres, Esquerra Republicana, ho ha entrat al Senat.»