Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
1.235 declaraciones · página 20 de 42
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica por la que se modifica la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código...
«Mirin, és tan senzill com comparar els dos textos. La proposta registrada al mes de febrer penso que era clara, que era contundent. Parlava de fins a quatre anys de presó per a qui practiqués aquest tipus de teràpia, establia reparació econòmica real per a les víctimes, establia inhabilitació directa per a professionals, docents o religiosos, que promoguessin aquestes pràctiques fastigoses i sancions específiques a institucions còmplices. També inclou els casos de menors de persones vulnerables i també la responsabilitat de familiars o tutors que ho permetin o que ho promoguin. De fet, era una proposta que no només castigava, sinó que reparava i que protegia, important. Com deia el company del PNV, en el Codi Penal no se solucionen els problemes, no només se solucionen els problemes. En canvi, la del Partit Socialista rebaixa el problema. Ofereix de sis mesos a dos anys de presó com a màxim, sense cap menció de reparació econòmica, amb una inhabilitació parcial i limitada només en alguns casos. No hi ha un reconeixement explícit de la responsabilitat institucional, ni tampoc hi ha el compromís amb les entitats tal qual, com si ser sotmès a una teràpia de conversió fos una simple infracció, com aquell que aparca a la zona blava sense pagar o com aquell que es cola al metro. I això, senyories, no és justícia, és menyspreu. És menyspreu institucional.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados relativa a la actividad legislativa.
«Señor presidente, haremos la intervención desde el escaño porque tampoco da para más. De hecho, no íbamos a hablar, pero me ha sorprendido mucho su discurso, señor Bermúdez de Castro. Yo le tengo por un buen parlamentario y tiene muchísima experiencia -usted lleva aquí más años que los escaños-, por eso me ha sorprendido el mal tono. Creo que no hacía falta decir según qué cosas. La iniciativa es buena y se podría debatir, pero una vez más ustedes entran en un discurso que nos echa para atrás, que echa para atrás a cualquier persona normal. No voy a entrar en lo que usted dice aquí sobre que la gente quiere seguir en el poder, no como ustedes cuando están en el poder, que no quieren seguir, ¿no?, y tampoco voy a decir que aquí se presentan iniciativas por razones políticas, no como ustedes, que son mecánicos o panaderos y que no hacen iniciativas políticas, que no son políticos ni políticas. No voy a entrar ahí porque me parece que es... De hecho, me ha sorprendido que usted lo utilizara.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Ministra de Defensa ante el Pleno de la Cámara, para dar cuenta de los 88...
«Lo que ha pasado este fin de semana, como saben ustedes, señorías, en Israel, Irán y Yemen, nos preocupa mucho. Es un conflicto militar al que asistimos en directo, de primer orden, con potencias nucleares involucradas y donde Estados Unidos está jugando un papel, digamos, extraño, disruptivo y absolutamente peligroso. Es grave lo que pasa y creo que todos deberíamos exigir seriamente una desescalada urgente, que se apueste por las negociaciones que se han suspendido y que se cumplan, señorías, los acuerdos multilaterales en el marco del Organismo Internacional de Energía Atómica. Estamos jugando con fuego. Estamos creando un escenario que puede resultar irreversible. A pesar de todo eso, esos hechos no deberían hacer que perdamos el foco sobre Gaza. Lo que está pasando en la Franja de Gaza es un escándalo de dimensiones colosales, y la historia, señorías, nos juzgará también por nuestros silencios. El ritmo de violencia extrema no para, y estas últimas semanas la violencia también está enfocada a personas que intentan acceder a puntos de ayuda humanitaria. Si no fuera que estamos ya en la piel muerta de los sentimientos, este hecho aislado debería ya ponernos en guardia ante el escándalo democrático y humanitario que estamos viviendo. Seguramente nunca habíamos visto en la era digital todo lo que está pasando y, desgraciadamente, estamos cayendo en una especie de anestesia moral insoportable. Pero, señora ministra, no podemos dejar de recordar las barbaridades que se están cometiendo y la lista larga de crímenes contra la humanidad que están bien documentados. En primer lugar, el genocidio que está investigando el Tribunal Penal Internacional. Y la palabra genocidio esta vez creemos que no se utiliza al buen tuntún. Luego tenemos el desplazamiento forzado de la población, que recuerda a las peores horas de Europa y la peor historia del siglo XX, señorías. O también, en tercer lugar, el bloqueo de ayuda humanitaria que cada día documentan las agencias que están trabajando sobre el terreno, que trabajan y mueren sobre el terreno. El escándalo es mayúsculo. Y es en este contexto absolutamente intolerable donde hemos recibido con indignación las noticias, señora Robles, que han motivado su comparecencia.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia de la Ministra de Defensa ante el Pleno de la Cámara, para dar cuenta de los 88...
«Presidenta, senyories, senyora ministra. Bona tarda. Permeti'm, amb tots els respectes, senyora Robles, que li digui que la seva intervenció inicial ens ha decebut. Esperàvem molt més de les seves paraules. Com a grup sol·licitant, li ho dic, però també per respecte al conjunt de la cambra. El tema és important, l'hora és greu i ha donat la sensació, senyora Robles, que vostè ha vingut aquí avui arrossegant els peus. Creiem que és important, no només pel que representem aquí, sinó perquè la ciutadania viu un moment complicat a Europa i en el món que vostè hagués explicat molt més. Espero que en el torn de rèplica ho faci. El que ha passat aquest cap de setmana, com vostès saben, senyories, a l'Orient Mitjà, Israel, l'Iran i també el Iemen, ens preocupa profundament. Estem assistint en directe a un conflicte militar de primer ordre, com ara deia, amb potències nuclears involucrades i on els Estats Units estan jugant un paper, diguem-ne, estrany, disruptiu i absolutament perillós. És greu el que passa i penso que tots hauríem de demanar seriosament una desescalada urgent, que s'aposti per les negociacions que s'han suspès i que es compleixin, senyories, els acords multilaterals en el marc de l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica. Estem jugant amb foc. Estem creant un escenari que pot ser irreversible. Malgrat tot, aquests fets no ens haurien de fer perdre el focus sobre Gaza. El que està passant a la franja de Gaza és un escàndol de dimensions colossals i la història, senyories, ens jutjarà també pels nostres silencis. El ritme de violència extrema no s'atura i aquestes darreres setmanes la violència està enfocada també contra persones que intenten accedir a punts d'ajuda humanitària. Si no fos que estem ja en la pell morta dels sentiments, aquest fet sol ens hauria de posar en guàrdia davant l'escàndol democràtic i humanitari que estem vivint. Segurament no havíem vist mai en l'era digital tot el que està passant i estem desgraciadament caient en una mena d'anestèsia moral que no es pot suportar. Però no podem, senyora ministre, deixar de recordar les barbaritats que s'estan cometent i la llista llarga de crims contra la humanitat que estan ben documentats. En primer lloc, el genocidi que està investigant el Tribunal Penal Internacional, i la paraula genocidi, aquesta vegada, creiem que no es fa servir a la babalà. També en segon lloc, el desplaçament forçat de població, que és una cosa que ens recorda les pitjors hores d'Europa i el pitjor de la història del segle XX, senyories. O també, en tercer lloc, el bloqueig d'ajuda humanitària que cada dia documenten les agències que treballen sobre el terreny, treballen i moren sobre el terreny. L'escàndol és majúscul i és en aquest context absolutament intolerable que hem rebut amb indignació les notícies que han motivat, senyora Robles, la seva compareixença.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · Pleno¿Qué piensa hacer?
«Sí que es cierto, señor presidente, que otro que tampoco había comido a las cinco era el señor Mazón y tampoco veo tan cabreadas a las señorías del Grupo Popular. Dicho esto, no es suficiente, más que nada porque ustedes dicen que actúan contra la corrupción cuando la detectan. No, miren, cuando detecta la corrupción la UCO, sobre todo la UCO. Dicho esto, usted quiere que nosotros y nosotras nos creamos que usted se enteró antes de ayer de lo que hacían dos tipos que le siguieron y que estuvieron con usted durante diez, once o doce horas, durante semanas, durante meses, en un coche para recuperar la Secretaría General del PSOE; que usted se enteró antes de ayer de quiénes eran, de cómo eran y de lo que hacían Santos Cerdán y el señor Ábalos. Usted quiere que nosotros nos lo creamos. Vale, pero haga tres cosas. La primera, jure y perjure que no estamos frente a 'la Gürtel del PSOE' (rumores) y que no veremos nunca en un papel P. Sánchez. Jure y perjúrelo. Una buena manera sería personarse contra esta gente. (Rumores). Dos, vaya contra las corruptelas, contra las constructoras; en definitiva, inhabilitaciones de por vida para quien corrompa y multas millonarias para quien corrompa. Y tres, hombre, que nunca más esta gente se siente en un escaño. Eliminemos ya los aforamientos. (Una señora diputada: ¡Muy bien!).»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las consecuencias de la implantación de la enseñanza...
«No nos engañemos, señoras y señores diputados. Esta moción no va de laicidad ni de seguridad. Lo que asquea a esta gente no es la religión, sino ver que hay gente que reza a otro Dios. Los musulmanes para la extrema derecha son personas atrapadas en una cultura maligna, y siempre serán musulmanes, jamás van a ser un vecino, una persona más, no, siempre van a ser personas musulmanas, un individuo sospechoso simplemente por su creencia. Y la cohesión real se consigue cuando todas las personas se respetan como individuos, sin reducir cada persona a una etiqueta étnica o religiosa; es el derecho a la indiferencia en una democracia plural, algo que ustedes desconocen: nadie debe ser tratado de manera distinta por su religión u origen. Hablemos de Mohamed, a quien yo conozco. Hace treinta años que vive en Cataluña, habla catalán, es carpintero, tiene un hijo que va a la universidad y va a la escuela en catalán, pero para ustedes él sigue siendo un simple inmigrante, como si toda una vida pudiera quedar reducida a eso. Su hijo también se llama Mohamed y es un alumno cualquiera, que llegará a ser lo que él quiera ser. Pero para las personas de VOX esta persona no es un individuo cualquiera, sino que está caracterizado por el velo, por la comida... Cualquier persona tiene derecho a que se respete su fe, pero sobre todo lo que tienen las personas es el derecho a la indiferencia, a ser tratado como un individuo normal, como un ciudadano normal, como cualquier otro.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las consecuencias de la implantación de la enseñanza...
«No ens enganyem, senyors i senyores diputats, aquesta moció no va de laïcitat ni de seguretat. El que els fastigueja a aquesta gent no és la religió, és veure gent que resa un altre déu. Els musulmans, per l'extrema dreta, són individus atrapats en una cultura maligna i sempre seran musulmans, mai seran un veí, una persona més, no, no. Sempre seran musulmans. Aquell individu sospitós només per la seva creença. La cohesió real s'aconsegueix quan cadascú és respectat com a individu i no és reduït a una única etiqueta ètnica o religiosa. La clau és garantir a tothom el dret a la indiferència, senyors, el dret a la indiferència. En una democràcia plural, això que vostès desconeixen, ningú ha de ser tractat diferent per la seva religió o pel seu origen. Per exemple, parlem de Mohamed. Aquest el conec jo, fa 30 anys que viu a Catalunya, és fuster, parla català, té fills que van a l'escola, algun que va a la universitat, però encara avui dia per vostès és un simple immigrant, com si tota una vida quedés reduïda a això. El seu fill també es diu Mohammed, ha de poder ser un alumne qualsevol i que serà el que ell vulgui ser. Però, per a aquests individus de VOX, aquesta persona no és un individu qualsevol. Està caracteritzat pel seu vel, pel menjar que fa servir. Té dret qualsevol persona que se li respecti la seva fe, però sobretot al que té dret, senyors de VOX, al que té dret qualsevol persona és el dret a la indiferència, a ser tractat com un individu normal, com un ciutadà normal, com qualsevol altre.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las consecuencias de la implantación de la enseñanza...
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Me cuesta entenderlo. A veces, parece que ustedes bajan de un platillo volante. Anem a veure, VOX continua la seva croada eterna contra l'islam. Bé, això de la croada ja ve de lluny. Comencem per fer una distinció que una persona mínimament amb cultura sabria fer. Una cosa és la confessionalitat a l'escola i una altra molt diferent és la cultura religiosa. El que ha de quedar fora de l'escola, de qualsevol escola finançada amb fons públics, és el proselitisme, la catequesi, però no el coneixement, mai el coneixement. Això que vostès tant odien. Explicar en una escola què és el Ramadà o quines festes celebren altres pobles no és adoctrinar. No és adoctrinar. És educar, és formar alumnes amb eines per comprendre el món. Sense la dimensió religiosa, el nostre món seria incomprensible, de qualsevol religió, si és que vostès volen entendre qualsevol cosa. Dir que explicar el Ramadà o explicar segons quines tradicions és islamitzar les escoles és tan estúpid com dir que explicar els déus grecs a la classe d'història, de filosofia, de mitologia grega és crear fidels o seguidors de Zeus. És que és ridícul. És que és absolutament ridícul, sincerament.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«El 14 de abril de 2025 se reformó la Constitución para negar legalmente la existencia de las personas trans y no binarias. No es invisibilización, es borrarlas directamente del registro. Y cuando el Estado, señorías, cuando el Estado dice que no existes, el estigma pasa a ser enorme y la marginación pasa a ser sistema. Esta ofensiva no es nueva, el Gobierno de Orbán ya aprobó en 2021 una ley que prohíbe hablar de homosexualidad o identidad de género a escuelas, medios y librerías. Y en 2023 el Parlamento húngaro adoptó un texto, basado en la ley de agentes extranjeros de Rusia, que permite perseguir a todo político, activista o periodista crítico con el Gobierno de Orbán, incluido también el colectivo LGTBIQ+. Mientras tanto, el derecho de protesta también se desfigura y en Europa, señorías, retrocede. Manifestarse, un derecho esencial en cualquier democracia está siendo restringido y no solo en Hungría. Hasta veinte Estados miembros -entre ellos, Alemania, Francia y Polonia- han adoptado medidas represivas como detenciones arbitrarias o también vigilancia masiva. No es un caso aislado, es un patrón, un modelo que utiliza la ley para reprimir y que cuenta con el silencio cómplice de la Unión Europea. Nosotros no podemos permitirlo, no podemos hacerlo por dignidad, no podemos hacerlo por coherencia, no podemos ni debemos hacerlo por memoria democrática.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«Res més. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Hoy hablar de Hungría no es hablar de un país lejano, hoy hablar de Hungría es hablar de Europa. Es hablar, sí, es hablar de nosotros. Lo que se está gestando allí no es solo un ataque contra los derechos de las personas LGTBIQ+, sino que es sin duda un ataque deliberado al corazón de los valores democráticos. Y no es un hecho aislado, no lo es. Es, precisamente, el resultado directo de la consolidación de la extrema derecha en Europa, una extrema derecha que impulsa una deriva autoritaria para invisibilizar y excluir directamente todo aquello que no encaje en su modelo, obviamente un modelo cerrado, obviamente un modelo reaccionario. Pero eso no es solo una cuestión que interpele a los colectivos LGTBIQ+, sino que es sin duda un desafío colectivo para defender los derechos que nos hacen libres. El 18 de marzo del año 2025 el Parlamento húngaro aprobó una ley que prohíbe las marchas del Orgullo bajo el pretexto, decían, de proteger a los menores. Una justificación aparentemente neutra, pero hay que decir que profundamente ideológica con fórmulas parecidas -hay que decirlo también- a cuando durante el franquismo -y siempre es bueno recordarlo- se criminalizó la homosexualidad, personas internadas en campos, como Tefía, o cárceles como la de Badajoz, solo solo por querer, por amar. Hoy la historia se repite con otras formas, pero con la misma voluntad en Hungría: el silencio y la represión. Manifestarse en Hungría puede comportar hoy multas, acoso policial y puede comportar incluso penas de cárcel. Con reconocimiento facial las autoridades identifican y controlan a quien se atreva a visibilizarse, así tal cual. Amar en público hoy en Hungría vuelve a ser motivo de represión.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«El 14 d'abril del 2025 es va reformar la Constitució per negar legalment l'existència de les persones trans i no binàries. No és invisibilització, és esborrar-les directament dels registres. I quan l'Estat, senyories, quan l'Estat diu que no existeixes, l'estigma esdevé norma i la marginació esdevé sistema. Aquesta ofensiva no és nova. El Govern d'Orbán ja va aprovar el 2021 una llei que prohibeix parlar d'homosexualitat o identitat de gènere a escoles, a mitjans i a llibreries. I el desembre del 2023, el Parlament hongarès va adoptar un text inspirat en la Llei d'agents estrangers de Rússia, que persegueix judicialment tot polític, activista o periodista crític amb el Govern d'Orbán, incloent-hi també els col·lectius LGTBIQ+. Mentrestant, el dret de protesta també es desfigura i Europa, senyories, retrocedeix. Manifestar-se, un dret essencial en qualsevol democràcia, està sent restringit. I no només a Hongria. Fins a 20 estats membres, entre ells Alemanya, França, Polònia, han adoptat mesures repressives, com detencions arbitràries o també vigilància massiva. No és un cas aïllat, és un patró, un model que fa servir la llei per reprimir i que compta amb el silenci còmplice de la Unió Europea. Nosaltres no podem permetre-ho, no podem fer-ho per dignitat. No podem fer-ho per coherència, no podem fer-ho ni hem de fer-ho per memòria democràtica.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a la condena de la prohibición de la marcha del orgullo LGTBI en Hungría y...
«Gràcies, presidenta. Avui parlar d'Hongria no és parlar d'un país llunyà. Avui parlar d'Hongria és parlar d'Europa. És parlar, sí, és parlar de nosaltres. El que shi està gestant no és només un atac contra els drets de les persones LGTBIQ+, sinó que és, sens dubte, un atac deliberat al cor dels valors democràtics. I no és un fet aïllat, no ho és. És justament el resultat directe de la consolidació de l'extrema dreta a Europa. Una extrema dreta que impulsa una deriva autoritària per invisibilitzar i excloure directament tot allò que no encaixa en el seu model. Òbviament, un model tancat. Òbviament, un model reaccionari. Però això no és només una qüestió que interpel·la els col·lectius LGTBIQ+, sinó que és, sens dubte, un desafiament col·lectiu per defensar els drets que ens fan lliures. El 18 de març de l'any 2025, el Parlament hongarès va aprovar una llei que prohibeix les marxes de l'orgull sota el pretext, deien, de protegir els menors. Una justificació aparentment neutra, però, val a dir, profundament ideològica. Amb fórmules semblants, val a dir també, durant el franquisme, i sempre és bo recordar-ho, es va criminalitzar l'homosexualitat. Persones internades a camps com a Tefia o presons com la de Badajoz, només, només per estimar. Avui a Hongria la història es repeteix amb altres formes, però amb la mateixa voluntat, el silenci i la repressió. Manifestar-se a Hongria pot comportar avui multes, pot comportar assetjament policial i fins i tot pot comportar penes de presó. Amb reconeixement facial, les autoritats identifiquen i controlen qui s'atreveix a visibilitzar-se, així tal qual. Estimar en públic avui a Hongria torna a ser motiu de repressió.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Diputadas y diputados del Grupo Popular, ustedes tienen la cara más dura que el cemento armado. Dicen ustedes que defienden la industria. Eso no es cierto, eso es mentira. Nunca han apostado por la reindustrialización de las zonas nucleares. Es más, ni siquiera hoy con esta proposición de ley tienen la mínima decencia de hablar de personas, de hablar de trabajadores, de hablar de recursos para hacer una buena transición. Ni siquiera lo mencionan. Dicen defender a los trabajadores, ¡mentira! Nunca han planteado ninguna alternativa laboral en el territorio; nunca. Dicen defender la seguridad, ¡mentira! Nuestras centrales no tienen planes de emergencia actualizados. Y, permítanme decirlo así: si todo esto es mentira, señorías, quiere decir que nada de lo que dicen es verdad. ¡Pim pam! Así de sencillo. Este debate, como lo plantean, es una auténtica farsa. Un último apunte, pero no menos importante -y acabo, presidenta-: Esquerra Republicana de Cataluña impulsó el Fondo de Transición Nuclear. Lo hizo en tiempo y forma para garantizar alternativas económicas y laborales en las zonas afectadas precisamente por el cierre de las centrales nucleares. Vuelvo a decirlo, señor Requena, usted hoy ha hablado mucho de Cataluña, y lo ha hecho sin faltarnos al respeto -algo a lo que no estamos acostumbrados; cuando el Partido Popular suele hablar de Cataluña es para faltarnos el respeto-, pero deje de instrumentalizarnos como país para hablar de las nucleares. Porque ¿saben lo que hicieron ustedes, señor Requena y diputadas y diputados del Grupo Popular? Se lo voy a decir: llevaron al Tribunal Constitucional precisamente ese fondo de transición que Esquerra Republicana planteó en el Parlamento de Cataluña, y el Constitucional lo echó abajo. Y, señores del Grupo Socialista, ¿saben qué hicieron ustedes? Mirar hacia otro lado y no retirar el recurso. Sí, hoy podemos decir una vez más desde esta tribuna que el Estado nos dejó solos.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Sabemos -lo he intentado explicar- que la energía nuclear tiene riesgos, tiene límites y ya no es una energía competitiva. Por eso defendemos el cierre, pero, atención, lo queremos de forma ordenada. Nosotros no queremos un cierre precipitado ni desordenado. Tampoco defendemos, evidentemente, que se puede alargar la vida útil como si nada por otros intereses, como defiende la derecha de este hemiciclo. En los alrededores de estas centrales, la mayoría de ellas en el sur de mi país, en el sur de Cataluña, hay unos territorios con una fuerte dependencia económica y una fuerte dependencia laboral. Las centrales nucleares van a tener que cerrar, sí, pero hay que hacerlo con responsabilidad, con planificación y, sin duda, con compromisos con y por el territorio. Porque la pregunta es muy clara: ¿hasta cuándo el Partido Socialista va a poder mantener el calendario de cierre pactado en 2019 sin haber hecho los deberes? Ese es el tema, señoras y señores diputados. Las nucleares no se pueden cerrar ni a cualquier precio ni de cualquier manera. Exigimos garantizar el abastecimiento con energías limpias, exigimos la reindustrialización activa de todas las zonas afectadas y exigimos itinerarios claros de formación y ocupación para aquellas personas trabajadoras que hoy dependen de este sector. No hay transición energética justa sin una transición territorial justa. Eso queremos dejarlo muy claro.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Las centrales nucleares españolas se diseñaron para una vida operativa de cuatro décadas, de cuarenta años, y este espacio temporal ya lo han superado la mayoría de ellas. Hoy todas ellas se encuentran en una fase de extensión de su vida útil y este hecho comporta evidentemente, por una parte, más gasto y, por otro lado, más riesgos. A medida que las centrales envejecen requieren, evidentemente, más mantenimiento, requieren un mantenimiento también cada vez más costoso y más complejo y, sobre todo, inversiones considerables que garanticen, como no puede ser de otro modo, lo más importante de todo, que es la seguridad de las instalaciones y la seguridad obviamente de la ciudadanía, de las personas. A pesar de la realidad de hoy, la energía nuclear -hay que decirlo- ha sido durante décadas una parte fundamental del sistema eléctrico del Estado español. Su capacidad de generación de electricidad, de hacerlo de forma continuada y, evidentemente, de hacerlo sin generar emisiones de CO2 de forma directa la han convertido en una fuente de apoyo estable importante. La realidad, sin embargo, señoras y señores diputados, es siempre tozuda. Lo es y se acaba imponiendo, y esta realidad nos dice que el riesgo y los gastos asociados al mantenimiento de las centrales nucleares son cada vez más evidentes. La generación de residuos radioactivos, la dependencia tecnológica del exterior, el envejecimiento de las centrales y la pérdida de competitividad frente a las renovables es evidente, y no pasa nada por decirlo. Esto también es la realidad, que hace plantearse seriamente su eliminación progresiva.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Diputades i diputats del Partit Popular, vostès tenen la cara més dura que el ciment armat. Vostès diuen defensar la indústria i això no és veritat. Això és mentida. Mai han apostat per la reindustrialització de les zones nuclears. És més, ni tan sols avui, amb aquesta proposició de llei tenen la decència mínima de parlar de persones, de parlar de treballadors, de parlar de recursos per fer una bona transició. És que ni tan sols ho anomenen. Diuen defensar els treballadors. Mentida. Mai han plantejat cap alternativa laboral al territori, mai. Diuen defensar la seguretat. Mentida. Les nostres centrals no tenen plans d'emergència actualitzats. I deixin-m'ho dir així, si tot això és mentida, senyories, vol dir que res del que diuen és veritat. Pim-pam. Així de simple. Aquest debat plantejat com el plantegen és una autèntica farsa. I un últim apunt, i acabo, presidenta, que per ser el darrer no és el menys important. Esquerra Republicana de Catalunya va impulsar el Fons de Transició Nuclear. Ho va fer en temps i ho va fer en forma. Ho va fer per garantir alternatives econòmiques i laborals a les zones afectades pel tancament, justament, de les centrals. Li ho torno a dir, senyor Requena, avui vostè ha parlat molt de Catalunya i ho ha fet sense faltar-nos al respecte. No ens hi tenen acostumats. Quan el Partit Popular sol parlar de Catalunya, és per faltar-nos al respecte. Però li ho dic, deixi d'instrumentalitzar-nos com a país per parlar de les nuclears, perquè saben què van fer vostès, senyor Requena i la resta de diputades i diputats del Partit Popular? Doncs els hi diré: van portar al Tribunal Constitucional justament aquest fons de transició que vam plantejar Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya. El van portar al Constitucional i el Constitucional ho va tombar. I senyors del PSOE, saben què van fer vostès? Doncs mirar cap a un altre cantó i no retirar el recurs. I sí, avui ho podem dir des d'aquest faristol, una vegada més, l'Estat ens va deixar sols.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Sabem i ho he intentat explicar, l'energia nuclear té riscos, té límits i ja no és una energia competitiva. I per això en defensem el tancament, sí. Però atenció, el volem, el volem ordenat. Nosaltres no estem per a un tancament ni precipitat ni desordenat. I tampoc defensem, evidentment, que se'n pugui allargar la vida útil com si res i per altres interessos, com defensa la dreta d'aquest hemicicle. Perquè mirin, al voltant d'aquestes centrals, la majoria d'elles al sud del meu país, al sud de Catalunya, hi ha uns territoris amb una forta dependència econòmica i amb una forta dependència laboral. Les centrals nuclears hauran de tancar. Doncs sí, però caldrà fer-ho amb responsabilitat, caldrà fer-ho amb planificació i caldrà fer-ho, sens dubte, amb compromisos amb i pel territori. Perquè la pregunta és molt clara: fins quan el Partit Socialista podrà mantenir el calendari de tancament pactat l'any 2019 sense haver fet els deures? Perquè aquest és el tema, senyores i senyors diputats, les nuclears no es poden tancar ni a qualsevol preu ni de qualsevol manera. Exigim, exigim garantir l'abastament amb energies netes. Exigim reindustrialització efectiva de totes les zones afectades. Exigim itineraris clars de formació i ocupació per a aquelles persones treballadores que avui en depenen. No hi ha, no hi ha transició energètica justa sense una transició territorial justa. I això ho volem deixar molt clar.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para garantizar la aportación de la energía nuclear en la descarbonización del sistema...
«Gràcies, presidenta. Molt bona tarda a totes i a tots. L'any 2019, d'això en fa justament sis anys, Espanya va acordar un calendari de tancament de les centrals nuclears. Fa sis anys. Va ser un procés pactat, com bé saben, entre les empreses propietàries i, en aquest cas, doncs, l'empresa nacional de residus radioactius. Aquest pla de tancament, però, no responia, no ho feia en cap cas, a una imposició governamental, sinó que la realitat era que aquest, el sector nuclear, era un sector que, lluny de ser rentable per ell mateix, necessitava, i avui encara necessita més, suport econòmic, cada vegada més suport econòmic per seguir funcionant. Les centrals nuclears espanyoles es van dissenyar per a una vida operativa de quatre dècades, de 40 anys, i aquest espai temporal ja l'han superat la majoria d'elles. Avui, totes elles es troben en una fase d'extensió de la seva vida útil, i aquest fet comporta, evidentment, per un cantó, més despesa i, per un altre cantó, més riscos. A mesura que les centrals envelleixen, requereixen, evidentment, més manteniment. Requereixen un manteniment també cada vegada més costós i més complex, i, sobretot, inversions significatives que garanteixin, com no pot ser d'altra manera, el més important de tot, que és la seguretat, la seguretat de les instal·lacions i la seguretat, òbviament, de la ciutadania, de les persones.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que el Gobierno tiene previsto adoptar para...
«Para ilustrar el drama, voy a repasar algunas noticias que tienen que ver con las cuestiones que se derivan de la imposibilidad de encontrar una vivienda o mantenerla. Voy a leer textualmente. En Barcelona, 200 alumnos pueden perder su vivienda y 1300 viven en hostales. Diario ARA. Los niños que presencian intervenciones policiales traumáticas pierden vínculos, espacios de estudio, objetos personales en los desahucios y llegan a los centros en estado de shock emocional. El precio de la vivienda registra la subida más importante en dieciocho años. Diario ARA. El incremento del coste de la vivienda en Cataluña supera ya el máximo histórico de la burbuja inmobiliaria. Las lagunas que deja la ley hacen que la vivienda vaya a los alquileres de temporada o por habitaciones. Eso no es lo que se quería. Necesitamos más viviendas, sí, de construcción, sí, pero también de rehabilitación y de cooperación público-privada con las cooperativas y también para poner a disposición los pisos de la Sareb. Cincuenta mil personas esperan para sacarse el carné de conducir en Barcelona; RAC1. Ayer por la mañana: No hay examinadores de práctica en Barcelona y en las islas esto es algo que es aún más grave. Una de las explicaciones es que nadie quiere instalarse ahí porque no encuentran una vivienda. Los vecinos de Vallcarca exigen al PSC que se interrumpan los desahucios; El Punt Avui. Bloques de infraviviendas con cuarenta familias y trece menores a punto de acabar en la calle en un ayuntamiento gobernado por su partido, el PSC; familias vulnerables que no tienen una alternativa habitacional y que van a expulsarse de su casa para cumplir un plan urbanístico que da más importancia a los intereses de los lobbies y los promotores por delante del derecho a la vivienda. Y eso es evidente, no se actúa de forma contundente en este tema.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que el Gobierno tiene previsto adoptar para...
«Por ello, aquí hoy nosotros proponemos que se pase a la acción inmediata. Propuestas concretas y claras que se basan en propuestas de ley ya tramitadas en esta Cámara: aprobar la ley de limitación de los precios de alquiler de temporada y habitaciones; crear un nuevo impuesto a la acumulación de vivienda como complemento del IVA; aplicar el 4 % de IVA a las personas jóvenes que quieran adquirir su primera vivienda; facilitar a los ayuntamientos que puedan subir el IBI a viviendas vacías, turísticas o de grandes tenedores; fijar un IVA del 21 % para las viviendas de uso turístico, cosa que ya aprobamos hace meses; impulsar también la vivienda cooperativa, con las consiguientes reformas legales, y respetar la competencia civil para regular el arrendamiento urbano en aquellas comunidades autónomas que tienen competencias en materia de vivienda, regímenes civiles forales, etcétera. Hoy podemos pedir que se pase de las palabras a los hechos. El Grupo Socialista no puede escudarse ya más detrás de grandes titulares. Tenemos un 1,7 % de vivienda pública en Cataluña. Es una cifra ridícula si la comparamos con el 24 % de Austria o el 30 % de Países Bajos. Tenemos mecanismos de tanteo y retracto que han demostrado su utilidad para sacar pisos del mercado de la especulación, pero ni el ministerio ni el PSOE han hecho nada para potenciar ese mecanismo; siguen intentando que los ayuntamientos no puedan utilizar sus propios recursos para ampliar el parque de vivienda pública. Además, el PSC ha recortado muchísimo la compra de parque público con respecto a la legislatura anterior. Esto es una operación de maquillaje.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que el Gobierno tiene previsto adoptar para...
«Moltes gràcies. Gracias, señor presidente. Esta moción que presenta hoy el Grupo de Esquerra Republicana es una forma de poner negro sobre blanco algunas propuestas que salieron hace algunos días en la interpelación sobre temas de vivienda. Es la crisis social más importante que nos afecta en estos tiempos. Un hogar es calma, seguridad, refugio, y sin tener la seguridad de saber que disponemos de un techo que nos cobije de noche es imposible desarrollar ningún tipo de proyecto de vida ni personal ni familiar ni profesional. Ante la oleada reaccionaria de la derecha y la extrema derecha, que continúa intentando mercadear con un derecho básico, que es la vivienda, nuestra obligación es generar esperanza para todas aquellas personas que no pueden hacer frente a un alquiler desproporcionado, para todas aquellas personas que ni siquiera encuentran una vivienda de alquiler en sus barrios, pueblos o ciudades y para aquellas personas que ni siquiera pueden plantearse comprar una vivienda, simplemente porque el precio está totalmente fuera de mercado y solo pueden acceder a esos precios aquellos que quieren sacar una renta de esta inversión.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que el Gobierno tiene previsto adoptar para...
«A més, el PSC ha retallat dràsticament la compra d'habitatge públic respecte a l'anterior legislatura. Comprar pisos a comptagotes no és una política d'habitatge, és una operació de maquillatge. Per il·lustrar una mica el drama, vull repassar algunes notícies que tenen a veure amb les qüestions derivades de la impossibilitat de trobar una casa o de mantenir-la. I llegiré textualment: 'A Barcelona 200 alumnes poden perdre casa seva i 1300 viuen en hostals', diari ARA. 'Els infants que presencien actuacions policials i judicials traumàtiques perden rutines, vincles, espais d'estudi i objectes personals en els desnonaments i arriben als centres en estat de xoc emocional'. 'El preu de l'habitatge registra la pujada més gran en divuit anys', diari ARA. 'L'increment del cost dels habitatges a Catalunya ja supera el màxim històric de la bombolla immobiliària. Els forats que la llei d'habitatge deixa es fan escapar pisos cap als lloguers de temporada i habitacions, i això fa que l'impacte de la llei no sigui el desitjat'. Cal més habitatge sí, de construcció sí, però també de rehabilitació, de col·laboració publicoprivada amb les cooperatives i de posada en disposició els pisos de la Sareb. 'Cinquanta mil persones esperen per treure's el carnet de conduir a Barcelona', RAC1, ahir al matí. No hi ha examinadors de pràctica; a Barcelona i a les Illes ho pateixen molt més greument aquest fenomen. Una de les explicacions, i de les més importants, és que ningú hi vol anar perquè no troben un lloc on viure. 'Els veïns de Vallcarca exigeixen al PSC que s'aturin els desnonaments', El Punt Avui. Blocs d'infrahabitatge amb 40 famílies i 13 menors a punt de ser posats al carrer per un ajuntament governat pel seu partit, el PSC. Famílies vulnerables que no tenen una alternativa habitacional i que seran expulsades de casa teva perquè es prioritzarà un pla urbanístic que prioritza els interessos dels promotors i els lobbys als del dret a l'habitatge. Tot això derivades de no actuar de forma contundent en la matèria.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que el Gobierno tiene previsto adoptar para...
«És per això que avui presentem una moció que fa propostes de passar de l'acció immediata. Propostes concretes i clares, basades algunes d'elles en proposicions de llei ja portades a aquesta cambra. Aprovar la Llei de limitació dels preus de lloguer i de temporada i habitacions. Crear un nou impost a l'acumulació d'habitatges com a complement de l'IVA. Derogar els beneficis fiscals de les SOCIMIS. Aplicar el 4 % d'IVA a les persones joves que vulguin adquirir el seu primer habitatge. Facilitar als ajuntaments que puguin pujar l'IBI a pisos buits turístics o en mans de grans tenidors. Fixar immediatament l'IVA al 21 % dels habitatges d'ús turístic, tal i com vam acordar fa ja mesos. Impulsar l'habitatge cooperatiu amb les reformes legals que calgui fer i respectar la competència civil per regular el contracte d'arrendament urbà d'aquelles comunitats autònomes amb competències en matèria d'habitatge, règims civils, forals o especials. Avui tenim l'oportunitat de fer realitat aquella expressió tan nostrada del català, dels fets i no paraules. El Partit Socialista no es pot continuar amagant darrere de grans titulars. Mirin, a Catalunya només hi ha un 1,7 % de parc d'habitatge públic, una xifra absolutament ridícula si la comparem amb Àustria, amb un 24 %, o Països Baixos, amb un 30. Hi ha mecanismes. El mecanisme de tanteig i retracte ha demostrat ser útil per treure pisos del mercat especulatiu, però ni el Ministeri ni el PSOE han fet res per potenciar-lo. És més, segueixen sense permetre que els nostres ajuntaments facin ús dels seus propis recursos per ampliar el parc d'habitatge públic.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las medidas que el Gobierno tiene previsto adoptar para...
«Bé, moltes gràcies, president. Aquesta moció que portem avui el grup d'Esquerra Republicana és la manera de posar negre sobre blanc algunes propostes que van sortir fa uns dies a la interpel·lació sobre temes d'habitatge, la crisi social més important que tenim en els nostres temps. Una llar és calma, és seguretat, és refugi. I sense tenir la tranquil·litat de saber que tenim un sostre on podrem dormir tranquil·lament a les nits és impossible desenvolupar cap mena de projecte de vida, ni personal, ni familiar, ni professional. I davant l'onada reaccionària de la dreta i l'extrema dreta, que segueix volent mercadejar amb un dret bàsic com és l'habitatge, la nostra obligació és generar esperança. Generar esperança a totes aquelles persones que no poden fer front a un preu desproporcionat d'un lloguer, a totes aquelles que ni tan sols poden trobar un lloguer als seus barris, als seus pobles, a les seves ciutats i també a aquelles que no poden ni tan sols plantejar-se adquirir un habitatge, perquè el preu està absolutament fora de mercat i només hi poden accedir aquells que compren per treure'n rendes.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · Pleno¿Prevén modificaciones respecto a las selecciones deportivas?
«Vostès, el Partit Socialista i els seus socis, s'omplen la boca de plurinacionalitat i, a l'hora de la veritat, utilitzen l'esport i les seleccions esportives per imposar la seva idea de nació i pàtria única, deixant la plurinacionalitat en un calaix. Tenen, si volen, la possibilitat d'arreglar aquesta anomalia, desbloquejant la reforma de la llei de l'esport que va presentar Esquerra Republicana. Els colors en esport, ministra, se senten o no se senten, són com l'amor, no es poden imposar. I cregui'm, és una mala idea fer-ho i va en contra de qualsevol valor democràtic. De què tenen por? Que els quedi una selecció de futbol sense talent o que algú -i no miro a ningú- els faci una campanya de desprestigi brutal, com li van fer a Iñigo Martínez per agafar una estelada en la celebració de la Lliga del Barça? Miri, l'oficialitat de les seleccions catalanes no és només un somni. És una reivindicació de justícia, de reconeixement, d'identitat i d'orgull col·lectiu. Bien, imagino que no se lo imagina. ¿Sabe qué? A mí me pasa, y no solo me pasa mí, les pasa a millones de catalanes y catalanas. En mi país hay muchísimas personas que cada vez que se juegan competiciones con selecciones no tienen un equipo al que animar y con quien identificarse. En mi país, muchas personas no tienen la posibilidad de hacer lo que ustedes hacen: disfrutar de un día con los amigos o con la familia con esa ilusión de una eliminatoria, de una final, y compartir esa pasión por las selecciones.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · Pleno¿Prevén modificaciones respecto a las selecciones deportivas?
«Bé, suposo que no s'ho imagina. Sap què? A mi em passa i no em passa només a mi. Li passa a milions de catalans i catalanes. Al meu país hi ha moltíssimes persones que, cada cop que es juguen competicions internacionals amb seleccions, no té un equip a qui animar i amb qui sentir ser identificat. Al meu país, molta gent no tenim l'oportunitat que tenen vostès de gaudir d'una jornada en família amb amics, d'aquella il·lusió d'una eliminatòria, d'una final, de compartir aquesta passió per les seleccions. L'oficialitat de les seleccions catalanes és una aspiració lògica i necessària, que es fonamenta en el dret de la nació catalana de representar els seus equips en l'àmbit internacional. I quina resposta donen vostès a aquests catalans i catalanes? A Catalunya, l'esport de base té una implantació brutal, però els esportistes que formem no podran jugar mai amb la selecció del seu país perquè vostès, a cop de llei, els coaccionaran i obligaran a jugar sota la bandera espanyola. I dit això, ministra, on queda la voluntat d'aquests esportistes que se senten com aquests catalans i catalanes que li estic explicant? On queda la seva llibertat per escollir amb quina selecció volen jugar?»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cómo va a recuperar el Gobierno una política energética...
«Moltes gràcies. Gracias, señora presidenta. Buenas tardes, señoras diputadas y señores diputados. Voy a decir una cosa que espero que no se tomen a mal, pero, presidenta, me estoy acostumbrando a intervenir después de VOX cuando ellos llevan la iniciativa. Esto deja muy claro el interés que suscitan sus propuestas en este hemiciclo. No me van a ganar. Estoy aquí firme. Cada vez que VOX abre la boca para vomitar contra las políticas medioambientales es como la repetición de una escena absurda; es, literalmente, como el día de la marmota: ignorando la ciencia, menospreciando las consecuencias reales que -iba a decir van a sufrir, pero no- millones de personas ya sufren hoy. Después de meses y meses de oír esta melopea populista de la extrema derecha, afirmó taxativamente en este hemiciclo que a VOX no le importa y no le interesa nada de lo que tiene que ver con el presente o ya el futuro. Es más, VOX vive anclada en el pasado y explota ese pasado; un pasado de combustibles fósiles, de negación, un pasado de irresponsabilidad en mayúsculas. Hoy vuelve VOX a invadir este hemiciclo con una especie de lienzo enorme, una moción. Disparan a diestro y siniestro en contra de cualquier cosa que parezca vagamente preservación, acuerdo, estrategia; una moción que simplemente habla de denunciar, derogar, suprimir, en el mejor de los casos. Habla también de revisar. Pero más allá de la cantinela de VOX, lo cierto es que, en este Estado, su Estado, se mantiene un modelo energético y político que nos aleja mucho de los compromisos europeos. Mi grupo lo hemos denunciado muchas veces y muchos sabemos -ya lo hemos dicho- que aquí, señoras y señores, la mala noticia es que no tenemos un planeta B. Aquí lo que está amenazado no es este planeta, que seguirá girando, sino que los que estamos amenazados somos todas y todos nosotros y nuestros descendientes. También los suyos, señoras y señores de VOX. A pesar de que no se lo parezca, respiran el mismo aire que el resto de nosotros. Nos toca asumir la responsabilidad de ver qué hacemos con estos recursos que a ustedes parece que les parecen infinitos, pero no lo son.»
-
Teresa Jordà · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cómo va a recuperar el Gobierno una política energética...
«Bé, bon vespre diputades i diputats. Gràcies, presidenta. Bé, ara diré una cosa que espero que no se'm tingui en compte, però és que, presidenta, m'estic acostumant a sortir a parlar després de VOX, quan són ells els que porta la iniciativa. Això deu ser l'interès que suscita en aquest hemicicle, però per persistent, ja els dic que no em guanyaran. Mirin, cada vegada que VOX obre la boca per vomitar en contra de les polítiques ambientals és com si visquéssim una escena repetida fins a l'absurd. De fet, és literalment el dia de la marmota, una vegada rere l'altra, negant l'evidència i ignorant la ciència i menyspreant les conseqüències reals que milions de persones no patiran, que milions de persones avui ja pateixen. De fet, després de mesos escoltant aquesta arenga populista de l'extrema dreta, afirmo rotundament en aquest hemicicle que a VOX no li importa ni li interessa res, absolutament res, que tingui a veure amb el present i ni tan sols amb el futur. És més, VOX no només viu engolit en el passat, sinó que explota aquest passat, un passat de combustibles fòssils, un passat de negació, un passat d'irresponsabilitat en majúscules. Avui tornem o tornen VOX a envair aquest hemicicle amb un llençol enorme, tipus moció, on disparen a tort i a dret i ho fan contra tot allò que olori a preservació, a tot allò que olori a acord o a tot allò que olori a estratègia. Una moció que només parla de denunciar, que només parla de derogar, que només parla de suprimir i que, en els millors dels casos, parla de revisar. Però més enllà de la cantarella de VOX, el cert és que en aquest Estat, en el seu Estat, es manté un model energètic i polític que ens allunya, i molt, dels compromisos europeus. Ho hem denunciat des del grup republicà, manta vegades, no? Som molts els qui sabem, també ho hem dit, que, senyores i senyors, aquí la bona notícia..., la mala notícia, és que no hi ha planeta B, però que qui realment està en risc no és aquest planeta, que el planeta seguirà girant, sinó que els qui estem en risc som totes i tots nosaltres i els nostres descendents; també vostès, senyors de Vox i senyores que, encara que no els hi sembli, respiren el mateix aire que totes i tots nosaltres. Aleshores no ens toca altra que assumir responsabilitats després de dècades d'esgotar aquests recursos que potser sí que els hi sembla que són finits però que evidentment no ho són.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la necesidad de...
«I acabem. Votarem que sí, però no ens fem il·lusions, simplement perquè volem deixar constància que hi ha diputats i diputades que no callaran davant la barbàrie, que no acceptarem les guerres sigui l'única sortida, que no acceptarem que les armes siguin l'única indústria que hi hagi en aquest país o a Europa. En fi, en el nostre nom, no. Moltes gràcies. Gracias, presidenta. Buenas tardes a todos. Señores del Grupo Socialista, les recuerdo un personaje histórico, Jean Jaurès, fundador del Partido Socialista francés, asesinado por decir no a la guerra mundial. Murieron millones de personas. Hoy en día Jean Jaurès, fundador del Partido Socialista francés, está en nombres de calles, de plazas, estaciones de metro... Ojalá hubiera más Jean Jaurès en esta Cámara. Dicho esto, hoy votamos que sí a esta moción por coherencia con lo que somos y lo que defendemos. No todos somos iguales, unos venimos de la paz, el pacifismo y el antimilitarismo ferviente desde siempre, desde hace muchos años, porque es urgente y necesario acabar con esta hipocresía de los discursos oficiales. Nos hablan de paz, pero compran armas; hablan de libertad, pero negocian con regímenes criminales, algunos incluso tienen a su monarca emérito en uno de ellos; hablan de valores, pero sostienen guerras, y lo más grave, nos piden que callemos, que financiemos esa locura militarista. Nosotros, como cantaba Raimon, decimos no, diem no, decimos no, porque sabemos que una guerra se hace con bombas, donde quienes pagan las consecuencias siempre son los de abajo, siempre los de abajo, pero también sabemos que la guerra comporta alguna otra guerra mucho más invisible, pero igualmente letal, la guerra social que algunos quieren ver y dicen que es populismo. Ya sabemos por qué lo dicen, porque son de derechas. ¿Qué es la guerra social? La que condena a millones de personas a la miseria mientras cuatro fondos de inversión hacen negocio con la energía, las armas, el crédito o la vivienda. ¿Esa es la seguridad europea de millones de personas que viven en este país? Esta es la guerra de los poderosos contra la vida, es la guerra del capital contra los pobres, y esto, amigos míos, no es democracia. Si quieren que lo sea de verdad, hagamos algo, se lo digo a los partidos del Gobierno. Hagan otro referéndum -ya sé que no son amantes de los referéndums- sobre las partidas presupuestarias y pregúntenle a la gente del pueblo, a la gente de verdad, en qué prefieren que gasten su dinero, si en servicios públicos o en armas para ir matando gente. Pregúntenlo si son demócratas de verdad y no de boquilla. Y si me permiten la ironía, tampoco es libertad, o sí, una libertad entre todo un abanico de opciones -miren la ironía- cada vez más reducido. Me gusta mucho, me hace mucha gracia cuando hablan de que podemos escoger entre pobreza energética, pobreza alimentaria, pobreza infantil, pobreza de la vivienda, pobreza menstrual... Eso es lo que podemos escoger, Coca-Cola o Pepsi-Cola, es decir, una democracia llena de alternativas. Y mientras sucede todo esto -ahora vamos a los datos reales, a ver si no se nos cae la cara de vergüenza-, se habla de guerra con mayúsculas; en el Reino Unido se invierten miles de millones en doce submarinos nucleares, que son potencia nuclear ya, pueden destruir todo el planeta y varias veces; Alemania, que antes no podía gastar en armamento y no le iba mal, bate récord de exportación de armas, también ahora; España quiere destinar 34 000 millones de euros en 2025 al presupuesto militar, y no nos engañemos, cada euro que va a la guerra es un euro robado a la sanidad, a la educación o a la dependencia -si no, que me expliquen si no es verdad-, o como mínimo podrían ir ahí, y no vamos sobrados.»
-
Jordi Salvador i Duch · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente relativa a la posición del Gobierno sobre la necesidad de...
«Gràcies, presidenta. Bona tarda a tothom. Senyora del Partit Socialista, li recordo un personatge històric, Jean Jaurès, fundador del Partit Socialista francès, assassinat per dir 'no' a la guerra mundial, van morir milions de persones. Avui dia, Jean Jaurès, fundador del Partit Socialista francès, porta noms de carrers, estacions de metro, places, etcètera, etcètera. Tant de bo hi haguessin més Jean Jaurès en aquesta cambra. Dit això, avui votarem que sí a aquesta moció, per coherència amb qui som i què defensem. No tots som iguals. Hi ha alguns que venim de la pau, el pacifisme i l'antimilitarisme fervent des de sempre, des de fa més de noranta i pico d'anys, perquè és urgent i necessari trencar amb aquesta hipocresia dels discursos oficials. Ens parlen de pau, però compren armes. Ens parlen de llibertat, però fan negocis amb règims criminals; alguns fins i tot tenen el seu monarca emèrit en un d'aquests. Ens parlen de valors, però sostenen guerres i el més greu, ens demanen callar, obeir i finançar aquesta bogeria militarista. Però nosaltres, com cantava Raimon, diem no. Diem no. Perquè sabem que una guerra es fa amb bombes, on qui paga les conseqüències són sempre els de baix, sempre els de baix. Però també sabem que la guerra comporta una altra guerra molt més invisible, però igualment letal, la guerra social, que alguns no volen veure i diuen que és populisme. Ja sabem perquè diuen que és populisme, perquè són dretes. Què és la guerra social? La que condemna a milions de persones a la misèria, mentre quatre fons d'inversió fan negoci amb l'habitatge, amb l'energia o amb les armes o amb el crèdit. Aquesta és la seguretat europea? Aquesta és la seguretat de milions de persones que viuen en aquest país? Aquesta és la guerra dels poderosos contra la vida. És la guerra del capital contra els pobles. I això, amics meus, no és democràcia. O si volem que ho sigui, de veritat, fem una cosa -els ho dic als partits del govern- facin un altre referèndum. Ja sé que no són amants del referèndums. Que facin un referèndum sobre les partides pressupostàries i preguntin a la gent, a la gent del poble, a la gent de veritat, preguntin en què prefereixen que gastin els seus diners, si en serveis públics o en armes per matar gent. Preguntin-ho, si són demòcrates de veritat, no de boqueta. I si em permeteu la ironia, tampoc és llibertat. Tampoc és llibertat. O sí, una llibertat entre un ventall d'opcions, permeti'm la ironia, cada cop més reduït. A mi em fa molta gràcia quan la gent parla: 'És que podeu triar. Podeu triar entre pobresa energètica, pobresa alimentària, pobresa infantil, pobresa d'habitatge, pobresa menstrual'. És a dir, això és el que podem triar, Coca-Cola o Pepsi-Cola. És a dir, una democràcia plena d'alternatives. I mentre això passa, i anem a veure ara amb dades reals, a veure si no els hi cau la cara de vergonya, i mentre això passa, es prepara la guerra en majúscules. El Regne Unit inverteix milers de milions en dotze submarins nuclears. Ja són potència nuclear que poden destruir tot el planeta, que poden destruir tot el planeta i vàries vegades. Alemanya, que abans no podia gastar armament, no li anava malament, Alemanya bat rècords d'exportació d'armes, també ara. Espanya vol destinar 34 000 milions d'euros al 2025 al pressupost militar. I no ens enganyem, cada euro que va a la guerra és un euro robat a la sanitat, a l'educació o a la dependència, això que m'expliquin si no és veritat. O com a mínim que hi podrien anar i no anem sobrats, i no anem sobrats.»