Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
858 declaraciones · página 20 de 29
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Transportes y Movilidad Sostenible ante el Pleno de la Cámara,...
«Senyors del PP, vostès també tenen responsabilitats aquí. Una xarxa velocitat que ha acabat sent una xarxa radial al servei dels interessos de Madrid. El dia 24 de gener, en la seva primera compareixença, senyor ministre, jo li donava les dades d'IDEF que ha recordat avui el portaveu de SUMAR, que són tremendes, demolidores. Entre l'any 1990 i 2018, 28 anys, el govern espanyol -senyors del PP, perquè diguin després que els independentistes tenim elucubracions estranyes, vostès aquí també hi són en aquesta foto- durant, 28 anys l'Estat espanyol va invertir el 93,5 % de totes les inversions ferroviàries en Alta Velocitat, el 93,5. Amb dades d'IDEF també de l'any 2018, que ho sàpiguen, això correspon al 10 % dels usuaris del ferrocarril i, a més a més, una xarxa que condemna a què els ciutadans que no som de Madrid tinguem serveis de segona: entre Barcelona i València pot anar a 220. Aquí només es viatja a 300 si surts de Madrid o vas cap a Madrid, que quedi clar, i això és un greu perjudici per als catalans.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Economía, Comercio y Empresa ante el Pleno...
«Segon, s'ha incorporat que s'articularan els mecanismes de participació i seguiment entre l'Estat i la Generalitat de Catalunya per garantir l'aplicació del criteri territorial i vetllar pel desplegament d'aquest. La Generalitat, que és l'administració actuant a la curta distància, serà la responsable de vetllar per garantir que els recursos, d'acord amb el que diu el Reial decret, arribin a les empreses i que aquestes facin les corresponents peticions. Junts ja hem fet la nostra feina: garantir que es posen els recursos a disposició en funció de les exportacions. Ara la Generalitat haurà de fer la seva, la part més fàcil, que les empreses facin les peticions perquè se'ls assignin aquests recursos. Tercer, s'ha incorporat una disposició addicional nova per assegurar que l'assignació de fons no es faci amb criteris polítics o arbitraris. I quart, per fer el control del compliment dels punts previs, control del qual en dependran acords i votacions futures, s'ha incorporat que el Govern remetrà trimestralment al Congrés un informe desglossat de les actuacions per territori, per sector i beneficiaris de cadascun dels instruments del Reial decret. I tan important és aquest últim punt com el primer, perquè treballen en conjunt i, a més a més, el ministre compareixerà també trimestralment per donar compte de l'evolució del pla.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Economía, Comercio y Empresa ante el Pleno...
«El segon element a destacar: estem davant d'un nou intent del govern de l'Estat de governar al marge de les atribucions del Congrés dels Diputats. Només cal fixar-se com el Reial decret original establia que el desplegament detallat d'aquests mecanismes es pretenia fer, únicament i exclusivament, mitjançant acord del Consell de Ministres, sense que es requereix cap desenvolupament normatiu posterior per a la seva aplicació. Sense donar cap explicació aquí, al Congrés dels Diputats, i sense facilitar la participació de les administracions més pròximes als ciutadans i a les empreses. Com he dit, això era així en el text original, però des de Junts per Catalunya, hem posat de nou els nostres vots al servei de Catalunya, per corregir aquesta nova amenaça de recentralització de recursos per tal de, per la porta del darrere, impulsar-los. I es va negociar la modificació del text per tal d'evitar, per tal d'evitar aquesta manera de fer, negociar, sí, negociar, negociar per arribar a acords, allò que aquí jo mateix ja he explicat diferents vegades que cal fer quan no es té majoria absoluta, negociar per arribar a acords, complir els acords i amb la confiança guanyada, tornar a començar plantejant nous acords. Perquè quan això no passa, votem en contra. I en votar en contra, el bloc del govern perd la votació i llavors, ai llavors, llavors sembla que el món s'acabi, perquè el nostre vot ha coincidit amb el vot del Partit Popular. Llavors arriben les grans proclames d'uns i altres estripant-se les vestidures. Però ep! Quan les coses es fan bé per part del govern i hi ha negociació, s'arriben a acords i aquests es compleixen, des de Junts per Catalunya, donem el nostre vot favorable. Però llavors, el món també sembla que s'acabi, perquè Catalunya s'endú el que és de Catalunya, ni més ni menys, el que ens pertoca. Ja sigui per pes poblacional, per PIB o per percentatge d'exportacions, el que ens toca. I en això, té raó la senyora Montero. Lacord no és cap privilegi, és senzillament el que ens toca per pes dexportacions. Però en aquest cas, el món també sembla que s'acabi i toca tornar a carregar contra Junts perquè ha evitat que el PSOE i el PP votin el mateix. Perquè, ai Déu!, quan coincideixen amb el PP, els mateixos que abans es queixaven perquè hi coincidia amb nosaltres, llavors sembla que no passi res. Què és el que canvia, doncs?, quin és el denominador comú dels dos escenaris que provoquen la mateixa reacció d'alguns de vostès contra nosaltres, votem el que votem, en un bloc o en l'altre? Doncs només n'hi ha un: que Junts per Catalunya vota només en clau catalana i pensant en allò que beneficia Catalunya. Per tant, facin el favor de dir les coses pel seu nom. A vostès no els molesta que votem una cosa o l'altra, a vostès no els molesta que coincidim amb els uns o amb els altres, a vostès els molesta el que fa Junts perquè els molesta tot allò que sigui defensar Catalunya sense complexos i no tenir-nos subjectes a les seves voluntats. Ras i curt, els molesta que siguem lliures de pensament i d'acció.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Economía, Comercio y Empresa ante el Pleno...
«Agafem, per exemple, el Reial decret que es va aprovar ahir dimarts. Sis articles, tres sense aportar res de nou. L'article 2, perquè només estableix les garanties i cobraments per part de l'Estat, i el tercer i el sisè perquè ja els havíem conegut en el desafortunat Reial decret Òmnibus de final d'any. De veritat que aquesta és tota la capacitat de desplegar mesures de protecció davant de la guerra aranzelària que estem vivim? No som capaços d'anar més enllà?, no tenen la capacitat de preveure totes les derivades i escenaris que es poden produir durant les pròximes setmanes i anticipar-se a cadascun d'aquests escenaris com caldria fer-ho? Sembla que no, en principi. I què hi trobem, per tant, en el Reial decret? Ja sigui amb recursos existents o amb nous que es mobilitzen, en el rerefons d'aquest Reial decret hi trobem diferents elements preocupants. El primer, aquest és un Reial decret que acredita, un cop més, la visió centralista del Govern. De fet, fins aquí cap novetat. Mobilització de recursos als quals una bona part provenen dels impostos dels catalans, sense establir en el primer text que vam conèixer, cap mecanisme que garantís que aquests recursos es repartirien en funció del percentatge que representen les exportacions de cada demarcació respecte al total de l'Estat. És a dir, una nova via per empobrir Catalunya en benefici d'altres territoris.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia, a petición propia, del Ministro de Economía, Comercio y Empresa ante el Pleno...
«La segona, aprofitar el moment en què les noves eleccions americanes són més lluny per provocar una recessió econòmica que tingui un doble efecte per als Estats Units: per un costat, provocar un augment de la inflació que permeti reduir en termes generals l'enorme deute públic que tenen. I paral·lelament, aconseguir una modificació dels tipus d'interès que permeti reactivar l'economia americana. I la tercera, revertir el procés de globalització de l'economia mundial, buscant també un doble efecte: relocalitzar la producció industrial tornant a produir als Estats Units béns que ara es fabriquen fora i, en conseqüència, revertir el seu dèficit comercial per evitar la continuada decadència industrial dels Estats Units. Com deia, però aventurar quin és el propòsit de l'administració Trump és extremadament difícil. Però igualment és cert que saber-ho intuir-ho és clau per encertar allò que s'ha de fer en els pròxims temps per encarar aquest desafiament. Perquè, en cas contrari, prendre decisions, fruit només de la testosterona política pensant només com a mascles alfa per portar a més els desafiaments, pot portar directament al desastre. Per exemple, allò que decideixi Europa podria accelerar el desastre si es pensa que estem davant del primer escenari, el de buscar només una millor posició de negociació, i en realitat estiguéssim davant dels supòsits en què Trump busca intencionadament deteriorar l'economia global per tal de reforçar el paper de l'economia americana. En aquest context, i davant d'aquest risc enorme, el govern de l'Estat, lluny d'aportar l'anàlisi tècnica i solucions fonamentades, en aquestes primeres hores, el primer que va fer va ser llançar una campanyeta sense cap mena de fonament tècnic, això sí, plena de proclames patriòtiques i embolcallant-se amb la bandera espanyola, com si tot això, embolcallar-se amb la bandera espanyola, fos garantia d'alguna cosa. Una campanya amb l'únic propòsit de treure rèdit polític de la por de la gent. La mateixa gent que, lluny de rebre la protecció de les decisions del govern de l'Estat, sovint veuen com adopta decisions que no serveixen per a gran cosa o, fins i tot, decisions que perjudiquen els mateixos ciutadans i, per tant, sovint, massa sovint, molt soroll per ben poca cosa. O com diem a Riudoms, molta música, per tan poca processó.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · Pleno¿Seguirá aumentando los impuestos a los ciudadanos?
«En definitiva, vostè presumeix de no apujar els impostos, però mentre diu això va posant en risc l'estat del benestar. Perquè, siguis autònom, siguis assalariat, siguis empresari o siguis jubilat, cobris molt o cobris poc, cada cop et costarà més arribar a final de mes o trobar un habitatge digne perquè el govern de l'Estat t'està sagnant cada vegada més amb més impostos i cada vegada més t'ofereix uns pitjors serveis públics. I mentrestant, els 19 diputats del PSC al Congrés, aquí sense fer res, aplaudint aquesta manera de fer. Per a nosaltres, cap sorpresa, ni per l'espoli de l'Estat, ni pel paper dels diputats del PSC. Que esta sería su respuesta ni siquiera cotizaba. Señora vicepresidenta, todo el mundo empieza a percatarse de sus trampas. Ustedes utilizan el IRPF para aumentar con premeditación y nocturnidad los impuestos a la gente. Su modus operandi es el siguiente: suben ustedes el precio de la vida, ha subido el precio de la vida un 20 % en los últimos años. Usted no actualiza los tramos del IRPF con ese aumento del precio de la vida, lo cual hace que la gente pase a un tramo superior de IRPF y, en consecuencia, pagan más en la declaración de la renta. Por tanto, mediante esta vía usted se queda buena parte del aumento de los salarios y de las pensiones. Hablemos con datos en la mano.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente para que el Ministro de Agricultura, Pesca y Alimentación...
«Com, per exemple, que el Govern sigui proactiu i exigent en les negociacions amb la Unió Europea per preservar les rendes del sector. Moltes vegades hem tingut la sensació que aquí s'ha explicat que la negociació ha sigut collonuda, però que el resultat de la negociació no ho ha sigut, i que les rendes o els acords a nivell europeu, i en tenim de molt recents, el de la pesca, per exemple, han sigut un desastre. Per tant, que el Congrés dels Diputats li digui al Ministeri: 'Escolti, sigui proactiu i exigent en les negociacions' no està de més. Que hi hagi una estratègia europea, obvi, ja s'està fent això, Europa és qui té les competències en comerç. Que hi hagi una estratègia europea contra els aranzels, diu el punt segon. Escolti, pot semblar una obvietat, però per a nosaltres refermar la necessitat que aquesta estratègia incorpori les necessitats i els reptes del sector agrari i ramader, a mi em sembla que és necessari. Per què? Perquè aquesta estratègia europea és la que tenim al davant, però de moment les declaracions de la Ursula von der Leyen, que no em semblen malament, és dir: 'Escolti'm, amb productes industrials, ofereixo a Estats Units un 0 % en els dos sentits'. Bueno, és que sempre Europa prioritza el sector industrial. Doncs no. Que tinguin en compte el sector agrari i el sector ramader.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley sobre el nuevo mapa concesional estatal de los servicios de transporte público...
«I, per tant, d'aquesta iniciativa, nosaltres estem en una cruïlla. Nosaltres votaríem tranquil·lament el punt tercer, el punt quart i probablement també el punt segon. Perquè el que sí que és cert que el que cal és dialogar i negociar amb les comunitats autònomes. Evidentment que sí. I cal acordar amb els territoris quines modificacions es fan del model concessional estatal. A Catalunya hi afecta relativament poc, també ho dic, eh, però s'ha de fer, aquest diàleg s'ha de fer. I en els casos en què hi ha hagut alguna discrepància a Catalunya, doncs s'ha dialogat i s'ha de fer. I també s'ha d'establir un servei de finançament, un mecanisme de finançament permanent i estable, eh? Molt en la línia del qual ha dit el representant del BNG, per exemple. Evidentment que sí. I que el que preveu actualment la proposta és totalment insuficient. D'acord. Per tant, dialogar, negociar, acordar, finançar millor per modernitzar i fer més eficient i més atractiu aquest sistema de transport públic, sí. Si la proposta el que pretén és senzillament confrontar amb el Govern, parar la proposta, ficar-la en una paperera, que no serveixi de res, tornar a començar de zero, nosaltres no jugarem. No estem aquí per perdre el temps ni per fer perdre el temps a la gent i, per tant, nosaltres valorarem si votem en contra o ens abstenim. Si al final no s'accepta alguna de les esmenes que van en aquesta línia d'aprofundir el tema de la negociació i del diàleg, o si es vota conjunta i totalment amb una sola peça la iniciativa. Perquè clar, el primer punt és que es llenci la basura a la proposta i que es comenci de zero. Això no és modernitzar el transport públic ni afavorir el transport públic; això és aturar i paralitzar perquè sí. I aquí ja he dit que nosaltres senzillament no ens hi trobem còmodes. En canvi, jo dic que amb tots aquests altres punts nosaltres els podríem votar tranquil·lament i aleshores sí, anar més aviat tots plegats en la direcció de negociar per millorar el servei.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de reforma del Reglamento del Congreso de los Diputados relativa a la regulación del debate de...
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. Debatem en aquest punt la presa en consideració de la proposició del Grup Popular per reformar el Reglament del Congrés dels Diputats, amb la finalitat de regular i periodificar els debats de política general. Els Populars volen evitar que la manca de regulació constitucional i reglamentària serveixin d'empara al Govern i al president Sánchez per eludir la rendició de comptes amb aquesta cambra i amb l'Estat. El darrer debat de política general es va celebrar l'any 2022, o sigui, fa gairebé tres anys i, malgrat l'excusa de la concatenació de processos electorals, aquest és un balanç certament pobre per a qualsevol president; per a Pedro Sánchez, que fa més de sis anys que és al capdavant de l'executiu, evidentment, també. Per revertir aquesta situació, el Grup Popular ens proposa afegir al reglament d'aquesta cambra l'article 37 bis, per consolidar normativament la figura del debat de política general, per tal d'establir la seva periodicitat anual, a excepció dels anys d'eleccions generals i per fixar l'obligació del Gobierno de traslladar abans d'acabar l'any al Congreso l'informe de les actuacions dutes a terme per complir les resolucions aprovades en el debat.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la gratuidad de los productos ópticos y de salud visual.
«Cobrir el cost de les ulleres de la població que les necessita és molt car. Per tant, necessitem que el Govern es comprometi per llei. Però ni tan sols el vistiplau del Congrés és garantia que les persones que necessiten una prestació la rebran. Mirin què està passant, per exemple, amb l'aplicació de la Llei ELA: va tenyir de verd aquest hemicicle, va arrencar el compromís del Govern. Gairebé cinc mesos després, i després de preguntar al Govern espanyol com garantirà els recursos necessaris per aplicar la llei i d'escoltar les associacions, aquesta que vinc a explicar-los és la situació. El que havia de ser una transferència extraordinària a les comunitats autònomes per cobrir els costos per a l'assistència especialitzada de 24 hores als malalts en risc de mort evitable es va convertir, primer, en un pla de xoc de desenes de milions d'euros a transferir directament a les associacions, i no a les comunitats autònomes, i després en una prova pilot amb la quarta part dels recursos que, clarament, no arriba ni de bon tros per atendre els 300 o 400 malalts que estan en situació crítica a l'Estat, de nou, a partir d'un model centralitzat que defuig la via administrativa competencial.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley relativa a la gratuidad de los productos ópticos y de salud visual.
«Els joves, per tant, i em sembla que és prou clar, estan rebent la pitjor part. Segurament, vaja segur, per l'abús de les pantalles. 7 de cada 10 joves catalans utilitzen el mòbil a les fosques abans d'anar a dormir. Això és un mal hàbit que, efectivament, està influint en la mala salut visual. Per tant, estem parlant d'una autèntica pandèmia entre els joves, entre els menors, però també entre els adults, agreujada des de la pandèmia de la covid, com en el cas dels problemes de salut mental. Però aquesta redefinició del marc general de la cartera de prestacions no es pot fer, no es pot fer, si no hi ha una transferència de recursos a les comunitats autònomes. I avui tothom votarà a favor o bé s'abstindrà, però vaja, que la proposta segur que sortirà endavant, però a mi m'agradaria en aquest punt compartir-los una reflexió. Hem vist massa sovint com els partits de Govern prenen en consideració les iniciatives dels parlaments autonòmics o fins i tot les nascudes de la voluntat popular, les famoses ILP, i al final es queden al calaix, dormint el somni bíblic dels justos. Per tant, potser haurem d'acabar convertint el que demana aquesta iniciativa en esmena i presentar-la en alguna de les lleis que presenti el Ministeri de Sanitat, per assegurar que això sigui una realitat.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nueva programación militar de la defensa y el nuevo...
«En tot cas, la nostra obsessió no és tant que el Govern no pugui donar una passa sense que abans ho hagi portat aquí i s'hagi votat. La nostra obsessió és una altra. La nostra obsessió és que, si hi ha d'haver una major inversió en defensa, primer sigui en aquest context, en el context de la construcció d'una defensa europea al costat d'Ucraïna, òbviament, però que aquesta major inversió es focalitzi en el sector industrial, i que, a més a més, aquesta focalització en el sector industrial i en el tecnològic estigui orientada d'una forma clara a una distribució territorial equitativa, i que, a més a més, arribi a empreses grans, a empreses mitjanes i a pimes. Per a Junts per Catalunya és imperatiu. Que es tracti també de tecnologia dual. Aquestes inversions en tecnologia dual poden ser útils per a la defensa i poden aportar beneficis, com ha passat durant tota la història, també en sectors civils d'una forma molt important. Per tant, nosaltres defensem que s'inverteixi a millorar el coneixement o les tècniques i processos per crear eines i màquines productives, o en sistemes i metodologies que ajudin a resoldre de forma eficaç els nombrosos reptes que té la humanitat. Perquè reconeixem que la millora de les condicions de vida de la ciutadania té molt a veure amb l'evolució tecnològica. Les nacions de més riquesa i benestar són les que disposen de més tecnologies avançades i les usen per resoldre els seus reptes principals. Els diputats de la Comissió de Defensa fem algunes visites a algunes d'aquestes empreses, empreses de tecnologia dual, i es quedarien sorpreses com empreses desenvolupen tecnologies per a la defensa i, al mateix temps, desenvolupen tecnologies per a la salut, per a la sanitat, per a la gestió dels serveis públics. Doncs volem que això sigui..., que aquest increment de pressupost s'orienti d'aquesta manera.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre la nueva programación militar de la defensa y el nuevo...
«Gràcies, presidenta. Que és una llàstima, deia, que vostès desaprofitin aquestes iniciatives per no construir aquests consensos, per no avançar en aquests consensos, per no definir aquests consensos i, en canvi, utilitzin contínuament aquestes propostes per intentar desgastar el Govern. És una llàstima, perquè, igual que va passar amb la iniciativa de la setmana passada, analitzes els punts de la iniciativa d'avui i al final tots van orientats a dir que el Govern no prengui cap decisió, que el que hagi de decidir, que el que acordi, que el que faci primer passi pel Congrés dels Diputats. I en un moment on tot és tan canviant, que s'està construint des de la pròpia Europa, internament, quines han de ser les solucions per poder donar aquests passos d'una forma sobrevinguda, perquè un dels aliats fiables i permanents de l'OTAN i d'Europa, que era els Estats Units, ara més aviat sembla que tonteja amb el Putin, que no pas amb els valors europeus. Doncs home, no sembla la proposta més rigorosa o l'orientació més atinada.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las causas y asunción de responsabilidades con relación...
«Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats. Aquests debats o aquestes intervencions sobre Rodalies ja són un déjà-vu, eh, Inés? Són un déjà-vu per què? Perquè portem tants i tants i tants anys parlant d'això, i perquè portem tants i tants i tants i tants anys d'incidències diàries i constants, moltes d'elles molt greus. Si féssim una recopilació de totes les mesures com les que es presenten aquí amb aquesta moció, que amb la majoria estem d'acord, que hem fet tots els grups en diferents moments, amb preguntes, amb interpel·lacions, mocions, amb proposicions no de llei, realment faríem una autèntica enciclopèdia de les mesures que hem estat demanant que es millorin, que s'implementin, que es corregeixin i que el Govern no ha implementat i no ha corregit i no ha solucionat realment. Per això dic que és un déjà-vu. Avui mateix. Avui l'R2 Nord, companys de Girona, ha tingut una incidència greu i, per tant, hi ha hagut molts endarreriments. I també a l'R2 Sud, entre Vilanova i el Garraf, també hi ha hagut incidències greus. A més a més, d'una vaga dels sindicats minoritaris amb la dada que tinc jo, 13 trens suspesos, potser n'han sigut més, i que ha portat com a conseqüència un caos de serveis que estaven anul·lats, d'errors de comunicació, perquè alguns trens al final han acabat sortint. Un desastre com cada dia, cada dia. Nosaltres hem presentat unes esmenes, companya d'Esquerra Republicana, que la majoria el que van és a reforçar un missatge que jo crec que és perfectament compartit, que és el greuge, les deficiències que hi ha hagut amb el tema de les inversions. Vostè ha donat unes dades que són semblants a les que tinc jo. Tenim moltes versions d'aquestes dades. És una vergonya la desinversió crònica i, per tant, les nostres esmenes..., i per tant m'estalvio aquesta part, perquè veig que m'estic menjant el temps.»
-
Míriam Nogueras · Junts ·
Congreso · Pleno¿Qué opina el Gobierno sobre la situación política actual en Cataluña?
«Senyor Sánchez, la situació de caos diari a Rodalies Catalunya és absolutament insostenible. I què han fet els 19 diputats del PSC que estan aquí asseguts per millorar la situació de Catalunya? Perquè per seguir munyint els catalans, sí que li han anat bé aquests 19 vots. Han votat a favor de compensar amb 3000 milions d'euros les grans elèctriques espanyoles amb impostos dels catalans. Han votat a favor de compensar el senyor Florentino Pérez amb impostos dels catalans. Han callat any rere any, quan el Govern espanyol no ha executat els pressupostos a Catalunya. Han votat en contra la setmana passada de transferir els pisos del rescat bancari als ajuntaments catalans i a la Generalitat de Catalunya per poder fer habitatge social. Què fan exactament els socialistes que estan aquí per millorar la situació a Catalunya? De què serveixen vostès? Perquè vostès no estan al servei de Catalunya i al servei dels catalans. Vostès estan al servei d'un partit que es diu PSOE. Perquè el 2024 hi ha hagut, governant vostès aquí i a Catalunya, 31 incidències a Rodalies Catalunya. I això vol dir milers de persones afectades cada dia, més de 3 milions d'euros de pèrdues de productivitat diària. Cap quilòmetre de via nova a Rodalies des de 1977. Un de cada quatre trens a Catalunya està fora de servei. No hi ha maquinistes. Els trens són vells. En quinze anys, a Catalunya, només s'ha executat el 24 % del que estava pressupostat. A Madrid, el 153 %. Això vol dir 250 per cada català i 907 per cada madrileny. I al mig de tot aquest despropòsit que el PP i el PSOE han mantingut durant anys, l'any que el Govern espanyol ha pagat més a Catalunya, prengui nota, senyor Zaragoza, va ser l'any 2017, l'any del referèndum, l'any que vam declarar la independència de Catalunya, l'any que el Govern de Catalunya, presidit pel president Carles Puigdemont, va deixar de tractar el Govern espanyol com si fos el nostre amo, perquè no ho és. No ens interessa Renfe a Espanya. Com deia ahir el company Vergés al Parlament de Catalunya, volem fer fora la Renfe de Catalunya. Fora Renfe i visca Catalunya lliure.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa al acceso al bono social.
«Moltes gràcies, president. Tal com estem denunciant des de fa temps, és evident que la millora dels indicadors macroeconòmics no es trasllada de cap manera a una millor qualitat de vida dels ciutadans. És així s'ho mirin per on s'ho mirin els del Govern. Tenim una pressió fiscal creixent, amb un increment del 20 % en els darrers anys, un augment de l'IPC asfixiant, amb un increment del 20 % també en els darrers 5 anys, un augment constant del preu dels aliments bàsics, amb un increment del 30 % en els darrers 5 anys. Un insuficient augment dels salaris, només del 16 % en els darrers 5 anys. Un augment exponencial del preu dels habitatges, un 47 % més en els darrers 5 anys. I així podríem anar seguint aquesta llarga llista d'indicadors del dia a dia dels ciutadans fins a arribar al preu de l'electricitat, el qual ha tingut un augment del 67 % en només els darrers deu mesos. Aquesta realitat fa que cada vegada siguin més necessaris els instruments per garantir els mínims estàndards de qualitat de vida de totes les famílies. I en aquest sentit, i des del nostre punt de vista, a aquesta proposició no de llei, s'hi poden fer modificacions per introduir-hi un major grau de millora. La primera de les propostes passa per entrar en la raó de la poca utilització del bo social entre les famílies amb una renda baixa. De fet, que només s'acullin a aquesta ajuda una quarta part de les famílies amb dificultats a causa de la renda baixa hauria de fer reflexionar el Govern de l'Estat. Reflexionar i, evidentment, posar-hi solucions. Però a ningú se li escaparà que, si el Govern no fa aquesta reflexió, és perquè ja li va bé aquest estalvi que li representa aquesta baixa aplicació del bo social. Un estalvi econòmic, això sí, a costa del patiment de molta gent. Així doncs, segur que el desconeixement per part dels possibles beneficiaris, així com les dificultats burocràtiques per accedir-hi, són dues causes principals per la baixa utilització d'aquesta ajuda a les famílies necessitades.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica la Ley 1/2005, de 9 de marzo, por la que se regula el régimen...
«Vostès han decidit guanyar, com s'acostuma a dir al futbol, guanyar als despatxos allò que s'ha perdut al terreny de joc. Amb la complicitat de la Mesa del Congrés i el posicionament en contra del secretari general del Congrés i del lletrat major, han actuat en contra fins i tot de la jurisprudència del Tribunal Constitucional, en contra del reglament, trepitjant els drets de les minories i els acords de les majories. Ni tan sols s'han dignat a contestar els escrits, encara no ho han fet, de reconsideració presentades a la mesa, res. Van tirar pel dret mantenint la votació de la llei de malbaratament. Quan els vàrem demanar aturar-la perquè el dany no fos irreversible, no van voler fer-ho. Avui, de tota manera, votarem a favor de la presa en consideració d'aquesta proposició de llei, però ja els diem que no renunciem, no ho farem, a seguir defensant l'única solució que tenen els ramaders per gestionar els purins. I això vol dir que tornarem a presentar la nostra esmena on faci falta i les vegades que faci falta. I cada cop que vostès ens tombin la solució pels ramaders, potser, potser es troben amb el fet que no tenen els vots de Junts per aprovar aquesta iniciativa o una altra llei. Trepitjar la nostra feina parlamentària té costos, no sortirà gratis. Estan vostès jugant amb el futur d'un dels sectors més importants de Catalunya. Els ramaders veuen una maniobra de fons que està emportant-se el seu modus vivendi a altres comunitats autònomes. I tenen raó. Si no, com s'explica que el govern de Salvador Illa no hagi posat cap solució al damunt de la taula? Com s'explica que des del seu Departament d'Agricultura els diguin als ramaders que rebaixin la producció o que s'esperin dos o tres anys, que és el temps que es triga a tramitar, que hi hagi noves plantes de biogàs per substituir les de cogeneració per tractar els purins? Dos o tres anys transportant purins a més de 100 km, de debò? Aquesta és la solució que proposa el govern Illa pels ramaders de Catalunya. Qui ho pot costejar? És una vergonya, així que, si volen que nosaltres els prenguem en consideració, facin el mateix amb els ramaders catalans. Prengui'ls en consideració. Si no, seran vostès els responsables del resultat final en la votació d'aquesta llei.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley por la que se modifica la Ley 1/2005, de 9 de marzo, por la que se regula el régimen...
«Gràcies, president. Bé, avui el Grup Socialista podríem dir que li fa la feina a l'Executiu, perquè presenta una proposició per recuperar la tramitació d'un projecte de llei que ve d'una directiva europea que modifica el règim de comerç dels gasos d'efecte hivernacle i que era molt important i molt urgent, moltíssim. Fins que els va importar molt més tombar les nostres esmenes que mantenir la tramitació del projecte de llei al qual obliga la Unió Europea. El Govern el va retirar per carregar-se l'aconseguit per Junts per Catalunya. Sí, va ser així. Gairebé tots els partits van donar suport a les esmenes registrades per aquest grup parlamentari, però que van ser transaccionades i millorades per altres grups. Una era, com s'ha recordat, per eliminar l'impost a la generació elèctrica que tant perjudica el desplegament de les renovables, especialment necessari a Catalunya, amb la dependència que tenim de l'energia elèctrica d'origen nuclear. L'altra era per prorrogar la vida útil regulada de les plantes de cogeneració, mentre fan camí cap a la descarbonització i mentre esperen, i desesperen, esperant una convocatòria de subhasta que es va anunciar el 2019 i encara no ha arribat. I també recordem-ho, algunes d'aquestes plantes de cogeneració són de tractament de purins. A hores d'ara està en joc, i no és cap exageració, està en joc la supervivència de més de 100 granges de porcí petites i mitjanes a Catalunya, a les comarques d'Osona i a la comarca del Segrià. Dues plantes que tractaven més de 200 000 tones de purins a l'any estan aturades, una a Alcarràs i l'altra a les Masies de Voltregà. No podem subsistir econòmicament sense ajudes i els ramaders no tenen cap alternativa eficient, mediambientalment sostenible i econòmicament assumible per tractar els purins. Per això, quan vostès van retirar el projecte al Congrés, des de Junts i altres formacions, vàrem presentar l'esmena a la tramitació de la Llei de malbaratament alimentari al Senat, i es va tornar a aprovar. Es va tornar a aprovar perquè la gran majoria vol una solució per als ramaders. I què fa el Govern? Vetar des del Congrés unes esmenes ja incorporades en el text del Senat. Senyories, el que arriba del Senat no es veta, es vota. Si una esmena no els agrada, la voten en contra, cap problema, i s'accepta el resultat. Però el veto ja se'ls va passar el moment de fer-ho, que era, en tot cas, al Senat.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las cesiones que acaba de realizar el Gobierno en...
«En el transcurs de la interpel·lació de la setmana passada, deia el diputat Rojas García que el fenomen migratori és igual a tot l'Estat. Feia aquesta afirmació sense cap dada perquè no hagués pogut avalar-la ni un sol minut. I és que, senyories, res té a veure l'impacte migratori a Andalusia, comunitat del diputat ponent la setmana passada, amb la d'Extremadura, La Rioja, i molt menys té a veure quan posem a l'equació Catalunya, que sempre està en tots aquells àmbits vinculats al fet migratori, molt per sobre de la mitjana de l'Estat. Mirin, res té a veure l'esforç que fem uns i el que fan els altres. Ahir es va fer públic l'acord de Junts i el Govern pel repartiment de menors no acompanyats de les Canàries. Un acord que permetrà el repartiment aprovat en Consell de Ministres i un acord que posa en relleu tres coses: la primera, la solidaritat, la defensa de drets dels menors i l'esforç que ve fent Catalunya des de fa temps; la segona, el passotisme i la manca de compromís d'altres comunitats, que la senyora Vázquez ja ens ha anunciat que ho tornaran a fer, que es repetirà;i tercera, el silenci complaent del govern d'Illa per no incomodar a Madrid.»
-
Josep Maria Cervera Pinart · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre las cesiones que acaba de realizar el Gobierno en...
«Gràcies, president. Bona tarda, senyories. Una setmana més el Partit Popular torna a posar al centre del debat parlamentari l'acord recollit a la proposició presentada pels grups socialistes i Junts per delegar les competències en matèria d'immigració a la Generalitat de Catalunya a través del 150.2 de la Constitució. Un mecanisme que vaig explicar detalladament des d'aquesta tribuna la setmana passada. Un mecanisme que ja va fer servir la darrera dècada del segle passat un govern del Partit Popular per transferir competències atribuïdes a l'Estat recollides en els 149.1 de la Constitució. Avui vostès ens porten a consideració una moció conseqüència de la interpel·lació de dimecres passat al ministre Marlaska que es refermava des d'aquí mateix, en què no es pot delegar ni el control de fronteres ni el control de fluxos. I en aquest sentit, avui aprofito la intervenció de la diputada Vázquez, però també la part expositiva de la seva moció, conseqüència d'interpel·lació perquè vostès el confronten bé amb el ministre, anant recollint aquells articles de la nostra proposició amb el PSOE que deleguen, vostès diuen que cedeix, el control de fluxos migratoris. Fan el mateix en l'àmbit de la gestió de la immigració regular, i finalment, citen avui també ho han fet els articles vuitè i novè que deleguen el control de fronteres. Així, mentre el ministre Marlaska aquí s'entesta en descafeïnar la delegació, vostès no estalvien res per combatre-la. I res més evident per confirmar l'encert de la nostra negociació que el seu crit al cel, que és sinònim de que Catalunya avança, digui el que digui el reprovat ministre de l'Interior.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica de medidas urgentes para hacer frente a la ocupación ilegal de inmuebles.
«A més, a Junts per Catalunya ens preocupa el que està succeint amb les ocupacions, problema que també alarma la societat catalana. Els vull recordar que Catalunya lidera, malauradament, els casos d'ocupacions il·legals. Cada any té més ocupacions que la suma de les tres comunitats següents amb més infraccions, que són l'andalusa, la valenciana i la madrilenya. Segons dades oficials facilitades pel mateix Govern de la Generalitat de Catalunya fa un mes i escaig, l'any 2022 es van registrar 9477 noves ocupacions; el 2023, 9247. I fins al juny del 2024, ja se n'havien registrat 5364. Tot apunta que el 2024 es tancarà amb una dada rècord de més de 10 000 ocupacions. Així, lluny de reduir-se, aquestes xifres indiquen que el problema està augmentant. En segon lloc, s'estima que el 96 % de les ocupacions afecten habitatges buits, mentre que el restant quatre afecta domicilis. I els recordo, ja ho saben, que en el concepte de domicili s'inclou també la segona residència. Doncs bé, la immensa majoria d'aquest 4 % es refereix a ocupacions de segones residències i no d'habitatges habituals. Aquestes són les dades reals. Cada any, a Catalunya, 2,5 habitatges de cada 1000 són ocupats, ni més ni menys. No ha sigut neutre, per altra banda, al biaix discursiu d'alguns actors polítics i activistes mediàtics de l'extrema esquerra que, juntament amb la permissiva resposta legal i judicial, ha contribuït en els darrers anys a la proliferació d'ocupacions il·legals. Però són certs alguns discursos populistes que alarmen la ciutadania suggerint que qualsevol persona que surti de casa fàcilment es pot trobar al seu domicili ocupat? No. I les dades ho desmenteixen. Això, però, no significa que el problema no sigui greu ni que no generi múltiples conseqüències negatives.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de creación de una Comisión de Investigación sobre la gestión de la crisis derivada de la DANA...
«Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats. Hi ha hagut una gran catàstrofe ambiental al País Valencià, també altres territoris, però molt especialment al País Valencià. I hi ha unanimitat, excepte en el govern de PP i VOX de la Generalitat Valenciana, que hi va haver manca de previsió en l'actuació, que hi va haver una actuació tardana i ineficient. Que hi va haver, i hi ha encara ara, manca de transparència i d'informació. I pel que sembla, no s'assumeixen tampoc responsabilitats polítiques. Hi ha hagut conseqüències gravíssimes i, de fet, ja hi ha, a través de la investigació judicial, un alt càrrec del Govern que està imputat per aquests fets. La diputada Àgueda Micó, que ha explicat la iniciativa, ho ha explicat molt millor que jo. I això, doncs, a part de la imputació d'aquest alt càrrec, també la informació que anem rebent i que va arribant consolida la idea de que hi va haver informacions contradictòries, algunes falses, algunes inexactes del que va passar i del que no va passar, del propi rol del president de la Generalitat, que, efectivament, senyora Micó, era el principal responsable de l'actuació i la resposta. Anem tenint informació, per exemple, que a les 13 hores d'aquell dia, moltes hores abans de l'avís, ja hi havia 85 trucades de gent, doncs, per motius de rescat o d'incomunicació i 33 carreteres afectades o tallades per les inundacions.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el infierno fiscal al que este Gobierno está sometiendo...
«És evident que la pressió fiscal del Govern és insostenible i injustificable. De la mateixa manera, però, que és evident que vostès no estan legitimats per donar cap lliçó a ningú, perquè al final, per nosaltres, els catalans, tots són iguals. Iguals de letals pel nostre present i pel nostre futur. Perquè, com hem vist aquests darrers dies, ja siguin les esquerres, ja siguin les dretes, quan es tracta de beneficis a favor de Catalunya, quan es tracta de reivindicar allò que legítimament volem els catalans, tots fan exactament el mateix, tots: assenyalar-1nos, etiquetar-nos i actuar per manera de complicar-nos tant com puguin la nostra vida en el dia a dia. Així que de lliçons d'uns i dels altres ben poques. Moltíssimes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Tal y como explicábamos hace unos días, es evidente que el Gobierno, con una mano, ha decidido levantar una cortina de humo en forma de buenas noticias macroeconómicas para que así no veamos cómo, con la otra mano, impulsa un aumento constante de la presión fiscal a los ciudadanos. Y eso lo hace, de segundas, para que ustedes, que forman parte del Gobierno, se vayan creyendo sus historias cada vez más y, en consecuencia, vayan viviendo cada vez más distanciados de la gente de la calle.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el infierno fiscal al que este Gobierno está sometiendo...
«Però si tot això no fos prou, a més a més, fins i tot els grans indicadors macroeconòmics que vostès sovint donen tanta importància, també hi ha símptomes que haurien de fer aixecar preocupacions entre el govern. Per exemple, malgrat tindre un increment en el producte interior brut i malgrat tindre la major recaptació tributària en els impostos dels últims anys, resulta que segueixen tenint l'endeutament públic més gran de tota la seva història. O, per exemple, malgrat aquesta bonança econòmica que sovint presumeixen, tenen una inflació que en els darrers cinc anys s'enfila fins el 20,2 %. Per tant, evidències de que hi hauria d'haver motiu de preocupació, fins i tot de reprovació en el propi govern. Ara bé, en aquest context, en aquesta realitat venen vostès, senyors del Partit Popular, a fer propostes com si no haguessin trencat mai un plat, com si no haguessin governat mai. Vostès, que són el màxim exponent d'aprofitar-se de les administracions públiques? Vostès que han recargolat la llei per perseguir i castigar els catalans. Vostès, que a causa de la seva manca de supervisió quan governaven, van acostar el col·lapse al sistema bancari, obligant a invertir desenes de milers de milions d'euros per tal de poder-los rescatar. Vostès, que a més a més, no van exigir cap mena de responsabilitat als gestors d'aquestes entitats bancàries. Vostès que quan governaven van gaudir mal venent-se les empreses públiques i privatitzant els serveis públics sense garantir-ne la necessària qualitat. Vostès que quan governaven van causar l'ingent increment del deute de les comunitats autònomes en escanyar-ne la seva gestió. Vostès que quan governaven van acarnissar-se, retallant la despesa pública per sobre del necessari durant la darrera crisi econòmica. Vostès, senyors del Partit Popular, venen avui aquí a donar-nos lliçons econòmiques amb aquesta moció.»
-
Josep Maria Cruset · Junts ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre el infierno fiscal al que este Gobierno está sometiendo...
«Moltes gràcies, presidenta. Tal com explicàvem fa uns dies, és evident que el govern amb una mà ha decidit aixecar una cortina de fum en forma de bones notícies macroeconòmiques, perquè així no vegem com amb l'altra mà impulsa un augment constant de la pressió fiscal als ciutadans. I això ho fa de retruc que vostès, els que formen part del bloc del Govern, cada dia es vagin creient més les seves pròpies històries i, en conseqüència, visquin cada vegada més distanciats de la gent del carrer. Que els indicadors macroeconòmics semblen apuntar en la bona direcció? Sí, és cert, hi ha algunes dades macroeconòmiques que són certament positives. Això vol dir, però, que aquestes dades positives vagin en benefici de la gent del carrer i que ho notin en la seva economia diària? Doncs no, gens ni mica. Al carrer s'hi respira una realitat molt diferent d'aquesta eufòria macroeconòmica que sovint explica el govern de l'Estat. Malgrat pagar uns impostos altíssims, al carrer es viuen dificultats per moure's, per exemple amb normalitat, amb transport públic i no cremar el teu temps aturat en un tren regional o de rodalies. Dificultats per poder trobar i pagar un habitatge digne. Dificultats per poder comprar a preu assequible els productes bàsics que necessita una família. Dificultats per poder obtenir un servei sanitari ràpid i de qualitat. Dificultats per mantenir operatiu el petit comerç o, bé, per poder viure dignament de la terra o poder viure dignament del mar. Dificultats per tirar endavant el dia a dia de les empreses soterrades sota la burocràcia de la mateixa administració. I al carrer, evidentment, també s'hi viu patiment per la pressió fiscal del govern. Una pressió fiscal que en els darrers anys ha augmentat un 20 % amb increments espectaculars, com ara aquest 43 % d'augment de l'impost de societats o el 39 % d'augment de l'IRPF a causa de no voler deflactar-lo en funció de la inflació.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«I canvio de tema ràpidament. Aquests dos o tres anys estem observant una sèrie d'iniciatives de cooperació i estratègies comunes comercials, industrials, culturals, que reflecteixen un acostament notable entre Espanya i la Xina. Un apropament que ha comportat que la Xina s'hagi convertit en el quart soci comercial d'Espanya. Vostè, senyor ministre, s'ha mostrat especialment proactiu en enfortir aquestes relacions no només diplomàtiques, sinó també culturals i econòmiques. Però el règim xinès, doncs, lluny de realitzar cap canvi democratitzador, segueix utilitzant la seguretat nacional com a pretext per conculcar de forma sistemàtica els drets i les llibertats fonamentals. País on es produeixen detencions arbitràries i enjudiciament sense garanties de defensors de drets humans i activistes pels drets de les dones i col·lectius LGTBI, etcètera, on es sotmet durament a poblacions com la uigur, la kazaja. Diversos experts de les Nacions Unides s'han mostrat profundament preocupats per les polítiques del govern xinès dirigides a la destrucció també de llengües i la cultura de determinats grups ètnics com el tibetà. I pel que fa a Hong Kong, un dels centres econòmics, financers i productius més importants del món, que constitucionalment té reconegut un estatus polític propi, però que els darrers anys està patint del règim xinès. Escolti bé: una recentralització de les competències de l'autonomia, la imposició del xinès mandarí a les escoles, nombrosos episodis de violència policial aplicant aquesta llei de seguretat nacional, que va ser fa poc, fa pocs anys, instaurada pel líder vitalici Xi Jinping; centenars de detencions arbitràries, coerció de la llibertat d'expressió, il·legalització del partit independentista, empresonament de líders polítics opositors, l'anul·lació d'actes de diputats electes. Creu que és encertat, senyor ministre, adjectivar totes aquestes pràctiques com a pròpies d'un estat imperialista i autoritari? Espero que la resposta sigui que sí, senyor ministre.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«En tot cas, quan es tracta de cercar la pau al Pròxim Orient, no es pot limitar exclusivament el conflicte d'Israel o palestí. La complexitat d'aquella regió és descomunal. Pateix múltiples conflictes, tots interrelacionats, amb dinàmiques sempre ètniques, amb orígens històrics. I Junts per Catalunya defensem que no es pot abstreure d'aquestes realitats, aquestes altres realitats d'opressió, de violència, de conculcació dels drets humans, de desplaçaments massius com n'hi ha tants en aquell mateix entramat regional. I volem saber com interpel·len també, perquè creiem que en ocasions estan tenint una actitud bastant passiva respecte a la preservació dels drets humans, per part d'alguns estats de l'Orient Pròxim, que no reben la mateixa atenció mediàtica que ni critica d'altres conflictes com el de Gaza, Israel o palestí. I aquest desequilibri en l'atenció de les víctimes de les injustícies, doncs, perpetua una visió molt esbiaixada de la pau. Per exemple, quin és el seu capteniment davant la neteja ètnica de desenes de milers d'armenis provocades per l'ofensiva militar? És a dir, el respecte al poble kurd. El poble més gran i nombrós del món sense estat i que ha estat sistemàticament oprimit i històricament marginat. Ara que el PKK ha deposat les armes, quin suport ara rebrà del seu govern el poble kurd? Com se l'ajudarà a establir una identitat política pròpia? Reconèixer una regió autònoma kurda a Síria permetria corregir una injustícia històrica i, alhora, alinear-se amb els principis establerts en la Carta de les Nacions Unides respecte a l'autodeterminació dels pobles. Els kurds a Síria, organitzats sota l'administració autònoma del nord i a l'est de Síria, han demostrat la seva capacitat per a governar de manera més democràtica, més inclusiva, més estable. Junts per Catalunya creiem que el seu reconeixement enfortiria la lluita contra el terrorisme a la regió i també fomentaria la seva estabilitat. En canvi, no veiem com el seu govern condemna els atacs de l'exèrcit turc i de les milícies sostingudes o que tenen el suport de l'exèrcit de Turquia contra aquesta administració. No fa ni un mes que el president socialista de Catalunya, el senyor Illa, es reunia amb l'ambaixadora turca per enfortir els llaços i col·laboracions. Però no vam sentir ni una paraula de condemna per les accions d'opressió i marginació vers el poble kurd. Junts els requerim, senyor Albares, a instar el president Erdogan a deixar deixat d'atacar l'administració del poble kurd. Els hi demanem que ho facin. No es pot parlar honestament de pau si no s'aborden totes les formes de violència, injustícia i no donaria aquesta compareixença per parlar de tantes que afecten a tants pobles i tantes minories, i també en la regió de la que ens estem referint als drets de les dones.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«I com és possible, ens preguntem nosaltres, que encara alguns li facin seguidisme o que ni tan sols li riuen les gràcies? Amb els darrers moviments del president del país més poderós del món, sens dubte que els conflictes molt probablement augmentaran i la democràcia al món també. A la vella Europa es podria acabar veient arraconada per totalitarismes. Com tot repte complex, la geopolítica es configura amb matisos, fugint dels prejudicis ideològics, tot blanc, tot negre, que és exactament el contrari que està fent el president nord-americà. En tot cas, Junts per Catalunya continuem advocant per la solució dels dos estats, com ha fet vostè avui aquí, dos estats que convisquin pacíficament. Per això també condemnem l'adquisició de noves terres per part dels colons israelians i les violacions dels drets humans de Cisjordània, etcètera. Junts per Catalunya, com deia, donarem suport a totes les solucions diplomàtiques que permetin assolir el desenllaç dels dos estats, fins i tot la presència al territori, si convingués, d'un contingent internacional que contribueixi a convertir en definitiu aquest alto el foc provisional i que acompanyi i que cooperin l'establiment de la solució definitiva de la pau. I senyor ministre, més enllà d'aquest reconeixement molt primigeni, què van fer vostès de l'estat palestí, com afrontarà aquestes noves reunions? Aquestes cimeres que ara ens ha explicat que hi participarà el seu govern.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«I davant d'aquesta extrema crisi de violència i humanitària, Junts per Catalunya sempre ens hem mantingut inalterables en advocar que mai, ni sota cap circumstància, es poden conculcar ni els límits marcats pel dret humanitari ni pels tractats internacionals. Hem condemnat i ho seguirem fent sempre, tota transgressió en aquest àmbit, vingui d'on vingui, perquè l'impacte humanitari, com deia, més colpidors, compten per milers les víctimes civils. El dolor i patiment cap a les dues poblacions no està disminuint. Tampoc davant aquesta evident feblesa d'aquest alto el foc provisional, amb la por a nous atacs i, sobretot, per les extremes dificultats per rebre l'ajuda humanitària que és tan necessària, aquesta ajuda humanitària que han de fer des del seu govern tot el possible perquè segueixi arribant. I avui si ve a sumar un nou actor, el nou president nord-americà Trump, que fa dues setmanes també va exhibir una supèrbia i prepotència, al nostre entendre, immorals davant del president Zelenski, que formulava per Palestina una proposta que, lluny de ser ponderada, doncs era estrambòtica i certament ben irreflexiva.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el Pleno...
«Moltes gràcies. Molt bon dia a tothom. Efectivament, han sigut moltes les ocasions que hem abordat el conflicte israelo- palestí en aquest plenari. Moltíssimes. Són temps convulsos. Són temps complexos, certament. I com ja vaig dir en una ocasió, Junts per Catalunya, a diferència d'alguns, som incapaços de diferenciar el dolor i patiment de les persones segons de quin bàndol se sentin més properes o segons de quin conflicte estiguin parlant. Ja fa més d'un any d'aquell atac terrorista indiscriminat de Hamas contra la població civil israeliana que va desencadenar tota aquesta tragèdia. Un atac que recordo es va produir precisament quan s'anava a anunciar un acord històric entre Israel i l'Aràbia Saudita, amb la participació dels Estats Units de Biden i Qatar, acord que havia de venir a marcar un punt d'inflexió en el mapa geopolític regional i que inquietava profundament Hamas, Hezbolà i el mateix Iran, que ha anat agafant aquests darrers anys una gran influència en tot l'Orient Mitjà, fracturat per múltiples conflictes que avui, per part de diversos grups, se n'ha fet esment i de vostè mateix també. Aquell atemptat terrorista de Hamas va frustrar deliberadament un acord que cercava la pau regional de forma diplomàtica, acostant Israel amb els seus veïns àrabs. I, alhora, també fa més d'un any, òbviament, que Israel es va primer moment defensar d'aquell atac terrorista. Defensa inicial que el govern Netanyahu va acabar convertint en una espiral bèl·lica tremenda contra Hamas, amb un impacte terrible sobre la població civil indefensa i, tal vegada, ostatge també dels seus propis dirigents. Des de llavors, allí s'hi viu una situació dramàtica. Tots ens hi hem referit en múltiples ocasions. Una tragèdia per a tothom, per homes, per dones, per infants, la majoria palestins, també israelians, tots víctimes, víctimes a la fi del terrorisme de Hamas, de la desproporcionada bel·ligerància de la resposta de l'actual govern de Netanyahu.»