Archivo
Lo que han publicado en X las 7 formaciones y sus portavoces desde el 6 oct 2026 (sin retuits), y lo que han dicho en el Pleno y la Diputación Permanente del Congreso desde el 17 ago 2023.
3.016 declaraciones · página 21 de 101
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«Mirin, dades de Catalunya, l'Agència Catalana de l'Habitatge diu que hi ha 32 800 pisos buits en mans de grans tenidors, fons voltor i fons d'inversió, enfront d'un parc de 3,9 milions de pisos. Això representa gairebé un 1 % del parc d'habitatge. Saben quin és el percentatge d'habitatge públic a Catalunya? El 2 %. Vol dir que el 50 % dels pisos en mans de grans tenidors, fons d'inversió i dedicats a l'especulació és el 50 % del parc públic a Catalunya. Dades dels Mossos d'Esquadra sobre okupacions. El 2025 es van fer 7110 denúncies, han baixat un 20 %. Per tant, aquest discurs catastrofista que ens okuparan el pis quan sortim a prendre'ns un cafè és fals de totes totes i, a més a més, cada vegada ho és més. De fet, aquest any un 20 % més fals. El 96 % de les okupacions són fetes en pisos buits i el 80 % d'aquestes okupacions propietat de grans tenidors, fons voltor i fons d'inversió. I -això dades dels Mossos d'Esquadra, com deia- que, a més a més, afirmen que els casos d'entrada a primera residència -textual- són pràcticament inexistents. Però tot això, tot i així, vostès, per interès i per arreplegar quatre vots del veí que té por, giren el discurs sobre una okupació que realment no està afectant la gent, està afectant els més poderosos, els que vostès representen. Són vostès uns mentiders i uns demagogs.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«Bona tarda. Gràcies, presidenta. Aquesta proposició de llei és una obra de teatre dolenta, caducada, que pretén convèncernos que el principal problema en relació amb la crisi de l'habitatge no és que el preu de compra d'un pis de segona mà de dues habitacions hagi passat en tan sols una dècada de costar 130 000 euros a costar 200 000 euros, no és que una de cada quatre famílies hagi de dedicar més del 70 % dels seus ingressos a pagar les despeses d'habitatge, i tampoc és que prop del 15 % de tots els habitatges estiguin buits. El Partit Popular avui ens vol convèncer que això no és tan important, que el que és important de veritat és poder tallarli l'aigua i la llum a una família que acabi vivint en un pis okupat, o assegurarnos que aquesta família no la deixaran empadronar a l'Ajuntament. Senyories del Partit Popular, sens dubte hi ha casos d'okupacions que són problemàtiques i cal buscarhi solucions. Cal treballarhi perquè la justícia sigui més ràpida per trobar solucions efectives i perquè els propietaris puguin recuperar els seus pisos. De fet, per això ara Esquerra Republicana va aconseguir que hi hagués 180 jutges més a Catalunya en dos anys, per enfortir la justícia i perquè aquests processos puguin ser més ràpids. Però pretendre fer passar això pel principal problema en l'àmbit de l'habitatge és d'un cinisme inacceptable.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«Al final, escuchándonos a todos, parece que solo hay dos opciones: o negamos el problema o competimos para ver quién endurece más el Código Penal. Nosotros no compartimos ninguno de esos dos extremos; defendemos el rigor, la seguridad jurídica, la convivencia y el respeto por los derechos fundamentales, y defendemos que las Administraciones públicas asuman sus responsabilidades. También defendemos que, en esta Cámara, de una vez por todas, se deje de bloquear la propuesta legislativa de Junts per Catalunya y se permita, de una vez por todas, que se aborde este problema con seriedad, eficiencia y sentido común. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«Perquè, al final, escoltantlos a tots, aquí només s'ofereixen dues opcions: o neguem el problema o competim per veure qui endureix més el Codi Penal. I nosaltres no compartim cap dels dos extrems. Defensem rigor, seguretat jurídica, convivència i respecte pels drets fonamentals. I defensem que les administracions públiques assumeixin les seves responsabilitats. I també defensem que aquesta cambra, d'una vegada per totes, deixi de bloquejar la proposta legislativa de Junts per Catalunya i permeti, d'una vegada per totes, afrontar aquest problema amb seriositat, eficiència i sentit comú. Moltes gràcies. Muchas gracias, presidenta. Muy buenas tardes, compañeros y compañeras. El debate de hoy es importante, y lo es, sobre todo, porque durante demasiado tiempo algunos han intentado convertir el fenómeno de las okupaciones en un debate falso: o bien niegan el problema o bien lo utilizan desde el populismo penal más simplista. Y nosotros no participaremos ni de una cosa ni de la otra. En Junts per Catalunya no negaremos nunca la realidad que viven muchos ciudadanos, barrios y comunidades de vecinos. No participaremos en el relato interesante de la izquierda extrema, que hace años que trata de presentar cualquier preocupación sobre las okupaciones como si fuera una obsesión ideológica, una degradación. No, las okupaciones existen, generan conflictos reales, inseguridad jurídica, degradan comunidades y, en muchos casos, alimentan actividades delictivas organizadas. Y negar esta realidad no es ser más progresista; es irresponsabilidad. Cataluña, lamentablemente -y quizás para eso no hay mucha sensibilidad-, lidera los datos de okupación del Estado. Según datos de la Consejería de Interior socialista, hubo 7112 intentos de okupación. Una buena parte se consumaron. Las okupaciones continúan teniendo una incidencia muy superior en Cataluña con respecto a otros territorios, y eso preocupa a la ciudadanía, a los ayuntamientos, a las policías locales catalanas y a los Mossos d'Esquadra. Pero también quiero dejar claro que solucionar las okupaciones en ningún caso resolverá la crisis de la vivienda. Nosotros no haremos demagogia con eso. La crisis de la vivienda tiene causas mucho más profundas: falta de oferta, déficit estructural en la construcción, burocracia excesiva, incapacidad, sobre todo de los poderes públicos, para desplegar políticas eficaces. Pero que las okupaciones no sean la causa principal del problema no quiere decir que no se tengan que abordar, porque aquí hablamos de convivencia, de seguridad jurídica y de responsabilidad pública. Garantizar el acceso a la vivienda es responsabilidad de las Administraciones públicas, no de unos particulares que acaban soportando individualmente situaciones que el Estado es incapaz de gestionar. Y eso es lo que algunos no quieren entender, porque es muy fácil dar grandes discursos morales desde esta tribuna mientras los vecinos de los barrios más vulnerables son los que viven durante años y años con okupaciones conflictivas, en algunos casos narcopisos, o conexiones fraudulentas o degradaciones de los espacios comunes. Esta es la realidad.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«I també és veritat, i nosaltres no ho amagarem, que la immensa majoria de denúncies no afecten domicilis habituals. I això és així. I nosaltres no alimentarem discursos alarmistes ni fake news. La majoria dels casos corresponen a usurpacions d'habitatges buits, però això no fa el problema menys greu, perquè avui les okupacions s'han convertit també en un negoci criminal. Hem vist xarxes que okupen habitatges per vendre'n les claus, per cobrarne lloguers, 3000 euros, il·legals o explotar persones vulnerables. Hem vist barris suportant situacions absolutament insostenibles. I davant d'això, els poders públics tenen l'obligació d'actuar. Ara bé, també direm clarament que la proposició del Partit Popular ens genera dubtes importants, perquè nosaltres no defensem la resignació davant les okupacions, en cap cas, però tampoc legislacions passades de volta. Junts per Catalunya fa més d'un any que té admès a tràmit en aquesta cambra una proposta legislativa elaborada conjuntament amb els Il·lustres Col·legis d'Advocats de Barcelona, de Màlaga, de Madrid i amb experts de l'Institut I+Dret. Una proposta tècnicament solvent, moderada i respectuosa amb els drets fonamentals i centrada en allò que realment funciona: el desallotjament ràpid. La majoria dels països del nostre entorn disposen de mecanismes molt més àgils que els d'aquí per recuperar la possessió davant d'okupacions il·legals. I això és el que nosaltres defensem. Menys simbolisme penal, més eficàcia. Perquè, quan el desallotjament és ràpid, les màfies deixen de tenir negoci. En canvi, quan una okupació es pot allargar, com és el que passa durant anys, apareixen intermediaris, estructures criminals que exploten la vulnerabilitat. Per això ens preocupa la tendència d'aquesta proposició a incrementar penes i ampliar alguns tipus penals. Nosaltres no creiem en la suprapenalització com a resposta automàtica a tots els problemes socials. I també ens preocupen algunes formulacions jurídicament molt discutibles. Algunes les ha apuntat el company Legarda, amb qui coincideixo. Les lleis no es poden redactar des de l'eslògan, sinó amb moltíssim rigor jurídic. El tema de les comunitats de propietaris, el tema de les coaccions quan puguin ser, en certs casos, extorsives de debò.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoProposición de Ley Orgánica contra la ocupación ilegal de inmuebles y para la convivencia vecinal y la...
«Moltes gràcies, presidenta. Molt bona tarda, companys i companyes. El debat d'avui és important. I ho és, sobretot, perquè durant massa temps alguns han intentat convertir el fenomen de les okupacions en un debat fals, o bé negant el problema o bé utilitzantlo des del populisme penal més simplista. I nosaltres no participarem ni d'una cosa ni de l'altra. A Junts per Catalunya no negarem mai la realitat que viuen molts ciutadans, barris i comunitats de veïns. No participarem del relat interessat de l'extrema esquerra, que fa anys que intenta presentar qualsevol preocupació sobre les okupacions com si fos una exageració o una obsessió ideològica. No, les okupacions existeixen, generen conflictes reals, inseguretat jurídica, degraden comunitats i en molts casos alimenten activitats delictives organitzades. I negar aquesta realitat no és ser més progressista. És irresponsabilitat. Catalunya, lamentablement, i potser per això no són gens sensibles, lidera les dades d'okupacions de l'Estat. Segons dades de la Conselleria d'Interior -socialista, per cert-, l'any passat es van produir 7110 intents d'okupació, dels quals 5044 es van acabar consumant. Les okupacions continuen tenint una incidència molt superior a Catalunya que en altres territoris, i això preocupa la ciutadania, els ajuntaments, les policies locals catalanes i els Mossos d'Esquadra. Ara, també vull deixar clar que solucionar les okupacions en cap cas resoldrà la crisi de l'habitatge. Nosaltres no farem demagògia amb això. La crisi de l'habitatge té causes molt més profundes: manca d'oferta, dèficit estructural en la construcció, burocràcia excessiva i incapacitat, sobretot, incapacitat dels poders públics per desplegar polítiques eficaces. Però que les okupacions no siguin la causa principal del problema no vol dir que no s'hagin d'abordar, perquè aquí també parlem de convivència, de seguretat jurídica i de responsabilitat pública. Garantir l'accés a l'habitatge és responsabilitat de les administracions públiques, no d'uns particulars que acaben suportant individualment situacions que l'Estat és incapaç de gestionar. I això és el que alguns no volen entendre. Perquè és molt fàcil fer grans discursos morals des d'aquesta tribuna, mentre són els veïns dels barris més vulnerables els que conviuen durant anys i anys amb okupacions conflictives, en alguns casos narcopisos o amb connexions fraudulentes o amb degradació dels espais comuns. I aquesta és la realitat.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«Y, en este contexto, este Pleno no es proporcional, no lo es si se compara con otras vulneraciones graves que no han merecido ni la mitad de nuestra atención, no lo es si se construye sobre una mirada parcial del conflicto y no lo es si se convierte en un instrumento de posicionamiento político y de consumo partidista, en lugar de en una herramienta útil para aportar soluciones. El derecho internacional no es un relato, es un marco que obliga. Cuando se aplica de forma selectiva se debilita, y cuando se debilita se hace más difícil exigir responsabilidades a nadie. Y como muchos de los que están aquí hoy lo pretenden aplicar de forma selectiva, lo han debilitado, y como se ha debilitado muy difícilmente podrá actuar como un límite efectivo ante abusos y vulneraciones. En Junts per Catalunya mantenemos una posición clara de defensa de los derechos humanos sin excepciones, del derecho a la autodeterminación de todos los pueblo,- no solo de algunos-, de aplicación del derecho internacional con coherencia y de rechazo a cualquier instrumentalización de los conflictos, porque lo que está en juego no es solo este caso, es la credibilidad y la operabilidad del sistema internacional en todo su conjunto. Muchas gracias.»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«I en aquest context, aquest ple no és proporcional. No ho és si es compara amb altres vulneracions greus que no han merescut ni la meitat d'atenció. No ho és si es construeix una mirada parcial del conflicte. I no ho és si es converteix en un instrument de posicionament polític i de consum partidista, en lloc d'una eina útil per adoptar solucions. El dret internacional no és un relat, és un marc que obliga i quan s'aplica de forma selectiva es debilita i quan es debilita es fa més difícil exigir responsabilitats a ningú. I com que molts dels que són avui aquí el pretenen aplicar de manera selectiva, l'han debilitat. I com que s'ha debilitat molt, difícilment podrà actuar com un límit efectiu davant d'abusos i vulneracions. Junts per Catalunya mantenim una posició clara: defensa dels drets humans sense excepcions i del dret de l'autodeterminació de tots els pobles, no només d'alguns. Aplicació del dret internacional amb coherència i el rebuig a qualsevol instrumentalització dels conflictes. Perquè el que està en joc no és només aquest cas, és la credibilitat i l'operativitat del sistema internacional en tot el seu conjunt.»
-
Francesc-Marc Álvaro Vidal · ERC ·
Congreso · PlenoSolicitud de comparecencia urgente del Ministro de Asuntos Exteriores, Unión Europea y Cooperación ante el...
«Ministre, nosaltres també exigim més pressió perquè alliberin als dos membres de la flotilla que permaneixen encara segrestats per Israel i que van ser de manera insòlita segrestats en aigües internacionals. Parlem del ciutadà espanyol Saif Abukeshek i del ciutadà brasiler Thiago Ávila. És realment intolerable el que ha passat i suposo que perquè hem decidit que li acceptem el govern d'Israel tot. Però imaginem que qualsevol altre estat hagués fet el que ha fet l'Estat d'Israel. Imaginem que fos qualsevol altre estat de la Mediterrània. Ho tolerarien? Femnos aquesta pregunta. No ho toleraríem. Va ser una detenció arbitrària, amb maltractaments, amb tortures i amb aïllament forçat, amb vulneració de qualsevol garantia mínima legal i amb vulneració dels drets humans. Senyories, deixi'm recordar que el ciutadà Saif és una figura important de la comunitat Palestina a Catalunya. És una persona referent. Se'l processa per càrrecs sense sentit. Per tant, el que s'està fent és castigar a tota la comunitat palestina que es manté en contra d'aquesta situació. El que es vol fer amb aquestes detencions és atemorir i crear, per tant, una situació d'advertència contra els que puguin venir.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de reforma del artículo 43 de la Constitución Española.
«Però la Constitució sempre és una bona excusa per a uns i per altres, per socialistes o per populars. L'amnistia és un bon exemple. Ens deien que no tenia encaix a la Constitució, que era impossible. Catedràtics emèrits de clar signe polític defensaven amb vehemència que degradaria les institucions espanyoles, que seria, ens deien, un assalt a la democràcia, fins que va ser necessària i aritmèticament possible. Amb l'aval de la Comissió de Venècia, es va fer justícia, una justícia que neguen encara en alguns despatxos de l'alta judicatura que no han sabut pair el triomf del legislatiu. És per això que, arribats a aquest punt, vull acabar amb una reflexió. Tenim l'enemic dels qui defensem el somni d'una Catalunya lliure maquinant en despatxos on encara ressona el soroll de sabres que va acompanyar els moments més foscos de la transició. Davant d'aquesta realitat es fa molt difícil, molt difícil, entendre com alguns gosen convertir aquest faristol, aquest, en un escamot d'execució. A la presidència: dimarts no vàrem demanar la paraula, malgrat que hi va haver al·lusions directes, amb noms i cognoms dels set diputats de Junts. Ens van fer un 'a por ellos', que em va recordar les llistes d'altres temps. Ens van assenyalar -en castellà, per cert- perquè els catalans no eren el seu públic objectiu. No vàrem demanar paraula perquè no formem part d'aquest circ dels que embruten la política. Mirin, els de Junts venim aquí a anar per feina. Volem legislar des del rigor i sense oblidar mai que som aquí per Catalunya i pels catalans. Per responsabilitat, d'aquest hemicicle no poden sortir falses promeses. Per responsabilitat, Junts mai no farà seguidisme d'iniciatives que no resolen les necessitats socials, però que alguns converteixen en titulars d'un dia. No estar d'acord amb les polítiques que ens volen imposar no hauria de portar a qüestionar la nostra integritat moral ni a ser objecte d'un assenyalament que pot portar conseqüències.»
-
Pilar Calvo Gómez · Junts ·
Congreso · PlenoProyecto de reforma del artículo 43 de la Constitución Española.
«Gràcies, president. El dret a la interrupció voluntària de l'embaràs està plenament -plenament- reconegut en la legislació vigent, tant en la Llei orgànica 2/2010, del 3 de març, de salut sexual i reproductiva, com en la Llei orgànica 1/2023 que va modificar l'anterior per garantir l'avortament lliure i gratuït a la sanitat pública i com s'ha dit -i com s'ha dit- també està garantit de manera constitucional. A Catalunya, és un dret consolidat que rep un suport total i indiscutible perquè deriva directament de la dignitat i l'autodeterminació de la dona, però sabem -sabem- que no és així a tot arreu. Per tant, solidàriament ens posem al costat de qualsevol dona que s'hi vulgui acollir, a aquest dret, sigui d'on sigui, sigui on sigui. Hem d'evitar, entre totes, qualsevol retrocés en aquesta matèria. La totalitat de VOX ho seria. Votarem que no, però també votarem que no a la totalitat del PP. Però abans d'analitzar arguments dels populars, cal deixar clar que tot plegat és fum. Ni sortiran endavant, com hem dit, les totalitats de VOX o del PP, ni té recorregut, no té cap recorregut la reforma constitucional del PSOE. Un govern Sánchez que no té majoria simples per aprovar lleis, com ens vol fer creure que busca majories de tres cinquenes parts per canviar la Constitució?»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2026, de 14 de abril, de medidas urgentes en materia de transporte.
«Això és el que demostra, com dic, és que vostès s'estan especialitzant en posar pegats, en mirar d'arreglar les situacions que es van produint davant de les diferents situacions d'incertesa o de mobilitat, però no estan resolent els problemes reals estructurals del transport, de l'economia i dels serveis. I aquí és on fa molts anys que vostès no estan complint. Gracias, presidenta. Señoras y señores diputados, tal y como ha dicho algún otro ponente de otro grupo parlamentario, este real decreto es una forma de anexo al decreto anterior porque tiene medidas que se habrían podido incluir en el anterior real decreto de medidas contra el efecto de la guerra de Irán. De hecho, casi podríamos decir que es una fe de erratas, una modificación del anterior decreto. Lo que prevé son medidas que Junts per Catalunya hemos pedido en alguna ocasión y que, evidentemente, también hace muchos años que el sector pide: por ejemplo, mecanismos de revisión automática de precios en el transporte por carretera ante la fluctuación del precio del combustible; o también una línea de ayudas para las máquinas diésel ferroviarias, que son la inmensa mayoría de maquinaria que se utiliza para montar y desmontar trenes en las vías ferroviarias. Son medidas imprescindibles para poder hacer un paquete de actuaciones contra los efectos de la guerra de Irán y que -como digo- el sector y Junts per Catalunya hemos pedido desde hace mucho tiempo. Este sector está muy tensionado por el problema de los combustibles, por la pandemia, la guerra, la invasión de Ucrania, etcétera, y, por lo tanto, las medidas son bienvenidas, no hay duda de esto, pero ustedes, el Gobierno, plantean esta medida, de alguna manera, como una solución estructural. Una solución estructural desde el punto de vista de la fluctuación de los precios del combustible se podría entender, pero lo que a nosotros nos preocupa realmente es que son medidas coyunturales, evidentemente, y el sector del transporte tiene tal cantidad de problemas estructurales no resueltos por su Gobierno que, sinceramente, no podemos admitir ese tipo de lenguaje.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2026, de 14 de abril, de medidas urgentes en materia de transporte.
«El Corredor Mediterrani, que vostè això també ho deu conèixer, l'Estat espanyol s'ha dedicat a invertir amb un corredor central que porta la meitat de les mercaderies que el corredor mediterrani i ajornar i ajornar i ajornar sine die la finalització del corredor mediterrani que passa pels ports. I, per tant, els Ports, començant pel de Barcelona, continuant pel de Tarragona i pel de Castelló i pel de València, han pagat la factura i també la indústria catalana, que aquest corredor, que és prioritari a la Unió Europea i que és el que aporta més mercaderies de l'Estat, doncs no estigui acabat. Solució estructural, per si els falten idees. I a la xarxa viària passa exactament el mateix. Totes les autovies de Catalunya estan inacabades, totes. I les que estan acabades, els trams que ho estan, tenen un manteniment molt deficient. Fa poques setmanes, a la Panadella hi va haver un episodi d'accident de trencaments de llantes i rebentades de pneumàtics pel mal estat de la via. Hauria pogut acabar amb una desgràcia personal de grans dimensions i el ministeri, què fa? Arregla un trosset de tres o quatre quilòmetres, però els trossos de la vora han tornat a estar ja novament en una situació de perillositat, fins i tot. I a les nacionals passa el mateix: la 340, la 260 i la 240, la Nacional II, totes tenen trams pendents i amb un manteniment molt deficient i de perillositat. El deute acumulat en infraestructures, ministre, vostè ha de conèixer les dades, ja no li dic, però el Govern desatén la disposició addicional tercera de l'Estatut, una llei orgànica. Desatén les sentències del Tribunal Suprem que obliguen a complir amb aquesta disposició addicional tercera i també les incompleix, aquestes sentències, com perquè ara ens haguem de fiar d'un consorci que ha de dependre del mateix govern incomplidor de lleis orgàniques, incomplidor de sentències dels tribunals com per creure que ara en un consorci es resoldrà. De cap manera.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2026, de 14 de abril, de medidas urgentes en materia de transporte.
«Començant per l'execució pressupostària de les infraestructures. Vostè ara fa poc que ha estat nomenat ministre, però hem donat aquí quantitats ingents de dades oficials que demostren la mínima inversió pressupostària i la baixíssima execució pressupostària a Catalunya. Entre l'any 2010. Li dono unes quantes perquè així vostè ja vagi prenent nota. Entre el 2010 i el 2023, l'execució mitjana de les inversions d'ADIF i de Renfe a Catalunya, per exemple, va ser del 50 % del pressupostat, inadmissible. Els anys crítics, com l'any 2021, va caure fins al 19,3, totalment inadmissible. I, per tant, això quan es perpetua en el temps de forma sistemàtica i crònica, ja no és un problema de mala gestió o del que sigui. És un problema de model crònic estructural. Un model on nosaltres hem denunciat aquí moltes vegades que l'Estat es dedica a invertir en alta velocitat radial i centralitzada i abandonar la resta de modes de transport. Jo gairebé diria que això és la prioritat madrilenya d'una mena d'acord tàcit, no escrit, entre el Partit Popular i el PSOE, perquè sempre passa tant si governa el PP com si governa el PSOE. La concentració de la inversió al centre, a Madrid, i la desatenció de la resta. I jo gairebé el posaria en contraposició a la prioridad nacional que han pactat aquests senyors de PP i VOX en aquests moments, però en realitat són complementàries. El pacte de la prioritat madrilenya és constant i permanent en el temps tant si governa el PP com si governa el PSOE. I això afecta tots els sistemes. Rodalies, és un escàndol que està passant a Catalunya amb Rodalies. Ho deia el president de la Comissió d'Investigació Ferroviària: 'No sé cómo los catalanes aguantan tanto', eh? Jo tampoc no ho sé. Projectes com el desdoblament de l'R3 de Vic, que porten endarreriments de vint anys per dir alguna cosa. I un infrafinançament deliberat amb un servei que afecta la salut de les persones, el seu descans, la conciliació familiar, la seva qualitat de vida, però que també té un fort impacte econòmic en l'economia, ministre, no ho oblidin. Amb tot, amb les persones i també amb l'economia. El greu impacte econòmic en hores de treball perdudes és constant amb el servei de Rodalies a Catalunya. Aquesta darrera crisi, la darrera, la més forta dels darrers quaranta anys el ministre deia que ha tingut una factura de 186 milions d'euros. Però miri, l'Associació General de Transportistes de Catalunya, que agrupa autònoms i petits transportistes -perquè li recordo que aquesta última crisi de rodalies anava acompanyada amb el tall de l'AP7- ens deien que en aquells dies aquests petits transportistes només perdien 2 milions d'euros cada dia. Per tant, home, solucions estructurals, les d'aquest Reial decret, no.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 9/2026, de 14 de abril, de medidas urgentes en materia de transporte.
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats, tal com ha dit ja algun altre ponent d'algun altre grup parlamentari, aquest Reial decret, de fet, és una mena de annex del decret anterior. És a dir, conté mesures que s'haguessin pogut incloure a l'anterior Reial decret de mesures contra l'efecte de la guerra d'Iran. De fet, gairebé podríem dir que és quasi quasi una fe d'errates. Hi ha una modificació de l'anterior decret. El que preveu són mesures que en algun moment donat Junts per Catalunya hem demanat en alguna ocasió i també el sector. Evidentment, el sector fa molts anys que clama, per exemple, per mecanismes de revisió automàtica de preus en el transport per carretera davant de la fluctuació del preu del combustible, o també una línia d'ajuts per a les màquines dièsel ferroviàries, que són la immensa majoria de maquinària que s'utilitza per muntar i desmuntar trens a les terminals ferroviàries. Eren mesures, de fet, com dic, imprescindibles per poder fer un paquet d'actuacions en contra de l'efecte de la guerra d'Iran. Són mesures que, com dic, el sector les ha demanat -Junts per Catalunya, també- des de fa molt de temps. Aquest sector, el sector del transport està molt tensionat per la fluctuació del preu dels combustibles des de la pandèmia, des de la guerra de la invasió d'Ucraïna, etcètera, etcètera, i, per tant, són benvingudes. No hi ha cap mena de dubte sobre això. Però vostès, el Govern planteja aquestes mesures d'alguna manera, com una solució estructural. Solució estructural des del punt de vista de la fluctuació del preu del combustible es podria interpretar. Però el que a nosaltres ens preocupa realment, ministre, és que això són mesures conjunturals, evidentment, i el sector del transport té tal quantitat de problemes estructurals no resolts pel seu govern que, sincerament, no podem admetre aquest tipus de llenguatge.»
-
Alberto Ibáñez Mezquita · Sumar ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuáles van a ser las prioridades del Gobierno en cuanto...
«Gràcies, senyora presidenta. Señorías de VOX, ¿han podido dormir hoy? ¿Han podido dormir? Dicen que sí y se ríen. Pues fíjense, yo, que ayer voté a favor de la gente, tengo que reconocer que me costó mucho. Me costó mucho por la rabia, a veces por la frustración, pero sobre todo por la preocupación. Anoche pensé mucho en la hermana del diputado Quero, y es que me lo imagino a él, hecho un pincel, de progre, en la comida del domingo, explicándole a su hermana que, aunque la medida era justa, era buena -la prórroga de alquileres-, él votaba que no. Y es que en VOX, antes que lepenistas, sois rentistas; es que en VOX, antes que patriotas, sois siervos de la oligarquía. (Aplausos). De su moción no me queda claro si lo que les molesta es que haya gente que tiene que dormir en un aeropuerto o que en los aeropuertos haya gente durmiendo. No sé si les molesta que se vulnere el derecho a la vivienda o que haya pobres que molestan la imagen idílica a los turistas. ¿Quieren resolver la crisis de la vivienda, que obliga a que haya trabajadores españoles, muy españoles, durmiendo en un banquito del aeropuerto? ¿Quieren hacerlo? Pues siento decirles que ayer, cuando votaron no a la prórroga, empujaron a cientos de trabajadores españoles a tener que ir a dormir a un aeropuerto porque no van a poder asumir la subida de 500 euros de unos alquileres que ya están absolutamente desbordados. (Aplausos). Sí, señorías de VOX, ayer ustedes traicionaron al pueblo, ayer ustedes estuvieron a favor de los fondos buitre y en contra de los obreros, ayer ustedes votaron a favor del Duque de Alba y del arzobispo y en contra de la seguridad nacional de las inquilinas. Señorías, yo no sé si ustedes durmieron bien. A mí me costó. Me costó por la rabia. Me costó por la duda de saber si una democracia aguanta que en un país haya 500 empresas que acumulen 50 000 viviendas, mientras hay doce, trece o catorce personas compartiendo piso. Pero ¿saben qué? La política sí sirve. A pesar de la presión rentista, el Gobierno aprobó una prórroga de alquileres de la que se benefician hoy ya miles de familias. Aunque sea un parche o una tirita pequeña va a ayudar a miles de personas, a pesar de que ustedes, junto al PP y Junts contra Catalunya la tumbaron. Pero quienes la pidieron en plazo pueden dormir tranquilos porque Airbnb o un rentista no les va a echar de su barrio.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuáles van a ser las prioridades del Gobierno en cuanto...
«Perquè Esquerra Republicana, què proposàvem? Una eina útil, una eina de país com el Consorci d'Inversions de Catalunya, un instrument per passar d'una vegada per totes de les promeses als fets, per garantir que les inversions no només es pressuposen, sinó que s'executen. Per tant, jo em dirigiria a les persones que ara estan a una andana esperant un tren que no passa. Junts ha votat perquè continuïn allà, esperant. Als que estan en una retenció a l'AP7. Junts ha votat que no a un consorci que podria arreglar. Per tant, no els importa gens que vostès estiguin ara mateix en una retenció. Han punxat una roda o trenquen els amortidors del seu vehicle circulant per l'A2? Doncs a Junts li és ben bé igual. Teníem una eina que es podia arreglar, però no, no ho han fet. I això no són abstraccions, són problemes quotidians que afecten la vida de milers de persones a Catalunya. Afecten la seva mobilitat, afecta el seu temps i afecta la qualitat de vida, com també afecta la competitivitat de les empreses al nostre territori. Junts ha decidit perpetuar aquesta situació votant en contra del Consorci d'Inversions. Votant en contra de Catalunya. I això, senyories de Junts, no hauria de ser mai una opció, perquè el que hi ha al darrere de tot això és un model. I vostès ho saben. Un model centralitzat que decideix des de lluny, que executa tard i malament. El que proposàvem ahir era començar a debatre una eina per corregir aquest model. Proposàvem que la Generalitat del nostre país tingui més capacitat perquè les inversions arribin, s'executin i responguin a la necessitat del territori. Sabem que això no ho resol tot, no ens enganyem, com fan vostès, però sí que era un pas endavant, un pas necessari fins a assolir la plena sobirania fiscal que ja comencem a albirar que si no la poden capitanejar vostès, també la votaran en contra. Perquè sí, el nostre horitzó és aquest, és la plena sobirania fiscal i la capacitat de decidirho tot. Però mentre això no arriba, la responsabilitat és donar eines i millorar les eines que tenim per ferles més eficients, per ferles més útils per a la ciutadania. I això és exactament el que PP, VOX i Junts ahir van decidir bloquejar. De VOX ens ho esperàvem, però és curiós que un partit catalanista i sobiranista com Junts voti una altra vegada en contra dels catalans i les catalanes alineantse amb PP i VOX, que tothom sap el que son. Vaja, una oportunitat perduda per uns i altres. Però no es preocupin perquè no serà l'última vegada que ho intentarem, perquè la ciutadania no pot esperar més i perquè no ens resignem a un model que no funciona, perquè volem més sobirania econòmica per decidir des de Catalunya. Els que ahir van votar que no, nosaltres, que sàpiguen que continuarem treballant pel sí. Sí a decidir, sí a executar el que es pressuposta, sí a invertir millor i sí a guanyar més sobirania per Catalunya. Quan vulguin, sempre ens trobaran al costat del sí, mai al costat d'allò que només destrueix i no construeix res.»
-
Inés Granollers · ERC ·
Congreso · PlenoMoción consecuencia de interpelación urgente sobre cuáles van a ser las prioridades del Gobierno en cuanto...
«Gràcies, presidenta. És curiós, senyories de VOX, ahir voten en contra d'una iniciativa nostra que podia resoldre problemes d'execució pressupostària, i avui ens porten una mesura tan ràpida per corregir anys de desinversions com demanar el cessament del ministre. Tothom sap que si canvies de ministre automàticament tot queda solucionat. Per això vostès porten aquesta proposta, perquè tota la resta de llençol de la seva moció que ens presenten avui, un consorci d'inversions com el que Esquerra Republicana defensa, ho solucionava. Però vaja, cap sorpresa. Vostès, igual que Junts, ja només saben fer populisme i votar en contra dels catalans i les catalanes. Què els preocupa? Que Esquerra faci la feina ben feta o que vostès no poden remenar les cireres? Quines són les prioritats de Junts, de VOX, del Partit Popular? Perquè ahir va quedar clar que Catalunya no és i la classe treballadora i la ciutadania tampoc. Ahir es va perdre una oportunitat i no una oportunitat qualssevol, sinó una oportunitat clara, concreta i útil; la d'avançar cap a un model on les inversions en les infraestructures responguin per fi a les necessitats reals del territori i no a decisions preses des de la distància, perquè sovint se fa tard i malament. Parlem d'infraestructures, parlem de trens que no arriben, de carreteres saturades, d'estacions eternament inacabades, de corredors estratègics que no connecten com haurien de connectar. Parlem, en definitiva, d'un dèficit inversor crònic que Catalunya arrossega des de fa dècades i també a altres comunitats autònomes. Però vostès no ho volen solucionar. Vostès prefereixen sortir aquí a fer un discurs que no arregla res. Igual com va fer ahir la diputada de Junts, perquè al final acaben votant amb el PP i VOX contra Catalunya, perquè són el partit del no a tot. Són zero constructius uns i uns altres.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a los retrasos del Estado en infraestructuras y actuaciones hídricas en Andalucía.
«A mí me gustaría añadir otro tema, el canal de Urgell. El canal más importante de todo el Estado español, pendiente de modernización. ¿Qué está haciendo el Gobierno español? Un acuerdo con el PSC del Gobierno Illa donde el Estado solo pone dinero a través de préstamos y con unas condiciones inasumibles para un sector agrario envejecido, descapitalizado, con una incertidumbre en sus ingresos y recursos y haciendo equilibrios para poder subsistir. Pues es una de esas políticas. Pero no solo en la inversión, también pasa en la gestión: dieciocho años con las comunidades de regantes que han tenido que pagar el canon de potencia eléctrica al canon más alto cuando bombean agua para regar el resto de los años. Según Fenacore, es el 20 % de la factura eléctrica, más de 40 000 euros de una comunidad de regantes media. Hablo de datos de todo el Estado -veo que no está atenta la diputada, pero bueno, ya se los daré después-. Miles de regantes de todo el Estado en zonas de despoblación, dieciocho años de ineficiencia y de injusticia que hemos tenido que resolver con una enmienda de Junts per Catalunya en la ley de desperdicio alimentario.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a los retrasos del Estado en infraestructuras y actuaciones hídricas en Andalucía.
«I per tant, acabo, nosaltres denunciem aquesta desinversió crònica en totes les infraestructures de Catalunya, com també passa a Andalusia i altres llocs. Però no proposem consorcis amb un Estat que sempre incompleix i es queda els recursos de Catalunya per no fer el que ha de fer, sinó que nosaltres el que plantegem i el que defensem és que volem la independència de Catalunya. Volem el traspàs de les competències de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i podernos fer responsable dels recursos necessaris per fer les inversions necessàries per a la gent de Catalunya, pagesos, activitat econòmica, població per l'abastament d'aigua que avui no tenim. Gràcies. Gracias, presidenta. Señoras y señores diputados, tenemos hoy una proposición que, como sucedió y dije en el Pleno anterior, es legítima. Es absolutamente legítimo que ustedes lo hagan. La diputada del Grupo Popular ha presentado una iniciativa que es de campaña electoral, porque hay elecciones en Andalucía. Se ha notado en la iniciativa, en el calendario y también en las intervenciones de los demás grupos, que también se presentan a las elecciones y aprovechan esta intervención. Como decía, es legítimo, pero nosotros no vamos a hablar tanto de Andalucía, pero sí vamos a aprovechar para hablar del agua y las infraestructuras hídricas.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a los retrasos del Estado en infraestructuras y actuaciones hídricas en Andalucía.
«I això no és una casualitat o una anècdota: és el patró, l'Estat no inverteix. Acuamed, concretament a través de l'empresa pública estatal, per fer aquest tipus d'inversions, ha executat 4 de cada 10 euros pressupostats a Catalunya en l'última dècada. Per tant, el mateix que passa amb Rodalies, el mateix que passa amb infraestructures, passa amb les infraestructures hídriques. És el patró estructural. La desinversió de l'Estat a Catalunya. Quan s'executa només una misèria d'euros proposats en infraestructures hídriques, el problema, per tant, ja no és la sequera, és la desinversió i l'abandó. I l'aigua no surt dels anuncis. Per tant, Andalusia, benvinguts al club. Podríem fer una llista a Catalunya semblant a les 100 infraestructures pendents d'Andalusia que vostès presenten la iniciativa, la podríem fer molt semblant a Catalunya. Jo vull afegir un altre tema, el Canal d'Urgell, per exemple. El canal més important de tot l'Estat espanyol, pendent de modernització. Què està fent el Govern espanyol? Fer un acord amb el PSC del govern Illa on l'Estat només posa diners a través de préstecs i posen unes condicions inassumibles per un sector agrari envellit, descapitalitzat amb una incertesa d'ingressos i de recursos i amb equilibris per poder subsistir. Doncs bé, és una d'aquestes polítiques, però no només en la inversió, també en la gestió. 18 anys on les comunitats de regants han tingut de pagar el terme de potència elèctrica al preu més alt quan bombegen aigua per regar la resta dels anys. Segons Fenacore, això és el 20 % de la factura elèctrica. Més de 40 000 euros anuals d'una comunitat de regants mitjana. Parlo de dades de tot l'Estat. Veig que no està atenta la diputada, però ja li donaré després si vol. Més de 700 000 regants de tot l'Estat espanyol amb zones amb despoblament. 18 anys d'ineficiència i d'injustícia que hem hagut de resoldre amb una esmena de Junts per Catalunya a la Llei de Malbaratament Alimentari.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a los retrasos del Estado en infraestructuras y actuaciones hídricas en Andalucía.
«Però en fi, parlem de l'aigua. Són polítiques, estratègiques, òbviament, per a tots els territoris. Ho són. I parlem d'unes infraestructures que han estat sempre estratègiques, però ho són més davant d'un canvi climàtic, aparentment irreversible. No és que vindrà, és que el tenim aquí, que fa que aquest recurs, l'aigua que és imprescindible, és un recurs escàs i molt més difícil de gestionar, que és imprescindible per a la producció d'aliments, per a la vida humana, per a la salut, per a moltes activitats econòmiques. I parlem de com afrontar aquest canvi climàtic i com afrontar la gestió d'aquest recurs en aquestes noves condicions. La darrera sequera a Catalunya ens ha posat al límit i, per tant, les infraestructures són més necessàries que mai i, per tant, a Catalunya en aquest cas li parlaré una mica de la situació de Catalunya, si no li sembla malament, també necessitem dessalinització, regeneració i recuperació d'aqüífers, modernització de xarxes, reducció de fuites, modernització de regs i altres noves infraestructures. I el problema no és només que sigui un recurs escàs, més difícil de gestionar davant el canvi climàtic, sinó que fallen les inversions i l'execució. Benvinguts al club. L'Observatori de la Transició Hídrica alerta que encara està pendent la major part dels 2500 milions d'euros previstos i que, a més a més, aquests milions d'euros previstos per invertir tenen noms i cognoms: la dessalinitzadora de la Tordera, l'ampliació i una nova dessalinitzadora a Foix. 80 hectòmetres cúbics imprescindibles, com s'ha vist en aquesta última sequera, per garantir el subministrament al sistema Ter Llobregat i el conjunt de l'àrea metropolitana.»
-
Isidre Gavín · Junts ·
Congreso · PlenoProposición no de Ley relativa a los retrasos del Estado en infraestructuras y actuaciones hídricas en Andalucía.
«Gràcies, presidenta. Senyores i senyors diputats, bé, tenim avui una proposició que, com va passar en el ple anterior -i jo vaig dir que era legítim-, és absolutament legítim que vostès ho facin. La diputada del Grup Popular que ha presentat la iniciativa, que és de context electoral, òbviament perquè hi ha eleccions a Andalusia i s'ha notat amb la iniciativa i amb el calendari, i s'ha notat amb les intervencions dels altres grups que també es presenten a les eleccions i que també han aprofitat aquesta intervenció. Com dic, és legítim. Nosaltres no parlarem tant d'Andalusia, però sí que aprofitarem per parlar de l'aigua i de les infraestructures hídriques. Jo, l'altre ple que em va tocar també intervenir en una iniciativa similar, els hi deia que el Partit Popular, des del nostre punt de vista i haver desacreditat amb aquest tipus de debats, quan planteja un greuge territorial que segur que existeix, que segur que hi ha base com per poderlo acreditar, perquè es fan un tip de fer declaracions en contra de Catalunya i de catalanofòbia, de comparar amb Catalunya, i vaig posar d'exemple de les declaracions del senyor Moreno Bonilla i avui podria dir les del senyor Ricardo Tarno, un diputat seu, dient: 'El Govern espanyol només inverteix en infraestructures catalanes per garantir si els vots dels partits catalans a les lleis que presenten'. Doncs miri, ni inverteixen ni tenen els vots, com s'ha vist perfectament avui aquí al ple. Per tant, aquestes declaracions tan lamentables que generen catalanofòbia, rebuig i un greuge fals són, ja dic, els desacrediten a vostès per fer aquest tipus de discurs.»
-
Ione Belarra · Podemos ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Ministra de Educación, Formación Profesional y Deportes referida a la política...
«Escuchándola, me daba la impresión de que existe una desconexión -igual que en otros temas- entre las grandes cifras que da el Gobierno y la realidad que se vive en las aulas. Hemos vivido movilizaciones masivas en educación en Cataluña, en la Comunidad Valenciana, en Aragón, en muchísimos territorios de nuestro país porque los profesores y las profesoras se están echando a la calle porque dicen que ya no pueden más. Entonces, usted no puede venir aquí a sacar pecho cuando sabemos perfectamente que han recortado 1000 millones de euros en educación en el último ejercicio precisamente para financiar ese rearme criminal en el que ustedes se están gastando el dinero que debería ir a la educación y a la sanidad públicas. Yo creo que su gestión deja mucho que desear y revela que no hay un compromiso real con los servicios públicos de este país. Para terminar, quería preguntarle por una cuestión que me tiene muy preocupada. Usted echa balones fuera respecto al resto de comunidades autónomas y habla de la Comunidad de Madrid. Por supuesto, nunca hemos dejado de exigir a la Comunidad de Madrid que cumpla con sus responsabilidades, lo que pasa es que ustedes son el Gobierno de España y tienen la fea costumbre de echar balones fuera y no asumir su responsabilidad cuando les toca, y mi obligación como diputada es exigírselo. Pero me preocupa también la gestión de otra comunidad autónoma en la que ustedes tienen bastante más que ver, que es la Generalitat de Catalunya. La Generalitat de Catalunya acaba de anunciar que va a meter a los Mossos en las escuelas públicas de Cataluña, y esto es de una gravedad tan grande, ministra, que me parece absolutamente inaceptable. Usted tiene que confirmar hoy aquí si este es el modelo que ustedes proponen extender al resto del país, porque es muy grave que quieran ustedes meter a la policía, en vez de destinar ese dinero...»
-
Ione Belarra · Podemos ·
Congreso · PlenoInterpelación urgente a la Ministra de Educación, Formación Profesional y Deportes referida a la política...
«Quizás ese maltrato a la infancia y a los profesionales que la educan tiene que ver con que se trata de un sector altísimamente feminizado. El 97 % de las profesionales de la educación en este ciclo son mujeres. Ministra, creo que ya va siendo hora de que de una vez por todas empecemos a reconocer y dar el valor social y económico que merecen estas funciones, que por supuesto son de educación, pero también de cuidados más íntimos como un cambio de pañal. Creo que debemos ser las mujeres, como están haciendo con esta huelga, las que, en primer lugar, empecemos a valorizar las funciones que históricamente se nos han atribuido a nosotras. Ministra, ustedes han anunciado que van a elaborar un real decreto para la educación infantil y nosotras, en Podemos, tenemos muchas dudas y, por eso, hemos presentado esta interpelación. En primer lugar, han dicho ustedes que van a presentar este real decreto, pero que esperarán al verano; que se van a poner a trabajar en este real decreto en verano. ¿Por qué van tan tarde? Quiero saber por qué no se ponen a trabajar ya en este real decreto. Estamos en 2026, a duras penas queda un año de legislatura. No sabemos cuánto va a durar esta legislatura teniendo en cuenta que Junts per Catalunya no les aprueba ni una sola medida en este Congreso. Se están ustedes gastando todo el dinero de la educación y la sanidad, que podría ir a reforzar nuestros servicios públicos, en armas y en tanques. Le propongo eso, ministra, que empiecen ya, que aprueben inmediatamente este real decreto, por eso y porque quizás, si no, mucha gente va a acabar pensando como yo, que ustedes no tienen la más mínima intención de aprobarlo y lo que quieren es hacer campaña electoral.»
-
Etna Estrems Fayos · ERC ·
Congreso · Pleno¿Cómo piensan garantizar que haya suficientes médicos en el sistema público de salud?
«Miri, avui en realitat, m'hauria agradat que aquesta pregunta l'haguessin pogut contestar dues ministres del Govern. Vostè i la ministra d'Universitats. I és que, miri, a Tarragona l'última promoció de metges que es va graduar, només un era de Tarragona, només un. Ara mateix vivim una situació absolutament dantesca en matèria de sanitat a Catalunya. Mentre el sistema sanitari públic no té capacitat per cobrir les places necessàries amb metges del país, hi ha molts i moltes estudiantes catalanes que no poden accedir a places de les nostres universitats perquè altres estudiants, que al seu torn estan en la mateixa situació que tampoc volen marxar de casa seva, però tenen la mateixa problemàtica, ocupen les places dels centres catalans. Mentre tenim problemes molt greus perquè els pacients catalanoparlants siguin atesos en la seva llengua, no hi ha manera que els i les estudiants del nostre país puguin accedir a estudiar i exercir a casa seva. Ara mateix, algunes universitats catalanes estan ocupades per un 70 % d'estudiants que només estan de pas, i un estudi elaborat pel Departament de Salut del 2024 subratllava que les persones que s'han graduat en Medicina els últims anys, només el 50 % eren d'origen català. Tot això, és cert, és conseqüència d'un districte universitari únic que sé que no depèn del seu ministeri, però que no beneficia a ningú. Miri, a Catalunya aquest sistema és un desastre i des d'Esquerra Republicana li exigim al seu Govern que canviï aquest model. Un model que, per altra banda, també és un problema a Madrid, a la seva comunitat, per exemple, no entenc per què hauria de ser tan complicat canviarlo. Cal garantir que els i les joves que volen seguir a casa seva, sigui on sigui casa seva, ho puguin fer. Que puguin estudiar i treballar al seu territori, que puguin quedarse a viure a la seva ciutat o al seu poble i que no hagin de desplaçarse, si no ho volen, a una altra comunitat en una etapa tan important com la universitària.»
-
Gabriel Rufián · ERC ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2026, de 20 de marzo, de medidas en el alquiler en respuesta a las consecuencias...
«Bueno, de cuantas votaciones dañinas he conocido aquí -y he conocido unas cuantas-, quizá esta es de las peores, hasta el punto de que la señora Madrenas, de VOX (sic), ha tenido que recurrir a Platón. Ha preguntado que por qué el 2 %, que se lo inventan, que por qué no un 70 %, que de hecho es lo que ha subido la vivienda en algunas zonas de Cataluña. De hecho, ha vuelto con el relato de los pequeños tenedores, de la señora o el señor que llega al final de sus días y tiene que -¡oh, pobre!- poner en alquiler su piso y entrar en el bucle de esta toxicidad del alquiler. Bueno, pues el 60 % del alquiler es de pisos de grandes tenedores, así que también es mentira. Usted habla de gente no solvente como si fuera gente que no importa. Y usted también habla de que, en definitiva, van a votar en contra de esto. ¿Sí?, ¿es cierto? PP y VOX son lo que son, prioridad nacional, hasta que llega un gran tenedor ruso o catarí con diez, veinte, treinta o cincuenta viviendas para fastidiar al nacional; pero ustedes, que no son de ningún sitio, que son de Cataluña, ¿van a votar en contra de esto? ¿Comparten bandera con esta gente? ¡Nooo! ¿O sí? ¿Saben cuál es su bandera?, ¿saben cuál es? La tengo aquí. Es pequeñita, pero es muy efectiva (saca un billete de 50 euros del bolsillo de su chaqueta y se lo enseña a los miembros del Grupo Parlamentario Junts per Catalunya), y además de la que les gusta, 50 pavos. Podrían ser más. Lo voy a dejar aquí. (Coloca el billete sobre la tribuna de oradores). Esta es su bandera (señalando el billete de 50 euros), la que comparten con PP y con VOX, para fastidiar a casi 3 millones de personas. (Rumores).»
-
Marta Madrenas · Junts ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2026, de 20 de marzo, de medidas en el alquiler en respuesta a las consecuencias...
«Entraré al detall. Primer, la pròrroga obligatòria dels dos anys no s'exigeix que el llogater estigui al corrent de pagament. Això no és un oblit menor, és una negligència jurídica greu perquè donen un dret automàtic sense condicionarlo a que es compleixi la part més bàsica del contracte, que és pagar. Això es compensa absolutament l'equilibri contractual. Segon, l'excepció per necessitat del propietari. Sobre el paper existeix. Li han volgut posar a la pràctica tal com està redactada. És inaplicable. Tots ho sabem. El Tribunal Suprem exigeix que aquesta possibilitat estigui prevista en el contracte inicial i tots sabem també que en la immensa majoria d'aquests contractes no ho van incloure perquè ningú ni tan sols s'arribava a plantejar que el contracte es podria allargar per llei el temps que vostès han decidit. Resultat: una excepció que pretén quedar bé amb els propietaris, però resulta ser absolutament inútil. Paper mullat. Tercer, la supressió de facto de l'IRPF. A veure, no ho entenem. Un índex que vostès mateixos se l'inventen que vostès creen per limitar els increments dels lloguers per sota de l'IPC. I ara s'inventen i no l'utilitzen. Ara proposen un topall del 2 %. Escolti, que li va passar per alt. Dos collons, em sembla. Per què un 2 %? Quin criteri econòmic ho justifica? Cap. És una decisió absolutament arbitrària. El primer percentatge que els va passar pel cap i no usar l'IRPF evidencia la manca de coherència de les seves polítiques quan volien penalitzar els grans tenidors. Resulta que acaben beneficiant l'ús per sobre dels petits tenidors. Amb la seva deficient redacció, han provocat que les zones tensionades com a Catalunya, passi exactament el contrari del que vostès pretenien. Cinquè, la col·lisió amb la pròrroga de tres anys de la Llei de l'Habitatge. El mateix ja que la doctrina ja està advertint del risc d'una aplicabilitat. Tots ho hem llegit de catedràtics de dret civil que ho estan dient. Estan generant inseguretat jurídica sistèmica, falses expectatives i una futura litigiositat massiva.»
-
Ione Belarra · Podemos ·
Congreso · PlenoReal Decreto-ley 8/2026, de 20 de marzo, de medidas en el alquiler en respuesta a las consecuencias...
«Gracias, presidenta. Señorías, CaixaBank, Blackstone, Banco Santander, Sabadell, Unicaja, BBVA, Cerberus, Renta Corporación... y así hasta trece bancos y fondos buitre que hoy tienen en sus manos las vidas de cien mil personas que viven de alquiler en viviendas que la mayoría de estos fondos acumularon de manera espuria después de la crisis del año 2012. CaixaBank acumula 21 000 alquileres, el gigante norteamericano Blackstone, 19 000. ¿A quién le puede parecer esto normal? A nadie ahí fuera, señorías. Lo que hay que hacer es expropiar de una vez las viviendas de los fondos buitre y de los bancos de este país y ponerlos en alquiler social. (Aplausos). Y, en vez de eso, que es lo que debería estar haciendo este Parlamento en el día de hoy, estos fondos buitre, estos bancos se van a ir de rositas gracias a los votos del Grupo Popular, de VOX y de Junts per Catalunya, para que mañana puedan volver a exprimir a estos inquilinos e inquilinas cuanto y como quieran. Lo suyo, señorías de VOX, no es prioridad nacional, es la prioridad de la pasta, es la prioridad de los CEO de los fondos buitre, es la prioridad de los bancos. Ojalá tuvieran todos ustedes, que hoy van a votar que no, que vivir alguna vez pagando el 50, el 60, el 70 % de tus ingresos para una sola vivienda, para tu única vivienda. (Aplausos). A ver si así se les generaba de una vez un poquito de empatía, que les falta bastante.»
-
Cristina Agüera Gago · PP ·
Congreso · PlenoProposición de Ley para la constitución de un consorcio de inversiones entre la Administración General del...
«Ante estos datos inaceptables, en lugar de traer un plan de ejecución real y efectivo proponen la creación de más entes, de más chiringuitos. La Generalitat de Catalunya cuenta con 368 entidades del sector público -368-. ¿De verdad que alguien cree que el problema en Cataluña es que le faltaba un consorcio más? Nadie pide más estructuras. Lo que se pide es que las inversiones se ejecuten y que el Gobierno haga su trabajo y, si no se hace, que se asuman las responsabilidades. Aquí hay una responsabilidad muy clara, y es tanto de la Administración socialista, que gobierna tanto en Cataluña como aquí, en el Gobierno de España, como de los socios de este Gobierno, al que sostienen, que sí que protestan por la baja ejecución del presupuesto, pero lo hacen muy flojito, no vaya a ser que se enfaden. (Aplausos). Esquerra, de hecho, lleva los últimos veinte años gobernando o dando apoyo a los Gobiernos de la Generalitat y, aquí, lleva desde 2018 dando apoyo a Sánchez, y ahora dice que la solución es crear un consorcio. En 2022 la solución era una encomienda de gestión, que ni se materializó. Ahora quieren crear un consorcio con la Generalitat de Catalunya, cuando la Generalitat tampoco ejecuta, y les pongo dos ejemplos rápidos: el proyecto estratégico de la línea 9 del metro sigue inacabado y el del Institut La Riera de Badalona, comprometido desde 2013, ni siquiera existe. Una vergüenza. Por tanto, si ninguna de las dos Administraciones ejecuta por separado, ¿qué les hace pensar que juntas van a hacerlo mejor? (Aplausos).»